Un dijous més ens ocupem de les activitats incloses dins la tardor literària
i és l'excusa perfecta per parlar de literatura de lletres.
Així és com anomenem aquesta secció que ens condueixen i ens produeixen
des de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona.
Un dels seus tècnics, el Joan Cavaller, el tenim una setmana més amb nosaltres.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Actes per aquesta setmana.
Bé, aquesta setmana pot ser el més novedor i destacable
és el fet que el divendres s'inicia la sèrie d'actes d'homenatge a Vicent Andrés Estellers.
Hi ha altres coses aquesta setmana.
Per exemple, hem de recordar que el diumenge al Teatre Metropol hi ha un espectacle
Espriuà, un altre dels personatges d'aquesta tardor literària.
Un espectacle que consta d'una obra de teatre curta d'Espriu, un altre Fèdre Sisplau.
I l'adaptació a l'escena d'un conte, d'un dels contes més coneguts,
Treseta que baixava les escales.
Tot això a càrrec de la companyia Tecla Smith.
Però crec que el que destaca d'aquesta setmana com a fet nou
és l'inici dels actes d'homenatge a Vicent Andrés Estellers,
que és una iniciativa de l'APELC,
Associació de Professionals Estudiosos en Llengua Catalana.
Ara parlarem amb ells, doncs, entrarem en el tema,
però simplement a nivell introductori.
Per què celebrem o dediquem alguns actes a Vicent Andrés Estellers
i què d'assecaries de la seva figura?
Bé, d'una banda, fa 20 anys que va morir, per tant, aquest és el motiu.
I tot i ser, o a més a més de ser,
un dels poetes més importants en llengua catalana del segle XX,
va ser un poeta valencià que va tenir una relació molt important amb Tarragona,
sense anar més lluny.
El seu primer llibre publicat, l'any 53,
és Ciutat a Cau d'Orella.
Aquesta ciutat és Tarragona.
Per tant, és un llibre exclusivament dedicat a la nostra ciutat.
Si dic que ens recomanis una lectura del Vicent Andrés Estellers,
que sigui imprescindible, seria aquesta?
Podria ser aquesta.
Aquest no és el seu millor llibre, evidentment,
perquè és el primer, o és un dels primers que va escriure.
És molt interessant per qualsevol Tarragoni
perquè és la visió que té de la ciutat algú que ve de fora.
Ell va venir aquí al seu viatge de noces, per exemple.
Però hi ha altres llibres molt importants,
com el llibre de Meravelles,
o el mural del País Valencià,
o el mi acord d'un dictat.
En fi, hi ha molts llibres que són de primer nivell poètic.
Li preguntem si queda justificat aquest homenatge a Vicent Andrés Estellers,
a una de les persones que col·labora en l'organització.
Ell forma part de la Junta de la Pell,
que és el Jesús Figueres.
Jesús, bon dia.
Hola, bon dia.
D'acord amb el que deia el Joan, suposo, no?
Sí, sí, sí, completament d'acord.
Penso que la justificació és molt clara.
Primer, el Vicent Andrés Estellers és un gran poeta
de literatura catalana anat a Burgessot,
a País Valencià, a l'Horta de València.
I després, tal com comentava el Joan,
que ja ho heu explicat pràcticament tot,
és la seva vinculació amb Tarragona.
Si repassem una miqueta la seva biografia,
aquest últim...
no la biografia pròpiament d'ell,
sinó la seva relació amb Tarragona,
resulta que ell, la primera vegada que va ser aquí a Tarragona,
si no en falla la informació, els càlculs,
va ser l'any 52.
Resulta que al 52,
aquí a Tarragona es va fer el trasllat
de les restes mortals del rei Jaume I,
que era enterrat a la catedral de Tarragona,
i es van traslladar a Poblet.
Llavors, ell era periodista,
Vicent Andrés Estellers,
treballava per les províncies,
i la van enviar com a corresponsal per cobrir aquesta notícia.
Llavors, justament ell va ser aquí per aquest motiu,
i com a cosa curiosa,
que és clar, ara ha passat molt de temps
i les coses ja es fan d'una altra manera,
la crònica la passava via telefònica
a la redacció de les províncies,
allà l'escrivien i la publicaven.
