Fins demà!
D'aquesta jornada, d'aquest Edi Shows, avui us parlem, de fet, del risc cardiovascular.
Ens acompanya el Jesús Carrascosa, i és del Servei d'Emergències Mèdiques, del SEM, de Mora d'Ebre,
però a més de l'empresa Forma Té Vida, que us explicarem exactament a què consisteix.
Jesús, què tal? Bon dia.
Bon dia, què tal?
Forma T, guió, vida, eh?
Sí, és una empresa per formació, que ens dediquem a ensenyar a utilitzar els desfiladors,
a fer reanimació cardiopulmonar, i el tema de primers auxilis.
I després, en relació al tema de salut, qualsevol cosa que ens puguin demanar.
De fet, els desfiladors, així, aparentment, eh?
Tothom amb qui n'hem parlat, diuen que si més no és automàtic,
que són molt senzills, molt visuals d'utilitzar, però, clar, hi ha una pauta, no?
Sí, els aparells són molt senzills d'utilitzar.
De fet, te donen indicacions verbals i luminoses.
A més a més, el tema acústic és molt elevat, llavors, pot sentir i escoltar les hortes perfectament.
Qualsevol persona pot desfibrilar.
El problema ve quan s'ha de fer una reanimació cardiopulmonar.
Una cosa sense l'altra no té gaire sentit.
De vegades pot funcionar el desfibrilador, aquella persona pot tornar a la vida,
però, si no es fa una sèrie de reanimació, una sèrie d'accions,
aquesta persona potser no es pot reanimar.
I al cap de poca estona tornarà a aturar-se.
Ara ho explicarem, eh?
Saludem també l'Alvaro Montesinos,
responsable de la comunicació del Col·legi Oficial d'Infermers i Infermeres.
Recordem que fem aquest espai amb la seva col·laboració.
Alvaro, què tal? Bon dia.
Què tal? Bon dia.
Com va, per cert, la mostra de vestits antics d'infermers, no?
Que està aquests dies a la seu, no? Del centre.
Sí, ja està en la sede del centre.
La exposició són 12 trajes con la història des del siglo XI
hasta la època moderna.
I a partir del dia d'ayer, hasta mediados del mes que viene,
va estar abierta la exposició para todas las personas que quieran ir.
I he vist imatges i són espectaculars.
A part que canvien molt, eh?
Sí, sí, sí.
No de l'esquesta actual, avui dia ningú va així, eh?
Sí, bastante, bastante.
Bastante interesante y, a parte, bueno, hay reseña de los trajes,
un poco a qué se debe el diseño
y también un poco de contexto de qué es lo que estaba pasando
en ese momento histórico, digamos, en cada traje.
Doncs la mostra que es pot veure, recorda,
és l'adreça a la seu del col·legi, no?
Sí, avenida Pau Casals, número 13,
quinto piso podéis ir a visitarla.
És la seu del col·legi d'infermeres i infermers.
Perdón, y el horario a partir de las 10 de la mañana hasta las 8 que...
Doncs això, de un matí fins a les 8 del vespre, de forma ininterrompuda.
Tornem a parlar del risc cardiovascular.
Una reanimació de cor, més o menys això, no?
Ja sabem com ho deies abans, no?
Amb el desfibrilador, ja sigui automàtic o ja sigui dels altres, no?
Més sofisticats.
Però la pulmonar, com es fa, la reanimació pulmonar?
La reanimació cardiopulmonar, a veure,
abans de tot hem de saber si cal fer-la o no.
En principi, clar, hi ha al final de la vida un procés que es diu mort.
Llavors hi ha persones que, per la qualitat de vida, les malalties que tenen,
allargar la vida potser és martiritzar-ho.
És un carnissament terapèutic seria.
Llavors, si no és aquest cas, és a dir, qualsevol persona, quasi tothom,
si pateix una mort súbita, una aturada cardíaca,
el primer que hem de saber és reconèixer que està inconscient.
A partir d'aquí haurem d'activar el sistema d'emergències
i segurament ens diran que mirem a veure si està respirant o no.
Aquest és un fet important,
perquè si no respira, llavors el seu cor no batega
i hauríem de fer una reanimació cardiopulmonar.
Això vol dir que hem de fer unes compressions toràciques de qualitat
i hem de fer, si podem i sabem, unes insuflacions.
Això vol dir donar-li aire perquè aquella persona torni a tenir oxigen als pulmons.
