Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquesta jornada.
Tertúlia avui, dimecres, política.
La compartim amb Arca Santís,
del grup municipal portaveu,
del grup municipal d'Iniciatia per Catalunya d'Alternativa.
Argamo, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya també en nom del grup municipal
de Partit Popular, Judit Eres. Judit, què tal? Bon dia.
Bon dia, molt bé. Gràcies.
En nom del grup de Convergència Unió, el Demo Cristi Albert Ballbé.
Albert Ballbé, molt bon dia. Bon dia, Marcos.
I podrem saludar de seguida en nom de l'equip de govern socialista,
el client d'alcalde de Seguretat, Carles Castelló,
que serà qui ocupi el quart micròfon d'aquesta tertúlia política.
Una tertúlia que engeguem el dia,
i de fet fa poca estona que ens han fet una primera compareixença,
que ens visita el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis.
Són ja aquí, a la ciutat,
i amb diferents trobades, reunions, visites fins a divendres,
quan es presentaran les conclusions d'aquesta visita,
i que en principi aquest comitè s'hauria d'avalar
el que és el pla director dels Jocs
i les principals accions que s'han de donar a terme
abans del 2017,
que és la data d'avance prevista per aquests Jocs Mediterranis.
Com ho valoren d'entrada
i què és el que veuen, en fi,
amb les diferents expectatives que hi ha posades en aquests Jocs,
el que pot donar a ciutat, Arca?
Home, la valoració de la visita del comitè
l'haurem de fer després,
quan es pronunciïm també ells.
D'entrada, jo, amb aquests Jocs...
A veure, tot i que nosaltres sempre havíem pensat
que, evidentment, un esdeveniment d'aquestes característiques
pot tenir aspectes positius,
depenent del llegat que deixi després a la ciutat,
un llegat que no pot ser només esportiu,
que ha de ser un llegat també en materia, doncs,
de solucionar aquestes coses pendents
que tenim sempre aquí,
d'infraestructura,
sobretot nosaltres insistíem molt en el tema de la mobilitat
com una oportunitat per solucionar problemes de mobilitat
que arrosseguem des de sempre en aquest territori,
aprofitant també el fet que serien uns Jocs amb diferents subseus,
però la veritat és que, a mesura que passa el temps,
el que estem veient és que, bueno,
la implicació de les diferents administracions
no s'acaba de concretar
i això sí que fa que tinguem bastantes inquietuds
sobre com pot funcionar aquest tema.
Si no s'aconcreta exactament quin és el compromís,
i el compromís vol dir quina és l'aportació econòmica,
no ens enganyem, no són declaracions.
De les diferents aportacions
que serveixin per alguna cosa
és més que dubtós
i el que no pot ser és que al final
els Jocs es converteixin en un objectiu per ells mateixos.
Tenen sentit
si després et deixen un llegat que val la pena
per la ciutat, però que l'objectiu sigui
simplement fer uns Jocs, doncs, no té absolutament cap sentit.
En tot cas, la visita del comitè
l'haurem de valorar en funció del que diguin després.
L'haurà de compareixer-nos divendres a la tarda
i bé, coneixer-me el detall d'aquesta visita.
Judit.
Sí, bueno, una miqueta amb la línia
que estava comentant larga.
Doncs la valoració es farà, evidentment,
després de la visita
i a veure quins aspectes ens donen a conèixer
perquè sí que és veritat també
que molta cosa no ho sabem.
Jo no soc la representant
amb l'organització.
I nosaltres ho tenim representant.
Bé, nosaltres no en teniu.
I la informació que tenim és la que tenim, no?
Però, bé, sí, aquí potser
el més important és, caldria saber
quines són les implicacions
de les diferents administracions,
com deia l'Àrga, no?
Que es faran.
