La tertúria de l'actualitat d'aquesta jornada, d'aquest dimarts,
avui la compartim amb tres advocats, amb la Conxa Ballester.
Conxa, què tal? Bon dia.
Bons dies.
T'agrada molt? T'havia agradat?
¿Quieres, Julio Iglesias? Sí, hubo una época que me gustaba mucho.
Ahora lo encuentro un poco como quiche.
18 d'agost, eh? 18 d'agost a Tarragona, a Julio Iglesias, a les festes de Sant Magí.
Ah, sí? Ah, muy bien.
I a Ramon Sator, bon dia Ramon. Hola, bon dia Josep.
Ignacio i company, bon dia. ¿Os agrada? Bon dia.
¿Sou de Julio Iglesias o no?
En principi no. En principi no massa, tampoc no.
Per cert, a Ignacio, felicitem-ho, que avui fa anys. Avui és el seu aniversari de Ignacio i company,
per molts anys. Moltes gràcies.
Bueno, como no eres una señora, podrás decir cuantos, no?
No, no, no. Me lo reservo.
Pero muy joven, eh? Eso sí.
Bueno, enhorabuena.
En la flor de la vida estoy.
Bueno, sí, sí, no, eh? T'ho hem fet, eh?
Que el Ignacio es conserva molt bé, eh?
Doncs moltes felicitats. Avui tenim diferents temes sobre la taula. Un d'ells, ho coneixíem ahir, el conveni entre l'acord entre l'Estat i Foment,
entre la Generalitat i Foment, millor dit, per la Rodalies entre Tarragona i Reus, a partir de l'any que ve.
A partir de l'any vinent tindrem aquest servei de Rodalies.
Han arribat a aquest acord, ha sigut aquest dilluns, han signat el contracte de servei de fet públic de Renfe Catalunya fins al 2015 i inclou això, entre d'altres, una inversió de 165 milions d'euros en la millora de qualitat del servei,
és a dir que hi haurà millor servei i s'implantarà de forma progressiva la Rodalies a Tarragona, també a Girona i Lleida, a partir de gener de l'any que ve.
Hi ha també una part de l'acord que inclou penalitzacions per mancances en el servei de Renfe, així com recinció del contracte tot a total o per línies per part de la Generalitat en cas d'incompliment.
És a dir que la Generalitat podrà demanar explicacions a la companyia que ens portarà aquesta Rodalies a Tarragona.
Com ho veieu d'entrada, estem parlant d'això, connexions amb tren, un àrea de Rodalies aquí al territori i també, com veiem, altres demarcacions, valoracions.
Hombre, pues estupendo, porque la comunicación con las ciudades o los pueblos más cercanos siempre es muy interesante y facilitarlo a los usuarios lo más posible me parece siempre bueno.
Reus y Tarragona tienen un flujo constante de todo y todo lo que sea poder facilitar a la ciudadanía que se pueda desplazar me parece perfecto, superinteresante.
Además, así puedes no coger el coche, que también es un objetivo ya muy prioritario, dado como están los precios de las gasolinas, ¿no?
O sea que muy bien, mayor seguridad y mayor facilidad, me parece fenomenal.
Ramon.
Sí, molt positiu.
De totes maneres, observar que pràcticament se converteix tot Catalunya en Rodalies.
O sigui, potser el 80% de les rutes actuals es convertiran en Rodalies.
I per altra banda, pensar que és un repte important, sobretot la línia de Lleida.
Lleida de Barcelona, o sigui, Girona i Tarragona estan a 5 km, però Lleida crec que està a vora 200.
serà un repte adaptar aquella línia, que per altra banda és obsoleta, està molt vella i es queixen molt dels retards,
amb una línia de Rodalies, que Rodalies és una freqüència molt alta de trens, moltes estacions, modernització d'estacions i de trens, un repte important.
Sí, evidentment, doncs, és una bona notícia.
El que passa que, clar, per buscar-li un pero sempre, doncs, tot i ser una bona notícia, clar,
que Rodalies de Tarragona sigui només Tarragona-Reus, doncs, sembla una mica limitat, no?,
perquè també hi ha altres poblacions prou importants, com Salou, Vilaseca, fins i tot el Vendrell, no?,
Valls, seria qüestió, doncs, de trobar... Jo recordo que et va parlar durant un temps del tram-camp, no?
