Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
positivament. Ja us ho vam explicar, eren dos dies
de pajaritu, enguany, una
gentassa i amb més activitats
a part del que és estrictament la baixada.
Això vol dir gestionar moltes coses
i la gràcia també que esteu aquí ara
a l'espai al carrer és que vau comptar per fer
tota aquesta gestió amb diferents entitats. Vau fer xarxa,
no?, que és allò que
les entitats que organitzen actes
socials ja és el que ens agrada.
Correcte, perquè nosaltres la PIPEL
només tenim un any,
el pajaritu de l'any passat ens vam crear,
portem un any i poc de trajectòria
però tenim molt clar que nosaltres som
d'alguna manera, les nostres bases,
els nostres estatuts comenten i diuen
que hem de gestionar i produir
esdeveniments i actes.
Clar, nosaltres sols no farem res,
el que hem de fer és mirar-nos la cara
amb altres entitats, empreses i l'entorn
nostre de la nostra ciutat.
I Casa Lamic era un referent que tenim
clar que tenim que picar a la porta,
per això ho vam fer el mes de setembre, i vam parlar
amb el Xavi del plan, ei, presenteu-nos,
què feu, què deixeu de fer...
I per què teníeu clar que havíeu de comptar amb el Casa Lamic?
Perquè n'hi ha moltes entitats a Tarragona.
Bé, perquè Casa Lamic fa...
Bàsicament perquè porta una trajectòria
molt àmplia, més de 30 anys
donant cobertura, donant
cobertura a un espai
que molta gent no considera que és Tarragona,
com són els barris, que potser diuen
Tarragona, torreforta, d'alguna manera
pugem a Tarragona i tal, i era una mica de
no, no, el pajaritu és
no només és un acte per la gent de Tarragona
del casc antic, sinó és un acte tot
obert, i era una mica de
passeu el francolí i nosaltres també volem
passar el francolí, no?
Ajuntem-nos.
Es comenta, vaja, allò parlant
amb gent, que potser Carnaval
és de les activitats en què
participa més gent dels barris
que venen a Tarragona, perquè a vegades
hi ha activitats que no, que es fan només els barris,
o que es fan per tothom, però hi ha gent
que es queda als barris i no acaben d'arribar
a la ciutat, no? I en canvi, Carnaval
sembla que sí, que hi ha molta afluència.
En aquest sentit va ser molt lligant.
A més, dissabte al matí també es fa
a la rua dels barris de Ponent.
Sí.
Vull que nosaltres també històricament
hi participem com a Fundació Casalamic
amb el centre obert i les famílies.
Però després aquesta gent de la rua
venen al centre a veure...
Sí, sí.
Venen i participen.
I participen.
Perquè són els diferents barris,
jo crec que tenen un gran volum
a les carrosses, no?, de la rua
de la darda, del dissabte, vull dir que sí.
Sí, sí.
Bé, doncs nosaltres també ho vam trobar
molt interessant i molt divertit, no?,
que ens contactar, doncs, amb la gent de la PIPEL
i poder fer una mica de col·laboració.
Quan ens ho van dir, ens va agradar moltíssim.
Després també vam voler implicar
que al final no va poder ser el patronat, no?,
que fessin una mica de representació institucional.
Però, bueno, al final vam acabar sent el Jordi,
la Rosa i jo, que vam participar com a jurat.
En què va consistir la col·laboració en això,
en aquesta participació de la Fundació Com a Jurat?
Com a dir el Jordi, el fet de trucar al Casaramic
era també invitar part dels barris
i donar-los aquest micròfon.
És una forma de donar a conèixer,
perquè potser el Casaramic,
que el treballa tant als barris de Ponent,
no és massa conegut, o no era massa conegut,
ara que heu començat a arribar a la ciutat, trobo.
I creiem que podien aprofitar aquesta plataforma,
que teníem, podríem dir aproximadament,
unes 6.000 persones mirant-nos durant l'acte.
