Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Us n'anem presentant cada 15 dies, un de diferent, el d'avui involucra els estudiants de periodisme de la URB i l'han anomenat simplement els problemes dels veïns.
Presentem els nostres convidats i ara expliquem en curt i en llarg el que significa aquest programa.
Ens acompanya el Toni Pérez Portavella, president de Periodisme.
Bueno, president no, professor de l'assignatura d'infodisseny de Periodisme de l'últim curs.
T'he dit president?
President, sí, m'agrada, però...
Són estrany, no?
Sou professor.
No, m'he confós perquè estava llegint un altre paper.
I Mònica Porteró, que és tutora externa d'aquest programa.
Sí, bon dia.
A veure, jo ens ho presentava dient, el programa que vosaltres feu amb els estudiants de quart de Periodisme consisteix en que una associació de veïns té algun problema que li ha de solucionar l'administració, l'Ajuntament possiblement.
No ho sé, doncs, canonades mal col·locades o cables elèctrics al carrer, carrer sense asfaltar, problemes d'aquests que afecten a diversos veïns.
A més de fer, o a més de fer la típica instància, esperar que se la llegeixin i allà queda, el que fa la universitat és posar al seu servei els estudiants de quart de Periodisme, amb totes les eines, amb tota la capacitat de síntesi, de recopilar informació i de presentar-la de manera atractiva, i els ensenyen en forma de vídeo, de PowerPoint, els ensenyen als responsables municipals, de manera com no poden obviar el problema.
Seria això, a grans trets.
Ho has definit molt bé. Es tracta d'això. Els estudiants de Periodisme, de Comunicació, expliquen els problemes que tenen els veïns els polítics.
A vegades explicar un problema és molt difícil. Per exemple, el problema de la seguretat d'un carrer, o el problema de l'aigua.
Dius, és que jo... S'ha de definir un problema, s'ha d'explicar, s'ha de visualitzar, s'ha de definir quines són les causes, els antecedents, i els comunicadors tenen habilitats,
intentem que desenvolupin habilitats per explicar bé les coses, per mostrar gràfics, per mostrar mapes,
i tot el que nosaltres parlem de visualització de la informació, eines que ajudin a entendre als polítics on veritablement està el problema,
perquè els problemes a vegades es divagar.
I tot el que fem en una assignatura d'últim curs és que diversos grups agafen temes que proposen els veïns,
els analitzen i un dia concret, aquest any serà el dia 22 de novembre a Reus,
presentaran els problemes als representants polítics.
Molt bé. És com posar un gabinet de comunicació a disposició, amb tot el que això implica, a disposició dels veïns.
Exacte.
Tot un gabinet de comunicació que s'ocupa de la part informativa, però...
És una activitat que té repercussió social, o sigui, que venen els mitjans i veuen,
perquè veus quins són els problemes, no?
La funció d'aquesta assignatura és dinamitzar una miqueta socialment quins són aquests problemes i què surtin al carrer, no?
D'on aprové tot aquest projecte, Mònica?
Com va començar? Com se us va ocórrer? Com va sortir això?
Bé, això ja fa quatre anys, no? Potser.
Jo treballo al Departament d'Enginyeria Química, vull dir que...
I això què té a veure amb periodisme?
El que passa és que hi havia una part de la meva feina que treballa molt amb la comunitat,
és a dir, amb entitats veïnals.
I jo coneixia gent de les entitats veïnals, no?
I llavors, la primera vegada que el Toni es va posar en contacte amb mi perquè volia fer aquest projecte amb els veïns,
vam treballar primer amb la Federació de Veïns de Tarragona, que jo ja coneixia.
I és una mica fer el contacte, és a dir, no és un voluntariat per part dels alumnes.
Això està dintre del currículum.
Què vol dir? Que ells treballin les seves competències amb un problema que ha sorgit de la comunitat.
Però ha de sorgir amb aquest problema.
Llavors, el que vaig ficar en contacte va ser el Toni, amb les entitats veïnals,
perquè les entitats veïnals també veien...
Havien de veure que això té una repercussió i que és una ajuda, no?
