A Tarragona Radio fem la volta al món.
Avui anem cap a la capital de la República Federal d'Alemanya
i un dels 16 estats federats alemanys al nord d'Alemanya
a 70 quilòmetres amb la frontera amb Polònia.
Avui, a la Volta al Món, anem a Berlín.
A la vida no has de posseir res més del que la teva esquena pugui carregar.
I el tri de viatges t'ofereix la Volta al Món.
I avui el nostre viatge el farem de la mà del Xavier Mejuto.
Xavier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Em comentaves ara fora de micròfon que per a tu Berlín
deu ser com una segona casa, no?
Set o vuit vegades hi has viatjat.
Bueno, segona casa, sí, tinc amics allà
i doncs he anat, sí, he estat unes set vegades.
I per què Berlín?
Doncs perquè jo estudio alemany, parlo alemany com a guia
i m'agrada molt la història i vaig trobar una ciutat on, bueno, si està a gust,
tenia l'oportunitat d'anar-hi perquè hi tenia, tinc amics
i, bueno, és diferent de la resta d'Alemanya.
Ens explicaràs avui l'últim, el darrer viatge
o anirem fent un repàs per les experiències, una mica de tot, no?
Bé, l'última vegada que hi va ser va ser un cap d'any
amb molta neu i glaç.
Això avui pot semblar molt refrescant.
Doncs sí, i més amb... Tenint aquí l'estiu, no?
Diràs que ve de gust anar cap allà.
Sí, sí, sí.
De totes maneres podem anar fent una mica un repàs
del que és aquesta gran ciutat.
Però no tan gran si la comparem amb altres capitals europees, eh?
De fet, té uns 3 milions i mig d'habitants
i és molt gran, molt gran en superfície.
Si, per exemple, aquí al costat tenim Barcelona,
que no arriba a dos milions d'habitants,
però té 100 quilòmetres quadrats.
Doncs Berlín en té, de quilòmetres quadrats, uns 800.
Té una densitat de població molt baixa.
Quasi una mica com Tarragona, de densitat de població, eh?
Sí, tenim un gran terreny, una gran zona,
però amb una densitat de població més baixa, no?
Estan en uns 3 mil habitants per quilòmetre quadrat
i pensa que Barcelona en té 15 mil.
És una de les ciutats amb més densitat de tota Europa.
I, per tant, a Berlín la sensació que tens
és que és una gran esplanada.
El punt més alt deu tenir uns 100 metres
i és molt, molt, molt ampli.
De fet, diuen que de Berlín a Moscú
és tot una plana.
és tot una gran extensió
i, com tu bé deies, té Polònia bastant a prop.
Sí, en 70 quilòmetres, no?
Sí, solen anar i en temes de compres,
a vegades, amb alguns supers polonesos, etc.
De fet, clar, imagino que en els darrers anys
la ciutat també haurà patit canvis importants, no?
Sí, i ara mateix està en un canvi constant.
De fet, té, com ja saps, la partició a la postguerra,
després de la Segona Guerra Mundial.
Tot a partir d'això devien patir canvis extraordinaris.
Sí, i llavors es va crear dos centres.
un centre del Berlín occidental, diguéssim, de la part americana,
nord-americana, i després la part, diguem-ne, sota influència o sota domini soviètic.
Llavors, el centre havia estat sempre cap a la zona que va quedar sota influència soviètica
i la part occidental es va haver de crear un centre cap a la zona del zoo,
cap a la zona d'un carrer que en diuen Confústerdam,
o moltes vegades Kudam, li diuen.
Que perquè ens entenguem, és on hi ha aquella silueta bastant famosa
de la ciutat que és una església destruïda.
És una ciutat força turística?
Sí, sí, és una destinació avui en dia molt potent a Europa
i fins i tot trobes coses molt de cara al turista,
però és que fins i tot han creat una mena de lliga antituristes, els berlineros.
Què vol dir això?
És que els berlineros són molt, com diria, són molt alternatius, són molt curiosos.
Pensa que són com uns alemanys a part, els berlinesos.
De fet, tots els altres alemanys, des de les ciutats, diguem-ne, Hamburg, Frankfurt, Múnich,
se'ls miren una mica com una cosa a part.
I bé, llavors, potser senten invadits o invadida la seva ciutat,
però sí, és molt turística.
De fet, es pot mirar actualment la ciutat des de moltes vessants que anirem explicant.
Exacte.
Has viatjat a d'altres ciutats, a Alemanyes, Xavi?
Sí.
I es nota realment aquesta diferenciació que deies dels ciutadans de Berlín
als ciutadans d'altres zones d'Alemanya?
