Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Un quart d'una del migdia, ens declarem la veu.
Enric, com tens la veu avui?
Jo la tinc nova d'enguany.
Molt bé, Enric Garriga, bon any 2013.
Bon any, bon dia i bona hora.
Mítel.
I bona amor quan sigui l'hora.
Mítel, l'Enric.
Mítel ella, mítel-la.
Mítel-la.
Mítel ella, mítel ella, mítel ella, mítel ella,
per poder estar, per poder estar, per poder estar
i passar-m'ho bé, passar-m'ho bé.
Un, dos, tres, ja.
Això sonarà aquesta nit, no?, en directe?
Això segur que sonarà aquesta nit.
Mítel.
Mítel són els Mítels, els Mítels de Tarragona,
un grup, diguem que ja es pot considerar un grup històric i de culte
i que després d'uns quants anys de desaparició,
en els últims anys han tornat, han anat fent actuacions esporàdiques
i doncs cada vegada n'estan fent més,
perquè van començar fent d'una per no sé quin aniversari i tal,
i després ja estan fent unes quantes a l'any.
Jo l'última vegada que els he vist va ser fa dos anys per Sant Magí,
que van actuar amb el Festival de la Ciutat de Mòsics,
però des de llavors cap aquí n'han fet un munt de vegades.
Per Sant Atec la van estar tocant, amb el Rotet,
i no sé quantes vegades més han tocat.
Jo el que no he sabut, i perquè no me'ls he trobat,
jo no ho sabia que tocaven avui,
i me'n vaig entrar ahir o abans d'ahir,
durant les festes de donar me'ls he trobat pel carrer
i si ho hagués sabut els hauria preguntat
què hi haurà cançons noves.
Clar, aquí està la gràcia, no?
Perquè diu, bueno, esporàdicament anem a tocar,
anem a fer...
Però clar, ara hi porten, com dius tu, bastant esporàdiques a l'escenari.
Sí, és un esporàdic ja molt freqüent, això.
I això ja se saps tu que quan les trobades esporàdiques
se fan cada vegada més freqüents, acaben al llit les coses.
I tal.
Bé, llavors, si són músics, acaben fent cançons noves,
perquè estan...
Ah, no, escolta, aquestes cançons tenen 20 anys.
A veure, no, més, més.
Aquesta cançó del No vull Treballar
és la primera cançó del primer disco dels Mittels,
que, contràriament al que diuen els webs,
no és de l'any 1991, és de l'any 1990.
I ho sé, perquè jo la vaig comprar la mateixa setmana que va sortir
i era l'octubre de 1990.
Jo, quan compro un disco...
Tu apuntes?
Sí, no, li poso la data.
Quan eren de vinil.
En aquella època els discos eren de vinil.
Hi havia molt d'espai per escriure.
Eren de vinil i dins de la funda hi havia espai de sobres per posar.
Ara, amb els discos aquests de plàstic d'ara,
doncs tot és plàstic i no saps on posar la data.
Però amb els discos de vinil jo tenia la data escrita a mà per mi
el dia que els comprava.
Això t'ha quedat molt de lleió, eh?, que ho sàpigues.
És igual.
Bé, abans, els discos de vinil abans.
No, perdona, ara això serà molt fashion perquè ara torna el vinil.
Però ja torna fa temps.
Ha tornat tant de fa temps que ara ja torna a ser retro, eh?
Però és una cosa de culta.
Però ja fa dies que és cosa de culta.
Són objectes de culta, és igual.
Jo soc molt culta perquè tinc centenars de discos de vinil a casa.
Deixeu ultra culta, jo.
Doncs això, em deia, és el 90.
És de 1990.
Diguin el que diguin les webs, com Via Sona i totes aquestes,
jo m'imagino que la confusió és perquè potser primer va sortir només en vinil
i més endavant va sortir en compact, que en aquell moment això no era tan freqüent.
Avui en dia és al revés.
Tot es fa en compact i rarament en vinil,
però en aquella època el normal era publicar en vinil
i publicar en disc compact era més complicat.
I potser la data del 91 és l'any en què va sortir compact.
Això no ho sé, però no m'importa.
