Fins demà!
Fins demà!
El David Serra!
Bona, ja soc aquí una mica trist avui per això.
Sí, que estàs una mica trist.
Sí, estic trist perquè ja tothom ho sap per les notícies de la mort del Tomàs Olívar,
que si més no, no és una persona cinematogràfica, però mereixia una pel·lícula.
O sigui, com a artista, és una persona en Tarragona que ha retratat una cara poc coneguda d'aquesta ciutat.
Bueno, infinitat de quadres.
O sigui, parlar i intentar reduir ara mateix la tristor que sento o fer un panegíric del personatge,
doncs m'hi quedaria molt petit.
I si més no, el que dic és que, clar, era un d'aquests personatges, un dandy,
el definia aquest matí amb una piulada, i una persona d'una elegància extraordinària.
Bueno, aquest any s'han deixat dues persones estimades, que eren el Salvador Arimany,
estimat a la nostra ciutat, i el Tomàs Olívar,
que jo penso que eren generacionalment tarragonins espectaculars,
personatges cosmopolites, i eren d'aquí,
i feien del tarragonisme cosmopolitisme,
perquè tenien unes característiques humanes molt singulars.
La veritat és que m'ha sigut trist pel dia, tot i que m'agrada l'hivern,
i la notícia m'ha copsat amb força.
Avui ha hagut l'homenatge del seu enterrament a la catedral,
i la veritat és que volia començar parlant una miqueta d'aquest home
que, bueno, sempre ho he dit, mereixia un documental i un llargamentatge,
i veus, com passa moltes vegades, arribem sempre tard,
amb els homenatges que hem de fer en vida i no quan les persones...
Que també, no? Però que hagués sigut més càlid.
Que serveixi almenys d'excusa com ens està servint a nosaltres
per repassar la trajectòria així més no artística de Tomàs Olívar,
que ara estic mirant quadres seus i...
Increïble. A més, s'ha format de grans pintors de Tarragona
i, bueno, era una persona d'una sensibilitat exquisida.
Brutal, brutal. En fi.
Doncs vinga, parlem de cinema.
Bé, no sé si ens portes pel·lícules que ens han d'animar
o que ens han d'entristir o fer petit.
A veure, a veure, te seré molt franc.
Jo aquesta setmana he fet els deures a mitges.
D'estrenes, ho diré sincerament, no n'he vist cap de les estrenes.
L'estava repassant ara una miqueta perquè potser alguna pel·lícula em feia gràcia,
però clar, és que arribem dels Òscars.
I arribar dels Òscars i veure que, bueno, les estrenes de la setmana,
doncs, més enllà d'aquests Hansel i Gretel,
que, bueno, em fa gràcia per com a amant del cinema fantàstic,
però tampoc és una pel·lícula...
Mira, ara estic veient una sèrie de televisió que es diu Grimm,
que precisament...
És una miqueta l'antítesi de tota aquesta fenomenologia del gènere fantàstic,
que agrada a les persones que ens agrada el gènere del còmic
i que, si més no, moltes vegades el que fan és pervertir un ús
que jo penso que seria més intel·ligent
del que seria aquest món del folclore infantil.
Vull dir, Grimm és la història d'un policia
que en un moment donat descobreix la seva afinitat a la família dels germans Grimm
i el que es descobreix és que darrere d'aquests contes
hi havia unes fantàstiques que eren reals,
que existeixen i que coexisteixen amb nosaltres
i que els Grimm han sigut una miqueta els que han posat ordre
i han frenat aquesta davallada d'esses fantàstics,
alguns molt malèfics.
La sèrie és entretinguda,
més enllà que estigui ben feta,
doncs, bueno, passes una bona estona,
però a mi tinc el dubte de per què no arribar
a l'essència mateixa del conte,
del folclor del que ens conten.
I aquí estem en el mateix Hansel i Gretel,
una estranya pareja de cazadores de brujes.
Representa que són els nens ja crescuts
que es dediquen a caçar brujes.