El tram-camp, sí, el tram i allògic del camp.
Doncs això tenia molt bon aspecte, sembla que de moment està aparcat, suposo, per qüestions pressupostàries,
però això tenia molt bon aspecte, doncs, per poder desplaçar-se fàcilment i còmodament en tren, doncs, per tot el que és aquesta zona, no?
Però, bueno, bé, bé, bé, evidentment, si és una primera passa per aconseguir, doncs, la unió de el que seria pròpiament unes Rodalies a Tarragona, doncs, està bé.
Ara m'he quedat una mica d'allò. Potser no he entès jo el concepte.
Es tractaria de crear Rodalies al voltant de Tarragona, de Lleida i de Girona?
Estem parlant d'això, eh?
Jo pensava que era el que les rutes de Rodalies ampliaven el radi.
No, no, no, no.
Val.
Es manté Barcelona, si no m'equivoco.
Barcelona ja en tenia dos de Rodalies, el que era l'àrea metropolitana.
Sí, sí, que arribava fins a Sant Vicenç de Caldeix.
Exacte. I ara s'amplia Tarragona, Lleida i Girona.
però Tarragona és, doncs, això, Tarragona-Raus pràcticament,
bueno, evidentment està bé, però, bueno, sembla una mica justet, no?
En principi.
I el tema també del compliment, eh?
Del contracte, és a dir, que acabessin de forma regular els trens,
que puguis reclamar la companyia fins i tot rescindir el contracte en cas d'incompliment.
No sé, hi ha moltes queges de la línia dels trens convencionals,
de falta de puntualitat, de retard, de nadrets...
Tot això se suposa que s'ha de millorar, doncs, amb aquest acord, no?
Que, en definitiva, doncs, hi haurà menys reclamacions
o les reclamacions podran tenir una canalització, no?
A través d'aquest conveni.
No sé com ho veieu.
Hombre, que todos los servicios públicos, evidentemente,
es exigible que se cumplan con arreglo a sus normativas
i, por tanto, me parece lo más normal que se pueda exigir lo que se tenga que exigir, claro.
O sea, que muy bien, me parece muy bien.
Es parlava, inclús, de la devolució de l'import del bitllet,
si hi havia un retard de 15 minuts.
Bueno, crec que és correcte.
És el que s'ha d'exigir a una línia moderna i competitiva,
perquè, si no, el fonament de la rodalia,
que és de poder fer uns desplaçaments amb una certa regularitat i tal,
les perdria, si no hi ha un compromís que te pugui donar seguretat.
Tenim, d'altra banda, aquesta setmana hi ha 500 experts europeus
que analitzen a Tarragona a partir de demà dimecres
el tema de l'accés a l'habitatge.
El programa, no només a nivell de Tarragona,
sinó a nivell de tot l'Estat,
hi ha experts de Xina, d'Aixapó, d'Austràlia, d'Egipte, fins i tot,
i parlen d'alternatives.
Hi ha algunes, per exemple, que li han despuntat,
com per exemple la propietat compartida,
és a dir, com a alternativa a la hipoteca,
o al lloguer, la propietat compartida.
Ells analitzaran, doncs, d'aquest punt de vista,
aquí a la Universitat de Rovira-Virigília,
a partir, com dèiem, d'aquest dimecres i fins a divendres,
aquestes alternatives que ja estan despuntant
en alguns punts i que estan ja implantades.
Aquí sembla que es va optar pel model d'hipoteca,
un model que s'ha vist que ha comportat un seguit de problemes,
i ara es parla, doncs, això,
de noves opcions, com ara propietat compartida,
alternatives, en definitiva, al tema de l'habitatge.
Com, Concha, com ho veieu des de...
Yo es que creo que aquí en España tenemos la fijación
o nos gusta acceder a la propiedad de las viviendas.
Entonces, yo creo que la base nuestra, un poco errónea, es esa.
Y aquí parece que si no tienes la vivienda en propiedad,
prácticamente no tienes vivienda,
cuando es una práctica usual en todos los países europeos,
que la gente en general, en su mayoría,
lo que tiene es acceso por medio de alquileres a las viviendas,
y no todo el mundo accede a la propiedad.
