Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
Fem la volta al món.
que no va ser un món.
a la volta al món.
Fem la volta al món.
Va ser el món com es va a fer
mi.
Va ser un intercanvi
per poder fomentar el meu A mel.
Vam arribar a Breslau i allí m'estava esperant la meva respectiva polonesa.
Vaig anar cap a casa seva i tot era nou, tot per mi era diferent.
No sé, va ser una aventura increïble.
El menjar era diferent, tot era diferent.
Quan vaig arribar allí a casa, la seva família era supersimpàtica,
cosa que, no sé, quan vas per Tarragona no veus gent tan simpàtica com allí.
Allí eren tots, oh, en parlàvem amb anglès, però no sé, alguna cosa en tenia.
I em deien, què tal, no sé què, estem molt contents que estiguis aquí.
Tots superamables.
El menjar, doncs el menjar...
És molt diferent, no?
Sí, super diferent.
És que no té res a veure, el menjar polonès, així per posar-ho a un plat,
per fer-ho una mica de boca, què recordes?
Molt i molt diferent el nostre.
El que més menjàvem allí era com una empanada,
però era una empanada blanca que,
o sigui, quan la mossegaves i l'obries,
a dintre hi havia de tot, però portava de tot,
que si carn, que si enciam, que si maionesa,
que si un munt de coses, però estava molt bona,
la veritat és que estava molt bona.
I allí, doncs, una cosa molt rara és que no tenien un horari fix per menjar.
Era, si tinc gana, menjo.
I no sé, i a vegades dinàvem a les 5, a vegades dinàvem a les 4, a vegades a la 1.
Em deia, tens gana?
I jo, sí, menja.
Mengem?
Sí, sempre així.
La ciutat aquesta, la primera ciutat en què estava, la ciutat d'acollida, podríem dir, eh?
Sí, a Breslau.
Com era, com és a Breslau?
Increïble.
És molt gran.
La majoria de vegades ens havíem de moure amb autobús,
perquè no és com a Tarraona, que en 5 minuts estàs aquí, en 5 minuts estàs allí.
La veritat és que caminàvem molt, caminàvem moltíssim, ens passàvem hores i hores caminant.
I la meva polonesa, que es deia Carolina, sempre anava superràpid i, clar, jo no va dir a la seva, superlenta,
perquè per mi no estava acostumada.
I ella, allí em va portar a visitar molts llocs, vam visitar una font, que és molt famós allí,
no me'n recordo el seu nom, però era supergran, supergran,
i per la nit feia espectacles, i feia espectacles d'aigua, amb llum i amb música,
i estava sempre ple de gent i podies ficar la font i tot, i no sé, era una passada.
També vam visitar una de les universitats, o sigui, l'única, crec que era l'única i la més important,
també vam visitar una... era com una cúpula, entraves en una cúpula gegant,
i t'hi ficaves al mig, i podies anar donant voltes, i tot era un quadre.
Un quadre que representava la guerra.
Això en aquesta universitat, eh?
En aquesta universitat?
No, en una cúpula diferent.
En una altra cúpula, en un edifici.
Sí, impactant, eh?
Sí, sí, molt.
Hi ha molts edificis així històrics, no?
Sí.
I edificis nobles, no? També la forma de... diguem, la façana de les cases, no?
Les carrers són diferents, no? Els colors...
Sí, tot.
Com ho recordes, això, en aquesta ciutat, a Breslau?
Doncs era tot molt antic, era com si caminessis només per sempre per la part alta de Tarragona,
tot era antic, no hi havia res que diguessis que nou.
Només hi havia una part on estaven els centres comercials,
però clar, com eren nous, doncs això sí que era més nou.
Però les cases, els carrers, tot... era antic, però alegrava la vista,
perquè a Tarragona no pots veure això, i a molts llocs tampoc ho pots veure,
llavors, no sé, era impactant.
Vas aprendre molt d'anglès, o no?
No molt, però vam arribar al punt que ella m'entenia, i jo l'entenia amb ella.
O sigui, ella sí sabia bastant anglès, ella era molt bona amb l'anglès.
