Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquest Dixous de 30 de maig.
Avui la compartim amb l'abocat Antoni Vives.
Antoni, molt bon dia.
Molt bon dia.
Hem portat aigua fresqueta ara mateix.
Com que no estem al Congrés, si estiguessim al Congrés ens portaríem whisky.
Seria molt intòmic, jo tindré el mateix color amb una mica de gel.
Però jo em faig l'efecte, com que és transparent, em faig l'efecte que és un gin.
Són baratos, eh?
I faig les gossons.
A més està molt bé de preu, eh?
Els gin tònics, almenys està molt bé de preu.
Home, aquí gratuït, o sigui, que millor que al Congrés.
Hola, Àngel Conesa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Bé, bé.
Hem us portat aigua també, no?
N'hem fons assistint, sí, per escurar la gola.
Molt bé.
Pitu Rovira, llibreter, molt bon dia, benvingut.
Què tal, molt bon dia.
Ara, fora de micròfon, parlàvem de dades preocupants que ens arribàvem de Càritas.
Ahir presentàvem l'informe anual, coincint amb l'obertura del nou equipament, el nou centre,
al carrer d'Armanyà.
Parlàvem amb Francesc Roig i ens explicava, doncs, que, entre d'altres xifres,
heu dit, per dir alguna, doncs, perquè ens fem una idea del que està passant,
105.000 atencions en necessitats bàsiques, o sigui, bàsiques, estem parlant de menjar
i del més bàsic al llarg de l'any passat, 2012, i a més a més, ens explicava també, Francesc,
que la crisi ha fet que les famílies autòctones, que fa 3 anys eren classe mitjana,
siguin actualment les receptores d'aquestes ajudes, que abans eren més sectors immigrats
i ara, doncs, això, les famílies autòctones, que eren classe mitjana,
estan també trucant a les portes de Càritas per aquestes necessitats bàsiques de, com dèiem,
alimentació, roba, en fi, valoracions d'això, d'aquesta notícia, que, no sé si ho veieu com nosaltres, preocupant.
Valoració contradictòria. D'una banda, cal felicitar Càritas per aquesta labor ingent que du a terme,
que no deixa de ser que la posada en acció d'aquell mandat evangèlic d'estimeu-sos uns als altres com jo us he estimat,
i del mandat ètic de la solidaritat que contempla la Declaració Universal dels Drets de l'Home.
D'altra banda, una conclusió negativa. Avui, 35 anys després d'aprovar-se la Constitució,
drets fonamentals, com el dret de l'alimentació, com el dret del vestir, no es compleixen al nostre país.
I això és una cosa que ens hauria de fer reflexionar i ens hauria de fer-se donar compte que hi ha alguna cosa que no funciona
i que ho hem de canviar. I realment, una targeta vermella per l'estat de dret, per la classe política,
que es governa perquè realment no s'ha pogut satisfer aquests drets fonamentals que fa 35 anys el legislador els va consagrar com a fonamentals.
que el més bàsic de tot és menjar i vestir-se. O sigui, és el més bàsic de tot, el dret més bàsic de tot,
aquí al nostre país, un estat de dret, un estat europeu, un estat democràtic, no s'està complint.
Els menjadors socials es van repartir 41.000 àpats durant l'any passat, Àngel.
No, perdoneu. Sembla la mateixa línia una mica de l'Antoni. Realment deu ser anticonstitucional aquest tema.
És a dir, estem fent recursos anticonstitucionals per a altres temes i per a aquests ningú fa res.
Jo crec que en aquest sentit, vull dir, tot i lluant, com sempre, evidentment,
la bona fe de les persones i els voluntaris que estan treballant a Càritas,
com estan treballant amb altres ONGs segurament, vull dir, a veure,
s'està fent una feina de suplència i una feina de, diríem, de subsistència.
És a dir, el criteri de Càritas sempre havia sigut, almenys a l'època que jo hi vaig estar,
més implicat, era no donar el pell sinó ensenyar a pescar.
En aquestes circumstàncies actuals, vull dir, realment, el tracte a la persona,
a la persona implicada en aquesta situació, es fa molt difícil.
Llavors, una mica, els treballadors socials, els voluntaris, realment,
a veure, estan fent una mica de controladors.