Aprocs no, Joan, ho pots confirmar?
Segons la Guàrdia Urbana eren unes 150, més o menys.
Però segons el servei de bar?
Sí, segons el servei de bar,
que és un molt bon indicador,
la quantitat de cervesa que gastes,
doble més que l'any passat amb...
No més cervesa, sense comptar vermuts ni altres coses.
Doble, directament, doble,
que vam tindre que córrer.
Ara passarà a buscar algun barril de més.
Correcte, correcte. Joan, continua.
Més de 6.000 persones.
Sí, sí, per suposat.
Pels dos dies, en total.
No, el mateix dissabte comptem.
El mateix dissabte, sí, sí.
El dia El Pajarito.
Sí, correcte.
I és això que comentava el Joan,
que quan nosaltres convidem,
o pensem, o ens raonem,
de qui volem que formi part del jurat,
no és allò de fer senyal o adedo
perquè aquest motiu, no?
Si no, hi ha un rerefons,
hi ha una justificació,
que és per això el que diu el Joan,
de vam escollir a casa l'amic,
perquè, home, aquí a Tarragona
no s'han sentit la seva tasca
i que deixien de fer tot això
no està bé prou dit
tenint en compte la seva trajectòria.
Per això els vam dir, veniu aquí,
i així us feia una mica el vostre posicionament
i que Tarragona es faci ressò
que a 3 quilòmetres de la Passa de Font
hi ha gent que fa una tasca molt bona.
I també coneixem una mica la tasca
o la vessant més pallassa del Javi.
El Jordi també ens la va demostrar
i la Rosa jo crec que també va saber
desenvolupar bé el seu paper
i la veritat que estem contents
tant del paper de la Fundació Casa l'amic
com tot el jurat que vam tenir el dissabte.
Qui més vau tenir de jurat?
Vam tenir el Perigil Sound,
que és una entitat de Reus.
De Reus?
De Reus, sí, sí, sí.
Vam tenir una lluita interna.
Això és una mica inèdit, eh?
Ja ho diem,
que ens hem dit mirar les cares,
tant sigui amb gent de Reus
com amb gent dels barris,
amb gent de...
Qui són els Perigils
i com és que els vau triar?
És una entitat cultural també
que només treballa a Reus,
bé, ells posen que volen treballar
al Camp de Tarragona,
però en aquest cas només treballen a Reus
i realitzen diferents festes
durant l'any també
a les festes majors de Reus
i és una entitat que durant el 2012
va celebrar el seu desaniversari
i creiem que també és,
més enllà de crear aquesta xarxa
que estem parlant,
encara que sigui travessant aquesta frontera
a Tarragona-Reus,
doncs és una forma de coincidir amb ells.
Vam tenir també el Raül Cid,
que és formar part dels Estrombolíges Band,
és una banda que fa un any que ha començat,
ara trauran un disc
i també volíem donar-los una mica de ressò.
I per últim sempre intentem buscar
una persona una miqueta més mediàtica,
una persona més famosa
i aquest any ha sigut l'Agustí Forner,
periodista de TV3,
que en un principi jo dubtava una mica
a veure quin paper jugaria,
però també estic molt content,
bueno, jo estic content
i crec que tota la propera estem contents
de quin paper.
Què havia de fer el jurat,
què havia de fer?
Què havíem de fer?
Valorar, però a més posar una mica de canya,
no?
Sí, havíem de fer.
O sigui, éreu speakers.
Dinamitzar una miqueta.
Sabia de fer...
Ben bé no ho sabíem, eh?
Fins al dijous.
Ens pensàvem que aniríem baixant
a les Andròmines
i aniríem agafant anotacions,
puntuant,
però quan vam anar a una reunió així de prèvia
el dijous,
ens van explicar que...
La mecànica.
La mecànica que havíem d'anar disfessats
dalt de l'escenari tota l'estona
i que ens aniríem passant al micro
per anar fent comentaris
com si fos una Operación Triunfo,
però d'Andròmines...
