Avui és aquell dijous de mes, per si em sembla,
l'últim dijous de mes, en què a Tarragona Ràdio
ens posem una miqueta màgics, fem el realitat o ficció,
aquest espai de màgia que el realitzem gràcies
a la col·laboració amb el mac Gerard, el nostre mac de casa.
Gerard, bon dia.
Bon dia.
Avui el mac Gerard ens explicarà que els macs
també teniu el vostre Sant Petró, esteu protegits pel cel.
Ens explicarà que la pobla de Mafomet
fan un festival de màgia
i ens demana que agafem ràpidament una corbata
perquè ens explicarà un truc de màgia científica
per fer-me una corbata.
I tant, una corbata de vestir
i explicarem com fer un nus màgic amb la corbata.
Val, ostres, ja ho podrem fer això per ràdio?
I tant, i tant.
Val, doncs Gerard, per on comencem?
Comencem per la increïble història de la màgia.
Doncs avui el nostre protagonista és Giovanni Melchiori Bosco,
més conegut com Joan Bosco,
que va néixer a Betxi,
una petita població al nord d'Itàlia,
i des de ben petit es va aficionar a la màgia
veient mags a les fires dels pobles.
Ho hem comentat algunes vegades dins la història de la màgia,
que antigament es podria veure a les fires
juntament amb circs i altres espectacles de teatre a carrer,
mags demostrant les seves increïbles habilitats.
Doncs ell, aquest sacerdot,
feia servir la màgia com un element de comunicació,
especialment per explicar la religió als més petits.
I el seu repertori en què consistia?
Doncs ara fliparàs el que feia a l'època el Joan Bosco.
Busqueu-lo per internet, eh?
Busqueu-lo per fotografies té una cara de pillo.
Sí, sí, sí.
De pitjo.
Digues, digues.
És veritat, és veritat.
Doncs transformava l'aigua en vi.
Però, a més a més, donava a tastar el vi
perquè la gent veiés que realment s'havia transformat
i que no era un producte químic,
sinó que realment l'aigua, pup, es transformava en vi.
Però que ho feia passar per Miracle, això?
No, ell simplement el que feia era,
com he dit abans,
la màgia com un element per comunicar a la gent
i sobretot pels nens petits, no?
Sempre tenien als jocs de màgia
una filosofia, una...
Sí, una lliçol darrera.
Una lliçol darrera que explicava, doncs,
si fas les coses bé, doncs, aniràs al cel, etcètera.
Adivinava la quantitat exacta dels diners
que portava una espectadora.
És a dir, una senyora amb el bolso,
posava la mà així i adivinava exactament
la quantitat de monedes i bitllets.
I això és curiós perquè, al cap d'uns quants anys,
és un dels jocs que tenen repertori
i acostuma a fer d'entrada a l'Anthony Blake,
un dels mentalistes més coneguts d'arreu del país
i que acostuma a obrir el seu espectacle teatral
encertant la quantitat exacta de diners
que porta un espectador.
Feia aparèixer conills dels barrets dels espectadors.
Però això no s'ho va inventar ell, eh?
No, no s'ho va inventar.
Això no s'ho va inventar,
però que ho fes un sacerdot no es tenia a la seva gràcia.
Tenia una vareta màgica com a bon mag
i la vareta volava entre les seves mans
mentre explicava diferents històries.
Mira, com Harry Potter.
I tant, com Harry Potter, però amb sotana.
I també tenia un repertori de màgia científica
o entreteniments de saló,
que és el que expliquem una mica aquí.
Jocs que es poden fer mitjançant un principi matemàtic,
doncs el Joan Bosco també en feia.
I des del 1953,
ell és patró dels mags espanyols
i va ser gràcies a un altre pare
que també era aficionat a la màgia,
el pare Siuró.
I el dia... és el 31 de gener.
El dia 31 de gener és el dia de...
celebrem la festivitat de la màgia
amb Sant Joan Bosco.
Una cosa curiosa.
També se'l va anomenar patró del cinema.
Ah, per què?
A Sant Bosco.