I, no sé, a l'entendre'm, doncs això em donava la seguretat
que tampoc anava tan malament amb l'anglès.
Doncs som a Breslau, eh, jo ho dic bé, no?
Breslau, sí.
Breslau, eh, la primera ciutat d'arribada de Polònia.
Enemic astronòmic, també, en aquesta ciutat hi havia alguna cosa típica,
algun pastisset, abans parlaves d'aquesta empanada que destacava de l'àpat dels polonessos,
perquè el polonès també l'aprens, algú, no?
Hombre, quan vas amb amics, el primer que sols aprendre són paraulotes, no?
Perquè, clar, era tot, doncs ara digues això, digues l'altre, no?
Però sí, vam aprendre com es deia, hola, i coses així, però poquet,
perquè és molt complicat el polonès.
Tu el senties parlar i no entenies res, res.
Com diuen, hola, en polonès, com es diu?
Xema.
Xema?
Sí.
Doncs això, eh?
És hola i adeu.
O sigui, t'has servit la mateixa paraula per tot, eh, per dir hola i per dir adeu.
De Breslau, quant dies estàs allà?
O aneu, si esteu allà a Santa Lista, de Breslau, aneu fent escapades?
No, vam estar allí cinc dies, perquè és tan gran que necessitaves dies per visitar-ho tot.
I en aquests dies, què més vau fer?
Hem de veure aquella cúpula d'aquest edifici noble, l'universitat, no?, que també té la seva seguretat.
Què més veieu de Breslau?
Bé, sobretot estàvem a la plaça que és, no sé, era la plaça com més central,
on, no sé, hi havia també molts edificis antics, molt alts, hi havia un edifici molt alt, també.
També, quan anaves, es veu que hi ha una història de Breslau que fa referència als nans,
i crec que n'hi ha com 30, no?, llavors tu vas visitant Breslau i a cada carrer, doncs, et vas trobant un nanet d'aquest.
I ells eren així petitets, no sé, d'uns 20 centímetres, tampoc eren molt grans, i estaven així fets de ferro,
i no sé, era graciós veure'ls, no?
I, clar, amb l'intercambi aquest ens vam ficar un treball que havíem d'anar explicant cada nan que vèiem.
Bé, ho va fer ella perquè jo no, clar, jo no sabia d'ells, però no sé.
O sigui que et trobes nans per tot arreu, també per aquesta zona de la ciutat.
Hi ha tramvies, hi ha cotxes, hi ha autobús, com és el transport públic en una ciutat com aquesta de Polònia?
La gent solia anar amb tramvia i amb autobús.
Cotxes no hi havia massa, hi havia, però no tants com aquí, per exemple.
No sé, nosaltres, quan estàvem molt cansades, doncs, normalment agafàvem el tramvia,
o per anar cap al seu institut, doncs, teníem que agafar l'autobús perquè estava bastant lluny.
Llavors, anàvem, crec que era mitja hora amb autobús i mitja hora caminant,
perquè si no, no podíem, no arribàvem.
I hi havia bona combinació d'autobussos o no?
Sí, sí, hi havia bastants, moltes línies.
El tramvia el vau agafar, el tramvia, algun dia?
Sí, també.
Era, no sé, érem el mateix tiquet que l'autobús, tots eren amb el mateix tiquet.
Llavors, clar, era fàcil.
És part de la música que sona a Polònia, no?, la música polonesa, tot i que també, segurament, Déu veric,
grups més convencionals, no?, més moderns, entre cometres, no?, d'activitat cultural, no?, en veieu, també, no?,
de concerts, o aneu a alguna festa col·lectiva, alguna activitat així, que recordis del viatge?
No, la veritat és que no, perquè, bueno, a la meva polonesa no solia escoltar cançons típiques d'allí.
Ella era d'escoltar més música anglesa.
Internacional, música internacional.
Com?
Música internacional, no? Escoltava música...
Sí, sí, no, no solia escoltar, no, sí, jo no vaig sentir mai a casa seva, ni ella em va ensenyar ninguna cançó típica, res.
