Pràcticament 11 minuts sobre les 11 del matí.
Continuem al matí de Tarragona Ràdio,
a la sintonia del 96.7 de la freqüència modulada,
també a través de tarragonaradio.cat
o a través de l'aplicació TuneIn,
si ens escolteu a través del vostre dispositiu mòbil.
Comencem l'espai infermer,
un espai que fem en col·laboració
amb el Col·legi d'Infermers i Infermeres de Tarragona,
aquest espai quinzenal,
que us oferim quinzenalment els dijous,
aproximadament en aquesta hora.
Avui ens acompanya la Cristina Rey,
ella és infermera, actualment directora
de l'equip d'atenció primària Tarragona 1.
És antropòloga i des de l'any 2007 al 2011
va realitzar un treball de camp,
un estudi sobre prevenció del tabaquisme en escolars
a l'ESO, anomenat TAP-ES.
Cristina Rey, molt bon dia.
Molt bon dia.
És correcte, tot el que he explicat?
És correcte.
Sí.
Hem d'abordar diversos temes,
diverses temàtiques al voltant del tabaquisme.
Si et sembla, comencem.
Què és exactament TAP-ES?
Què has estudiat en aquest projecte, en aquest estudi?
Bé, és un projecte que va...
que se li va otorgar una beca del FIS,
del Ministeri,
en el que preteníem,
a través d'un assaig clínic,
avaluar, doncs,
a veure si, en unes activitats d'educació sanitària,
aquests joves de l'escola començaven a fumar més tard o no fumaven.
Disminuïm la incidència i la prevenència del consum de tabac en els escolars.
És això, en resum.
Podem parlar de dades estadístiques en el consum del tabac?
És a dir, per exemple, quan comencen a fumar els adolescents avui en dia a Catalunya?
M'imagino que l'estudi és centrat en Catalunya, no?
Aquest estudi el van fer tant els instituts d'arreus com els instituts de Tarragona.
Ah, centrat en la demarcació de Tarragona.
Sí.
D'acord.
Doncs, quines dades són més remarcables, més destacables d'aquest estudi?
Nosaltres vam començar amb els alumnes de primer d'ESO,
que tenen uns 12-13 anys,
i ja vèiem que hi havia alumnes que ja havien començat a fumar amb aquestes edats.
Amb 12 anys?
Sí, sí, sí.
No és la majoria, però sí que a partir d'aquesta edat és quan nosaltres volíem incidir.
La prevenció, com més abans, millor.
Però bé, amb aquesta edat ja vam poder fer feina.
I a partir d'aquí, què feu? Com us centreu aquest estudi?
És a dir...
Sí, l'estudi el que pretenia era veure si activitats dirigides per a infermeria
feien que aquests alumnes comencessin a fumar més tard o que no fumessin.
Llavors hi va haver una sèrie d'instituts on se feien unes activitats d'educació sanitària
i amb uns altres instituts on no es feien aquestes activitats.
I quines conclusions no he extret?
Bé, això m'avanço, però el proper dimecres hi ha una jornada a la Universitat Rovira i Virgili
on presentarem els resultats finals.
Val.
Però bé, podem dir que...
Vinga, doncs fins on puguis llegir, eh, allò com...
Està d'on podes leer.
Vinga, podem dir que sí, que bé, que els adolescents comencin a fumar
no és només per una única causa, no és perquè el company fumi,
sinó que és multicausal, i que nosaltres vam poder fer una miqueta de treballet, no?
en quant a la pressió de grup, en quant a l'educació a casa, a l'escola,
i que sí, que les activitats d'educació sanitària influeixen en que aquests alumnes no foment.
Quines activitats d'educació sanitària es van dur a terme a l'institut,
que sí que les va fer, clar, en comparativa amb el que no les va dur a terme?
A tots els instituts, tant els que van ser control, que són els que no se van fer activitat,
com els que van ser intervenció, sempre se'ls va fer un qüestionari al principi de curs
i dues coximetries, que és una prova molt senzilla en què l'alumne,
bé, la persona que se li fa ha d'expirar l'aire de la respiració
i mirar els nivells de monòxid de carboni.
Això se'ls va fer a tots.
I ni que sigui una activitat molt simple, ja és en si una activitat,
perquè és un qüestionari i és una prova.
I després als centres on es va fer una activitat, una intervenció,
es van fer tres intervencions al llarg de l'any, una intervenció cada trimestre.
Els nens estan predisposats a fer aquest tipus d'activitat, aquest tipus de qüestionaris
o fins i tot aquest tipus de proves que, clar, en un moment donat, imagino que els poden delatar.
Sí, és cert. En principi vam tenir molt bona acollida.
Sempre hi va haver algun alumne que no ho volia fer,
però vam demanar l'autorització corresponent,
ho vam fer tot com tocava i no vam tenir majors incidències.
