A Tarragona Radio fem la volta al món.
Avui el viatge que us proposem ens porta fins a Cuba,
un viatge en el que coneixerem platges espectaculars,
també en llocs turístics absolutament recomanables,
luxe fins i tot, però també i sobretot ens enditjarem
en la realitat del cubà de peu, podríem dir, del dia a dia dels cubans.
Entrem de portes endins a casa dels cubans
i farem aquest viatge que avui ens porta uns cap a aquesta illa.
Allà, en el límit de l'horitzó,
on s'alçaven les formes nobles i arrodonides de les dunes de sorra
que mai em cansava de mirar.
Més enllà, en un silenci sepulcral, s'estenia el desconegut.
I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
Avui, amb el punt de partida d'Havana, marxem cap a Cuba
i ho fem acompanyats del gerent del patronat de Tarragona Turisme,
el patronat municipal de Turisme, que és en Carles Sanz.
Carles, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Anem cap a Cuba, anem cap a l'Havana.
Un viatge que trucarà moltes portes, no?
Sí, els viatges, els llocs són els que són,
però també els viatges i la manera de fer-los poden canviar molt.
Canvien en funció dels dies que tens,
de les disponibilitats horàries, econòmiques,
de la manera que siguis tu.
Per tant, un mateix lloc es pot explicar per molts viatgers
i sempre veuríem cares diferents, no?
De cada viatger o de cada turista veuríem una cara diferent.
I veurem la dels 15 dies que jo vaig passar amb la meva parella a Cuba, en aquest cas.
A Cuba s'hi pot fer moltes coses, també ballar, no?
Sí, home, a Cuba una de les coses que t'acompanya a tot el viatge és la seva música, no?
Aquí parlen de la Guajira de Guantànamo, no?
Guajira Guantanamera, no?
Aquesta és una de les primeres cançons que normalment sols sentir quan arribes a Cuba
i ja te comences a sentir transportat, no?
Imagino que quan arribes a l'Havana ja veus que el viatge ja comences a captar, no?
L'essència, no? De la gent de Cuba, de dos cotxes de Cuba, no? De tot plegat.
L'Havana és una ciutat preciosa que canvia molt la teva percepció
si arribes de dia o arribes de nit, no?
Jo m'ho he passat en els dos casos.
Si arribes de nit tens la percepció d'arribar a una ciutat
quasi bé diria que acaba de passar una guerra.
Hi ha molt poca llum, els edificis donen la sensació de molt decrèpits,
però quan surt la llum, els edificis continuen estant decrèpits
però amb aquella llum que té el carip, amb aquella vida de la gent,
amb el moviment que hi ha pel carrer, amb aquella música, amb aquell son cubano,
tot això que acompanya, clar, li dona una vida i una brillantor
que va més enllà del propi manteniment dels edificis, no?
I esteu gaires dies a l'Havana, a la capital, no?
A l'Havana nosaltres vam estar-hi tres dies, els dos d'arribada
perquè per visitar minament l'Havana, fer una mica de descoberta
d'alguns palacetes, d'alguns llocs molt determinats,
llogar un cotxe i sortir cap a la descoberta.
Nosaltres ens vam deixar a la part nord de Cuba
perquè teníem 15 dies i vam mirar i vam comptar
que no ens donava per fer-ho tot d'una manera una mica bé
i vam agafar després de l'Havana i vam anar directament cap a Cienfuegos.
Què es pot fer en tres dies a l'Havana?
Home, en tres dies a l'Havana?
Jo, una de les coses que més m'agrada a Cuba és la seva gent
i no hi ha res com perdre't, caminar, bedar, mirar-te'ls amb ells,
enrotllar-te amb ells, has de pensar que sempre ells,
vulguis o no, ets un dòlar que camina, no?
Ells estan molt necessitats i ells sempre intenten treure alguna cosa de la teva relació.