Un bo de amarillo, no?
Sí, sí, una mica així també.
Fer de padrines dalt d'un escenari.
El que fa tota la Tarragona a la Rambla,
vull dir, a la tarda,
sentats allí
i quan passa la gent
comences a criticar
mira aquesta falda, mira què porta,
mira quins tal...
Pots fer el mateix,
agafar una gent de Tarragona
d'un escenari
i que valorin
com són les Andròmines.
Correcte.
A veure,
si fem valoració
de tot el cap de setmana,
perquè això
us hi vau posar ja divendres a la tarda,
em sembla,
dissabte,
bé, dissabte,
a la que era la baixada
estava ple com un ou, eh?
Esteu contents de com va anar tot?
Molt, molt contents,
molt agraïts
perquè és que
jo crec que no entravem ja,
vull dir,
no entravem,
estàvem tots,
vull dir,
ja no entravem.
Ara,
clar,
que ara,
quan el diumenge
féssim la reunió interna
de l'entitat
per valorar
si la tornem a fer,
que això serà una pregunta
que sempre ens la fem,
si tornem a fer
la baixa del pàgri del 2014,
també haurem de decidir,
en cas que sigui afirmatiu,
si ho repetim al mateix espai.
Perquè és que realment,
clar,
si ho repetim al mateix espai
perquè...
Doncs mira que és gran allò, eh?
El tema del públic
i el tema que, per exemple,
les Andròmines,
aquest any,
hi ha hagut 27 participants,
hem augmentat de 23,
hem passat a 27,
i la qualitat d'aquestes Andròmines
va pujar molt,
moltíssim.
I jo vaig veure
algun grup massiu, eh?
Algun grup amb molta gent,
molta, molta.
Correcte.
I per aquest fet,
a lo millor,
tant pel públic
com pel tema dels participants
que s'estan currant
i per només donar-los un minut,
que no arriba ni a un minut,
vull dir,
la seva exhibició,
potser serà una de les coses
que haurem d'enraonar
juntament amb l'Ajuntament
l'any vinent,
si la PIPEL està disposada...
Sí, sí, però teniu el lloc alternatiu
perquè és el gran que d'aquesta ciutat.
On?
És la gran pregunta.
Tarragona fa molta pujada i baixada,
és el que trobarem.
Al reu és molt plana.
Al reu no anirem.
Al reu és plana.
Ai, que us veig pel vi, el Brian.
Ai, que us veig pel vi, el Brian.
Vindràs a la reunió
i tindràs vot, si vols.
El que passa que la gràcia
també de fer-ho
aquí a la plaça Escorxador
és que tot queda com a recollidet.
Exacte.
I a dalt hi ha l'espai
pels serveis de bar
i per què es posin.
Pel viatge que vam crear.
Però si ho fem al vial aquest,
al passeig palmeres
podríem fer els boxos, no?
Hòstia, ho tinc.
I al recinte feria
el finalitzar i el vermut.
Dins de la PIPEL
tenim moltes persones
que treballen en diferents camps,
arquitectes, etcètera,
que ens faran un plànol i...
Sou molta gent, no?
És a dir, que hem de fer xarxa.
Quants sou la PIPEL?
La PIPEL...
PIPEL PIPEL.
Jo, allà començem amb el PIPEL PIPEL.
No, quants heu participat
en aquesta baixada del pàcil?
Està inscrit unes 15 persones.
Som 15.
Som 15, però també
hem de fer un reconeixement públic
a tots els amics de la PIPEL
i a tota la família
i maros i mares i pares
de la PIPEL
perquè sense ells
no els divenem diners, no?
Però els divenem temps
i recursos del plan.
Ens podeu vigilar això?
Pots estar a la barra
durant cinc hores?
I ho fan també
per amor a l'art,
com nosaltres.
La infraestructura, com va tot això?
Perquè clar, altres dèieu,
és que ens hi posem molt aviat
perquè hem de descarregar
bales de palla.