Però va ser la primera vinculació.
Després es veu que va acabar justament,
segurament, amb aquest fet,
amb el llibreter Antoni Guàrdies,
tenia una llibreria a la Rambla,
bastant al capdamunt,
i a partir d'aquí va haver una relació ja.
Després hi ha, tal com ha dit el Joan,
el viatge de noces que va fer aquí a Tarragona.
El primer llibre que va publicar està dedicat a Tarragona.
Que es deia? Recordem-ho?
Sí, el primer llibre es diu Ciutat de Cau d'Orella.
Després va ser aquí, a l'any 74,
a la Setmana Cultural Valenciana,
que es va organitzar a la llibreria de la Rambla,
i va vindre ell, va fer unes conferències.
A l'any 79 li van fer un homenatge,
perquè havia rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Per tant, diguem-ne, ha anat tenint una vinculació.
A part de la seva presència, aquí a Tarragona,
també hi ha els seus llibres,
que tal com sabem, hi ha Ciutat de Cau d'Orella,
després hi ha l'Epístola Tarragonina, de l'any 56,
l'Inventari Clement, de 1971,
a mi Acord d'un dictat, de 1977,
i Coral Romput, de 1957.
És a dir, a tots aquests llibres hi ha presència...
Tarragonina.
Tarragonina.
Fa referència a Tarragona,
i aquí es relaciona amb la ruta que organitzarem.
Molt bé.
Sí, sí, és un dels actes, eh?
De fet, al Jesús ara li demanarem
que ens faci una mica de radiografia o d'agenda
dels diferents actes que dins la tardor literària
conformaran aquest homenatge a Vicente Andrés Estellers.
Un d'ells és una ruta?
Exacte.
Per què? Pels diferents espais?
Sí.
La ruta es fa aquí, a la part alta de Tarragona,
és el dia 16 de novembre,
i resulta que els espais que es seguiran són
el claustre de la catedral,
Caldegà,
que és al costat del Pla de la Seu,
el Pla de la Seu com a tercer espai,
el quart,
el Museu Nacional Arqueològic,
que hi ha una poesia dedicada a la Nina d'Ibori,
el cinquè és el Pretori,
que té un fragment de poesia
dedicada al sarcòfag d'Hipòlit,
i després el sisè és a l'amfiteatre,
que té poesies dedicades a Santa Maria del Miracle,
a l'Església romànica del segle XII.
Per tant, ruta literària,
ja us ho podeu apuntar el dia 16 de novembre,
això és un dissabte,
sortida a les 11 del matí,
des de l'antic ajuntament,
allà al carrer Major.
Correcte.
Molt bé.
Més enllà d'això,
ara ja ens feies cinc cèntims
del que serà, doncs,
ben explicat, no?,
aquesta conferència que explicarà
la relació del poeta amb la ciutat,
dimarts dia 12.
Clar, aquesta ha de ser interessantíssima,
a més a més també a mi m'interessa molt,
perquè jo he estat preparant justament la ruta,
i segurament que tinc algunes llacunes,
perquè no he acabat de replegar tota la informació,
llavors aquesta conferència l'espero un candeletes.
Clar, és que és complementària,
el dia 12, primer,
la conferència de la relació amb Tarragoni,
i després el dia 16, la ruta.
Clar, és fantàstic.
Llavors, més, diguem-ne,
diguem-ne quasi pràcticament imprescindible,
aquesta conferència,
perquè segurament que especularé
alguna informació que em manca,
i que la podré segurament afegir
a la conducció de la ruta.
Per tant, ha de ser interessantíssim.
Parlar d'una conferència,
de la ruta literària,
també interacció teatral, teatre?
Sí, aquí, en el teatre,
el valor que té aquesta activitat
és que plega grups de teatre jove de Tarragona,
tal com especifica aquí,
això, a veure, això és el dia...
17, diumenge 17 de novembre.
Exactament.
No hem començat per ordre, però vaja.