No sé si m'he explicat prou.
Sí, sí. El que passa és que tot això té una tècnica, no?
Sí.
Si no ho saps mai a la vida, hi ha una tècnica que és important,
perquè, clar, segons com fas la reanimació pulmonar,
li pots trencar totes les costelles, no?
Aquella persona, si tens molta força, s'ha de fer, no?
És a dir, tot té un procés, no?
Sí, però hem de pensar que, clar, aquella persona, si no se li fa res, morirà.
Hem d'intentar fer una compressió toràcica, i això vol dir posar les mans,
al mig del tòrax, o sigui, al mig del pit, això vol dir...
On s'acaben les costelles, no?
Des d'on s'acaba el coll fins on comença la panxa, això és el tòrax.
Això és el pit.
A la meitat, haurem de posar les nostres mans, d'acord?
Perquè hem de resseguir el que és la forma aquesta plana que té l'estèrnum,
i aquí en recolzarem.
Aquí és un lloc on hi ha molta elasticitat,
pensem que tots respirem i la caixa toràcica puja i baixa,
i llavors és en aquest lloc on hem de començar a apretar i fora.
Hem de baixar aproximadament un terç del tòrax.
Això vol dir que en un adult són uns 5-6 centímetres.
Amb això aconseguirem que aquell cor quedi aixafat
i puguem empènyer la sang que t'hi dins.
Quan deixem de comprimir, aquest cor se torna a omflar de sang
i llavors podem tornar a repetir l'operació,
que seria com si fos un batec.
Amb quina cadència de velocitat s'ha de fer?
La velocitat és molt senzilla.
A veure, tothom ha de pensar que qualsevol situació de risc
o qualsevol situació en què l'adrenalina es puja
ens posa a 100, a 100 diem, no?
I que el radar salta al 120, que és la velocitat màxima.
Llavors, amb aquestes dues pautes tenim la freqüència
que és de 100 a 120, compressions toràciques per minut.
És la velocitat que hem de portar.
Si les compressions toràciques les alternem amb respiracions,
llavors hem de fer 30 compressions i dues insuflacions.
I entre temps d'insuflació ha de ser molt àgil
perquè el cor no deixi de moure's durant molt de temps.
Ens diuen que si podem intentar estar al voltant dels 5 segons
de pausa quan durem les respiracions,
ja hauríem de tornar a començar una altra vegada a comprimir.
Abans d'insuflació s'ha de col·locar d'alguna manera determinada al cap del pacient?
Habitualment hem de fer una maniobra que es diu front-mentor.
Hem d'agafar, posar una mà al front
i una altra al que seria la mandíbula inferior, al mentó.
I llavors hem de fer un gir, tirar-la cap enrere.
Amb això el que fem és estirar tota l'estructura anatòmica del coll
i la llengua s'aixeca.
Allò que diem habitualment, que sentim que la llengua ens l'empassem,
això no pot passar mai.
El que sí que pot ser és que...
És un mite, eh?
És un mite. Es relaxa.
De fet, si ho intentem, intentem empassar-la serà impossible.
L'únic que, clar, és com si estiguéssim adormits.
Una persona inconscient es relaxa per força
i la llengua no deixa de ser múscul.
També es relaxa.
Si estem boc amunt, deixarem de respirar, probablement,
si és un grau d'inconsciència molt elevat.
Si aconseguim que aquella persona torni a respirar,
a partir d'aquí què hem de fer?
A veure, l'oblidat seria que arribi a vosaltres,
que arribi al CEM, no?
Aquí està allà, doncs se n'oblida i el CEM se'n fa càrrec.
Però així no és el cas.
A veure, si aconseguim que aquella persona torni a viure,
que ens faci un signe de vida evident,
el que hem de fer és posar-la de costat.
Però jo també t'he de dir que és molt complicat
que amb una reanimació bàsica pugui tornar a la vida fàcilment.
Habitualment se necessita un aparell que es diu el desfilador,
del que m'has preguntat fa una estona.
Aquest aparell el que fa és,
mentre hi hagi un ritme cardíac desfibril·lable,
que vol dir que el cor encara té activitat elèctrica,
i hi ha dos ritmes en els que ens poden dur la mort,
que són els més habituals a més en població adulta,
que aquest aparell els pot detectar i els pot tractar.
Si tenim això, la situació serà molt més senzilla.
El problema és que amb una bàsica no s'acostuma a fer.
