Sona la sintonia que ens introdueix a l'espai del Caixa Fòrum,
tot i que normalment aquest espai ens arriba els dilluns,
avui és dijous i tornem a parlar d'un dels actes del Caixa Fòrum,
que a més l'estàvem esperant amb moltes ganes.
Doncs per fi, avui s'inaugura l'exposició
Cellers, cooperativisme i modernisme,
una exposició fotogràfica que ens mostra
diferents cellers d'aquests modernistes,
les catedrals del Vic en diem nosaltres
i que molts d'ells els tenim a tocar.
La mostra és fotogràfica i té aquest punt de vista arquitectònic,
però no només això, sinó que ve acompanyada
de la presentació de tota una època
i de tota la història que l'envolta
o que envolta els primers anys del segle XX.
Carles Marquès, bon dia.
Bon dia.
Em costa una mica concentrar tot el que implica aquesta exposició.
Sí, sí, sí.
Implica moltes coses.
Implica moltes coses.
Hi ha pel territori nostre encara més, diria jo.
I tant, exacte.
Aquest factor ofegit que feia que aquesta exposició
hagués de venir aquí.
Sí o sí, que diuen, que a més ho diuen malament,
perquè en català sempre s'havia dit tant sí com no,
però bé, havia de venir sí o sí aquí a Tarragona.
I explica una actualitat,
una actualitat que passa per aquest conveni
que el 2009 va ensignar l'obra social,
la caixa i l'apartament de cultura de la Generalitat
per rehabilitar aquests cellers,
però clar, també passa per l'arquitectura en si,
les obres en si,
i sobretot el per què,
el per què es fan aquestes obres tan modernes,
allò per l'època i tant això,
envejades per altres zones vitivinícoles del món,
i per què es fan, doncs això, com us deia,
en poblacions petites,
i a més que passaven per un moment històric
i econòmic complicat,
com és que aquesta gent s'atreveix
a tirar endavant,
de forma cooperativa,
aquests cellers,
per què li encarreguen,
o per què, diguéssim,
és aquest gran arquitecte que és Martinell,
per què es dedica a fer aquestes obres.
És a dir, té...
Té tantes vessants, no?
Tantes cares.
Exactament, i després també,
un moment com és ara,
on el món del vi, de les D.O.s,
doncs propicia tantes activitats, tastos...
O sigui, hi ha un interès d'uns anys ençà
en el món del vi,
que encara rehaver revitalitzat més,
diguéssim, doncs aquests cellers
i la seva inserció, doncs,
en la societat a la qual,
doncs, el que fa donar origen.
De la part més històrica de tot plegat,
del context històric d'aquests,
de quan es van construir els cellers modernistes,
ens han pot de parlar ben bé
la Raquel Lacuesta,
especialista en Història de l'Art
i assessora d'aquesta exposició.
Bon dia, Raquel.
Hola, bon dia.
Has vingut expressament per avui
a atendre els mitjans,
a la roda de premsa...
Sí, sí.
Una mica de padrina, no?,
de la mostra.
Sí, el que passa és que
ara me'n recordava que
fa 37 anys jo vaig venir a fer aquí
la primera conferència
a parlar de Martinell.
Mira.
Hi havia la Maria Orgèlia,
Campany,
i tota la intel·lectualitat
i la societat d'aquí de Tarragona.
Ara, me n'he recordat.
Bé, doncs,
mireu per això
quants anys fa
que tinc aquesta vinculació
amb el personatge,
amb César Martinell.
Ell em va ensenyar molt, molt,
molt la part d'arquitectura
que sé
i que ell va...
i que ell va divulgar.
Clar, ell...
Primer era del Camp de Tarragona...
Bé, era de Valls, no?
El Camp de Tarragona.
Ell va néixer el 1888
i el 1916 té el títol.
Està en ple apogeu
la Mancomunitat de Catalunya
amb tot el programa
de redempció agrària,
econòmica, social, cultural
de tot el país.
O sigui, amb la intenció
de reixir tot plegat.
De reixir tot plegat.
Bé, una política
extraordinària
en tots els sentits.
Però amb les arques plenes
amb diners per fer-ho, no?
No sempre estaven plenes.
El que estava era plena
de creativitat,
de cultura,
d'imaginació
i de ganes de fer-ho.
D'aquí la importància
del cooperativisme, no?
Sí.
Que ho heu posat
com a subtítol de l'exposició.
