Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquesta jornada,
aquest dixous, 24 d'octubre.
Saludem els contertulis, avui tenim tres advocats,
el Nando Hidobro, Nando, què tal, molt bon dia.
Molt bon dia.
El seu costat, l'Anna Bozalongo, Anna, què tal, bon dia.
Hola, molt bon dia.
El Xivio Escudé, davant, Xivio, què tal, bon dia.
Bon dia.
I també tenim el director del Col·legi del Sant Pau,
el Pablo Muñoz, Pablo, què tal, molt bon dia.
Bon dia.
Avui, tres advocats, tenim una escola, aquí també representada.
Avui hi ha vaga l'ensenyament, recordem-ho, hi ha vaga.
No sé què hauran fet molts pares i mares amb la canalla avui,
però també hi ha aquesta realitat,
que hi ha d'haver-hi vaga dels estudiants
i avui vaga la comunitat en general d'educació,
que en podem parlar, si voleu, en aquesta tertúlia.
Tot i que el tema avui, el tema, podríem dir així, estrella,
el més destacat, el que tothom destaca en aquesta jornada,
i nosaltres també, és que han esculpat la companyia Gas Natural
de tota responsabilitat, i ho matitzo,
de tota responsabilitat en l'explosió de gas,
de 2005 a la Ramba Nova,
una exposició de gas que molt probablement els oients recordaran,
tot i que ja fa alguns anys, ja 2005,
però sembla que va ser ahir perquè tenim les imatges ben gravades.
Esculpen la companyia Gas Natural.
Aquest és el punt de partida de la tertúlia.
A partir d'ahir podem fer algun comentari.
Comencem parlant-hi d'obre, perquè a més a més
ha coincidit la xarca,
sou part en el procés, no?,
en certa forma.
Ha donat la casualitat, no estava previst.
Que sortís la sentència precisament ahir al dematí,
i que jo, bueno, si havia agafat el compromís de venir ja fa dies a la tertúlia,
evidentment vinc, no em defugiré,
com és lògic,
massa de gust, no em ve parlar-ne,
perquè afecta l'esfera personal de gent,
i no hi vull entrar gaire.
La sentència diu el que diu,
en fas un resum correcte,
que el que fa és exculpar Gas Natural.
Penso que la ciutadania més o menys ha pogut anar llegint
una mica la crònica d'aquest judici.
És una demanda que interposen les persones que van patir lesions,
i totes aquestes persones la posen contra Gas Natural
i contra la seva asseguradora.
pel que fa a uns propietaris de vehicles estacionats,
a més de posar-ho contra Gas Natural,
van afegir a l'asseguradora del pis que presumptament havia esclatat.
Què fa la sentència?
La sentència considera que Gas Natural no ha comès cap mena d'incompliment.
I per tant, considera que...
I després de fer un profond estudi,
s'ha de reconèixer que la magistrada ha fet un esforç,
és una sentència extensa,
i va analitzant tot el que s'ha anat treballant en el procediment,
d'on podia venir la fuita, on es va produir,
quin és el mecanisme d'ignició,
i el que sí que arriba a la conclusió,
que és la conclusió que ja es va arribar en el seu moment en el procediment penal.
Primera, que es produeix una acumulació de gas en un pis concret,
i que hi ha un mecanisme d'ignició, que és un encenedor,
però descarta, o considera que en absolut queda aprovat,
que això sigui una actuació intencionada.
A partir d'aquí, considerant que el gas,
la seva obligació arriba fins a l'aixeta d'entrada de la comunitat,
l'acometida, correcte,
doncs diu, escolti'm, és que això ja és un tema
que correspon a un element privatiu,
que són les tueries d'aquest senyor en el pas per casa seva,
i decideix que, en l'únic que li pot atribuir responsabilitat
per una possible falta de manteniment
o incorrecta manipulació de les tueries,
és a la titular del pis,
i per això estima la demanda front a l'asseguradora del pis.
Si estic d'acord amb això o no?
Home, jo no hi estic d'acord,
i m'espanta una mica tot el tema del gas.