O sea, que ya partimos un poco de una idea un poco arcaica, ¿no?
Y yo creo que ese es el principio de las hipotecas
y el principio de todos los grandes problemas que ahora nos encontramos.
Cualquier otra modalidad de acceso a la vivienda,
pues yo no sé si tenemos mentalidad.
¿Qué es eso de la vivienda compartida?
Yo no entiendo.
Aquí el fracaso de la multipropiedad fue estruendoso.
¿Os acordáis de la multipropiedad, de las casas a tiempo?
Que tenías una semana de una vivienda en Marbella,
que era del 17 de abril al no sé qué, no sé cuál.
Eso fracasó en términos absolutos.
Nosotros, eso no nos va.
Entonces, yo no sé qué significa exactamente lo de la vivienda,
que es compartir entre varias familias una vivienda.
Pues, no sé.
Mira, yo estuve en Cuba hace poquito
y me dijeron que uno de los grandes problemas que tenían en Cuba
es que como no construyen, como no hay riqueza y no hacen más cosas,
las casas se comparten, se comparten con grupos familiares.
O sea, primero están los padres con los hijos,
luego están los padres con el hijo casado,
con la señora con la que se ha casado y los hijos de esta.
Luego se casa el segundo hijo y van haciendo partecitas más pequeñas
porque hay otro matrimonio compartiendo la vivienda.
y nos decía un señor que el índice de divorcios es brutal
porque esa convivencia no hay quien la soporte.
Pues que no todo el mundo es capaz de convivir con la suegra y con la cuñada
y con, en fin.
Entonces, por ejemplo, aquello allí no va muy bien.
No sé qué proyecto es ese de compartir la vivienda con más gente.
No sé aquí si cuajaría mucho.
No sé.
No sé, de todas maneras, si refereis a conviure junts.
No sé, no sé.
Es que no sé a qué se refiere, Pep, cuando dice.
A la titularidad.
Sí, hay que decir.
Suposo que sería alguna especie de multipropietat,
pero con otras connotaciones.
De todas maneras, el que diu la Conxa és veritat.
Hi ha una llarga tradició aquí de propietaris.
I precisament un dels problemes que hi ha hagut amb el boom immobiliari
ha sigut que potser famílies que no tenien solvència suficient
com per poder ser propietaris,
aquest afany de voler tenir el pis en propietat,
de voler deixar alguna cosa pel dia de demà pels seus fills,
els ha portat a hipotecar-se amb quantitats que no podien mantenir.
Potser ara el fracàs d'aquest model
potser sí que ens portarà a modalitats una mica més imaginatives
i més realistes per tots, però no sé.
Perdona, que t'interrompo.
Que has parlat d'expertos xinos, no?
També has parlat.
Quan se empezaron a abrir los trámites
para las reagrupaciones familiares,
que, por ejemplo, iban los notarios a tomar nota
de que las familias tenían una vivienda
donde ubicarse las familias
y muchísimos de estos ciudadanos
las tienen las casas a turnos.
O sea, ocho horas una familia,
ocho horas otra familia
y las otras ocho horas una familia.
De modo que uno sale de la cama y entra el siguiente.
Por ejemplo, eso se lo han encontrado muchas veces,
tener el mismo domicilio a turnos.
como lo de los chinos lo has comentado,
pues a lo mejor eso es una práctica
a la que se puedan referir.
A mí no me parece aceptable,
pero bueno, cada uno es cada uno.
Pero eso, por ejemplo, lo hemos visto aquí.
Sí, eran los pisos patera, ¿no?,
que se hablaba también.
Sí, no sé.
Que se utilizaban de esta manera
por varias familias.
Bueno, aquí la filosofía yo creo que no se dio más con eso
y la propiedad compartida,
home, sona una mica estranya, ¿no?
Aquí yo realmente no sé ben bé qué quiere decir.
