Fins demà!
Just call on me
And I'll send it in love
With love from me to you
Doncs ara per acabar el matí de Tarragona Ràdio
com cada dilluns
ho fem connectant amb l'Espai Caixa Fòrum
amb el Carles Marquès que n'és el director
Carles bon dia
Bon dia
He fet abans un ampli sumari del que parlaríem avui
i ara se li heu de tornar a repetir
però ho tornarem a repetir
perquè hi ha gent que jo sé que s'espera
a l'Espai
que comenci l'Espai
per endollar la ràdio
Parlarem un dia més sobre aquesta col·lecció
que teniu de quadres
aquesta exposició
Rossinyolgo que ens unia monet paisatges en definitiva
a la col·lecció Carmen Tissen
més que visitada
ens portaves la bona notícia la setmana passada
que havien passat ja 10.000 visitants
10.000 visitants
i ara ja estem vorejant
encara no n'hem arribat
però ja estem vorejant els 15
els 15.000
15.000
que ho dius en sèrio
en una setmana heu pujat 5.000?
Sí, sí, sí
en una setmana heu pujat 5.000?
Sí, 14.000 i pico
Carles, déu-n'hi-do
o sigui, clar, el Carles deia
home, és una bona notícia
10.000
però ara pot ser que hi hagi
la decadència en el sentit
que ara vagi més a compte gotes
Déu-n'hi-do
A veure, aquest cap de setmana s'ha notat
que ha fet més sol, per exemple
que la gent tenia
però les mitjanes
continuen estant
amb unes 550 persones al dia
Molt bé, mantenim de moment el ritme
Exactament, sí, calcules això
que cada dia ja són mil més
doncs sí, una cosa així
estem
aquest matí ho mirat
són unes 14.000 persones
L'exposició, la mostra de paisatgisme
ja ho sabeu
amb pintors de finals del segle XIX
començant el XX
més que destacables
de la pintura catalana
i també francesa
ja es ve en per si sola
a més és una petita
raconet
de la col·lecció de Carmen Tissin
però és que a més
no ens cansarem de recomanar
totes les activitats
que hi ha al voltant
especialment
el cicle de conferències
el cicle de conferències
sí
els dies que hem anat parlant
i els que hem anat sentint
l'única cosa
és que allò com diuen
allò que fan
quan un director
el productor
li ha muntat la pel·lícula
i ell no està massa satisfet
que fa el tall del director
el director Scud
doncs a mi m'he pensat
que cada un
cada un
cada un dels conferenciants
del cicle
també ha presentat
una mica la seva versió
a partir
en molts casos
de quadres
en molts casos
la majoria de casos
de quadres
de la pròpia col·lecció
o en d'altres
no?
vull dir allò
una mica
o sigui
si ens explicava el primer dia
el Daniel Giral Miracle
que cada
evidentment cada persona
té una mirada diferent
doncs a mi m'he donat la impressió
que cada un d'aquests
podria haver estat
un bon comissari
de l'exposició
i l'hauria fet
sempre una mica diferent
i aquesta és la
aquesta és la gràcia
que cada una
de les dues persones
fins ara
i les tres que queden
doncs
ens donaran allò
la seva
la seva
mirada
que
que explica l'exposició
per mi
però per com l'hauria
com l'hauria
blandejada jo
i això ens sembla
que és fascinant
perquè té molta
i dona molt de valor
el Daniel Giral Miracle
el primer dia
ens va ensenyar
a aprendre
doncs
a interpretar
o a gaudir
del paisatge
més enllà
com deia ell
de totes les
corrents que hi hagi
doncs
de tots els que es pugui explicar
després vam tenir
la setmana passada
la Mireia Freixa
que ens parlava
sobre l'apunt mediterrani
exactament
i el diàleg
o la
que és també
un dels
emblemes
d'aquesta
d'aquesta exposició
entre el paisatge
francès
i el català
si més enllà
les escoles
franceses
francesa
i catalana
i a partir d'això
dels ulls
de la
mediterrània
i fixeu-vos
que suggeren
i també
a l'hora
específic
si voleu
el títol
de la xerrada
d'aquest dijous
es diu
paisatges desèrtics
i solitaris
notes per una història
del paisatgisme català
anirà càrrec
d'Artur Ramon
i Navarro
ell és antiquari
i historiador
de l'art
el saludem
tenim el telèfon