Què més feu, Maria, en aquest viatge? Cap on aneu? Què més coneixeu? Aneu a Karkovia, no?
Sí, després de cinc dies d'estar amb ells, ens vam despedir, vam tornar a agafar el tren, que és un tren que va molt lent, però aquell tren era una passada, perquè per mi era com el tren de Harry Potter, i jo m'ho vaig passar superbé.
I vam anar cap a Karkovia, on vam dormir tots els que veníem d'aquí, vam dormir una nit allí, per al dia següent poder anar a Auschwitz.
El camp de concentració, no?, que és una de les visites que es fan...
Sí, que a Auschwitz està a uns 50 quilòmetres de Karkovia, i, bueno, vam agafar un autobús, amb un guia, i el guia ens va ficar una pel·lícula, també, abans d'anar,
bueno, que era com un documental que ens explicava una mica, el del camp, el que li havia passat a la gent.
Llavors, al arribar allí, entres, i una frase que em va impactar molt a mi va ser...
perquè, o sigui, no sé, estava amb... no sé amb quin idioma estava, però el guia ens va dir que volia dir el treball allibera.
I a mi se'm va quedar gravada perquè, no sé, amb tot el que havia passat, amb tot el que va passar allí, no em semblava una frase molt adequada.
Llavors, no... a mi, a l'entrar allí, em va impactar molt perquè, no sé, és...
és tan fort el que va passar que et fiques a la pell de la gent que va estar allí i és terrible,
perquè vam veure les càmeres de gas, vam veure tonelades i tonelades de cabells de la gent,
maletes, sabates, un munt de coses que, no sé, que et ficaven la pell de gallina.
també un dels... no sé, una de les sales que em va impactar més era la sala 11,
que era on torturaven a la gent quan no feia els que els deien, no?
I, bueno, l'altra gent moria de malalties, d'estar allí amb condicions que eren lamentables,
de càstigs, també molts científics, doncs, experimentaven amb la gent.
També una de les coses que em va impactar molt va ser que entraves a una sala
i hi havia fotos, moltes fotos, però fotos de la gent, de la seva cara, no?
I, per exemple, deia el temps que havia durat allí.
I, clar, els homes aguantaven més que les dones.
Després, a part d'estar a Auschwitz, vam estar al camp de concentració al costat,
perquè hi havia dos, i a l'altre camp, en teoria, aquell sí que havia estat fet
específicament perquè els jueus morissin, no?
Perquè la majoria de gent que moria eren els gitanos i els jueus.
Sí.
I aquell era... sí, encara era pitjor que l'altre, perquè...
noi, sempre al terra, doncs, era tot palla i no...
i la gent, clar, la gent havia de dormir allí tots.
a l'altre, almenys, hi havia llits de fusta i estaven, per dir alguna cosa, estaven millor, no?
I, no sé, per mi és una cosa que la gent ha de conèixer-ho perquè ha passat.
Llavors, la gent ha de saber què està això, què ha passat això i què va passar, no?
Però és una cosa que jo no recomano per veure.
És molt diferent, imagino, que t'ho ensenyen als llibres d'història, no?,
a veure, a trepitjar el lloc on van passar els fets, no?,
que pel que veig et va impactar, no?, és a dir, que ja ho sabies, ja ho coneixies, la història,
però veure-la, o és a dir, recordar-la, el lloc on van passar, doncs, canvia molt la perspectiva.
Sí, clar, perquè quan, per exemple, el nostre professor de socials ens ho explicava,
doncs, jo pensava, jolines, pobrets, no?, que malament ho van passar,
però el veure-ho és com que el cos em va fer, com em va impactar, el cos em va fer, pum, no?
Llavors, no sé.
Fes la visita al camp de concentració i a Karkovia, no?, també hi ha moltes coses per fer i per veure, no?,
a la ciutat que és molt gran, no?, també, i una ciutat, doncs, com dèiem abans a l'inici del programa,
que conserva molts monuments, perquè pràcticament es manté inalterable, doncs,
no va patir en accés als estrells de la Segona Guerra Mundial i, per tant,
doncs, té molts monuments, té molta arquitectura per visitar, no?, a Karkovia.