O sigui, tu dins de la teva feina, dins del Departament d'Enginyeria Química,
a l'estar en contacte amb els veïns, te'n vas adonada que tenien certs problemes.
Sí.
Hi havia problemes que, evidentment, no eren de ciència. Jo treballo en temes de ciència, no?
Va sortir per un problema concret?
O així en general?
No, va ser en general. Vull dir, quan tu ja estàs en contacte amb veïns
i vas a les seves reunions d'associacions i coneixes, no?
Llavors, surgen idees, no? I propostes, no?
Llavors, jo vaig dir, doncs, bueno, això no és del meu departament,
però segur que hi ha algú a la universitat que ho vol portar a terme.
I, evidentment, el Toni amb això és un expert.
Però, Toni, fa quatre anys, el tema de l'aprenentatge servei era incipient, eh?
Tot just començava.
Bueno, ho fèiem de manera molt espontània i de manera molt voluntària.
Llavors, la universitat, el que té és que és tan interdisciplinar
que trobes una persona a la universitat d'un altre departament
que coneix els veïns, te poses en contacte amb ella i fas aquesta activitat, no?
I això és molt interessant.
I, des de fa...
Imagina't la complexitat de contactar amb les tres federacions de Tarragona,
quan van començar aquí a Tarragona,
i amb la quantitat d'associacions, que són innumerables,
d'associacions veïnals que hi ha.
Si hi ha una persona que està en contacte,
doncs, dins de la universitat ho podem aconseguir.
Ara la universitat l'ha institucionalitzat
i d'aquesta manera, ara, per sort, està tot millor organitzat
i ens valoren una miqueta més aquest tipus d'activitats que fem
de cara al servei de la societat, no?
Amb quines entitats veïnals vau començar?
Això fa quatre anys, vau començar aquí a Tarragona?
A Tarragona.
Amb quines entitats i quins problemes concrets?
Recordeu, fa quatre anys.
Sí.
Per fer una mica d'evolució de com han anat.
Sí, hi ha les tres federacions de Tarragona,
la del segle XXI, la de veïns, l'associació de Tarragona,
i la de llevant.
I què va ser, una mica, exposar cada associació els problemes que tenia?
Sí, ells fiquen les seves...
Bueno, ho vols explicar tu?
No, com ho vols.
Bueno, ells, nosaltres vam dir, bueno, hi ha una sèrie de temes,
i llavors cada associació dintre de la federació que li tocava
es posava temes.
Quins temes sortien?
Mira, per exemple, el tema de la Sabinosa, que estava abandonada,
que ja és una zona marginada, i els veïns la tenen al costat.
El tema del Cruising, no?, a la platja de la Cala Romana, no?,
que els veïns tenien problemes, no?, problemes dels desnonaments, no?,
també, molts aspectes com d'aquest tipus, no?,
i llavors hi ha un banc de problemes, i els alumnes escollen el preferit,
i llavors hi ha per preferències, no?
No, perquè hi ha molts, hi ha pocs alumnes, hi ha molts temes que podria ser...
Hi ha molts problemes i pocs alumnes, i llavors, per tant,
a l'alumne l'hem donat la preferència.
Una cosa interessant del rol de Mònica és que fa també de tutor extern,
perquè ella avalua una miqueta el que fan els veïns,
com es comporten amb els alumnes, i també els alumnes com es comporten
treballant en el carrer amb els veïns.
És això que diem responsabilitat social, no?
Això una mica ho hem afegit en guany, no?
Vull dir que nosaltres intentem millorar cada any l'activitat,
de manera que cada vegada sorti millor i tothom se senti més partícip, no?
Llavors, en aquest rol nou, una mica, no?, d'avaluació, és...
Clar, acompanyes l'alumne i llavors veus com ho exposa l'entitat, no?
Com ho capten els alumnes, com després s'impliquen, tant els alumnes com l'entitat,
perquè contra més involucrats estiguin, només col·laboren conjuntament,
el resultat final és molt millor.
Però s'ha de fer seu el problema, diguem-ho així, no?
Com passa si parles...
I també l'entitat ha de treballar amb els alumnes, no?
Dir, mira, aquí està, no?
No, no, escolta, la informació i com ho porteu, no?
I cap a on va, no?