Jo tinc l'original en vinil
i això que m'he sentit ara és el vinil passat a digital per mi.
Ahà.
El meu vinil passat a l'ordinador i era so de vinil, per això feia crux-crux.
Després, al final, els mites van fer dos discos,
un l'any 90, doncs, i l'altre l'any 94,
que és, doncs, posarem una cançó del segon disco per acabar la cosa aquesta.
Actuen avui a la sala 0, a les 10 de la nit, l'entrada val 6 euros,
dintre del programa, diguem, de Kilòmetre 0, en què toquen grups locals.
Ara és tot això del Kilòmetre 0, es pot als restaurants, a les botigues de menjar,
doncs també a les sales de concerts.
Els grups locals que toquen.
És una etiqueta xula.
I està bé.
I els altres que toquen són Don Simone e Telefunken,
que són d'una altra galàxia,
que poden cantar en diversos idiomes, o poden no cantar,
poden ser instrumentals,
i, doncs bé, com que d'aquests no tenia discos a mà,
cantats en català, i dels Beatles sí,
i a més a més d'això amb mèrit,
perquè és de vinil passat a digital per mi,
amb l'ordinador i totes aquestes coses,
anem a fer-nos el xulo.
Una feina, eh?
Fem-nos el xulo.
I l'altra cosa és...
Amb el crunx-crunx, jo li he afegit crunx-crunx.
Sí, i això crunx-crunx, que això queda molt bé.
No crunx, que és un altre tema.
Crunx.
I els que saben de música ja m'entenen.
Ja està.
Una altra cosa musical.
Sí.
Avui no ho direm,
però el tema Premis en Derroc, de cada any,
el veredicte del jurat, diguem, de periodistes,
ja ha sortit.
Avui no l'explicarem,
ja parlem prou de música,
que parlarem la setmana que ve,
però sí que avisem de què?
Si aneu al web d'enderroc,
enderroc.cat, simplement,
hi ha oberta ara la votació del públic.
I ara és quan nosaltres podem votar.
I igual que els últims anys,
hi ha dues rondes.
La primera ronda és fins al 31 de gener.
D'aquesta,
se farà la selecció de semifinalistes,
amb 10 per cada apartat,
una cosa així més o menys.
I serà,
la segona ronda de votacions serà,
doncs ja amb una llista prestablata
dels que hagin obtingut més vots a la primera ronda.
Per tant, si voleu,
primer, anant al web,
sabreu qui són els guanyadors.
Fem només el titular,
els guanyadors,
els dos grans guanyadors són
Roger Mas i la Cobra Sant Jordi
i el disc que han gravat
com a millor disc de l'any
i l'altre millor disc de l'any
els Mishima.
Amb el seu aquell d'això de l'amor
no és feliç.
Aquell.
Ai, com es diu ara?
Espera't, que t'ho dic de seguida.
Ai, ai, que ara em fa ràbia, eh?
No, dona, tranquil·la.
Ara em fa ràbia.
Ho tinc des de Mishima.
Escolta, la pregunta de concurs,
no us regalarem res, si ens ho digueu.
No, serà pregunta de concurs.
És igual, només ho diem això com a titular.
La setmana que ve sí que donem més detalls
als Premis de la Crítica
i tornarem a insistir
i direm una mica més com va això
de la votació del públic.
L'amor feliç.
L'amor feliç.
L'amor feliç, eh?
Així, sense més.
La cançó del Brassens és al contrari.
L'amor, no hi ha amor feliç
o no existeix amor feliç.
La cançó del Brassens
que prenen ells com a inspiració
és que no existeix l'amor feliç.
I per això ells li donen l'autom.
Per això la cançó està gravada
i cantada dins d'aquest disc
amb aquest títol,
però el títol del disc és el contrari.
És per embolicar la troca.
Vinga.
És igual.
Premis d'interrog,
en parlarem en detall la setmana que ve.
De moment sapigueu que si aneu al web
ja podeu fer la votació com a públic.
I amb això tanquem la patat musical
fins al final
que tornarem a parlar dels mittels.
I comencem l'apartat d'actualitat
de notícies del Consorci
per la Normalització Lingüística
o del Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona.
Acabem de començar any
i acabem de començar curs
perquè com que ara fem els cursos trimestrals
la matrícula la vam fer abans de Nadal
i ara aquesta setmana,
dilluns no,
que era festa quasi oficial
per a tot el món educatiu,
com que els col·legis i instituts
feien festa
no podien fer venir els pares a classe
perquè els nens estaven a casa.
Quedaria al lletge els nens a casa.
És un greu ja comparatiu pels pares.
Per tant, dilluns no.
Tot i que jo crec que moltíssim agraït
els pares de dir adéu nens.
Quan vaig a classe,
tu queda't a casa,
fes el dinar i jo vaig a classe.
Què et sembla?
Algú no ho faria.
Jo sense anar més lluny.
Però no ho vaig fer
perquè jo tampoc treballava.
No vull treballar,
és un gran lema
de la nostra existència.
No vull treballar i tenir calés.
Això és l'ideal.
N'hi ha que...
Bueno,
deixem estar els pares de l'Onsu.
No sigues Alonso, va.
No sigues Alonso.
No seré Alonso, tampoc.
Ni parlarem de...
De moment no parlarem
dels casos de corrupció.
Ja quan arribem als tòpics de Rostí
ja en parlarem.
Digue'm.
Actualitat.
Hem començat aquest trimestre
els cursos del trimestre.
Aquesta setmana
hem estat començant cursos
tots els tecnis que fem cursos
a tots els serveis
del Centre de Númeria Llingüística
de les quatre comarques.
Hem anat començant cursos
i ja està.
Val.
No podem fer valoració
perquè heu començat.
No, clar,
simplement els cursos
han començat
amb normalitat,
cursos presencials,
cursos a distància,
elparla.cat,
etcètera.
El que també comença
amb tot això
és un altre, diguem,
un nou cicle
de voluntariat
per la llengua.
És trimestral també, doncs?
Sí, no.
A veure,
no és que sigui trimestral,
però sí que fem
dos o tres presentacions
a l'any concretes
i la resta
doncs quan ens ve algú
diguem fora d'aquest calendari
també a la mida
que els anem emparellant
i els anem presentant.
Però sí que intentem
fer presentacions.
Almenys
a les capitals
de comarca
i aquí a Tarragona
i tot això.
Però
el que sí que passa
cada vegada
que comencem cursos
el tècnic de voluntariat
passa per les classes
dels nivells
indicats
per obtenir
aprenents
o per obtenir voluntaris
a explicar la cosa
i se'ns apunta gent
i per tant
és el moment
de formar bastantes parelles noves.
Per això
ara és moment
de començar
cicle
perquè tenim
tot un munt de gent
del Bàsic 3,
els cursos elementals
que poden ser aprenents
i els cursos
de nivell C
de suficiència
que poden ser els voluntaris.
Però no només això,
que això ja és una cosa habitual,
sinó
l'altra cosa interessant
que estem fent ara
és
que
de fet
el trimestre d'abril
ja es va fer
d'anar als pobles
a fer presentacions
en pobles
on no hi hem anat mai
o
no hi ha
no hi hem anat mai
a fer parelles lingüístiques
però
doncs
el que estem fent
és anar
als pobles
a presentar
el projecte,
el programa
explicant com funciona
normalment això
en coordinació
amb els ajuntaments
i tal
i
anem formant parelles
en diferents pobles
ja ho havíem fet
l'any passat
al Morell
per exemple
a quin altre lloc
com es diu això
a Vilallonga
també n'hem fet
doncs ara
en aquest mateix estil
la setmana que ve
es presentarà
anem a explicar
això del Voluntariat
per la Llengua
al Catllà
i a la Pobla de Mafumet
al Catllà
el dia 16
a les 6 de la tarda
a la sala d'actes
de l'Ajuntament
que és els baixos
de l'Ajuntament
es farà una xerrada
explicativa
de com funciona
amb la idea
doncs
que la gent del poble
s'apunti
pensem que
en tots aquests pobles
hi ha
aquella cosa
social
de la gent
de tota la vida
i també els nous immigrants
i per tant
en aquests pobles
formar parelles
lingüístiques
amb la gent del poble
és pràctic avui en dia
i és útil
anirem al Catllà
el dia 16
a les 6 de la tarda
i a la Pobla
de Mafumet
el dia 17
a les 7 de la tarda
en aquest cas
al Casal
de la Gent Gran
això
són les immediates
la setmana que ve
ja
pròximament
tenim previst
també fer presentacions
d'aquestes
a la Canonja
que ara ja no és
de Tarragona
ara és un poble
independent
i després
també ja creix ell
i encara hi ha una altra modalitat
que no hem fet tant
però que també volem fer
sí que l'hem fet
el trimestre passat
que és per exemple
amb el Port de Tarragona
amb entitats
i associacions
doncs bé
els oients
que ens estiguin escoltant
sàpiguen
que si pertanyen
a una entitat
sociocultural
socioeconòmica
del tipus que sigui
també podem anar
a fer una presentació
per als membres
de l'entitat
amb el sentit
d'explicar-los
com funciona el programa
i si
en aquesta entitat
hi ha l'opció
de formar parelles
dins la mateixa entitat
perquè sigui una entitat
que sociolingüísticament
tingui gent
de diversos nivells
o
segons quines entitats
potser
per exemple
si anéssim
a una entitat
d'associació
d'immigrants
de
jo què sé
de
de Xile
per exemple
associació d'amics de Xile
o d'immigrants de Xile
doncs
aquesta entitat
els explicaríem això
i probablement
com que tots seran xilents
seran
la majoria
podran ser
aprenents
i potser anem
a una entitat
diguem
una associació
de mares
i pares
d'alguna entitat
o associació
de mestresses
de casa
que n'hi ha
d'aquestes
doncs
que són
senyores
així
d'una certa edat
i que fan
les coses típiques
dels clubs
de mestresses
de casa
que
tindrien un perfil
segurament
tot de voluntàries
doncs
podem acabar
fent parelles
entre l'entitat
aquesta
dels emigrants
i l'entitat
de les mestresses
de casa
i tenim parelles
entre dues entitats
aquest tipus de coses
és un dels objectius
d'enguany
implementar
la participació
de les entitats
com a entitats
en aquest aspecte
de poder formar parelles
amb ells
i tal
com us està funcionant
vas presentar
la setmana passada
abans de Nadal
el tema esportiu
posa't en forma
en català
alguna cosa
sí
però això va ser
molt just
al damunt
de les vacances
de Nadal
ara és quan
començarem
ara és quan la gent
comença
a posar-se en forma
primer
per Nadal
la gent s'oblida
del gimnàs
perquè entre
banquet
i àpat
i
és com irònic
anar al gimnàs
i el pica pica
i el vermut
i tot això
la gent acaba fent
un passament
i dir
bueno
ja hi aniré
després de res
al gimnàs
ara em dono
vacances
a mi mateix
no tindré
agulletes
durant tres setmanes
em dedicaré
a tenir mal de panxa
i després ja tornaré
ja em compensaré
ja em sacrificaré
el gimnàs
després de res
i ara quan tornin
es trobaran
aquells
ara aquest trimestre
quan tornin
a anar
pels pavellons municipals
a Nadal
o a fer esport
i tot això
es trobaran
els nostres tríptics
i s'apuntaran
i també
ara aquest trimestre
farem una altra cosa
amb els pavellons municipals
que és l'índex pla
un estudi
de la situació
lingüística
dels edificis
i del personal
que treballa
pel patronat municipal
d'esports
ah no no
us havia això
és una primícia mundial
molt bé
no està ni el guió
no està ni el guió
però com que
és que sóc bon entrevistant
que trec primícies
m'estàs estirant
m'estàs estirant
la llengua
sí
només han passat dos punts
a tot el guió que portes
enric Garriga
canviem de tema
això de l'indesplau
ho explicarem
jo només
vaig llançant
AMS
vaig llançant
temes que aniran sortint
aquest pròxim trimestre
cosetes que anirem dient
molt bé
una d'aquestes és
una que ve d'antic
i que va cap al futur
que és el tema
del lèxit casteller
en el seu moment
ja en vam parlar
a l'octubre
quan es havia de presentar
a Ball
en el Congrés Casteller
i ara ja finalment
això ara ja ha sortit
a la llum
i ja es pot veure
està penjat
es pot veure
des del nostre web
del Centre de Organització Língüística
des del web del Consorci
a l'apartat d'edicions
obriu el web del Consorci
i poseu castells
i anireu a parar
amb aquest lèxic
que és una mica
diguem dinàmic
que clicant damunt
passen les pàgines
i tot això
però vaja
ja ho va explicar ahir
el tècnic del centre
que vau entrevistar
i la cosa és veure-la
i anar al web
i veure-ho
i entendre-ho
i llegir-ho
i ja està
molt bé
camviem de tema
això seran les notícies
des del Centre de Organització Língüística
de Tarragona
parlem ara del català
com a llengua en general
i aplicada
el seu ús
en les xarxes socials
concretament al Twitter?
Sí
com que és el primer dia
hem de ser optimistes
i donar bones notícies
oblidem-nos
de les paranoies
del ministre
aquell d'Espanya
aquell que vol
que ens espanyolitgin a tots
aquell que diu
que parlem massa català
deixem estar
tots aquests temes
llefiscosos
i parlem de coses positives
hem de ser positius
el català
és la 19a llengua
més utilitzada
al Twitter
i això no m'ho invento jo
sinó que
és el resultat
d'un estudi
de la Universitat
de Cornell
New York
és a dir
a Nova York
Estats Units
la Universitat
de Cornell
als americans
els agrada estudiar
coses rares
però generalment inútils
perquè queden bé
a la bremsa
amb teudades
oh
oh
inútils no
oh
inútils no
home que per alguna cosa
serveix tot això
potser sí
no ho sé
home sí
com a mínim
serveix perquè
puguem fer-ne una notícia
de caire optimista
i és que
aquests han estudiat
milions
de tweets
han desgrossat
una mitjana
de 650.000
piulades diàries
durant no sé quants mesos
eh
i amb informació
d'uns 6 milions
d'usuaris
vull dir
això també ho fan
els americans
quan fan un estudi
no fan
amb una mostra
no fan quatre metats
vinga una mostra de quatre
ja se't mirar
no no
pel boc gros
vinga
que som gent
milions
i per tant
quan més gran és la mostra
més fiable és el resultat
bé
han analitzat
les llengües
de les piulades
les
les 80 llengües
eh
de les
6 milions
no de les 6 mil llengües
que queden
aproximadament
al planeta Terra
ells han estudiat
les que
apareixien
amb més freqüència
en 100 països
diferents
i d'aquestes
que apareixien
amb més freqüència
les 80
hi ha una vuitantena
que són les que apareixen
en aquests 100 països
eh
o amb més freqüència
en aquest centenar
de països
que han analitzat
on més s'utilitza el Twitter
i
vista això
i tot això
han vist
oh mira
si hi ha aquesta cosa
aquí
aquesta cosa
que és català
però mira
el català
és la 19a llengua
d'aquestes 80
de les 80 llengües
més utilitzades
al Twitter
en 100 països
diferents del món
el català
és la 19a
i això
tinguem en compte
que al planeta
hi ha 6.000 llengües
i que hi ha
una mica més
de 200 països
la meitat de països
són molt utilitaris
del Twitter
i de les 80 llengües
més utilitzades
del Twitter
el català
és la 19a
i això
fa paxoca
i satisfà
i alegra l'ego
molt bé
doncs
què et semblaria
menjar alguna coseta ara?
sí
fem una mitja part
va
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria
ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
truquen sense compromís
i t'informarem
al 977
24
35
27
Voluntaris per la Llengua
ajuda'ns
a lai
Nyam nyam
parlem de menjar
de menjar relacionat molt
amb l'època nadalenca
sí
com que hem acabat Nadal
però
sempre queden coses
per dir
i n'hi haurà
que
n'hi haurà
que es passaran
el mes de gener
encara menjant
sopa
de no sé què
i menjant encara
canelons
perquè
del rostit
en van sortir
3.000 canelons
i clar
i amb una família
nombrosa
es poden menjar
3.000 canelons
el dia de rei
total
que n'hi haurà
que menjaran
canelons
tot el mes
i n'hi haurà
que menjaran
rostit
o que faran
croquetes
tot el mes
i d'això
volíem parlar
d'un dels plats
típics de Nadal
que és el capó
farcit
que no té res a veure
amb cap polític
que s'hagi
significat últimament
pels diaris
sigui perquè s'havia
farcit les butxaques
amb quartos
inadequadament
i això deixem-ho estar
o perquè fos una mica
pàjaro
no parlem d'aquests pàcaros
ni d'aquests pàcaros
ni d'aquests farciments
sinó del tradicional capó
que és un pollastre capat
per això es diu capó
perquè està capat
i això fa que s'engreixi molt
el capó
gordo
pollastre gordo
això és una altra cançó
per això t'ho dic
tot lligat
vols que la posem
de fondo
no que s'allargaria molt
si posem la cançó
del gordo
s'allarga
és tan fàcil
és tan fàcil
però jo estic prim
tu sí
que també
que també hi és
els mittels
amb un disc
van fer el gordo
i l'altre van fer el prim
ens estan omplint
tot el quart de català
els mittels
és que donen
donen molt de joc
donen tant de joc
com el capó farcit
que és una recepta
de viram
tradicional
que tradicionalment
havia sigut
de cosa
de gent
amb poder
gent rica
els pobres
no menjaven
els pobres
menjaven naps
i pomes
i coses d'aquestes
no menjaven
a l'edat mitja
no menjaven capons
això era menjar
de nobles
i d'abadies
de monjos
i tal
perquè eren
en grassos
els bonjos
perquè eren els que
menjaven més
i millor
d'això parla
el nostre
benvolgut
Jaume
com es diu
Jaume
Fàbrega
Jaume Fàbrega
Jaume Fàbrega
parla d'això
amb un
amb un dels seus articles
de
mira
el primer article
d'enguany
la revista
de la primera setmana
de gener d'enguany
parla del que
m'ho ofercit
a pilota passada
que diríem ja
perquè ja havia passat
nadal
però
segurament pensàvem
els canelons
a partir del rustit
aquest
bé
doncs explica
que efectivament
des de l'edat mitja
és una recepta
de festa
i especialment
de Nadal
i que en aquest sentit
és típica
de tots els països catalans
tant a Catalunya
com al País Valencià
com a les Illes
hi ha
com a plat estel·lar
del Nadal
el capó farcit
capó
o
llavors sí que
durant la història
doncs
en lloc de
ser capó
també pot ser gall
pot ser polla
pot ser ànec
pot ser oca
pot ser
també a partir
del descobriment
del nou món
a partir del segle XV
durant el segle XVI
també
això pot ser
el gall d'indi
això que fan
els anglosaxons
els anglosaxons
això del Nadal
fan el gall d'indi
aquestes coses
o en protecció
de gràcia
que fan el gall d'indi
nosaltres per Nadal
fem el capó
que són coses paral·leles
però doncs
de la mateixa manera
com que avui en dia
gall d'indi
també menen
a les
polleries
i tot això
i també te'n regalen
i aquestes coses
algú et regala
un gall d'indi
d'aquells de 6 quilos
i no saps on posar-lo
i també acabes fent
al fons
això t'ha passat tu
m'hi ha passat mai
que et regalin un gall d'indi
o un ànec
de 5 quilos
aquestes coses
el que es fa amb el capó
també es pot fer
amb totes aquestes altres aus
les tites
sí
amb les tites
sí
les tites
d'aquí ve
que a les galles d'indi
se'n digui titot
ah sí
sí
del tites-tites
no ho sabies tu
saps més del que saps
saps més del que saps saber
bé
és igual
ja surt
el fabre que ens explica
que ja hi ha receptes
des del llibre del Senso B
que és el primer manual
de gastronomia
el primer manual
de cuina d'Europa
i és un llibre català
del segle XIV
ja hi ha receptes
que expliquen
com s'han de dur
els capons
els paons
i els faissans
típica viram medieval
de luxe
també
el segle XV
el llibre del mestre Robert
també hi ha
diverses receptes
de com cuinar els capons
entre les quals
n'hi ha una de molt curiosa
que és el capó armat
atenció
que és un
és un capó
que en lloc de portar
el farciment a dintre
el porta per fora
ah va
l'està a cobert
és així
estil cargol
o estil molús
que té la closca a fora
doncs això és igual
en lloc de posar
el farciment a dintre
es posa a fora
i és un dius
es cou a l'ast
amb una crosta
que es fa
amb rovells d'ous
julivert
pinyons i ametlles
això en lloc de posar a dintre
es posa a fora
i s'encrostona
molt bé
el rostiment
va quedant com una crosta
i deu ser espectacular
i boníssim
bé
i fins i tot
hi ha també
hi ha un text
de trobadoresc
trobat a Sant Joan de les Abadeses
en què
l'abat incita
a una vella dama
diu aquí
a professar l'orda
que dansa al convent
on serà ben alimentada
amb capons i oques
i podrà geure
amb els monjos
i el mateix abat
home aquí es pot resistir
si una oferta li fa
l'abat de Sant Joan de les Abadeses
li fa una oferta
a una damisela
vella
de vella presència
i li diu
tu quedi aquí
que menjaràs
i et jauràs bé
no es pot dir que no
no es pot dir que això
i en fi
sí que ens daven els abats
digue-li ruc
perquè a l'edat mitja
això de menjar capó
només podia ser en llocs així
i ja està
una miqueta
aquest és el resum
de parlar i reivindicar
la catalanitat
d'aquest plat tradicional
del capó farcit
que més d'un encara
en deu estar menjant
i si no
després es fan els canelons
de Sant Esteve
del capó de Nadal
fas els canelons
de Sant Esteve
i si en fas molts
i si el capó era molt gros
fas canelons per Sant Esteve
i pel Dia de Reis
molt bé
i n'hi haurà
que menjaran canelons
que encara fins a Sant Joan
menjant
i si ho vols fer més fàcil
croquetes
també
i aquí està
aquí s'acaba
el tema nadalenc
de moment
i seguim parlant
no sé mai
si porta sintonia o no
per les diferents seccions
no?
algunes sí
algunes no
tirem pel dret
novetats editorials
i informàtiques
doncs mira
dues coses interessants
la informàtica
cada dia més present
i més d'això
hi ha una cosa molt interessant
per a tothom
que normalitza una miqueta
el país
i la llengua
que és un web
dedicat a aplicacions
en català
les apps
i es diu apps
en català
apps
ho dic així perquè
en double a P
apps
que és la sigla
d'applications
que s'ha popularitzat
molt gràcies a les apps
de la marca Pija aquella
Yankee de la Poma
jo li dic la marca Pija
de la Poma
d'app
perquè a més
a ells ja els interessa
que juguen amb l'Apple
i amb l'Applications
aquí hi ha molt
d'habilitat lingüística
s'ha de reconèixer
l'Ujobs aquell
l'Ujobs aquell
amb això de la llengua
feia uns jocs
entre les I
que no saps si és per què
jo faig això
o perquè jo soc un egòlatre
i les apps
de jugant amb l'aplicació
i amb l'Apple
i tot això
tot està pensat
es comprava molt bé
cap a casa
lingüísticament
s'havia fet jocs de paraules
a part de s'havia fet jocs
amb bits
i amb cili
de total
un web
dedicat a apps
en català
perquè ja sabem que
de telefonia mòbil
cada vegada n'hi ha més
de xerrets
amb tot el software
en català
però
després vas
i cada vegada més
ara últimament
sempre surten notícies
de no sé quants milions
de descàrregues
mundials
de l'aplicació
no sé què
o no sé quantos
les aplicacions
més baixades
i ja es compten
per centenars de milers
o directament per milions
doncs bé
però en català
no n'hi havia
n'hi havia molt poques
i doncs aquí
hi ha hagut uns
uns quants informàtics
apassionats
que s'han dedicat
a fer un web
de recopilar
aplicacions
en català
tant pel sistema
IOS
que és el sistema
de la marca
de la poma
o pel sistema Android
que és l'altre sistema
són dos sistemes
més freqüents
amb els mòbils
amb els telèfons mòbils
i també amb les tauletes
que ara és l'estrella
de la temporada
IOS
per als iPhones
els iPads
i els iPods
i totes aquestes coses
de la I
de la I
de la poma
i els Android
que és l'altre sistema
majoritària
en telefonia
tot i que també
hi ha el
del Windows Mobile
i també hi ha el Symbian
en retrocés
però aquí
ningú s'hi mata gaire
almenys
per als més majoritaris
hi ha aquest web
l'adreça és molt senzilla
3B dobles
apps
en català
tenint en compte
que aquest apps
és en dues peses
apps en català
tot junt
puntcat
i aquí trobareu
quin tipus d'aplicacions
per exemple
mira
una de noticat
a veure
diré
les d'Android
un
un per a
un per a
demanar taxis
una aplicació
del temps
una
a veure
què diu aquí
survival thermometer
però encara que el nom sigui en anglès
vol dir que després es podrà
es podrà
utilitzar en català
hi ha algun joc
una per a ser el temps que farà
una meteorològica
sí
de meteorologia n'hi ha
també hi ha una d'entres en ràdio
hi ha el rellotge català
dels d'allò del rellotge català
hi ha una
de dibuixar
hi ha el
kebab thunder
digita'ls
què em dius
per trobar
un cercador de llocs
on menjar kebab
i en català
boníssim
aquests també tenen vista
els del sector kebab
tenen vista
i per exemple
per al sector pijo
de la poma
hi ha el traductor
de soft català
en forma d'aplicació
a més
la majoria són gratuïtes
o a un preu molt raonable
de dos euros
o una cosa així
molt bé
hi ha una aplicació
de Reis Max
no apte per a canalla
suposo
el nou esportiu
per a l'hipone
el generador
un generador
de poemes
en català
de poemes catalans
això és massa
tu dius
cada dia un poema
destacats per a Android
Estelada
una app
d'estelades
una paraula
un joc de paraules
que es diu
Angry Words
en castellano
a palabrados
en català
deu ser
a paraulats
o en paraulats
no ho sé
però
totes aquestes
encara que tinguin
noms en anglès
o un que es diu
anagrama en català
joc de fer anagrames
però doncs en català
encara que tinguin
el nom en anglès
vol dir que funcionen
i les pots instal·lar
i jugar amb aquestes
aplicacions en català
bé
tot això
ja us dic
la majoria gratuïtes
i algunes
doncs mig euro
o dos euros i mig
una coseta
i així
apps en català
punt cat
sí
i encara una altra cosa
d'aquestes digital
però ara també en paper
que és una altra novetat lèxica
que és el lèxic d'hoquei sobre patins
que han fet els del centre
de normalització de Lleida
que es troba penjat també
a la web del consorci
les 3bwcpnl.cat
i que és un bonic tríptic
baixable en forma de pdf
amb un centenar de termes
que tot i que és una cosa
que està molt normalitzada
l'hoquei
sobre patins a Catalunya
també és veritat
diuen els autors
que hi ha molta terminologia
que s'utilitza malament
habitualment
i per això
la intenció
de fer aquest lèxic
per a
diguem que la gent
utilitzi apropiadament
la terminologia
música
representa que hauria de sonar
els mittels
però ara
ja ens ha portat
estan menjant
estan menjant
i
no començava
la cançó
perquè el Lluís
no començava
i ara menjant
menjant
menjant
menjant
menjant
menjant
deint 돌아ổ
una
infância
no
se'n salut
perquè he crescut
tant
llet
sí
tu fas pena
Has de menjar-t'ho, tot, tot, prim.
Acaba ràpid i t'es el roc.
I ara menja, menja, menja, menja, menja, menja, menja, menja.
Aquesta nit els veiem a la sala zero.
Kilòmetre zero amb els Mittals.
Allà els veiem a Rick Garriga i en tot cas divendres que ve aquí a Tarragona Ràdio
el quart de català torna. Gràcies.
Diverndres més.