Què feu allà a Karkovia, què?
Com, és que només vam estar un dia i, clar, aquell dia el vam aprofitar per anar a Auschwitz
perquè és, no sé, és el que més, i no ens va donar molt de temps per anar al llibre.
Sí, vam anar a donar una volta i no era molt diferent, tampoc, de Breslau.
s'assemblaven bastants. Era més bonic, era molt més bonic, però, no sé,
tampoc hi havia molta diferència. Tot Polònia crec que és molt bonic.
Sí. Tot Polònia, eh?, recomanaries tot el país.
Sí, sí, sí.
A banda d'aquestes tuas ciutats, veieu alguna cosa més?
Aneu cap a alguna altra zona del país?
No.
Aquí cap a el viatge, eh?, és a dir, a Karkovia, a Karkovia feu allà el punt i final i torneu cap a aquí, no?
Sí, torneu cap a Tarragona.
I el viatge, com aquest viatge d'intercanvi per conèixer un idioma, com ho valora si en un país com Polònia?
Jo el recomano, perquè, la veritat, si pogués repetir-ho, ho tornaria a repetir, perquè la veritat és que ho vaig disfrutar molt,
ho vaig disfrutar més quan vaig anar allí que quan van venir ells aquí, perquè el venir ells aquí, doncs, era tot...
Uau, es van descontrolar massa i no em va agradar, però bueno, jo allí em vaig intentar portar el més correcte que vaig poder i quan van venir aquí va ser diferent.
Em vaig enfadar bastant, però bueno, no sé, jo entenc que és alguna cosa nova, que la platja, coses romanes, coses antigues, que no sé, ho vaig entendre, però preferiria tornar allí que vinguessin ells aquí.
Sí que repetiries, eh? Polònia, repetiries, eh?
Quan estaves els primers dies a Breslo, a la casa de la teva companya d'acollida, com era el dia a dia d'una casa polonesa?
Què feien? A quina hora et llevaven?
Normalment ens aixecàvem a les set, el seu pare allà havia marxat a treballar, la seva germana també havia marxat,
i quan ens aixecàvem, la seva mare ja ens tenia preparat l'esmorzar, i ens aixecàvem soles.
A mi, per exemple, ma mare em diu, Maria, aixeca't, no? I allí no, allí ens aixecàvem soles, també.
Bueno, suposo que molta gent ho fa, això, però no sé, jo no.
I ens aixecàvem, esmorzàvem, no sé, la seva mare sempre, menja, menja, menja, menja, menjàvem moltíssim allí,
però estan com un pal, però, clar, el caminar tant, i durant hores, tot el que menjaven ho cremaven,
però menjan, però una barbaritat, eh? Allí mai et podies quedar amb gana, mai.
Perquè l'esmorzar com era, era l'esmorzar consistent o no?
Sí, et donaven que si cereals, que si pa, que si embotit, que si formatge, que si... un munt de coses, un munt de coses.
Això ja per començar el dia, eh? Ja començava el dia amb energia, no?
Sí. I a partir d'aquí, a fer una mica l'activitat d'esquad, no? Diguem-ne, no?
Sí.
I després, cap al migdia?
Doncs al migdia, després d'anar, perquè cada matí havíem d'anar al seu institut, no?
Al tornar a casa, doncs un altre cop, menjar, menjar, i més menjar, i un munt de menjar.
I sempre la seva mare ens ficava entrepans a la motxilla, i fruita, i, què si, xocolata, i un munt de coses.
I allí, el que també m'agradaria dir és que l'economia és diferent.
Allí, tot, però tot, és molt més barat que aquí.
Llavors, això, el que em fa arribar a pensar a mi és que els sous deuen ser més baixos.
No li vaig preguntar a la meva polonesa perquè no em semblava correcte, tampoc.
Però tot era més barat.
Per quant més barat, per exemple?
Jo ho vaig comprovar amb les meves amigues, que, per exemple, aquí, una hamburguesa del McDonald's,
aquelles d'un euro, són un euro.
I fent càlculs, allí són 45 cèntims.