Clar, jo fins que no ho vaig veure
no ho vaig entendre.
Unes bales de palla enormes.
Vull dir, això és el més pesat
que feu per organitzar-ho tot.
És de les tasques més divertides.
Sí.
Vull dir, les bales de palla.
Que les baixar també.
No, però és molt més divertit
perquè ve el Magí
amb la seva furgoneta
amb les 100 bales de palla
a les 7 del dematí
tots contents.
Cent.
No, quantes has dit?
Cent, cent.
Cent bales de palla.
Fins unidades, sí, sí.
Són moltes, tantes n'hi havia.
Són moltes.
Tantes n'hi havia.
Jo no sé comprar
les bales de palla.
Bueno, un granger,
un pagès.
I després què el feu?
Aquest any van vindre de bonastre.
Aquest any van vindre de bonastre.
Descarneu després, eh?
Clar.
És un lloguer.
És un lloguer.
Quina gràcia.
És un lloguer.
És un món el món de les palles.
Sí, sí.
Hem trobat 4 o 5 proveïdors i tot, no?
Molt carnavalet tot.
Plagat.
Tot, tot.
Sí, s'ha quedat bé.
Doncs això és el més divertit.
L'única cosa és que
els prejudicats són els veïns
que des d'aquí un cop més
agraïm la paciència,
tolerància,
aquest any molt més
perquè fins a les 5 vam durar
aquest any, de la tarda.
I no xerrant, no xerrant, no xerrant
que jo sentia la veu del Javi
pels altaveus.
Dic que este hombre no calla.
Correcte, correcte.
Que agraïm el veïnat
que es va portar molt bé
que gràcies per la paciència
perquè entenem que hi ha gent
que està més disposada que altra, no?
Però no vam tindre
cap tipus d'incident amb el veïnat.
Vaja, per tancar el tema
de la baixa del pajar i tu,
valoració més que positiva,
què us va sorprendre?
Tu no havies estat mai de jurar?
No ho havies vist mai
des d'aquesta perspectiva?
Jo, diverses vegades he sigut jurat.
Sí? Ah, va, així, ja.
Abans, quan organitzava
la colla del pajarito
amb el Jordi Illo,
potser, cinc anys o sis havia sigut jurat.
Pots veure aquesta evolució
que ara deien ells,
que cada cop hi ha més qualitat,
la gent s'ho corra més.
Sí, sí, sí.
I més nombrós, no?
Vull dir, grups sencers
que s'organitzen
des de l'associació de pares i mares
de l'Olga Txirinacs,
per exemple,
que són tot una collada
o, per exemple...
És a dir, collado o collada?
Collada, collada.
Quines subordinades.
Collada,
agrupaments, escoltes,
no? També hi havia...
Sí, una residència de la Merced.
Els nens del centre de la Merced,
com diu el Joan,
col·legis...
Sí, sí, sí.
Companys de feina...
va agafant que la gent
s'organitza allà
per la Baixada del Pajarito,
que abans veies
que eren una parella,
allò, dos o tres persones
que organitzaven
la Baixada del Pajarito.
I ara ja són grups.
I ara ja són grups,
nombrosos, nombrosos.
No vam veure Tarragona a ràdio,
no vam veure allí
que vam dormir a Tarragona a ràdio,
no?
No.
A més,
quan us estem esperant
ja fa dies...
Nosaltres la Baixada
ja fa temps que l'hem fet.
Punto y aparte.
Escolteu,
algun...
Clar, no us demano
qui va ser el guanyador,
perquè hi havia
diverses modalitats,
diversos premis,
no?
El premi MacGyver,
el premi...
A la Baixada
no busquem la rivalitat
ni busquem la competició.
Bueno,
competició,
el donar premi sí que és,
no?
Competició una mica,
però intentem premiar
el màxim de participants
i valorar diferents...
diferents...
diferents coses
del que ens presenten
els participants.
No intentem
que guanyi ningú
per velocitat.