La multipropiedad va fallar,
tot i que era una idea bastant bona,
perquè a més es compartia les despeses d'un apartament
que normalment era a més d'estiuets,
el que vol dir que tenia el sentit
que no feia falta tenir un apartament
durant tot l'any
i gastar, tenir la llaspella de tot l'any
perquè al fi del cap moltes vegades
s'utilitzava una setmana o dues setmanes
amb tot l'any, ¿no?
Si això no va funcionar
perquè era una mica complicat
i per aquesta mentalitat de voler ser propietari,
això encara, no ho sé,
jo francament ho veig una mica estrany, ¿no?
He buscat més informació,
és a dir, aquest concepte té a veure,
és similar al lloguer amb dret a compra
però amb la diferència que l'arrendatari
és el propietari del pis des del primer moment.
És a dir, seria com un lloguer amb dret a compra
però des del primer moment
l'arrendatari és el propietari del pis
tot i que se faciliten les coses
perquè puguin anar pagant de forma progressiva
evitant un endeutament superior d'entrada.
Seria això, el que fan referència en aquest congrés
almenys d'aquest concepte de propietat compartida
que es veu que és un model que s'està utilitzant
segons el que veig a països com ara Irlanda,
per exemple, o Anglaterra.
És a dir, és com un lloguer amb dret a compra
però des del primer moment ja et lleig propietari
tot i que acabes pagant a poc a poc
per no endeutar-te a no fer mai puta aquesta entrada.
Seria com si fos un lloguer
però que et dona l'opció
de ser el propietari
si ho vols
o que ja ho veig des del principi
però amb l'opció de després
poder-te desfer una adhesió en pagament
entre cometes
de dir, bueno, doncs ho deixo
i no m'interessa o no ho puc pagar
doncs canvio de pis
i no em quedo amb tot un deute
de la hipoteca que he demanat inicialment.
Suposo que va una mica per aquí, no?
Bueno, l'alquiler con opción de compra
ahora mismo está en el mercado
totalmente al día, eh?
Es una fórmula de acceso a la propiedad
que está en todas las promotoras
y en todas las personas que venden pisos
dan esta opción.
La diferencia es que aquí tú accedes a la propiedad
cuando acabas, digamos,
de pagar unas determinadas anualidades
y te queda un saldo final, vamos a llamarle así,
y entonces es cuando accedes a la propiedad
y aquí, por lo que tú me dices,
accedes primero y si no pagas
te resuelven la adquisición.
O sea, es al revés, al revés
pero el mismo concepto
y eso aquí ya lo tenemos, eh?
Muy extendido, además.
Muy extendido.
Sembla de totes maneres
que el que es vulgui és potser evitar el banc, no?
La hipoteca.
Evitar la tramitació.
Amb una quota, digue-li lloguer,
digue-li pagament mensual,
doncs tú vagis anant amortitzant el deute
de l'import de la vivenda
amb aquesta modalitat
que la titularitat, si és un lloguer
amb opció de compra,
però a part que després s'ha de veure
quina part d'aquest lloguer
es computa a l'opció de compra,
doncs la tindríem al final,
tindríem la titularitat al final
i aquí, segons dius,
doncs seria l'inici.
Sí, com sigui,
sempre cal mirar la lletra petita, no?
Ah, sí.
De les coses, dels documents,
que allò que no fem mai, no?
No, és bàsic.
Perquè si no,
així evitaríem molts problemes, eh?
A part, també hi ha imatges
de la Vall d'Aran
i d'alguna part de la Riva Gorsa
doncs amb rius totalment desbordats.
hem dit ja primer al matí, doncs,
perquè si hi ha hagut d'anar cap a la Vall d'Aran,
per exemple, doncs,
la Garona s'ha desbordat
i hi ha, doncs,
tota la carretera des de Viella
doncs cap a França,
per la part de Bossa Tiles
ha estat totalment desbordada
el riu de la Garona
perquè ha plogut moltíssim
i, de fet, ja estava...
ha plogut a sobre mullat, eh?
Podríem dir,
perquè ja estaven els rius bastant plens,
l'escapçaders
i també, doncs,
al riu
la Noguera Riva Gorsana
i també, doncs,
la Garona
i hi ha hagut aquest desbordament
a Viella
a la Vall d'Aran
doncs,
que, en fi,
que deixen una imatge
doncs ben singular
d'aquesta zona del país
que, en fi,
si teniu que anar cap amunt
doncs ja ho sabeu.
