Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Encara em dol!
Això és una embarcada tremenda!
Suposo que amb il·lusió, no?
Home, sí!
Me fa molta, molta gràcia!
Com diuen els toreros, mucha responsabilitat!
Molt bé!
Doncs Albert Beller, que serà el pregoner de la Setmana Santa, i Carles Castelló del PSC. Carles, molt bon dia!
Molt bon dia!
Alcalde!
Parlem de diferents temes de l'actualitat i avui, de fet, hi ha una informació que ahir avançava la caena SER.
Avui recollim tots els mitjans de comunicació, i és que el port de Tarragona tornarà a acollir vaixells militars.
L'autoritat portuària ja ni set contactes amb l'Ambaixada dels Estats Units a Madrid.
I els primers bucs podrien arribar fins i tot en guany a aquestes instal·lacions portuàries.
És un dels temes que està sobre la taula avui i que els planteixem d'entrada, en fi, la seva opinió, doncs, a propòsit d'aquesta qüestió.
Comencem per l'Alba, així fem la ronda d'aquesta manera.
Molt bé.
Bé, nosaltres ja hem manifestat el nostre rebuig al llarg d'aquests anys.
Jo crec que és moment també de fer una mica de memòria, no?
Si recordem, l'any 2003 s'aprovava a l'Ajuntament de Tarragona, amb els vots de Convergència i amb els vots d'Esquerra
i amb els vots d'Iniciativa i del PSC, declarar Tarragona Ciutat per la Pau.
Jo crec que ara és una incoherència moltes de les declaracions que estan fent per part dels socialistes i per part també de Convergència i Unió.
També hem de recordar les mobilitzacions que van haver, el paper fonamental que va jugar la Coordinadora per la Pau,
aquella consulta que es va fer on van participar 10.000 persones.
Per tant, jo crec que a part dels nostres defensar aquest valor que tenim a Iniciativa Esquerra Unida, que és el pacifisme,
defensar també que siguem atrevits i que per què no ho preguntem a la ciutat de Tarragona, això?
Per exemple, si volen o no, que tinguem estacionats uns vaixells, no militars, sinó perquè sona una mica d'eufemisme,
sinó uns vaixells de guerra, que és el que són.
Són de la falta nord-americana.
A més, recordem que el port de Tarragona és dels pocs que té capacitat per acollir aquestes embarcacions per un tema de calat d'instal·lacions.
Judit.
Jo més que valorar si sí o si no els vaixells de guerra, que és una cosa que encara es veu que el port porta unes negociacions molt avançades,
però que no havia anunciat en cap moment, així com si el tema dels turismes de Creuer,
que fa tres setmanes que va anunciar a Bombo i Platillo que Tarragona seria una ciutat turística amb Creuers,
jo no deixo d'estar sorpresa, la veritat, perquè això no sé si ha sigut una filtració o com,
el port evidentment no ha fet cap anunci, el port està responent a preguntes que els mitjans de comunicació l'hem fet envers la notícia que va sortir ahir a la SER,
però jo no sé, jo li demanaria al senyor Pep Andreu que fos una mica més seriós amb la ciutadania de Tarragona,
perquè el que no pot fer és anunciar tres setmanes abans que s'està treballant la línia de Creuers turístics
i que ara ens anuncien, bueno, no ens anuncien, ens aventem que s'està treballant la línia també de baixeris de guerra.
Per tant, jo crec que una cosa és incompatible amb l'altra i que ja deixi de dissenyar el futur d'aquesta ciutat amb aquesta mena d'anuncis.
En principi és això el que volia dir.
Carles.
Jo tinc entès que es va comentar...
Perdó, Albert, després del Carles.
Perdó, Albert, Albert, Albert.
Fem la ronda com a Carles i després ja fem intervencions.
Carles, anem, doncs.
Gràcies al company Albert.
A veure, jo tinc entès que es va comentar en un Consell d'Administració del Port com a proposta,
però no ho sé.
Això és evident.
No, no, no ho sé segur, Judit, però ho dic perquè deies que ha estat arrel de preguntes.
Jo crec que va ser un anunci més formal, més seriós, tinc entès.
