A Tarragona Ràdio, fem la volta al món.
Un viatge que avui ens permetrà conèixer una mica l'ambient que s'hi viu i que s'hi respira.
A la vida no has de posseir res més del que la teva esquena pugui carregar.
I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
Doncs que anem avui a la volta al món, ens porta fins a Flandes
i anem de la mà de Tere Segura, que ens acompanya.
Tere, molt bon dia.
Molt bon dia.
Anem a la part balona.
No, anem a la part flamenca.
Ara t'ho comentaré.
Exacte, la balona és la del sud.
La del sud, eh?
La francòfona.
Anem al nord de...
El nord de Brussel·les.
El nord de Brussel·les és el nord del País de Bèlgica actualment.
El viatge, arribeu directament a Brussel·les o no?
A veure, realment jo hi he estat diverses vegades.
La primera vegada que jo arribo en aquesta zona
i arribo en un circuit d'aquests tradicionals organitzats
que en set dies vam intentar veure els Països Baixos
i Bèlgica.
Et pots imaginar que van veure molt poca cosa.
Van passar per molts llocs i van veure molt poca cosa.
I realment el que probablement em va impressionar més
va ser el llegat arquitectònic patrimonial de les ciutats.
És una zona per fer-hi turisme urbà, sobretot,
de les ciutats flamenques.
Brussel·les, d'alguna manera, està en el centre.
Brussel·les encara és una ciutat culturalment flamenca,
tot i que per la seva idiosincràcia en el marc europeu
és una ciutat molt internacional.
I el que vam fer ha sigut tornar-hi,
en aquest cas jo hi he tornat tres vegades,
entrant per Brussel·les.
La pregunta que em feies era,
entrant per Brussel·les és la manera més còmoda de viatjar
en aquesta zona del país.
I a partir d'aquí,
la xarxa de ferrocarrils belga és excel·lent.
Són ferrocarrils molt puntuals,
que et porten pràcticament a tots els nuclis de població.
Cada vegada que hi hem estat,
les diverses vegades que hi hem estat,
ens hem bellugat amb tren.
Em diria que el transport públic funciona, eh?
El transport públic per ferrocarril
puc donar a fer que funciona.
Quasi bé,
no és ben bé britànica.
La veritat és que sorprèn una mica
quan arribes a les estacions,
perquè les estacions,
així com l'aeroport de Brussel·les,
pel seu paper internacional,
és un aeroport gegantí, molt modern,
les estacions en alguns casos,
les tres grans estacions de Brussel·les,
sorprenen perquè són estacions un pèl antiquades.
Un, de vegades,
quan les veu té la imatge una mica
d'aquelles pel·lícules dels anys 60,
que es feien d'alguna manera
prenent com a escenografia al nord de França,
però després l'eficiència del transport
realment és excel·lent, cal dir-ho.
Quins són els objectius d'aquest viatge?
És a dir, una mica el punt de vida,
perquè com és la segona vegada aquí a Neu,
suposo que ja neu allò...
Sí.
Neu per feina, eh?
Neu per feina.
Triem.
Nosaltres comencem en aquest cas per la capital.
En realitat, quan un viatja a Bèlgica,
s'ha de plantejar que viatja a un estat,
però format per dues comunitats molt diferents.
Una és la comunitat del sud de Bèlgica.
Bèlgica hem de pensar que té un territori
una mica més petit que Catalunya.
Aleshores, si nosaltres dividim per la meitat aquest territori,
al sud tenim aquesta comunitat regió francòfona,
que és Balònia, que és Balònia.
En el centre, d'alguna manera, en aquesta frontera,
hi hauria la capital, Brussel·les.
Brussel·les, la fundació de Brussel·les,
és una fundació flamenca.
I al nord hi ha aquesta regió flamenca.
Nosaltres entrem per Brussel·les,
visitem Brussel·les.
Brussel·les hauria estat en diverses ocasions.
És una ciutat realment de ciutats,
una mica com deies tu,
la ciutat europea, la ciutat històrica.
I després ens dirigim a les ciutats flamenques,
que tenen l'objectiu quin era?
admirar el patrimoni urbà d'aquestes ciutats,
en alguns casos excel·lentment ben conservats.
