Fins demà!
Fins demà!
Doncs un dilluns més ens tornem a referir a l'espai al carrer
i a la Fundació Casalamic, que són els conductors d'aquest espai,
d'aquesta secció que pretén donar,
doncs això, sortir de reconeixement, ser una mena d'altaveu
de totes les moltíssimes activitats que es fan a nivell social, educatiu,
amb joves i no tan joves.
La Fundació Casalamic ve sempre representada en la figura del Javi Saragossa.
Javi, bon dia.
Bon dia, Núria.
Han constipat com cada setmana, no?
Sí, eh?
No li marxa al Javi.
A veure si surt aquest fred, ja, no?
A veure.
O els virus.
Sí, sí, la primavera, ja.
Hi ha ganes de primavera.
És que al Javi, de veritat, sempre que arriba li fem la mateixa,
la mateixa comentari.
Ai, te veig en constipat.
Sí, però és que és un no parar, cada setmana igual.
Javi, va, que avui parlarem de coses també molt interessants.
Com sempre, parlarem d'una altra de les entitats
amb qui la Fundació Casalamic té vincles,
vincles així continuos i ja el bon rotllo que dèiem sempre,
no el fem xarxa, que vosaltres sou especialistes.
Sí, sí, avui parlem amb l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona
i que és una entitat també històrica aquí a la ciutat de Tarragona
que porta molts anys i nosaltres col·laborem,
per exemple, el juliol, quan venen els joves del camp de treball,
doncs venen, passem un matí a la muntanyeta
per conèixer l'activitat que fan,
estan col·laborant amb els monitors i educadors
que treballen per allí i coneixen.
Aprofitant que també això és una altaveu
per donar a conèixer altres entitats,
també avui convidem a la muntanyeta
que ens vinguin a explicar la seva activitat.
Això dèiem el títol sencer,
l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona.
De fet, si els busqueu via web,
és appctarragona.org,
els coneixem com els del muntanyeta.
El Jaume Marín és el director general.
Jaume, bon dia.
Hola, bon dia.
I l'Alba Porta s'encarrega de la comunicació d'aquesta entitat.
Alba, bon dia.
Hola, bon dia.
Heu passat diverses vegades per Tarragona Ràdio,
pel matí també, no?
Moltes vegades convidats per l'espai tothom.
Sí, sí.
I de fet, torneu dilluns vinent, si us sembla,
donem l'apunt d'actualitat, tot i que dilluns vinent
ho tractareu en el programa del Miquel, el tothom,
ho explicareu bé,
però quina seria una de les activitats properes
que teniu en ment?
Doncs ara estem plenament ficats
amb un concert solidari
que farem el dia 24 de febrer a les 6 de la tarda
a la sala August del Palau de Congressos
amb la soprano Begoña al Verdi,
que ve a fer aquest concert de manera altruista
i ja estem, doncs, això, plenament ficats
amb la difusió d'aquest concert
per aconseguir que sigui un èxit,
que vingui el màxim de gent possible,
que d'aquesta manera col·laboren una miqueta amb nosaltres,
també passant una molt bona estona.
Comptem amb la col·laboració
del Conservatori de Música de Tarragona
i del cor de la URB
i serà un bon espectacle
que no es pot perdre ningú.
És una de les fons de finançament
que té la muntanyeta?
També, també.
També és una de les fons de finançament.
Organitzar activitats d'aquests solidaris.
Exactament.
El tema de les activitats solidàries.
Portem un any quasi bé sencer
amb el 35 aniversari.
Hem organitzat des d'uns quants concerts,
serenades,
que ens ha organitzat l'associació Actac.
La veritat és que portem un any una miqueta actius.
I aquest any 2013
jo crec que serà un any també de molta activitat,
donat que sabem que les previsions econòmiques
són complicades, són difícils
i que possiblement entenem
que moltes vegades fins i tot
ens fa una miqueta de recança
el tema que anem fent pressió
a la societat civil sobre la nostra situació,
però sí que no ens queda més remei.
Avui parlàvem amb els treballadors
de la nostra entitat
i parlàvem de la implicació de tothom
per poder tirar endavant els projectes
i poder tirar endavant la nostra activitat,
perquè si no és així és molt complicat,
és molt difícil,
donat a la situació econòmica
i la conjuntura econòmica,
la situació de la Generalitat,
la situació de totes les administracions,
doncs fan que si no ens movem,
doncs difícilment podem subsistir.
Ara farem entrevista allò de base,
per si algú no us coneix,
que jo crec que ja queda poca gent,
però vaja.
i també per fer-nos la idea del volum,
35-36 anys, doncs ja,
de la Montañeta,
35 l'any passat,
quin volum de gent moveu?
Quanta gent està sota de la vostra paraigua?
Quanta gent hi treballa?
Per fer-nos la idea d'aquesta gran màquina,
que bé, que s'ha d'anar a l'agraïll.