Si la recuperés, seria posar-la de costat,
perquè en cas que vomités o reburgités,
que no s'ennuegués amb el seu vòmit.
O sigui, sempre que ens trobem una persona inconscient
que respira, l'hem de girar de costat.
O sigui, forma fatal, no?
Com si estigués adormint.
Allò que ens posem una mà sota la cara, al cap,
i ens posem de costat,
amb aquesta postura ja aquella persona respira.
L'ússia seria trobar un desfibril·lador, entenc.
L'ússia és que hi haguessin desfibril·ladors a tot arreu.
De fet, ara hi ha un decret, que va sortir fa poc,
en el que s'obliga a determinades institucions,
a determinades empreses, a tenir-ne l'aparell.
Ara mateix ens podrem trobar desfibril·ladors
als aeroports, a les estacions d'autobús,
en cines.
El que passa és que, clar,
encara estan en procés d'adaptació
i encara falta molta feina per fer.
També, el camp de futbol, no?
Aquest era un dels temes que en fi,
que s'han deia parlar molt, no?
Quan hi havia alguns casos de futbolistes coneguts, no?
Que els va passar...
Això no va mor súbita, no?
I es va parlar molt del camp de futbol,
no només de primera divisió, eh?
És primera i segona divisió.
Són els que estan obligats.
A partir d'aquí, clar,
la mort súbita ens pot passar a tothom.
El que passa és que una persona
que es dedica a estar al límit
de les seves possibilitats,
com és un esportista d'elit,
llavors, doncs, el risc està aquí, no?
I, bueno, de vegades pot passar
que s'aturi el cor.
El que passa és que són els casos
que criden més l'atenció.
La gent és el cas que veu més, no?
Sí, però diari n'hi ha, eh?
S'ha de dir que...
Sí, sí, sí.
I vosaltres que treballeu al CEM,
suposo que ho veieu, eh?
Fa uns mesos va morir a Canarias un nen
després de fer gimnàstica amb 13 anys.
O sigui que això passa cada dia.
Aquí, Tarragona,
no sé si teniu dades vosaltres,
de quina és la incidència d'això?
A veure, nosaltres aquí a Catalunya
aproximadament són 16.807 morts
per risc cardiovascular, no?
Dels quals són 1.986 infarts
pel que la gent s'ha mort, no?
O sigui, 1.204 homes i 782 dones.
A Tarragona són 1.850 morts.
Som la província de Tarragona,
ai, la província de Tarragona
és la província de Catalunya
que té més risc cardiovascular.
I, bueno, entre el que seria
accidents cerebrovasculars,
és a dir, un ictus,
o el que és els infarts,
doncs, clar, tenim un percentatge molt elevat.
De morts per infarts,
l'any 2011 van ser 231.
I per accident vascular cerebral
van ser vora 450 persones.
Ens surten les estadístiques
de l'Institut Nacional d'Estadística,
surten 448.
Això no vol dir que siguin tots els que l'han tingut.
Són molts més els que l'han tingut,
però que han sobreviscut gràcies
a que tenim una unitat d'hemodinàmica
que ara mateix ocupa la meitat del dia.
de 9 a 9 té un horari de 12 hores.
La llàstima és que no siguin les 24 com passa a Barcelona.
Demà reclamarà.
Al plenari de l'Ajuntament de Tarragona
hi ha una moció per reclamar que sigui de 24 hores.
El personal de l'hospital també ho demanà reiteradament
i en això estem.
És el que diem.
La pressió social és el que pot fer que això tingui endavant.
El que passa és que tots sabem
que estem en un moment de situació de crisi
i les retallades de la sanitat
estan sent molt importants.
Tornant a l'empresa de la que parlem,
la Forma Té Vida,
què ofereu?
Què feu habitualment?
A veure, nosaltres fem cursos
bàsicament de suport vital bàsic
i desfibril·lació.
Això no vol dir que també fem campanyes
de forma gratuïta.
Per exemple, aquest mes hem tingut
un event al Corte Inglés d'aquí de Tarragona
on s'han convidat a tothom que vulgués
de forma gratuïta
i se'ls han ensenyat a fer un suport vital bàsic.
Comptem amb algun col·laborador
que ens aporta maniquins per fer reanimació
i llavors és un event que surt gratuït
gràcies a les subvencions que podem tenir
de determinades empreses.