Bueno, com el Val Helsing,
com la pel·lícula del Val Helsing,
pel·lícules molt entretingudes, d'acció,
ben fetes,
més enllà que els personatges estiguin ben trobats,
doncs és el cinema d'entreteniment,
que si està ben fet,
sempre dic el mateix,
però és veritat,
disfrutes una estoneta,
però que tampoc et genera,
més enllà dels efectes especials,
que ja no sorprèn a ningú,
que les pel·lícules sorprèn quan estan mal fetes
o quan no arriben a l'alçada.
Aquestes en 3D,
bueno,
jo potser me la puc estalviar,
però bueno,
és el que tenim
i és el que hi ha com a estrena espectacular de la setmana.
Com a estrena espectacular, sí, Hansel i Gretel.
Què tenim després?
Doncs bueno,
tenim després un Assunto Real,
de Nicolà d'Arcel,
que és una pel·lícula d'època,
pel·lícula preciosista,
el del 1700,
del segle XVIII.
Doncs bueno...
És su...
No,
Danesa.
Danesa.
Estic veient que és Danesa.
Aquesta pel·lícula pot ser interessant,
la fan a Tarragona,
aquest és el dubte que sempre tinc.
Però és que...
D'aigua, no?
És igual.
Escolta,
bé amalada per un munt de premis, eh?
Jo,
de les pel·lícules que he sentit parlar molt bé...
Un Assunto Real.
Doncs bueno,
pel·lícules que tenen aquest punt d'exquisitesa,
que a vegades falta a la nostra cartellera.
Però parlem una miqueta
del que hem vist als Òscars,
perquè tenim Argo,
que segueix a la cartellera,
que és una pel·lícula que jo en el seu moment
no la vaig deixar ben parada,
me'n recordo,
que vaig dir
que més enllà que fos una pel·lícula de Hollywood
que parlava d'un fet verídic,
trobava que aquest punt
com a molt espectacular,
com a molt ben aflec,
sortia masses vegades ben aflec a la pantalla
i que només quan sortia el John Goodman
m'excitava,
cinematogràficament parlant.
Doncs és una pel·lícula que jo penso
que l'han donat potser
que ha tingut premis importants,
que no han premiat les bones pel·lícules,
les que jo penso que, per exemple,
el Lincoln en aquest sentit,
doncs a mi m'agrada molt,
no és una millor pel·lícula de la Spielberg,
també la tenim a la nostra carterera,
però que són pel·lícules
que aquest any ha estat fruixet,
que ha estat més aviat,
jo he trobat que ha sigut tou.
Ha sigut tou...
Els Òscars o...
A veure, els Òscars...
Mira, ni fun ni fa.
Perquè jo quan vaig veure l'espectacle de les Òscars
vaig pensar,
és un any que no passarà el rècord.
que l'espectacle no va ser
tot lo hollywoodense
que a mi m'hagués agradat.
O sigui, era equilibrat,
som molt bons fent el que fan,
però que no acabava d'agafar la força
que jo penso que altres vegades
siga tingut a l'espectacle dels Òscars.
Volia parlar de la pel·lícula de Schuachowski,
que era l'estrena
que conviu una miqueta
a la nostra cartellera
a l'Atles de les Nubes.
Una pel·lícula rara,
una pel·lícula com la dels Wachowski,
com el primer Matrix,
per dir-ho d'una manera.
Sí, perquè són ells, no?
Sí, i a més,
una pel·lícula que té el Tom Hanks
que surt a tot arreu,
perquè fa diferents personatges,
que, bueno...
De què va?
Ciència-ficció?
És una barreja de tot plegat.
És una barreja de tot plegat.
Estem parlant d'una pel·lícula
que va des del segle XVIII fins al futur,
en moments d'acció molt ben filmats,
això sí,
una pel·lícula espectacular visualment,
i que està creant, doncs, una...
El mateix que podríem dir de Matrix.
Sí, però la rebut ha sigut tèvia.
Tèvia perquè jo penso
que no ha acabat de transmetre
tota aquesta...
Com t'ho diria?
