A Tarragona Radio fem la volta al món.
Avui fem la volta al món, viatgem a Cambotxa,
un regne dels sud-est asiàtics situat a la península d'Indochina.
Limitant Tailàndia al nord-oest, amb Laos al nord-est,
amb el Vietnam a l'est i al sud,
i amb el Gof a Tassiam al sud-oest.
La capital és Pongpen i la regió principal és el budisme.
Cap viatge és perillós per a qui diu adéu des de la riba.
I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
I avui fem el viatge acompanyat pel periodista Josep Maria Samsa.
Josep Maria, que tal, molt bon dia.
Molt bon dia.
Un viatge a Cambotxa que has fet no en una ocasió, sinó en unes quantes.
Ara fora del micròfon parlàvem.
Ja vas anar l'any 98, no?
Sí.
I tornes a marxar d'aquí pocs dies.
D'aquí pocs dies.
Vaig anar per primera vegada l'any 1998
i era un viatge de plaer.
En fi, de plaer, si és que es pot dir així,
perquè anava amb la motxilla a les esquenes.
I al llarg de tots aquests anys he tornat com unes 15 vegades
i el dia 29 de setembre me'n torno una altra vegada que va allà,
fins al 10 de novembre.
D'aquesta experiència han sorgit dos llibres publicats, no?
Exacte.
I tu comenta'ls, no?
Exacte.
Com et deia, l'any 98 va ser el meu primer contacte
amb Terres Cambujanes.
A partir d'aquí jo vaig conèixer una ONG
que es diu La Casa de l'Agua de Coca,
una ONG granadina,
que té diversos projectes,
no només a Cambogia, sinó a Madagascar, a Brasil.
Aleshores vaig poder arribar amb ells en un acord
i em van proposar de fer una mena de llibre documental
de les tasques que estàvem fent tant a Cambogia
com a Madagascar com a Brasil.
Aquest va ser el primer,
que va ser l'any 2003, 2004 es va publicar,
i el segon llibre són els projectes sobre el terreny
d'un bisbe jesuïta que es diu Quique Figueredo
que vaig conèixer a través del fotoperiodista Gervasio Sánchez
l'any 2002-2003
i aquest llibre es va publicar l'any 2010.
Un país ens comendes a Josep Maria molt marcat
per la seva història relativament recent, pel seu passat, no?
Sí, malauradament la història encara està molt present
malgrat que s'intenta amagar a les escoles,
no s'ensenya a les escoles.
És a dir, m'estic referint al període del 75 al 79
que els Camarouis, d'inspiració maoïsta,
van assolir el poder
i van fer possiblement el genocidi més bestial
que hi ha hagut en la humanitat,
fins i tot molt més que el nazisme.
El seu líder, el Pol Pot,
va morir fa relativament pocs anys
i aquests tres anys de terror
van morir quasi 3 milions de persones.
El règim Pol Pot el que va fer era
portar de les ciutats al camp
els habitants de Cambogia
per fer-los treballar al camp,
per construir, tenir en mente el Pol Pot,
tenir en mente construir una societat nova
amb un home nou, etc.
Total, que tothom que sonava intel·lectual,
tothom que portava ulleres,
se'l carregaven, el pelaven.
Això va ser un genocidi bestial, com deia.
I m'agradaria dir una cosa.
Aquest genocidi va ser auspiciat també pels Estats Units.
Mentre succeïa aquest genocidi,
el reine de Pol Pot,
el reine de Cambogia,
tenia un seient a la ONU
i estava auspiciat pels Estats Units.
Recordem que els Estats Units,
en aquesta època,
havia sortit amb la cuantregama de Vietnam
i perquè no s'instaurés precisament
a un règim pro-vietnamita,
donava suport a Pol Pot i les seves atrocitats.
Això, avui dia, no és gaire estrany
perquè sona bastant
als mitjans de comunicació,
el tema d'Iraq, el tema d'Afganistan, etcètera.
La casa de l'agua de coco,
d'aquest veterinari granadí, José Luis Guirao,
quina tasca està fent allà?
Quina és la feina que està fent?
El José Luis Guirao està en aquest mateix moment
vivint a Madagascar,
però té tant a Madagascar,
que és el centre de l'expatriat de l'agua de coco,
tant a Madagascar com a Camboja,
com a Salvador Bahia, a Brasil,
fan projectes,
i sintetitza una mica perquè si no, no tindrem temps,
fan projectes per afavorir,
sobretot a la infantesa.