Després, bé, hem fet també campanyes
a nivell d'escola.
Hem format des de nens de 3 anyets
fins a persones de 14-15
amb suport vital bàsic.
Uns primers auxilis, cadascú al seu nivell
i, bé, puc dir que l'experiència va ser molt maca
i els nens van passar perfecte, no?
O sigui, van disfrutar moltíssim.
Llavors, bé, nosaltres estem oberts
a qualsevol demanda que ens puguin fer
i llavors a partir d'aquí fem pressupostos
o, depèn del que sigui, ho podem fer fins i tot gratuït.
Sou sanitaris, suposo que de diferents branques, no?
Sí, a veure, comptem amb col·laboradors,
amb metges, amb infermers,
però habitualment estem personal d'infermeria
i som els que tirem endavant.
Som instructors de super vital bàsic,
de DEA, de super vital immediat,
de super vital avançat,
de super vital avançat en trauma.
O sigui que oferim el ventall des de la població general
fins als professionals sanitaris.
El DEA què és?
El DEA és el desfiliador extern automàtic,
seria la definició,
però, bueno, els que hi ha més estesos
són els semi-automàtics.
La diferència és que el semi-automàtic
tu controles quan se fa la descàrrega.
Per exemple, que l'electricitat és un risc, no?
Llavors, si algú estigués tocant aquell pacient,
rebriria una descàrrega també.
Llavors, per això és el fet que sigui semi-automàtic.
Qui reanima és qui decideix en quin moment se fa,
sempre que l'aparell ho indiqui
i estigui en una situació de ritme desfibril·lable.
Estem parlant del risc cardiovascular,
on quan hi ha algun d'aquests casos,
els primers minuts són molt importants, no?
Així, el factor temps, no?
Sí, a veure, està calculat que
des del primer moment que deixem de respirar,
les nostres cèl·lules, el nostre organisme,
comença a patir la manca d'oxigen.
Si això s'allarga en el temps
i no fem cap maniobra,
no avisem els sistemes d'emergències mèdiques,
no fem cap tipus d'acció,
als 10 minuts, quasi ningú se salva.
I el que es salva seria,
en la majoria dels casos,
una mort clínica, una mort cerebral.
I estem parlant llavors de l'opció
de tenir un donant d'òrgans.
Llavors, doncs, bueno,
ni que no sabíem quant de temps
porta una persona en situació d'aturada,
hem d'intentar reanimar-la
pel fet que podria ser
que donés vida a més persones.
Doncs és important, eh?
I això, doncs, contactar el més ràpid possible
amb el telèfon d'emergències, no?
Seria el...
El 112, el número d'emergències és el 112.
A més, hi havia un altre, no?,
segregat de personalitat,
però ara tot va a través del 112.
Sí, ara tot, per la població en general,
va a través del 112.
L'1, 1, 2.
1 més 1 són 2.
Suposo que en alguna ocasió
ha hagut d'assessorar, no?,
via telèfon,
amb algú que està en un cas així
d'una mort subita, no?,
i explicar-li què ha de fer.
Sí, a veure,
el centre de coordinació
que hi ha aquí a Tarragona,
del 112,
allí hi ha personal que està entrenat
i, bueno,
hi ha determinats nivells d'assistència.
La primera persona, el que rep,
és la trucada,
la demanda de la persona
que està vivint la situació, no?
Llavors, a partir d'aquí,
s'activa un servei d'emergències
a nivell de carrer,
que seria una ambulància,
ja sigui bàsica o ja sigui avançada,
de vegades les dues,
i hi ha un metge de sala
i un infermer també a la sala.
Llavors, li passen la trucada a ell
i llavors, si s'ha d'anar consell,
ho donen.
També es dona el consell sanitari en general,
o sigui, qualsevol problema de salut
que pugui haver,
qualsevol consulta,
es pot també orientar
a partir del 112.
Pels cursos que feu,
quan teniu contacte amb la gent
del carrer, diguem,
que no està formada en aquesta matèria,
què veieu?
A veure, és ideal.
En sis hores,
una persona de carrer
pot estar formada
en Supervital Bàsic IDEA.
I és una titulació
que cada dia
se té més en compte
en determinades feines,
com pot ser
vigilants de seguretat,
o auxiliars de geriatria,
tècnics d'emergències
estan obligats,
llavors,
és una cosa que
és interessant de tenir-ne.
i, si no,
com a coneixement general
de qualsevol dels nostres familiars,
qualsevol dels nostres amics,
pot patir una aturada.
