Un dimarts més tanquem el matí de Tarragona Ràdio
amb aquest espai, aquest quart d'hora
que dediquem a parlar sobre els nens i les nenes.
Així es diu aquest espai en genèric
i és que hem parlat amb allevadores,
amb especialistes de la salut, pediatres, evidentment.
Però també hem parlat d'altres qüestions,
per exemple, de jocs, de logopèdia.
I avui toca parlar de roba i d'articles infantils i juvenils,
entre altres coses.
Avui us presentem la caseta de l'arbre.
És un establiment, li podríem tributir en general,
però vaja, és molt més que això,
un establiment situat a Reus.
Concretament, la caseta de l'arbre la trobareu
al Camí de Riudoms número 8.
Ells, entre altres qüestions, han promocionat fins ara
un mercat d'intercanvi de roba usada, de roba de segona mà,
que si sou pares o mares ja sabreu l'avàlua que té això.
Sembla que els està donant molta feina
aquest mercat d'intercanvi de roba de segona mà
i el que volen és trobar alguna associació,
alguna entitat que se'n faci càrrec a partir d'ara.
Però anem a pams i anem a presentar-vos
tots els raconets de la caseta de l'arbre.
Ho fem amb la seva responsable, la Vicky La Torre.
Vicky, bon dia.
Hola, bon dia.
Presenta'ns tu mateixa, que sou la caseta de l'arbre
i quina filosofia porteu.
Bé, doncs la caseta de l'arbre és una botiga
de productes ecològics no alimentaris
destinats especialment al nadó i la mare,
perquè tenim, doncs, joguines de fusta de talla responsable,
tenim joguines de plàstic que provenen de brics de llet,
tenim joguines de paper reciclat,
bolquers de roba, cremes naturals,
porta nadons, coixins de lactància...
Bé, aquestes coses.
Has fet bé de dir, diu, botiga ecològica,
però no alimentària,
que a vegades sí que relacionem ecologia amb alimentació, no?
De tota manera, tots aquests productes que teniu,
els feu vosaltres mateixos o no?
No, n'hi ha...
Bé, de fet, tenim molta cosa d'artesania,
però són artesans que n'altres encara no...
No rebeu a res.
Sí, tinc una xica, per exemple, que fa ninos de ganxet,
tinc d'altres que també treballa a la fusta,
n'hi ha que aprofiten teles de roba per fer ninos...
Bé, si barregem l'artesania i els productes ecològics.
També la gràcia que teniu darrere d'aquesta filosofia
és que molts dels productes artesans que teniu coneixeu l'artesà directament.
Vull dir, no són peces importades de molt lluny,
sinó que treballeu en una certa manera allò que està tan de moda,
que és el quilòmetre zero, no?
Sí, sí, no, tots els artesans que tenim són d'aquí i els coneixem.
Sí, sí.
Com se'ls va acudir? Vosaltres sou molt joves.
Tu, per exemple, no ets mare, Vicky.
No.
Com se'ls va acudir per muntar una botiga per a nadons i per a mares d'aquestes característiques arreus?
Bé, jo no soc mare, però porto molts anys treballant en el moll de lleure i de l'educació,
i la meva sòcia sí que és mare.
I llavors ella, quan el seu mare, es va trobar que els bolquers de revolts havia de comprar per internet,
el portanador també se'ls va comprar per internet,
i són coses que fins que no veus i no t'emproves, no saps quin és el que vols, no?
I llavors vam creure que hi havia aquesta necessitat de fer-ho aquí a Reus.
Que hi ha... he trobat que hi ha demanda.
Estem parlant, per exemple, de productes que ara estan molt en boca de tothom, no?
Una mica pel tema de la naturalitat de la maternitat,
del tema dels bolquers de roba, els portanadons, per exemple.
Heu trobat que hi ha un increment de demanda en aquests productes?
Teniu clients fidels?
Sí, sí, sí, Déu-n'hi-do, bastants.
Jo em pensava que els bolquers de roba no seria algú tan extens,
i Déu-n'hi-do, cada vegada n'hi ha més.
Suposo que també, clar, aquí es barreja que una cosa ecològica
normalment ho és perquè també ho pots reaprofitar.
I el tema de reaprofitar en un temps de crisi,
doncs també està molt bé, no?
Perquè llavors els bolquers de roba,
sí que quan els compres són cars perquè et gastes 200 euros de cop,
però després ja està, l'inversió de la tens feta, no?