Tota aquesta filosofia, entre cometes,
de la importància que tenen
unes vides creuades amb altres,
o sigui, qualsevol decisió
que tu prens en aquest moment
té conseqüències més enllà.
Llavors, és una pel·lícula que, bueno,
jo la trobo interessant,
que m'ha agradat, ho tinc que dir,
visualment,
que no m'ha convençut des del punt de vista del guió,
perquè trobo que és un pel·lín desequilibrada,
però que és una bona recomanació,
que la sumarem amb aquestes hermoses criatures,
que aquestes sí que l'estan fent,
de la Richard Lagra,
a veure si em puc dir
d'una tirada,
La Gravanés,
La Gravanés,
que és realment una pel·lícula
que adapta una novel·la,
que és d'una saga
que està tenint bastant accés a les lliberies,
que són 16 lunes,
no me'n recordo malament,
i que, bueno, la pel·lícula és especial,
és una pel·lícula diferent,
i que seria d'aquelles que jo recomano
rescatar de la carterera
perquè val la pena veure-la,
més enllà que parla del món dels adolescents,
que té una mirada inquietant,
que és una pel·lícula
que funciona bé en pantalla,
i que sí que m'ha sorprès,
probablement és l'única pel·lícula
que m'ha sorprès de la carterera,
i que, bueno,
és el que hi ha,
un post-Òscars,
touet,
una setmana tova,
com el temps,
rareta,
i que jo penso que dintre de pocs
hem de començar a citar cinematogràficament,
perquè hem arribat a un punt d'atonia,
amb això que totes les pel·lícules
són oscaritzables dels Òscars,
l'estava repassant,
bueno,
escolta,
segueixen fent...
S'està animant,
el David s'està animant,
segueixen fent danjo,
o sigui,
desencadenado,
hi ha persones que encara no l'han vista aquesta setmana,
m'he trobat dos pel carrer
i m'he dit,
com està l'última al Tarantino?
Està magnífica,
és magnífica,
o sigui,
tu no l'has vist encara?
No.
Núria.
Jo ja no sé si tinc edat per suportar Tarantino.
Doncs jo te la recomano
perquè sortiràs molt contenta
de veure una pel·lícula entretinguda,
diferent,
amb un punt d'irresponsabilitat,
que això està bé,
i que jo ara mateix
és la pel·lícula que recomanaria
si algú vol sortir al cinema.
A una setmana toveta,
tirem de les incorporacions.
Una mica de serotonina cinematogràfica va bé.
A veure què estem esperant,
estic mirant ja les estrenes,
és que sempre volem més,
per la setmana vinent,
tinc cucho per aquí,
no sé si tenim un documental,
d'Huganda,
sembla ser,
Los Amantes Passajeros,
Las Flores de la Guerra,
mira,
cinema asiàtic
sembla també
Oz de San Raimi,
Oz,
Un Mundo de Fantasia.
Aquestes són
una de les pel·lícules
que l'estic esperant,
perquè soc un fan
del Mundo de Oz.
Jo me vaig quedar
en el Mundo de Oz.
Sí,
i la veritat és que
és molt invertida
en aquesta pel·lícula,
amb el San Raimi darrere,
però he vist aquests
que m'han recordat molt
el San Raimi,
és de la generació.
Les seves mirades,
jo me'n recordo ara
d'un Darman
que ens va agradar molt
al cinema
i que és una pel·lícula
de sèrie B
de les primeres pel·lícules
de San Raimi
que estava força bé
i que fa poquet, poquet
l'ha rescatat
a través d'internet.
Benvingut sigui internet
per aquestes coses.
Doncs mira,
a vegades sí,
per trobar allò
que passa en el temps.
Sí, perquè després
vol buscar la pel·lícula
al DVD o al Blu-ray
i costa moltíssim.
És que és tot molt efímer,
amb el que costa
filmar una pel·lícula,
i a vegades ho penso.
Amb el que costa
de fer una pel·li?