Exactament, són els 7-6,
7-6,
sí, els histrionis,
els Ves de Benadi,
Ves de Benadi,
i Tornavis,
que són grups de teatre
nascuts a l'Institut Martí Franquès de Tarragona,
que encara funciona,
com el Ves de Benadi,
i d'altres que han sortit
i que mantenen aquesta activitat teatral,
i un grup també que ha sortit
de l'Institut Pons d'Icar.
Llavors, aquí faran,
cada un,
cada grup de teatre farà
agafar textos
de Vicent Andrés Estellers
i els significaran,
i després, al final,
faran tots junts
una aportació,
una representació,
també,
de part de l'obra
del Vicent Andrés Estellers.
Per tant,
a veure,
el que hem d'afegir
com un valor importantíssim
és la implicació dels joves,
diguem-ne,
en aquest any Estellers,
que això és fonamental.
Això com un valor.
L'altre valor
que tindria aquest any
Vicent Andrés Estellers
és que hi ha moltíssimes entitats
que hi col·laboren
i que participen.
Això és fonamental.
És a dir,
tenim la pell que organitza,
llavors tenim de patrocinadors
la Cambra,
l'Òmnium Cultural,
la Llibreria de la Rambla,
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua,
la Capona,
i després hi ha una llista
de col·laboradors
que els podem anomenar.
No, els directors.
Ja ho veieu, no?
No acabaríem.
Per tant, diguem-ne,
és la complicitat
amb la societat,
amb les institucions tarragonines,
això és molt important,
i els joves,
que penso que és un sector
que no podem oblidar.
Doncs el tema juvenil,
aquesta interacció teatral
tindrà lloc diumenge 17,
a les 7 de la tarda
al seminari
del Centre Tarragonense
al carrer Sant Pau.
Però,
una entitat, evidentment,
que s'hi havia d'implicar,
si parlem de lletres,
és la Biblioteca Pública
de Tarragona.
Comentari de poesia,
em sembla, no?,
el dilluns 18.
Sí,
és un club de lectura,
justament jo aquí
m'hi vaig apuntar,
també,
i resulta que
és la primera vegada
que els clubs de lectura,
és a dir,
el club de lectura
és una modalitat
que organitza la biblioteca,
que és aplegar
fer una sèrie de lectors
que llegeixen
un mateix llibre
i on es troben un dia
per fer els seus comentaris,
les seves impressions,
les seves valoracions,
etcètera.
I aquesta és la primera vegada,
ara a la tardor,
a la tardor literària
d'aquí de Tarragona,
que s'ha agafat
com a llibre de lectura
poesia.
Llavors,
la primera sessió
es va fer el mes passat
que era
del Bartomeu Rosselló Porcel,
i ara,
aquest mes,
es fa del Vicent Andrés Estellers,
per tant,
diguem-ne,
també és com si tinguéssim
una novetat
que la lectura,
diguem-ne,
no se centri,
o els clubs de lectura
no se centrin només
en narrativa,
que és la tendència normal,
perquè potser és més fàcil,
i explorar altres camps
com la poesia,
que sempre fa més respecte.
Us trobeu,
per posar en comú,
per fer aquesta lectura conjunta
dels 25 poemes,
aquesta antologia poètica,
el dilluns dia 18
a la biblioteca,
però és que el dimecres
heu enredat a la biblioteca
al migdia
per fer un vermut poètic.
Exactament.
Vermut, vermut.
Exactament.
Sí, sí, sí,
és a dir,
és la del vermut,
és de dos quarts d'una
a les dues,
tal com diu aquí el programa.
I posareu música
a alguns dels poemes
d'Alsander Estellers.
Exactament.
El Gévia Marcos
és un cantant de Tarragona,
tarragoní,
que té, doncs,
alguna composició
amb lletra
del Vicent Andrés Estellers.
Per tant,
s'ha fet vindre bé tot.
I és una mica,
voldria repetir
el que he dit abans,
no?
És a dir,
s'han buscat joves
i a més a més,
diguem-ne,
de disciplines artístiques
diferents.