El govern central ja ha anunciat
el tema de les bonificacions fiscals.
i, bé, com tothom sap,
nosaltres sí que som partidaris, evidentment,
un cop ja la ciutat opta
i surt escollida per ser la seu
dels Jocs del Mediterrani 2017,
però sempre amb la seguretat
que totes les infraestructures
que finalment millorin
o s'hagin de fer de noves
tinguin una utilitat en el futur
i que no quedin,
com han passat en altres ciutats
que s'han quedat allà abandonades
i, bé, al final hi ha costat molts diners
a la ciutat i a l'administració
i això no s'ha amortitzat.
De seguida, el govern,
sí, és el Carles Castelló que acaba d'arribar,
el tindrem l'alcalde de Seguretat,
en el nom d'equip de govern, Carles,
molt bon dia.
Molt bon dia, disculpeu, eh?
Parleu, no, s'assumim, encara,
en temps de primera ronda, eh?
Ara estem parlant del Jocs Mediterrani
de la visita del Comitè Internacional,
li tocava tornar al Verdell Vest
i després ja escoltem el Carles Castelló.
Sí, jo crec que és una aposta ciutadana
i el que em preocupa és
que hi hagi persones com la que es sentís aquí present
que sempre troben alguna cosa negativa
en qualsevol tipus de projecte.
El dia que la Diputació va acordar
adquirir la visita...
O sigui, que parlàvem dels Jocs, no de mi?
Bueno, escoltem, tu, espera't,
que et tocarà la defensa i et tocarà.
Ara, espera't un ratet, corre.
El cert és que dic,
a mi el que em fa...
És a dir, quan la Diputació compra la caixa de Tarragona
ho troba malament perquè...
O sigui, tot ho troben malament
i clar, aquest és un problema gravíssim.
Perquè d'alguna manera el que fa
és trasporar una inconformitat
però jo crec que és intencionada, no?
Jo crec que els Jocs és una aposta arriesgada
però jo crec que es tenia que fer.
És a dir, no hi ha sospicàcies en aquest sentit.
Llavors, el que entenc és que
el que hem de procurar
és que Tarragona no sigui com l'expo de Sevilla
que quan va acabar els edificis s'ensorraven
però en canvi hi ha hagut altres exposicions
que s'han fet, com la de Barcelona,
salvan les distàncies,
que s'han utilitzat d'una manera intel·ligent
i Barcelona va ser un antes i un després
com a conseqüència dels Jocs.
En conseqüència, jo crec que això és una cosa
que es té a mirar amb molt d'optimisme.
La ciutat ja està compromesa,
és a dir, ja no hi ha un pas enrere
i en conseqüència el que hem de fer
és animar els organitzadors.
La feina no és una feina poc important,
és una feina sèria.
I llavors, home, jo dic,
si l'Arca vol criticar,
el que pot fer és esperar
que avui ens diguin quines són, per exemple,
la solució pels habitatges
de l'esportista.
És el moment cumbre i àlgid,
i després, llavors, a veure què opini,
però que opini, ara que diuen,
de manera proactiva.
És a dir, el que no pot ser és que dic
qualsevol pas que faci,
qualsevol partit que sigui,
tot està malament.
Doncs Arca hagi de canviar la manera de pensar.
Gràcies, Marc.
Ara podrà replicar, Arca Santís,
Carles Castelló, el seu autor de parla.
Arca, naturalment, és una vietat
estar en tot el seu dret de criticar el que cregui,
però per una vegada estic d'acord amb el senyor Vallbé.
Però si no m'ha sentit?
No, no, estic d'acord amb el que està dient.
Estic dient que no estic d'acord amb el que tu has dit,
perquè no l'he sentit.
Estic dient només que, per una vegada estic d'acord amb l'última part
del que estava dient el senyor Vallbé.
Els jocs són, d'una banda,
una oportunitat per crear optimisme
en una situació de crisi a tot arreu
i per crear un optimisme a la ciutat, d'una banda,
i, per tant, per unir la ciutat amb un objectiu comú
i d'una altra, com s'apuntava també aquí,
perquè la ciutat es quedi amb una sèrie d'infraestructures
que poden servir de cara al futur, també.
Per tant, és una excusa, d'alguna manera,
per aconseguir un objectiu comú
i és una excusa perquè la ciutat acabi quedant-se
alguna cosa en el seu haver.