Doncs tenim més de 100 persones ateses,
entre l'Escola d'Educació Especial,
on hi ha 50 nens,
el Centre Ocupacional,
on hi ha 35 persones ateses,
34,
més la residència,
que n'hi ha 23.
Doncs són més de 100 persones,
i gairebé 100 treballadors
són els que treballen en l'entitat.
A més a més els voluntaris,
realment movem molta gent,
molta gent amb tota la complexitat,
tant de relacions humanes
com també econòmiques.
Sí, perquè d'estructura realment
deveu ser una entitat bastant gran,
vull dir que en els seus nivells
i en les seves diferents potes.
Sí, la veritat és que nosaltres
que estem treballant allà no ens n'adonem.
Després quan ho expliquem
sí que ja veiem que el volum nostre
és un volum apreciable
i bé, és veritat que
una de les coses, potser,
una de les característiques
que hem de dir de la muntanyeta
és que tothom està molt implicat.
Aquí sí que quan parlem
de la gent que treballa allà
són aquell tipus de gent
que són especials
i també quan parlem dels voluntaris
ja podeu imaginar
com que al final les persones
que estan ateses allà
són les persones greument afectades,
són tant els nens
com els adults
són persones greument afectades
amb la que, anem a dir,
que gairebé tots tenen
una discapacitat psíquica, física i sensorial.
Està clar que s'ha de tenir un plus
per poder treballar allà.
Jo a vegades dic que...
jo tinc una filla en el centre
i a vegades dic que jo
no sé si trigaria aquella feina,
perquè és una feina molt dura,
però també és una feina
que treu el millor de tothom.
Aquesta és la qüestió
que jo penso que potser
la característica de la muntanyeta
és aquesta situació
d'aquesta característica
de bon rotllo, no?
Us coneixen a Tarragona?
Jo crec que sí, jo crec que...
A més us encarregueu, no?
d'anar en sortint, no?
Escolta, som aquí amb 35 anys.
Sí, sí, sí.
Ens coneixen...
Jo crec que ens coneixen força
i bueno, i anem fent feina
perquè ens coneguin més, no?
És important, eh?
Sí, sí, sí.
I bueno, la nostra feina, clar,
és una feina complicada
de donar a conèixer, no?
Perquè totes les activitats
que es fan allà,
el tema d'hipoteràpia
o el tema de teràpia amb animals,
amb els gossos,
el tema de musicoteràpia,
les activitats d'IMSD, no?
Doncs que nosaltres ja fa anys
que fem allà,
és molt difícil de donar a conèixer.
El que sempre fem
és intentar invitar, no?
Convidar la gent a que pugi i ovegi.
Tenim un dia de portes obertes
que normalment coincideix
amb la caminada,
que normalment es fa a la tardor,
a l'octubre,
i intentem que les persones pugin
i vegin el que fem allà in situ,
perquè ja dic,
és complicat el tema
d'escriure què és el que fem.
A la pàgina web,
doncs hi poso moltes coses, no?
La pàgina web jo crec
que està molt ben descrita,
però és difícil el tema
que puguem donar una idea
molt acurada del que fem,
perquè són moltes activitats,
jo què sé,
estem parlant de la teràpia amb gossos
i les persones podrien pensar
que és una teràpia més psicològica,
o més d'oci, no?
I en canvi, què va?
La teràpia amb gossos,
que per primera vegada va ser
amb persones amb discapacitat,
va ser al centre pioner a Tarragona
i a Espanya,
i després nosaltres la vam donar
a conèixer altres entitats
de fora de Catalunya,
i ara en aquest moment
la teràpia amb gossos
s'està aplicant
a moltes entitats
d'arreu d'Espanya.
Nosaltres també tenim
un practicant,
bé, ara ja és voluntari,
que també ve a fer teràpia
de gossos amb infants,
amb l'Àngel.
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
És molt productiva.
Encara que sigui una radiografia
així molt general,
d'aquestes tres potes
de la muntanyeta que deia,
hi ha el centre educacional,
el centre ocupacional
i la residència.
Digue'ns quatre cosetes
del que es fa en aquests tres llocs.
Sí, sí, sí.
L'Escola d'Educació Especial
és una escola concertada
amb el Departament d'Ensenyament
de la Generalitat de Catalunya.
Tenim nens a partir dels tres anys.
És molt excepcional
que agafem algun nen més petit
perquè la pròpia llei
no ens ho permet.
I normalment estan
fins als 18-21 anys.
Les activitats,
clar, amb els petits,
el que s'intenta és,
bé, doncs,
motivar-los
i treballar,
sobretot,
doncs,
el tema
que puguin
caminar en un futur
o que puguin
desenvolupar
totes les seves capacitats
perquè en aquesta edat,
en l'edat,
sobretot,
dels 0 als 6 anys,
és l'edat
on totes les teràpies
que es puguin fer amb ells
condicionaran
el seu futur.
i potser en aquesta etapa
és l'etapa més important
i a la que nosaltres
hi dediquem
molt més recursos.