Teatre,
música,
lectors,
rutes literàries,
conferències,
és a dir,
hi ha molts formats diferents
per conèixer
un únic personatge,
que és el Vicent Andrés Estellers,
amb la pretensió,
això em penso
que ens hi hem de posar
de valent,
però segurament
que ens en sortirem,
que és donar a conèixer
l'obra de les tallers
a la ciutat de Tarragona,
als tarragonins,
vaja,
en definitiva.
I un dels col·lectius,
doncs,
que també ho han acollit,
suposem que amb molt de gust,
i aquí és allò que dèiem
de sumar sinergies,
no?,
i anar-nos a juntar amb tots,
són els Diables,
el Ball de Diables
de Tarragona,
que amb motiu
de la celebració
dels 30 anys
han dit,
calla,
que també nosaltres
ens hi sumem
i fem com una lectura
conjunta,
no?,
de poemes
i de textos,
tot això ho faran
a la colla jove
dels Chiques de Tarragona,
el dia 28 de novembre.
Sí,
que és pràcticament
ja el tancament
de tot l'any,
que després ja serà
el dilluns 2 de desembre
quan es tancarà.
Sí,
bé,
per tant,
diguem-ne,
hem d'afegir
a joves,
teatre,
cantants,
diguem-ne,
una colla de Diables
que és la representació
de la cultura popular,
no?,
del seguici popular,
han truncat
amb les festes
de Tarragona,
que aprofitant
també el seu aniversari
acullen una activitat
per donar a conèixer,
per fer d'alta veu
de l'obra poètica,
literària
i també de prosa
del Vicent Andrés Estallés.
Jesús,
ens hem deixat pel final,
ho haurem de fer ràpid,
però expressament
hem deixat pel final
l'activitat
que diria que engloba
tot,
que fa de paraigües
i que s'inaugura
justament aquest divendres
i estarà en funcionament
fins al 2 de desembre.
Una exposició
itinerant
que arriba a Tarragona
al voltant de,
clar,
de la figura
de Vicent Andrés Estallés
amb el subtítol
de cronista
de records
i d'esperances.
A les 7 del vespre,
divendres,
s'inaugura
i la podreu visitar
a l'antiga audiència,
no?,
a la plaça del Pallol.
Exacte.
Aquí el patrocini
ve de part
de l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua,
que és la institució
que vetlla
per la normativa
i per la difusió
del valencià
al país valencià,
a qui valdria
una miqueta
l'Institut d'Estudis Catalans.
Llavors,
ells organitzen
ja cada any
o cada mes
o cada temporada
un homenatge
amb un escriptor.
Llavors,
en guany tocava
el Vicent Andrés Estallés,
llavors també s'establirà
una relació
amb aquesta institució
i ells aporten
una exposició
i aporten
un DVD
que es passarà
el dia de la inauguració.
I per tant,
diguem-ne que
és interessant
constatar
el que comentàvem
una miqueta abans,
diguem-ne que aquí
hem anat a sumar,
no?
La pell
s'ha convertit
una mica
com a eix
com a pal de paller
com a eix
vertebrador
d'una sèrie
d'institucions
que fan
les seves aportacions
a l'entorn
de l'any Estallés.
Sabem com serà
aquesta exposició
físicament
o ens hem d'esperar
encara
a veure'n quin format
arribar a Tarragona.
Ens hem d'esperar.
Tal com diu aquí,
em penso que heu comentat,
és els porxos
de l'antiga audiència,
és a dir,
perquè és l'espai
potser més diàfan,
més obert que hi ha,
perquè dins l'antiga audiència
clar,
hi ha molt d'espai,
però potser
no és prou adient
per fer una exposició.
Llavors serà a fora,
els porxos,
i durarà
fins al dia 2 de desembre.
ens hem d'esperar
si la volem veure
perquè no ens passi
de llarg,
diguem-ne, no?
La inauguració serà,
us ho recordem,
ja aquest mateix divendres,
demà, de fet,
demà,
a les 7 de la tarda,
a més d'anar a l'exposició,
també podreu gaudir
del passe d'aquest DVD
que s'han registrat
per l'ocasió.