Has de tenir en compte que Camboja
és un país molt pobre,
dins de l'índex de pobresa de l'ONU,
de 186 països seria el 137 aproximadament,
per tant és un país molt pobre,
per tant hi ha moltíssimes mancances.
És cert que al llarg d'aquests anys,
amb tot el tema de la globalització,
l'economia ha anat millorant,
però ha anat millorant per uns quants,
que són molt rics, molt rics,
però la immensa majoria de la població,
inclòs els nens,
viuen a l'extrema pobresa.
Com encaixa amb aquesta realitat
el fonament del turisme?
Perquè certament hi ha circuits,
hi ha molts circuits turístics,
com conviu el turisme amb aquesta realitat?
Home, aviam,
si ets turista i vas en un circuit,
no t'adones gaire d'aquesta realitat,
has d'anar individualment
i has d'organitzar-te tu el viatge
i has de sortir del circuit turístic
si vols veure realment aquesta realitat.
Camboja és un país eminentment agrícola,
la immensa majoria de la població viu de l'arròs,
viu del camp,
malgrat que la gran ciutat,
Nompén,
té prop de dos milions d'habitants,
de gent vinguda al camp,
la resta del país,
en fi,
n'està bastant deshabitat.
La segona ciutat seria Batambang,
que deu ser aproximadament
com les vides de Tarragona,
130-140.000 habitants.
La segona ciutat.
La segona ciutat.
La resta d'habitants
viuen en el camp,
sobretot,
es nodreixen dels camps d'arròs.
Són al voltant d'uns 15 milions d'habitants,
o sigui,
compta la quantitat de gent
que viu encara en zones rurals.
Si vius,
si vas al país
de manera individual,
sí que,
i et poses
en els petits pobles,
en els arrossars,
sí que pots veure aquesta realitat
i realment és molt frepant.
Les mines antipersona
encara són un problema del país?
Les mines antipersona,
m'agrada que me facis aquesta pregunta,
jo és tòpic.
Abans de parlar de Quica Figueredo,
Quica Figueredo
és un bisbe jesuïta
que,
faig un parèntesi,
és cosí germà del Rorrió Rato,
però no tenen absolutament a veure
ideològicament parlant.
Són un extrem i un altre, no?
I és un jesuïta que,
precisament,
un dels seus projectes
és afavorir les víctimes
de les mines antipersona.
He de dir que
Camboja és un país petit
de 181.000 quilòmetres quadrats,
més o menys com a Andalusia
i una miqueta més,
i tota la franja
que hi ha entre Camboja
i Tailàndia
està completament minada.
Completament minada.
El que vol dir que
és un dels països
més minats que hi ha al món.
El que vol dir que
cada setmana
en aquesta zona,
nord-oest del país,
una o dues persones
són víctimes d'una mina antipersona.
Només et dic això.
O sigui que la mina
està present avui dia
després de l'època de Pol Pot
i després de la guerra civil
que va haver-hi
després de l'època de Pol Pot,
encara està present avui dia
en la societat campujana
i fa uns estralls impressionants.
La malària
també encara fa estralls
en el país?
No tant.
Potser la malària
tret de zones molt recòndites,
zones rurals molt recòndites,
no tant.
Ja no és una malaltia endèmica.
en això les autoritats
actuals, més la ONU,
doncs han fet campanyes, etcètera.
Hi ha moltes mosquiteres
que per mi
i pels entesos
la millor vacuna
és una bona mosquitera
i a més és barata.
hi ha moltes mosquiteres
fins i tot al camp
i avui dia
no és realment
un problema.
N'hi ha,
però no és un problema.
Hi ha també
un producte
que es compra
a les farmàcies,
que tens que ruixar la roba
abans d'anar de viatge.
Sí, sí, sí.
Això funcionava.
Bé,
en fi,
jo l'he utilitzat una vegada,
però és un autèntic rotllo.
És a dir,
jo impregno la mosquitera,
impregno la meva roba.
Això ho feia al principi,
no?
Ara ja,
en fi,
a veure,
la qüestió és
prendre precaucions
i res més.
Veig per aquí
que apunten,
per exemple,
després parlem
de la part més turística
sense temps de temps
perquè, mira,
ja portem pràcticament...
No, la part turística
és important.
La més turística,
és a dir,
el tema del circuit
que poden fer els turistes,
però abans també
volia parlar una mica
del Germán Ruiz,
es diuen, no?