I jo penso que aquestes dues coses en si mateixes
són bones.
Són bones sempre i quan la situació ho permeti, Carles.
Ara que sentís, volies replicar, no?
Són molt bones, clar, que són bones.
A veure, jo tinc...
Perdoneu, perdoneu,
és que jo penso que és un cebador
de millorar la situació de Tarragona,
és a dir, és una manera de millorar la situació de Tarragona,
però és que...
Si funciona, Carles, si funciona.
Naturalment, si funciona,
però és que si funciona depèn de nosaltres, eh?
No, no, no, només...
Home, traïció esportiva esportiva a Tarragona no en té.
Depèn del treball conjunt que fem
i depèn de l'aposta que fem com a ciutat.
Bé, jo penso que tinc un torn de rèplica
perquè el senyor Ballbé s'ha adreçat molt, molt directament a mi.
És evident que al senyor Ballbé
li agrada més parlar de mi que dels jocs.
No, no.
Tots són gustos, eh, Albert?
Tots són gustos.
En una intimitat sí, però públicament no.
Jo no parlaré de tu,
jo parlaré dels jocs i insistiré en el que hi dic primer.
Pot ser una oportunitat,
però perquè realment sigui una oportunitat
fa falta que els compromisos econòmics
de les diferents administracions es concretin.
Perquè si no, si tens un encàrrec, una data
per fer un esdeveniment internacional
i no tens garantits els compromisos econòmics
de les diferents administracions,
aquesta oportunitat es pot convertir en un desastre.
En una càrrega.
I dir això no és ser pessimista ni anar en contra.
És explicar quina és la realitat.
I tant de bo els compromisos de les diferents administracions
els concretin i serveixi per alguna cosa.
Per hores d'ara, tot està molt agafat en fils.
i l'única cosa que hi ha són declaracions de compromisos,
però no hi ha res concret.
No hi ha aportacions econòmiques concretades
que permetin tirar endavant els jocs.
I tirar endavant uns jocs sense tenir clar
quin serà el llegat en el que està caient
pot ser un risc.
I això no és ser catastrofista, és ser realista.
Com que veig que no estàs d'acord,
si volen fer una segona intervenció sobre aquest tema,
el que ha dit l'Arga, doncs endavant.
No sé si Albert Bell vol dir alguna cosa al respecte.
No, no, l'únic que vull dir és que el Comitè Internacional Olímpic
està aquí a Tarragona avui.
Aquesta gent no es desplacen
si no hi ha com a mínim una perspectiva.
Aquesta gent es desplacen perquè és la candidatura,
perquè els hi toca.
D'això parla la gent.
Ja la valoraran.
Escolta'm, si que fos un...
Jo m'he perdut, Judit,
però el govern de l'Estat no acaba d'aprovar
unes desgravacions fiscals?
Sí, l'he dit, eh?
Ah, és que semblava que estaves aquí en contra.
No, no, no, en absoluto.
O és una tercera via, això?
Jo el que he dit és que,
com ha comentat Arga,
que el que hem de fer és garantir
totes aquelles implicacions
i aportacions econòmiques
que les administracions s'han comprometit.
De momento,
el único que ha cumplido
i ha anunciado...
Ha complert a mitjans.
Ha anunciado...
Ha complert a mitjans, que no és poc.
El único que ha anunciado
una aportación ha sido
el l'ordre central
con las bonificaciones fiscales.
A veure, a mi em recorda
l'Ajuntament de Tarragona, això.
És que em semblava...
No val, Carlos.
Que el PP estava dient
que sí que havia de complert,
però que els jocs eren un perill,
no sé, una cosa...
Escolta, escolta,
em recorda la senyora Crespo, això, tu.
Sí, home, el cert és que...
Escolta tres ensaciones raras,
és que està molt clara el que he dit.
Això és una lago, eh, Albert?
Això és una lago, amb dubte.
Escolta'm,
el fet que totes les aportacions
de les administracions
siguin amb espècies
és una fal·làcia,
perquè el que fa falta aquí és pelar.