Bruixes, Gant, Lovaina.
Bruixes ja sol, ja es mereix uns quants dies de viatge, no?
Sí, jo a Bruixes, tal com t'he dit,
la primera vegada aquí vaig ser,
en una tarda, o en quatre o cinc hores,
no vam ni tan sols dormir a Bruixes,
ens van fer una passejada per Bruixes.
I realment és una ciutat que mereix
tornar-hi i estar-s'hi una setmana per gaudir-la.
Bruixes no és la ciutat de les Bruixes.
La gent moltes vegades...
Ho associen, eh, sí, sí.
Ho associen a les Bruixes,
a les dones aquestes que pactaven amb el diable.
No, no.
Bruixes, en realitat, en llengua flamenca,
vol dir embarcador.
La ciutat, en l'actualitat,
està unida al Mar del Nord per un canal modern,
però durant l'edat mitjana,
que és el moment del seu gran esplendor,
havia tingut diversos canals
i a través del riu,
que la comunica amb el Canal del Nord,
tenia un port molt important.
I per això Bruixes vol dir, en realitat, embarcador.
I és una ciutat que s'ha de recórrer peu
i s'ha de recórrer, d'alguna manera,
amb aquests canals històrics que envolten la ciutat.
Són canals medievals, no?
Són canals medievals, sí.
Bé, evidentment, en l'actualitat estan adaptats
perquè hi puguin fer passejades embarcacions turístiques,
però hi ha alguns ciutadans flamencs
d'aquesta regió del Nord, d'alguna manera, de Flandes,
que tenen petites embarcacions
i, sobretot a l'estiu,
que és quan el temps, de vegades, és millor,
perquè potser la climatologia
és el gran hàndicap que tenen ells,
amb petites embarcacions poden arribar
fins a la zona d'Ostende,
que és a la zona del Mar del Nord.
I trobarem, per exemple,
a diferents palaus,
la catedral mateixa, no?, de Bruixes?
Sí, en realitat,
potser els grans actius que té la ciutat,
primer un, quan hi arriba,
probablement hauria de fer-hi una volta
a través d'aquests canals.
Després, evidentment,
el patrimoni eclesiàstic és molt important,
potser més que a la catedral,
l'església més estimada per la gent de Bruixes
és Santa Maria de Bruixes,
perquè, en realitat,
s'hi conserva una obra,
l'única obra de Miquel Àngel,
que no està a Itàlia,
que és la Mar de Déu de Bruixes,
és una obra que un ric comerciant
de la ciutat de Bruixes
va comprar perquè els seus,
d'alguna manera, els seus veïns
gaudiguessin d'una obra de Miquel Àngel
i la Mar de Déu de Bruixes
està a l'església de Santa Maria de Bruixes,
la Mar de Déu de Bruixes.
I, aleshores,
a part del conjunt eclesiàstic,
és molt interessant, també,
el conjunt d'edificis civils.
Estem en una zona
on el paper dels mercaders,
dels burgesos,
durant la Baixa Edat Mitjana
i l'Edat Moderna
va ser molt important.
Està fent una visita molt cultural,
de fet,
que trobem molt patrimoni,
molta riquesa.
Sí,
és una visita,
no és una regió,
potser,
per gaudir tant
del patrimoni natural,
és una zona molt urbanitzada,
molt urbanitzada,
fins i tot des d'antic,
i el gran llegat
és el patrimoni urbà.
Després de Bruixes,
quin més lloc visitarien?
Cap on aneu?
Nosaltres,
després de Bruixes,
el que vam fer,
vam fer un estat de Bruixes,
després vam fer un estat de Gant.
Gant i Bruixes
són dues ciutats molt properes.
Bruixes és una ciutat
que, tal com comentaves,
té el patrimoni pràcticament intacte.
Quan, a garreries del segle XVI,
els canals es van enaranar,
Bruixes va deixar de tenir
aquell esplendor
i es va començar a ser
Bruixes la morta,
però això va ser,
d'alguna manera,
probablement la sort
que avui la puguem admirar
d'aquesta manera.
I, en canvi,
la decadència de Bruixes
va servir perquè
dues ciutats relativament properes,
la Gant,
que havia estat
la capital tradicional
de Flandes,
i la ciutat d'en Vers,
el gran port,
d'alguna manera,
del Mar del Nord,
comencessin a tenir
un gran esplendor.