Kemmer Ruiz.
Kemmer Ruiz,
qui són?
Kemmer Ruiz.
Kemmer Ruiz va ser un moviment
que va sorgir
a finals dels anys 70,
inspirat en Mao,
portant la política de Mao
a l'últim extrem.
El seu líder
va ser Pol Pot,
que va estudiar
a la Sorbonne de París
i era un autèntic visionari.
Van portar,
com et deia abans,
la població de les ciutats
des de l'any 75 al 79,
la població de les ciutats
al camp,
per treballar al camp.
Van deixar les ciutats
completament buides.
Tothom era...
Tothom que no pensava
com la ideologia del règim,
del règim polpotista,
era completament aniquilat.
Hi ha autèntics camps de la mort
actualment,
que per cert,
és un dels llocs
on van els turistes a veure.
Hi ha autèntics camps de la mort
on es poden visitar.
Afortunadament,
aquest règim
va durar 3 anys
i escatx,
i el 79,
i els vietnamites,
com tu saps,
acabaven de guanyar una guerra
amb els Estats Units,
tenien,
precisament per aquest fet,
un exèrcit molt potent,
els vietnamites,
van entrar al país,
van invahir el país
l'any 79-80,
van imposar un govern títere,
però vietnamita,
que faig un parèntesi,
la persona
que en aquell moment
van posar
és un ex,
era un ex
ex-kemerruis,
es diu
Hoen Sen,
i és l'actual
primer ministre
i president del govern,
que fa 30 anys
que està en el poder,
van posar un govern títere,
com deia,
i van haver
moltes escaramusses
entre
els kemerruis,
que es van retirar
cap a la frontera
amb Tailàndia,
i les tropes
governamentals
i les tropes
vietnamites,
i això va durar
la filorella
de quasi 30 anys,
fins a l'any
91,
aproximadament,
que l'ONU
va reunir
les parts,
i les va,
l'any 93,
van haver eleccions,
i van fer tornar
el rei,
ara hi ha una monarquia
constitucional,
amb un monarca
que és el cap de l'estat
i un primer ministre
que és el president
del govern,
més o menys,
com aquí,
amb la diferència
que és un país
molt més pobre,
i per tant,
la corrupció
és moltíssima
més alta
que només aquí.
Quan dius
que és un país
molt pobre,
perquè ens fem
una idea
a les que no hi hem estat mai,
com de pobres
aquest país,
és a dir,
el dia,
per exemple,
en quant viuen?
Depèn de l'estrat social
en què ets,
però el sou
mitjà,
per dir-ho d'alguna manera,
serien uns
50 dòlars
americans,
aproximadament,
això traduït
en euros,
serien uns 35 euros
o una cosa així,
uns 40 euros
mensuals.
Aquest seria
el sou mitjà.
És a dir,
que un turista
és un dòlar
en cames,
no?
Sí,
ells tenen una moneda
que és el real
i el real
equival
aproximadament
a uns 5.000 euros,
amb uns 5.000 euros,
perdó,
5.000 reals
equival
a un euro.
5.000 reals
equivalen a un euro.
Però funcionen bastant
com amb el dòlar,
no?
Funcionen molt,
és una societat
molt dolaritzada,
no?
i la qual cosa
fa que
produeixi
moltíssima
inflació,
és el que va
succeir a Argentina,
no?
Que era una societat
molt dolaritzada,
va apuntar molt
d'inflació,
va haver-hi el corralit,
etcètera, etcètera.
Ells no se n'adonen
d'aquest fet,
no?
Has de tenir en compte
una cosa,
que,
per exemple,
l'edat mitjana
de la població
home
són
59 anys
i la de les dones
64.
Dels 15 milions
d'habitants,
les tres quartes pas
són gent jove.
Això ja
dona part
per pensar,
eh?
La part
més turística,
la que diries
on van
la gran afodència
turística
al país de Cambodja?
Bé,
aviam,
hi ha un...
Cambodja és un país petit,
Cambodja és un país
encara per descobrir,
tot i que està
inclòs
en les guies turístiques
de fa ja
uns quants anys.
El que sobressurt
de tot el que es pot
visitar
de Cambodja
evidentment
són els temples
en cor.
Els temples
en cor
són la meravella,
una de les meravelles
del món,
és a dir,
és el complex
religiós
més gran
que hi ha
al món.
El complex
religiós
més gran
que hi ha
al món.
Els temples
en cor
són producte
de l'imperi
Khmer.