No ho sé perquè...
Per començar, els temes que es tracten amb un Consell d'Administració teòricament no poden sortir del tema del Consell d'Administració.
Home, si el president mateix ho vol explicar.
El president no ha anunciat això.
Bueno, ho desconec.
Jo aquí tinc un problema, perquè una cosa és la meva opinió personal i estic bastant d'acord amb l'Alba,
amb el que ha dit l'Alba en general, i una altra cosa és com a portaveu adjunt o com a membre del govern municipal.
A veure, també he de dir que entenc que no tenim marge com a Ajuntament,
que hi ha una sèrie d'acords internacionals i que aquests acords s'han de complir.
Si em poso en la situació, si com a equip de govern volguéssim estar en contra que vinguessin aquests vaixells,
segurament no podríem fer més que donar la nostra opinió, que tampoc és poc.
Però, en aquest cas, jo entenc que s'han de complir aquests acords internacionals
i que, com apuntava la Judit, necessitem en tot cas més informació, també.
Més informació i que sigui aquesta informació oficial.
Tinc un desdoblament aquí amb la meva opinió personal i l'opinió com a representant del govern.
Albert Vallès.
Jo no faria la distinció tan difícil que fa el Carles en el sentit de
que tinc una doble personalitat. Ja passa ara, eh?
Amb el tema del PSOE i el PSC, ja passa això de la doble personalitat.
Però jo crec que, en independència dels temes ideològics que ha defensat la representant...
Tira-s'en bala, eh?
No, no, que és broma.
En independència del que deia l'acompanyada d'iniciativa, l'Alba,
jo el que entenc és que hi ha una cosa important.
Per tant, vull dir que els baixers de guerra, amb un tant percent molt, molt elevat,
es dediquen a qüestions humanitàries i a qüestions de pau, d'acord?
És a dir, els nostres pescadors del Golf d'Arabia estan constantment custodiats per baixers de guerra,
que, en definitiva, vigilan que hi hagi una certa solidaritat internacional.
Un o dos.
El Port de Tarragona, jo crec que compleix amb la seva obligació buscant aquest tipus d'aliances,
perquè, evidentment, això representa un ingrés importantíssim a l'economia del port
i no oblidem amb l'economia dels comerciants tarragonins.
Si recordeu, quan va vindre el Kennedy, va vindre a Tarragona,
es van fer apreciacions de què això representava, econòmicament parlant,
i hi havia una gran satisfacció per part dels comerciants
i que demanaven que això es continués d'una manera continuada.
El que és cert és que una de les bases que tenien els nordamericans per fer les seves estades
era Mallorca, i l'autodat portuària va fer gestions importants per aconseguir
que aquesta nova experiència que era que poguessin regalar a Tarragona
es convertís en una qüestió realment sèria i definitiva.
En conseqüència, el meu vot està que vam fer l'autodat portuària
per haver intentat i, bueno, a veure si podem aconseguir l'estada de vaixells.
a Tarragona i crec que allò de més són excuses de malpedador.
Per cert, si algú vol trucar, si algú vol trucar, pot trucar, eh?
Al telèfon del directe, algú vini de l'autoritat portuària.
El 977-24-4767, si algú de l'autoritat portuària vol dir-hi la seva,
pot fer-ho per al·lusions.
977-24-4767. Alba.
Sí, un matí, perquè ara les lluiteres...
Bueno, m'ha sorprès una mica, perquè aquest matí llegia unes declaracions
per part del Partit Popular on deien que eren del tot a favor
que hi hagués aquest estacionament de...
És que jo ni diria que estiguem a favor ni a contra, eh?
De vaixells, no?
No sé si forma part d'aquesta marca a Tarragona
que anunciem des del PP,
si també forma part d'aquest estacionament de vaixells de guerra.
i referent a Convergència.
També llegien al diari aquest matí, on hi havia les declaracions de tots els partits,
llegia com la Victòria Forç deia que qualsevol notícia
que portés uns ingressos econòmics a la ciutat de Tarragona eren bons.
Doncs no, tot no s'hi val.
Jo és que per un moment he visualitzat a la Victòria Forç a les Azores.
