I tenim una hora del matí de Tarragona Ràdio
tan atapeïda que anirem directament entrant en matèria
fent, com cada dimecres, l'espai Ens Curem en Salut,
l'espai Curem en Salut, amb la xarxa social i sanitària de Santa Teglau.
Ho farem, com sempre, amb el cel director, el Xavier Oliec.
Xavier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I amb el neuròleg Jordi Patlle.
Jordi, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui, Xavier, parlarem de l'esclerosi múltiple.
Ara ho comentàvem, que cada 18 de desembre
es comemora el dia de l'esclerosi múltiple
i avui ens ve perfecte per parlar d'aquest problema de salut mundial.
De fet, el podem definir d'aquesta manera, gairebé.
Sí, és un problema que afecta a tot el planeta.
Però, bé, no té una incidència elevada, però d'unidor.
I l'impacte social, perquè afecta a persones relativament joves
i a una població, preferentment femenina,
però, diguem-ne que té un impacte social important.
A més a més, hem trobat, també,
per les malalties neurodegeneratives,
és a dir, que la Marató, tot això,
tot s'ha ajuntat perquè avui, coincidint també amb aquest dia,
portem el doctor Batlle,
que és un referent a l'esclerosi múltiple a les nostres comarques.
Doctor Batlle, posi'ns una mica en antecedents
i defineixi'ns exactament què és l'esclerosi múltiple.
L'esclerosi múltiple és una malaltia inflamatòria crònica
que cursa amb episodis de regodització,
que en diem brots,
i, com molt bé ha dit el doctor Oliach,
afecta amb una predominància a la població femenina
i gent jove de 17 a 30 anys
és on té la màxima freqüència d'aparició.
Què afecta exactament?
O com ens pot afectar l'esclerosi múltiple?
Bé, aquesta malaltia afecta el que diem
el sistema nerviós central,
que seria el cervell i la mèdula espinal.
Produeix inflamacions locals
i també hi ha des del principi
un cert component de degeneració,
que per aquí es va incloure també l'amorató
amb les malalties degeneratives.
I bé, doncs, les perspectives
amb els tractaments que han anat sortint
en els últims anys han canviat moltíssim.
Quins són els orígens,
o les possibles causes de l'esclerosi múltiple?
La possible causa és que a la sang tenim unes cèl·lules
que podríem definir com un exèrcit
i que són les que encarregades
de defensar-nos de les noxes externes.
Llavors, si analitzem l'evolució humana
amb una perspectiva molt històrica,
l'home sempre ha estat exposat a ferides, infeccions,
perquè els treballs aquests que fem ara d'oficina,
completament nets i així,
fa relativament pocs anys que els estem fent.
Llavors, tot aquest exèrcit que tenim a la sang,
que estava ocupat en defensar-nos d'aquestes noxes
que anaven entrant,
i l'expressió de la malaltia era menor.
A mesura que aquest exèrcit el tenim inhibit
per manca d'activitat,
jo ho compararia, per exemple,
a una pista d'atletisme,
que tenim els atletes amb tensió,
aginollats a punt de sortir,
que si ens retardem molt
en donar la senyal de sortida,
qualsevol altre estímul que no sigui adequat
pot provocar una sortida anòmala.
I en aquest cas,
doncs altres estímuls,
petites infeccions víriques,
múltiples causes,
fan que aquest exèrcit es dispari,
però no contra les noxes externes,
sinó contra parts del nostre organisme.
I, bé,
de malalties d'aquestes que en diem autoimmunes,
n'hi ha moltes,
n'hi ha que afecten molt específicament
el ronyó, el pulmó,
n'hi ha d'altres que afecten
a diversos òrgans diferents,
que pot ser articulacions, etc.
I aquest, en concret,
afecta el sistema nerviós.
Quins són els principals símptomes
d'aquesta malaltia?
Com notem que comencem a patir
esclerosis múltiple?