És a dir, a veure qui es mereix més menjar, qui se'n mereix menys i tal.
I vull dir, aquesta no és una promoció de la persona, ja entenc, vull dir, és un tema.
Després, si vols, podem parlar també d'aquest canvi de situació de Càritas,
que és un tema que a mi personalment m'ha soltat una mica
i m'agradaria fer-hi una introducció per a l'entrada.
Farem valoració, també valorem aquest canvi de perfil que has denotat dels últims anys, sapí tu?
Això, coincidint, però genera una frustració, no?
Una frustració perquè veus que tot allò que ens havien dit
que anàvem cap a un estat de l'oci, un estat del benestar,
que tot això s'està ensorrant per moments.
És com allò de posar un plat de nat al sol i al cap d'un moment allò s'ha convertit en aigua, no?
I aquesta és la sensació que veus.
A més a més, quan deia frustració, és a dir, i com li pots donar el tomb a això, no?
Com li donem el tomb?
Ens parlen que hi ha situacions, si aneu a buscar les xifres i donem per bones,
que hi ha aquests 6 milions d'aturats i que a molta gent d'aquesta se li acaba la prestació de l'atur.
L'Estat diu que no té recursos per cobrir això.
Ara s'està parlant que hauran de tocar les pensions,
que els aturats de més de 55 anys els trauran de les llisses de l'atur
i els donant una mena de sou de subsistència.
Veus que tampoc tot aquest personal que estan, diguem-ne, governant, entre cometes,
sembla que estiguin allò donant cops i tapant forats i que no sàpiguen ben bé d'acabar, no?
Potser és allò de dir, escolta'm, fem-nos realistes o fem-nos sabadors de la realitat
en la qual estem trepitjant, no?
Càritas, home, està fent una feina de suplència, de suplència de l'Estat, no?
Fins que no tingui recursos.
Perquè suposo que els recursos arriba un moment que a ells també se'ls acabaran,
perquè viuen de la bona voluntat i de les aportacions de la bona gent, no?
Clar, quan a qui se'ls acabi els recursos, qui és el que fa aquest...?
De fet, de vegades s'està fent una feina, diríem, de subcontracte, també,
perquè, vull dir, de vegades, Càritas realment rep ajudes dels que volem col·laborar-hi,
però també, a vegades, de l'administració,
amb la qual cosa l'administració, segurament, s'està traient un problema
i el subcontracte, diguem, d'alguna manera,
amb uns especialistes, que pot ser Càritas o altres.
Sí, sí, el bany d'aliments, etcètera, etcètera, sí, sí, certament és així.
D'aquest canvi de perfil de les atencions,
és a dir, que ara trucar a la porta de Càritas,
doncs, persones que abans no trucaven,
però que, bé, arran de la situació de crisi,
doncs, famílies senceres no tenen feina,
i també s'acaben els subsidis, s'acaben els ingressos,
i, per tant, no...
És a dir, portar plat cladent a taula, doncs,
implica anar a trucar a la porta de Càritas.
Bé, és el resultat, jo crec, de la política econòmica
que es fa a Europa, no?,
de retallar sempre sobre els mateixos,
sobre els que no tenen, no?,
és que tenen poquet o la meitat, no?
Llavors, si sempre retallar sobre el mateix,
en què t'arriba un moment que no li queda car per retallar
i que ja li tens que retallar l'os,
potser la política de retallades
tindrien que començar-la a fer pel que més té,
o sigui, que comencin a canviar, també,
de pernil, i comencin a triar els pernils
que tenen a la sierra més refrescats
i que comencin a retallar per allí,
que comencin a canviar, també, la política econòmica,
comencin a incentivar, també, la inversió.
Realment, per mi,
la solució econòmica que ha sigut d'aquesta crisi
ha sigut un fracàs,
ha sigut un fracàs,
totalment un fracàs.
S'ha destruït l'estat social que es va crear a Europa
després de la Setmana Guerra Mundial,
s'està destruint.
Llavors, crec que la classe política
ha de ser conscient d'aquesta realitat
i s'ha de tornar a il·lusionar la ciutadania
i a planificar l'economia
i a planificar l'activitat social
per recuperar la il·lusió d'aquella Europa
que era un estat social
amb tots els drets reconeguts.