Doncs ja estàs dient el que dic jo.
I llavors estàs dient el que dic jo.
No, no, no, no dic el que dius tu.
I les desgravacions es patrocinis?
Bueno, però, amiga meva,
que això es paga amb espècies.
Mireu, jo el que diré serà
que en un principi...
Són molts diners, eh?
En un principi,
quan se va optar per aquesta activitat,
i, bueno,
tenien que fer una ciutat esportiva nova,
etcètera, etcètera, etcètera.
Arriba la crisi.
Llavors l'organització,
sigui qui sigui,
fan un acte d'examen de consciència
i diuen, escolta'm,
no ho farem de la manera
gran i eloquent que volíem fer
i ho farem d'una manera molt més modesta.
M'assembla?
Molt?
Bé?
Doncs ja està.
L'únic problema que van dir
el Jocs Mediterrani
va ser que al principi
el govern de la ciutat
el van posar amb un gerent
que, bueno,
doncs que d'alguna manera
despertava certes inquietuds
i fins que això no es va acabar
doncs hi havia una certa distància.
Ara crec que aquesta època
ha passat, afortunadament.
Bueno, però encara no s'han justificat
moltes factures, eh?
Bueno, per això...
Queden moltes coses
per aclarir d'aquella època.
Bé, en última instància...
Però us adoneu?
Us adoneu?
Sí, però no...
Carles, coincidiré una cosa
amb l'àrrega.
però no s'ha justificat...
Hombre, queremos unos goles limpios,
evidentemente.
Així, des de luego...
Jocs nets.
Així, des de luego,
que no anem bé.
Jocs nets, Carlos.
Estaràs d'acord amb mi, no?
Jocs nets, doncs ja està.
No hi ha altra possibilitat
que jocs nets.
Però o anem a una,
de veritat,
des de la política
amb aquest tema
i unim la ciutat
amb un objectiu comú
o veritablement patirem.
Veritablement patirem
i avui, hòstia,
m'esteu fent una mica de por?
Perdó.
No me digas.
No tant.
No tant.
en el fons, per clarificar
amb els ullens,
en el fons s'han d'acord.
Tots.
En el fons, tothom...
N'hi ha uns que ho diuen
amb la boca més petita.
Però vull posar de manifest
el sí, però.
El sí, però, no.
Aquest sí, però...
A veure,
és que com tu has dit,
encara queda molt temps
perquè...
No, no, però és que la vida
està feta de molts perós.
Les coses són bones
o dolentes,
aquí no perquè ja t'agrada
on sigui seu,
tot ha de ser flors i violes, eh?
Això està clar
i jo puc estar d'acord
amb algun comentari
en algun dels peros
que aquí s'han posat
damunt de la taula.
Però jo penso
que s'han de prioritzar
els pros.
S'ha de prioritzar
l'unir-nos
i aconseguir
aquest objectiu concret.
Que insisteixo,
això ajuda la ciutat.
A algú se li escapa,
escolta'm,
en la pitjor de la situació,
simplement el fet
d'aconseguir
3 o 4.000 voluntaris,
simplement el fet
de fer uns Jocs Olímpics
del Mediterrani,
aconseguim les infraestructures
més o menys grans,
això no és bon si mateix?
Això no és bon si mateix?
Això no val la pena?
Que ens unim?
Això no val la pena
que vostès, senyors de l'oposició,
li diguin als seus respectius governs
que compleixin amb la ciutat
i ens deixem aquests peros
per després,
per analitzar-los després
perquè no torni a passar,
però no hem d'aconseguir
aquest objectiu comú i concret?
Jo és que crec que val la pena,
de veritat.
Sí, però...
I em deixen una mica preocupat.
No, doncs no ho tens que estar.
Em deixen una mica preocupat.
No ho tens que estar preocupat, Carles.
Del que es tracta
és que tota l'obra pública
que es faci com a conseqüència
d'aquests Jocs
serveixi a l'endemà.
La implicació de les diferents administracions.