T'assurir molt més a compte.
Llavors hi ha gent que ve fins i tot per la part econòmica.
Hi ha dos clients, la part econòmica i la part ecològica.
Clar, clar, clar.
Teniu algun producte que sigui potser molt novedor,
que potser no sigui gaire conegut fins i tot?
Home, sí.
Bé, els bolquers de roba, per exemple, no tothom els coneix.
Després també hi ha la copa menstrual,
que és un substitut del tampó.
Els portanadons, també n'hi ha que la gent no es coneix.
Portanadons estem parlant de fins i tot mocadors, eh?
Sí, sí, des de folar a motxilla.
Sí.
Sí, sí, a poncs, bandoleres, sí, tot això.
Després també hi ha les nous de rentar,
que és per rentar la rentadora.
I, bueno, sí, hi ha coses que la gent no...
Sí, en general, hi ha molta gent que entra per a veure què tenim,
perquè tot ho veu molt diferent.
Molt diferent.
Escolta, d'aquests productes que no poden ser de quilòmetre zero,
sinó que els fan en altres països,
teniu la vista molt posada en Alemanya?
A Alemanya seria un referent en aquest cas?
Sí, és bàsic, Alemanya,
perquè allí és que la mentalitat és una altra, completament.
Vull dir, és que tots els productes,
tots els fabricants, la majoria venen d'Alemanya,
però, bueno, perquè els alemanys ja estan de ple, no?, ficats.
Per exemple, tenim un cotxet que és superrobús,
que és molt ample, és molt estable, és a la mà.
Teniu cotxets, també.
Per tant, estem parlant de material de pericultura,
doncs, gran també, de volum.
Sí, sí, tenim braçols per fer collit,
tenim els cotxets, sí, sí, sí, tenim...
Mobles ja no, però, sí.
De tot una mica el que passa que sempre, doncs,
de peces seleccionades, no?
Potser no trobarem mil marques,
trobarem les marques o els objectes
en què vosaltres, doncs, confieu.
Clar, perquè, per exemple,
un seient de cotxe per al nadó
ha de ser que no es cremi.
No em surt el nom.
Bé, jo m'heu entès.
Ignifo?
Sí, aquí ho tens, ho tens.
Val, que no es cremi.
Llavors, aquest material que no es crema
no és ecològic.
Per tant, ja no podem tindre aquest tipus de cotxets.
Entens?
Vull dir, no som una botiga de pericultura
perquè hi ha moltes coses
que tampoc no entren dins d'aquesta mentalitat.
també hi ha molta cosa innecessària
en el món de la pericultura.
Bé, aquí està una mica també l'altra qüestió
que és el donar una mica d'assessorament.
Jo suposo que quan entres en una botiga
com la Caseta de l'Arbre,
en què, doncs, té aquesta marca ecològica
i tot és una mica diferent, com deia la Vicky,
necessites que t'expliquin i que t'assessorin, no?
És a dir, escolta, no tens això?
No, és que això potser tampoc no ho necessites
utilitzar l'altra cosa.
Clar, exacte, sí, sí.
Venen moltes clientes,
clar, sempre ho dic en femení,
perquè suposo que és el públic que teniu, no?
És la gran majoria, sí.
Venen moltes clientes, doncs,
que ja saben ben bé el que volen
o molta gent demanant informació
i que els expliqueu?
Hi ha gent de tot, perquè, mira, no sé,
l'altre dia, per exemple, va entrar una clienta
que, molt graciosa, ella em va caure superbé,
entra embarassada de vuit mesos i em diu
mira, jo ara tindré la meva segona criatura
i vull fer la llista de naixement aquí.
digue'm què puc ficar a la llista de naixement,
no?
Perquè venia en plan,
sí, sí, jo tinc clar que vull coses d'aquí,
però no sé ben bé el que necessito, no?
I el que, al ser una segona criatura,
acabaré de necessitar.
Perquè, clar, amb el primer,
moltes coses ja la tenen, no?
Molt bé.
O sigui, bueno, entra una miqueta de tot.
Una mica de tot.
Gent que passa pel carrer
i que no sap ben bé què som
i llavors entren a informar-se.
Allò, nena, aquí què feu?
Sí, sí, tal qual.
Gent que sí que ho sap
i ja venen directament de Tortosa, per exemple,
perquè saben el que venen,
depèn.