Bé,
símptoma en pot donar qualsevol
disfunció d'una part localitzada
del cervell o de la mèdula.
Per tant,
la llista de símptomes
és molt, molt llarga.
Ara,
en freqüència,
doncs,
és molt freqüent,
per exemple,
el que en diem la neuritis òptica,
que és un episodi
en què la persona
té una pèrdua brusca,
important de visió,
amb un ull,
o episodis de pèrdua d'equilibri,
que se li adorm una part del cos,
etc., etc.
que apareix d'una forma
més suau i solapada
comparat, per exemple,
amb un accident vascular cerebral
i que té una duració
molt més prolongada,
com, per exemple,
podrien ser uns símptomes
associats a una migranya.
És fàcil de diagnosticar?
En un percentatge bastant elevat de casos
i amb l'ajuda d'una tècnica
que en diem la ressonància magnètica,
és bastant fàcil de diagnosticar.
Hi ha uns criteris establerts,
molt ben consensuats,
i així.
Ara, sempre com en tot,
hi ha un petit percentatge de casos
que inclús especialistes dedicats
a això generen dubtes seriosos
per poder-ho classificar
d'una manera correcta.
Però, bueno,
aquests casos són una minoria.
Dèiem al principi que,
i el doctor Iac ho apuntava al principi,
que és una malaltia,
doncs això amb cert impacte també social,
després en parlarem.
A dia d'avui,
es considera una malaltia
que no té cura?
O es pot pal·liar els seus efectes
amb medicació?
Si parlem en termes absoluts de cura,
hauríem de dir que no en té.
Ara,
igual que en el món de l'oncologia,
estem ja introduint,
en el llenguatge dels neuròlegs,
el concepte de lliure de malaltia.
i això ho denominem
quan el malalt
no només porta un temps
que no té activitat clínica detectable,
sinó que al fer-li
ressonància magnètica,
veiem que no apareixen noves lesions.
Llavors,
parlem que la malaltia
està controlada o en remissió.
Suposo que,
com qualsevol malaltia,
té diverses fases
i diversos estats.
O es poden donar diversos estats?
Molt bé.
M'agrada molt que faci
aquesta pragmatització
perquè dintre del concepte global
de la malaltia
hi ha un 10%
que en diem
formes primàries progressives
en les que ja d'entrada
els malalts
no fan aquests brots
de regodització
o en fan un
i ja no en fan cap més
i contra aquesta forma
que ja és molt degenerativa
de l'inici
realment
tenim poques eines
per atacar-la.
Afortunadament
és una minoria.
Després,
la immensa majoria
forma el grup
d'aquest
que en diem
remitent-recorrent
que és el que va
per episodis
i contra aquesta
sí que tenim
des de fa 20 anys
medicaments
que han canviat
el curs natural
de la malaltia.
I la bona notícia
que jo voldria donar aquí
és que recentment
uns estudis epidemiològics
han posat de manifest
una cosa
que la tercera forma
que és la forma
que en diem
secundària progressiva
que fa 15 anys
el 50-60%
dels malalts
un cop
feia
10-15 anys
que patien
la malaltia
passaven
en aquesta forma
secundària progressiva
contra la qual
ens costa molt més
de lluitar
o no podem lluitar.
Doncs bé,
actualment
hem vist
que l'herència
que ens han deixat
aquests farmacos
modificadors
de la immunitat
fa
que aquest percentatge
que deia
que era 50-60%
als 10-15 anys
actualment només és un 20%
o 30%.
Entenc doncs
que els diversos
tractaments
són això
amb medicació
depenent de l'estat
i de l'episodi, no?
Correcte.
Parlem de les causes
però també
és important
assenyalar
les conseqüències
que pot provocar
o que ens pot portar
el fet
de patir
una esclerosi múltiple.