Exacte.
Exacte.
Venien d'una crisi.
Pensa que la filoxera
va fer mal
profundament
i el fet
que a partir del 1907
quan es promulga
la llei d'associacionisme
es puguin associar
i sindicar la gent,
no només els agricultors,
doncs permet,
facilita
que la gent s'ho repensi.
Llavors, què fan?
Reunir esforços,
tenir projectes en comú
i tant si eren rics
com si eren pobres,
com si un podia portar els diners,
l'altre podia portar
la mà d'obra
per construir
o l'altre una terra
o una pedrera.
Vull dir que va ser
un moment màgic.
Abans ho parlàvem,
de losados
conjugats
en un moment donat
perquè es creï
una cosa
com va ser
el cooperativisme
i gràcies al cooperativisme
el símbol més important
que el podia representar
que era l'arquitectura
dels cellers.
El que passa és que
clar,
hi ha una ideologia
suposo
fort al darrere
en el fet
en aquests
pobles
deprimits
en què
la filoxera
havia tallat
totes les seves possibilitats
que havien tingut.
es construeixen,
o sigui,
es pica molt alt.
Es van a buscar
aquestes construccions
enormes,
a més,
amb una arquitectura
com era la modernista
quan ja no era època
perquè ja havia passat.
Aquí se li va ocórrer
donar aquesta magnificència
als cellers.
A veure,
tenim un antecedent
perquè
també
en l'arquitectura
industrial del XIX
n'hi havia
que eren edificis
barraques
però
per una altra banda
també se'n van fer
uns edificis
extraordinaris
des del punt de vista
també en crisi
perquè
és que la crisi
ens ha acompanyat
un dia sí
i un dia també.
Però
tot i així
la crisi
no ha aturat mai.
Depèn de les persones
i depèn de les institucions.
la crisi no atura.
En el segle XIX
no va aturar
els grans
industrials tèxtils
per exemple
i en el segle XX
a principis del segle XX
dues dècades
a partir del 1913
i sobretot
en el 1928
al 1923
es va construir
totes aquestes catedrals
ai,
catedrals
aquests
aquests edificis
agrícoles
perquè el de catedrals
és un motiu més
que s'ha afegit
gràcies a la seva
imponent
majestuositat
en el medi rural
però clar
no deixaven de ser
les fàbriques
de fer vi.
Sí, però
haguéssim pogut fer
unes fàbriques
de fer vi
com s'han fet
barracons
com els polígons industrials
però en canvi
tu també comentaves
a la reprensa
i la visita
que han fet després
que tot i així
les cailanyes
i la visió
és a dir
l'arribar
a aquests pobles
i trobar-te
amb aquests edificis
que a més
competien
i en alguns casos
allò
amb avantatge
amb les esglésies
fins i tot
amb mesures
però també
amb els elements
que va poder
posar César Martinell
és a dir
aquests dipòsits
d'aigua
que d'alguna manera
allò
dialogaven
o substituïen
els campanars
clar
això
demostra
que no hi havia
només la voluntat
de dir
aquí muntem
una fàbrica
i tira endavant
que van coincidir
tres coses
van coincidir
una voluntat
això
d'una població
de sortir-se'n
és a dir
hi ha crisi
crisi sempre n'hi ha
doncs què hem de fer
va
fem una cooperativa
i tirem endavant
donem en comunitat
és allò
del senyor ordenador
de Catalunya
d'Enric
que et deien
d'Enric Prat
de la Riba
de dir
si hem de fer
les coses igualment
fem-les bé
que no costa res
i després això
d'un
n'hi va haver d'altres
diguéssim que van fer
sallers
però al final
en resum
ve a ser
César Martinell
que entén
totes aquestes
això
suposo que és contemporània
no és que un vagi primer
l'altre després
i aleshores
doncs
algú que diu
d'acord
ja que hem de fer
això
per sortir de la crisi
ho hem de fer bé
doncs ho farem així
ho farem
aprofitant unes tècniques
arquitectòniques
diguéssim allò
molt concretes
i a més molt
molt d'alèpoca
i molt catalans
perquè hi ha la volta catalana
i farem aquests edificis
i si els hem de fer
els farem bé
i els farem magnífics
i els llacarem
a la història
d'aquest país
Raquel
i és això
va ser més o menys contemporani
o és que César Martinell
va fer un primer
i després el cridaven
a tot arreu
com va anar?