No teniu previst escapar-vos cap allà?
No, de moment no.
Jo a l'agost.
A l'agost espero que hagi millorat
el temps.
Bé,
el tema judicial
ho tenim tot controlat, no?
sempre coincidim.
Acabem parlant de temes
del sector, diguem,
i tot està més o menys controlat, no?
Ahí vamos.
Ahí vamos.
Dejemos,
dejémoslo correr.
El último día que vine yo,
no sé si recordarás,
habían imputado a la Infanta
y hablábamos de si
que iba a pasar
y todo aquello
y al final ha resultado
que después de la investigación
pues no han visto indicios
de determinados delitos,
de otros han dejado
la puerta abierta,
pero me acuerdo que
fue lo último
que comentamos judicial,
bueno, conmigo aquí,
justo fue aquel día, sí.
No sé si no n'han trobat
o no han volgut que n'hi trobessin,
perquè hi ha les...
el famós informe
de l'agència tributària...
No, eso digo,
que han dejado abierta
la vía del delito fiscal.
Sí,
però l'agència tributària...
El jutge va demanar
un informe a l'agència tributària
per veure si podia haver
delicte fiscal.
L'agència tributària
va informar en principi
que no
i va computar
a la infanta
unes ventes
d'unes finques
que s'ha demostrat
que no eren d'ella
i no havien intervingut
amb la seva venda.
I ara,
doncs, bueno,
sembla ser que s'ha tractat
d'un error
en el DNI
de...
Sembla ser que apareixia
el DNI
a les operacions
i el jutge
ha demanat
als registradors
de la propietat
que enviïn
certificacions
de cada una
de les operacions.
Vull dir que no sé
si al final
acabarà
esquitxada o no.
Bueno,
no veremos.
Però
hablábamos aquí
que hay que ser prudentes
un poco
a ver qué pasa
porque claro
hablábamos
ese día
me acuerdo
que fue muy
una...
Hablábamos mucho
del cuarto poder
del poder brutal
de la prensa
de la presión
de los medios
que cuando se empeñan
en algo
bueno
el que sea objeto
de sus
críticas
o lo que sea
pues que se s'antigüe
¿no?
Hablábamos de lo fuerte
que puede llegar a ser
la presión mediática
en estas cuestiones judiciales.
Es que yo creo
que es imposible
que un juez
no se sienta
vamos
desbordado
de tantas informaciones
fuera de su juzgado
me refiero.
No sé cómo hacen
para mantenerse
ecuánimes
es muy difícil
¿eh?
Sí, pero bueno
tiene cierto sentido
también que
hombre
tiene que mantenerse
ecuánime
pero
el juez
es como
el artículo
aquel del Código Civil
¿no?
Que se ha de aplicar
la ley
en función
de la circunstancial
de cada momento
y bueno
y yo creo
que no está mal
que
uno que sienta
una presión
excesiva
pero sí que
sea consciente
de
digamos
del estado
de ánimo
entre comillas
que puede haber
en un país
en un momento
determinado
¿no?
Léase por ejemplo
pues el tema
de las
el tema
de las hipotecas
el tema
de las cláusulas
abusivas
las preferentes
las preferentes
la cláusula
suelo
todas estas situaciones
que están saliendo
ahora
sin duda
tienen
causa
de
de la presión
social
de que
bueno
de que los jueces
antes de esto
ya existía
las cláusulas
ya existían
existían
los jueces
también
existían
los consumidores
y sin embargo
pues
iba a un juzgado
diciendo que la cláusula
suelo
de una hipoteca
era abusiva
y bueno
poco menos
se ponían a reír
y hoy en día
ya no es así
incluso hay sentencias
pues
bueno
estas sentencias
del tribunal europeo
pues que
que lo reconocen así
yo el otro día
pensaba un poco
en
es una cosa
un poco
extravagante
quizás
¿no?