Això ho estem destruint a marxes forçades.
Sí, però això ens ha de portar amb una reflexió
i aquest estat de benestar
que es va construir després d'aquest període
que posem amb la Segona Guerra Mundial
i és cert,
però recordem una cosa
que cap allà als anys o primers dels 70
ens deien
anem cap a un estat de l'oci,
cap a un estat del benestar
perquè la tecnologia que estem fent
ens portarà a que
allò que donarem al plan
de les màquines ho faran tot
i nosaltres descansarem.
Això ha sigut un fracàs.
Certament, la tecnologia
ha evitat de mà d'obra
allà on treballaven abans
en una indústria
mil persones
ara amb 50 fan aquella mateixa feina
perquè controlen les màquines
però el que no serà desenvolupat
és què en fem
d'aquelles 950 que ens han sobrat.
I aquest és el fracàs.
Aquest és el veritable fracàs.
Què en fem de la gent, no?
Jo intentant una mica
fer un anàlisi molt personal
i penso que fent primer
una valoració important
de l'austeritat
que crec que és un valor en si mateix
que no s'ha tingut en compte
i això és veritat
també hem de tenir en compte
per on han vingut una miqueta
vull dir, aquest gasto
superflu diríem.
Aquí estan entrempats
els bancs alemanys
que són qui van deixar els diners
perquè ho cobraven
amb un interès important
calamanys o holandesos o tal.
Vull dir, quan una persona
deixa uns diners
i jo com a ex-banca
ho sé
i ho deixo amb una persona
que no té garanties
pot ser que no li torni.
Jo diria que aquesta sí
en aquest moment
s'està insistint
perquè es tornin
els diners que es deuen
i això és el prioritari
perquè els bancs
d'això no perden cap diner.
Això seria el primer punt.
Segon punt
en la situació actual
que estem
estem parlant de pressupostos
i no es poden fer pressupostos
per mi retallant d'aquí
retallant d'allà
i retallant d'aquí
els pressupostos s'han de fer
on estem ara
quines són les prioritats
què tenim
quines són les prioritats
anem a veure
quines són les prioritats
i aquí podríem parlar
de reduir l'administració
dels despeses de guerra
del salari màxim
fixar un salari màxim
per exemple
en vez d'un salari mínim
un salari màxim
i totes aquestes coses
i a mi em penso
que mentre no se vagi
en aquesta profunditat
i llavors
les accions socials
per mi
jo en aquest moment
m'ho pregunto
què estan fent
per exemple
els treballadors socials
dels ajuntaments
dels consells comarcals
d'aquesta gent
per ajudar aquesta gent
que estan en dificultats
però estan fent
de controles
de controladors
de veure què fan
per què no tenen recursos
i a més a més
estan en una situació frustrant
potser aquests nois
o aquestes noies
el que haurien de fer
és sortir al carrer
i moure moviments socials
de cooperativisme
vull dir
hi ha un munt de camps
que estan abandonats
hi ha pisos
que estan buits
vull dir
jo em penso
que s'ha de fer una acció social
d'aquest tipus
i s'ha de moure
ens hem de mobilitzar
o hi ha de fer la revolució
altra vegada
sí, sí
el destinatari
de l'actuació política
i social
té que tornar a ser
l'individu
mai pot ser
el sistema econòmic
no es pot treballar
pel sistema econòmic
el destinatari
de qualsevol actuació política
té que ser la persona
però fixeu-vos
que totes aquestes notícies
que anem sentint
i totes aquestes reunions
que es fan a Brussel·les
i a Madrid
i no sé on
tot es parla
que hem de baixar
el dèficit
la prima de riesgo
la no sé què
escolta'm
amb això no arreglem res
vull dir
si està fent
un treball
financer
per retornar aquests diners
que deia l'Àngel
per retornar aquests diners
i qui ens l'ha deixat
però no es veu cap política
d'incentivar
la creació
del treball
el destinatari
sempre és el sistema
financer
qualsevol actuació
fem-nos la pregunta
si ara tenim
6 milions
d'aturats
aquí a l'estat espanyol
i en volem ocupar
2 milions
amb què els ocupem?