molt bé
Artur Ramon
bon dia
hola bon dia
què tal
molt bé
faràs això que deia el Carles
que donaràs també la teva
la teva interpretació
la teva visió
parcial
sobre la mostra
Sí, sí
jo la meva xerrada
estarà
en base a aquest títol
que comentaves
que és un títol
agafat d'un quadre
de l'exposició
de Tàpies
i el que intentaré
és fer
un recorregut
una mica
en flashback
al revés
des dels quadres
més moderns
als més antics
fer una mica
m'he plantejat
fer aquesta història
el paisatgisme
en flashback
i jo pensava
que en fi
podia ser
una mirada
diferent
i que tingués
que pogués
suggerir
també
diferents aspectes
d'aquesta col·lecció
magnífica
Artur
com definiries
o sigui
què és
un paisatge
desertic
i solitari
que no vol dir
que simplement
que sigui un paisatge
en què no hi apareixen persones
no és desert
és desertic
i solitari
Sí
és desertic
i solitari
que és un títol
que està molt ben
agafat
en el quadre
aquest
de Tàpies
i que
d'alguna manera
explica això
aquests paisatges
metafísics
que podrien ser
doncs
en el cas
de Tàpies
oníric
perquè està ja
en el moviment
del 10 al 7
però
que poden ser
paisatges
que avui veiem
en els mitjans
quan per exemple
tenim imatges
de Mart
o paisatges
així
de llocs
molt llunyans
de nosaltres
i per tant
a partir d'aquí
que és el paisatge
més despullat
sense la presència humana
doncs
podem anar reconstruint
tota una història
al paisatge
a través
doncs
de les pintures
de la col·lecció
Tisset
que n'hi ha molts
d'aquests paisatges
en la mostra
en l'exposició
no n'hi ha masses
però alguns
sí
per exemple
doncs
també hi ha
el paisatge
de Cossard
que està en aquest sentit
però a partir d'aquí
jo crec que el que és interessant
és veure
com
aquests artistes
arriben
a aquest punt
de despullar
el paisatge
absolutament
després de tot
un gènere
que en la història
a l'ara
ha tingut
una importància
cap dalt
naturalment
en la col·lecció
Tisset
com abans
molt bé s'explicava
es representen
les escoles
francesa i catalana
diguéssim
des de l'impressionisme
fins als nostres dies
però naturalment
la història del paisatge
va més enllà
i busco també
connexions
és a dir
per exemple
doncs
el paisatge
de Pons
encara que sembli
que no
té una influència
gran
dels paisatges
de Pocent
i ell
estava en aquell moment
molt influït
per la famosa obra
d'Eugeni d'Or
de les tres hores
al museu del Prado
i hi ha aquestes
connexions
que a mi sempre
m'agrada establir
perquè t'ajuden
a entendre
i sobretot
a analitzar
el que sempre
he pensat
que una obra
d'art
en el fons
una pintura
és un món
condensat
i aquest món
és el que cal
anar-lo
veient
analitzant
estudiant
Carles
vols dir
alguna cosa
no no
vaja
m'estic
que sí
que sí
que sí
recordes
els deures
que ens posava
el primer dia
el doctor
girar el miracle
ara
jo m'estava
forçant a mi mateix
per tant
convido a fer l'exercici
a fer el mateix
que ella ens convidava
és a dir
abans d'anar
a l'exposició
ella hi ha dues hores
jo vaig dir
bueno
el públic
posem una hora
perquè pot ser
més massa
això
veure l'exposició
per poder tenir
allò
l'opinió
i perquè
la conferència
d'alguna manera
tampoc fos una veritat
imposada
sinó allò
d'un contrast
però esclar
fent la lectura
diguéssim
a la inversa
que proposa
l'Artur Ramon
ara se m'estava
plantegent al cap
tota una altra exposició
és a dir
evidentment
si ho fas així
tots els paisatges
fins i tot
els últims
en aquest cas
els romàntics
acaben sent això
acaben sent
paisatges personals
onírics
que estan
de fet
dins el cap
de la persona
i que són
tan desèrtics
i solitaris
per agafar
el títol
que has agafat
a la conferència
com qualsevol altre
mentre que si fas
la lectura al revés
doncs acabes tenint
una imatge
impressionista
de les noves
avantguardes
si ho fas
al revés
bé
ho faré
jo
jo ho faré
jo ho faré
Artur
que té un punt