Vull dir, que els Estats Units eren els nostres aliats, no?
A veure, tot no s'hi val.
I per molt metafòric, no?
I per molt ridícul que algú ens dissembli,
aquests diners són tacats de sang.
I s'ha de dir, sí, sí.
Sí, sí, ens podem escandalitzar, però no...
Per la metàfora.
I també m'agradaria saber d'aquests milions que diuen que s'ingressaran,
que no són directes en un principi.
També estic d'acord en que necessitem molta més informació,
que ens donin molta més informació,
però aquests ingressos que són indirectes,
d'on venen?
Perquè si se'ls gasten en un McDonald's, doncs, perdoneu-me, però...
Judit.
Libertat per escollir on vols anar a sopar, no? Sobretot.
Sí, sí, i tant.
Bueno, i dues coses.
Un al Carlos.
Acords internacionals, bueno, que jo sàpiga,
ha sigut l'autoritat portuària que s'ha ofert
a tornar a rebre bucs de guerra aquí a Tarragona, eh?
A més a més, heu dit,
ofrecer el puerto, de nuevo,
para que puedan volver a atracar buques americanos
és solo una línea de trabajo más,
diu el president de l'autoritat portuària.
Són acords de l'estat de la zona.
Bueno, però si tu no vols rebre'ls, no els reps.
Bueno, això primer punt.
I segon punt, senyor Ballbé,
lo dels...
està molt bé, això.
Però m'agrada perquè surt una altra vegada
el tema de les missions humanitàries.
Exactament igual que la participació que va tenir Espanya
a la guerra de l'Iraq, amb missió humanitària.
Ostres.
Vull dir, si els baixers que venen aquí
venen amb missió humanitària,
o sigui, és que, clar,
per unes coses són missions humanitàries,
per les altres no.
No t'ho discuteixo.
Vale, doncs ja està.
Però m'agrada que hagi tret el tema.
El que va bé...
Fet memòria, Judit.
Espero que no anem a parlar del 11 de març, també.
Escolta, en la guerra de l'Iraq,
el que va passar va ser
que el govern va enviar les seves tropes
en una guerra extranjera...
En missió humanitària.
Segur que en missió humanitària,
però sense avisar al Parlament.
I aquest és un tràngol
que, en definitiva,
és obligació de fer
i que no es va fer.
Per qüestions,
les que vulguis, estratègiques...
Aquí el que no es pot fer
és intentar disfraçar les coses.
No, perdona, perdona.
No, no, tu no.
Tu no, tu no.
El senyor president de la Torre de Portuària.
O sigui,
ara se realitzen funciones
de catària humanitària
i no hi ha ninguna guerra
com la d'Iraq.
Bueno, clar.
No hi ha una guerra com la d'Iraq ara,
però bueno.
Mira, una referència petiteta.
Va vindre un vaixell
a escola italià,
el Palinuro,
que era una goleta,
era un barco de vela, no?
I que ells no portaven
ni escopetes per res.
Bé, doncs,
es va muntar un pollo
dels contraris
en aquesta qüestió.
Tremenda.
I aquells vaixells italians
no entenien el què,
perquè era un vaixell
que no portava...
que portava una pistola
al tio de la porta.
I ningú més, no?
Llavors,
això se'n fa un gran massa.
Llavors, jo crec que tothom
està per la pau.
Tothom està per la pau,
però el que tampoc pots fer
és estar fora
dels d'aliança
a tots els militants
a nivell europeu
i, en conseqüència,
aquests són preus
que es tenen que pagar
i no passa res.
I no passa res.
Si jo n'he dit el contrari, eh?
Jo no he manifestat el contrari.
Però estem d'acord, Judit.
Estem d'acord
com no podies ser d'altra manera.
Jo no.
Estem d'acord amb la tertúlia, eh?
El que ha dit abans l'Alba,
jo crec que hem de fer, efectivament,
una reflexió.
Ara estem en temps de canvis
o en canvis de temps
i jo crec que precisament
el fet de posar l'economia
per damunt de tot,
això s'ha d'acabar.