Nosaltres, doncs,
de Bruixes,
anem primer a Gant.
Gant és una ciutat,
en l'actualitat,
que té en el turisme
un actiu molt important,
però també en la indústria,
i també, sobretot,
és una ciutat universitària.
Sobretot a l'hivern
hi ha molt d'ambient universitari.
Gant també és una ciutat
que, com Bruixes,
estava unida
a través de diversos canals
amb el Mar del Nord.
Per tant,
els ciutadans de Gant
diuen que
s'hi pot veure
el carrer més bonic d'Europa.
Saps que això del carrer més bonic d'Europa
el trobem pràcticament
en tots,
en molts llocs,
però el port,
d'alguna manera,
aquest port fluvial,
que és el barri de les Herbes,
d'alguna manera,
és, per la gent de Gant,
realment,
un dels llocs més bonics.
És una zona
de creuament de rius,
no?
És una zona, exactament,
de creuaments de rius.
Moltes vegades,
aquestes ciutats,
originàriament,
havien crescut
en petites illes dels rius
per protegir-se,
de vegades,
d'atacs,
de pobles,
de pobles enemics,
i a partir d'aquí,
el comerç fluvial
d'antic ha estat,
d'alguna manera,
la seva riquesa.
Veig que hi ha molls
d'arbolistes,
d'oblat,
també,
a la zona de Gant.
Sí,
els molls,
realment,
els molls són aquests carrers
que ells diuen,
són els carrers més bonics.
En l'actualitat,
aquests molls
no funcionen com a tal.
Bueno, sí,
funcionen realment,
tenen usos turístics,
i moltes de les cases gremials
que es posaven en aquests molls
per fer les transaccions
amb el cereal,
clar,
amb un producte
molt important,
aquestes cases,
en l'actualitat,
es poden admirar,
moltes d'elles
han esdevingut
espais,
comerços,
alguns comerços
de productes,
normalment,
de delicatets,
d'aquesta zona,
després parlem,
si vols,
una miqueta
de què podem prendre
com a souvenirs
de Flandes.
En alguns casos,
les oficines de turisme
s'han ubicat
en aquests espais,
en alguns casos
estan musealitzades,
i on pot veure
com eren
aquestes petites llotges
medievals
o de l'edat moderna
vora dels molls
del blat
o el moll
de la carn.
Hi ha molt de color
per als carrers
d'aquestes ciutats?
Depèn de l'època
de l'any que hi vas.
Hi ha un...
El gran problema
d'aquesta zona
del Mar del Nord
és que
tenen un clima atlàntic,
un clima molt humit,
que fa que,
fins i tot
de vegades a l'estiu,
les temperatures
no són
molt baixes,
però
el color
del cel,
si em preguntes,
és un color
molt gris,
és un color
molt tris.
Però sí que és veritat
que,
com Flandes,
el que té és
part la neerlandesa,
part la flamenca,
la tradició
de les flors
està molt arrelada,
sobretot,
per exemple,
a Gant,
a Gant se celebra
cada cinc anys
una gran fira
que és la Floreale.
Aleshores,
a l'estiu,
en aquest color
gris del cel,
que de vegades
és així,
no és com
el nostre mediterrà,
crida l'atenció
la quantitat
de flors
que els veïns
cuiden,
fins i tot
els ajuntaments
en els jardins
de les ciutats tenen.
I, per tant,
sí que té
un cert toc de color
en aquestes ciutats.
I ara visitarem
la ciutat natal
de vintors,
com per exemple
Rubens,
la ciutat
del Gran Port
d'Europa.
Aquí més que menys
haurà vist
algun documental
del Port d'Enveres
perquè és impressionant,
és colossal aquest port,
és molt gran.
Sí,
en realitat és colossal
perquè a més a més
està a 40 quilòmetres
mar en dins
del Mar del Nord.
En realitat
els rius atlàntics
són rius molt cabalosos
que desemboquen,
però com el Mar del Nord
té una gran capacitat erosiva,
forma aquests grans estuaris,
aquestes boques tan grans,
i en alguns casos
les ciutats portuàries
se situen,
no arran de mar,
com passa a la Mediterrània,
sinó que se situen
al curs baix del riu,
però quilòmetres
mar en dins,
ai, perdó,
terra en dins.