L'imperi
Khmer
va anar
més o menys
del segle
VII
al XV.
Es
Cambodja
va viure
com quasi
tots els imperis
al seu esplendor
i va anar
en aquesta franja
de temps
del segle VII
al XV
aproximadament.
Els que més
d'aquella època
eren hinduistes,
després sobre
el segle XIII
va entrar
el budisme,
com d'anys tu abans
ara el 88%
de la població
és budista
i va haver
un col·lapse
del segle XV
d'aquest
imperi
i tota
la capital
que era
en cor,
avui dia
és una ciutat
turística
sin riab,
va quedar
completament
deserta
durant segles.
Ara,
avui dia,
aquesta part
que va quedar
deserta
de l'antic
imperi Khmer
és la joia
de la corona
campollana.
fins i tot
a la bandera
tenen
tenen
al mig de la bandera
tenen
el dibuix
d'un dels templets
més importants
d'aquesta àrea
que és
en corbat.
En corbat
per aquella gent
que se n'enrecord
i de la pel·lícula
aquella
de l'Angelina Jolie
Tomb Raider
surt,
surt.
Per cert,
l'Angelina Jolie
va
va
com diria jo
va interessar-se
per l'adopció
d'un nen
campollà
fent aquesta pel·lícula
i el va adoptar
a través
del Quique Figueredo.
Tot lliga.
Com tot lliga.
El Parc Nacional
de Sacor
vota un Parc Nacional
i estem en un altre
de reclams.
Sí,
en realitat
el dels Parcs Nacionals
a Campollà
és una mica
complicat.
És difícil
d'anar-hi
perquè has de
contactar
la gent del país
normalment
no estan
els circuits
turístics
com em deia
els temples
d'encor
és una de les
lliures
que s'ha de visitar
i s'hi ha de passar
com a mi
en tres dies.
Hi ha viatges
que
només
toquen
Can Boja
per anar
als temples
d'encor.
Can Boja
és interessant
de dalt a baix
entre altres coses
perquè és un país
que malgrat que té
una bona infraestructura
hotelera
ara
és un país
que no està
gaire
explotat
del turisme
i és important
veure
els països
emergents
com aquests
que no estan
gaire
adulterats
pel turisme
tret
d'encor
que evidentment
hi ha molt de turisme
i tret
de
non pen
la capital
a la resta
trobes turisme
però
en fi
pots anar fent
i referent
al parc nacional
que tu em dius
hi ha algunes zones
que són obertes
i hi ha algunes altres
que no.
Can Boja
té un greu problema
i és
que
és la
deforestació
les grans
empreses
de fusta
del Japó
han entrat
a sac
i estan esquilmant
la poca salva
que els queda
he de dir
també
que amb
el consentiment
i l'anuència
del govern de Tor
etc.
pels beneficis
que això
els repercuteix
he de dir
també
que en algun
lloc
recòndit
de la selva
cambojana
encara hi ha
el tigre
evidentment
si no vas
amb algú
d'allà
que conegui
molt la regió
és molt difícil
de localitzar
també estan sorgint
moviments
ecologistes
precisament
per aquesta
desforestació
hi ha altres
llocs
hi ha altres llocs
però bueno
dius que el tigre és difícil
de localitzar
però vols dir que
el localitzaria
ell a tu abans
que tu amb ell
efectivament
efectivament
el tema del menjar
què mengem
Josep Maria
a Cambotxa
a veure
si voleu
per experiència
menjar
menjar
menjar
menjar
menjar
cambojà
molt bé
ara jo no us el recomano
perquè no estem
gaire acostumats
és molt
i molt
i molt
picant
però
tampoc
el turista
que hi vagi
allà
no tindrà
cap mena
de problema
de trobar
altres cuines
com la cuina
tailandesa
com la cuina
xinesa-cantonesa
que són cuines més
ja que les coneixen més
i fins i tot
la cuina occidental
sobretot francesa
hem de tenir en compte
que en Cambotxa
va formar part
d'Indochina
d'Indochin
que durant
uns quants anys
va ser colònia francesa
aleshores
hi ha molta reminiscència
francesa
inclús de cuina
hi ha molts expatriats
francesos
que fan cuina francesa
per tant
un turista
no
no tindrà
cap mena
de problema
amb l'hora de menjar
això sí
si va al camp
aleshores
és un altre
cantar
són figues
d'un altre panell
al camp
t'hi has d'adaptar