Si això ho enmarques correctament i ho saps portar,
pots mantenir relacions jo crec que prou bones, prou sanes
i prou enriquidores per les dues parts,
tenint en compte que, bueno,
normalment el seu primer objectiu és treure-te alguna cosa, no?
Encara que sigui, vegades, un mojito o una cervesa
perquè no se la poden pagar o que els convidis a dinar.
Tampoc no t'estan inquirint diners directament,
però sí que tu has de saber llegir
que la teva posició és la d'ells és molt diferent
i pots jugar o no, no?
Tampoc t'obliga ningú.
Perquè em sembla que està d'aires d'or,
per exemple, per sopar a l'Avano o per anar a prendre un mojito.
La vida és assequible, no?
La vida és molt barateta.
A l'Avano, home, si anem al típic local, no?
Que és la bodeguita en medio, que tots coneixem,
tots tenim el cap, si ens movem pels entorns de la catedral,
per la plaça, aquí són preus, entre cometes,
més internacionals, més turístics,
però la que ens movem i busquem aquests palacetes
que cuinen els mateixos cubans en cases particulars,
si anem a dormir, com vam fer nosaltres
en la modalitat que hi ha en les pròpies cases dels cubans,
Cuba és econòmica.
Jo el que vaig trobar més car de Cuba,
que ens va sortir més car en comparació,
era el lloguer del cotxe, no?
El lloguer del cotxe és un luxe, allà,
i el pagues.
Era un cotxe modern o no?
No, era un peujot molt, molt destartalat,
però que va valer la pena,
perquè ara us explicaré
com canvien les coses
quan pujaves un cubà o en pujaves dos.
La cosa canviava absolutament.
Escoltava la ràdio el cotxe?
No, escoltava això?
Va a la ràdio, ja no sé.
Està molt peujot i anem tirant cap a Cienfugos.
Sí?
Doncs anàvem, escoltàvem una ràdio que es deia Ràdio Caracol,
i una ràdio que anava cantant tota la rata el temps,
ara no me'n recordo el nom,
tenia un nom molt curiós,
però es basava en cantar-te el temps, no?
I la gràcia de moure't amb cotxe per Cuba
és que Cuba està...
No és que estigui mal indicat,
és que no està indicat.
Les carreteres són molt dolentes,
tot i que tenen els suposats autopistes,
el manteniment és molt dolent.
Llavors el que feia sempre era pujar
algun cubà o cubana,
normalment intentàvem pujar, no sé,
una mare amb una criatura,
perquè ells estan a peu de carretera
sempre esperant que passi algun camió,
algun transport públic,
i saben quan surten
i no saben quan arriben,
com sol passar a la majoria de països,
d'Àfrica o caribenys, no?
Llavors els carregaves,
els feies un gran favor
i ells et feien el gran favor a tu
d'indicar-te per on t'havies d'anar.
I alhora t'anaven explicant les seves coses, no?
T'explicaven les seves misèries,
les misèries del règim
i aquelles coses bones, no?
Que es permetien viure,
com s'ho feien per guanyar-se la vida,
com es movien en el mercat negre,
t'entraves una mica d'aquells intríngolis
de la vida cubana.
La cosa canviava absolutament
quan paraves i recollies un altre cubà o cubana
i ajuntaven dos en el cotxe.
I era molt curiós
perquè automàticament es feia el silenci
i cap dels dos no parlava,
cap dels dos no explicava
i tots dos eren correctes.
El que et portava a dir
és que no saben mai
si tenen davant un del règim o no.
Per si de cas, no?
Per si de cas, no?
Prudència.
Sempre, prudència absoluta
davant d'un règim jo crec que tan opressiu.
La gent jove, de Cuba,
la gent més jove,
poden anar a estudiar fora de l'estranger
i se'n van a estudiar fora
i tornen cap a país o...?
No, ho té, és impossible això.
No poden sortir.
Vam conèixer un nano
que es deia Francisco Baños a Baracoa
que vam fer molta amistat amb ell,
vam estar a casa seva
i el nano estava boig per sortir,
tenia ganes de veure món.