Són molt participatius, són molt alternatius, són, porten, bueno, actualment s'està desplaçant cap allà
al centre d'Europa, al centre cultural i artístic d'Europa.
Molta gent, clar, hi ha molta gent de fora, també, molts espanyols que han anat a viure allí o a treballar-hi.
Pensa que Berlín té, a vora, 17 universitats, també, eh?
Déu-n'hi-do.
Deies que és la ciutat més gran d'Alemanya que es pot veure des de molts àmbits, des de moltes perspectives.
No sé tu si recordes el primer cop que hi vas anar, quina va ser la sensació quan trepitges Berlín per primer cop?
La sensació és d'una gran amplitud i de molts, diguem-ne, cosa que ens pot sobtar molt a nosaltres,
de molts solars, d'una ciutat per fer.
Pensa que en el moment en què el 87 cau el mur, que separava aquestes diferents parts de Berlín,
doncs queda molta terra de ningú.
I el primer que ens sobta a nosaltres és que allí falten cases, allí s'hi podria construir, no?
I sí, hi ha molt espai buit i sembla com una ciutat com a dins d'un bosc.
Està en molts parcs, no només al centre, sinó també tot arrodejada de grans parcs i llacs, també.
I la creuen dos rius, però el més important és el que es diu Esprí.
Esprí.
Sí.
Pronunciem bé, doncs.
Esprí.
I llavors, doncs, bueno, hi ha uns diferents ponts que creuen aquest riu, més aviat passa pel mig de la ciutat,
i fins i tot es crea una illa al centre de Berlín, que és la illa dels museus.
Per què se n'hi diu així?
L'illa dels museus, doncs, perquè hi ha el Pergamont Museu, la Kunz Galerí, un seguit de museu també de pintura, i és una illa que no és molt gran, eh?
Després ja et preguntarem sobre recomanacions que no ens hem de perdre si viatgem a Berlín, però ens deies que l'últim cop que hi vas anar era a finals d'any, no? Estava tot, doncs, nevat.
Com és la postal d'una ciutat com Berlín a un 31 de desembre?
Doncs és un... bueno, el 31 de desembre és el que en diuen Silvester, que és el cap d'any, i es tiren petards, la gent surt, doncs, pel carrer...
Això ho vas poder viure la darrera vegada?
Jo no hi vaig anar exactament a la nit de cap d'any, vaig anar l'endemà.
Val.
I a principis de l'any següent, eh?
Sí, llavors, doncs, evidentment, una ciutat en aquest moment era tota nevada, i, doncs, en els parcs, nens, tirant-se per les petites baixades amb trineu, glas per les voreres, però, bueno, la ciutat funcionant molt bé.
Anem repassant aquestes diferents vessants de la ciutat de Berlín. De quina altra manera la podem veure?
Mira, jo sempre començo parlant de la història. És una fundació medieval, com un petit poblet, amb una plana, perquè era un lloc on hi havia bastants aiguamolls,
un lloc molt pla, i per anar a buscar una època ja d'importància de la ciutat, se n'hauríem d'anar cap a la capital de Prússia.
I hauríem d'anar cap al segle XVIII, on tenim el màxim exponent seria l'Avinguda Unter den Linden,
que és on hi ha l'òpera, on hi ha facultats de la universitat, i on hi ha la típica porta de Brandenburg,
on tothom es fa la fotografia ja, amb una plaça que es diu la París Airplatz, la plaça de París.
I, per tant, aquest és un moment en què la ciutat, Berlín, al segle XVIII, s'admiralla, es compara, intenta imitar París.
Bé, llavors ja passem cap al XIX, tot això ple de guerres napoleòniques,
després tenim la unificació de l'estat alemany cap a meitats del segle XIX, 1840 i pico,
i en aquest cas ja comença la capital i tenim al final del segle XIX una guerra contra França
i ja és una victòria alemana, és el 1870 i pico.
I d'aquí tenim una columna en un parc, al centre, que és la columna de la victòria,
amb una victòria d'una dona, una mena com d'àngel, a la part de dalt, d'aurat.
I bé, després ja tenim l'inici del segle XX i uns feliços i, diguéssim, uns anys molt pròspers,
com són els 10, els 20, el centre de la ciutat és l'Alexander Platz,
i han acabat, ja tenim uns anys terrorífics, que són els anys dels 30,
de la pujada al poder del nazisme, el tercer Reich, s'acaba la república de Weimar
i en aquest moment, doncs, bueno, comença ja aquesta ciutat que farà patir molt,
però que també se li tornarà en contra, acabarà patint ella molt,
amb la total destrucció quan acaba la Segona Guerra Mundial.