A l'escola,
doncs,
hi treballen
cinc fisioterapeutes
i dos logopedes,
a part dels mestres
i els educadors
i la psicopedagoga,
etcètera,
no?
Jo crec que l'escola
està ben dotada
a nivell de personal
i jo crec que l'escola
és una escola,
bé,
el que dèiem,
ara en què moment,
doncs,
tenim un projecte
d'IMSD
amb Europa
que l'està portant
una persona de l'escola,
la Neus,
Robert,
i el César Mauri
que és l'enginyer informàtic
que estem,
doncs,
tirant endavant projectes
de caire
de noves tecnologies,
etcètera,
amb el tema
d'investigació.
I després,
el centre ocupacional
és una,
hem de dir que
es fan teràpies
més de manteniment
de tot el que
s'ha pogut
s'ha pogut
posar,
no?,
totes aquestes
condicions
que han anat
agafant de petits,
doncs,
intentar mantenir-les
i si hi ha
alguna persona
que camina
o que té alguna
habilitat,
doncs,
anar-la mantenint,
igual que la residència.
La residència,
l'única diferència
entre el centre ocupacional
i la residència
és que la residència
acaben anant-hi
les persones
que tenen
ja problemes
que els seus pares
són grans
o bé ja no existeixen
i llavors
han de quedar-se allà,
24 hores,
365 dies,
la residència
és una residència
de full time,
no?,
de sempre,
no?,
i de fet,
doncs,
tenim les places
ocupades totes,
una de les característiques
del nostre centre
és potser
que no podem més,
ja no podem,
l'escola
està col·lapsada,
no entren només
que els nens
que poden,
que per alguna raó
doncs,
passen de l'escola
al centre ocupacional
i llavors deixen
bancant la seva plaça,
al centre ocupacional
ja no entra ningú més
que els que passen
de l'escola
i a la residència
ja no pot entrar
ningú més
perquè estan ocupades
totes les places,
vull dir que
realment tenim,
estem col·lapsats.
No us plantegeu
una ampliació
un moment.
Ah, sí?
Estic veient fotografies,
estic a la seva pàgina web,
APPC,
que és Associació de Paràlisi,
Provincial de Paràlisi Cerval,
Tarragona,
APPC,
tarragona.org
i veig fotografies,
no estan mai a casa vostra,
veig fotos,
escoltes,
molt nou,
tot plegat, no?
No,
bueno,
renovat,
el manteniment funciona,
el PEP de manteniment
funciona molt bé.
I heu d'ampliar o què?
Sí, sí,
estem en un projecte
d'ampliació,
estem en un projecte
que de fet
era un projecte
que s'havia d'ampliar
en els mateixos terrenys
on estem allà,
però que en aquest moment,
doncs,
el plantejament
del pla parcial d'allà,
que és un pla parcial,
el PP5,
que és un pla parcial,
jo diria que amb l'Aït,
Tarragona,
bueno,
quasi bé,
la qüestió urbanística
de Tarragona
és molt complicada,
ja ho sabeu,
i estem amb l'alcalde,
amb l'alcalde
buscant
alguna altra ubicació
per fer un projecte,
per fer una ampliació
d'aquest projecte
que tenim.
I justament,
avui hem tingut
també una reunió
a l'Ajuntament
sobre aquesta qüestió,
encara està la cosa
molt verda,
però sí que és cert
que la nostra intenció
ja de fa uns quants anys
és d'ampliar,
perquè és que...
Hi ha demanda, no?
Sí, sí, sí.
Teniu llista d'espera?
Sí, sí, sí.
Hi ha llista d'espera
tant de residència,
que és la que més,
com el centre ocupacional,
el centre ocupacional
d'ara mateix
tenim també
i l'escola,
doncs,
no sabem quina és
la llista d'espera
perquè realment hi ha,
si hi ha 10 prematrícules
i només n'hi entra un,
els altres no sabem on són,
vull dir que realment
no tenim...
Però sí que
tots els serveis
estan en aquest moment
en una situació de col·lapse.
Com forza el protocol d'entrada?
En l'escola
ens arriben des d'ensenyament,
vull dir que
des d'ensenyament
ens fan arribar
les matrícules
que nosaltres...
Bueno,
consensuem amb ensenyament
les matrícules
que poden entrar.
El centre ocupacional
ja no hi ha...
vull dir,
aquí sí que no hi ha
no hi ha entrades
i per tant
ja fa molts anys
que no hi ha entrades
i no hi ha protocol.
Ens hauria d'arribar
des de benestar social i família
doncs les persones
que són susceptibles
d'anar a la muntanyeta
i a la residència
com ja podeu imaginar
fa molts anys,
molts anys,
molts anys
que ja està plena
i per tant
doncs aquí no hi ha ni protocol.