en quin sector?
que en un plaç
de dos anys
podem ocupar
2 milions de persones
en quin sector?
sempre
sempre
ha sigut
o bé la indústria
o bé l'obra pública
o bé
la construcció
no tenim res més
hi ha una altra situació
que no sé si ho heu sentit alguna vegada
el Niño Becerra
que m'ho explica d'aquesta manera
això
que diu
que l'única manera de reduir l'atur
és reduint
la gent que té dret a l'atur
que vol dir això?
que gent jove
i gent immigrant
marxin
sí, sí
llavors amb això reduirem l'atur
sí, però amb això
estem caient en una trampa
la col·locació
la col·locació és difícil
en aquest moment
sí, sí, tant
difícil, impossible
hi ha un altre tema
que per mi és important
és que no sé com s'hauria de fer
és el repartiment del treball
això és un tema
encara més revolucionari
si voleu
però és evident
hi ha molta gent
que està treballant molt
i gent que no té feina
mentre anem parlant
s'acaba
de saber-se
que els preus han pujat
a nivell de l'Estat
aquest mes de maig
tres dècimes
els preus pugen
els sous baixen
perquè és la dinàmica
que estem veient
i segurament
ara podríem trucar
moltes persones
que per igualtat de feina
de fa dos anys
cobren menys
ja sigui per retallades
ja sigui també
perquè s'aprofita
de vegades la vinentesa
per oferir
menys categoria professional
menys sou
per igualtat de condicions
que fa uns anys
doncs ara també està passant
es torna a l'esclarisme
o sigui
avui en dia
ser milaurista
és un somni
ja no és una realitat
abans era un qualificatiu
una mica denostant
avui en dia
ser milaurista
és un desig
un somni
per molta gent
perquè la gran majoria
de sous
estan
700, 600, 800 euros
i si no
dimarts
no sé si el vau veure
jo el vaig veure a trossos
perquè
van fer un programa
per TV3
que sortien uns nois
explicant la seva
el seu panorama
i era demolidor
era demolidor
clar
que els joves
marxin fora
això és una trampa
a fora
a fer què?
un frau
però llavors
com quedem aquí
i hi ha només
que
que
que diem
és que formem
la gent aquí
invertim uns diners
ben preparats
però hi ha una bossa de gent
que no són
d'aquest
d'aquest
d'aquest perfil
de gent ben preparada
que parlen dos idiomes
que manipulen
els programes informàtics
fantàsticament
hi ha una altra bossa de gent
que per les circumstàncies
que siguin
no tenen aquesta formació
que estan desemparats
i aquesta gent
la majoria
estan per sota
dels 35 anys
i no han començat
a ingressar encara
al mercat laboral
ni mínimament
no?
és una generació
que no treballarà mai
però digui una generació
perduda
perduda
jo a mi el que em queixo
o la reflexió que jo fa
és que
cada dia
obren els informatius
que hem d'abaixar
el dèficit
i la no sé què
i vinga va
la qüestió financera
però no veus
que es facin unes polítiques
per crear llocs de treball
perquè sense llocs de treball
n'hi ha consum
sense consum
ni activitat econòmica
s'han augmentat els preus
per què s'han augmentat els preus?
perquè com ha baixat el consum
automàticament puja el preu
perquè el que ven
el que vol
és ingressar diner
i ara volen pujar l'IVA
de productes bàsics
de productes bàsics
amb la qual cosa
més misèria
molt livre d'aquest car
està el 10%
passada
exactament al 21%
això és la destrucció
de la classe mitjana
això està clar
perquè els que
acabarem pagant tot
vull dir
serem
els que tenim
un nivell de vida
mitjà
diríem
que han anat subsistint
més o menys bé
i bueno
doncs que sigui la gasolina
que sigui el petroli
que sigui no sé què
gastos
o sigui aquí no som entrant
els impostos directes
però som entrant
tots els impostos indirectes
però jo amb la línia
que tu deies
tu he de tornar a fer
una revolució
home
jo no entenem
una revolució
llançar-nos al carrer
i començar
a destruir tot
no?