I és interessant estar entrenat,
ja que als col·legis encara
no s'ha instaurat.
Sí que des d'ensenyament
es començaran a posar
una miqueta les piles
i començaran a formar la gent
als col·legis i als instituts,
però encara
es considera
una optativa.
Hi ha altres comunitats autònomes
que sí que es fa
i ja s'integra
dins del programa.
O sigui que és una assignatura més,
no?
Exacte.
Sí, sí.
Estic pensant
que un desfibrilador,
els senzills,
no valen gaire els diners,
tampoc, no?
Bé, estem parlant de...
Hi ha de tot,
és a dir,
hi ha diferents preus,
però estem parlant
de 1.000 cap amunt, no?
900 euros, 1.000 euros?
Bé, hi ha fins i tot
de 600.
De 600.
I depèn de quins països europeus
hi ha a partir de 400.
El que passa és que
els que estan per aquí
i per aquest entorn
estan entre els 900
i 3.000 euros.
Aproximadament.
Però vull dir que no són diners,
perquè estem parlant
d'una pel·lícula de la vida.
Sí, sí, sí.
La veritat és que
ens gastem
molta més quantitat de diners
amb altres coses
que potser no són
tan importants, no?
El fet de salvar una vida
no té preu.
Bé, no sé si és el que considerem.
Abans m'ho explicaves,
Jesús,
on esteu al corrent,
de Girona,
la demarcació de Girona,
que és territori cardioprotegit, no?
Ja fa anys que treballen,
de fet,
no molts, no?
Però ja fa anys
que estan, diguéssim,
posant-se les piles, no?
Sí, la veritat és que,
bé,
és un fet
que l'administració de Girona
es va posar les piles
i va avançar-se
fins i tot
a la normativa.
Tenia molts aparells
i no els tenia
en la majoria
de casos registrats.
Les entitats
de vegades
no tenien registrats.
Hem de pensar
que qualsevol aparell
desfibrador
s'ha de registrar
a la Generalitat,
perquè és un recurs sanitari.
Llavors,
l'empresa
o l'entitat
que ho tingui
ho ha de registrar
oficialment.
D'il·legals,
doncs, bueno,
ja en sabem
que hi ha molta cosa il·legal,
però el millor
avui en dia
és tenir-ho tot localitzat
i que estigui al dia.
El Jesús Carlescosa
treballa al Servei
d'Emergències Mèdiques,
al SEM.
Estem a l'espai infermer,
és a dir,
que parlem d'infermeria.
Com és la feina
d'un infermer
o d'infermera
al SEM?
S'ha de ser molt polivalent?
S'ha de educar
moltes tecles?
S'ha de ser
d'una pasta especial?
A veure,
ser d'una pasta especial,
tots diem
que els que treballem
en emergències
estem una miqueta bojos,
això és veritat.
El que passa
és que no cal
ser d'una pasta especial,
l'únic que has de tenir
una miqueta d'acord,
una miqueta de ser persona,
i a partir d'aquí
és com qualsevol feina,
fer-la
o intentar-la fer
el millor possible.
L'únic fet diferencial
és que nosaltres treballem
amb persones
i amb possibilitat
que puguin perdre la vida.
Llavors has d'estar
molt format,
molt entrenat.
A nivell d'infermer,
ens trobem
que la manca
de metges
o almenys
els recursos
a nivell medicalitzat
cada dia
és més evident.
I, bueno,
ens consideren
a nivell legislatiu
un suport vital avançat.
El suport vital avançat
és quan,
el tradicional,
és quan va
un metge,
un infermer
i un tècnic.
Amb això
es pot fer
quasi qualsevol tècnic
de les que es fa
a l'hospital
i s'administra
la mateixa medicació
que a l'hospital.
O sigui,
portem l'hospital
al carrer.
El problema és que,
clar,
com que falten metges,
els infermers
de vegades
anem amb unitats
que es diuen
de suport vital immediat.
Sí que tenim
el suport
del 112,
del centre de coordinació,
però, clar,
ens veiem obligats
a fer tècniques
una miqueta
més avançades
sense el suport
igual legal,
almenys
amb una definició
molt estricta
del que és la paraula.
El que passa és que
està l'estat
de necessitat,
l'obligació
d'assistència,
la no denegació
d'auxili,
llavors,
tot influeix
una miqueta
i llavors
depèn
del que fem
i fins on
està un preparat
i la situació
que es troba.