Val la pena entrar a la caseta de l'arbre,
fins i tot si no teniu criatures,
perquè és això que deia la Vicky,
com que tenen aquestes joguines,
doncs, fetes a mà,
bé amb llana, amb ganxet,
o bé amb fusta, per exemple, no?
Doncs sempre trobes aquell detallet
per aquell nen o nena que coneixes, no?
O aquell detallet fins i tot per un mateix,
que la part estètica, no?
Després vindrà la part pràctica.
Feu més coses a la caseta de l'arbre,
a part d'aquest vessant, evidentment,
comercial de botiga,
també feu cursos, xerrades, no?
Una mica serveis d'espai
per acollir mares, fills,
i posar coses en comú.
Sí, perquè, sí,
creiem que dintre d'aquesta filosofia
també s'han d'explicar moltes coses
i ens agrada intercanviar informació.
Llavors, una manera de fer-ho
és fent xerrades o tallers, depèn.
O sigui, la idea és que la gent ve i diu
mira, jo faig tallers de massatges infantils,
puc fer aquí un curset?
I dius, doncs sí, cap problema.
Llavors, intentem cada setmana fer algun taller.
Fem des de xerrades de bolquers de roba
fins a xerrades de mares de dia,
tallers, això que deia, no?,
de massatges infantils,
depèn del que ens ofereixen.
Si creiem qui té cabuda, doncs ho fem.
Una manera d'estar al cas
que rebeu informació
sobre tot el que fan a la caseta de l'arbre
és tenir-los al Facebook, no?
Em sembla que via Facebook...
Sí, de totes maneres, també a la web,
a www.lacasetadelarbre.cat
també tenim l'apartat d'agenda
que allí ho anem penjant tot.
Més que Facebook, fins i tot, a vegades.
Sí? Aval.
Sí, perquè Facebook, bueno, és allò que
si perds la conversa, no?,
et queda ja com que no ho veus.
En canvi, a l'agenda de la web
ho tens ben estructurat i més visualitzat.
Molt bé.
L'excusa també de presentar-vos avui
la caseta de l'arbre
era que ells tenen,
dins d'aquesta filosofia ecològica,
doncs van muntar un mercat d'intercanvi
de roba usada,
de roba de segona mà per a Canalla.
El que passa és que els ha desbordat,
els està donant moltíssima feina,
més feina de la que preveien,
i llavors busquen,
i aquí ja està la crida que fem nosaltres,
no?, busquen una entitat,
una associació que se'n vulgui fer càrrec,
seguint una mica la filosofia
que elles aportaven.
Explica'ns, Vicky,
com va començar tot això del mercat d'intercanvi
i amb quina finalitat?
Bé, nosaltres,
quan pensàvem
què seria la caseta de l'arbre,
no?, o sigui,
inclús abans d'obrir-la,
teníem molt clar
que roba no en vendríem
perquè és cara
i, bueno, és cara.
Pel temps que porta un nadó
una peça de roba,
per molt que costi 20 euros,
si l'ha de portar una setmana,
doncs, no?,
en relació al temps i al preu,
doncs és car.
Llavors,
teníem claríssim
que no tindríem roba.
I llavors,
volíem buscar una solució
en això, no?,
que els hi passa als pares,
doncs,
que et regalan molta roba,
no tens temps de ficar-la,
ja n'has de comprar de nova
i tot això.
I llavors vam crear
el mercat d'intercanvi
que s'ha pensat, doncs,
perquè tu portis la roba
que ja no li capa
al teu nen
i n'agafis
de la que necessitis,
d'acord?
Amb un varem de punts
es compten les peces de roba
i pots agafar tanta roba
com m'hagis deixat.
Fins a quina data?
Fins a cinc anys,
més o menys.
El que passa que,
clar,
de quatre a cinc anys
ja no hi ha molta roba
perquè, clar,
els nens ja van més pel terra,
juguen
i la roba ja es trenca més.
Molt bé.
Això fa molt de temps
que el portàveu a terme,
aquest mercat?
Sí, sí,
des del primer dia
que vam obrir la caseta.
Clar, perquè quant de temps
portàvem la caseta?
A l'abril farà dos anys.
Dos anys,
per tant,
és tot plegat
bastant recent.
El que passa que,
com dèiem,
doncs,
ara us donen més mal de caps
que alegries
al mercat d'intercambi
i se us ha desbordat,
no?
Sí,
bueno,
passa que havia de ser
una cosa autosuficient
i pensàvem que,
ja que donàvem aquest servei,
la gent,
doncs,
seria prou responsable
com per mantenir l'espai net
i ben ordenat
i no ho estan fent.