Perquè alguna reunió que he tingut jo amb les entitats en guany
tenen un problema molt obert, no?
Els alumnes tenen poc temps i llavors a l'hora de concretar, no?
És a dir, hi havia entitats que diuen, ja, jo ho veig així,
però jo quan sortiu al carrer potser no és així, no?
És que fa molta gràcia perquè tot això que m'està explicant
a mi me sona al llançament de producte al mercat, no?
Me sona a campanya publicitària d'una empresa que llença un producte al mercat.
I llavors es reuneix amb el que ha quedat el producte i li fa la campanya i tal,
i després ho explica al públic en forma d'anunci o de...
Més o menys és una mica el procés, però estaríem parlant de problemes veïnals,
però no? Seria això una mica...
Bueno, comunicar.
Comunicar és el rol de persones externes que puguin analitzar
i que persones externes puguin explicar als representants polítics
una determinada problemàtica.
Llavors hi ha aquesta intermediació que la fa més autèntica
a l'hora d'explicar els problemes.
No és directament la persona implicada que pot distorsionar o pot exagerar
o pot veure les coses des d'aspectes molt particulars,
sinó persones, grups d'alumnes ja avançats
que puguin donar aquesta dimensió conjunta, no?
Treballen en grup.
Sí.
Això és important.
En quatre alumnes.
De quatre alumnes.
Tres o quatre alumnes.
I tots són de la mateixa assignatura?
Cadascú té alguna especialització concreta?
Són de la mateixa assignatura que es diu infodisseny.
Què feu a infodisseny?
Està tota l'assignatura basada en aquest programa o no?
Això és una petita part.
És la pràctica cinc.
Les pràctiques anteriors...
Els apreteu.
Les pràctiques anteriors, els alumnes aprenen eines per visualitzar.
Gràfiques, una, mapes, diagrames, després hi ha l'animació didàctica,
fan habilitats concretes per explicar problemes i després fan una pràctica real,
que és la cinc, que és una de les pràctiques finals.
Molt bé.
Per tant, forma part d'una pràctica, però és optativa per el que dieu?
Ara sí, és optativa perquè també hi ha alumnes de comunicació audiovisual
que són molt més creatius i, per tant, donen una dimensió encara més rica
quan s'ajunten amb els de periodisme, no?
Els de comunicació audiovisual que tenen...
A l'hora d'explicar les coses de manera narrativa, atractiva,
que és un aspecte molt important, no?
Però vull dir, no és obligatori per l'assignatura d'infodisseny?
No.
Ho fa només aquest programa d'aprenentatge de treball, qui vol?
I qui no, doncs deu fer altres tipus de...
Ara sí, és una assignatura optativa.
Fa dos anys era obligatori de la llicenciatura.
Heu estat dos anys, segons entenc, els teus primers treballant
amb associacions de veïs de Tarragona
i ara, des de l'any passat, esteu amb associacions de veïs de Reus.
Heu detectat problemes diferents, semblants, o sigui, el territori...
El territori de la ciutat marca?
Hi ha problemes...
Hi ha problemes que són molt comuns, no?
Com el tema social, el tema dels desnonaments,
el tema de conflictes dintre dels barris.
Això és un tema comú, tant els barris d'aquí...
Home, el tema de Sabinosa, clar, és més d'aquí, no?
Hi ha problemes molt concrets, però hi ha d'altres que són copypaste, no?
Que passen una mica a tots els barris.
Jo, és una opinió personal,
em trobo que Reus està millor organitzada a nivell d'associacions.
O sigui, està tot més vinculat, tots estan més coordinats,
i per tant, la informació va d'una manera millor.
Aquí, en canvi, a Tarragona, que està tot difuminat,
i cadascú fa la seva guerra, cadascú té la seva federació...
A veure, a Reus hi ha una federació i aquí n'hi ha tres.
I amb això ja...
És més fàcil aquesta activitat...
És més fàcil de coordinar.
Més qüestions, a veure, després,
a qui se li ha d'explicar el problema
i convèncer-los, en certa manera, vaja, segur,
que això s'ha de millorar, és els polítics.