Viviu situacions dures
en el vostre dia a dia?
Sí, sí.
I com es conviu
amb això?
Amb l'amor?
A veure,
conviure a l'amor
vol dir que
t'hi has d'acostumar,
t'hi acostumes
i, clar,
no t'has d'insensibilitzar mai.
Si t'insensibilitzes,
llavors,
no deixes de ser un autòmata.
És molt dur
anar a un accident
i trobar-te
a un costat
un nen petit
de 3 anys
i a l'altre costat
els familiars
que no s'han vist
i que et pregunten
contínuament
on està el nen
i que tu hagis vingut
de veure el nen
i no puguis fer res.
La veritat és que
és una situació
molt dura,
molt dura.
Tothom és persona
i llavors cadascú
ho portem
el millor possible.
El millor és
parlar de les coses
i entre els companys
intentar
que aquesta situació
no ens la quedem a dins.
l'important
és
intentar tenir
una actitud
empàtica,
és a dir,
entendre el que passa
però no implicar-te
gaire emocionalment,
sinó
aquí corres el risc
de patir
problemes greus
com podrien ser
un somni,
ansietat,
depressions,
llavors,
millor
parlar les coses
que sempre
parlant la gent s'entén
i evitem
molts conflictes.
Això mateix que em dius
tu ara
m'ho has explicat
una vegada
un mosso d'esquadra
perquè són els primers
en arribar generalment
al lloc del sinistre,
mosos pràcticament
a part dels testimonis
són els primers
que arriben
o arriben a un paradel
com aquell que diu
i també deia això
que el pitjor per ell
seria
trobar-se d'uns infants
amb un accident
de trànsit.
Ara,
jo crec que
tothom que s'hi troba
és molt impactant.
Ara,
jo també des d'aquí
he de reconèixer
la feina que fan bombers
perquè bombers
moltes vegades
han de treure
les restes
de les persones
de dins dels vehicles
quan ja no es pot fer res.
Nosaltres arribem
sanitaris,
veiem que està morta,
no mirem més
i girem cua
cap a les persones
que ho necessiten.
Però,
clar,
Mossos d'esquadra
està allí
assistint
i regulant
el trànsit.
Però qui ha de treure
aquelles persones
són els bombers.
Llavors,
des d'aquí,
jo crec que
els tres cossos
és un conjunt.
Tothom pot patir-ho.
I sobretot,
nosaltres ja estem
una miqueta més acostumats
però la persona
de càrrec
que s'ho troba,
això és un conflicte.
I aquesta
és la que més pateix.
I els infermers
que comencen nous
amb el sector
al SEM,
com ho viuen?
Suposo que els més
veterans com ara tu
donen un bon cap de mà.
Sí,
a veure,
nosaltres ho intentem.
El que passa és que
el problema
és que habitualment
quan ja tenen
una titulació
acadèmica
ja se suposa
que poden anar sols.
Sí que
s'intenta
que estiguin
formats
abans d'entrar
o que es formin,
però, clar,
el tema de la crisi
ha fet que
entri molta gent
que no té
la formació necessària
de moment
ni l'experiència
i
és pel fet
que es pot
bonificar
un contracte.
Llavors,
tenim
certs problemes.
La qualitat
depèn
de la persona
que tens davant.
Sí que estem entrenats,
sí que estem formats,
sí que
tots passem per aquí,
però, clar,
l'experiència és un grau.
L'experiència és un grau,
efectivament.
Ja s'ha de Carles Cosa,
gràcies per explicar-nos-ho.
Forma-te vida
on us podem trobar?
Ens podeu trobar
en una web,
el que passa és que
ara mateix està en construcció,
és formatvida.com
o ens trobeu
a través de la pàgina
formatvida,
formació en sanitària
i
format
guió
t
espai
vida
sl
al Facebook
i
arroba
formatvida
a través de Twitter.
Si no,
els telèfons
als 615
5446
64
i als
635
15
48
78
Us ho torno a dir?
Sí, sí.
El telèfon
és el 615
5446
64
i el
635
15
48
78
Jesús,
moltes gràcies
i una forta
abraçada a les companys
i companyes.
Moltes gràcies a tots.
Ah, bueno,
fins la propera.
Fins la propera.
Que vagi bé.
d'elips.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Que vagi bé.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.