I a hores d'ara
hi ha problemes fins i tot
per trobar la fórmula
per constituir
com ha de ser
l'entitat organitzadora dels Jocs.
Això és important tenir-ho en compte.
I al final,
a mi el que em preocupa
és que es podem trobar
amb un ajuntament
que està tirant del carro sol.
I el pitjor que pot passar
és un ajuntament
que tira del carro sol
per un projecte
d'aquestes característiques.
Perquè això no acabarà portant
un llegat a la ciutat.
en forma d'infraestructures
o de serveis millorats
per tots els ciutadans.
Sinó un sobrecost.
Un deute
que haurem de pagar entre tots.
I això és l'escenari
que no hauria de passar.
I hem d'estar alertes d'això.
Aquest ajuntament
s'ha de preocupar
o aquest comitè d'organitzadors
s'ha de preocupar
de precisament
d'aconseguir tot això.
No només l'ajuntament,
les altres administracions.
I si en un moment donat
les altres administracions
que hi haurien d'estar implicades
no estan a l'alçada
del que se necessita,
doncs potser ens hauríem
de replantejar el projecte.
Aquí és el punt
on no estem d'acord tu i jo.
Doncs si tu penses
que sinó l'explicació
de les altres administracions
l'ajuntament ha de tirar sol
endavant és impossible.
És l'estil.
Sempre hi ha de trobar
un fet...
Jo no dic que no
a això que estàs dient.
El que dic és que
no ens podem plantejar
que això succeeixi.
No dic que si això succeís
hipotèticament,
però és que no entra
d'entra del meu esquema mental.
Jo penso que és implantejable
que això succeeixi.
Ets molt ben pensat, Carles.
No, però amb això
estem tots d'acord...
Bueno, tots no, menys larga.
Estem tots d'acord en aquest sentit.
En major o menor entusiasme.
Això també s'ha de dir
perquè si no
es queja la Judit.
Ah, molt bé.
Ara...
No, no, però Carles...
Us veig poc entusiasmats.
No, home, no.
Us veig poc entusiasmats
i me'n vaig preocupat
avui d'aterrar una ràdio.
No, no t'ho estic.
No et facis la vida, Carles.
Jo penso que la ciutadania
també deu estar preocupada
per aquests matisos
que esteu posant de monar.
Aquest entusiasme ciutadà
jo no el veig enlloc, eh, Carles?
A mesura que es vagi produint...
Però és que és responsabilitat nostra
aconseguir-ho.
Escolta'm,
ja que vosaltres us ha parlat tant
això de la participació ciutadana
i tot això,
per què no feu un...
obrir un debat a la ciutat?
Ostres, però és que m'esteu deixant...
No, no, no.
Obre un debat.
I és que jo parlo amb molta gent també.
I tu parles amb molta gent,
però també parlo amb molta gent.
Però escolta'm, recolzeu o no recolzeu els llocs?
Recolzem.
Doncs llavors...
Home, recolzem.
Què més hem de dir
que fer per demostrar-ho?
El que passa és que estem puntualitzant certs aspectes
que ens preocupen a dia d'avui.
Escolta'm,
jo pensava que el debat s'havia obert ja
i havíem decidit com a ciutat
presentar-nos a uns llocs...
Està clar que sí.
A uns llocs olímpics del Mediterrani.
Ara, el debat s'ha d'obrir
en forma de participació directament,
s'ha d'obrir amb 3 o 4.000 voluntaris
que s'han d'aconseguir
i esperem la vostra ajuda
i l'ajuda de tots els governs
i de totes les administracions públiques.
I una gestió clara del fet.
No entenc els peros que esteu posant avui.
És que no estem posant peros...
Carles, Carles,
jo he hagut fer una referència històrica
a qui es va encarregar
de gerenciar aquest fet
al principi del projecte.
I, bueno,
quan veia la Judit,
encara es tenen que rendir comptes.
Però, passat aquest tema,
el que entenc és que...
M'assembla bé el que ha fet a l'Ajuntament
de dir
canviem el tipus de jocs
perquè, evidentment,
no hi ha tantes perles
i, en conseqüència,
el que no podem fer
és llançar-nos en una aventura multimilionària.