Destrucció i total divisió, no?, també, perquè això suposo que encara es deu veure,
com deies, amb monuments, amb vestigis, no?, aquesta divisió que va patir
després de la Segona Guerra Mundial.
Sí, els vencedors, els que es creuen vencedors, a partir d'un pacte,
són França, Gran Bretanya i també...
Cap problema, tenim un telèfon mòbil, a veure, sovint passa, estem en directe,
fent la volta al món i parlant de Berlín amb el Xavi Mejuto,
que ens estava, doncs, això explicant els darrers anys, no?,
fèiem aquesta mena de repàs per la història de Berlín
i ens hem quedat, doncs, això, a la divisió que posterior a la Segona Guerra Mundial.
Deies, Xavi.
I, com anàvem dient, doncs, després de la Segona Guerra Mundial, els vencedors,
França, Gran Bretanya, la Unió Soviètica i els Estats Units,
doncs, divideixen Berlín en quatre sectors,
ja comença la Guerra Freda i en l'any 53, doncs, una mica de la nit al dia,
es comença i hi ha la part soviètica perquè, doncs, berlinesos d'aquest sector
no surtin, no fugin cap a les altres parts.
I tot això rodejat per la RDA, la República Democràtica Alemana,
que està, diguéssim, satèl·lit de la Unió Soviètica.
I això gairebé durarà fins l'any 89-90, no?, gairebé fins la reunificació.
Sí, fins a la caiguda del mur i, llavors, en aquest cas,
la ciutat deixa d'estar dividida, a poc a poc va caient el mur,
del qual ara en queden molt poques restes, d'una part cap al nord
i després també hi ha una part cap a la part de la post d'Amerplats.
Imagino que és una de les coses que s'han de veure, no?, si anem a Berlín.
Sí, bé, si algú està molt interessat en aquest tema,
a la part del centre nord, cap a un barri més amunt del Mite,
Mite vol dir centre, eh?, és on hi ha la torre de televisió,
doncs més amunt hi ha un barri que es diu Prenslauenberg
i allà hi ha un museu del mur, com una mena de sobre el terreny de la secció
i fins i tot tens uns miradors per veure el mur, tota la zona de trinxera,
tota la zona de l'hembrada, i està molt ben explicat.
Hem repassat la vessant més històrica.
Clar, Berlín és un important centre de moltes coses,
de política, de mitjans de comunicació, de cultura, fins i tot a nivell europeu.
pel que fa a la cultura, també imagino que és una de les altres vessants
a les quals et referís al principi, quan deies que es pot veure
des de molts punts de vista diferents la ciutat de Berlín.
Sí, per exemple, ara tenen un aeroport que ja ha quedat en desús,
és a Tempelhof, que a part que serà un gran parc,
també hi ha tota una moguda artística i cultural
en les galeries i en les terminals d'aquest aeroport.
Aprofito per dir que té dos aeroports, Berlín, en funcionament,
un està al nord, es diu Tegel, i l'altre està al sud, es diu Schoenenfeld,
i normalment des d'aquí es vola al sud, a Schoenenfeld,
i estan molt ben connectats, perquè el centre és, ja hem dit abans,
la zona d'Alexanderplatz, la zona on hi ha l'Ajuntament,
on hi ha també la Torre de Televisió, que és una silueta molt típica
a la ciutat de Berlín.
Centrant-nos més concretament en el teu viatge,
les darreres vegades que has estat a Berlín,
quin ha estat el planning, l'itinerari que heu seguit?
doncs estar a dormir al mateix centre i anar descobrint,
doncs depèn, a vegades si és una època d'hivern,
doncs potser necessites més anar de cafès, anar de museus,
de galeries, o si és ara mateix a l'estiu, que hi deu fer força calor també,
doncs caminar, parcs, fins i tot té unes platges, diguéssim,
a la part del sud, uns llacs amb platges, fins i tot en algun lloc nudistes,
que aquest ja que es diu BANZE.
En qüestió d'economia, la ciutat es basa únicament en el tema serveis,
o va més enllà?
La ciutat té ara el govern, el Reichstag,
després que marxés ja de Bonn,
ara mateix té tot un centre amb el Parlament
i tot un seguit de ministeris, ambaixades,
i llavors té, per tant, molts funcionaris.
Després té el sector turístic,
perquè hi ha realment molts visitants,
i el sector serveis té poca indústria,
hi ha indústria relacionada una mica amb la universitat,
investigació, per exemple,
tinc un amic que treballa en temes de microscopis.
Molta tecnologia, no?
Sí, bastanta tecnologia.