Li vam aconseguir enviar algun paquet
amb algunes coses
però era impossible sortir
i crec que encara deu estar igual.
jo recordo que aquell viatge amb la meva parella
el vam gairebé precipitar
perquè els jo hem d'anar a Cuba
vull que vegis Cuba
abans que mori Fidel Castro
perquè Cuba canviarà absolutament
amb l'entrada bèstia del capitalisme
i ara encara et guarda una essència
jo crec que bestial, diferent,
la gent, la manera de viure
i bueno, Fidel Castro encara continua
i encara estan amb el seu germà al capdavant
i estan igual d'oprimits.
On érem? Havíem sortit a La Habana, no?
Havíem arribat ja...
O érem a punt d'arribar?
Quin poble era?
Vam anar cap a Cienfuegos
que està just a la part sud
de Cienfuegos
vas cap a la part sud
és un poble molt bonic
molt tranquil
que hi ha molt poc turisme
i nosaltres vam buscar
com sempre allotjament
el buscàvem quan arribàvem
i vam trobar una caseta preciosa
a primera línia de mar
que ho portava una mare i una filla
recordo una filla
amb alguns problemes de moviment
amb una cama
bé, un petit trame d'aquests
però que una casa
d'aquelles de pel·lícules
sabeu, aquelles de fusta
amb aquell porxo
davant del mar
i recordo de Cuba
que una de les coses més impressionants
per mi de Cuba
eren les postes de sol
cada dia era un regal
era una absoluta meravella
llavors aquí a Cienfuegos
ens vam moure
recordo aquell dia
per dins del poble
no hi havia massa que veure
i vam trobar a la nit
un grup que tocava
i érem els únics visitants
que en aquell moment
hi havia per allà
i van estar tocant allà
per i amb nosaltres
d'alguna manera
i els vam convidar
a prendre alguna cosa
i em va xocar molt
que sempre
no sé, hagués esperat
això típic
la cervesa
el mojito
i tots vam voler un refresc
sense alcohol
i vaig pensar
ostres, no?
aquesta fama
d'elevadors
no sé què
i fins i tot
que es van
quan surts una mica
al circuit
te'n dones compte
que la gent
funciona amb codis
molt diferents
quan surts del circuit turístic
la gent no espera res de tu
senzillament et ve a tocar
molt bona part
per el plaer de tocar
perquè està tocant
si el convides
i ens amable
doncs molt bé
però no hi ha un preu
i recordo
els van voler convidar
i van estar molt contents
i es van prendre
una tronjada
o una llimonada
i recordo
un moment pressió
això Carles
ha de dormir
a la casa
de la gent autòctona
com funciona?
t'ofereixen ells?
ho veus
ja tu?
hi ha una oferta?
com va?
les cases
de determinats
cubans
tenen llicència
perquè hi dormin
estrangers
és com una modalitat
oficial
llavors tu et pots moure
ara ja hi ha webs
hi vaig estar mirant
hi ha llocs
on pots trobar informació
nosaltres el que fèiem
era quan arribàvem al lloc
preguntàvem
preguntàvem a la gent
preguntàvem
quines cases
vien per dormir
i tenien un distintiu
a fora
conforme era
com una casa de huesp
o alguna cosa així
no recordo exactament
quin era el distintiu
però el tenien
llavors tu sabies
entraves
t'ensenyaven la casa
normalment era
la millor habitació
de la casa
normalment tenies
aire acondicionat
les condicions
eren bones
la majoria
no estaven
de qualsevol manera
i dormies allà
a la casa
amb ells
normalment et feien
l'esmorzar
i tu llavors
marxaves
i nosaltres
normalment
estàvem una nit
o dos
no estàvem més
i seguíem
i anàvem
a una altra casa
d'un altre cubà
i sempre era
una descoberta