Jo crec que sí que hi ha principis
i qüestions
que han d'estar per damunt de l'economia.
Per tant,
l'argument economicista exclusivament
a mi no em serveix.
Efectivament,
també hi ha arguments
a favor de la venda d'armes
per arguments economicistes.
I jo crec que ja ha arribat
un moment
en què tu no pots estar recursant
determinats països
o no pots estar venent
armes a determinats països
només exclusivament
amb aquesta rada econòmica.
Això és el senyor Borinés.
Aquest és un altre debat.
Jo crec que és una mica el mateix.
No, home, no és el mateix.
Jo crec que és una mica el mateix.
Tu estaves apuntant, Albert,
abans,
el tema economicista
exclusivament
i a mi això
em sembla perillós.
A mi això em sembla perillós.
Agafes la meitat del que he dit jo.
Tu ets de la vella escola, jo ho entenc.
Evidentment.
Evidentment.
O desgraciadament.
Hi ha un canvi de temps
i jo crec que ens hem d'adaptar
a aquests canvis de temps.
L'edat,
a partir de criteri,
no té res a veure.
No he parlat de l'edat.
He dit que ets de la vella escola.
Va bé.
No té que veure,
pot no tenir que veure amb l'edat.
No passa nada.
Pot no tenir que veure amb l'edat.
T'he tornat l'edat abans.
Alba.
Bé, jo,
té una mica desconcertada
que abans era missió humanitària,
ara no,
això no,
no acabo d'entendre.
Una guerra,
és una guerra,
i ho hem de dir així.
Deies,
feia referència
a que abans,
la guerra d'Iraq,
jo dic que la missió espanyola,
la guerra d'Iraq,
va ser una missió humanitària,
no hi dic res més.
No hi dic res més,
que no sigui veritat.
Tirem de meroteca,
tirem de memòria,
de cara al fin de març.
Evidentment,
tu i jo no coincidirem mai
amb les opinions.
No cal barallar-nos aquí.
No, no, no,
no vull barallar-los.
Però,
sí, sí.
Alba,
imagina't,
Amali,
perdó,
rapidíssimament,
Amali,
la intervenció dels soldats francesos a Mali,
què consideres?
un acte de guerra,
o un acte, diríem,
de restablir una mica
l'ordre i concierto
en un país
que estava absolutament vulnerat,
on se faltaven els drets humans,
on les dones les feien tropalies,
etcètera, etcètera.
Què quedem?
A veure,
estem parlant...
Què hi ha de fer?
Mirar-s'ho o intervenir?
A veure,
estem parlant de la guerra d'Iraq,
per exemple,
i estem dient
que allò va ser una intervenció...
No,
això ho ha dit l'Esquerra.
Que la nostra participació
com a estat espanyol
va ser una intervenció humanitària.
la quantitat de civils que van morir.
Com tenim la vergonya de dir això?
Com tenim la vergonya de dir això?
I, sisplau,
deixem rellençar-los un altre cop
la pregunta
o la proposta
que els hi formulava
de...
Vostès portaven,
algú de vostès portava
en el programa electoral
que a la ciutat de Tarragona
poguéssim tenir estacionament
de vaixells militars,
vaixells de guerra?
Portava algú...
Consultem-ho al poble,
fem això des de l'Ajuntament,
podem fer-ho.
És que ens omplim la boca
de consultar el poble
segons quines coses
i segons altres no ens atrevim.
Siguem valents,
ho portem al ple i després
ho votaran, de veritat?
Ho votaran com el 2013?
Perdona,
acabarem parlant de la mort de Guachave.
Tot el que sigui una consulta popular
és un bon sistema.
Però l'ha fet la coordinadora
per la Pau
no l'ha fet pas l'Ajuntament.
No l'ha fet a Convergència.
No l'ha fet a les seves prioritats, tu.
D'acord,
això estem totalment d'acord.
Escolta,
el dia que va arribar aquí el Kennedy
els tarragonins
van demanant per favor
a veure l'entrada
per poder anar al baixer.
I va haver-hi una cua tremenda.
Sí, sí, sí.
O sigui, que en definitiva
tampoc no dramatitzem el tema.