Aquestes caresties
a més són artificials
perquè a cap i a la fi
l'altre dia sentíem
un article
que estava publicat
per l'Enrique Danz
parlava precisament
que un dels grans mals
que tenim al nostre temps
és la carestia audiovisual
quan realment
les pròpies distribuïdores
o les productores
tenen a les seves mans
moltes vegades,
per no dir sempre,
la possibilitat
de crear uns marts
legals
que siguin molt atractius.
Jo no em canso
de defensar des d'aquí
el filmint
com un aplicatiu
i una pàgina web
extraordinària
en el qual jo estic
les grans pel·lícules
del cinema europeu
i anglosaxó.
O sigui,
ens estem queixant
d'aquestes pel·lis
que no arriben
a les cartelleres
perquè, clar,
potser no són comercials
o hi han passat,
però és que hi han passat
vol dir que potser
fa sis mesos.
Sí, però el tema
està moltes vegades
que parlem d'anar al cinema,
parlem de veure les pel·lícules
perquè no es descarregueu pel·lícules,
les fem una mica d'aquest
del pari-peri
que si es ficarà
en una llista ideal
de que els americans
parlen amb el Rajoy
que tot això
és una falsetat brutal
però, bueno,
que està allí
perquè intenten crear
un clima de por
quan no deuríem
tindre tanta por
si féssim les coses bé.
I jo, per exemple,
mira,
ara parlem de tabletes,
doncs, bueno,
amb l'iPad
l'altre dia
podria seguir perfectament
una sèrie de festivals
online
perquè precisament
podries aportar
amb uns calés mínims,
estem parlant
del preu d'un cafetó,
d'una càpsula
d'Espresso
i tenies l'accés
a un munt de pel·lícules
que en altres condicions
doncs se fa molt complicat
que és el que deies tu
però és que inclús
a l'hora de comprar
doncs el plantejament
és el mateix.
Vull una sèrie
de pel·lícules clàssiques
jo tinc moltes pel·lícules clàssiques
gravades i comprades
o sigui,
un fútime
amb això
jo tinc que dir
que jo he complert.
Però no és fàcil trobar-les
però no és fàcil trobar-les
ara mateix
buscar-la una nova
doncs potser tens una versió
que ja està
en mal estat
no tens una versió
amb tot l'estudi
del Billy Wilder
doncs tot això
serien al·licients
de cara a que el públic
pugui revisitar
aquestes pel·lícules.
Sembla com si hagués de parar
a la indústria, no?
Si ens posem a consumir
tot el cinema
antic o clàssic
bo
ningú aniria a les trenes
no, no, no
exacte
i que a cap i a la fi
jo sempre he dit
jo al cinema
vaig perquè m'agrada
disfrutar del cinema
en pantalla gran
però que no totes les vegades
aniria al cinema
avui per exemple
avui me quedaria a casa
i m'agradaria
poder disfrutar
des de la meva televisió
veure les estrenes
que artificialment
em diuen
que fins a 3 mesos
o 4 mesos
no podré veure
el meu ordinador
ara pactem finestres
que són artificials
i que és una certa manera
de seguir guanyant
el que una indústria
que guanya calés
i no estic parlant
del cinema de casa
estic parlant
del cinema anglosaxó
però bueno
que a cap i a la fi
jo penso el mateix
quan un aposta
directament pel format
i el contingut
val la pena
si tu ets capaç
d'introduir-ho a la xarxa
d'una forma intel·ligent
doncs
segur que aporta
alguna cosa
ja ho veieu
això és el que passa
quan el David ve
i fem la secció aquí
que ens anem
d'un tema
i amb un cafè a la mà
i amb un cafè a la mà
així així
ja està bé
que xerrades d'aquestes
més enllà de les estrenes
val la pena tenir-les
és que a vegades
les estrenes
moltes vegades
ho hem parlat
no són tan atractives
com per mereixer
mira aquesta pel·lícula
no
no sempre
bueno
doncs ja ens dona tema
i espai
per parlar d'altres coses
David Serra
moltíssimes gràcies
un plaer com sempre
i bon cinema