la descoberta
d'una família
d'una altra vida
d'una manera
de cuinar
d'una manera
de fer diferent
a cada poble
i a cada família
el preu en dòlars
era molt assequible
per dormir
recordo que era
molt molt assequible
per nosaltres
gairebé podria dir
que era
no ridícul
però
podíem estar parlant
de 10 dòlars
la nit per persona
15 dòlars
la nit per persona
depèn de
clar
no és el mateix
la Habana
que Cienfuegos
o que Santiago
o que Baracoa
cada lloc
també varia
en funció
del potencial turístic
que té
però eren preus
verdaderament barats
de Cienfuegos
què més vau veure
vau veure alguna cosa
del poble
de l'entorn
de Cienfuegos
hi ha una plaça
molt gran
hi ha un entorn
de platja
preciós
però no té
no té massa
més Cienfuegos
de Cienfuegos
ja vam anar
cap a Trinidad
que és un poble
d'interior
que està
més cap a les muntanyes
i d'allà
d'allà recordo
que
vam
comprar uns poros
vam entrar
en contacte
amb una gent
vam comprar
allò
el típic
algun braçalet
i vam
i vam veure
que hi havia
a Trinidad
bastanta gent
artesans
que feien
productes
a partir
dels productes
naturals
de la mateixa
de la mateixa
palmera
de Trinidad
ja vam tirar
vam marxar
cap a Cayo Coco
i sempre buscant
aquest
aquest paral·lelisme
de no anar
en aquests
en aquests
llocs
tancats
només
per al turista
que acabàvem
eren anant
a resorts turístics
normalment
dedicats a cubans
que només
hi anaven cubans
i molt poques vegades
te trobaves
algun turista
allà
i me'n recordo
a Cayo Coco
que estava en un lloc
preciós
que teníem
un cuiner
excepcional
que buscava
cada dia
el peix
per fer-nos
que ens explicava
que cada dia
ruixaven
us hauríeu d'imaginar
un lloc idíl·lic
no?
de cabanes
de paia
idíl·lic
visualment
després els bitxos
i tot això
també hi eren
però
absolutament idíl·lic
i a la tarda
un senyor
ruixant
amb una màquina
molt gran
traient un fum
bestial
perquè el que feia
era espantar
treure tots els mosquits
cada tarda
era una cosa
era una cosa
molt rara
la primera vegada
que ho veus
com un multicultor
amb l'home a la mà
que el que feien
era d'alguna manera
desinfectar
i treure
tots els bitxos
d'allà
a Cayo Coco
recordo molt
la playa del Pilar
que tothom la reconeix
com una de les platges
més paradisia
que és de Cuba
recordo estar
a la playa del Pilar
arribar a peu
anar amb el cotxe
el deixaves un tros
més a una certa distància
i arribar a peu
i veure
aquell típic mar
que tots ens imaginem
amb aquella
amb aquella sorra
blanca
amb aquells tons
turqueses
i me recordo
tirar-me l'aigua
de seguida
i trobar una estrella
de mar
allà mateix
estar allà
fantàsticament bé
llavors anar
al mateix xiringuito
que hi havia
allà a la platja
i amb els peus
a l'aigua
menjant-se una llagusteta
d'aquelles petites
fetes a la braça
amb una cerveseta
a uns preus
per nosaltres
absolutament possibles
sense cap problema
de preu
i recordo passar
un dels moments
més meravellosos
de la meva vida
d'aquells de dir
uau
ara
si em tingués de morir
si algun dia
me'n haig de morir
que sigui
en una situació d'aquestes
amb una llagostada
davant
sí
amb una cerveseta
exacte

és diferent
d'aquí d'aquest altre municipi
enteneu que seguiu
seguiu
llavors ens vam anar
cap a Guarda-la-Vaca
estem anant
per la part nord de Cuba
tirant en direcció
a Santiago de Cuba
Guarda-la-Vaca
és un lloc preciós
recordo també
veure una posta de sol