Molta incursió en el sector de les telecomunicacions,
de l'electrònica, de la tecnologia de la informació,
la indústria de l'automòleg...
Però no és, diguéssim, la ciutat, ni de bon tros,
més industrial de tota Alemanya.
De fet, els alemanys la consideren una ciutat
una mica, doncs, com a mantinguda.
I el seu alcalde, Klaus Boberheit,
parla d'una ciutat o d'un ajuntament pobre.
I ho parla de pobre però sexy, a Berlín.
És una bona definició.
Si més no, una ciutat investigadora,
perquè amb 17 universitats, em comentaves,
que tenia la ciutat.
Sí.
Hi ha molts centres d'investigació, instituts, no?
És a dir, és un altre vessant també de la ciutat.
Sí, de fet, molta gent d'aquí ha anat a treballar,
investigar, estudiar, ampliar els seus estudis a Berlín.
La universitat, diguem-ne, més important
és la freia universitat, la universitat lliure
i llavors està una mica cap a les afores.
La qualitat de vida, com la podríem definir, Xavi?
La qualitat de vida, doncs, és una ciutat
que té el clima molt rigorós a l'hivern,
però bé, està ben preparada a nivell d'una escola Brassol,
evidentment, està tot ben, amb bona calefacció,
els pisos també, una bona xarxa de transports,
tant el metro de superfície,
que fa una corona al voltant de Berlín,
com també el metre, l'U-Bahn, el que va per sota,
després té tramvies,
si va molt bé amb bicicleta,
de fet, no es necessita cotxe
per fer la vida a Berlín.
És a dir, hi ha una bona mobilitat urbana,
en aquest sentit, també.
Sí, sí, sí.
I després, a nivell de participació ciutadana,
això n'hi hauríem de prendre,
perquè és una ciutat on es té molt en compte el ciutadà,
pren moltes decisions.
Per exemple, va haver un problema a l'empresa d'aigües
i un amic em va comentar,
mira, aquest diumenge hem d'anar a votar
per prendre una decisió als ciutadans de Berlín
sobre què es fa en aquest cas, no?
No només cada quatre anys.
Seria una mena de referèndum sobre qüestions concretes, no?
Sí, sí, sí.
Això ho tenen molt.
No només Alemanya, Suïssa...
Anava a preguntar-te,
per anar satisfent curiositats també de Berlín,
pel que fa a la gastronomia.
Doncs no és...
Quan fem algun viatge fora del nostre país,
de seguida pensem,
ostres, com serà?
No podríem parlar d'una gastronomia molt rica a Berlín.
Sí que està influenciada, com tota gran ciutat,
és una ciutat cosmopolita,
vols trobar restaurants de tot el món,
especialment cuina relacionada amb Turquia,
a la part del centre sud,
al barri de Kreuzberg,
ara escampat per tot arreu, no?
I, bueno, podríem parlar d'influència russa,
d'aquestes sopes a l'hivern quan fa tant de fred,
lògicament ara molts restaurants vegetarians,
asiàtics,
però...
I després una mica el que és la cuina alemana,
podríem parlar de lo relacionat amb carn,
com podria ser el porc,
porc fumat,
el xucrut,
després també peixos de la zona del Bàltic,
i...
Però una cosa que sí que és cert
és que a Berlín és barat,
menjar.
Pot sortir el pas
per...
Doncs tranquil·lament
per 10 euros menús
amb molts restaurants.
En general és una ciutat cara?
Jo diria que no.
Si venim des d'aquí,
o sigui, comparant-la amb el nostre país.
Doncs com aquí.
El transport potser una mica més,
i el tema del menjar,
doncs,
una mica menys,
diria jo,
i després a nivell, doncs,
de cultura
i tot,
no,
està molt assequible.
Segur que molts dels nostres oients
han vist alguna cosa de Berlín,
o els sona el seu paisatge,
la seva història,
també a través de moltes pel·lícules.
No sé
si realment li fan justícia
i després també que ens comencis
a donar recomanacions,
si viatgem a Berlín,
és a dir, coses que
no ens hem de perdre
o que segons tu, doncs,
està bé que visitéssim.
Jo el que faria
seria primer
anar al centre
i a partir d'aquí
caminar
molt.
Hi ha, per exemple,
una part del centre
que és,
hi ha uns patis,
comerç a l'interior,
després
anar cap a,
hi ha una zona al sud
que és
Kreuzberg,
que té un canal
que és molt bonic
per caminar
per les vores.
També jo
dependria molt
de la meteorologia.
Si trobes
pluja,
és buscar
algun museu,
no només
els típics
de pintura
o d'art
o de...
el pergamon,
que és el més
conegut,
sinó també n'hi ha
un de la tècnica
i l'indústria,
precisament
al barri de Kreuzberg,
que és molt didàctic,
està molt bé.