Aleshores és el cas,
per exemple,
de moltes ciutats
del Mar del Nord,
però en aquest cas
és el cas
de la ciutat,
la ciutat d'Enveres.
La ciutat d'Enveres
és en l'actualitat
juntament amb Rotterdam i Amur,
com deies,
el gran port
del Mar del Nord,
i continua sent
un centre econòmic
molt important
de Bèlgica,
juntament amb Brussel·les,
que potser és la ciutat
dels funcionaris
i dels periodistes,
en molts casos,
la ciutat d'Enveres
és la ciutat
per on,
d'alguna manera,
encara entren i surten
mercaderies
de tot tipus
a Bèlgica.
Ja riu a Escalda,
que n'és a França,
no?,
i travessa de Bèlgica,
de Montapuntes,
amb el Mar del Nord,
i que,
de fet,
en valor es diu,
veig que es diu Esco,
en valor, eh?
En valor.
S'escolta gaire
o s'escolta gaire?
A veure,
la llengua
que nosaltres,
de la zona
on estem recorrent nosaltres,
és el flamenc.
El flamenc
és una variant dialectal
del neerlandès.
Aleshores,
si un no sap
una mica d'holandès
o té algunes nocions
d'alemany,
poca cosa,
poca cosa entens.
A més a més,
la comunitat flamenca
és una comunitat
que estima molt
els seus actius
i en alguns casos
la llengua,
que ho sabem molt bé nosaltres,
és el seu gran actiu.
Moltes vegades,
quan tu et dirigeixes
amb ells en francès,
ells et contesten en valor.
Quan veus que ets un turista
i no entens el flamenc,
aleshores sí que ells canvien.
El valor
és la variant dialectal
del francès
que es parla
al sud de Brussel·les,
a la zona més propera
a França,
i la veritat és que sí
que el francès
s'utilitza molt al sud
i sobretot a la ciutat de Brussel·les.
A Brussel·les s'utilitza,
tot i ser una ciutat flamenca,
també s'utilitza molt
la llengua francesa.
En Verze,
visiteu la Casa de Rubens?
En Verze es pot visitar
la Casa de Rubens.
La Casa de Rubens,
en realitat,
és una casa museu
on és cert,
històricament,
que Rubens hi va residir,
la va tenir com a taller,
però segur que Rubens,
amb la gran producció
que va tenir,
tenia un taller
molt més gran.
La Casa de Rubens
és una casa musealitzada,
en realitat,
és un gran actiu turístic.
potser el que val la pena
és visitar la catedral.
A la catedral d'en Verze,
és una catedral impressionant,
es conserven probablement
dues de les obres
més estimades
pels flamencs,
que són la crucifixió
i el davallament,
són dos llenços gegantins
que hi ha a la catedral
i que probablement
són les dues obres
més valuoses
que es conserven
a Flandes
del mestre d'en Verze.
Tot i així,
tots els museus
que pràcticament
pots visitar
d'aquesta zona
conserven alguna obra
si no de Rubens
de l'escola,
de l'escola de Rubens.
Com és
aquesta gran torre
que hi ha?
Parlem de la gran torre,
no?
La catedral?
Sí.
Que és patrimoni,
per cert,
de la humanitat.
Sí,
molt d'aquests espais històrics
que hem estat comentant,
el de Bruxes,
el de Gant,
estan declarats patrimoni
de la humanitat
per la UNESCO.
El cas de la catedral
d'en Verze
és molt curiós
perquè la catedral d'en Verze
és una catedral
que prenen a Flandes
d'alguna manera
això sí,
igual que a Alemanya,
el gòtic
s'expandeix des de França
i era molt típic
que a les façanes
de les catedrals
hi haguessin,
si recordeu una mica
el model de Notre-Dame,
dues torres.
En Verze
hi havia d'haver dues torres
però un fet luctuós
que ens va afectar
pràcticament
a tots els europeus,
els del nord i els del sud,
que va ser la Pesta Negra,
va fer que en molts casos
moltes d'aquestes torres
es deixessin de construir
i només n'hi hagués una.