Els convoqueu, amb aquesta jornada final de presentació,
que en guany tindrà lloc el 22 de novembre, els convoqueu.
Ha canviat, també, la manera d'exposar-ho,
si són polítics d'una ciutat o d'una altra?
Depèn de quin regidor us adreceu, això?
També es té en compte?
Normalment venen polítics d'alt nivell,
o sigui, a vegades el portaveu del grup municipal,
o, depenent dels temes, pot venir el d'urbanisme,
perquè l'any passat se van tractar temes dels autobusos de Reus,
que és una mica desastre,
i llavors es volia implicar,
o una miqueta el regidor vinculat,
però venen representats de tots els grups polítics.
És una miqueta la visió global i poden intervenir.
Una de les característiques d'aquesta exposició
és que únicament tenen vuit minuts,
hi ha un rellotge que va dient el temps que falta
i s'organitza molt bé el temps per poder explicar.
Poden parlar els veïns un minut
per aclarir algun aspecte important,
i després els polítics tenen tres o cinc minuts
per donar la seva opinió.
Evidentment, els grups de l'oposició opinen d'una manera,
i els representants del govern, de l'Ajuntament,
d'una altra manera.
Com han anat aquestes exposicions públiques
que heu fet al llarg d'aquests tres anys,
que portem-se'n solucionat problemes?
Jo tinc entès que n'hi ha hagut alguna
que s'ha convertit en un debat calentet, eh?
Sí.
Què tal?
Ja veieu els titulars dels diaris
que van sortir d'aquestes activitats,
però hi ha algun com que els estudiants de periodisme
deixen fora de lloc els polítics, no?
Posa en contra les cordes, posa aquí,
posa en contra les cordes els polítics,
bueno, l'altre titula
la cantera del periodisme critica
com els problemes de la ciutat, en fi.
Sí, sí.
Que es deixen en evidència aspectes
que la política del dia a dia no acaba de veure.
Llavors, els alumnes mostren aquestes evidències
per donar una solució.
De fet, s'han solucionat aspectes, no?
Per exemple, el que parlàvem del Cruisin,
se va avallar tota la zona
per protegir aquesta pràctica dins de cala romana,
o una fàbrica abandonada
que hi havia a la Nacional 340
també es va avallar.
O l'any passat,
amb el tema de l'aigua
a un barri de Reus,
també es va fer una moció
a l'Ajuntament
per intentar solucionar aquest problema,
que les canonades contaminaven una miqueta l'aigua
perquè tenien plom.
El tema de la riera,
que hi havia brutíssima una riera
també d'un barri de Reus,
se va netejar al poc.
Els alumnes, vulguis o no,
s'han documentat, tenen informació, no?
Llavors, clar, quan tu oi això,
estàs parlant amb un regidor,
li dius, no, a veure, això és així,
perquè nosaltres hem buscat aquesta informació,
hem trobat això,
vull dir, van ben informats.
No que els veïns no ho siguin, ni molt menys, no?
És periodisme d'investigació, això.
És periodisme d'investigació.
És el que potser trobem a faltar a vegades
als mitjans.
Sí.
No hi ha temps.
No hi ha temps, i a vegades no hi ha sensibilitat,
però moltes vegades no hi ha temps, no?
I és el periodisme d'investigació que tant falta.
Per sort, a la carrera,
aquestes pràctiques ho permeten.
Els alumnes tenen setmanes,
es poden dividir per contrastar la informació.
Diuen que l'Ajuntament no fa això.
Doncs van a l'Ajuntament i pregunten,
escolteu, no us volem donar informació.
Dius, ojo, i ho diuen.
No ens voleu donar informació.
i és aquesta possibilitat
de poder contrastar la informació.
Hem de dir que a Reus
tenim una complicitat
amb la participació ciutadana,
amb la regidoria de participació ciutadana,
perquè això funcioni,
però si és veritat que contrastar la informació
és una de les virtuts d'aquesta pràctica.
Molt bé, i buscar més documentació,
més informació al darrere, no?
Sí, sí.
No ho sé, amb tassadents
i fins a quin punt és important el problema
i tot això.
Llavors, tan contents.
Què et diuen, Mònica,
que des de les associacions de veïns
ara ja us deuen conèixer,
però al començament no sé què.