Javi!
Déu-n'hi-do!
Déu-n'hi-do!
No és com la tasca
que feu
és allò
que dius
doncs ampliem-ho,
fem-ho gran,
això.
Sí, sí, sí.
Aquesta és la...
La idea nostra
és d'en aquests moments
és una miqueta...
Sembla que sigui
que siguem una miqueta
suïcides
pensar en una ampliació
donada a la situació
econòmica
però sí que pensem
que amb l'ajut
sobretot privat,
de diners privats,
doncs penso que podem fer
alguna cosa
i per aquí hi estem tirant
i veurem a veure
quin és el fruit
que al final tindrem.
Esteu tenint
finançament privat?
No, encara no...
Bé, sí, estem...
vull dir, ja
hem tingut alguna farmacèutica
que ja està donant diners
o alguna entitat privada
que hem tocat
i que ja s'ha compromès
en el projecte.
El que passa és que
com que al final
això s'acaba
sempre materialitzant
amb el solar
i quan tinguem el solar
segurament que ens cauran
més patrocinadors privats.
És veritat
que el projecte
és d'uns quants milions d'euros
i per tant
estem començant
i encara és molt arriscat
dir qualsevol cosa
però pensem que
tenim un pla de finançament
i penso que
podria ser una realitat
en un parell de tres anys.
Les institucions
us han tractat bé?
Sí.
Potser ara costa més
l'aixeta està més tancada
suposo, no?
Les administracions
ens diuen
que sí
ens diuen
que no tenen diners
però que ells
ens apoyen, no?
Suport, molt suport.
El recobrament
de les administracions
estatals.
Que no pareu de treballar, no?
No, ho dic
perquè també
en certa manera
directament
cobriu
és el que passa
moltes vegades
amb centres
també ja vi
com el vostre
amb la vostra fundació
cobrir un espai
de servei social
que a l'administració
si l'hagués d'arrencar
de zero
li costaria molt més.
Sí, moltes entitats
fem, vull dir,
arribem on
l'administració
no arriba
que és una frase
que nosaltres
diem molt.
és que nosaltres
fem un servei públic.
Vull dir,
el nostre
és un servei públic.
N'altres també.
Sí, sí, sí.
No, no, vull dir
que nosaltres
quan parlo de nosaltres
vull dir les entitats
que estem
en el tercer sector social
doncs estem fent
un servei públic
que hauria de fer
l'administració
i que moltes vegades
fins i tot
són drets
de les persones
amb les que nosaltres
treballem
i que ens les deleguen
perquè només ens deleguen
la feina
i moltes vegades
ens deleguen els diners, no?
Aquest és el problema.
Però així
dintre de tot
el que en aquest moment
es pot fer
doncs per exemple
estem parlant
amb el tema
d'Ajuntament ara
doncs l'alcalde
està molt implicat
en el tema
que nosaltres
finalment
tinguem
aquests terrenys
per l'ampliació
està disposat
el que sigui
perquè ens quedem
a Tarragona
i no se'n anem
fora d'aquí
i nosaltres
estem encantats
de poder es quedar
a Tarragona
i per aquí
estem treballant.
Altres administracions
que ens han donat suport
i que la mateixa
Generalitat de Catalunya
doncs hi havia
hi havia
un recolzament econòmic
també
en el projecte
d'ampliació
i ara
doncs està clar
que hi serà
en aquest projecte
en aquest projecte
nou
per dir-ho d'alguna manera
comptem
amb el suport
de
si no
ens fem
independents
abans
doncs
del Ministeri
del 0,7%
de l'IRPF
no?
Comptem
amb el suport
segurament
de l'Incerso
vull dir que
jo penso que
també
a nivell estatal
també
el tema és
de paràlisi cerebral
hi ha poques coses
a l'estat espanyol
ja sí
vull dir
bueno
hi ha molts de centres
però centres referents
n'hi ha pocs
i a Catalunya
com està
el tema?