Bé, a mi aquesta correcció sobre la marxa
m'assembla correctíssima, no?
I, després, bueno,
el que es té a fer és...
Jo crec que el compromís
de les administracions
és clar i és net.
Si l'alcalde no tingués aquest compromís
més o menys,
o més ben fixat,
seria una temeritat, no?
Però s'hauria de concretar, eh?
No, amic meu...
S'hauria d'anar concretant.
Home, bueno,
però jo suposo que ell
és increïble de quina manera
l'Albert em critica
i al final acaba dient
just el que he dit jo.
És al·lucinant.
Encima xula.
No, és que és veritat.
Està gravat, això, eh?
Es pot mirar.
És així de fàcil.
Sou els dos molt xulos, eh?
Jo no, jo no, jo no.
És un tio pacífic.
Bé, deixem...
No, deixem...
Que hem de venir-nos de tertúlia,
deixem el tema dels jocs.
Per què en parlarem demà,
no m'ha passat a divendres també,
amb les concursions
d'aquesta visita del Comitè Internacional
de la mare d'Adi,
la president del Comitè Internacional
del Capdavant,
que entre altres visitaran
la Terra Corena,
la TAP,
serà un dels sectors que visitaran
aquests dies,
que per tant recordem
a la Diputació d'Aragona.
És a dir que...
I per parlant d'entocitat,
no, doncs bé,
a la captació de voluntaris
va a bon ritme,
que és el que ens expliquen
des dels jocs.
És a dir que hi ha persones
que volen formar part de...
És que ja no sé
que seria preocupant ja,
sinó...
Aquesta candidatura.
Clar,
si la ciutadania
no participa malament ja,
doncs...
Des del punt de vista econòmic,
per tant,
afegim també una notícia
que avui hem explicat,
l'expectativa positiva
per l'economia tarragonina,
malgrat o preocupant
d'index d'atur,
a més a més d'atur de llarga durada,
el que ens expliquen
des de l'informe
de Conjuntura Econòmica
de les Càmeres de Comerç,
veuen en el turisme
una vegada més
i també en l'exportació
doncs signes positius.
Valoracions
d'aquesta notícia
que ja reiteren una mica
el que van presentar
des de Catalunya Caixa,
doncs també
amb un informe econòmic
del territori
que malgrat tot,
malgrat que hi ha atur,
malgrat que hi ha un 25% d'atur,
hi ha bones perspectives
des del punt de vista econòmic
en alguns sectors
com ara l'exportació
o el turisme.
Home, jo...
Anarga et veient
la vista atractiva.
El què?
Digui, Anarga,
fem la ronda.
Jo insisteixo també
en el que vam dir
quan vam veure
les altres dades,
no?
A veure,
els indicadors
depèn del que m'adeixin.
Tu pots tenir
uns bons indicadors
d'exportació,
uns bons indicadors
de PIB,
però al final
el que trobem al carrer
és que creix la desigualtat
i que creix l'atur.
I això són coses
que s'han de valorar
amb uns altres indicadors
i penso que a vegades
ens emmarellem
amb uns determinats indicadors
que sí que pot dir
que aquí hi ha riquesa,
però com es reparteix
aquesta riquesa?
Qui se la queda?
Els índexs d'atur
no estan millorant.
continuem tenint atur.
S'està destruint
l'ocupació.
L'ocupació que queda
o la poca que es crea
és l'ocupació precària
de molt baixa qualitat.
Això és el que tenim,
una societat
en què ja ho sabem
que hi ha riquesa
i els rics
són cada dia més rics
i els pobres
són cada dia més pobres
i cada dia hi ha més pobres.
És una societat
en què creix la desigualtat.
Hi ha algunes dades d'aquestes
que indiquen
que sí,
que hi ha signes
de recuperació econòmica,
és una recuperació econòmica
per uns quants,
els que de fet
tampoc no han patit la crisi
i continuen guanyant
molts de diners
mentre alguns altres
cada vegada veuen
la seva situació
pitjor.