pero
la situación actual
ahora con las redes sociales
la información que hay
los medios de comunicación
incluso el contacto
entre abogados
entre jueces
por las redes sociales
en los foros
que sea
bueno
está creando
un estado
de opinión
constante
de determinadas cosas
que
que hacen
que se vean
de una manera
diferente
antes
el ejemplo este
pues una cláusula
suelo
que
un abogado
brillante
y
creativo
pues decidía
llevar a un juzgado
aquel juez
podía ser exactamente
igual
podía anularla
pero se quedaba
en una flor
de verano
es decir
no
no creaba
jurisprudencia
ni tendencia
no tenía un alcance
más allá
de esa
de esa sentencia
que pudiese recoger
esa idea
de que eso
fuese abusivo
¿no?
ahora sin embargo
esa sentencia
aparece en los medios
de comunicación
otros abogados
están al corriente
otros jueces
están al corriente
se crea un estado
de opinión
sobre si eso es justo
o no es justo
yo creo que es
en cierta manera
una democratización
también
de lo que es
bueno pues
la justicia
o del estado
de opinión
de determinadas cosas
que es bueno
que es bueno
y que está haciendo
pues que se avance
en determinados casos
¿no?
por ejemplo
también lo de las
lo de las preferentes
hasta ahora
se enfoca
desde el punto de vista
únicamente civil
de la persona mayor
que había suscrito
las preferentes
y que había sido
mal informada
etcétera
etcétera
y ahora
yo creo que
por la presión social
bueno pues
la semana pasada
o hace poco menos
de un mes
pues se está imputando
penalmente
a los responsables
en este caso
de Caja Madrid
respecto de la
emisión
de unas preferentes
que estamos hablando
de miles de millones
de euros
¿no?
eso ha sido
producto
de la presión social
sin duda
¿no?
o sea que
los jueces
están teniendo
un cierto respeto
a un delito
de esta magnitud
yo creo que
hace 25 años
esto hubiese sido
vamos
impensable
y hoy en día
pues yo creo que
por esa presión
que hay
y ese estado
de opinión
se toman decisiones
mucho más valientes
que antes
creo yo
¿y vosotros
estáis en alguna
red social?
¿es bueno?
¿para profesional
no?
¿profesionalmente
hablando?
¿profesionalmente
hablando
es bueno
estar en una red
social?
sí
yo estoy en un
bueno
me incluyeron
me incluyeron
me incluyeron
no me incluyeron
en un
en un foro
de bueno
pues de abogados
y juristas
etcétera
que cada día
hay un responsable
que
bueno un responsable
el iniciador
y el
el autor
de esta idea
que se llama
Familex
y que
y que
cada mañana
te envía
información
información
jurídica
no la que
puedas encontrar
en todas
partes
sino cosas
bastante de actualidad
bastante específicas
y que lo envía
pues debe haber
ya 500
500 personas
que están
incluidas
en este
en este foro
y que cada mañana
a las 8 de la mañana
este señor
que se llama
Jesús Sánchez
vamos a
acitarlo expresamente
pues se dedica
a recopilar
esta información
y enviarla
a todos ellos
y te da
pues este punto
de vista
y luego dentro
pues se crean
bueno pues se crean
debates
y polémicas
y discusiones
y bueno
y enriquece mucho
¿Eso está muy bien?
¿Per Facebook?