Déu-n'hi-do
també
estem una miqueta
a Barcelona
per exemple
que és on hi ha més entitats
que serveixen
a la paràlisi cerebral
doncs
fins fa
uns mesos
no hi havia
cap residència
a Barcelona
cap residència
per persones
amb paràlisi cerebral
ara sí
ara fa uns mesos
que es va inaugurar
la d'esclat
i la de la fundació
de la paràlisi cerebral
vull dir que
estem en una situació
bastant precària
i a la província
de deveu ser
altres
sí
hi ha molt poques
entitats
que
el que és
específicament
la paràlisi cerebral
i afins
el que diem
nosaltres
doncs
som nosaltres
el que passa
és que després
hi ha entitats
que estan també
per exemple
a nivell més rural
tractant
algunes persones
amb paràlisi cerebral
o persones
greument afectades
i aquí
a la mateixa
de Tarragona
on tenim sol
que també
té alguns nens
que tenen escola
i un centre ocupacional
i que tenen alguns nens
amb gran discapacitat
però no tant
no tanta discapacitat
com la que
nosaltres
tenim
és una
bueno
jo diria que
a nivell estatal
ja som referent
en alguna cosa
i volem ser referent
en altres activitats
i volem veure
a veure
de quina manera
al final
això
no només sigui
una etiqueta
sinó que
al final
acabi sent
també
un recolzament econòmic
que és el que ens interessa
Javi
què hi fa la Fundació
casant la mica
amb aquesta gent
de la muntanyeta
què deia
com deies
dels tallers de l'estiu
nosaltres
a l'estiu
que fem
el camp de treball
que venen joves
de tot Catalunya
a fer pràctiques
bueno
a fer
es diu
eina
a caixa d'eines
per joves educadors
el camp de treball
que fem
i em sembla
que en guany
també
s'està parlant
de poder-lo dur a terme
fem dues quinzenes
i venen
això
una vintena
de xavals
i un dia
es fa una excursió
concreta
a la muntanyeta
on es veu
l'activitat
que estan fent
les diferents
potes
de les quals
treballen
i també
es col·labora
una estoneta
allí
fent activitat
i coneixent
com es treballa
en paràlisi cerebral
jo crec que és una
de les excursions
m'han dit
de les més
interessants
perquè hi ha
joves que per exemple
no han estat mai
amb una persona
amb aquesta malaltia
i també
ho agraeixen
i els agrada veure
l'activitat que fan
i si han de ser
futurs educadors socials
per exemple
també és bonic
de veure
i després també
tenim un treballador
un educador
de carrer
del projecte
Peu de Carrer
que als matins
treballa també
amb ells
és una persona
a la qual
que també
el saludem d'aquí
el xiqui Ortega
molt bé
digueu-me
no sé si
teniu clar
professional
suposo que a nivell
això
de professionals
de monitors
de tot tipus
no us en deuen faltar
hi ha bona cantera
en aquest sentit
hi ha bons professionals
i és l'àmbit
de la salut mental
sí
de fet
nosaltres
com a paradi cerebral
anem a dir
que podem tenir
alguna persona
amb problemes
de salut mental
però no
normalment
nosaltres pot ser
alguna discapacitat
psíquica
però no
fins al tema
de salut mental
que n'hi ha
n'hi ha algun
que podria
portar
també
a més
de més
la paradi cerebral
és on
explico una miqueta
el tema
de la paradi cerebral
perquè és veritat
que és un sang
molt ampli
val la pena
matisar
aquest és el problema
que nosaltres tenim
és que allò que deia abans
és molt complicat
explicar quines són
les nostres activitats
també és molt difícil
explicar quina és
l'afectació
de la paradi cerebral
però jo penso que
resumint una miqueta
és
normalment
la paradi cerebral
l'origen
de la paradi cerebral
ve en el moment
del part
per un problema
de falta d'oxigen
en el cervell
del fetus
i per tant
doncs
alguna cèl·lula
que acaba
morint-se
i que segons
en quina part
del cervell
doncs
s'acaba
acaba fent
la necrosis
és possible
que quedi afectada
una part o altra
del cos
generalment
el més habitual
és que
l'afectació física
hi sigui
en gairebé tots
i
la cítica
doncs
hi ha vegades
que sí
hi ha vegades que no
llavors
clar
això què vol dir
vol dir que
i la sensorial
doncs
en molts casos
vull dir que també
llavors
això vol dir
que hi ha una amalgama
molt
vull dir que
que va del negre
al blanc
i hi ha tots els grisos
i te pots trobar
una persona
en paràlisi cerebral
que parla
d'una manera
més o menys
entenedora
però que en canvi
doncs
va amb una cadira
de rodes
o te pots trobar
al revés
algú que pot
caminar
i que en canvi
doncs
s'entén
o s'adona a entendre
molt malament
i que
té alguna
afectació física
de braços
o de cames
o sigui
que el tema
és un cul de sac
és el que deies tu
realment
és una
una afectació
que
que pot ser tan diversa
i per tant
la teràpia sobre
aquesta afectació
també és molt diversa
llavors
i tracteu tots els casos
Sí, sí, clar
nosaltres estem
especialitzats
en els més afectats
i per tant
doncs
com deia abans
doncs
sobretot
les
les especialitzacions
nostres són
a través dels fichos
i dels logopedes
els fichos
que treballen
tota la part física
i treballen
tot el tema
de la marxa
i el tema
de la
vipa d'estació
etcètera
i la
part de l'logopèdia