Per què comencen a fumar els nens?
És a dir, es guien aquest model?
Són model dels adults?
Segueixin aquest model de conducta?
Segueixin aquesta pauta? O per què ho fan?
Sí, jo m'he interessat una miqueta més en la percepció que tenen els adolescents al tabac.
Cal remarcar que bé, que en aquest estudi no estic jo sola,
sinó que la idea va ser de la companya en part de Valdivieso,
que avui no ha pogut estar aquí,
i després de dues companyes més, la Marissa Barrera i l'Esther Granado,
que tampoc no hi són aquí, però que entre totes hem portat endavant.
Ha estat una feina comú, eh?
Sí, una feina comú i de moltes més professionals,
sobretot infermeres que ens han ajudat molt amb la coordinació amb els instituts.
I a mi m'agrada més la part de la percepció,
potser per la meva formació en antropologia,
i, bueno, hi havia quatre preguntes que els fèiem als adolescents,
doncs si creien que el tabac estava de moda,
i sí, els alumnes continuen pensant, els joves continuen pensant que fumar està de moda,
i això diu molt.
I que és un fenomen social.
És un fenomen social, sí, sí.
Afecta d'igual manera a tots els joves el fet de fumar?
Bé, nosaltres a l'estudi vam veure que hi havia diferències
en quant a l'origen, en quant al lloc on viuen,
en quant al centre on van, si és públic, si és privat,
en quant si els pares fumen o no fumen,
hi ha diferències, sí, sí.
Clar, tot això ho heu estudiat o no?
Sí, sí, tot això ho heu estudiat.
Sí, tots aquests factors els heu...
Els hem recopilat en el qüestionari i, bueno, formen part dels resultats.
Clar, és un tema que suposo que molta gent coneix,
però el fet de fumar i, sobretot, de començar a fumar
amb edats tan, doncs, tan avancades, tan...
Joves, no?
Tan joves, sí, gràcies, tan joves, pot provocar a la llarga problemes de salut greus.
Doncs sí.
Podríem dir que a nivell mundial, i això són dades de l'OMS,
el 22% de la població mundial major de 15 anys actualment són fumadors
i que aproximadament uns 6 milions de persones moren per causes relacionades amb el tabac,
bé siguin fumadors o no fumadors.
I això significa, per fer-nos una idea,
que hi ha una mort cada 6 segons al món relacionada amb el tabac.
I els joves coneixen aquestes dades?
Vosaltres els hi heu facilitat, els hi heu explicat?
Nosaltres els hi vam explicar en la sèrie de les activitats,
els hi vam explicar totes aquestes dades,
i vam fer diferents activitats relacionades amb la publicitat,
amb la pressió de grup...
Llavors la pregunta és, si coneixen aquestes dades,
per què continuen fumant, aquests joves?
Bé, això també forma part del nostre estudi, no?,
el per què comencen.
Ja ho diem, és multicausal, no hi ha una única causa.
És difícil?
Convèncer aquests joves perquè deixin de fumar?
Bé, no és que sigui una tasca difícil,
sinó que és una tasca del dia a dia.
L'important per nosaltres és que no comencin,
més que ho deixin, no?
És que no comencin, sinó que comencin com més tard millor.
És a dir, que tal problema d'origen.
Doncs sí, la prevenció.
Deies que feu especial incidència a temes com la publicitat,
la pressió de grup, després parlem de la publicitat.
Amb el tema de la pressió de grup, a què us referiu?
És aquella causa que, clar, com els companys fumen,
doncs jo també ho he de fer?
Doncs sí, això ho vam veure que era com...
Estava a gairebé tots els alumnes que fumaven, no?
Que fumaven els seus amics.
O sigui, que és molt important que el grup d'amics no fumi,
perquè el jove tampoc no fumi.
Perquè hi ha aquesta imitació.
Hi ha aquesta imitació.
Sí, sí.
O sigui, que les causes, com deies, són variades.
Amb el tema de la publicitat,
tenim un problema amb la publicitat del tabac?
Com...
Ara mateix la publicitat, en principi, està prohibida del tabac?
És cert, està prohibida.
Actualment la llei prohibeix la publicitat als mitjans de comunicació.
Però se'n fa.
Però se'n fa.
Nosaltres vam escriure un article que està publicat
en quant a la publicitat encoberta del tabac
en les sèries de televisió que tenen producció espanyola.
I vam poder demostrar, per dir-ho d'alguna manera,
que aquesta publicitat existeix.
De quina manera, per exemple?
Doncs si se'm permet una mica dir algunes marques...
Sí, sí, també.
A vegades nosaltres, quan mirem una sèrie de televisió,
podem veure un ordinador i veiem una poma.