Molt bé,
em sembla que més o menys
hem explicat tots els actes
que ens queda per dir.
Sí, molt bé,
ara animar la gent
que participi
en aquest any Estallés,
que és una bona ocasió
que oferim
de la pell que estan
a tots els tarragonins.
Molt bé,
Jesús Figueres,
moltíssimes gràcies.
A tu.
Prenem bona nota
de tots aquests actes
que s'allargaran
durant tot el mes,
de tot el que queda
encara de tardor literària,
però el proper punt
té a veure amb un acte
molt més immediat
i és que avui mateix
es presenta el llibre
que el Joan ha triat
per recomanar-nos.
Sí,
aquest llibre es diu
Un pessic a l'ànima
d'Alfons Cama
i publica
l'editorial Gregal.
Es presenta avui
al Museu d'Art Modern
a les 7 de la tarda
i bé,
és una absoluta actualitat
perquè acaba d'arribar
a les llibreries
i per tant
és fresquíssim,
fresquíssim.
Alfons Cama
és un autor,
un nou autor,
però no un jove autor
perquè va néixer,
segons consta,
a la Solapa
a l'any 52
a l'Alt Empordà,
tot i que fa més de 25 anys
que viu aquí a Tarragona,
per tant,
és un tarragoní.
I en aquesta novel·la,
que és la seva segona,
el que explica
és el que podríem dir
l'itinerari vital
d'un personatge,
un personatge
que comença
de menut
sent el fill
d'una família
de treballadors.
El seu pare
treballa d'encarregat
a una fàbrica
de la indústria sorera
i ell va anar passant
per l'etapa
d'estudiar a Girona
en un col·legi
de religiós,
després l'etapa universitària
i acaba sent metge
a l'Hospital Clínic,
metge especialista
en malalties del ronyó.
Però això
no està explicat
d'aquesta manera,
sinó que està explicat
d'una manera
molt suggerent
amb una trama
que obliga
el lector
anar endevinant
què passarà
perquè s'hi barregen
d'una banda
una història amorosa
que forma part
del fons,
del fil conductor
del fons
de la novel·la,
una història amorosa
d'aquelles
que podríem dir
amagades,
d'aquelles que
no es poden confessar
perquè hi ha
una distància social
important
i a sobre
d'aquesta història amorosa
hi ha una història
de relacions socials
i de sens social
hi ha
una història política
aquest personatge
accidentalment
es veu
embolicat
dins dels conflictes
que hi va haver
als anys 70
sobretot
a la ciutat de Barcelona
conflictes
de protestes
d'atemptats
de persecucions
de tortures
etcètera
etcètera
concretament
concretament
el fil conductor
d'aquest petit
segment
de la novel·la
és l'acció
d'un dels grups
més desconeguts
pel públic d'avui
un grup polític
que va existir
el Front de Lliurement
de Catalunya
que va ser el primer grup
que va ser partidari
en aquell moment
de l'ús de la força
de la força armada
per aconseguir
el canvi polític
Joan
de tots aquests elements
que s'has esmentat
quin seria el que pesa més
o estan equilibrats?