Sí, sí
de fet
a veure
hi ha un antecedent
a l'Io
l'Io es fa el 1911
el primer celler cooperatiu
que és
reduït de mides
i de més
però en canvi
introduït per primer cop
els cups de formigó
el fa Claudi
Durán i Ventosa
que a més a més
tenia una fàbrica
era
era missatge
del formigó
però després
Domènech Robre
fa dues
bodegues molt importants
que són
les de
Esplogues de Francolí
que és un vecí
un vecí cultural
d'interès nacional
i la de Vilaseca
i
clar
César Martinell
és més jove
i quan comença
per la proximitat
una mica
clar
ell s'ha educat
també
encara que és de Valls
però en un medi
molt relacionat
amb el camp
i li demanen
qui el xicot
el xicot
de Martinell
que ens faci
la bodega
de Rocafort
i va començar així
i és clar
és l'efecte
aquell
de mimetisme
doncs jo també
en vull una altra
Gandesa
és de les primeres
que s'apunta
Pinell de Brai
Bàrbara de la Conca
i així
fins a 50
quasi
que va fer
entre cellers
i molins d'oli
i al Massares
ara has dit una cosa
allò del formigó
per exemple
clar
sempre diem
les catedrals del vi
els cellers
modernistes
però
va canviar
el fet
que tinguessin
que haguessin
de tenir una utilitat
que allí sigués
de produir vi
fa que l'estil modernista
hagi hagut d'incorporar
o canviar alguna cosa
que doncs
ha de ser diferent
a la força
de sistema
no
l'estil no pesa
a veure
el més important és
la funció
fa la forma
això
ja ho deia
un gran arquitecte
necessitaven
un espai ampli
necessitaven
molta capacitat
per fer
molta producció
i per tant
s'havia de pensar
en grans naus
podien fer unes naus
més anodines
o més artístiques
Martinell prové
d'una formació
molt important
ell prové
d'una escola
d'arquitectura
en què hi ha
els espadatxines
de l'arquitectura
que són
Domènech i Montaner
o bé
en Gaudí
que encara que no està
en l'escola
doncs és un primer
espasa
i Martinell
es forma
amb gent així
vull dir
que el seu bagatge
cultural
és increïble
arquitectònic
és increïble
però és que a més a més
la seva carrera
coincideix
amb el desenvolupament
del noucentisme
i que és
cultura
cultura
i més cultura
i redemció econòmica
i redemció social
aquest és el missatge
i ell de fet
es fa un activista
del noucentisme
i per tot arreu
fa conferències
la gent
en comunitat
l'envia
a un anòlegs
a fer conferències
als agricultors
de com s'havia de treballar
de què podien fer
quins profits
podien treure
i tal
i ell també va fer
pedagogia arquitectònica
llavors aquella frase
tan maca
que escriu
i diu repetidament
la vista
d'una cosa vella
ho deia
o jo vaig a veure
en castellà
la vista
d'una cosa vella
duca
i en noble
fer l'espíritu
això va ser
tal qual
era una filosofia
de portada
a la pràctica
Carles
et consta
ho saps
com es van trobar
els que van restaurar
aquestes
aquestes catedrals
del vi
no?