Més que pancartes
per tant.
Alba,
jo entenc,
tu tens el teu criteri,
que és lògic,
diferent del meu,
també,
cert és que moltes de les accions que fan...
És a dir,
estic d'acord amb el Carlos,
cosa raríssima amb mi,
amb el tema
de que dedica'ns a fabricar.
A Espanya era un dels pavisos
que fabricava més arbes
per a l'exportació.
Això fatal.
Deien que el senyor Morenès
era un sòs important
en alguna d'aquestes.
Sí, i el senyor Zapatero
va incrementar.
Bé, doncs malament el senyor Zapatero
i malament el senyor Morenès, no?
Comencem així a especular.
Però jo l'únic que vull dir
és que filem ben prim.
A mi, per exemple,
la despesa militar del pressupost
és una exageració?
També.
Però que, per l'altra banda,
el que tenim...
Convergència a la bauta, eh?
Convergència a la bauta, eh?
Convergència a la bauta, eh?
Que està despesa militar.
No, no.
L'únic que em dic
és que...
Que veure qualsevol vaixell
si va pintat de gris
ja és un element contra la pau,
no m'ho crec.
No m'ho crec.
No hi participo.
Una altra cosa
és que es faci un bon ús
del que tenim.
D'això parlem.
Que es faci un bon ús
del port de Tarragona, no?
Això, des de luego.
I dels vaixells?
Com comptes?
Jo el que vull dir
és que em sembla del tot incompatible
que Tarragona sigui port
de creuers turístics
i de recepció de vaixells de guerra.
Em sembla del tot incompatible.
O sigui, que ens aclari nevera d'una vegada
que és quina és la intencionalitat.
Però estan d'acord tots
en que l'arribada d'aquests vaixells
pot comportar, com dèiem,
riquesça directa i indirecta per la ciutat.
És a dir, que vindran persones
que consumiran en definitiva la ciutat, no?
Això no hi ha cap dubte.
I molt, no, no.
A veure, malgrat que l'Alba
es va demostrar amb el JFK
que té un criteri economicista
i el Carlos Apunti al carro,
el cert és que
si fem aquesta consulta
hi haurà moltíssima, moltíssima gent
que estarà d'acord
amb que aquí vinguin
la ciutat.
a fer la consulta.
Però a mi m'agradaria saber
d'on venen
aquests beneficis
que diem indirectes,
d'on sortiran.
Perquè
de tots he sabut
que es gasten diners
en prostitució,
per exemple,
no sé,
després sortirem a la Setmana Santa
tots amb el Siri
i amb aquesta doble moral,
amb aquesta doble moral,
amb aquesta doble moral,
amb aquesta doble moral,
i amb aquesta doble moral
no, amb la doble moral
de...
Pensava que s'ha d'acord
de la Setmana Santa.
Això és la consciència
de cadascú,
que faci el que vulgui.
No, i tant, però...
M'ha semblat un cop baix.
No, i ara...
Ara resulta
que tindríem
que traslladar
aquesta tertúlia
amb el tema de,
bueno,
amb moltíssims temes, no?
No, però d'on venen els diners?
Estem parlant d'això.
Llavors,
qui tindran aquests beneficis?
Ni el McDonald's
ni les meuques.
Jo crec que hi ha altres
despeses importants.
Però doncs,
expliquin...
Ja te'ls explicaré.
Un altre dia.
Un altre dia.
Deixem els vaixells aparcats,
se'n sembla,
quan arribin ja suposo
que en tornem a parlar, eh?
Perquè això se'n seguirà parlant,
serà un tema d'aquells
que seran recurrents
i que aniran apareixent,
especialment quan aterri,
doncs quan aterri, no,
quan arribi el primer dels vaixells.
Insistim,
si el port,
l'autoritat portària,
vol dir la seva,
doncs encara som a temps.
He de que ens truquin,
en falten deu minuts
perquè acabi la tertúlia
i ens podem trucar al telefon
al directe,
avui m'ha explicat
que hi haurà 8.000,
ja hi ha, eh?
De fet, 8.000 domicilis
de la ciutat
que disposen de comptadors
telemàtics d'aigua.