O sigui que en realitat
de la mateixa manera
que la catedral de Tarragona
no la tenim acabada
també per aquest fet històric,
quan visiteu la catedral d'en Verze
quan vegeu la torre
una es va acabar
l'altra no es va acabar
però bé,
d'alguna manera
també és una lectura històrica
d'un moment complicat.
Doncs deixem en Verze
o...
Jo d'en Verze
m'agradaria fer-vos un comentari
probablement nosaltres
que ens vam bellugar
com t'he dit en Tren
una de les coses
que sorprèn més
les tres vegades
que he estat en Verze
una de les coses
que sorprèn més
és la gent d'en Verze
sobretot
al barri de l'Estació
en Verze
sorprèn
la gran comunitat
de jueus ortodoxes
que encara hi resideixen
i a més a més
resideixen
al barri de l'Estació
que és el barri
de les joieries
el gran comerç
de diamants
si algun
de les persones
que ens escolten
ha viatjat
a Amsterdam
probablement
l'han portat
a veure un taller
de diamants
i un es pensa
que a Amsterdam
probablement hi ha
el gran centre
de comerç
de diamants europeus
i no
en realitat
és a la ciutat d'en Verze
després de Nova York
el gran centre
si algú
vol anar a comprar
diamants
s'ha de dirigir
a aquesta ciutat
on aquest comerç
tradicionalment
i el continuen portant
d'alguna manera
els jueus ortodoxes
aleshores
és sorprèn una mica
que en aquest barri
quan arribes als barris
a l'estació
de vegades
a les ciutats
no són potser
els barris més animats
hi ha algunes excepcions
però sí que ho hem de dir
sorprèn d'alguna manera
que al costat
de l'estació
hi ha el zoo
d'en Verze
normalment veus
molts nens
que van a visitar
d'alguna manera
aquest espai
i després veus
moltíssimes joieries
i el paisatge
són turistes
nens
i jueus ortodoxes
d'alguna manera
en aquest barri
per tant
era una curiositat
que sorprèn
acostuma a sorprendre
es pot veure
com treballa
en el diamant
sí
en alguns casos
en alguns casos
els tallers
evidentment
tenen mesures
de seguretat
molt importants
normalment aquests tallers
estan oberts a la venda
l'objectiu principal
que tenen
és vendre
no tant
el turisme
sinó que fan vendes
a joiers
es fan fires
d'alguna manera
però sí que és veritat
que en alguns casos
en alguns
en alguns establiments
t'ofereixen
la possibilitat
de veure la talla
de diamants
i evidentment
comprar-los
doncs això
en Verze
trobareu també
aquests diamants
a la zona
de Flàmbies
què es pot menjar
en aquesta zona
de Bèlgica
a veure
hi ha una dita
popular
que diu
que si mai et conviden
a una casa flamenca
no hi vagis a menjar
perquè la cuina
no és molt rica
evidentment
no és una cuina
tan variada
com la de la Mediterrània
però sí que
hi ha alguns productes
que jo crec
que els hauríem
de tenir en compte
la veritat
és que aquestes ciutats
sobretot
aquestes grans àrees urbanes
tens cuina internacional
de tota mena
però sí que
a les zones més properes
al mar del nord
cuinen
en alguns casos
les típiques
arengades
les arengades
que ells mengen
en alguns casos
crues
fins i tot
això a Holanda
també ho podeu fer
estem relativament
molt a prop
però probablement
hi ha un producte
del mar
que és molt provat
no només a Flandes
sinó pràcticament
a tota Bèlgica
també
tot el nord de França
i a la zona
dels Països Baixos
que són els musclos
els muls
que ells acostumen
a menjar
cosa estranya
amb patates fregides
hi ha molts llocs
on trobes
a la mateixa ciutat
de Brussel·les
però en totes aquestes ciutats
de la mateixa manera
que nosaltres
podem comprar
de vegades
unes patates fregides
uns xurros
tu pots comprar
una paperina
de musclos
i de patates fregides
amb mayonesa
és
bueno
no és potser
tot i que
a veure
hi ha alguns restaurants
on realment
el peix
és de qualitat