Estan equilibrats
o sigui que sí
que haguessin de posar allò
l'etiqueta del gènere
a la novel·la
Sí
jo
tinc dubtes
respecte d'això
perquè per una banda
trobo que
la visió que fa
del treball
a la fàbrica del pare
que només ocupa
una part de la novel·la
val a dir
és un document
antropològic
d'un ofici
perdut
o que en procés
d'abandonament
i
com a tal
encara que no ocupa
una part important
de la novel·la
és un element
molt identificador
d'aquesta novel·la
el que
des d'un punt de vista
d'extensió
ocupa més temps
i a més a més
dona més joc
d'incògnites
de misteri
d'enigmes
etcètera
és la trama política
i la trama política
perquè
a més a més
dona una informació
que jo crec que
és una informació
documentada
i molt acostada
al que va ser
la realitat
d'aquest
petit fet
d'aquests petits fets
però
el que tensiona
la novel·la
i fa que tingui unitat
és que hi ha
en el fons
la història amorosa
la història amorosa
que és
la que
dona el to
de sortida
al començament
i clou
al final
per tant
jo crec que
no es pot prescindir
de cap d'aquests temes
recordem
el títol
és
un pessic a l'ànima
l'autor
Alfons Cama
i Saballs
i l'editorial
Gregal
es presenta avui
a la seta del vespre
al Museu d'Art Modern
exactament
Joan Caballé
moltíssimes gràcies
i fins la setmana vinent
fins la setmana vinent
i en aquests tres minutets
i mig
que queden
fins a arribar
a la una del migdia
obrim línies telefòniques
977 24 47 67
recordo el telèfon
del directe
en aquest cas
l'obrim per si voleu
guanyar
el llibre
que és
la darrera
baixa la novel·la
guanyadora
del darrer premi
Pini Soler
estem parlant
de la decisió
de Manperell
signat per Jordi D'Emmanuel
una història
intrigant
en què
doncs
el protagonista
és un matemàtic
una mica excèntric
que viu en un
lloc
inòspit
congelat
en què la vegetació
és una mica abrupta
i allà
ell s'entesta
entendre la mesura
de tot
per intentar
trobar una teoria
sobre l'ordre
de l'univers
tot això
de manera
molt intrigant
amb unes
descripcions
fantàstiques
del paisatge
de la natura
però gens farragoses
i que ens fan
no poder parar
de llegir
passar d'un capítol
a l'altre
i vaja
crespir-se el llibre
en una tarda
la decisió
de Manperell
977
24
47
67
això sí
us hem de fer una pregunta
per justificar una mica
el regal
i per saber
que heu estat atents
molt atents
a l'entrevista
és una pregunta
jo diria que bastant fàcil
i a més
molt accessible
si teniu internet
bon dia
hola bon dia
hola qui ets
em dic Martí Boada
perdona Martí com?
Boada
Martí Martí
mira t'apunto Martí
perquè tinc
molta fe
que sabràs la resposta
Martí
respecte a aquesta entrevista
que feiem ara
sobre Vicent Andrés Estellers
et preguntem
com es diu
la seva primera novel·la
que la va escriure
doncs en què
la protagonista és Tarragona
i la va escriure
durant el seu viatge
de noces
sí crec que és
ciutat a cau d'orella
i tant
i tant
molt bé
si t'hagués hagut
d'una pista
no hauria sapigut com
sí que m'ho has posat
molt fàcil
doncs Martí
gràcies per participar
i pots passar
quan vulguis
per aquí
per l'avinguda de Roma
pels estudis de Tarragona
ràdio
que t'aguardem
la decisió demà
en Perel
vale
merci
i mira perdona
deixa'm aprofitar
sí i tant
perquè vaig estar
aquest cap de setmana
a Gandesa
a la Fira del Vi
oh sí
i volia aconsellar un vi
que es diu
Areus
de la Terra Alta
de la Pobla de Massaluca
està molt bo
Areus
sí Areus Blanc
de Carnatge Blanca
i està molt bo
sí de la Pobla de Massaluca
escolta
i ens confirmes
que et va
va fer goig
la Fira de
la Fira del Viatge
sí que està molt bé
hi havia molta varietat
i molta gent
està molt bé
la veritat
molt bé
doncs me l'alegro Martí
i gràcies per la recomanació
perquè saps què passa
que abans hem parlat
amb el Consell Regulador
i jo ja no ho pregunto
perquè clar
no els hi puc demanar
que em recomanin vins
ja ja
perquè tots
jo clar
tots són
jo ho entenc
que tots són bons
i tots tenen el seu
llavors està molt bé
que els oients
doncs
pugueu fer recomanació
i més si l'heu provat
i dieu
bé
que val la pena
Areus Blanc
de Carnatge Blanca
de la Pobla de Massaluca
sí l'Areus
sí que a més
és l'acollita
d'aquest any
però que em van explicar
això
o sigui que és jove jove
però
la veritat
val la pena provar-lo
molt bé
doncs ja
ja estarem al cas
moltes gràcies Martí
te guardem al llibre
gràcies
molt bé
gràcies
adeu
adeu
a
don
a