que treballa
tot el tema
de comunicació
tot el tema
de
fins i tot
el tema
més
més
de
tota la part
de
de devolució
de la persona
perquè normalment
va sempre associat
un problema
de devolució
un problema
del menjar
i la part psicològica
també la tractem
però ja
bastant
amb menors
de tot allò
i el que sí
és veritat
és que quasi bé
totes les persones
amb paràlisi cerebral
porten una
alguna
enfermedad
afegida
Sí, quasi bé
tothom
quasi bé
totes les persones
tenen algun tipus
bé sigui
per els seus
problemes físics
que comporta
la millor
una escoliosis
o un problema
de
o un problema
de crisi
les crisis
les crisis
neurològiques
i que s'han de tractar
i que s'han
llavors
aquí també
hi ha un equip
mèdic
important
que fa el suport
de totes les persones
no, no
la veritat
és que
anem a dir
no és molt fàcil
per això deia
és difícil
explicar-ho
i a més
pel que estic veient
té un tracte
un punt de tracte
personalitzat
també
perquè cada cas
és un món
i és allò
i per això
parlem de mans
d'una cinquantena
de places
50 a l'escola
i 34 al centre
ocupacional
i 23 a la residència
que dius
100
i així són com a poques
però és que clar
quan estem parlant
de problemes
de qüestions
tan específiques
que gairebé demanen
un tu a tu
és així
els programes
quasi bé
per exemple
en totes les teràpies
alternatives
jo diria que
és molt personalitzat
però
amb les teràpies
d'afició
doncs clar
cada nen
és un món
i amb les d'algopèdia
també
i fins i tot
amb el tema
de qualsevol teràpia
alternativa
el tema de cavalls
per exemple
que fem hipoteràpia
doncs cada nen
té el seu programa
individual
i s'ha de seguir
el seu programa
individual
estem parlant
doncs
de
nens
joves
en fi
persones afectades
de manera
bastant significativament
pel que dius
tenim casos
de bastanta
afectació
quina és la finalitat
o fins a quin punt
hi ha una inserció
després
social
o tot és feina
que feu allà dins
la feina que feu allà dins
després socialment
sí
s'aconsegueixen uns resultats
jo penso que
que el nostre objectiu
és donar-li
com
jo diria que està molt
explotada
la frase aquesta
però és donar-li
qualitat de vida
a la persona
allò que
moltes vegades
posem l'exemple aquell
que fa 40 anys
aquestes persones
estaven en una habitació
a casa
i tal
i el que intentem
és
sobretot
la inserció social
si és cert
que
per aquesta qüestió
que són
persones
greument afectades
doncs la inserció
és molt complicada
la inserció laboral
és molt complicada
jo diria que
no estem parlant de zero
però quasi bé
i la
per exemple
la inserció escolar
amb els nostres nens
és quasi bé zero
vull dir que
em sembla que amb 35 anys
hem fet dues insercions
dues insercions
escolars
per tant
la nostra
anem a dir que nosaltres
treballem molt
el tema de
primer
primer de la inserció social
com a
com a part
d'una de les nostres feines
i això
doncs és que
que podeu veure
les persones
de la muntanyeta
passejant per la Rambla
o prenent-se un vermut
al port
i això ja és inserció social
per nosaltres
o anant al mercat
de Sant Prín i Sant Pau
però més enllà
és molt complicat
és molt difícil
per això que dèiem
per la quantitat
de recursos
d'atenció
que necessita
una persona així
i que per tant
la inserció laboral
tenim una persona
amb possibilitats
d'inserció laboral
i ens està costant
moltíssim
buscar un projecte
que quadri
perquè necessita
una persona
gairebé
tot el temps
una tercera persona
que la pugui ajudar
des de
des de
des de
mucar-se
fins i tot
llavors
aquesta situació
comporta
que la inserció
laboral
d'aquestes persones
és molt complicada
potser per qüestions
no ben bé
de la pròpia feina
que comportaria
sinó per qüestions
bàsiques
com aquesta
dius
jo potser sí
que podria utilitzar
un ordinador
però necessito
algú que em moqui
per exemple
hi ha casos d'aquests
què passa
amb els casos
més lleus
els que ja
no se us deriven
tenen també
els seus
els serveis socials
sí
nosaltres
ja no els coneixem
sí que els coneixem
perquè molts d'ells
ens arriben
i ens arriben
com a
potser fins i tot
com a model
de la persona
amb paràgia cerebral
que ha pogut fer
la inserció
però
sí que coneixem
moltes persones
amb paràgia cerebral
jo diria
que hasta
tots en coneixem
una persona
amb paràgia cerebral
doncs és el romà
que treballa
a la
a la
a la
oficina municipal
de la discapacitat
d'aquí de Tarragona
clar
és una persona
doncs això
llicenciada
en geografia i història
i a més a més
treballant
en un lloc de treball
habitual
però clar
aquest cas
és un cas
dels que podríem dir lleu
i dels que coneixem
però no és un cas
tractable allà
nosaltres ja ens agradaria
de fet
perquè
moltes
clar
imagineu-vos
la
la motivació laboral
de les persones
que estan treballant allà
el retorn
de
tant dels nens
que potser és el que més
però
sobretot dels edurs
el retorn de la feina
que tu fas
tu estàs fent una feina
que estàs intentant
de que
no què sé
de que camini
i allò pot costar anys
no?