al que hi ha allí
entenc que
sigui d'una manera o d'altra
tens que anar acompanyat
acompanyat d'algú del país
acompanyat d'algú
que et guiï
més o més
per camp mena
no necessàriament
pots anar per lliure
no necessàriament
pots anar perfectament
per lliure
el problema que tens
com sempre
és l'idioma
aviam
la gent
la gent
que està en contacte
amb el turista
normalment
sap parlar anglès
aquí a l'estat espanyol
i a Catalunya
tenim un problema
amb els idiomes
i l'anglès és un
si saps anglès
no tens cap mena de problema
a no ser què
evidentment
et baixis al camp
enfatitzo el tema
del camp
perquè el camp
és una
de les zones
que s'ha de visitar
és una de les zones
s'ha d'invertir temps
en el camp
no només anar
als temples en cor
sinó
fer rutes
fer rutes
fer rutes
pels arrossars
posar-te
pels petits
poblets
etc
allà la gent
no parla
anglès
parla
kemer
kemer
és una llengua
que ve del sànscrit
molt difícil
de llegir
és impossible
haver-te un altre
alfabet
etc
però són
molt
molt
hospitalaris
tots aquests
pobles
que són
pobres
de solemnitat
solen ser
molt hospitalaris
els campbellans
us són
donen allò
que no tenen
sí
sí
efectivament
com hi arribes
però
amb aquests pobles
moto
cotxe
perquè m'han dit
que també
que pel tema
del cotxe
és millor
que circula molt
malament
mira
la gent
per Canboja
pots anar
per transport públic
hi ha un bon
transport públic
ja siguin
autobusos
ja siguin
taxis comunitaris
taxis comunitaris
que vas
amb altres
amb altres
persones
persones locals
aquesta és una manera
d'anar
i vas a tot arreu
una altra manera
d'anar
és
llogar
un vehicle
amb conductor
sortirà car
jo no la recomano
una altra manera
d'anar
precisament
és amb motocicleta
amb moto
amb motobike
les motobikes
les motocicletes
funcionen
com aquí
els cotxes
són els utilitaris
que tenen allà
per fer
desplaçaments
curts
del camp
a la ciutat
etc
utilitzant habitualment
els motobikes
les motocicletes
que funcionen
com taxis
les pots jugar
escolta
porta'm aquí
a tal lloc
a tal altre
i tu acordes
un preu
amb el motorista
i et porta
és la millor manera
d'anar
amb motocicleta
aquesta és la millor manera
més el transport públic
aquesta és la millor manera
de moure's
pel camp
quan anem a veure
ser rossars
i tinguem contacte
amb la gent
autòctona
la gent del territori
diries que hi ha alguna cosa
que no s'ha de fer mai
a Cambotja
sobretot
hi ha una cosa
que no s'ha de fer mai
ni a Cambotja
ni a reu
i és fer
ostentació
fer ostentació
una altra cosa
que no s'ha de fer mai
és
evidenciar
que tu ets occidental
no
o sigui
no s'ha d'anar
amb prepotència
s'ha d'anar
amb molt de respecte
s'ha d'anar
amb molta humilitat
i s'ha de tenir en compte
que són budistes
per tant
abans d'anar
jo recomano
a algú
que llegeixi
quatre cosetes
de filosofia budista
per saber
més o menys
quatre cosetes
no fa falta gran cosa
la webipèdia
ho trobes
quatre cosetes
de com
poder tractar
amb una persona
normalment
si la tractes
amb respecte
i amb amabilitat
tu rebràs
el mateix respecte
la mateixa amabilitat
si
t'inviten a casa seva
que normalment
és una cabanya
feta de bambú
i palma
etc
t'oferiran el que tenen
el que tenen
no ho rebutgis
encara que
siguin
escravats
encara que siguin
licor d'arròs
que fan
no ho rebutgis
és millor
acceptar-ho
encara que sàpigui
a mil dimonis
escravats
te n'ofereixen
o
als mercats
trobes
escravats
escravats
i sal
com es diu
salta martins
salta martins
tot això
ho trobes
jo l'he tastat una vegada
però a mi no
m'acaben de
i aquest licor d'arròs
que fan
està bé
tots els països
que són productors d'arròs
fan alguna mena
d'aguardent
de l'arròs
tot i que
els cambollans
el que beuen més
és la cervesa
són grans bebedors
i grans productors
de cervesa
i és bona?