És una mesura
que apareix
que permeten consultar
a diari el consum
de cada allar,
és en el marc
de l'aplicació, doncs,
del conveni entre l'Ajuntament
i l'ACBAR,
i en el marc d'aquest projecte
d'Smart City.
En definitiva,
és un projecte per estalviar aigua,
és a dir,
perquè el consumidor
pugui saber quant gasta,
quan no gasta,
el sistema.
Podem fer algun comentari
a propòsit d'això?
Anem en aquesta línia,
en aquest endavant.
Que l'aigua,
com un element de primera necessitat,
és caríssima.
Caríssima, caríssima.
Caríssima.
El negoci de l'aigua.
No, no, no,
i que malgrat que jo crec
que hi ha d'haver
un sentiment ciutadà
d'estalvi
i de racionalitzar l'aigua,
és a dir,
de no deixar córrer
l'aixeta de la banyera
fins que surt l'aigua calenta,
doncs,
el cert és que
em sembla molt bé
la remissió
una mica
ballesteril
del concepte
de Tarragona
Smart City,
que és com una crieta, això.
Però estic convençut
que aquest sistema
entre ACVAR i l'Ajuntament
va essencialment
en benefici d'ACVAR,
i si no, el tiempo.
És asseguro.
Jo crec que t'equivoques completament.
Sí, Carles.
Té tendència a equivocar-me.
Jo crec que aquest és
el primer exemple
de com a través de la tecnologia
i a través d'una tecnologia adequada
es pot estalviar
consums en una ciutat,
i jo crec que això és un exemple
de sostenibilitat
i segurament
no és que sigui el futur,
és que és el present.
És la manera d'estalviar
donant la mateixa qualitat
de servei
és aquesta,
a través de la tecnologia.
Això es fiscalitza.
Jo crec que és el primer exemple
de les possibilitats
que hi ha,
del ventall de possibilitats
que s'obren al futur.
Això se suposa
que es correspondrà
al consum d'aigua
amb la facturació
que et faran, no?
Se suposa, no?
Això ajuda...
Perquè clar...
En totes les diferències
això és com...
És que t'ajudi
que tu sàpigues
el consum que fas de propi.
Això ja et fa ser conscient
del teu consum
i per tant
t'ajuda a estalviar.
Sí, sí.
Tot això està molt bé.
Això és un començament,
però...
Quan arribi la facturació
llavors parlarem.
a mi em sorprèn bastant
em sorprèn bastant
que parlim de negocis
de...
amb l'aigua
partits com Convergència
i Unió
quan altres ajuntaments
o està...
Quan...
No, sí, sí,
no, no, realment
estic molt obsessionada
en la privatització
de l'aigua.
Estic molt obsessionada,
però no és per fotre-li
un cop de mà ara...
No, no, no.
L'esquerra sempre anem a la una.
No és per això.
Precisament, l'esquerra no.
Precisament...
No sol anar a la una.
Però...
Clar, que em parlin vostès
de...
de no fer negocis amb l'aigua...
Ostres...
Dir-li això a una ebrenca...
Dir-li això a una ebrenca...
Vol dir...
que no poden fer negocis tots,
que han de fer negocis
a les grans empreses.
Clar, tots no.
Això és el que es refereix a l'Albert, home.
Ja està.
Era un matís.
A brenca.
De totes maneres,
qui era partidària
del trasbassament
no era precisament
Convergència i Unió.
Pregunta-li als al teu costat de l'esquerra.
Bueno, a l'esquerra senta.
Home, sisplau.
De la dreta.
Reparteixin una mica
les responsabilitats, no?
La d'aigua que se'n va, Alma.
Com repartien les complicitats
també, doncs,
després de les responsabilitats.
No fa gaire,
s'encabaria restriccions,
no sé si ho recordaran,
però no els podien emplir piscines
no fa gaire estius, eh?
Sí, sí.
Estem parlant d'aquí,
del territori.
Això amb un pla hidrològic
s'assol·laria segur.
Sí, sí.
Però...
Aigua s'aniria cap a Barcelona
i els senyors de l'Ebre
tindien que carregaria molt d'aigua.