6 de cada 10 parats
són de llarga durada
també ho dèiem
i ahir des de la Càmera de Comerç
doncs clamaven també
les administracions
per fer polítiques d'ocupació
i per no posar traves
a la creació d'empreses.
És també més dades
que es coneixien ahir
en aquest informe
de conjuntura econòmica.
Judit?
Bueno,
a veure,
és cert
que hi ha indicadors
i el govern central
això ho va anunciar
ja fa uns dies
que les exportacions
s'han donat
molts bons resultats
a nivell de la balança comercial
i que l'atur
doncs bueno
el que es preveia
per el 2014
era el final de la recessió
però no pas
el final de la crisi econòmica
que això
són coses que són així
i que aquest govern
em sembla que
si hi ha alguna cosa
ha demostrat
és parlar amb la veritat
no?
Home!
Sí,
amb la veritat
de la situació
que sí, sí, sí
no.
Sí, sí,
és una veritat
sobresaliente.
No,
fins i tot
fins i tot
fins i tot
fins i tot
fins i tot
fins i tot
fins i tot
fins i tot
fins i tot
fins i tot
fins i tot
fins i tot
perquè ha tingut
que prendre
i sembla que
tothom coincidirà amb mi
que precisament
les mesures
que s'estan prenent
aquestes retallades
que està fent
aquest govern
no són electoralistes
això estàs d'acord
amb mi, no Carlos?
Evidentment
o sigui que
de bon,
plat de bon gust
no ho és
Són neoliberals
però ha arribat
una situació
agradada
i ho ha tingut
que fer
per tant
el tema del turisme
aquí a Tarragona
ens favoreix molt
la Catalunya
perquè és una de les comunitats
que més turisme
ha rebut
en tot aquest any
i
són bones notícies
el govern
jo crec que està
sent molt clar
que la situació
l'any que ve
serà encara
molt complicada
però que s'espera
que a finals del 2014
això comenci a
almenys
a no destruir-se
més lliures de treball
que ja és molt
perquè clar
amb un any i mig
o dos anys
de llegitura
que porta aquest senyor
el senyor
Mariano Rajoy
no pot arreglar
un desaguisat
de tants anys
o sigui
això em sembla
que
és evident
de 30
tampoc
el Mariano Rajoy
el que tampoc
perdó
el seu ministre
de l'interior
tampoc va dir
que les gabinetes
que posen
a les alembrades
no tallen
diu
diu
exacte
ferides superficials
5 centímetres
home 5 centímetres
t'arriba
el moll de l'os
però és igual
això dels molls
tu parlaves
del govern
tu parlaves
del govern
el seu Mariano Rajoy
jo t'estic dient
que té un ministre
a l'interior
que és una mica
faxilla
no parlem dels consellers
que té el senyor Mar
perquè si no
si no
aquest debat
tu em preguntes
per què ho dic
i t'ho dic
perquè tu has parlat
de les accions
del teu govern
jo el que crec
és que se parla
del turisme
bueno mira
si són estos
els fracassos
ja està dona
ja està
però no t'enfadis
no es pot rescar
en seguir d'aquí
no m'enfado
jo l'únic que dic
és que
Larga també ha trobat malament
els més rics
els pobres més pobres
em recorda un discurs
dels anys 30-31
però el cert
és que
el turisme
el turisme
ha continuat
amb una línia d'alça
perquè si recordeu
una miqueta
els índexs d'ocupació
són alts
en moments
en què la crisi
és més negra
el turisme continua
nacional
estranger
el que tu vulguis
familiar o no familiar
el cert és que
el turisme
continua brandant
i evidentment
que genera
molts
molts treballs temporals
però
aquests treballs temporals
cada vegada
es fan més llargs
en el sentit
que cada vegada
s'està desestacionant
més
les temporades turístiques
jo crec que
la conclusió
que hem de treure
tots
des del govern
i des de l'oposició
és que
la nineta d'or
d'aquest assumpte
és el turisme
i que
potser
no sempre s'ha tingut
la suficient consideració
amb aquella activitat
el Partit Popular
ho té claríssim
a veure
si la sortida
de la crisi
si el model econòmic