Sí,
perquè n'hi havia que...
Ràpid, ràpid,
no, no.
Era càmera lenta,
semblava.
N'hi ha premis,
no,
que valoren potser
l'originalitat,
altres que sí,
l'enginy.
Podríem destacar el premi
que vam crear aquest any,
que era el de...
Cada any en creem diversos.
Hi ha sempre novetats,
no?
Però et doneu alguna cosa
de premi o no?
Sí, sí, sí.
Ah,
no ho sé,
vinguin a posar...
Que et penses
de fer en fum?
No,
però amb un diploma,
amb un diploma...
No,
diploma...
Una bala de palla
cap a casa.
No,
hi havia un diploma.
Home,
aquest any els trofeus.
com aquest per posar-t'ho
davant del cotxe.
Ui,
doncs jo amb això
ja estaria contenta.
Però nosaltres anem més enllà,
o sigui,
si tu estiguessis contenta aquí ja...
Rosita,
cervesa Rosita,
tenim uns aquàlis allà també
i després entrades al cine,
forfetsdesquiades.com...
Nens,
molt bé,
no?
Un pack i un rabi
ens va donar un lot de producte
de verdures,
oli,
del set d'oli...
Clar,
és que guanyen grups,
però guanyen grups
de molta gent també,
no?
Sí,
per repartir això.
Ja,
tu l'oli,
a sorteig,
a sorteig després.
Sobretot això,
destacar el premi
de qui paga guanya,
que era nova...
Hi havia una categoria
que era qui guanya paga.
Qui paga guanya.
Qui guanya paga.
Perdoneu.
Estic una mica deslèxic,
encara estem amb el Rasa
com Pajari i tu.
Hi havia la categoria aquesta
i justament per 68 cèntims
va guanyar,
se li va seleccionar
que va ser l'entitat
Boramar
qui va fer aquesta aportació
i van guanyar
per membres del jurat
del Pajari 2014.
Espera,
que és en esponsors,
com un micromecenatge.
No, no, no.
Vam crear aquest premi
que en aquests temps
que estem vivint ara,
la definició era aquesta,
aquests temps
que estem vivint ara.
Qui paga?
Que tothom roba
i aquí ningú pringa ni res,
doncs fèiem el mateix,
que paguessin el jurat
el que creguessin
per guanyar un premi.
68 cèntims.
I els primers que van venir
ens van oferir 68 cèntims
i com que els premis
no són públics,
o sigui,
les categories sí,
però els premis no,
allí vam anunciar
que els que havien pagat,
que havien sigut
els diables de vora mar,
seran part dels membres del jurat.
Sí que us deixeu comprar fàcil,
no?
Són baratos,
són baratos.
És simbòlic.
No va ser ningú més,
també.
Molt bé.
Nens, molt bé,
escolta,
ja per acabar l'espai al carrer,
tot això que avui hem fet
com a valoració
d'aquest espai festiu
serveix també per conèixer
la Pípel,
que això,
la filosofia que porten
és de treballar,
d'organitzar coses per la ciutat
i a més fent xarxa,
no?
Què més feu?
Poca't a poca cosa
perquè vau néixer
l'any passat
per la baixada.
Clar,
l'any passat.
Però sou una entitat,
sou una associació.
Però abans de ser associació
també ja havíem desenvolupat
alguna altra...
Sí,
tirem manaments
el dia de Santa Tecla,
el dia del pregó,
el dia 21,
som aquella gent
que estem a dalt dels balcons
i tirem paperots
on fem una mica
de crítica constructiva
de fets,
anècdotes
que passen a la ciutat.
després vam participar
al Pilon's Street,
Joan,
ajuda'm.
Sí,
al carrer Comte.
Al carrer Comte.
Al carrer Comte,
vam portar allí
la màquina de crispetes
i vam també participar
en pintar un parell
i per Sant Jordi
i sempre que alguna entitat
o algú
ens demana ajuda,
també estem una mica
darrere com a assessorament
o per una mica
la producció
la portem bé nosaltres
i sempre estem allà disposats.