d'aquestes espectaculars
on Guarda-la-Vaca
és una destinació turística
del propi cubà
on la gent del règim
d'alguna manera
per donar-li premi
l'envien allà
és un resort turístic
que només hi ha cubans
i nosaltres
no vam trobar
lloc allà
o no vam poder dormir
ben bé allà
vam haver de dormir
en un poble
una mica més d'interior
però vam sopar
per allà
a Guarda-la-Vaca
i vam estar
absolutament
molt bé
però només vam passar
una nit
a Guarda-la-Vaca
de Guarda-la-Vaca
i ens vam anar
cap a Baracoa
Baracoa és un lloc
que costa una mica
d'arribar
i és una mica
inòspit
el camí
recordo bastants
de problemes
de comunicació
recordo
recollir
un nano
que ens explicava
com es guanyava la vida
amb un ramat
i com
comercialitzava
amb el ramat
i com es jugava
el fet
que si l'enganxaven
en qualsevol moment
sabia que se'n anava a la presó
dos anys
com a mínim
però el fet de comercialitzar
amb aquesta carn
recordo
pujar
una mare molt jove
amb un nen
molt petit
recordo
moltes coses
d'aquest viatge
fins a Baracoa
i Baracoa arribes
és com una mica
un paradís perdut
és un lloc
on la cuina cubana
es toca més
amb l'essència caribenya
i en la seva cuina
hi ha tocs
en els peixos
en el que cuinen
jo crec que és la cuina
més rica
hi ha essències de coco
que també li posen
i trobes un lloc
una mica
per descobrir
Baracoa
costa molt
arribar-hi
però quan hi arribes
te sents
un absolut privilegiat
sí que hi ha turisme
no dic que no n'hi hagués
però n'hi arriba molt poc
perquè és que està
molt mal comunicat
i està en el lloc
potser més difícil
d'arribar
des de la Habana
i allà vam fer amistat
amb aquest
amb el que us deia abans
amb Francisco Baños
i el vam conèixer pel carrer
allò ens va costar
vam estar xerrant una mica
vam fer amistat
vam anar a prendre
alguna cosa junts
i ens va explicar
que el seu avi
era un gran cuiner
era un cuiner
que havia cuinat
per quan havia vingut
allà
gent del règim
i llavors
l'endemà
el que vam fer
va ser anar amb ell
vam anar a veure
una catarata
que hi ha a prop
de Baracoa
passar el dia amb ell
i a la tarda
ens vam anar a comprar
vam anar a comprar
carn
vam anar a comprar
peix
arròs
vam comprar més
del que nosaltres
sabíem que seríem
capaços de menjar
evidentment
i l'avi ens va cuinar
ens va cuinar
i vam
vam estar
menjant a casa seva
just en el malecón
de Baracoa
que molt
pocs anys després
va patir una inundació
molt forta
per un cop de mar
sé que ja estan
més o menys refets
i va ser una experiència
fantàstica
amb aquella família
amb l'avi
que ens va cuinar
la mare
amb un pare
molt
era una família
com us diria jo
molt correcta
molt ben educats
tot anava molt
bastant
controlat
no era aquella cosa
que ens podem imaginar
tan caribenya
però
que t'acollien
d'una manera
encantadora
i el pare
el regal que li vam fer
al pare
i se'l va guardar
li vam donar una cervesa
i se la va guardar
per veure-se en el moment
que ell considerés
més idoni
perquè allò
era com si
ara ens regalessin
nosaltres
una ampolla
no sé
de mohet
o més
un bon billo
especial
i recordo que no se la va veure
aquella nit
sinó que se la va guardar
perquè alguna cosa
és si ha d'anar a veig
amb la mena oberta
a Cuba
sí
a Cuba
i jo crec que a tot arreu
la gent
quan surt
i pensa que
inseguretat
que problemes
d'adaptació
i la gent
com a totes les parts
del món
la gran majoria
de la gent
és molt bona