Hi ha els contractes de manteniment del gas,
considera que, tot i que a l'última revisió,
la inspecció, perdó, perquè hi ha inspeccions i revisions,
la inspecció s'havia fet el setembre de 2001,
i el novembre de 2005 gas natural no havia fet la inspecció dels 4 anys,
considera que no es pren de data a data,
i per tant no hi havia incompliment de gas,
i en base a uns documents que es van aportar per part de gas natural,
perquè evidentment el propietari,
tota la documentació li va desaparèixer amb el pis,
considera que gas donava per fet que en l'any 2005
havien anat dues vegades per fer la inspecció del contracte de manteniment
que té amb gas natural, a més del que és el subministrament habitual,
doncs que no havia fet aquestes revisions,
i que li correspon al propietari per seguir a la companyia
respecte de gas, respecte a les revisions.
Home, jo crec que el gas,
i aquesta és la meva impressió personal,
i la lectura que en fèiem, és un producte de risc.
De la mateixa manera que els vehicles automòbils
tenen un segur obligatori de l'automòbil,
simplement per el fet que creen risc.
A mi em sembla una mica tou
el fet de considerar que el gas, miri,
arriba fins aquí i ja s'ho farà vostè propietari.
Em sembla una mica exagerat la manera.
S'ha d'entrar amb molta profunditat,
s'ha d'analitzar amb molta profunditat la normativa,
l'afectació dels contractes de manteniment,
si realment aquesta no inspecció al cap de quatre anys,
de data a data, sí que tindria incidència o no,
però aquesta és la lectura principal.
No he vist retalls de diaris,
no he parlat encara amb els altres advocats,
però que l'advocat del principal perjudicat
deia que estava decebut i que ell seguia considerant
que era gas i que pretenia recórrer.
Jo no conec el cas,
però la profunditat que el Fernando ho coneix,
de totes formes té de dir
que la teva objectivitat i imparcialitat
potser queda mateitzada.
Evidentment.
Perquè defens una part.
Clar, normal.
Clar, ningú sap el que realment va passar.
També podria tractar-se,
cosa que tampoc es pot provar de cap manera,
que hagi sigut una negligència,
però no de no revisar,
sinó que a vegades a nosaltres ens ha passat,
a mi m'ha passat,
quin olor de gas que fa això,
i vas i tanques perquè te l'has deixat obert,
també podria ser aquest cas, no?
El que podria ser.
És complicat perquè la cuina no era de gas, per exemple.
No hi havia tres radiadors morals,
és a dir, la gent quan li dius
és que la cuina no era de gas,
tothom pensava en aquell típic supòsit
de la cuina de gas en ser...
No, és que no hi havia cuina de gas.
Ja, ja, ja.
El que sí que jo faig una altra visió,
i al marge del judicial,
evidentment estem amb un jutjat de primera instància,
que és el número dos,
una magistrada que per mi em mereix tots els respectes,
perquè normalment estaràs d'acord o no amb les seves,
i jo he recorregut moltes sentències que m'ha dictat.
Però vull dir, en principi,
és la immaculada de Perdigones, me sembla, no?
La magistrada és molt curosa en aquest aspecte
i fa un anàlisi,
després, evidentment, hi haurà la segona instància, no?
I així ho he destacat,
que ha fet un anàlisi de la sentència molt curada.
Molt bé, molt curada.
El que discrepo de la conclusió jurídica que em fa, eh?
Jo la llàstima,
el que veig és que la resposta,
evidentment, si abans hi va haver un procediment penal,
doncs queda ja tot paral·litzat,
fins que no comença a córrer la roda
maliciosa de la prescripció,
llavors no hi ha la demanda civil,
però passes per davant de la rambla,
i veus aquell forat,
que és com si et véssin arrencat un caixal
i que et queda un forat aquí dintre,
que tu no el veus però el notes
i penses, ostres,
no tenim resposta,
o la resposta és molt tardana,
o passes pel carrer Caballers,
amb compromisos de que, no, no,
es van numerar totes les pedres,
van numerar les pedres,
qui les va numerar?
El senyor alcalde es va numerar
i va comprometre que edificaria
amb el mateix edifici
amb les mateixes pedres i totes posades.
No ho haurà ni els nostres fills
ni els nostres nets, això.
I veus, és una vergonya,
vull dir, penso que no hi ha resposta,
perquè amb independència de la indemnització o no,
no pot quedar un forat
amb un solar que abans estigui
de construcció forçosa,
ho recordaràs tu, Anna,
que eres experta en el tema,
no pot ser.
Ara parles com experta, eh?
No pot ser,
vull dir, hi ha una resposta massa tardana.
Quan s'adona,
agradi o no agradi,
però jo crec que és estemporània.
Tindria que haver-hi mecanismes
que ja indemnizarà
que tingui que indemnizar,
però això s'ha de...
Que obliguin a tapar aquest forat.
Jo, de fet,
fins l'any passat anava a Teresianes
i, a més,
com que els nens hi anaven a Teresianes,
va ser un tema molt...
que va doldre molt
i, de fet,
se'n recordeu del funeral a la catedral,
o sigui,
i aquest fet,
aquest pare,
que passa,
no sé,
bueno,
si passa cada dia
o passa de tant en tant,
aquest forat
li té de recordar
i hauria d'haver
algun mecanisme,
que ho diu el Xavier,
que això s'arreglés,
s'aixequés
i després ja pagarà qui pagui.
Però,
moralment,
ja,
deixant a banda
el tema judicial,
que ho has posat molt bé
el Fernando,
jo penso que,
com a persona,
com a ciutadana,
aquest forat
que va...
que va...
Encara fa mal,
encara fa mal.
Sí, fa mal,
fa mal,
fa mal.
Encara fa mal.
I algú hauria de posar el remei
perquè això...
Clar,
paral·lelament,
jo tinc notícies
que hi ha un contenciós
contra l'Ajuntament
perquè no els deixen fer
no sé què,
clar,
aquí hi ha una...
Però jo penso que no pot ser.
Tenim una resposta,
en general,
a la societat
que hi ha un accident.
De seguida,
Mossos d'Esquadra,
de seguida,
ven els bombers,
de seguida,
ven l'ambulància...
Però és que d'aquí...
Després,
aquest senyor,
en qui viu?
Ah,
el passadís,
perquè no sabem ni...
Ja no tenim resposta.
Arreglem aquell problema,
taponem-la
o fem que la circulació
vagi més...
Però després,
el problema aquest,
aquest problema social,
de drama,
que hi ha un drama,
les degrada la Rambla,
fins i tot,
perquè aquella tàpia
que està ja posada...
Pablo,
que no deixaran parlar...
No, no.
Des d'una perspectiva
potser molt ciutadana,
no?
Per això, sí, sí.
Quan un passa per allà
i veu que el cas
mai ha estat aclarit
o que mai tenim la certesa
que és el que ha succeït realment,
et genera inseguretat.
És a dir,
tu passes pel davant,
vas amb la teva família
i dius,
ostres,
podria passar-me això a mi?
Perquè si la cuina
no era de gas,
això em podria passar a mi?
Què ha succeït?
I cada cop que veus allò encara
pendent de reconstruir,
tornes a recordar, no?
Penso que en aquest cas
tocaria, doncs,
no sé com,
perquè, clar,
això ja no està a les meves mans,
però sí, potser,
veure què ha succeït realment
i que no torni a passar,
que potser això és el que tothom
es pregunta, no?
Quan a nivell ciutadà
un passa per allà
i diu, ostres,
em podria passar
què he de fer jo
perquè això no passi?
Què ha passat
perquè no torni a passar?
Què podem posar-hi?
O sigui, això ja ha succeït,
hi haurà tot un procés judicial,
però què pot fer tothom
perquè això no torni a succeir?
La sentència no diu que va passar.
Per indicis...
Diu que no va passar, no?
Diu que no va passar.
Que li sembla que no va passar.
Tampoc ho sap, cert?
Que hi va haver una acumulació de gas.
No se sap com,
però es va produir
i hi va haver un mecanisme d'ignició
i aquest mecanisme es produeix aquí.
I vostè, propietari,
vostè, asseguradora,
vostè són responsables.
Una responsabilitat objectiva.
No?
Sí.
Aplica la teoria
de la responsabilitat objectiva.
Indiciàriament,
diu, escolti,
surt d'aquí i ja està.
Clar,
jo,
que això s'apugui,
és aquells adagis llatins
de
i us còmode,
i us incòmode,
és a dir,
el que et produeix benefici,
això te produeix,
el perjudici que porti
implícit,
penso que ho pots aplicar
amb segons què,
amb el gas,
amb alguna cosa que et dona benefici,
però el titular d'un pis
és una mica exagerat
que te posin
una càrrega d'aquest tipus.
I sort que tenia
companyia asseguradora.
Però les indemnizacions,
per lo que he vist...
D'acord,
però imagina't,
no tens cap seguro,
perquè no és obligatori
tindre ningú,
no?
I t'has de rascar l'butxaca.
Sí.
Digues ara.
que per lo que he vist
ara de les indemnizacions,
a Liberti
tampoc són gaire...
No,
perquè els únics
que van considerar
que incloien
a la companyia
d'assegurances
del pis
eren uns vehicles
que hi havia estacionats.
Cap dels lesionats
i dels demandants
principals
va reclamar
contra el propietari
del pis
ni contra la seva asseguradora.
Liberti
assegurava
el pis.
El pis.
I axa la comunitat,
perquè la comunitat
ha quedat també...
També l'han exonerat
perquè consideren
que no és...
Són els comuns,
clar.
Bueno,
però clar,
la part de responsabilitat
de manteniment
i conservació,
però...
Però el teu pis...
Però com que consideren
que es produeix
dins de l'element privatiu
i no dins d'un element comunitari,
la comunitat
no t'ha de veure.
La responsabilitat.
De totes maneres,
tu ho saps millor que jo,
aquesta de dir
fins a l'entrada del pis
des de la companyia,
ja sigui gas,
ja sigui telèfon,
aigua,
aigua,
el que sigui,
i de l'entrada del pis
cap a dintre
és de responsabilitat
del propietari.
I a mi m'ha deixat
una mica bocabadada
el fet que ha dit el Nando
que és el propietari
qui té d'empaitar
a la companyia
perquè li faci el...
L'empresa que ha contractat
per fer els manteniments.
Per fer el manteniment
o la inspecció, de fet, no?
No, no,
l'entrada de l'inspecció.
La inspecció
el que es considera
és que, bueno,
són quatre anys
però no de data a data.
que això ja em sembla
una mica beneficiós
per al gas.
Per l'ITV
t'envien
una cartolina
que et diu...
El gas té molt de mi a vegades,
això, eh?
Bueno, bueno.
I m'ha arribat a la cartolina.
I és cert que a mi m'ha arribat
la cartolina aquesta.
I després t'arriba
i et diu
no l'has passada
l'ITV.
I diu el dia
que tens fins al dia
que tens de marge
per fer-ho.
Clar, i després que no l'has passada
i el gas,
que és un tema...
A mi això em sobta,
això del gas
perquè realment
jo estic vivint
el procés una mica personal
del tema del gas
i gas natural
a mi m'està trucant constantment
vostè ha fet la revisió
i aquí ara que diguin
que ha d'empaitar
a mi m'estan empaitat, eh?
És a dir,
que tinc aquí el telèfon.
Respecte al contracte
de manteniment
hauria d'empaitar-lo,
no respecte a la inspecció.
És a dir,
una cosa és la inspecció
i l'altra és el contracte
de manteniment.
El fan portar
el paper selladet
per una empresa homologada
conforme ha passat...
I si no,
t'amaneixen
que et tancaran
el suministre.
Sí.
Molt bé.
Diuen això.
Molt bé.
Això és el que diuen.
Però que el tanquin.
Ja, ja, ja.
Però jo no he vist mai
que el tallin, eh?
Sí, sí.
Sí, tu has vist que tallin?
Sí.
Per falta de manteniment?
No per falta de pagament, eh?
Per no passar a inspeccions.
Ah, bé,
tant de bo, tant de bo.
Això també és recorregut,
ara, imagino,
no?
Ja des que el Jordi...
Sí, Jordi Casalmiglia
recorre, no?
Ho diuen els diaris
que ell la seva intenció
és recorre.
I jo suposo
que l'asseguradora
la que represento
també recorrerà la sentència.
Suposo.
és una decisió
que s'ha de prendre
l'asseguradora,
però el meu informe
segurament anirà
en el sentit
que seguirem mantenint
el nostre criteri
que hi ha d'haver
una responsabilitat
de gas natural,
no de l'asseguradora
del pis.
Una responsabilitat natural
pel gas.
Sí, sí.
Dos anys més,
el forat fins que surti.
Nosaltres que som advocats
coneixem
altres tipus
de subministradors.
L'Anna, per exemple,
coneixerà
els d'energia elèctrica.
les demandes
que hem tingut
que posar
per aquells
talls de llum
que se t'espatllen
coses de casa,
mai tenen la culpa
de res.
Ni uns ni altres, eh?
Mai.
Mai.
Mai.
Escolti,
no ho entenc
com se li ha aixecat.
Sí, com sigui,
jo crec que
el trist de tot
el cas en general
és que fins que no hi ha
una qüestió econòmica
al darrere
no es comença a fer res.
I això és molt trist,
però és simptomàtic
de la nostra societat.
Quan hi ha un problema,
llavors,
quan algú es veu amenaçat,
quan algú veu
que els seus interessos econòmics
es posen en qüestió,
llavors comencem a moure'ns.
Clar,
han passat molts anys.
Suposo que
si algú demanés
a l'Ajuntament
perquè no ha fet res,
començaria a moure's
l'Ajuntament segurament
per fer alguna cosa
en aquell espai.
Això és lo trist
i així funciona
gairebé tot arreu
i això és el que
indigna moltes persones.
Ostres,
si no hi ha interès econòmic
no ens movem.
Sí, sí,
i al darrere d'aquí
tenim
que unes criatures
van volar,
que es va desfer
una família,
hi ha un drama personal
que al final
això no s'arregla
amb un cop de xec.
Aquí hi ha un drama personal
irreversible,
no?
De desterotuar
tota una família
i de capgirar
el curs de la història
amb una família, no?
Tot i que es quantifica,
el dolor no té preu.
No, no,
però el pitjor de tot això
és que vuit anys després
continues revivint això,
continues revivint això
perquè no s'ha tancat.
Cert.
Bueno.
Ho tanquem aquí?
Sí.
I nosaltres el tanquem.
No, no,
el tanquem aquí
i és el que diu el Xavier,
hi ha darrere el dolor
d'una família
destrossada.
A més una família,
perquè hi ha més una família
destrossada
i que no repara
de cap manera
aquest dolor
ni cop de taonari
ni...
Però és que ni això,
és que clar,
aquí al final
la conclusió
és que de mitjà
en un senyor
que tenia el cotxe al carrer
i que per la família sencera
no li diuen
no,
vaja,
no queda
tal com estava.
Se'n parla
d'ambit judicial
de la sentència
per rot o no?
És un tema de conversa?
Pels mitjans de comunicació
i a les rets socials
sobretot
i bueno,
se fan afirmacions.
I aquest el Troi Quinyo
que va crear en llibertat
i que va ser
el responsable
de l'atemptat d'arreg
d'enpatrol.
Sí,
però jo penso
que aquests anàlisis
han de fer
d'una forma sossegada,
em sembla,
estem en un país
que tots
més o menys
tenim la sort
d'estar
en un país civilitzat.
No es pot fer
des de la visceralitat,
aquest és el meu punt de vista.
hi ha una clàssica
axioma
que tots hem estudiat
a la facultat de dret
que diu
no la pena
s'hi n'alegui.
És a dir,
no pot haver-hi una pena
si no hi ha una llei
que permeti.
Hem de recordar
per fer una mica
d'història
que abans
en el dret romà
quan hi havia
un d'aquests...
Sí, sí,
en el dret romà
quan hi havia
un assassinat
i hi havia
una violació
i una mort
i tal
i agafaven
ja el declaraven
culpable
l'entregaven
a la família
dels ofesos.
Què hem de fer?
Hem d'anar aquí?
Tots m'imagino
quines barbaritats
faríem
inclús sensibilitzats
tenint
el violador
de la nostra filla
a casa, no?
Què faríem?
Doncs no ho sé,
potser posaríem
el túrmix,
no ho sé.
Però estem a 2013,
estem en una societat
en la qual...
I la turba
és perillosa.
Exacte,
i després
no hi pot haver-hi
aquest d'això
de venjança.
El Codi Penal
va néixer
per limitar
la pena,
és a dir,
de 3 anys
a 15 anys
de presó,
però només
15 anys
de presó.
Això és el que diu
el Codi Penal.
Cada article
diu només això
i les regles
del joc
de beneficis
penitenciaris
han de ser
per tothom igual
perquè si no
aquí hi ha una història.
Ens trobem en casos
que van ser
perpetrats
entre 1985
i 1994
crec,
vigent
el Codi Penal
del Franco.
Sí, de clar.
En la qual hi havia
la pena de mort,
hi havia la pena
perpètua,
hi havia no sé què.
Evidentment,
si a par
a voler
buscar,
perquè evidentment
jo no voldria
estar amb el cos
de cap
de les familiars
de les víctimes,
que té gent
tota la vida
a la presó.
Escolta,
aquests senyors
han complert una pena.
L'han complert
íntegrament.
16 vots
a favor
d'abolir
la interpretació
de la dutina
Perot
amb un sol
que sospito
que havia de ser
el magistrat.
No?
No era el d'Espanya?
No?
Vull dir que aquest no és el d'Espanya.
És igual.
16 a 1
és a cap
a l'aparador.
I ara diuen
que, bueno,
que clar,
que volen evitar
la imatge
d'una fugida
massiva
o escarcel·lació
massiva
dels atarres
i de tota aquesta gent.
escolti'm,
ja n'han presentat
34
ara de recursos.
Sí.
Escolta'm,
hi pot haver-hi
un problema
de prevaricació
per part dels jutges.
Si els hi han tombat
i els hi han tombat
i és vinculant
perquè Espanya
va firmar
el conveni
de sotmetre's
a les seves qüestions
al Tribunal d'Estrasburg,
doncs,
escolta'm,
està claríssim.
Agradi
o no agradi?
Dura l'ex,
sex l'ex.
És a dir,
és dura la llei,
però és la llei.
I penso,
aquí no hi pot haver
cap més altra història.
tot el que més
crec que és
instrumentalitzat,
alimentar
per fins
legítims,
però no jurídics
ni de serietat,
sinó polítics
i del dret,
etcètera.
Queda al meu criteri.
Però sí justos.
Jo penso que aquí
col·lisionen
dues justícies
molt antigues.
La justícia legal,
que és la que tenim,
que és la del dret,
però també tenim
una justícia moral.
I aquesta és la que col·lisiona.
No entendre
com aquests fets
tan reprobables
moralment
tinguem ara gent
que marxi al carrer.
Això és el que col·lisiona
i això és el que
la gent
ens emprenya.
Ostres,
una persona
que atenta
contra vides
que pugui estar
tranquil·lament
al carrer.
Això és part de moral,
no és de dret,
perquè està clar.
I que de fet
tant li fa
matar amb una
com a 40,
perquè com que tindrà
la mateixa pena...
Clar,
però és que el legislador
en el seu moment...
A veure,
jo no puc parlar
com a advocada aquí...
No, ja, ja, ja.
Jo no puc parlar
perquè tu has parlat
molt bé
però objectivament.
i aquí és el que diu
col·liccioni.
Des del moment
que col·lisiona
hi ha molta gent,
hi ha molta gent
que estàvem parlant
fa un moment
que va destrossar
moltes vides
i dos o tres famílies.
Dos o tres famílies
un fet com el del gas
de la Rambla Nova.
però és que estem parlant
del RAC,
estem parlant
d'hipercor,
estem parlant
del violador,
estem parlant
del que ha matat
la teva filla,
de les nenes
del càsser,
i un largo, etcètera.
Però vols dir
que no enganyem
a la gent
quan diem
una condena
de 3.400 anys.
Qui s'ho creu, això?
Però si això no és veritat,
si el màxim
que hi pot haver
una persona
aquí són 30 anys...
Exacte.
Escolti'm,
doncs votin vostès
a un partit
que posi
condena perpètua
o que posi
condena de mort.
Escolti'm,
si vostès
estan en desacord
amb aquest tipus
de situacions,
doncs votin
a qui els ofereixi
aquesta possibilitat.
Jo també,
moralment,
em sembla
repugnant,
em sembla repugnant
que aquesta gent
estigui al carrer
i l'argument
que diuen les víctimes,
ells no van tenir
l'oportunitat
de tornar
a sortir al carrer.
Estic totalment d'acord.
És veritat.
Ara,
el Codi Penal
del 73,
el que estableix,
i és sota
el que se va enjudiciar,
són unes penes.
I, escolti'm,
vostè,
30 anys.
I el que els hi deia
també,
i això tothom ho sabia,
és,
miri,
tindrà uns beneficis
penitenciaris.
Si vostè treballa
a la presó,
podrà,
doncs,
descomptar-se
algun dia.
I arriba,
i en aquests senyors,
al cap de 24 anys,
que diuen,
bueno,
jo ja,
miri,
amb els descomptes
puc sortir.
He sigut molt bona gent.
M'he portat bé.
I m'he portat molt bé.
M'he portat bé
perquè la llei me diu
que me foten 30 anys
però m'he poden descomptar.
Estarem d'acord o no
amb això?
Però jo puc sortir.
I li diu,
no,
ara,
saps què?
Te'ls aconto sobre els 3.000.
Home,
potser els hi tenien
que haver dit,
eh?
Això,
diu,
perquè aquella persona
també té dret
allí a la presó
de dir,
pues miri,
no penso treballar
si m'he de passar
els 30 anys
a la presó,
no penso fer res.
És que potser
hi ha un altre anàlisi
més profund
i és que la finalitat,
els romàntics
és el dret, eh?
Jo m'hi considero
un romàntic del dret
i pensem que moriré així.
Però dintre d'aquest romanticisme
la justificació
d'introducció
d'una persona,
limitar-li la seva llibertat
i introduir-lo
a un centre penitenciari,
diuen
que és el dret
de la reinserció.
Reinserir-lo.
Això és mentir.
Llavors,
quina reinserció?
Quins mecanismes, eh?
Em deia Antonio Carril,
m'ho deia,
jo he llegat a mi,
que això no és veritat.
Clar que no.
Perquè hi ha hagut casos
que no hi ha reinserció
ni voluntat de fer-ho.
Si no vols estudiar,
no estudies,
encara que el papa i la mama
diguin estudia, estudia, estudia.
No vols estudiar.
Reinserció d'una cosa voluntària.
Per tant,
la finalitat
de tancar una persona
que és aïllar-lo
de la societat
o realment
estem seguint encara
aquests dictats
de la reinserció.
Però aquí no hi és.
Però és un problema
de legislatiu
i d'hipocresia social.
Molt bé.
Queda molt bé
reinserir no sé quantos.
El que surt dient
perpètua,
li diuen
fatxa.
Tu ets un fatxa.
Perdoni,
escolti,
després no protestin
per això.
Perquè estem entrant
en contradiccions.
Però la reinserció
comporta
estar arrepentit.
I vosaltres,
els que heu vist
a la tele
que han sortit,
els veieu
una mica
d'arrepentiment?
Al contrari,
dient
ens hem sortit
amb la nostra.
M'assembla...
El diari
La Vanguardia
no és cap propaganda
per cap grup periodístic.
No sé
si fa dues setmanes
van sortir
les fotografies
de l'última
ejecució pública
que es va fer
amb Garrotevil
a Barcelona.
Estava plena
aquella plaça.
Amb nens que miraven
com mataven
aquella persona.
Com els romans
i la història
ha estat així.
no fa molt
una mare
que es jutjaven
a la seva filla
no pobra
que l'havien assassinat
i l'havien violat
i estava allà
en el judici
i quan va tindre
que a declarar
devia passar
a parar
tots els controls
que tenien de seguretat
va treure del seu bolso
una pistola
va buidar
el carregador
davant de tot
el personal
amb el seu...
amb el seu...
amb el seu...
clar, tothom va respirar
en aquest aspecte
però
és perillósíssim
això.
Bueno, i la Rocío
Van Inhoof
van tenir una senyora
a la presó
que una mica més
i la linxen
i no havia sigut ella.
La turba
també és molt perillosa
i un altre
es va morir
per un iogurt
que estava caducat
fixa't tu
un dia.
Imagina't.
Aquí el ministre de Sanitat
diu que no hi ha cap problema
amb això.
Perdó, que et queden 4 minuts
i no et deixaran parlar.
Sí, deixaran dos vegades.
No, no, no.
Tu fes la culla
que si no...
Declaració institucional
directe.
No, no, jo sempre...
Jo el que dic, no?
I de vegades amb els alumnes
ho parlem.
Està clar que
el sistema judicial
la idea que té
és aquesta de la reinserció
però clar, si no hi ha penediment
doncs de poc serveix.
Això sembla que tothom
ho té clar.
Ara,
de cara a les persones
afectades
el sistema judicial
li hauria de donar
una resposta.
Una resposta
que pogués conjugar
aquests dos drets
el legal
i el moral.
De dir,
perfecte,
doncs tenim unes penes màximes
però aquesta persona
es reinsertarà
a la societat
aquesta persona
ha canviat
tenim la garantia
que això
no tornarà a succeir
es pot fer un seguiment
d'això?
Ara mateix
jo crec que no.
Ni els mitjans, eh?
S'hauria d'anar
al sistema americà.
Bueno,
però això ja
també és molt bèstia, eh?
Ja, ja, ja.
Depèn dels estats.
Tu vas als centres penitenciaris
i veus que no tenen
ni per comprar llibres.
Psicòlegs
sí que en tenen
però tu més aquí
un dia
us invito
a anar
fent a visita allà
és patètic, patètic.
I tenim aquí
per estrenar la presó
del Catllà
que com que no hi ha diners
per poder pagar
la depuradora de l'aigua
doncs estan
no hacinados, no.
Estan,
jo recordo,
a l'època de la transició
com els juristes demòcrates
i tot això
anàvem a veure
les presons
que hi havia aquí
on és ara
la cambra de comerç
per veure si
estaven nets
i les letrines
que si no sé què.
aneu allà
una maragonya
i ell els diu
reinserció
en què t'envien
dir-ho
per si allí surten
ja diplomats
assabentats
de lo que no sabien
fan el màster
llavors tenim
una hipocresia
doncs sí
jo penso que sí
estic d'acord amb tu
m'ha fet pensar
amb les Emirats
ara
amb la Buda Villa
hi ha execucions
cada cap de setmana
i la plaça
també està plena
perquè
a qui roba
li tallen la mà
i a qui la família
li tallen el cap directament
i la plaça plena
no, no, però jo pregunto
el moderador
pregunto
no estaria plena aquí
la plaça Empirial Tarraco
si ho fessin
ja ho parodiava
Monty Python
a la vida de Brian
fa molts anys
per cert
que s'acaben de deixar
l'atur
de l'atur
i més no
de l'Epa
en aquesta posició activa
ens diu que a Tarragona
l'atur és del 25,1%
a Tarragona
és l'altrecer trimestre
i per tant
és la demarcació catalana
amb més desocupats
amb aquesta dada
que és molt tertúlia
si us sembla
Montoro Brotes Verdes
tristament
senyors
senyora
Brotes
Gràcies per acompanyar-nos
i també avui
per portar-nos informació
de primera mà
sobre aquest cas
sobre aquesta sentència
Anna Bozabongo
gràcies
de res
fins aviat
Xavier
també gràcies
a vosaltres
el Xavier
també s'ha acompanyat avui
el Xavier Escudé
i el Pablo Muñoz
que l'han deixat parlar poc
però no el tenim
moltes gràcies
potser avui era un tema
més legal
que educatiu
avui aquí en poc cas
de lletres
i gràcies també
fins la propera
molt bé
gràcies