Sí, home, al començament
la idea sempre els hi sembla bé, no?
I tota la manera de col·laboració
més amb la universitat
és perfecta per ells, no?
Llavors és una eina que ells no tenen, no?
És un recurs per part de la universitat, no?
Que ho agraeixen molt, no?
I sobretot la implicació, no?
Les implicacions dels alumnes també,
dels professors, no?
Tot això jo penso que és bo
per totes les bandes.
Us hem presentat aquest projecte
dins de l'aprenentatge servei de la URB,
els problemes dels veïns.
De moment hem fet la presentació general
amb la Toni Pérez Portavella, professor,
i amb la Mònica Portó,
que és coordinadora o tutora
externa de tot plegat.
Volem parlar també, però,
amb altres implicats
que ho han viscut en primera persona,
per exemple, amb un alumne,
el Fabio Marqui.
Fabio, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Escolta, Fabio,
tu ets alumne ara d'Edecuara?
No, no, no.
Ja has acabat, tu?
Ja estic treballant de periodista esportiu
i que duri, que duri la cosa.
Molt bé, crevem els dits.
Fabio, com és que et vas apuntar
amb aquest programa?
Doncs, la veritat,
perquè m'interessava saber
com gestionar la informació
amb disseny,
perquè moltes vegades veiem
que la informació en els diaris,
per exemple,
quan són molt complexes,
se'ns presenta amb dibuixos,
o amb gràfiques,
o amb el que sigui,
amb disseny,
i som el més fàcil d'entendre.
Llavors, a més,
sabíem que hi havia
una activitat relacionada
amb problemes de les ciutats
que es podien solventar,
doncs, no ho sé,
em va fer gràcia
i em vaig apuntar.
Fabio, i quin és el problema,
recordes,
que vas haver d'exposar
al teu grup?
Sí, el problema de les bicis,
concretament l'entitat Bicicam,
d'arreus,
doncs,
per les vies
de bici
que hi ha al mig de la ciutat,
doncs,
que estan incomunicades,
que hi ha problemes,
per exemple,
amb les vies a 20
que hi ha al centre de la ciutat
que no es respecten.
Hi havia molts problemes
de comunicació
que,
amb un fàcil disseny,
amb una fàcil presentació
de 8 minuts,
doncs,
que es podia solventar,
doncs,
perquè ho veiessin
els polítics més que res,
després,
els polítics ja
fan el que ho fan.
Clar,
però vosaltres
ja us heu quedat
amb la consciència,
tranquil·la,
que almenys
ho heu ensenyat.
Després ells us van fer cas,
o no,
Fabio,
recordes?
Recordo que hi va haver
un petit debat
amb els polítics,
doncs,
que deien que potser
el que presentàvem
naltros,
que no sabia,
que si s'hagués plantejat així
en el seu moment,
en el ple,
o en algun altre moment,
doncs,
els polítics,
els polítics,
els polítics,
hi haguessin fet
més cas
i haguessin fet
alguna iniciativa
en aquest sentit,
però,
però,
hi va haver
algun polític,
doncs,
que es va sentir
una mica
ofès,
en el sentit
que estàvem
donant per evident
coses
que ells
no havien vist encara
i,
doncs,
es va oposar
a aquestes coses
dient
que no servien.
Diem del periodisme
quotidià
que no hi ha temps
de fer aquesta
viscció,
però,
a vegades,
els polítics
no són conscients
també,
de molts dels problemes
que passen,
perquè tampoc
tenen temps
de mirar-ho tot.
No tenen temps,
segurament,
perquè estan amb els titulars
diaris
dels diaris
de cada dia
i no poden veure
els problemes
en la seva dimensió global
i a vegades
fer una petita exposició
que les expliques
els antecedents,
una miqueta
tot el conjunt
del problema,
el marc,
fas una petita estadística
o le preguntes
a la gent
com vas en bicicleta,
en el seu cas,
i veuen que
hi ha problemes evidents
i ho exposes
i deixes en evidència
el problema.
I el seu treball
va estar molt bé
en aquest sentit.