i molt poques vegades
la gent se t'acosta
per fotre't el pal
per robar-te
pots anar tranquil
i jo crec que
com més obert vas
i més tranquil vas
menys coses et passen
perquè veig que és una constant
anar agafant gent
per la carretera
amb el cotxe
això n'hi hauria que ser
molt reti sense fer-ho
però en principi
no passa res
si vas a Cuba
i vols arribar al lloc
més et val
que carregues
algun cubà
perquè no arribarà
un GPS d'aquests humans
sí, sí
un GPS d'aquests humans
a vegades havies de fer
et feien fer una mica de volta
perquè els anava més bé
i te'ls havies de deixar
bueno, sempre pagues
algun peatge
però jo crec que
és molt enriquidor
i no
penseu que allà
ets un turista
i el règim
si alguna cosa fa
és cuidar molt bé
el turista
i qualsevol cubà
té molt clar
que fer-li alguna cosa
a un turista
li sortia molt
i molt car
Deixem a Baracoa
i anem cap a una altra
de les grans ciutats
no sé si grans
però de les ciutats referents
de Santiago de Cuba
Santiago de Cuba
és la ciutat
de la música cubana
en essència
allà
han fet estades
molts
cantants espanyols
referents
com el Pau Donés
com el cantant
de Ràdio Futura
no me surten
bueno, no em surts igual
molta gent
s'ha anat a inspirar
a Santiago de Cuba
i a Santiago de Cuba
t'adones un compte
que és el bressol
de la música cubana
on es veu
i es viu més intensament
la música cubana
la literatura
jo crec que
segurament és la ciutat
més culta
la ciutat que
possiblement
prou allunyada
de certs bullicis
conserva
aquella essència cubana
has trobat
has vist el nom?
Santiago Oserón
molt bé
ara m'ha sortit
i recordo
a Santiago
també buscar
allotjament
perquè veieu
la realitat
de les coses
vam anar a una casa
el primer dia
no ens acabava
de quadrar
no acabàvem
d'estar-hi bé
vam canviar
vam anar a una altra casa
i vam anar a parar
a la casa
de dos metges
que un era
el cap de pediatria
la dona
era el cap de pediatria
de l'hospital
de Santiago
i l'home era cirurgià
era la cirurgià
i et llogaven
la millor part
de la seva casa
tenia una casa
prou digna
per nosaltres
seria molt justeta
però
molt digna
i et llogaven
l'habitació de dalt
amb el terrat
amb les flors
amb vistes
a sobre
la capital
i aquell era l'espai
que et llogaven
i recordo
que la dona
tenia ganes
de parlar amb nosaltres
i ens va preguntar
sobretot
si no eren periodistes
sobretot
no sou periodistes
no escriureu d'això
de dir no, no
nosaltres som gent normal
i em dedico
al turisme
amb una altra cosa
i va pujar
vam estar xerrant
i ens explicava
una mica
com havien canviat
les coses
en els últims anys
com es havia endurit
el fet de
les condicions laborals
el fet de la manca
de sang
la manca d'aliments
amb el bloqueig
dels Estats Units
i amb la inoperància
del mateix règim
ens explicava
autèntics drames
com ella
cada dia
quan arribava a l'hospital
havia de triar
quin dels 3-4 nens
que estava greu
se salvaria
perquè no podia
salvar-los a tots
hi havia un cert drama
però també
conviscut
tampoc cal
exagerar-lo
i també recordo
que una de les coses
que els vam deixar
marxar
van ser unes cerveses
a la nevera
perquè ells
no se les compraven
perquè no se les podien pagar
i estem parlant
de gent
cirurgians
i caps de pediatria
d'un hospital
no passaven misèria
però sí que anaven
absolutament
molt i molt justets
va haver-hi algun concert
memorable
a Santiago?