Això és el que tenia ja provat
el senyor Montilla,
que, bueno,
va resar i va ploure.
I es va salvar de fer el traspassament
que estava ja...
No sé si devia resar massa.
Però, bueno, han millorat una cosa.
Hem passat que la culpa
era de Felipe González,
Zapatero i Montilla.
Està bé.
Estem avançant.
No, jo crec que el que hem passat
és que...
Pepe va avançant.
El que hem passat és que aquest país
no tenia cultura de l'aigua.
Jo crec que és l'important.
No tenia cultura de l'aigua
i el tripartit va inventar
la cultura de l'aigua
i és així.
En aquest país no n'hi havia.
La primera vegada
que sento un elogi al tripartit.
Me n'has deixat de pedral.
Ah, jo en tinc uns quants.
Igual un altre dia.
S'ha reactivat, per cert,
a l'Ebre
la plataforma
o la fila,
el moviment social
a molt d'an de l'aigua?
Sí, sí.
Perquè, doncs,
bé, l'amenaça és constant
a l'Ebre
amb el traspassament.
constant.
I per molt que des de l'Ebre
el PP digui una cosa,
doncs, després,
ja sabem que al Congrés
o al Parlament
en fa una altra.
Per tant, no te'n pots fiar ni un pèl.
No.
Tanquem l'aigua?
Tanquem l'aigua.
Tanquem l'aigua.
Tanquem l'aigua.
Exacte, exacte.
Tanquem l'aigua.
L'esmart aigua.
Parlem d'altres qüestions
perquè avui també tenim
sobre la taula
el tema de les farmacèutiques
tarragonins.
Segurament, si han anat a la farmàcia
a comprar, han vist cartells
on anunciem la seva preocupació
pel tema dels impagaments del govern.
Avui parlem a dos quartons
amb el president del
Col·legi Oficial de Farmacèutics.
No descarten, fins i tot,
emprendre la via judicial
per tal de reclamar
el que consideren
que són els seus interessos.
Què en pensen d'aquest sector?
Perquè això, al cap i al fi,
també ens afecta a tots,
als tarragonins.
És molt greu el que està passant,
perquè no sé si són ja
5 o 6 mesos de retard
que té la Generalitat
en pagar 4,
en pagar les factures
als farmacèutics.
I clar, això,
vull dir,
si tu no tens un calaix
per poder anar suportant
aquesta despesa,
doncs arriba un moment
que has de posar
de la teva butxaca
o has de demanar un crèdit
per comprar.
Primer punt.
Segon punt.
I en farmàcies,
realment a Tarragona,
que fan llàstima quan entres.
Vull dir,
de gènere,
mínims.
Demanes un medicament
i te'l tenen
que anar a buscar.
Sí,
però ara
el que estàs fent
és esperar tenir
molta comanda
per fer la comanda,
perquè, si no,
té un cost.
Per tant,
la situació és desesperada.
Abans,
l'Alba em deia
que ella tenia arguments
moltíssims
a favor del tripartit.
Jo el que li tinc a dir
és que tot això
té un origen,
i suposo que això
no m'ho discutireu,
té un origen
del grupat del tripartit,
de la Generalitat,
importantíssim.
Ja estem en el forat.
Ja em mireu qui ho va originar,
això.
Catalunya és l'únic país
que està en crisi
per culpa del tripartit.
De tot el món.
És la moneda aquesta,
que per una cara
toca el tripartit
i per l'altra
toca Madrid.
Una cosa,
després de la feinada
que els han fotut
als farmacèutics,
a part del deute
que tenen
la Generalitat amb ells,
després de la feinada
que els han fet,
de recaptar
l'euro per recepta.
Però quin destí té
l'euro per recepta?
No, no quin destí,
quina feinada els han fet?
Té un grupat del tripartit
que deixa un bon tremendo
a les finances de la Generalitat.
Tot és culpa del tripartit.
Hi ha moltes mesures,
i ho sap perfectament,
per recaptar impostos
que no siguin
l'euro per recepta
indiscriminat.
És que és tenir
la cara més dura
que hi ha d'esta taula.