I després també
hi ha un altre vessant
que és el Montjueu.
Si hi ha a Alemanya
una ciutat
que ha fet
el mea culpa,
és a dir,
vam ser nosaltres,
en tenim la culpa,
és Berlín.
De fet,
tu surts
del metro
amb una plaça
del centre,
amb aquella famosa
vinguda
que dèiem abans,
Kodam,
i hi ha un gran cartell
que diu
llocs de l'horor
que mai hem d'oblidar.
Llavors hi ha
tota una llista
dels camps de concentració.
Després,
hi ha un gran museu
jueu,
però molt
arquitectònicament
és una joia
i té,
és molt,
un dels museus
més didàctics
que he vist mai.
Després,
aquest és el museu jueu,
està a la part del sud,
centre també.
Després també hi ha
el museu
de l'Holocaust,
més ben dit
el memorial,
que és aquella típica
esplanada,
una silueta
tot ple
d'uns
d'uns
cups
de formigó,
n'hi ha
centenars
i
a sota
la condició
perquè es fes això,
aquest memorial
de l'Holocaust,
és que a sota
hi havia d'anar
un museu
per explicar
tot allò
que va passar.
Només entrar,
hi ha
sis grans fotografies
que representen
els sis milions
de jueus
exterminats
durant la Segona Guerra
Mundial
i també és molt
frapant
i està molt
ben fet.
Després també hi ha
aquest punt de vista
de mirar-te
la ciutat
des del que ens diuen
la nostalguí,
és a dir,
d'aquesta ciutat
sota
la dominació
soviètica
on hi havia
la gran avinguda
la Cal Marc Zalé
amb els grans
cinemes,
els grans cafès,
tota una arquitectura
megalòmana,
edificis
amb
mosaics
on es veu
tot el poble
germanat,
junts treballant
al laboratori,
els altres
treballant la terra,
els altres
construint
edificis,
els altres
treballant
a les fàbriques.
I aquesta nostalguia,
aquesta mena
de nostàlgia
del règim soviètic
la trobo
bastant
atractiva,
donat que
el mur
ja ha caigut,
això
doncs ja és
una cosa
diguem-ne
del passat
i
després
a nivell
alternatiu
doncs
hi ha moltes
galeries
d'art
i alternatiu
dic perquè
fins i tot
uns magatzems
que
havien
un edifici
que havia estat
doncs
uns grans
magatzems
que es diu
Tajeles
de totes maneres
està tancat
ja,
està clausurat
doncs hi havia
tot d'artistes
a dins
en un edifici
abandonat
com
ocupes
també es fa
palés
el moviment
més alternatiu
de la ciutat
de Berlín
fins i tot
fins i tot
aquest moviment
alternatiu
dels anys
80
dels anys
90
que
en alguns barris
ja s'han
aborgesat
ja han format
família
ja
volen viure
tranquils
com és
una miqueta més
amunt
del centre
un barri
anomenat
Prenslauenberg
tot ple de
restaurantets
i després
si he de parlar
d'un carrer
el meu carrer
preferit
és un carrer
que es diu
Gross
Hamburger
Strassa
el gran carrer
d'Hamburg
però que és petitet
on hi trobem
una jugueteria
de
juguets de fusta
una
una casa
que hi falta
que no hi és
va caure
a la guerra
i a tota una paret
han posat els noms
de la gent
que hi vivia
allà
és curiós
després hi ha un
petit cementiri
jueu
una mica
un peregrinatge
de jocs
que ho visiten
després per exemple
hi ha un
petit restaurantet
on només serveix
en sopes
és a dir
que és un carrer
emblemàtic
que s'ha de visitar
com m'has dit
que es deia
repeteix el
Gross
G-R-O
doble S
i després
com ambag
de la ciutat
Hamburger
i després
Strassa
que és carrer
Xavi
doncs ens queda
un minut
per arribar
a les 10 del matí
moltíssimes gràcies
la veritat
és que se'ns ha
se'ns ha fet cura
segur que ens han quedat
recomanacions
sobre la taula
però vaja
com ja has estat
tantes vegades
doncs estarem contents
que algun dia ens tornis a visitar
i continuem
desengranant
la ciutat de Berlín
Xavi Mejuto
moltíssimes gràcies
per fer nosaltres
la volta al món
tens algun
ràpidament
algun projecte
de viatge
per immediat
doncs ara mateix
marxaré
uns dies
doncs quedés més a propet
de casa
en aquest cas
Xavi Mejuto
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
bon dia
bon dia
bon dia