Ahà.
Encara que no aparegui aquesta publicitat directa,
nosaltres ja identifiquem que és un ordinador amb una marca determinada.
A vegades consumeixen una determinada beguda
que és de color vermell, amb unes lletres en blanc.
Ja sabem a què es refereix.
Doncs amb el tabac passa una miqueta el mateix.
Hi ha algunes sèries que de cop i volta utilitzen el tabac
per transmetre algunes escenes en les que no caldria.
El tabac no diu massa més cosa.
Pot ser no surt una marca concreta,
però sí que surt el fet de...
Amb algunes sèries vam poder identificar que sí que sortirà.
Sí, fins i tot la marca.
Fins i tot la marca.
I amb d'altres, per exemple, una cosa molt peculiar
que ens va cridar molt l'atenció és que en una determinada sèrie,
just després que l'actor principal revés un tret al pit,
doncs demana una cigarreta.
És una cosa tan irreal,
però que nosaltres a la sèrie ho podem veure.
I per què ho fan això?
És una tècnica purament de marketing,
purament de publicitat d'aquella companyia o d'aquella empresa?
Segurament hi ha un rerefons que nosaltres no podem,
ara per ara, plasmar ni concretar,
però, esclar, és molt evident, no?
Però això és publicitat encoberta.
Això és publicitat encoberta.
En anglès es diu placement,
és una cosa que està molt estudiada
i fins i tot als Estats Units,
que es dediquen molt a fer estadístiques,
veuen que a través de la prohibició de la publicitat del tabac
s'incrementen les imatges on apareixen persones fumant.
En principi,
amb tret aquesta publicitat encoberta,
diríem que la publicitat del tabac està prohibida,
però les campanyes contra el tabac continuen?
contra el tabac, sí,
hi ha un gran grup de persones, d'associacions,
que dia rere dia fan els seus treballs
per anar en contra del tabac, sí, sí.
I a nivell publicitari?
És a dir, aquells anuncis que fa un temps
podíem veure a televisió,
podíem sentir per la ràdio...
Sí, continua, aquesta tasca continua.
A més a més,
la setmana que ve,
és la setmana reconeguda com a Mundial
enfront del tabac,
hi ha un dia concret,
que és el dia del tabaquisme, no?
I, bueno, aquestes campanyes continuen, sí, sí.
I què en penseu de les polítiques
que es donen a terme
per part de les administracions públiques?
Són efectives?
Sí, i tant, són efectives,
i els estudis així ho demostren.
Considero que al nostre país,
doncs,
s'ha fet una tasca important,
però que cal continuar amb aquesta línia, no?
Amb les lleis que donen suport
a que es prenguin aquestes activitats.
La gent té molta informació
sobre els efectes del tabac,
la gent en general,
els joves més en concreció,
però existeix?
És a dir,
tenen prou informació sobre el tabac,
sobre els efectes?
Bé, jo considero a nivell personal
que avui en dia, no?,
estem en l'era de la informació
i la podem tenir a través de qualsevol medi.
En general, considero que sí,
que els adolescents estan prou informats,
el que passa és que moltes vegades
cal aquesta informació a peu de terra, no?
Més que buscar-la per internet
i els mitjans, sinó, doncs, bueno,
anar als instituts,
donar aquesta informació,
parlar les coses,
això els hi va molt bé als joves.
Clar, per molt que hi hagi un excés d'informació,
si un dels factors que més incideix,
com ens comentaves,
és aquest factor social
que continua afavorint
la persistència de l'hàbit de fumar,
doncs s'ha de fer un treball més quotidià,
més al dia a dia, no?
Sí, més...
Parlem de la prohibició de la publicitat del tabac
i què hi diu la llei?
És a dir, hi ha més lleis referents al tabac?
Sí, bueno, ja coneixem tots, no?,
la prohibició, doncs, als espais públics,
els centres sanitaris, no?,
una cosa que en algunes sèries de televisió
vèiem que es podia fumar en alguns hospitals,
doncs bé, això ara ja és inimaginable,
els parcs, els llocs dels infants...
De fet, fa alguns anys, potser,
amb aquest mateix estudi
podríem estar fumant alguna cigarrera, no ho sé, eh?
Podria ser, sí, sí.
Bueno, jo recordo,
i no soc gaire gran,
que el meu professor a l'institut fumava classe.
Sí, certament, jo també ho recordo,
sí, sí, és veritat.
És a dir, que això sí que s'ha fet
un desenvolupament positiu.
Sí, sí, és una tasca important.
L'OMS, si ens posem a la seva pàgina,
dona com a sis polítiques
per a posar freu una mica al tabaquisme.