Sí,
primer
ja comença
a tenir impacte
doncs
amb pèrdues
de jornades laborals
per aquestes
regoditzacions
i a poc a poc
doncs
a mesura
que va generant
incapacitat
doncs
la persona
es va tornar
més dependent
i finalment
doncs
en aquestes faces
degeneratives
finals
doncs
són persones
que
amb unes edats
molt joves
precisen
del suport
de l'entorn
per poder
doncs
dur una vida
més o menys
amb una certa
qualitat de vida.
No sé
si
si
amb aquest tipus
de malalties
afecten
factors ambientals
factors genètics
o si
s'han fet
alguns estudis.
D'estudis
n'hi ha molts
i és
una malaltia
que té
moltes cares.
Té
un component
genètic
no seré
en el sentit
que si els pares
ho tenen
forçosament
ho han de tenir
els fills
perquè depèn
de diversos gens
però sí
que quan analitzem
bessons
univitalins
la incidència
de la malaltia
es veu
que és més
elevada.
Hi ha factors
ambientals
l'exposició
al sol
amb la capacitat
d'activar
la vitamina D
l'exposició
a agents
infecciosos
virus
tot això
pot influir
en el que
aquesta malaltia
que pot estar
latent
o així
es dispari
i es desencadeni.
Dèiem
que avui
es comemora
el dia
de l'esclorosi
múltiple
i comentàvem
també
que té
una certa incidència
dèiem
doctor
entre la població
que la pateix
sobretot
això
amb edat productiva
el que porta
com a conseqüència
d'això
que impacta
a la salut
i fins i tot
al món laboral
de la persona
que la pateix.
Sí,
és una malaltia
que té
un impacte
per això
perquè la data
en què se sol presentar
és una edat
de persones joves
en una situació
activa
i per tant
des del punt de vista
social
té un impacte
i des del punt de vista
del que parlaríem
d'epidemiologia
de la incidència
de la malaltia
parlem de 80 casos
per cada 100.000 habitants
bueno
no sé si és
poc o és molt
però realment
realment
sí que és veritat
que sobretot
l'afectar
en persones
amb una edat
jove
doncs té un impacte
social
molt important
un impacte social
dèiem també
un impacte econòmic
i m'imagino
doctor Batlle
que un impacte
també per les famílies
de les persones
que pateixen
l'esclerosi múltiple
evidentment
aquesta incapacitat
física
i a vegades
també
una incapacitat
de trastorns cognitius
genera
una pressió
i una càrrega
que altera
tota l'arquitectura
familiar
tenim
dades
dels casos
d'esclerosi
múltiple
jo llegia aquest matí
a la premsa
a internet
que els casos
d'esclerosi múltiple
s'havien duplicat
en els darrers 20 anys
no sé si tenim
dades més properes
més properes
pel que fa
a la demarcació
doctor
aquí a la demarcació
estimem
que tenim
unes
entre 450
i 500 persones
afectades
en les diferents
fases
i això estaria
en consonància
amb aquest
70-80 persones
per 100.000
de prevalença
i sí que és cert
que en els darrers anys
degut a aquesta
transformació
en la teoria
de la higiene
etcètera
hi ha hagut un increment
en el nombre
de casos
també hi ha un altre fenomen
que no es produeix
ara
però sí que es va produir
amb la introducció
de la ressonància
que és que
al tenir
eines més precises
per poder
fer el diagnòstic
abans
casos que passaven
doncs
o mal catalogats
o desapercebuts
doncs
afortunadament
avui en dia
els podem catalogar
com a tals
és una
una malaltia
amb un
cost de tractament
elevat
o no?
bé
si analitzem
el preu
aïllat
dels fàrmacs
diríem que són
fàrmacs
que són cars
però
això
no s'ha de mirar
només el preu
de l'etiqueta
i aquí
és un missatge
que jo
voldria llançar
a les autoritats
administratives
de sanitat
i és que
si mirem
el cos global
del procés
de la malaltia
amb totes
els esforços
humans
i econòmics
que la família
i societat
ha de dispensar
en aquesta persona
i si mirem
l'efecte
que aquests medicaments
tenen sobre
el frenar
o evitar
aquesta progressió
jo penso
que no són
medicaments
cars
malgrat que
a l'inici
puguin tindre
un cost econòmic
important
però
si analitzem
el procés
global
penso que
són molt
beneficiosos
vostè parla
de la incidència
i del fet
de frenar
aquesta
simptomatologia
i en certa manera
la malaltia
en general
com és la vida
d'una persona
que padeix
esclerosis múltiple?
o depèn també
de l'estat
i de l'episodi
en el que es trobi?
Bé
és molt difícil
de fer un clitxé
o un estereotip
del malalt global
perquè
hi ha formes
que són
molt benignes
que es poden passar
20-30 anys
i la persona
doncs potser ha tingut
dos episodis
de neuritis òptica
que en un o dos mesos
ha recuperat la visió
i és una persona
que està plenament activa
en el món laboral
i sense cap tipus
d'impediment
i en altres formes
menys freqüentes
afortunadament
però
que ja debuten
d'una manera inflamatòria
molt greu
i que creen
limitacions
molt molt molt importants
ja des d'un inici
per tant
és molt molt difícil
de poder fer
una fotografia
que englobi
a tota la patologia
Dr. Iac
no sé si
vaja
avui estàs parlant poc
vull dir que pots aportar
poques coses
no, no, no
ho deia perquè
ens pots dirigir cap a quin punt
n'hem de fer més incidència
amb el tema
de l'esquerosi múltiple
bé, jo
moltes vegades
ens agrada parlar
més dels temes
de prevenció
en un programa
com el nostre
i realment
sí que en aquest aspecte
tenim poques
coses
a dir avui
sí que
m'assembla
com a
dada important
és que
una detecció
temprana
de la malaltia
o davant d'una sospita
i un tractament
també que
es comenci
d'una manera
aviat
segur que dona
una millor expectativa
sobre l'evolució
de la malaltia
per tant
sí que aquesta alarma
davant de
determinades
simptomatologies
que
realment
que aquest és una
de les complexitats
que són molt variades
com explicava
el doctor Batlle
però davant d'aquestes
simptomatologies
el sí que
s'ha de poder
arribar a un diagnòstic
quan abans millor
per poder fer
un inici de tractament
que condiciona
l'evolució
de la malaltia
és que imagino
doctor Batlle
que el fet
d'aquesta simptomatologia
tan variada
ha de fer molt difícil
una prevenció
i fins i tot
un diagnòstic
precoç
de la malaltia
bé
és difícil
i no hem d'alterar
els canals
normals
o sigui
quan una persona
detecta
alguna cosa
que no funciona
bé
en el seu organisme
el primer
que té que consultar
és el seu metge
de capçalera
qui és el que el coneix
i que té coneixements
suficients
com per validar
si aquella anomalia
és una cosa
transitoria
de poca importància
o bé
pot ser
la punta
de l'iceberg
que ens posi
en alerta
d'una malaltia
que vingui al darrere
i llavors
ho deriva
l'especialista
això
volia remarcar
unes paraules
que ha dit
el doctor
Oliac
i sí que és cert
hi ha diversos estudis
bastants estudis
que demostren
que el fet
de començar
d'una manera
precoç
el tractament
modifica
d'una manera
substancial
l'evolució
de la malaltia
que ve determinada
bàsicament
per l'activitat
que hi ha
en els primers anys
en aquest sentit
fins ara
tractàvem
i el diàrem
me refereixo
fins a fa uns 5 anys
o així
a la malaltia
quan ja havia fet