sí
bueno
vam cada nit
cada nit
anar a algun lloc
on hi havia música
en directe
i cada nit
fruïes
amb els grups
i amb l'autenticitat
de la seva música
també us haig de dir
que
després de 15 dies
a Cuba
dius
els seus repertoris
comencen a acabar
i dius
després aquesta
ja l'hem sentit
25 vegades
i aquesta
també
però
jo crec que a Santiago
és on vius més
l'essència
dels concerts
en directe
de la música en directe
i on veus
fins i tot
molt fàcilment
les diferents tendències
les més
que tindrem més cap a l'actual
la part més tradicional
de la seva música
jo crec que tens
una obertura
molt gran
s'ha fet curt
el viatge
mira
es queden 4 minuts
vol trobar
el vestigio
d'algun avi
d'algun avi
d'aquests que van anar a Cuba
algun avi català
que van anar a Cuba
a fer fortuna o no?
no
no
jo no em vaig trobar
cap d'aquests
no eh
seguim seguim
perquè ens queden
pels minuts
de Santiago de Cuba
que aquí potser
val la pena
fer-hi un parell de dies
o tres
si és possible
sí
Santiago es mereix
tres dies segur
recordo també
un viatge
un pujar
un pujar en un Cadillac
de l'any 53
perfectament
reconstruït
amb el motor original
passejant
per al centre
de Santiago de Cuba
que és un d'aquells
plaers
que si dius
sí
és molt turístic
però
hola
quin plaer
és una de les imatges
de Cuba
què més feu
a banda de Santiago?
llavors ja
vam agafar el cotxe
vam anar
a direcció
a l'Havana
i vam parar
en un lloc
que es diu
Cayo les Bruxes
que jo
el recomano
moltíssim
per acabar el viatge
perquè ja vam passar
tres dies
en un bungalow
d'aquests perfectes
de sol i platja
que també
només vam trobar
cubans
i espanyols
curiosament
un lloc
absolutament idíl·lic
molt recomanable
em sembla que en allà
sí que
ja era més car
potser estem parlant
d'uns 65 dòlars
la nit
però era
tenies un petit xalet
a sobre
del mar
pràcticament
tot
era
absolutament
perfecte
en allà vam conèixer
vam coincidir
amb una gent
de Bilbao
amb els quals
ens hem fet enmig
des de llavors
des d'aquest lloc
i ens continuem veient
contínuament
a partir de la nostra
trobada
de la nostra nit
de cubalibres
i puros
que vam viure
allà
i aquells dies
tan meravellosos
doncs la nostra amistat
s'ha perllongat
és que és un lloc
per fer amistat
a Cuba
no només
amb els que coincidiu
de turisme
sinó també
amb la gent
autòctona
amb la gent de Cuba
no marxes
no marxes
amb la forja buida
podríem dir
de Cuba
de lo contrari
no
Cuba
una de les coses
que més es destaca
és la seva gent
jo comparo
en països preciosos
com pot ser Costa Rica
però
jo dic
home
la vida
de les persones
de la cultura
que et transmet
el cubà
jo crec que
val la pena
encara que
encara que no tinguessin
ni platja
ni
tinguessin bon clima
valdria la pena
desplaçar-se
aquell país
per conviure amb ells
per cert
ja van zineres
pel recorregut
o també és una licea
de trobar
sí
i en batzineres
i en batzineres
que has d'estar
una mica alerta
ells t'avisen
de si
si hi ha previsió
que no hi haurà
subministrament
per tant
aquell dia
omples al màxim
intentes gastar poc
però bueno
quan que anaves
a poc a poc
i tal
podies estar
dos o tres dies
tranquil·lament
sense posar
i no recordo
haver tingut cap problema
greu en aquest sentit
doncs vinga
absolutament
recomanable
de viatge a Cuba
avui l'han compartit
amb Carles Sanger
del Patronat Municipal
de Turisme
Carles
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
i visca
com és allò Cuba Libre
com era
com ho diuen
ella diu alguna frase
per allò o no
no
no recordo
a Costa Rica sí
que és allò pura vida
però a Cuba no
Cuba Libre
doncs vinga
Cuba Libre
gràcies Carles
i mira com ho dices
gris
-sí�
gris
gris
gris
gris
gris
gris
gris
gris
gris
gris
gris
gris
gris