Entre elles, si em permets,
doncs comenta vigilar el consum
i les polítiques de prevenció,
que és una eina molt important,
protegir la població de l'exposició,
que una mica és el que estem aconseguint,
sobretot els joves i els infants,
oferir ajuda a la gent que fuma
per intentar deixar-ho de fumar
i aconseguir-ho.
I aquí a la demarcació,
doncs, hi ha un grup,
no?, l'Associació de Prevenció del Tabaquisme,
aquí a Tarragona,
que fa aquesta tasca,
des dels centres sanitaris,
doncs també s'està oferint
aquesta ajuda a la població,
advertir dels perils del tabac,
això ho veiem, doncs,
als cajetins de...
A les mateixes caixes dels cigarretes, eh?
I, bé, fer complir les prohibicions
sobre la publicitat
i la promoció del tabac,
que, bé, és una mica en la línia
que va en les lleis.
I una cosa que potser no agrada tant,
però que també és el que està fent
el govern,
que és elevar els impostos del tabac,
que és una mesura que no agrada,
però que, en definitiva,
sí que té els seus resultats.
Aquí no agrada el consumidor.
Aquí no agrada el consumidor.
Òbviament, el consumidor, eh?
No, pujar els preus ara
en aquests moments que vivim,
no?, en el context sociocultural,
doncs, no és el que més agrada.
Però, bé,
si em permets en castellà,
no hi ha mal que por bien no venga
i a vegades és necessari.
És necessari, no?
Clar, imagino que aquesta pregunta
és molt utòpica,
però com podem deixar de fumar?
Bé, en principi,
fer-se la pregunta
ja és molt important.
Si un ja es pregunta,
no?, com pot fer-ho?
Ja veu que ja hi ha un problema,
que és una cosa negativa
i que s'ha de deixar.
A partir d'aquí,
quan un és,
doncs bé,
si no pot ell sol,
demanar ajuda
als centres sanitaris,
infermeria, medicina,
podem oferir una ajuda important.
Sobretot,
intentar personalitzar
una mica aquest camí
per deixar de fumar
i plantejar-se el dia B, no?
Diem, doncs,
vinga,
a partir d'aquest dia
deixar de fumar.
Sí, ha de ser així, de cop.
Un dia decidir,
a partir d'aquest dia,
jo acostumo
a no ser massa dràstica.
Crec que s'ha de personalitzar
i també no hi ha...
Dependrà del cas
i de l'addicció
i del nivell.
Sí, sí,
cada fumador és un món,
per dir-ho d'alguna manera.
I a partir d'aquí?
I a partir d'aquí,
molta força,
molts ànims
i el repte ha de ser dia a dia
sense pensar en el futur.
És a dir,
que aquell,
vaja,
aquell comentari
de al canviar la fi
és força de voluntat
és veritat?
Sí, sí,
és veritat.
Sobretot els fumadors
que pensin en el dia a dia.
Un dia que no fumen,
doncs és un dia guanyat.
I començaran potser a veure
el que els aporta
no fumar.
Segur, segur.
Es cançaran menys, potser.
Tindran uns hàbits
de vida més saludables.
Els primers dies
ja hi ha uns beneficis,
sobretot en l'olor,
en el gust.
Què notem?
Quins beneficis notem?
A curt i a llarg termini?
A llarg termini,
doncs bé,
són tots relacionats
amb la salut.
A curt termini,
les olors,
també val a dir-ho,
el cos que té el tabac,
no cal anar-ho a comprar,
no es perd temps.
el temps de sortir a fumar.
Aquells diners es poden invertir
en altres coses.
En altres coses, sí, sí.
Les olors, el gust,
això és una cosa
que la gent de seguida
ens ho diu, no?
La roba, sobretot,
doncs et deixa de fer
aquesta olor peculiar
a tabac.
Doncs amb aquest estudi
avui ens he dit
en moltíssimes coses.
Cristina, no sé si ens deixem
algun punt
per comentar
de l'estudi,
perquè vaja,
doncs esperem, potser,
dimecres, no?
A tenir els resultats,
aquests resultats definitius
que ja ens avançaves abans.
Segur que ens deixem moltes coses,
però bé,
jo dic que convidem a tothom,
la sala és petita,
però podrem fer un espai
a que tothom pugui
escoltar els resultats
i una miqueta part
del nostre treball.
Serà dimecres?
A partir de quina hora?
Dimecres,
si no recordo malament,
a partir de les 4,
a la Universitat Rubí i Vergili,
aquí al Campus Catalunya.
En tot cas,
els resultats
sembla que són
encoratjadors,
si més no?
Sí, són encoratjadors,
també hem fet
diverses publicacions
en revistes
i la informació
és accessible a tothom.
Molt bé,
doncs estarem pendents
també d'aquesta informació.
Cristina Rey,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
a l'espai infermer.
A vosaltres,
moltes gràcies.