Ells s'estudien
de comunicació
i ho van fer
de manera molt atractiva
amb una petita timeline
d'explicar
com va iniciar-se
el problema
i com va evolucionar.
Fabio,
recordes
tot el procés,
o sigui,
amb qui vau haver de parlar,
quines actuacions
vau dur a terme
per acabar
amb aquesta timeline,
amb aquesta exposició final?
Doncs la veritat
és que vam parlar
sobretot
amb Bicicamp,
que és l'entitat
que gestiona
tots els problemes
que tenen
els habitants
de Reus
en relació
amb les bicis
i en aquest sentit
ho vam tenir
bastant fàcil
en producció
perquè tenien
tots els problemes
detallats
i ens ho van
explicar
tot molt bé.
L'únic que vam haver de fer
és preguntar
també a la gent,
a la gent que veiem
pel carrer
amb bicicleta,
quins problemes
més hi podia haver
o simplement
mirar-ho nosaltres
perquè és una cosa
molt fàcil.
Tu vas pel carrer
i són coses
evidents
que potser
el que dèiem
que els polítics
no s'hi han fixat
prou,
però són coses
evidents que si les expliques bé
doncs es poden
es poden millorar.
Què en vas aprendre
Fabio, tu i els teus companys
d'aquesta experiència?
Doncs sobretot
això
de saber
que la informació
si et gestiona bé
es pot simplificar
sense que
perdi l'essència
i la importància
i que
la forma
de presentar
la informació
simplificada
doncs
moltes vegades
és molt més
impacta més
i és millor
que no
amb un text
de 50 línies
que potser
la gent
ni s'entera.
Molt bé.
El tema
de col·laborar
amb una associació
de veïns
en aquest cas
amb una entitat
social
suposo que també
enriqueix
veure que potser
soluciones una miqueta
la vida a algú.
Sí, en el sentit
que també
toques ja un tema
real
ja no és un treball
fictici
com molts treballs
de la universitat
és un tema real
en el que t'has
d'involucrar
perquè saps
que tot el que diguis
davant dels polítics
estarà involucrant
a altres persones
doncs que
ho has de fer bé.
Què va ser més difícil
Fabio?
Què recordes més difícil?
Abstreure la informació
clar que vosaltres
vau treure molta informació
d'aquesta entitat
que era ja el seu tema
però què va ser més difícil
tractar amb l'associació
de veïns
o tractar amb els polítics?
Amb els dos
perquè clar
els veïns
has d'explicar
bé
el que ells volen explicar
llavors
quan tu ets
en aquest cas
un alumne extern
que externa aquest problema
doncs és difícil
però
sens dubte
jo crec que
és més difícil
impactar en els polítics
però és que els polítics
tenen a cap
en moltes coses
i potser
el que li estàs explicant
no li toca
però
però jo crec
que és una experiència
molt positiva
pel que deia
d'aquell
ja és una cosa real
que has de plasmar
i que pots canviar
doncs
moltes coses
Aquesta és la visió
molt positiva
ja ho veieu
del Fabio Marqui
un estudiant
ara ja que va al grau
un estudiant de
de periodisme
Fabio
escolta
encantats de tornar
a parlar amb tu
i moltes gràcies
per l'experiència
Igualment
gràcies
Una abraçada
I ens falta encara
tenir unes paraules
amb en Valentí Rodríguez
ell és president
de l'Associació de Veïns de Reus
sí?
Valentí bon dia
Hola bon dia
de la Federació
de l'Associació de Veïns
és veritat
o sigui
tots
tots esteu aquí dintre
tots
amb problemes molt molt diversos
quin és el punt
que hi veieu
positiu
amb aquesta col·laboració
amb la universitat?