Llavors, és...
A meitat de preu, eh?
Sí.
Era tot molt barat, allí.
I la roba, tot, tot, tot era molt barat.
Sí, la vida en general, diries que a Polònia és molt més barata que aquí.
Sí, sí, molt més.
L'institut era molt diferent, el nostre, el vostre o el teu?
Era molt gran.
Molt, molt gran.
Tenien, no sé quant, crec que tenien dos o tres patis,
després tenien un gimnàs, tenien els canviadors, també supergrans,
tenien un munt de classes i hi havia un munt d'escales, també, això és veritat.
Cansaves pujant escales.
No sé, era molt alt, també, l'institut.
I és que els nois polonersos portaven també telèfons mòbils d'última generació,
com aquí, com acostum a passar aquí, o no?
No.
No.
I allí, o sigui, en aquell, aquest viatge el vaig fer l'any passat
i normalment la gent ja tenia l'aplicació aquesta de WhatsApp.
Ells no.
Ningú.
Ja sapigues, ningú.
No ho sé.
Ja ens hem fet l'esmorzar, hem menjat també l'entrepagos, hem posat a la motxilla, no?
Arriba al migdia, dineu, dineu a fora, dineu a casa d'acollida, com...
I a quina hora dineu?
Perquè a menys ja us comentaves que els horaris dels apes a Polònia són molt diferents, no?
Sí.
També dependia de l'activitat que féssim aquell dia, doncs si havíem d'anar a algun lloc lluny,
doncs dinàvem fora.
I allí sempre ella m'ho pagava tot.
Però quan dinàvem a casa, una cosa que també...
O sigui, una cosa molt curiosa és que sempre que menjàvem alguna cosa,
ja fos carn, fos peix, fos el que sigui, sempre acompanyat de verdura, sempre, sempre.
Verdura embollida, mai ni patates, ni...
No sé, i el que també solíem menjar molt era...
A part de verdura, al costat ficava verdura,
i al costat era com una cosa lila,
però no sé ben bé què era, però...
No sé, a mi no em va agradar molt.
Un remolatge?
No, crec que no.
No?
No.
Però era de color lila, eh?
Sí.
Però un lila fort, molt fosc.
Per tant, no ho vas provar, això, eh?
No.
I sempre, sempre verdura, el plat, eh?
Sí, sempre.
Fan també dos plats aquí, dos, tres plats, o...?
No, feien un.
A casa seva feien un, sempre.
Però era un plat consistent, molt, un bon plat, sempre.
I les tardes com eren? Depèn del dia, no?
Però què feia més o menys a les tardes?
Ella, o sigui, la meva polonesa, sempre solia sortir amb les seves amigues.
I clar, com ella sortia, doncs jo havia d'anar amb elles, i sempre es passaven caminant hores i hores caminant i caminant i parlant.
I jo no en tenia res, perquè parlaven en polonès i no tenia gaire cosa, perquè les seves amigues no parlaven anglès.
No, no sé, no tenien l'acostum.
Ella sí, no sé, però ella sí.
I sempre anaven, sempre anaven caminant als parcs, o assentaven, i després continuaven caminant i caminant tota la rata.
Sempre caminant, mai per avant. Crec que no els agradava estar assentats.
Sí, que vas conèixer molts llocs, això, caminant per les zones.
I com són els parcs de Breslau, d'aquesta ciutat?
Molt grans, però supergrans, eh?
Amb caminets i amb molts bancs, i també fons, no fons, com la que he explicat al principi, supergran,
però fons també, petitetes, no sé, boniques, molt xules.
I es veia ambient als parcs, es veia ambient de gent?
Sentats, no. La gent caminava. Caminaven tots. Caminaven tots, sempre.
Ja hem fet el recorregut de la tarda, i quan arriba el vespre, què passa?
És a dir, a una casa pogonesa, quan arriba el vespre, què fan?