home
jo crec que
el de les hipoteques
el col·lectiu aquest
és un exemple
vull dir claríssim
vull dir
la gent organitzada
pressionant i tal
vull dir
aconsegueix resultats
el gran exemple
de la hipoteca
el segle XVIII
començaments del segle XIX
s'entrava a la presó
per deutes
avui no s'entendria
que un deutor
el posessin a la presó
doncs crec que
el gran canvi
de l'adhesió
en pago hipotecari
és aquest
de dir
escolti
el segle XVIII
no s'entenia
que una persona
que d'aquests diners
no la tanquessin
hem de canviar
aquest concepte
i són conceptes
que es tenen que canviar
perquè la societat
reclama que es canvin
i la classe política
el legislador
ha de ser sensible
en aquestes realitats
i no pot viure d'esquenes
sensible i valent
i valent
i valent
més que sensible
valent
en aquesta línia
per això volia dir
quan sentiu els resultats
de Càritas
que per mi són frapants
i que demostren
una feina concreta
trobo a faltar
que
i a vegades
Càritas és independent
de l'Església
i dona aquesta sensació
una cosa és l'Església
i l'altra cosa és Càritas
que és una mica
la que tapa els forats
de la jerarquia
o aquestes coses
i sí
jo trobo a faltar
un cert nivell
de denunci important
des d'aixòs
de l'Església
és a dir
no he sentit
ni una paraula
i sento que s'ajuda
molta gent
que es fa
una cosa molt paternalista
però no crec
que hi hagi ningú
que denunci
per exemple
del tema de les hipoteques
jo no he sentit
que l'Església digui res
del tema dels aturats
no he sentit
que digui res
a mi això és un tema
que em preocupa
per això et deia
que una mica no entenc
és una institució
que ve jerarquitzada
i que clar
ja suposo que hi ha uns conductes
uns canals
de portaveus
d'aquesta institució
que és molt important
i que clar
l'exemple d'això
la tenim amb el bisbe de Solson
no sé si ho vau sentir
les declaracions
que va fer
que en vez de preocupar-se
penso jo
en vez de preocupar-se
d'atendre
tot això
reclama
o dona una sèrie
de directrius
que els voluntaris
que treballen a Càritus
d'aquell bisbat
siguin gent
que vagin
obligatòria
a missa
doncs no
no hem d'anar
per aquí
això seria una altra
història
no no
és una altra història
però també et dona
una mica de pauta
perquè no donen
un cop de puny
damunt de la taula
i amb la influència
que tenen
avui estem en una situació
d'aquestes
i a veure
si parlem de Tarragona
podem oblidar
que el nostre escabisbe
s'ha fet un pis
a mesura de les seves necessitats
mentre el Sant Pare
està vivint en una residència
i tampoc podem oblidar
que se'n fan
unes obres magnífiques
per un seminari
que està buit
i en canvi la gent
no té un pis
per anar a viure
llavors aquestes coses
jo crec que s'han de dir
i vull dir
no sé allò
algú ho havia de dir
no ho sé
i farem ara
una beatificació
de no sé quants anys
en qui interessa això
realment
si hi ha institucions
i quin profit de treus
ara si tinguéssim aquí
un sociòleg a la taula
ens diria que
això
que les institucions
estan en hores baixes
en general
no apunto ningú
però en general
no en general
tothom està en hores baixes
llavors
és a dir
qui ha de capiteneixar
aquest canvi
que parlava l'Àngel
és a dir
qui ha de portar
les regnes
d'aquesta mena de canvi
a nivell social
fins i tot
hi ha una crisi
de lideratge
que crec que
aquest és el gran problema
que ningú abandera
aquest canvi
i el que fa falta
és que algú
es posi al front
d'aquesta revolució
canvi
diguem-ho
com vulgui dir
i que d'alguna manera
piloti aquest baixell
i porti aquest baixell
a bon port
perquè el que no podem fer
és embarcar-nos
en una aventura
sense un port de destí
de fet el diumenge
hi ha un procés constituent
que presenta
la Teresa Forcades
a l'audiència
a les 5 de la tarda
per recordar
és un intent
en aquest sentit
que jo crec que és un projecte
que jo he mirat per internet
que té en aquest moment
més de 50.000 adhesions
jo crec que la cosa
ha d'anar per aquí
perquè es mogui la societat
en parlant de la policada
és que també científica
és a dir
que la ciència també
tindrà molt a dir
amb tot aquest procés
el que està molt clar
és que els partits polítics tradicionals
aquests
la seva tendència
per mi
és a desaparèixer
en pocs anys
no aglutinen gent
al seu costat
al contrari
les noves
diguem-ne
fornades
de gent jove
no en volen sapiguer
res
hi ha crepuscles
altres
però són excisions
d'aquell altre
que no ens porten enlloc
populistes
que no
no resolen res
al contrari
la seva feina
és criticar
desmoronadament
el que malament fa l'altre
i certament
el que hi ha d'haver
és una
col·lusió
de noves fórmules
aquest en podria ser una
la de Teresa Forgades
i l'Alcadi Oliveres
no ho sabem
jo veig
una qüestió
de més bona voluntat
que no pas
d'eficàcia
perquè no tenen recursos
segurament
jo penso que el camí
és més aviat
però el camí pot anar per aquí
de tots modus
el que apareixin
els lideratges d'aquestes característiques
és bo
perquè fan reflexionar
i fan pensar la gent
obren
obren
novos camins
i realment
té que fer reflexionar
la classe política
i la classe política
se'n té que donar a compte
que tenen
cobrir els partits
el que no pot ser
és que la democràcia
sigui una democràcia
de cinc persones
o sigui
en aquest país
la democràcia
són els cinc secretaris generals
que els cinc partits polítics
els parlaments
no tenen cap sentit
perquè hi ha d'haver
no sé quants parlamentaris
que voten tot el mateix
no que voten
i que al final
legisla el govern
per decret llei
o sigui
que el decret llei
és una cosa
totalment excepcional
i en aquest país
el poder legislatiu
queda totalment arreconat
acaba l'executiu
legislant
ejecutant
governant
i jutjant
perquè nombren també
a tots els jutges
de tot arreu
no hi ha capacitat
de pacte
de cap tipus
per exemple
estem en aquest tema
de la llei d'educació
famós
no creieu que la llei d'educació
hauria de ser pactada
hombre
evidentment
i d'alguna manera
estable
durant
vull dir
en 35 anys
7 lleis d'ensenyament
algunes amb el mateix govern
i algunes amb el mateix
dos ministres
i tant
el que passa
que també
d'altra banda
insisteixo
que és aquí també
un social assentat
diria que això
que perquè hi hagi
un canvi social
en definitiva
gairebé tothom
està lligat
pel sistema
d'una manera o d'altra
té algun vincle
amb el sistema
i perquè es produeixi
aquest canvi social
algú ho ha d'explicar
amb aquests que estan
lligats pel sistema
qui els té lligats
perquè això de vegades
no
també clar
no som prou conscients
a nivell de carrer
parlo
de que estem
en un sistema
que té uns
digams
quotidians
el dia a dia
que un sistema productiu
que potser
no s'ha de canviar
doncs
qui el pilota
aquest sistema productiu
què podria canviar
perquè fos diferent
hi ha un sistema
vull dir
que hi ha unes
d'esperança
una mica
jo estic bastant
il·lusionat
amb la gestió
dels jutges
en aquest moment
tu que ets
de la carrera judicial
hi ha una certa
valentia
en alguns aspectes
que malgrat que
sembla que estan
molt condicionats
alguns
per quines situacions
perquè per mi
penso que hi ha jutges
que
estan tirant
de la cordill
per veure
que surtin coses
que abans
que abans
donem tota la culpa
als dirigents polítics
i darrere
d'uns dirigents polítics
no podem oblidar
que hi ha grans
empreses
que són els que estan
o sigui
uns són corruptes
però hi ha corruptors
no?
Sí
Bueno
el sistema judicial
crec que és independent
demostra
és lent
però demostra
que funciona
és molt lent
perquè les coses
tarden molt en sortir
hi ha assuntos
que tarden
anys i anys
i anys
i anys
la justícia
és lenta
però al final
és efectiva
què es tindria que fer?