d'interpretació
psicològica
no
a mi el que m'agrada
és donar-li una mica
la volta
als temes
de la història
a l'art
la història
a l'art
sempre s'explica
d'una manera
molt lineal
una cosa
és causa-efecte
sempre
i a vegades
no és tan així
són elements
que es van
com sedimentant
i no té per què
ser tan lineal
és evident
que hi ha
unes influències
és evident
que hi ha
una evolució
de les formes
però
si fas
aquesta lectura
que per exemple
és una lectura
que ha proposat
moltes vegades
a la literatura
o al cinema
per què no ho apliquem
a l'art
i veiem
com podem
deconstruir
una mica
aquesta col·lecció
començant
per les peces
més noves
més modernes
i acabant
per les més antigues
i és un exercici
que em vaig
em vaig proposar
una mica
com un repte
perquè fer una història
lineal
del paisatge
em va semblar
que estava ja molt fet
és a dir
que quan el Daniel
Gira el Miracle
em va proposar
participar en aquest cicle
vaig pensar
que era una oportunitat
per donar-li la volta
i intentar
buscar
aspectes nous
però
parteixes
de les peces
més recents
i a través
d'elles
o sigui
vas tirant enrere
per veure
quins elements
han portat
cap a aquestes peces
més recents
exacte
vaig fent
com una
una evolució
però que va
de la realitat
més propera
nostra
diguéssim
amb aquestes peces
de tapis
de cuixart
de ponts
que són
dels anys
40-50
i llavors
anem
reculant
fins a arribar
a la més antiga
que és
una de les peces
més antigues
és el paisatge
Lluís Rigal
és a dir
que
del moviment
del 10 al 7
al romanticisme
normalment
s'explicaria
al revés
del romanticisme
al 10 al 7
però a mi
em semblava
que era una manera
de veure això
amb un altre
un altre
diguéssim
subtema
que l'exposició
motiva
i que és molt
suggerent
que són les influències
que hi ha
extraordinàries
entre la pintura
francesa
i la pintura italiana
i la pintura
catalana
llavors això
veure com
amb l'impressionisme
francès
influencia
els nostres artistes
que agafen
tot això
trobo que
té una
en fi
és extraordinàriament
suggerent
tot això
tenint en compte
només
el que
serien
les pintures
que retraten
paisatges
desèrtics
i solitaris
o les emmarcaríem
totes
ho dic
perquè tens un títol
que és com
molt suggerent
però m'estàs parlant
que
per el que estàs dient
m'assembla
que és només
una excusa
per fer tot un repàs
és una
diguéssim
el títol sempre és com un leitmotiv
és agafar aquest element
més despullat
del paisatge
que es dona
sobretot
en aquests primers quadres
en els primers quadres
en la meva conferència
és a dir
en els quadres
d'aquests autors
més moderns
i anar veient també
com
en el paisatge
sempre hi ha hagut
aquest element
de captar
una realitat
en la que
a vegades
l'home
intervé
i a vegades no
i a vegades
quan intervé
doncs
encara
li dona
un element
més
solitari
ara estic recordant
un quadre magnífic
potser un dels que més
m'agraden
de l'exposició
d'Alessi Daner
que és un pintor
postimpressionista
pràcticament
simbolista
que és un paisatge
en el que només hi ha
una casa
amb una mica de llum
i una dona
que va avançant
cap a la casa
doncs aquesta presència
encara li dona
un aspecte més
de
soledat
en el propi paisatge
o fins i tot
hi ha paisatges
en què no hi apareix
cap persona
i en canvi
són paisatges
potser
perquè estan tocats
per la mà humana
que no fan sensació
de ser paisatges
desèrtics
tot i que no hi apareix
ningú
exacte
ara m'estic recordant
el quadre aquell
tan bonic
de la creu de terme
de Sitges
del Rossinyol
que el protagonista
és un gos
el protagonista
és el paisatge
com a element viu
és un gos
que era
del
propi Rossinyol
i que li dona
aquest aspecte
també
d'alguna manera
doncs
d'una certa
desert
o
nostàlgic
d'alguna forma
clar
associem
amb allò
que dèiem
que
a través
d'aquesta
d'aquesta exposició
hi trobem reflectida
doncs
moltes vegades
la subjectivitat
l'estat d'ànim
la psicologia
o el moment
de qui pinta
també a nosaltres
ens copta
d'una manera
associem
paisatge
desèrtic
i solitari
sempre
amb això
amb melangia
amb tristesa
sí
però també
hi és en altres punts
per exemple
el paisatge
pot ser
pot tenir
aquest punt
de sensació
per exemple
hi ha aquest quadre
de Regollos
que és magnífic
que és un paisatge
pintat
a Holanda
a Harlem
que
que és un altre
diguéssim
subgènere
dins de l'exposició
que és el tema
el nocturn
ah sí
i que n'hi ha
diversos
a l'exposició
hi ha quadres
de l'Isaac
My Friend
de Granet
etcètera
és a dir
el nocturn
com a tema
que també
és interessantíssim
i també
dona aquest element
de
de soledat
o de
o en aquest cas
a mi em produeix
un fred terrible
no?
perquè és una idea
com d'hivern
amb aquests canals
de Harlem
que en fi
copses pràcticament
el fred
que d'hauria
que d'hauria
passar el pintor
pintant el quadre
no?
vull dir que
tot això
el bonic
d'aquesta exposició
és justament
aquesta gran varietat
i la quantitat
d'elements
suggerents
que hi ha
a l'hora
de poder-la interpretar
i de poder-la
de poder fer una lectura
ja per acabar
ja per acabar
Artur
de la mostra
que tenim aquí
al Caixa Fòrum
hi ha algun pintor
que sigui
màxim exponent
d'aquest tipus
de paisatges
desèrtics
que diem
els solitaris
o una època
en què
aquest tipus
de paisatge
s'hagi
retratat més
que en altres èpoques
o més o menys
tothom ha fet de tot?
Bé, jo crec que
aquesta exposició
condensa molt bé
tot aquest món
que es produeix
sobretot
en el moment
del romanticisme
que hi ha
aquest interès
pel paisatge
pel fet natural
després
amb tot l'impressionisme
i la pintura
en plen air
és a dir
l'artista
que descobreix
la possibilitat
de copsar
directament
el paisatge
i després
com es va transformant
en aquestes
diferents
opcions
i temes
que es van
que es van
utilitzant
i
evidentment
clar
el que és interessantíssim
és
posar al costat
artistes
de la qualitat
doncs
com parlàvem abans
de Rossinyol
o de Mir
al costat
doncs
de Rousseau
i d'artistes
francesos
com abans
parlàvem
de Lécy de Nèr
etcètera
que veus
que estan
participant
d'un mateix
d'un mateix món
o Sunyer
el propi Sunyer
i si no recordo malament
dos paisatges
de Sunyer
molt interessants
en l'exposició
un més d'arrel
Cezaniana
un altre
ja més
posterior
però
tots aquests
diferents artistes
el que
és interessant
és veure com
utilitzant
un mateix tema
ho expliquen
de maneres
molt diferents
molts d'ells
de formes
absolutament
diferents
doncs
ja us podeu fer una idea
de com anirà
la xerrada
de la conferència
que ens farà
Artur Ramon
aquest dijous
a la seta
de l'espai
Caixa Fòrum
sota aquest títol
suggerent de paisatges
desèrtics i solitaris
una mena d'història
també del paisatgisme
però a la inversa
al revés
des d'ara cap enrere
Artur Ramon
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
i per aquesta
aquesta explicació
que ens has donat
i que ja ens farà
venir moltes ganes
d'anar a la conferència
moltes gràcies
molt bé
i fins ben aviat
fins aviat
Carles
ens queden res
minuts escassos
per repassar una mica
l'agenda d'activitats
de la setmana
t'has creu pensatiu
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
el tenim
sempre això
canviar una mica
la perspectiva
i això ho han fet
tots els pintors
o almenys
diguéssim
els que han passat
més a la història
doncs clar
és realment
veure la realitat
d'una altra manera
i això
com podeu veure
també es pot fer
amb una conferència
i a més
amb una mirada
que et fa pensar
en coses
en què segurament
si fas la visió tradicional
penses en unes altres
és evident
jo també vull començar
a la inversa
jo soc una mica
començaràs per dir homenja
començo per dir homenja
si veieu el cartell
el calendari
d'aquest mes
del mes de març
de l'espai
Caixa Fòrum
i trobareu tot un seguit
de medusas
són això?
això és la guerra de Troia
això és la guerra de Troia
això és la guerra de Troia
que justament
és el dimanche
a les 6 de la tarda
arts escèniques familiars
això
la guerra de Troia
la de l'Helena
i
això
la invasió dels grics
de la ciutat de Troia
això és plecat per a nens i nenes
de partir de 5 anys
exactament
té un mèrit
i al matí
al matí pintarem l'aire
què va ser?
què és això?
pintar l'aire
a les 12
taller familiar
és un taller
a partir de l'exposició
justament
en el qual
doncs es proposa
doncs això
aprendre
algunes tècniques
alguna manera
de pintar
un
sempre des del punt de vista
del joc
no?
també
i bé
es diu
pintar l'aire
que és un títol ben suggerent
i a partir de tot el que hem anat dient
vull dir
ja m'ho imagino
vull dir que en el fons
clar
pintar
escopsar
un moment
que passa
que passa volant
no?
i jo crec que aquest
que aquest taller
doncs està molt bé
en aquest
en aquest sentit
no?
vull dir
de poder fer pensar
amb els nens
en aquest cas
a partir de 6 anys
o sigui
més o menys
a la mateixa edat
podeu fer un doblet
matí taller
tarda
espectacle
doncs això
aprendreu a pintar l'aire
molt bé
i després
o abans
concert
el dissabte
a les 8
de
deixem-ho dir
Gennady
Jovenko
jo ja veus
que no m'he atrevit
a dir-ho
jo ho he provat
i espero que no hi hagi
que no hi hagi
persones de l'est
escoltant
o sí
però vull dir
que almenys
que haguem quedat
que haguem quedat
prou bé
estem parlant
dels concerts
de música
doncs més
més clàssica
per entendre'ns
exactament
amb obres de Prokofiev
un rus que va estar
a Catalunya
justament
en el temps
dels que parlem
Rabel
i Mussorski
com podeu veure
també aquí
hi hauria una mirada
una mica més
des del fred
vull dir
perquè
tenim músics russos
i no tant
sencersos
teniu en Rabel
evidentment
però no tant
com l'altre dia
amb el Triòria
és que
et diu això del fred
perquè han lligat
els concerts musicals
amb el paisatge
totes són sensacions
en aquest cas sonores
i t'estàs pensant
que jo també
amb les pintures nocturnes
que deia
sí
exacte
pot ser quadra
no sé si ho hem fet
tan forçadament així
però realment
crec que
i quadra
jo crec que
arran d'aquestes
entrevistes
que anem fent
i les diferents visions
i les conferències
vaja que bé
les conferències
nosaltres aquí fem una pinzellada
m'assembla que hi deu haver
visitants del Caixa Fòrum
de l'exposició
que repeteixen
que tornen
i ho veuen diferent
exacte
i el que abans
ho deia molt seriosament
segurament es poden fer
mirades
totalment diferents
Carles Marquès
un plaer com sempre
i fins dilluns
vinent
fins dilluns
excellentes
peek in on
faculty
slash
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
sol