I t'estàs deixant
un esdeveniment
que va voler fer.
Ah,
i la cindriada
de Sant Magí,
que aquest any
vam fer la cindriada
que l'Ajuntament es va dir
què voleu fer la cindriada
a nosaltres?
Vinga,
vale.
Què repetireu?
Clar,
és que
suposo que sí,
suposo que sí,
no sé,
encara no hem fet,
l'any passat,
vam dir que sí,
ara hem de tornar
a reconfirmar,
no Joan?
Se reconfirmen,
les coses.
M'agradaria veure
la vostra llista
de contactes,
l'agenda telefònica,
a veure,
per comprar cindries a tope,
per comprar bales de palla.
Tot té un preu,
eh?
Si algun dia
te fa falta,
doncs mira.
Sí, sí,
també podem fer-te
l'assessorament
de proveïdors,
si vols confetis,
el que vulguis.
Crispetes,
el vostre emblema,
el logo és la crispeta,
no?
Sí,
és menjar.
Bueno,
era la relació
de les crispetes
amb el cinema,
l'entreteniment,
la nostra intenció,
el nostre fill
és entretenir,
no?
Sí,
però dir cultura,
nosaltres és,
no som especialistes,
no som tècnics,
vull dir,
no,
cadascú tenim les nostres maneres,
els nostres hobbies,
no som professionals
del sector,
de la cultura,
d'alguna manera,
per això diguem
entitat
d'entreteniment.
Jo que els he vist
així treballant,
el que sí que veig
és que tenen moltes ganes,
vull dir,
que tenen...
Home,
bones persones
ho som tots,
però també són grans professionals.
Clar,
clar,
no?
Oh,
i tant!
I es va veure,
no?
A vosaltres.
El divendres i el dissabte,
però no?
que sou gent amb empenta
i amb ganes de fer coses que...
Trenpats,
trempats,
treballant en vales de palla,
tot està...
El que compli,
seguireu comptant,
eh?,
amb el tema associatiu,
fent xarxa
amb les diferents entitats.
I tant,
i tant,
ens hem de mirar la cara
tots,
tant amb les secretes
ho vam fer,
ho hem fet amb els de Perequil,
i és mirar-nos
i mirar quin tipus
de sinergies podem fer,
perquè potser el dia de demà
el Xavi ens pot trucar
i contar-nos,
he pensat que ens podeu donar
un cop de mà
o tenim això que volem fer
i ens faria falta
un cop de mà.
No ho diguis dues vegades,
perquè saps que jo soc expert.
Ja ho saps.
Ja ho saps.
És la gràcia,
és la gràcia,
tenint en compte que,
i no es critica,
l'administració pública
té unes altres tasques
i unes altres,
no?,
i les àrees corresponents,
però les entitats
ens hauríem de mirar més,
no mirar-nos tant el melic
i crear una menca de competicions,
al contrari,
fer pinya entre tots
perquè veiem com van ara
les coses,
farem més força a nosaltres,
tots junts i plegats.
Oh, i tant.
Nois, doncs escolta,
moltes felicitats
pel Pajarito d'en Guany,
que ha sigut tot un èxit.
T'has visualitzat, no?,
aquest any?
Sí, sí,
entre la gent, sí.
Sí, sí,
moltes felicitats, eh?
Molt bé.
Que va anar molt bé.
Avui hem estat parlant
amb la People Entertainment,
amb el Jordi Vinyoles i el Joan Calvet,
i ens els ha portat el Javier Saragossa
de la Fundació Cosa del Amic.
Moltes gràcies, Núria.
Molt bé, eh?
Fins d'ell uns vinent
i felicitats una altra vegada.
Gràcies, Javier.
Gent de la People.
Moltes gràcies, Javier,
per deixar-vos enredar.
Que vagi molt bé.
Que vagi molt bé.