i la resposta és molt lenta
i molt
molt petita
vull dir
fins i tot
en aquest aspecte
a nosaltres ja ens agradaria
tenir persones
que
més lleument afectades
però
crec que
estem molt especialitzats
amb la gran discapacitat
i per tant
cada vegada
que ens arriba
un nen
a l'escola
ens arriba un nen
amb gran discapacitat
i si alguna vegada
ens ha arribat
alguna persona
al centre ocupacional
ens ha arribat
amb gran discapacitat
i anem acabant
l'entrevista
és que tinc molta curiositat
avui parlem amb vosaltres
perdoneu
això se'ns està allargant
eines
parlem d'eines
avui en dia
fins a quin punt
està estudiat
el camp aquest
de la paràlisi cerebral
fins a quin punt
teniu eines
pedagògiques
educatives
per als nens
més petits
no ho sé
teràpies noves
que van anant sortint
suposo que són temes
que continuament
s'estan estudiant
i que a part de la feina
que fan els vostres
propis monitors
i deu haver
doncs això
posades en comú
de professionals
que estudien el tema
no ho sé
sí sí sí
això va des dels gossos
que dèiem
com que la paràlisi cerebral
és una afectació
que ja fa molts anys
que està definida
estudiada
per exemple
Bertin Lesborn
amb el seu fill
doncs està parlant
d'una
d'una teràpia
de Califòrnia
que és la
Domen
Lakato
i és una teràpia
que fa 50 anys
que està
que s'ha implantat
nosaltres
hi ha moltes entitats
que estan tractant
la paràlisi cerebral
que s'han
anem a dir
que s'han especialitzat
en una
en una teràpia
per exemple
a Madrid
doncs tenim
una entitat
que es diu
Bóbat
que Bóbat
és la
la seva
la seva teràpia
no?
la teràpia
segueixen
una
una acadèmia
de teràpia
que es diu
Bóbat
i
Bertin Lesborn
amb el Domen
doncs també
ells pensen
que aquesta és la millor
nosaltres el que hem fet
ha sigut agafar
el millor de tots
i la veritat
és que tenim
les teràpies
com que estan
molt dirigides
segons quina és la persona
estudiem la persona
i després apliquem
quina és l'eina
que ens pot portar
més èxit
en aquella persona
per exemple
posem un exemple
per exemple
en què consistiria això
de la hipoteràpia
o la hidroteràpia
em sembla que teniu
amb aigua
sí, sí, sí
per exemple
la hidroteràpia
és una
és una teràpia
que dona
molt bons resultats
quin és el problema
els nostres
xavals
tenen
un nivell
d'espasticitat
molt alt
el tema
de tenir
el que se n'hi diu
habitualment
estar agarrotats
habitualment agarrotats
sense poder
o amb molt poca mobilitat
el tema
de la hidroteràpia
el que fem és
hidroteràpia
amb aigua calenta
amb piscina
amb aigua calenta
doncs el que fa és
relaxar aquests muscles
i poder
fer que els fiscios
els fisioterapeutes
puguin treballar
més fàcilment
aquests muscles
afectats
per tant
el tema
de la hidroteràpia
és
anem a dir que
és
i fins i tot
la hidroteràpia
que nosaltres fem
en el mateix centre
que tenim allà
un jacuzzi gegant
on es fa
hidroteràpia
doncs està orientat
cap aquí
està orientat
cap a
persones que tenen
que tenen
el moviment
d'un braç
amb uns 60 graus
doncs intentar
que el puguin
fer a 90
vull dir que
aquests són
objectius
molt concrets
el tema
de la hipoteràpia
per exemple
aquí es treballen
dos factors
principalment
un és el físic
en el moviment
del cavall
el moviment del cavall
els dona la marxa
que podria
donar-li
el caminar
però a més
un factor psicològic
i és el tema
que els nostres
xavals normalment
estan en una cadira
de rodes
i per tant
per sota del nivell
del que habitualment
estem nosaltres
i quan els pugis
dalt d'un cavall
seràs més del món
exactament
vull dir
el somriure
que veus
quan estan dalt d'un cavall
també psicològicament
es treballa moltíssim
en aquest aspecte
i bé
podríem estar parlant
de la musicoteràpia
com una
com una
com
sobretot
en els nens
molt molt gran
afectats
amb el tema
dels ben costivetants
i estem
s'està
s'està
s'està
s'està
s'està
s'està
s'està
s'està
s'està
s'està
s'està
s'està
fins
fins als sentiments
de la música
que és una
de les coses
que ja sabeu
que hi ha qui
diu que és la
següent dimensió
doncs bé
també ho treballem així
o bé
tot el que estem
treballant
de projectes
d'I més D
que són projectes
que ja fa molts anys
que estem treballant
l'últim que estem treballant