Tal com porten la roba,
la fiquen de qualsevol manera
en les estanteries
i això fa que tu,
com a consumidora
que vens després,
si vas a buscar
un body de sis mesos,
probablement a l'estanteria
del body sis mesos
hi trobis un pijama
de tres anys.
Clar,
perquè aquí el que fèieu vosaltres
era deixar un espai
com el rerefons de la botiga,
no?
Hi havia un espai
amb estanteries,
una taula al mig,
segons recordo,
i, doncs,
bé,
allà estava la roba organitzada,
clar,
la gent ve,
deixa la seva roba
i, clar,
o la deixen a lloc
o la deixeu a vosaltres.
i que és una feina afegida,
no?
Sí, sí, sí,
clar,
una cosa que hauria de ser
un servei
i se torna
amb moltes hores
d'arreglar.
Que ja ho fem,
però, clar,
arriba un moment
que no pots
si és un servei
no...
Fins i tot,
a veure,
un altre dels maldecaps
que us pot donar,
clar,
és el fet
que quan es porten roba
mínimament s'ha de gestionar,
no?
Si una peça
està trencada,
si està bruta,
bé,
segons què
no ho pots posar
sense arreglar-ho.
Llavors aquí
comptàveu
amb l'autosuficiència,
no?,
i la responsabilitat
de l'usuari.
Sí,
però no ha estat així.
No acaba de tirar.
No,
de tal manera...
Bé,
de fet,
he arribat a...
D'una bossa sencera,
per exemple,
he arribat a retornar
la gent
tres quartes parts
de la bossa
perquè tot era atacada
o bruta.
O sigui,
que si no estàs alerta,
clar,
i si tens gent
que t'entra
o tens un taller
o tens gent,
clar,
per tot no pots estar
o estàs pel mercat
o estàs per la gent.
I,
clar,
si el veus a sol,
segons com,
encara s'ha descontrolat més.
Doncs,
aquests són els problemes,
bé,
que no es podien preveure
que ha donat el mercat
d'intercanvi,
tot i això també dona
moltes alegries
perquè realment
fa servei,
no?,
de molta gent
que diu,
home,
jo necessito alguna peça,
sé que la portarà
només tres mesos,
vingui
i després la torno a deixar.
Sí,
de fet,
a nosaltres
em sap realment
molt de greu
que no funcioni
perquè hi creiem,
és una manera
de viure-ho
i de sentir-ho
i, clar,
que ho haguem de tancar
per un motiu així
ho trobem molt trist,
no?
Llavors,
bueno,
d'aquí la crida de...
Sí,
fem la crida,
fem la crida,
viqui.
De que si teniu
una associació
o a algun lloc
on entre gent
pugueu fer
el mercat d'intercanvi,
doncs us donarem
tota la roba
que s'obri,
bueno,
perquè ara
fins al 16 de març
hi ha temps
per recollir
tota la roba
que tingueu en punts.
Llavors,
a partir del 16 de març
tota la roba
que s'obri
la donarem
en algun lloc,
no sé,
fer unes propostes
i valorarem
a qui la donem,
si hi ha alguna associació
de mares,
si càritas,
o, bueno,
nosaltres el que ens agradaria
és que el mercat
d'intercanvi
segueix funcionant
en un altre lloc
perquè hi creiem
i perquè ho volem.
Que hi hagués
alguna associació,
no?,
que se'n fes càrrec
de la gestió
de tot plegat
i si no,
com deia la Vicky,
doncs, bueno,
cap a càritas,
que la llàstima
és que serà
només d'una sola via,
no?
Només de sortida.
Clar.
Però bueno.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs fem aquesta crida.
Ha sigut l'excurs avui
aquest tancament
del mercat d'intercanvi
o aquesta sessió
si us en voleu fer càrrec,
un mercat d'intercanvi
de roba de segona mà.
Ha sigut l'excusa
per conèixer
la caseta de l'arbre,
un establiment
dedicat a mares
i a nadons,
a nens molt petitets
que trobareu a Reus
al camí de Riudoms
número 8.
Un establiment
d'aquestes característiques
sempre amb el segell ecològic.
Doncs, Vicky La Torre,
moltíssimes gràcies
per presentar-nos
la caseta de l'arbre.
Us visitarem.
Gràcies.
Gràcies.
adieu.
Adieu.
Fui.
Fui.