dos episodis
que era un dels criteris
que eren necessaris
per poder fer
el diagnòstic
de la malaltia
necessitaven
dos episodis
que afectessin
a dues zones
o a dues funcions
del cos
diferents
avui en dia
amb la ressonància
si es compleixen
una sèrie
de condicions
d'un número
d'ataques
etc
podem fer
el diagnòstic
d'una cosa
que en diem
CIS
o que és
el síndrome
clínicament aïllat
i el fet
de tractar
la malaltia
ja en aquesta fase
fa que
quasi que es dupliqui
el temps
de declaració
de la malaltia
i que quan es
es declara
el grau
d'incapacitat
que tenen
aquells malalts
que han estat
tractats
de l'inici
versus
els que no han estat
tractats
també és diferent
un tractament
precoç
perquè
en temes
de prevenció
poca cosa
hi poden fer
bé
en prevenció
s'ha vist
per exemple
que una
exposició
moderada
al sol
per poder
tindre uns nivells
adequats
de vitamina D
doncs
això pot ser favorable
que no se'n
fan els dermatòlegs
amb mi
però bueno
el sol
també és necessari
i una dieta
doncs
equilibrada
rica
i llavors
també
el que
aconsellaria
és que
sí que és cert
que la higiene
és molt
necessària
però
un aïllament
extremat
del contacte
dels infants
amb la natura
que puguin
jugar
amb la terra
i així
doncs
això
pot
d'alguna manera
educar
o modular
aquest sistema
immune
que està
a l'espera
està hàbit
d'informació
externa
que la necessita
per treballar
bé
després
d'adult
doncs
parlant
de l'esclerosi
múltiple
en aquest dia
on es
commemora
doncs
en certa manera
o es vol
dedicar
més que es commemora
perquè sovint
diem allò
que se celebra
i sovint
hem de celebrar
les bones notícies
com la que
ens donava
el doctor
amb aquests estudis
es continua
imagino
el doctor Batlle
investigant
i estudiant
al voltant
d'aquesta
malaltia
per anar
coneixent
més de prop
les causes
i anar
millorant
imagino
els tractaments
correctament
aquí a Catalunya
jo penso
que ens podem
sentir
molt afortunats
perquè tenim
una estructura
d'hospitals
escampats
per la nostra
geografia
amb gent
molt capacitada
per poder
abordar
i manejar
aquesta malaltia
i a la vegada
també disposem
d'altres hospitals
que són pioners
a nivell mundial
en temes
de recerca
i tenen
una activitat
reconeguda
que quan anem
pels congressos
i així
veiem el ressò
que tenen
l'important
en els pròxims
anys
i això
ho estem
els professionals
ho estem intentant
treballar
de manera activa
és establir
els vincles
i les regles
d'harmonització
i contacte
entre aquests dos
nivells de centres
els de proximitat
del malalt
que el malalt
necessita
una persona
en la que
hi confiï
i que tingui
una facilitat
d'accés
i que li doni
una seguretat
que necessita
i per l'altra banda
que aquests centres
tan especialitzats
en tecnologia
així
a vegades
aquesta qualitat
humana
de proximitat
els és més difícil
de donar
i a la inversa
que aquests hospitals
de proximitat
moltes vegades
no reuneixen
el nombre
suficient
de pacients
com per poder dur a terme
tècniques
o temes de recerca
molt avançats
per tant
jo penso
que el pròxim pas
que hem de fer
tenim
els dos tipus
de centres
és establir
uns fluxes
de comunicació
fluïts
i adequats
en aquest tema
doncs aquest és
el pronòstic
i el proper pas
segons el
el doctor
Batlle
nosaltres
ho deixarem aquí
avui
aquest espai
de curar-se
en salut
avui hem parlat
de l'esclerosi
múltiple
com sempre
ens ha acompanyat
el doctor
Xavier Oliach
i el neuròleg
Jordi Batlle
Xavi
Jordi
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
molt bon dia
i bones festes doctor
perquè la setmana
vinent
farem festa
farem festa
molt bones festes
que vagi bé
bon dia
adeu