Bé
per nosaltres
la veritat
és que va ser
una autèntica sort
poder col·laborar
amb els estudiants
de comunicació
de la Universitat
de la Universitat
de la Universitat
perquè es va servir
primer per detectar
una sèrie de problemes
que hi havia a la ciutat
això es va evidenciar
i a més a més
bàsicament
per poder documentar
d'una forma
mínimament científica
doncs aquests problemes
i tenir uns arguments
de cares polítics
de que realment
aquests problemes existien
i que a més a més
es podien aportar solucions
i que l'entema
és que està en la ciutat
per tant
la valoració
és molt positiva
per això
perquè la veritat
és que es va servir
per documentar
aquestes reivindicacions
que moltes vegades
des del moviment veïnal
o el moviment veïnal
se'n acusa
que reivindiquen
sense raó
doncs en aquest cas
teníem unes bones raons
darrere nostres
en guany repetiu
experiència
amb Reus
una altra vegada
teniu ja tota una llista
de problemes detectats
Valentí
tenim en aquest cas
cinc
cinc
cinc casos
cinc problemes
que hem detectat
diguem-los així ràpidament
perquè sapiguem
en què esteu treballant
en guany
doncs mira
estem treballant
el tema
de com està afectant
la crisi
el tema
de les escoles
menjadors
i el program
la canalla
tenim un tema
de practicar l'esport
d'una forma gratuïta
tenim el tema
de l'aparcament
a un barri
de la ciutat
tema de com
es pot aprendre
català
sense problemes
a Reus
i per últim
hi ha problemes
a Reus
per aprendre català?
no, no, no
el que passa és que
si és veritat
afortunadament
tenim el centre
de la ciutat
que fa molta feina
però bueno
volíem aprofundir
exactament
la gent
que ve de fora
i com està afectant
i quina afecta
tenen
no és tan un problema
sinó, bueno
doncs, evidenció
la realitat
i per últim
un estudi
sobre la situació
del barri
en els països
en la ciutat
i la ciutat
val, val
doncs, bueno
cinc temes variats
cinc grans temes
cinc grans temes
em veureu la solució
en una jornada
jo crec que oberta a tothom
no?
oberta a tothom
el 22 de novembre
es farà l'exposició
convidant els polítics
i tal
Valentí
creus que des que teniu
aquest programa
Reus
que total
és l'any passat
però creus que
o sigui serveix com a una eina
de pressió
cara a l'Ajuntament
de dir, cuidar
compte si no
compte que
de fet
un dels temes
que es van plantejar
l'any passat
que va ser la qualitat
de l'aigua
del barri Mas Pellisset
va arribar al ple
i va ser fruit
d'una petita pica baralla
entre el govern
i l'oposició
per el tema aquest
per tant
sí que
en alguns temes
concrets
això ens ha servit
ja et dic
per fins i tot
arribar al ple
per tant
sí
sí que en servei
i és una bona eina
que ara
com deia abans
a viure
els problemes
com va això
que us reuniu
els veïns implicats
a parlar
amb els estudiants
de periodisme
bé
molt de la vida
és que és una experiència
que l'any passat
sobretot d'un any
perquè ja repetim
la gent ja sap una miqueta
de què va
però l'any passat
sí que no sabien
exactament
si havien de fer
de professors
de tutors
si li anaven a preguntar
va ser
una bona experiència
bàsicament
perquè també
des del moviment veïnal
poder col·laborar
amb la universitat
no s'ha fet mai
i era una experiència
positiva
i jo crec que
ho van agrair
per això
d'alguna manera
en guany
tornem
encantats
molt bé
Valentí Rodríguez
és president
de la Federació
d'Associacions
de Veïns de Reus
moltíssimes gràcies
i felicitats
per tota aquesta feina
que feu
a vosaltres
gràcies
no ens queda
no ens queda més temps
algun últim missatge
jo crec que ha quedat
prou clar
que després d'escoltar
i parlar
estem més motivats
per continuar fent
aquest tipus de pràctiques
jo crec que ara
el que us falta
és més estudiants
que vulguin assumir
el repte
i la feina
que això implica
però vaja
el que aprenen
no té preu
pel que dieu
és un escenari
d'aprenentatge
diferent
i motivador
que és el que volem
perquè és en l'àmbit real
doncs avui
ens hem parlat
sobre aquest projecte
dins del programa
aprenentatge servei
els problemes
dels veïns
dos dels seus
impulsors i responsables
ens han acompanyat
la Mònica Portero
és tutora externa
del programa
Mònica
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i el Toni Pérez Portavella
professor
de periodisme
de la URB
moltes gràcies
i felicitats també
gràcies
moltíssimes gràcies