s'ha de
això sí
sobretot
en els centres històrics
hi ha
grans xocolateries
a Bèlgica
la xocolata
els llépols
s'ho passaran molt bé
i la cervesa
evidentment
és un producte
també de renom
hem estat
a Bruixa
a Envers
a Gant
i a altres ciutats
també
i a Brussel·les
hi ha també altres ciutats
destacades per conèixer
sí
en aquest camí
entre Envers
i Brussel·les
val la pena
fer una parada
potser no de tot un dia
però a la ciutat
de Malines
la ciutat de Malines
també conserva
un centre històric
molt interessant
per recórrer'l
i després
jo recomanaria
que des de la mateixa capital
aprofitant
aquesta xarxa
de ferrocarrils
que és excel·lent
es viatgi
a la ciutat
de l'Obeina
es coneix
amb el nom
de
jo no pronuncio bé
el neerlandès
el flamenc
de l'Eben
és una ciutat
de tradició universitària
des de l'edat mitjana
que ha conservat
ha refet
d'alguna manera
un patrimoni històric
excepcional
és una excursió
que val la pena
a més a més
estar
pràcticament
a 20 quilòmetres
de Brussel·les
vull dir
que val la pena
recórrer
aquestes serien
doncs
aquestes que hem comentat
les grans ciutats
flamenques
aquest recorregut
aquest itinerari
què faríem
amb aquesta
l'Obeina
què podríem
dir
l'Obeina
el més interessant
es pot visitar
en algunes èpoques
la universitat
la universitat
de l'Obeina
encara ara
continua sent
una universitat
de prestigi
en l'àmbit europeu
a darreries
de l'edat mitjana
juntament
probablement
amb la ciutat
de Bolònia
al sud
d'Itàlia
amb Salamanca
Castella
la ciutat
de l'Obeina
era la ciutat
de la gran universitat
on es formaven
els mercaders
els burgesos
els homes
esclar
del nord d'Europa
i després
el més interessant
és visitar
el centre
la zona del mar
el mar
que és la zona
del mercat
on hi ha
l'antic ajuntament
l'antic ajuntament
és un edifici
esplèndid
que destaca
sobretot
per la decoració
escultòrica
que té el seu exterior
evidentment
a part de seure't
a contemplar això
amb una cervesa fresqueta
l'ambient
molt universitari
un ambient
molt universitari
això vol dir
que sovint
a l'estiu
per exemple
són ciutats
gan
on hi ha més turistes
que universitaris
una cosa que és molt curiosa
i que això sí que és
molta tradició
neerlandesa
és que totes aquestes ciutats
no tant a Brussel·les
perquè el trànsit
ho impossibilita
molta, moltíssima gent
es belluguen amb bicicleta
vull dir
quan arribes
quan arribes a les estacions
el que trobes
és grans pàrquings
de bicicletes
i es poden llogar
fins i tot bicicletes
per fer recorreguts
el país
és un país molt pla
una miquement
la zona de les Ardenes
té alguna
petita elevació
i aleshores
això
es pot fer
es pot fer
veig
estic veient imatges
a través d'internet
de la plaça principal
o una de les plaças principals
de l'Ovaina
on hi ha la universitat
que també té un edifici
molt singular
la seva biblioteca
i són espais grans
espais amb edificis
molt nobles
senyorials
sí, sí
realment
la plaça de la universitat
si estàs veient les imatges
és un espai
un espai impressionant
i
en molts casos
com aquests edificis
tenen un gran valor històric
el que s'acostuma a fer
és obrir
normalment
les sales de graus
les biblioteques històriques
perquè es puguin admirar
una curiositat
en aquesta universitat
hi va estudiar
el senyor Felipe González
mira
doncs és això
la trobareu
en aquesta zona
com dèiem
molt oberta
molt
mínimment
universitària
del centre
d'aquesta ciutat
que és
Lovaina
parlem
una mica
de la gent
de Flandes
de la gent
de la zona
el contacte
amb la gent
com són
a veure
el contacte
amb la gent
com molta gent
del nord
probablement
és un contracte
més fred
el que sí
que potser
amb els catalans
tenim alguna
alguna
no
alguna
sinó