no està mal
no està mal
però cert que és que
vogueu practicar
la snorkel
i veure
doncs això
una costa
soberant
també ho trobareu
a Cambotja
a part també de zones
on podré veure mamífers
això a l'interior
també en perill d'extinció
i vida silvestre
inimaginable
no?
sí, sí, sí
Cambotja
està a la mar de la Xina
i també
està a la mateixa
alçada que Tailàndia
les costes estan banyades
pel mar de la Xina
la costa
és molt interessant
comença a haver
infraestructura autolera
no és
diguéssim
l'exuberància
que de les costes
tailandeses
però déu-n'hi-do
l'interessant
de la costa
cambojana
són les illes
i jo recomano
una illa
en concret
que és l'illa
Rabbit Island
que és l'illa
Cunill
que és una illa
que no hi ha
quatre bungalops
i pots passar
amb el que
els pescadors
et venen
i punto
els quatre txeringuitos
que hi ha
a les pescadors
et venen
i és un lloc
tranquil
que jo
el recomano
per estar allí
no fer res
i llegir
i el que convingui
si vas en parella
clar, evidentment
jo m'agino
que deus tenir
ganes de carregar
el dia 29
de setembre
sí, tinc moltes ganes
que arribi el 29
perquè això suposa
també que seran
les vacances
jo inverteixo
les vacances
en fer turisme
i alhora també
a treballar
i a fer reportatges
aquest tipus de periodisme
que a mi m'agrada
molt més que no
el periodisme institucional
que estic acostumat
a fer
a l'Ajuntament
de Tarragona
Josep Maria
ja per acabar
podríem dir
que per anar a Cambotxa
el que ens costarà més
serà el viatge
i després aquí
la vida
allà serà
relativament
assequible
la vida és completament
assequible allà
completament
pots trobar
menjar
i hotels
de tota mena
de tots els preus
normalment
els hotels
una mica mancant
estan portats
per estrangers
sobretot
francesos
el menjar
és relativament
barat
com s'hi pot arribar
allà?
hi ha diverses
companyies aèries
que volen des d'aquí
jo normalment
i els darrers anys
per una qüestió
de comunitat
volo a Singapur
i l'anys
per què?
una
perquè és una bona
companyia
la relació
qualitat-preu
és molt bona
el tracte
és molt bo
i surten
des de Barcelona
fan
Barcelona
Singapur
Singapur
no en pen
hi ha altres
companyies
també
però per mi
aquesta
és l'estrella
i pots anar
i tornar
fent aquest circuit
agafant només
dos avions
per uns
1.100 euros
aproximadament
hi ha altres
companyies
com Tai
i tal
que hi pots anar
o amb l'Escatar
que pots anar
potser per uns 800-900 euros
però per mi
aquesta és la millor
i dormir
dormir allà
depèn també
dormir allà depèn
pots dormir
des de
5 euros
fins a
200 euros
és a dir
tens una gama
d'hotels
i de llocs
impressionant
els xubasqueros
sí que van a l'època
dels monzons
que normalment
és l'època
que tenim aquí vacances
juliol i agost
sí
però també he de dir
que és una època
que tot està esplendorós
tot està verd
i
aquesta incomoditat
se vol salvar
per l'exsoberància
del paisatge
que veus
és una de les coses
que voldria dir
que és el paisatge
en cor
és important
però el paisatge
i la gent
ho és més
ja som a la recta final
digue'ns el nom dels llibres
dels llibres
que
sí
el primer
que vaig publicar
l'any 2004
es diu
La Casa de l'Agua de Coco
Diez Anos
és en castellà
i el segon
que vaig publicar
per al Quique Figueredo
és
Cara a cara
Camboja
l'any 2010
que explica
els projectes
del Quique Figueredo
a Camboja
Maria Sanz
bon viatge
a partir de setembre
i quan torni
ja ens explicaràs
gràcies
moltíssimes gràcies
a vosaltres
i a tota l'audiència
vols fer la volta al món
amb nosaltres
vols explicar-nos
les teves aventures
pel món
has fet un viatge
que t'hagi emocionat
ens ho vols explicar
envia un correu
a elmatí
arroba
tarragonaradio.cat
o contacta'ns
a través del Facebook
o Twitter
fem amb tu
la volta al món
cada dia
a dos quarts de deu del matí
al matí
de Tarragona Radio
i Changspel
i Angskús
i Habidu
i
¿Quandas
i
mi
es
I
se
?
Gràcies.