No ho sé, això hauries de preguntar
amb el món de cinema.
Jo només sé la data que també
es va anomenar patró del cinema
i per això els premis Goya
sempre s'entreguen al voltant del 31 de gener.
Ah, mira.
És a dir, que fan coincidir la data
amb el patró del cinema.
Un sant simpàtic d'entrada,
sembla que això que va dedicar
part de la seva obra
com a dins l'església
a ajudar els joves que estaven joves marginats
o que estaven en situació...
Exacte.
De res social, que en diríem,
avui en dia.
I principalment al començament
de la seva carrera com a sacerdot
va ser quan va utilitzar més la màgia
per tal de portar gent
i de fer difusió de la religió
entre la gent més jove.
Molt interessant.
Doncs ja ho sabeu,
Sant Joan Bosco és el patró dels mags.
És l'apunt de la història de la màgia.
Fem màgia a casa, Gerard.
Màgia científica.
Que elegant que vens avui, eh?
Sí.
Amb corbata fosca.
Perquè després diguin
que els mags no són persones elegants.
Això no ho diu ningú.
Home, escoltivament anem molt amb texans
i aquestes coses, no?
Clar.
I amb Converse, doncs home.
No, avui amb corbata.
Un mag elegant.
Una corbata que vull que la miris.
perquè veigis que és una corbata...
Xula, xula.
És una corbata de marca.
Molt xula, sí.
De marca, no t'hi fixis,
però és una corbata de marca.
Què hem de fer?
No, la corbata la tindrà entre les teves mans.
Ah, val.
Perquè explicarem una cosa.
Mira, agafa un extrem de la corbata
amb una mà.
El prim, per exemple.
El que tu vulguis, el que tu vulguis.
Amb la mà esquerra.
Sí.
El agafes fort així.
Ah, fort.
Molt bé.
Que no s'escapi.
I amb l'altra mà agafes l'altre extrem
de la corbata.
L'extrema més gruixut.
Sí, exacte.
Fort també amb la mà dreta.
Aguantes així.
Així estirada?
Bueno, una mica així.
En què consisteix?
Hauries de fer un nus en aquesta corbata
sense deixar els extrems de la corbata.
És a dir, amb les mans agafant la corbata,
sense deixar ni obrir les mans ni obrir els dits,
hauries d'intentar fer un nus al mig del corbata.
Si ho aconsegueixes, sense fer trampa, eh?
Si ho aconsegueixes, guanyaràs una mariscada
per a tota la teva família.
Ui, és molt difícil.
Proveu, tal com estic fent jo, és superdifícil.
Perquè, clar, si no pots fer les mans...
Agafeu la vostra corbata que teniu a casa,
agafeu un extrem de cada corbata amb les vostres mans
i sense deixar heu d'intentar fer un nus.
Si ho faig, t'ajuro que no sabré com ho he fet.
Sí.
La Núria ho està intentant, està pensant, està cavilant,
perquè pot guanyar una mariscada.
No puc, no puc.
No puc, no puc.
Però, vaja, m'hi passaria hores, eh?
Perquè és xulo de provar, es pot fer, eh?
Jo em sembla que t'hi passaries fins i tot dies.
Sí, és bonic.
No vaig bé, vols dir que no vaig bé.
Estic fent tombarelles amb les mans, amunt i avall.
No, però potser ho trobes.
No, però diguem, diguem-ne ara.
No ho sé.
No sé si algú ho haurà fet.
Potser tenim alguna persona lligada amb la corbata a casa.
Lluís, la Lluís està mirant.
Tu tens idea?
T'ho havien explicat mai a tu això?
Hi ha d'haver una manera, perquè si això és científic, això s'ha de poder treure, eh?
I, més a més, us dono una pista.
Va.
Al principi en què es basa aquest joc,
ell li descol·loca la corbata per fer-se'n'ho.
És la topologia,
que és la branca dels matemàtiques que estudia la propietat dels cossos geomètrics.
És a dir, que amb alguns llibres bàsics de màgia,
està inclòs aquest efecte com un joc topològic dins de la màgia científica.
Us explico la solució?
Vinga, va, sí, m'he de rendir.
Oh, que no et greu que em sap, eh?
Perquè no puc treure les mans de cap manera, no?
No, no, no.
Va, bé, t'etxe, t'etxe.
Doncs mira, és molt senzill.
Agafa la corbata.
Agafa la corbata i la deixeu damunt de la taula.
I teniu un extrem gran i un extrem petit.
Creueu els braços amb el qual feu un nus.
Feu estrampa!
No, feu estrampa, no.
Faig la solució, que és diferent.
Digues, digues.
Creues els braços.
Sí.
I què estàs fent?
Un nus amb els teus braços.
Si agafes un extrem i agafes l'altre extrem,
el deixar, bup, es forma el nus.
És clar, aquí la trampa està...
Bé, la trampa.
El secret.
Podríem dir el secret.
El Gerard et diu, agafa un extrem i l'altre cadascú una mà.
I és veritat, el que passa és que la gràcia és saber com posar les mans abans d'agafar-ho.
Exacte.
Abans el que fas és que creues els braços i formes un nus.
D'aquí es forma, per això pertany a la branca de les matemàtiques, de la topologia.
I si agafes per un costat i agafes per l'altre sense deixar, com que el nus el tens als teus braços...
Els braços, quan deslligues els braços...
El deixar queda el nus de la corbata fet i guanyes una fantàstica mariscada.
Molt bé.
Me la pago jo mateix perquè l'he guanyat, però vaja, me la...
M'ha agradat molt.
M'ha agradat molt.
Aquest truc el faran a la Pobla de Mafumet, tu creus?
Eh?
No, en farem d'espectaculars.
Ah, en fareu, tu també?
En fareu, sí.
Jo també, jo també estaré per allí.
És l'últim apunt que ens fa avui.
El Mac Gerard ens explica que a la Pobla de Mafumet hi ha un festival internacional de màgia.
Quan? Aquest cap de setmana hi ha?
Aquest cap de setmana.
El divendres i el dissabte.
A la Pobla de Mafumet, primera edició.
És la primera edició d'un festival internacional de màgia i el títol està molt ben triat perquè es diu Abraka Pobla.
En comptes d'Abraka d'Abra, és Abraka Pobla.
No m'agrada gaire, Gerard.
Home, doncs és...
Perdona, tu tens molt d'entusiasme.
Doncs és adequat per un festival de màgia.
Això sí, no enganya.
Si es diguis Abraka Cuina, diries que és de cuina, però és Abraka Pobla...
Sí, no, no, això és veritat, això és veritat.
Diguem, diguem.
És que clar, m'ho ha agafat amb tant d'entusiasme i m'ha vist la cara.
Home, perquè jo sé que van estar un any buscant el títol i el van trobar.
Això és com aquell que fa la secció els divendres que li ha posat Abraka Fabra en una secció.
No s'ha inspirat per aquí.
No pot ser, no pot ser.
Digues, digues.
Doncs l'Abraka Pobla és la primera edició que és aquest divendres i dissabte.
Està propet, l'Apola Mafometa està aquí mateix.
I les activitats, les dues són gratuïtes.
És a dir, que la gent no té excusa per no anar-hi.
El dissabte, aquest dissabte 26 de gener, hi ha una gala internacional.
Una gala internacional en què participen mags de diferents indrets.
Tenim uns argentins, que són el Brando i Silvana,
que són especialistes en màgia teatralitzada.
I aquests artistes que van per arreu del món han guanyat, entre altres,
el premi, el número més original al Congrés Mundial de Blackpool,
l'any passat, el 2011,
i el Best Comedy Street Act de màgia de carrer,
també han guanyat el premi mundial.
I faran un fragment del espectacle de carrer
i el número que van guanyar el premi mundial.
El podrem veure a l'Apola Mafomet.
Per tant, espectacle de carrer, que això dona molta vidilla.
És el casal cultural, el que passa que ens faran un fragment,
però pensat per escenari, és a dir, per teatre,
de l'espectacle de carrer que estan fent arreu del món
i el número que van guanyar el premi mundial.
Quin tipus de màgia és?
És màgia teatralitzada, però sobretot molt visual.
És a dir, no vull donar massa explicacions.
I a més a més, un dels números molt xulos que fan
és que el Brando toca un ukelele
i la Silvana va fent aparèixer monedes de plata de l'aire.
I té un final molt espectacular
que no ho diem perquè la gent vingui.
D'Andalusia ens arribarà el Rubén Vilagran,
que és un mag que fusiona la màgia amb el mim i el clown,
fent un personatge realment molt tendre
que arriba a tothom i que porta una gegantina maleta
i que de dintre els objectes quotidians
poden fer acrobàcies màgiques.
També tenim l'Alice Quimiluna,
que són uns mags catalans que han fet gira fins i tot per la Xina
amb els seus espectacles arreu del món
i ens porten l'especialitat de grans il·lusions.
És a dir, agafar una noia, partir-la per la meitat
i tornar-la a juntar.
Això són grans il·lusions.
Això són grans il·lusions.
Que d'una capsa buida una persona es transformi
en un tigre de bengala.
Doncs tot això ho podrem veure de la Paula Maphomet.
I fins i tot, algunes d'aquestes il·lusions
són creades per ells mateixos
i si no ho veus a ningú més,
és a dir, que només les fa ell, l'Alice Quimiluna.
És a dir, que la gent que vingui a la Paula Maphomet
podrà veure coses que probablement no es tornarà a veure més
que vinguin perquè són molt espectaculars.
I la gala la presenta a un servidor
que entre artista i artista faré màgia visual
perquè la gent vagi veient i seguint l'espectacle.
Això és aquest dissabte.
Un sol dia.
A les 7 de la tarda, al Casal Cultural de la Paula Maphomet.
Quanta temps ha de durar?
Una hora i quart.
I en una hora i quart volem tot això?
Veureu tot això.
És un espectacle per a tots els públics.
Molt bé.
A la Paula de Maphomet, al Casal Cultural, dissabte.
Això, el dissabte.
I el diumenge, el 27 de gener, tenim un talí de màgia
perquè els nens, a partir de 8 anys,
aprenguin a fer màgia i, a més a més, globoflèxia.
És a dir, l'arda, amb un globus llarg, fer figures.
I, a més a més, màgia en globus.
Els nens que vinguin aprendran a tallar un globus
i tornar-lo a juntar i que el puguin inflar.
O aprendran també a fer una figura
i que aquesta figura sigui capaç d'adivinar coses.
O sigui, imagineu les coses que aprendran els nens
que vinguin el diumenge, a la Paula de Maphomet,
que és el casal de la gent gran, a les 5 de la tarda.
S'han d'inscriure abans?
No.
No cal.
En principi hi ha un aforament gran de gent
i són aquests dos dies, el dissabte i el diumenge,
el dissabte el Casal Cultural,
a les 7 de la tarda i el diumenge,
a les 5 de la tarda el Casal de la gent gran.
Però escolta, sí que el camp de Tarragona
s'acabarà sent màgic, no?
Sí, la veritat és que sí.
Entre la canonja, la Paula de Maphomet,
Tarragona, Déu-n'hi-do.
Sí, sí, la veritat és que és la primera edició
del Festival de Paula de Maphomet
i se suposa que hi haurà més edicions.
I, doncs bé, per acabar, si et sembla,
el que sempre comento,
que si hi ha persones interessades
en contractar un espectacle de màgia professional,
professional i elegant,
que poden ser ajuntaments o empreses,
que també fem sopars d'empreses,
fires o fins i tot particulars,
es poden adreçar a la web del Teatre Màgic,
que és teatremagic.es,
i al correu magia arroba teatremagic.es
seran informats sobre els catàlegs
d'espectacles que tenim d'artistes
tant d'aquí com de fora.
Molt bé.
Aquesta ha estat la realitat o ficció del mes.
Mac Gerard, moltíssimes gràcies
i fins al mes que ve.
A vosaltres. Fins al mes que ve.
Adéu!
Fins al mes que ve.