Nosaltres, normalment, quan arribava el vespre, solíem anar a un bar,
que es veu que sempre anava ella allí amb tots,
i era un bar on hi havia bastant ambient,
i hi havia karaoke, i ballaves,
i després no solíem tornar molt a la casa,
no perquè la seva mare no la deixés,
sinó perquè, clar, a l'estat del dia de moviment,
doncs al final del dia ja estaven cansats, no?
I el bar, no sé, crec que estava com a una hora de casa seva,
i sempre havíem de tornar a caminar, també.
Sempre.
Carai, sempre som fort de caminar, el viatge a Polònia.
Va estrepitxar, va estrepitxar, va estrepitxar a Polònia, eh?
Sí.
Però sempre el mateix camí, me'l vaig aprendre a memòria al final.
El sopar era consistent també com el dinar?
Era un sou plat o era més lleugeret?
No, el sopar crec que era el menjar més lleuger del dia, eh?
O sigui, era...
O sigui, ella em deia...
Perquè quan arribàvem a casa la seva mare ja estava dormint,
perquè eren les onze o les deu,
i la seva mare ja dormia a fer una hora.
Sempre solien anar a dormir bastant aviat.
I ella em deia, tens gana?
I quan li deia que sí, doncs em feia un altre pa.
I si li deia que no, doncs no menjava res.
I a dormir?
Sí.
Recomanaries el viatge a Polònia?
Sí.
Per què el recomanaries?
Perquè crec que és una ciutat increïble,
és superbonica,
i a la gent que li agrada caminar també li recomano.
És... no sé, és una ciutat que no es veu,
que ja... crec que ja no queden així.
O sigui, per mi...
He viatjat, i he viatjat bastant,
i crec que Polònia és una de les més boniques que he vist.
la veritat és que sí, eh?
No sé, ho vaig passar superbé allí.
Recomanaries aquesta ciutat també, eh?
Breslau, no?, i Cracòvia, no?, potser com a punts de referència importants, no?
Tot i que també n'hi deu haver altres, no?
Sí, Varsovia.
Sí, Varsovia.
I de la gent de Polònia, què diries?
De les que vas conèixer, especialment amb aquesta...
aquesta noia que comparties, doncs, la casa i l'idioma?
La gent no és com aquí.
És...
És com si tots fossin una gran família.
És... no sé, jo quan anava pel carrer amb ella, també...
ella anava saludant a la gent, i sempre anava amb un somriure a la cara.
No sé, i la gent aquí, doncs, sempre...
jo sempre que ve que la gent va sèria.
i no... i clar, això no... no anima.
I allí sí, allí sempre anaves amb un somriure.
Tots, tots anaven amb un somriure.
Això està molt bé en el dia a dia, que...
Per a mi se'n comana, no?, aquest somriure.
Sí, clar, jo també, i jo anava somrient tot el dia.
I aquí, no.
Tens algun altre viatge amb ment, Maria?
Algun viatge amb ment?
Algun viatge que vulguis fer properament?
Què vulgui fer?
Sí.
Perquè a Polònia, ja has dit que t'agradaria tornar-hi, eh, Polònia?
Sí, sí, m'encantaria.
I tinc moltes ganes de marxar a Irlanda, però per aprendre anglès.
Sí, faré això un pas més, eh, per aprendre l'anglès a Irlanda.
Doncs, Maria Salvador, gràcies per acompanyar-nos per Polònia
i fer-nos aquestes recomanacions d'aquest viatge que tu vas fer, doncs,
per aprendre anglès i també per conèixer tota la gent del país
i quan tornis a Irlanda, quan hi vagis, ja ens ho explicaràs.
Vale.
Vinga, moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Vols fer la volta al món amb nosaltres?
Vols explicar-nos les teves aventures pel món?
Has fet un viatge que t'hagi emocionat?
Ens ho vols explicar?
Envia un correu a elmatí, arroba, tarragonaradio.cat
o contacta'ns a través del Facebook o Twitter.
Fem amb tu la volta al món.
Cada dia a dos quarts de deu del matí.
Fi de Tarragona Ràdio.
Fi de Tarragona Ràdio.
Fi de Tarragona Ràdio.
Fi de Tarragona Ràdio.
Fi de Tarragona Ràdio.
Fins demà!