No,
per correo electrónico
Ah,
per correo electrónico
Sí,
sí,
está
molt,
molt,
molt bé
molt bé
i ho fa
bueno aquest noi
que va començar
pues així
bueno
com moltes coses
per afició
ho enviava
pues mira
tinc això
i llavors ara
ara molts dels que hi són
doncs li envien
doncs mira
m'han notificat
aquesta sentència
que parla
ell ho filtra una mica
perquè si no
seria inviable
però bueno
va apuntant sentències
per exemple
de les preferents
que s'ha anat parlant
molt ara últimament
o la claus o la sol
doncs t'envia
l'última sentència
que ha sortit
al jutjat
de primera instància
23 de Barcelona
o del número 1
de retife
a les Canàries
bueno
està molt
molt al dia
del que s'està
coent
d'alguna manera
a tot Espanya
i està
molt molt bé
molt bé
com s'ha d'una red
social potser
com s'ha d'una
com s'ha d'una
bueno
diu Familex
el que passa que és
és un sector tancat
no
no crec que ho trobis
algun dia
suposo que potser
acabarà convertint-se
en algú
més professionalitzat
però de moment
de moment
és així
de moment
és més aviat tancat
sí
t'heu d'acord Ramon
amb el que apuntava
la Conxa
o l'Ignasi
que la pressió social
condiciona
no sé si la paraula
es condiciona
jo estic
sí
estic d'acord
amb el que ha dit
l'Ignasi
i crec que
avui en dia
la situació
la problemàtica social
fa que la pressió
de la societat
estigui molt present
i amb els casos
en els quals
ha fet referència
l'Ignasi
crec que és
important i positiva
perquè això
condiciona positivament
el fet que la societat
marqui una mica
l'agenda
de l'evolució
jurídica
no sé si
la Conxa
anava per aquí
només
també hi ha
elements
negatius
com
aquests
judicis paral·lels
que es fan
sobre
per exemple
temes de corrupció
o temes
d'altres tipus
que a vegades
sense
alguns coneixements
massa profuns
del tema
s'arriba a ficar
una etiqueta
que si després
això surt
una absolució
o un arxiu
de les actuacions
és clar
que a aquella persona
se li pot haver fet
un mal molt important
i que potser
no té reparació
amb persones
que tenen
un càrrec públic
que viuen
una mica
de la seva imatge
amb això
potser sí
que és una mica
perillós
i una mica
exagerat
aquest poder
que pot tenir
la premsa
o la societat
en si
i avui en dia
amb les xarxes socials
és molt fàcil
criminalitzar
una persona
per uns fets
que moltes vegades
es poden
esdevenir
amb el temps
com a certs
però a vegades
no
sí, clar
bueno
yo estoy de acuerdo
con los dos
la sociedad
que se acerca
a la sociedad
a los jueces
que parece que
tenían un divorcio secular
me parece genial
todo lo que ha dicho
él
Ignasi
me parece correctísimo
porque creo que
que es eso
acercar el poder judicial
a la calle
que eso
había un
para mí había un divorcio
a veces
dices
pero parece que
no sean
los jueces
no estén
con los pies
en el suelo
muchas veces
y lo que dice
mi compañero
también
Ramón
porque eso puede ocurrir
o sea
puede haber un juicio
paralelo
verdaderamente injusto
porque las apariencias
claro
en los periódicos
sale lo sensacional
lo que no es sensacional
no lo ponen
y entonces
ya sabes
la noticia
no es que un perro
muerda a un hombre
es que un hombre
muerda a un perro
y a veces
se pueden producir
juicios paralelos
muy injustos
yo me acuerdo
no sé si os acordáis
del famoso caso
aquel Arnie
de hace ya mucho tiempo
hay una persona
en concreto
que se la cargaron
políticamente
profesionalmente
y personalmente
y no ha vuelto
a ser una persona
y era un error
lo imputaron
erróneamente
pero lo crucificaron
en la prensa
entonces bueno
eso es injusto
básicamente injusto
y a veces ocurre
pero bueno
eso
también es inevitable
creo yo
claro
bueno
siempre hay exceso
yo me refería
más aviat
a hablar de casos
concrets
o sea
asuntos concrets
los preferentes
las cláusulas
sol
cuando se habla
de personas
ya
con nombre y cognos
ya es una otra cuestión
entonces ya
se pueden producir
efectivamente
o sea que yo
de hecho
no discrepo
al contrario
estoy de acuerdo
con el que dice
que estos judicis
paralelos
poden crear
un dany
a una persona
vaja
inconmensurable
no
i me referé
más aviat
a los temas
que afecten
a toda la sociedad
tan global
y no a estos casos
tan mediáticos
de Marta Lleu Castillo
de l'Arni
de
aquest tipo de situaciones
que son
bastante más
escabrosas
normalmente
i que poden producir
un linxament
d'una persona
sense cap
motiu
ha arribat el final
de la tertulia
ja s'ha acabat el temps
ja estamos
que ràpid
que vagi molt bé
Ignacio
que acabi de provar
el dia de l'aniversari
molt bé
gràcies
ho veurem així
en fi
esposa com família
exactament
ara no es va invitar
ara no es va invitar
ara que correm
per aquí
Ramon Sato
gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies