Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bé, no, no, no.
En petites osis, en petites osis.
És la teva opinió, tot i que sempre hi ha algun títol, no?,
alguna petita joia que s'escola per a l'aigua.
Mira, te dic...
Digues, digues.
No, dic, si vols, te dic títols i t'ho tries o sí?
Mira.
És la millor manera.
Jo crec que la gran estrena de la setmana
per volum, per
trepidant i tot això, deu ser trance,
però després tenim altres.
Vols parlar de trance?
Digue'm els títols i t'aniré de quines parlarem
i de quines no parlarem.
Jo et dic les de la setmana i després ja passarem
a setmanes anteriors. Mira, trance, somos gente honrada,
un invierno en la playa,
insensibles,
després una de dibuixos animats,
que és Gigantes, la leyenda
de Tomba Tosals, després
tenim una entrada de producció espanyola,
en tenim un parell, com a mínim, menú degustación.
Un Dios Prohibido,
Lo que nadie sabe,
ara et diré d'on és,
però és europea, és danesa.
És danesa, Lo que nadie sabe
i encara un altre
Con la pata quebrada,
que aquest em té descol·locadíssima.
Sí, bueno, Con la pata quebrada
no l'estan fent a Tarragona, és un documental
del Diego Ganal, una pel·lícula que jo crec
que és molt interessant, que precisament
fa tot un estudi sobre un determinat
tipus de cinema, del destape
i dels moments arretats de la dona.
És una pel·lícula, diguem-ne,
que va ser director del festival
de Valladolid, una persona
que sap molt de cinema
i que, bueno,
és una de les entitats audiovisuals,
una de les entitats vives,
que més coneix
el cinema que va dels anys 50
fins als 80.
Una persona sempre respectable
que està fent una sèrie de documentals
que penso que són imprescindibles
de visionar t'obligat.
Doncs mira, ja tenim bones referències,
de la pata quebrada.
Caldrà buscar-la.
Parlarem de quatre pel·lícules en concret.
Mira, parlarem de l'Insensibles,
que m'ha agradat,
que també estem parlant d'una opera prima,
estem parlant d'una pel·lícula
d'Índole fantàstica,
amb Alex Van de Bull,
com a doctor principal.
Sí.
D'aquestes, ja que he començat,
continuaré dient
que és una pel·lícula
que torna a parlar-nos
de la Guerra Civil
i ens parla de la Guerra Civil
amb una peculiaritat,
que és que
atrapa l'espectador
per la seva densitat gòtica.
És una pel·lícula
que ens està explicant
la història d'un cirurgià
que de cop i volta,
doncs a partir d'un accident,
comença a rememorar
el seu passat
i comença a esbrinar
una història
d'uns nens
víctimes d'un experiment
en el qual són
autènticament insensibles
al dolor físic.
A partir d'aquí
estem en una història
més propera potser al còmic,
o fins i tot
jo et diria
a la pel·lícula
de Guillermo del Toro
de l'Espinaza del Diablo.
Una pel·lícula
com a l'altra prima
molt sorprenent,
ben aconseguida,
equilibrada
i que jo penso
que pot ser
una recomanació
si més no interessant.
Ja parlarem
més profundit
a la setmana vingut
si no té temps,
però és una pel·lícula
que demostra
que hi ha
una nova generació
i evidentment
estic pensant
amb el Jesús,
amb el Jesús Bonjao,
de directors jovents
o no dons jovents,
però que tenen
les idees molt bones
i que tenen
una capacitat
per intentar
traslladar
universos propis
a la pantalla
bastant madura
pel que és habitual
en aquest tipus
de cinema.
Recordem,
estem parlant
d'una operà prima.
Déu-n'hi-do,
té molt bona pinta
i és això
amb aquest imaginari gòtic
com dius tu,
fosquet, fosquet.
Exacte.
Molt bé.
D'aquí podríem saltar
i podríem sentir
fins i tot el tren
a la pel·lícula
trans
del Danny Boyle
que és jo crec
la gran estrena
de la setmana.
Una pel·lícula
que veritablement
també s'ha de recomanar
perquè sorprendre
l'espectador.
Sí, sí.
Doncs vinga,
aquí va un petit
document sonor.
Trance.
Hay algo escondido
dentro de mí.
¿Qué es?
Es un recuerdo.
Un recuerdo.
Un recuerdo
de lo que hiciste.
Cualquiera puede robar
un cuadro.
El precio de salida
es de 5 millones de libras.
Basta con rodearse
de los mejores.
¡Al suelo!
¡Al suelo!
Pero ninguna obra de arte
vale lo que una vida humana.
No se te ocurra moverte.
No lo hagas.
¡No!
Ninguna obra de arte
vale lo que una vida humana.
¿Dónde está?
No puedo acordarme.
Me golpearon en la cabeza.
¡No!
De eso sí te acuerdas.
¿Alguna vez
te han hipnotizado?
Ella encontrará
lo que tenga en la cabeza.
Ahora quiero que te relajes,
Simon.
para.
¿Qué puedes lograr que haga?
Lo que sea.
Lo teníais todo planeado.
Lo planeasteis juntos.
Ella te lo metió en la cabeza.
No es real.
Tiene el cuadro
solo para él.
¡No me lo creo!
¡No!
¡No!
¿Dónde está?
¿Por qué razón me mentiste?
Los recuerdos
están en una jaula.
Si desatas la fuerza suficiente
se romperá la cerradura.
¿Elisabeth?
Tengo que decirte algo.
¿Estás lista?
Ya me acuerdo.
Ostras.
A veure, expliquem l'argument
per si algú s'ha perdut.
És un lladre
amb una banda criminal
roben una obra d'art,
un quadre pel que hem sentit,
però durant l'atracament
rep un fort cop el cap
i no se'n recorda
d'on l'ha amagat.
I a partir d'aquí
els seus companys
de banda criminal
lloguen una dona
que faci hipnosi
i que a través de la hipnosi
pugui recuperar
aquesta informació.
Bueno, digues.
Canten els factors
perquè ara tinc un buit.
Els tres camans
el protagonista és el...
James McEvoy.
Correcte.
Actor collonut.
Sí.
Després està el Vincent Castle
i la noia,
si no me'n recordo molt bé...
La Rosario Dawson.
Perfecte.
Bueno, pues ara,
una vegada aclarit
el tema dels actors
més que correctes,
tenim que dir que...
Bueno, el quadre robat
és un quadre de Goya,
el quadre de les Bruixes,
que té molt a veure
també amb la trama.
La història en realitat
està...
Diguem-ne que em descuoga bastant
perquè tot res és el que sembla
i sobretot té una cosa
que per mi és substancial.
La dirigeix Danny Boyle,
que és el director
de Slam Dog Millionaire,
és el director de Transporting,
que és un director
que sempre que rodona pel·lícula
la fa al límit,
que s'involucra moltíssim
amb la banda sonora,
la banda sonora és estupenda.
Tot està portat al límit,
com deia abans,
però sobretot és un director
que li agrada molt
jugar amb l'espectador,
portar-ho sempre a racons,
no per coneguts,
no menys apassionants.
I clar,
és una pel·lícula
de robatoris perfecte
que potser ens pot recordar
el record de Galfrey Hitchcock
o es pot portar
i fins i tot
els seus dogs
d'una certa violència,
descarnada,
sobretot amb el tema
de l'interrogatori,
però és una pel·lícula
que ja et dic,
o sigui,
constantment
està treballant
tot el que és
la part visual
juntament a la part sonora.
Pel·lícules
que realment
es beneficien molt
de poder disfrutar-les
amb un bon cinema
i això ja
per descomptat
és una invitació
al cinema
amb majúscules.
En definitiva,
és una pel·lícula
que l'audiaràs
o l'estimaràs
amb profunditat
que no et deixarà indiferent,
no estem davant,
també t'ho dic,
d'una obra més
davant d'una pel·lícula
molt ben feta
de les que justifiquen
els calés
gastats a l'entrada
i que evidentment
és cinema espectacle
i no només espectacle
de fetes especials,
sinó en estaríem parlant
de tota la parafernàlia
actoral,
fotogràfica,
musical,
etcètera,
que en definitiva
és el que caracteri
és una pel·lícula.
A més a una,
a més a tenir en compte
dins del gènere,
a mi m'ha fet molta gràcia
dins de les crítiques
que he llegit,
em sembla que era
del New York Times
que deia,
no,
no era del New York Times,
és igual la premsa internacional
en tot cas que deia
diu,
això és el que passa
quan el signe negre
se'n va de juerga.
del New York Post.
És fa molt bé.
El cinema negre
però doncs
amb un tomet
hi farem.
Sí, senyor.
Què més tenim?
Tenim dues espanyoles
que són de les
que parlarem ara ràpidament.
Sí.
Oi,
molt ràpid
que ens queden
tres minuts de programa.
Doncs mira,
de sobres
per allò que és
la pel·lícula
que fa referència
al Serran Adrià
i al Bulli.
Menudegustació.
Menudegustació.
Menudegustació,
a veure,
fa una mentira
que sigui Roger
igual que la dirigit.
un director barcelonès
que ja porta
unes quantes comèdies
darrere seu
que a mi m'agrada
com dirigeix
i m'agrada molt
normalment
el seu cinema
però en aquest cas
jo no he reconegut
cap tret personal.
Ni el guió
m'ha semblat intel·ligent
ni la manera
de dur a terme
la pel·lícula
m'ha semblat
la més apropiada
per parlar-ne
aunque sigui col·lateralment
perquè no estem parlant
d'una biografia
ni del Serran Adrià
ni estem parlant
d'una biografia
de l'espai del Bulli.
Estem parlant
d'una cosa
que necessito explicar
la història
d'una parella
que en un any
de ventilació
agafen cita
per anar
per al restaurant
dels seus somnis
però evidentment
quan arriba aquest any
ja no són parella
però no estan
per rebutjar
la trobada
gastronòmica
en un restaurant
que està encara
el dia següent.
Van allí
i també coincideixen
amb altra gent
de diferents estatus
i de diferents vides
i és una mica
vides creuades
o bueno...
m'assembla exactament
m'assembla
un muet en mi vida
una pel·lícula
a la que jo vaig formar
fa molts, molts anys
però no duré mai
en viu alta
o sigui una comèdia
fluixa
una comèdia de situació
amb uns diàlegs
no et diré
risibles
però gairebé.
la pel·lícula espanyola
que havia
és la de...
Somos Penteonrada
Bueno
és una producció
del Terrac
que jo
de seguida
una vegada
he apagat la pantalla
d'un ordinador
en aquest cas
Val, val, val
He fet en tres minuts
no?
L'he fet en menys
Sí, en menys
S'ha de ser ràpid
eh?
Fim, fem
Però bueno
tenim dues bones pel·lícules
tenim suficients arguments
per al cinema
i sisplau
a Hijo de Caín
que jo desitjo
que sí
que no ho sé
no ho sé
però ja estaríem a la quarta setmana
doncs no deixem d'anar a veure
Cal
Cal mirar-ho
la veritat
ho hauríem de repassar
a la cartellera
Exacte
David Serra
moltíssimes gràcies
una setmana més
Un plaer
i bon cinema
Bon cinema
Adéu, adéu
Ens hem quedat així
com amb ganes de més
perquè se'ns ha tirat
el temps a sobre
però bé
el que bo que té el David
és que
tranquils
la setmana que vens
n'explica
10
com 13
com 20
si convé
ja ho veieu
en frases tan sintètiques
que després som nosaltres
que les acabem de pair
molt interessant
com sempre
la secció de cinema
i tota l'oferta cinematogràfica
bé
interessant per uns
no tant pels altres
en tot cas és una de les moltes propostes
que us hem vingut donant
durant tota la setmana
per fer el cap de setmana
si és que disposeu
d'una miqueta més de temps
que entre setmana
també es pot donar al cinema
això també ho hem de dir
tanquem el matí
tanquem el matí de Tarragona Ràdio
i us recordem
a tots els que heu guanyat
el lot d'arròs
gentilesa de Tarragona Gastronòmica
us recordem
que l'heu de passar
a recollir
pels serveis
de turisme
per l'oficina de turisme
del carrer Major
a partir de dilluns
tindran el vostre nom
i us identifiquem
amb el DNI
i allà us donaran
aquest lot
de productes d'arròs
gentilesa de Tarragona Gastronòmica
tenint en compte
encara que fins diumenge
podeu participar
de les jornades gastronòmiques
de l'arròs
en diferents restaurants
de la ciutat
ho deixem aquí
dilluns més
de l'aròs
Gràcies.