Parlem
recordem
que tota aquesta exposició
que veureu
en fotografies
parteix l'any 2009
d'un conveni
de l'obra social
la caixa
per ajudar
a reconstruir
i rehabilitar
que estava molt
molt més
sí
a més avui
avui ens explicava
a la roda de premsa
el Jordi Gras
que va ser
dels que s'hi van trobar
o dels que
com a director
dels serveis territorials
ha seguit
una mica
aquest procés
tinguem en compte
que en molts dels casos
s'havien fet
aplicacions
modernes
per
adequar-ho
a l'època
o perquè
doncs
els anys
50-60
doncs
s'utilitzava
l'oralita
i van decidir
canviar
un sostre
i unes voltes
i tal
per l'oralita
amb el problema
que després té
com sabeu
la
això
la
fer desaparèixer
perquè de fet
la retirada
però vull que no es pot parlar
que això
se'n pugui fer gaire cosa
a l'Amiant
i a l'oralita
és a dir
ha donat molts problemes d'aquests
i els pla durs de després
i els no sé què
és a dir
ni hi havia
que estaven més malmeses
ni hi havia que estaven més
allò
diguéssim
adaptades a una època
i a unes necessitats diferents
o a uns gustos diferents
o a unes economies diferents
que l'havien maltractat
maltractat
bastant
aleshores
doncs
com comentaves
abans d'aquest programa
hem d'entendre
que amb la Generalitat
i la Caixa
ja havien signat
un programa
que es diu
Romànic Obert
diguéssim
per la conservació
i per la rehabilitació
de monuments
d'esglésies
i edificis
del romànic
i a partir d'aquí
a partir d'aquesta
primera relació
sobre aquest tema arquitectònic
ens surt una segona
que és al final
la que ens beneficia
a les nostres comarques
del sud
de Catalunya
i el 2009
s'assigna
aquest conveni
per una quantitat
de 3,6
milions
d'euros
i
diguem
si et sembla
fem la llista
perquè hem anat sortint
noms
però diguem-los tots
Nulles
Barberà de la Conca
l'esplu de Francolí
Rocafort de Caral
tots aquests a la Conca
de Barberà
Cornollet de Montsant
i Falcet
al Priorat
Gandesa
i Pinell de Brai
a la Terralta
d'aquests
estem parlant
d'aquests 8
estem parlant
que tots segurament
el coneixem
la gent de la ciutat
de Tarragona
que ens escolta
d'haver-hi anat
a un i tal
però
no pensem
a les coses
que tenim a prop
ens costa
de conèixer
i evidentment
tocava
que aquí
a Tarragona
doncs poguéssim tenir
ja que una ruta
com a tal
com a tal
de tots
els cellers
no existeix encara
tot i que és una possibilitat
sí que existeixen
allò
rutes
de cada una
d'aquestes comarques
que passen
per aquests cellers
i el que sí que existeix
també és
aquesta exposició
que és la gran ruta
per tots aquests cellers
i un web
que es diu
cellerscooperatius.cat
on hi ha informació
sobre aquests cellers
la història
l'arquitectura
les rutes turístiques
aquestes una mica
connectades
de les que
de les que parlàvem
i bueno
d'alguna manera
jo crec
això
que
fer aquesta
recapitulació
de tots aquests temes
i poder-ho explicar
amb una exposició
tant l'aspecte històric
com l'aspecte actual
hi ha això
maquetes
hi ha un espai
diguéssim
que és una tina
amb unes fotografies
molt de detall
clar
són edificis
que quan els veus
així
en global
impressionen
i sobretot
per aquest tema
de l'skyline
i la voluntat
aquesta
de que es veiessin
i a més
que estiguessin
ben comunicats
o sigui
era útil
i funcional
o sigui
útil
i artístic
alhora
però
tot això
que a vegades
ho veus
en global
clar
les fotos
aquestes
de detall
el detall
aquest tan exquisit
i tal
és increïble
d'interiors
a vegades
perquè tenim
les fotografies
que hem vist
de moment
anunciant l'exposició
ens mostren això
a vistes aèries
vistes panoràmiques
generals
però he vist
que també
que hi ha interiors
i això
amb el detallat
el que dius
tu
Raquel
la cuesta
no voldria acabar
l'entrevista
i l'hem d'acabar
ja
però simplement
et demano
el celler
que a tu
més t'agrada
ai
el corre
el tinc partit
el pinell
de Brai
Gandesa
Ainull
és impossible
és impossible
doncs veiem-los tots
de moment
podeu fer
com deia el Carles
una ruta
ben xula
sense sortir
de l'espai
del Caixa Fòrum
és l'exposició
que ens acompanyarà
fins als vols
de Reis
durant tot el Nadal
exactament
el dia abans
de Reis
la nit
de Reis
el dia 5 de gener
jo afegiria això
que els escolars
s'han d'anar
perquè és didàctica
minimalista
però d'una gran sensibilitat
per entendre
el que és
l'arquitectura
o el vi
i el seu gran aliat
que és l'arquitectura
el vi i l'arquitectura
això dels escolars
del Caixa Fòrum
ja ho teniu lligant
sí, sí, ho trobo
treballant molt
se li és cooperativisme
i modernisme
mostra fotogràfica
i molt més que això
fins al 5 de gener
a l'espai Caixa Fòrum
avui s'inaugura
a partir de demà
la podeu visitar
Raquel Lacuesta
l'especialista
en història de l'art
i assessor d'aquesta mostra
moltes gràcies
per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
Carles Marquès
gràcies també
Fisiliuns
Gràcies