del Partit Popular
és el turisme
no l'hem bé
Carles
ara estic parlant
a nivell municipal
en l'àmbit municipal
no
jo
m'alegro
que el turisme
segueixi bé
m'alegro
que es vegin
bones perspectives
però no podem
parlar
que estem sortint
de la crisi
o de la recessió
rebrotes
quan les famílies
no ho estan notant
i jo penso
que aquí venia
el que s'estava dient abans
és a dir
hi ha un mal repartiment
d'aquest creixement
i des de lloc
poden haver indicadors
macroeconòmics
ostres
però és que
clar
no hi ha mal
que 100 anys dure
de totes maneres
poden començar
a haver indicadors
macroeconòmics
positius
però això
està clar
que encara
no ha arribat
a les famílies
les famílies
ho segueixen passant
molt malament
o moltes famílies
ho estan passant
molt malament
hi ha
un problema
amb l'atur
cada dia
segueixen destruint
molts llocs de treball
des d'administracions públiques
des d'empreses privades
i és molt preocupant
la situació
respecte del mercat laboral
i és veritat
que es fa una reforma laboral
que el que sembla facilitar
és sempre l'acomiadament
en lloc de la contractació
jo no ho acabo d'entendre
i seguim instal·lats a més
a nivell general europeu
doncs amb un sistema
que el que fa és
cada vegada més retallades
de l'estat del benestar
cada vegada fer més petit
cadascuna dels mercats estatals
i cadascuna de les butxaques
dels ciutadans
per tant
no acabo d'entendre
com una situació positiva
el que està passant
tot i que m'alegro
que el turisme
seguixi sent un dels motors
econòmics
de tot el país
Arga
volia afegir alguna cosa
sí, bueno, una cosa
el senyor Botín ja va dir
que estàvem sortint de la crisi
ja ho va dir
el senyor Botín
el que és evident
el que és evident
és que el senyor Botín
en crisi no ha estat mai
no, però el senyor Botín
governa?
i ara
no, no
i ara aquesta gent
evidentment
que no ha estat mai en crisi
començar a tenir guanys
molts guanys
el que estem veient
el que estem veient
és un canvi de model
és un canvi de sistema
el que estem veient
és que els rics
són cada vegada més rics
i els pobres
són cada vegada més pobres
s'està canviant el que era
el model social
el contracte social
i estan aplicant
el Partit Popular
està aplicant les receptes
per tenir el model
que a ells els agrada
és un model
en què hi ha
un mercat de treball
en condicions
absolutament precàries
de gent que faria
qualsevol cosa
per treballar
perquè no tenen
un altre recurs
perquè no tenen
un altre sistema
mentre els rics
cada dia es fan més rics
i tenen un munt de gent
a la seva disposició
per contractar-los
en condicions
absolutament precàries
i per un sou de misèria
això és el que estan portant
les polítiques del Partit Popular
i ja està
i que a més que diuen
que són les úniques possibles
no és veritat
és el seu model
és el seu esquema
socialitzar
les pèrdues
privatitzar els guanys
treballar pels interessos
econòmics
d'una determinada minoria
que són els seus
minoria?
ja està
una minoria
la minoria dels molt rics
algú ho replica
en 30 segons
sembla mentida
que encara estiguis
amb aquest discurs
i tant que estic
amb aquest discurs
cada dia és més actual
sí
per això teniu més vots
que el Partit Popular
seria un discur
que seria un discurs
que probablement compartiria
la sindicalista
Carme Casas
que es va deixar
els 92 anys d'edat
i que avui serà
acomiadada
doncs també
aprofito per dir
en aquesta tertúlia
sí
Carme Casas
que es va deixar
a l'edat dels 92 anys
sindicalista històrica
i que bé
avui serà
i del suc
i del suc
efectivament
ara que sentís
gràcies per acompanyar-nos
Lluiteres
Albert Baller
Carles Castelló
gràcies
bon dia
gràcies a vosaltres