moltes coses
en comú
el fet
que ells
pertanyen
també
a un estat
a Bèlgica
ells diuen
de vegades
amb sorna
que
Bèlgica
està integrada
Bèlgica
és un país
relativament jove
és un país
que neix
al segle XIX
i que en realitat
està integrada
per dos grans
nacions
els balons
que no tenen
molt
aquesta
consciència
de nació
de cultura
i els flamencs
i aleshores
ells sempre diuen
que en realitat
de Belga
només n'hi ha un
que és el rei
que viu a Brussel·les
o sigui
que Bèlgica
és un país
en què hi viuen
no belgues
sinó un belgues
que és el rei
o la família
reial
si voleu vosaltres
i on hi viuen
els flamencs
i on hi viuen
els balons
vull dir que tenen
molt poc sentiment
de pertanya
a Bèlgica
nosaltres els considerem
belgues
però ells
o si mateixos
quan tu parles
amb ells
en alguns casos
quan parles
amb ells
es consideren
flamencs
no es consideren
belgues
ningú d'ells
es considera
belga
una cosa que podem
de vegades
veure com a molt
propera
és veritat
que són
relativament
tancats
són una gent
en aquest cas
sí que tenen
una cultura
molt més germànica
són molt treballadors
el que passa
quan es diverteixen
es saben divertir
moltíssim
com els alemanys
això sí
bona cervesa
bona cervesa
si la cervesa
hi deu fer efecte
ja fa el seu què
de Brussel·les
n'en parla molt poc
de Brussel·les
Brussel·les
a veure
Brussel·les
és la gran capital
europea
probablement
és la ciutat
Brussel·les té diversos
sobrenoms
és la ciutat
com et deia jo abans
dels polítics
dels funcionaris
i dels periodistes
però és veritat
que els periodistes
entreu i sortiu
moltíssim
d'aquesta ciutat
és una ciutat
molt internacional
jo t'he dit
que domina
la llengua francesa
però en realitat
si algú no sap francès
no tindrà cap problema
perquè en anglès
podreu parlar perfectament
se senten parlades
totes les llengües
és la ciutat
dels polítics
dels funcionaris
dels periodistes
és la ciutat de Tintín
i és la ciutat
del Manequenpís
que sabeu que
aquests dos últims personatges
probablement
diuen que són
els dos personatges
més famosos
de la ciutat
la ciutat en realitat
està formada
per la ciutat històrica
amb el centre
de la Gran Pla
que és la ciutat flamenca
històricament
aquesta és la zona
de la ciutat flamenca
però és veritat
que la ciutat creix molt
a partir del segle XIX
amb el barri
Alcodenberg
la zona
podríem dir
on hi ha
el Palau Reial
i després
hi ha dos barris
que també cal tenir en compte
que és el que s'anomena
la ciutat europea
el barri europeu
on hi ha
les institucions europees
i després
el barri de Heysel
probablement
algú recordarà
la tragèdia
que hi va haver
a l'estadi de Heysel
i on es va celebrar
és el barri
on es va celebrar
l'exposició
de 1958
i és on hi ha
l'atòmium
aquella molècula
que normalment
els turistes veuen
per tant
és una ciutat de ciutats
és una ciutat gegantina
doncs la deixem aquí
deixem el viatge
a Brussel·les
també perquè puguin
fer-hi
fer-hi
els ullens
avui per la part
de Flandes
viatjant
també a través
de la pedagogia
que ens ha portat avui
la nostra convidada
la Tere Segura
Tere gràcies
per acompanyar-nos
per Flandes
moltes gràcies a vosaltres
viatjarem pròpiament o no?
viatjarem
enguany no està previst
però bé
sempre
sempre
hi ha alguna cosa
per descobrir
moltes gràcies
que vagi bé
moltes gràcies a vosaltres
Vols fer la volta al món
amb nosaltres?
Vols explicar-nos
les teves aventures
pel món?
Has fet un viatge
que t'hagi emocionat?
Ens ho vols explicar?
Envia un correu
a elmatí
arroba
tarragonaradio.cat
o contacta'ns
a través del Facebook
o Twitter
Fem amb tu
la volta al món
cada dia
a dos quarts de deu del matí
al matí
de Tarragona Ràdio
Fem amb tu
Fem amb tu