Home
que fos molt més àgil
el que no pot ser
és que aquests procediments
s'eternissin
i durin
anys i anys
i la gent arriba
un moment
que es frustra
la gent confon
aquesta lentitud
amb ineficàcia
amb ganes de tapar-ho
i no és així
és que el sistema
és lent
i per què és lent?
Perquè el propi ejecutiu
vol que sigui lent
o sigui
no es doten
de mitjans
a l'administració
i de justícia
perquè no sigui
el control
del poder ejecutiu
jo sempre poso
l'exemple
en aquest país
l'agència tributària
i la seguretat social
funcionen de meravella
per què funcionen
de meravella?
Perquè hi ha una voluntat
política
que funcioni
com que és
el mitjà de recaptació
de les fonts
econòmiques
de l'estat
ja fan que funcioni
l'administració
de justícia
ha sigut sempre
la signatura pendent
de l'estat democràtic
per què?
Perquè no hi ha hagut
voluntat política
que funcioni
perquè l'executiu
si funciona
el judicial
estarà controlat
pel poder judicial
i llavors
no podran fer
el que vulguin fer
del que es tracta
és de retornar
a la vella teoria
de televisió de poderes
de Montesquieu
que hi hagi
realment
un contrapès
però avui en dia
aquest contrapès
s'ha trencat
i només hi ha
un poder
que és l'executiu
ni el legislatiu
el congrés
dels diputats
no serveix
absolutament
per res
es legisla
per decret llei
qui fa
el decret llei
i el president
del govern
és el president
del partit
que governa
i és el que dóna
les directrius
als diputats
del congrés
o dels parlaments
no és la fa
és qui legisla
o la fa
és
el decret llei
és una mesura
legislativa
totalment excepcional
i per moments
excepcional
i s'utilitza
d'una manera habitual
llavors això vol dir
que qui fa
és l'executiu
llavors tot això
s'ho hem de replantejar
que s'ha de replantejar
tot
absolutament tot
ens hem acostumat
que cada divendres
hi ha notícies
cada divendres
surt aquella xica
allà
acompanyada d'una altra
i
ens llegeix
la cartella
la llista
de les coses
que han aprovat
per decret llei
aquella xica
que fa goig
però fa mala cara
sempre
perquè sempre dona
males notícies
no no
però clar
fixeu-vos que
és veritat
no ens dona cap
notícia
avui vaig a donar-los
una bona notícia
en aquesta colla
de desgraciat
que els hi retallem
sempre
que tindria que ser així
jo noto faltar
una mica
aquest esperit
didàctic
i pedagògic
de la classe política
d'una tertúlia
d'un missatge
realista
realista
però esperançador
o sigui
que d'alguna manera
diguin
escolti
anem per el bon camí
estem patint
patirant vostès
el missatge aquell
de Churchill
patirant
però al final
d'aquest patiment
hi ha una llum
i haurà
també el paradís
això ningú ens ho diu
aquí
bueno
surten cada divendres
i el president
del govern
ja n'hi surt
que sou molt dolents
ara
no sé
aquesta altra cosa
lleixin allà
un llibre
sobre l'evolució
del Carbonell
que bé vi
que
des que no parlem
al voltant del foc
que com a espèix
estem allò
estem
anem cap a baix
que no
és molt simbòlic
això
perquè
hi ha un res a fons
important
no és que
tinguem que la ficció
que no parlem prou
no comuniquem prou
no arriba
el missatge
no sé si esteu
i en aquest sentit
potser el coneixement
també ens ha d'ajudar
en aquest camí
de sortir
del coneixement
la ciència
la cultura
jo sempre sostinc
que és l'únic camí
que hi ha
la llibertat
i la gent
si no li dones cultura
no podrà pensar
i aquest és l'altre problema
ara parlàvem
de la lliure d'educació
hi ha una voluntat política
perquè la gent
no tingui cultura
o sigui
jo crec que hi ha
voluntat política
de tindre
la ciutadania
adormilada
i que no pensi
gent que t'aplaudeix
que t'aplaudeix
o sigui
al final
al final
si no hi ha cultura
no hi ha res
doncs així no hi haurà canvi social
de moment
de moment
Àngel Conesa
en Toni Víctor Rovira
gràcies per acompanyar-nos
i bon cap de setmana
igualment
gràcies
adeu