Ostres!
Escolta,
no és el senyor Montilla
que deixa un bon tremendo?
Però quin bon, Albert?
Aquesta és una cantinela.
Aquesta és una cantinela.
Espera't.
Aquesta és una cantinela.
Aquesta és una cantinela.
Albert,
és una cantinela
que us ha anat molt bé.
No, no, perdona.
Però això,
només s'ho creuria
qui no sàpiga
que la crisi
ens ha afectat a tot el món
a Europa,
a tots els països d'Europa.
El que més ens ha afectat
és la sarafa, eh?
No la crisi.
El tema de la sanitat
és un problema
que es genera
amb el tripartit.
Sí, senyor.
Jo abans jo m'estic
amb el senyor Galler.
No em facis entrar
en temes...
Ja em tracta de vostè,
malament.
No em facis entrar
en temes de sanitat.
No, no, no.
En temes de sanitat,
t'ho vull dir precisament.
És a dir,
sanitat i ensenyament
és on tenim el bon
més important.
I això, evidentment,
no es genera
en recuperació i unió.
vergonyós que pagant
com paguem amb la benzina,
també la sanitat,
haguem de pagar
un euro per recepta.
És vergonyós
que els farmacèutics,
se'ls obligui, com deia l'Alba,
a gestionar aquest euro
per recepta.
I és vergonyós
que els farmacèutics
hagin estat fent
de financera
de la Generalitat
durant quatre mesos.
Fins a un punt
que és que d'aquí a quatre dies
segurament hi haurà
desabasteciment.
És responsabilitat
d'aquest govern.
que no hi hagi medicaments
en aquest país
pot ser que no hi hagi
medicaments a les farmàcies
perquè el govern de la Generalitat
no paga.
I que em diguis
que és culpa del tripartit
és que...
De veritat,
que t'estàs rient a la cara
i m'estàs insultant.
Però a veure, Albert,
Albert,
Albert,
hi haurà...
Hi haurà temes
que són prioritaris, no?
No em negaràs
que el tema de salut
és prioritar.
Si em permeteu,
però si no hi ha calé...
Acabo, acabo, acabo.
Queda un minut, eh?
No hi ha calé.
No hi ha calé.
Ostres,
aquesta és la gran mentida.
Aquesta és la gran mentida.
Carles, digui, digui.
Aquest sí que hi ha calé.
Aquest sí que hi ha calé.
Aquest sí que hi ha calé.
Escolta,
no em veig cap a la cita.
No, sisplau.
Hi ha un document
a la pàgina web
del Col·legi de Farmaciòtics
de Tarragona
que es pot signar
per qualsevol persona
i que denuncia
aquesta situació
de finançament
per part de les farmaciòtiques,
doncs pregaria
a la gent
que entrés a COAC,
Col·legi Oficial
de Farmaciòtics de...
COFC,
perdó,
Col·legi Oficial
de Farmaciòtics
de Tarragona.
.org.
Doncs avui en parlem, eh?
Com dèiem,
a dos quarts d'11
estarà amb nosaltres
el president del Col·legi
de Farmaciòtics,
Joaquim Nolla.
Volen aprofitar aquest minut
que queda?
Algú?
Alguna rèplica?
Un minutet?
Bueno,
jo li volia dir això,
ara que estem enganxats aquí
amb el que no hi ha calés,
que no hi ha calés.
Això és la gran mentida
que ens estan venent,
que no hi ha calés.
en xinguitos fiscals,
en les grans fortunes,
ens atrevim amb els més dèvils.
Comptes a Suïssa?
No, no, no.
Estem parlant de la sanitat
i de com finançar la sanitat,
no?
I que acabes de dir
que era una prioritat la sanitat.
Segurament sí.
Per tant, diners?
N'hi ha.
Diners?
N'hi ha.
No parin de repetir,
perquè per molt que ho repeteixin,
per molt que ho repeteixin.
Alba Benedicto,
Juditeras,
Albert Baller,
Carlos Castillo,
gràcies.
Hola, gràcies.
Però estàs negant...
Ara ja hem acabat.
Perdó, perdó.