aquest que treballem
ara amb el projecte
d'Europa
doncs és un projecte
en el que
el que fem
és intentar
que el nen
o que la persona
que està
davant
del projecte
doncs
amb el seu moviment
condicioni
l'entorn
l'entorn
amb música
i amb imatges
amb una televisió
llavors la persona
aquella
el que fa
és
amb els seus moviments
sigui quin sigui
el moviment
molts d'ells
només poden
moure el cap
doncs amb el moviment
del cap
produeixen música
i produeixen música
en aquella sala
i ells saben
que
movent el cap
cap a un costat
sonen més
no sé què
i això és un entrenament
hi ha un entrenament
hi ha una
psicopedagoga
que està treballant
amb ells
i l'enginyer
i un equip
multidisciplinar
que el que fan
és això
és intentar
que el tema
causa-efecte
primer
que s'adonin
d'aquest tema
causa-efecte
que ells
estan provocant
aquest canvi
en l'entorn
i després
de fer que
aquest canvi
en l'entorn
sigui el més
motivador
per la persona
que està allà
de manera
que al final
acabi
acabi fent
un efecte
de realimentació
cada vegada
la persona
està més motivada
per poder
fer anar
l'artefacte
i al final
acaba sent
un tema
aquests
projectes
nosaltres
el que fem
és agafar
subvencions
públiques
i privades
els convertim
en coneixement
i aquests projectes
al final
acaben
a la xarxa
estan ara
en codi lliure
a la xarxa
traduïts
en no sé
quants idiomes
sí, sí
la veritat
és que no
vam començar
veient que
aquests projectes
de quina manera
podíem
obtenir recursos
per poder seguir
investigant
i ens vam
adonar que
aquest era
un tema
bastant difícil
bastant complicat
per donar
que això són
projectes
molt especialitzats
i el que vam
concluir
és que
anem a buscar
diners
públics i privats
per poder fer
la investigació
i aquesta investigació
la puguem
a l'abast
de tothom
i de fet
doncs
no sé
el tema
del retolí facial
que és un
l'Evia Camp
o el tema
ara del CIT Plus
doncs
estem anant
a Madrid
a donar
a formar gent
o
vull dir que
estem intentant
que la gent
vagi a utilitzar-ho
ja dic
traduït
al turc
vull dir que
sí, sí
aquesta és
al final
hem
hem pogut
hem volgut
que el que nosaltres
estiguem fent
sigui un bé
comú per tothom
crear coneixement
que és una branca
també molt interessant
de les entitats
que nosaltres a la fundació
també ens ho plantegem
el poder
ensenyar
el que portem
anys treballant
30 anys
35 anys
d'experiència
trobo que ja
és suficient
per poder
després
explicar
a altres persones
que surten
de facultats
o que comencen
amb
matemàtica
senyors
ja no tenim més temps
ja no en teníem
fa estona
però
ens hem entretingut
una mica
és que
hagi fet
aquí
que hagi
parlat
tot el ràdio
però sí que és veritat
que jo penso
que el coneixement
de l'entitat
passa per bé
i moltíssima gent
jo perquè era la primera vegada
que us feia entrevista
jo m'han dit
posem-ho de llarg
però molta
a veure
la muntanyeta ja és molt coneguda
a Tarragona
de tant en tant
va bé recordar
si us ha picat
la curiositat
si en qualsevol moment
de l'entrevista
heu pensat
ostres que interessant
això
que jo crec que sí
primera
la podeu tornar a escoltar
a la nostra pàgina web
www.tarragonaradi.cat
i segona
podeu ajudar-los
d'alguna manera
esteu oberts
a això
a l'ajuda
social
o monetària
que en els temps
que corren
és el que es necessita
la manera més fàcil
i més directa
d'ajudar
assistint
a aquest concert solidari
serà
el dia 24 de febrer
ja us ho recordarem
a les 6 de la tarda
al Palau de Congressos
exactament
doncs
ja està
us vaig acomiadant
Alba Porta
responsable de comunicació
de la Montanyeta
quasi que no has dit res
és que el Jaume
tenia moltes coses
a explicar
cap problema
gràcies
el Jaume Maria
és el director general
de l'associació provincial
de paràlisi cerebral
de Tarragona
a la Montanyeta
Jaume
felicitats per la feina que feu
feu extensiu
a tots els companys d'allà
moltes gràcies per venir
al revés
moltes gràcies
per donar-nos l'ocasió
de poder explicar
què és la Montanyeta
gràcies
i Jaume Saragossa
gràcies
per aquests convidats
i dilluns vinent
més
més
avui l'espai de la Fundació
Casal l'amic
el Javi l'ha cedit
amb uns bons companys
una entitat
cosina germana
per això
Javi fins dilluns
gràcies
adeu