Comencem, com queda dilluns, aquest espai que tanca el matí de Tarragona Ràdio,
l'espai que dediquem al Queixa Fòrum amb el seu director, en Carles Marquès.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Què tal l'exposició?
Bum, bum, un no parar de gent.
Brutal, brutal, un no parar de gent.
Jo ja he parlat amb coneguts que hi han passat i em parlen amb admiració.
Jo no sé si ara potser no hauria de dir això,
que a vegades sabeu que és d'aquelles coses que porta mala sort,
i jo no hi crec amb la mala sort, però més mal no t'entrar-la.
Està passant una mitjana a dia d'avui d'unes 550 persones al dia.
Però escolta, és molt. Estaríem parlant de l'exposició de moment,
que millors cifres de piracolons...
Sí, evidentment, evidentment.
El que passa és que no la tenim molts de dies, de calendari, diguéssim,
però sí, sí, realment és una autèntica passada.
Potser és que la gent...
Ja farem balanç en el seu moment, diguéssim, el dia 22 d'abril,
no sé si cau un dilluns o no, si l'endemà...
Ja farem.
Sí, sí, en principi sí, perquè acaben les exposicions en dimanja,
i farem balanç i veurem això com a resposta a la ciutat.
Però a dia d'avui, estem parlant de 550 persones per dia.
Si 250 per nosaltres ja és un èxit enorme,
doncs imagineu-vos...
També potser que ara es desinfli una mica,
perquè estem parlant de molta gent.
molta gent.
Rossinyol, Guguet, Sunyer, Monet,
Paisatges a la col·lecció Carmen Thyssen.
Recordeu fins al 21 d'abril.
I el que tenen de bo també les exposicions de l'Espai Caixa Fòrum
és que van acompanyades de tot un embolcall,
de tot un seguit, un cuixi de coneixement, no?,
que fan que les apreciem millor.
En aquest sentit, comença aquest dijous
una cicle de conferències sota el títol de
El paisatge a la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemitza,
Diàlegs entorn a l'art català.
El coordinador d'aquest cicle
és també el responsable de la primera de les xerrades.
És el crític i historiador de l'art,
entre moltíssimes altres coses,
el Daniel Girard Miracle.
Daniel, bon dia.
Hola, què tal? Encantat de parlar amb vosaltres.
No, encantats nosaltres, que ens dediquis una...
Bueno, això és recíproc, això és recíproc.
Això és un diàleg, que és un diàleg.
Daniel, has coordinat tot el que són les diferents xerrades,
la cita serà cada un dels propers dijous
i ens n'anem ja a finals de març, a les 7 de la tarda.
Com has distribuït els títols i la temàtica
de les diferents conferències?
Bueno, tant la Fundació Thyssen,
som amics i col·lebradors,
com per part del Caixa Fòrum de Tarragona,
se'm va proposar complementar aquesta magnífica exposició,
i dic magnífica no com a tòpic,
sinó l'excepcionalitat de veure algunes hores
de Rosseñol, de Moner, de com heu dit, de Sunyer,
dels grans del paisatgisme francès,
confrontats amb els nostres pintors,
els nostres paisatges,
la nostra manera d'entendre el paisatgisme.
Aquest cicle es diu veure, mirar i sentir,
perquè és la reacció que normalment tenim
o quan som en un paisatge,
o allò que fa l'artista quan interpreta aquest paisatge.
I per explicar bé el sentit global d'aquesta col·lecció
i del paisatgisme en general,
van buscar persones molt properes a l'estudi dins de la història de l'art,
del paisatgisme,
del paisatgisme català particularment,
perquè és el que confrontem amb el francès,
i bé, aquí va haver-hi una sèrie de professors,
d'historiadors, de crítics,
que al meu entendre podien oferir la millor lectura avui
d'aquesta col·lecció de paisatges.
La primera és meva, però és introductòria,
és la que té menys mèrit,
però sí que tracto d'explicar
com ens extessiem o com penetrenem nosaltres
perceptivament, psicològicament,
sensorialment els paisatges.
La segona la farà la professora Mireia Freixa,
que és la catedràtica d'Història de l'Art Universitat de Barcelona,
i que és una bona estudiosa de la pintura catalana
del gran període del paisatgisme,
que és el final del XIX i gran part del XX.
L'altra la fa un personatge que ara té molt reconeixement,
que és l'Arturo Ramón i Navarro,
que és tant antiquari com historió de l'art,
que acaba de treure un llibre d'interpretació de l'art
i que és algú que copsa molt bé
el sentit de cada moment històric
i la sensibilitat de cada temps.
La propera la fa Ricard Mas.
Aquest és un crític,
història de l'art, que sap molt de Dalí,
que ha escrit molt de Miró,
i gran especialista de les figures catalanes,
però alhora és un dels especialistes en multimèdia.
Ell té una secció al Semanari del Temps,
cada setmana, on parla de les novetats,
d'allò que aporta tecnologies,
com el Google, per exemple.
I el títol de la seva exposició,
o conferència,
que és tan subgestiu com dir d'alta mira,
o sigui, l'origen de les imatges del rupestre,
fins al Google Maps,
o sigui, una radiografia del paisatge
de com el món, com la cultura,
com la ciència,
ha interpretat els passatges,
i com avui,
el 90% de la generació,
que són més jovenets que nosaltres,
quan volen anar amb un indret,
o volen identificar un espai,
agafen el Google,
i es situen a Olot,
o a Barbizon,
els llacs suïssos,
o les muntanyes dels Alps.
I creiem que això era important.
L'altra conferència
és de la Vinyet Panyella,
la reconeguda d'historiadora de l'art,
la directora del Patrimoni de Sitges,
en aquests moments,
perquè ens fa un correlat
que jo crec que és imprescindible,
que és el de lligar
moments artístics, pictòrics,
estètics,
amb estètiques literàries,
el món de les arts,
i el món de les lletres.
I com el Carles Riba
mira uns paisatges
i com el Mercader,
per parlar d'algú
dels indrets tarragonins,
també l'interpreta
dins del cicle modernista.
No sé si n'hi ha alguna més.
No, ja està.
Ara t'anava a dir que és bastant...
Vaja, jo la trobo bastant completa.
M'agradaria dir-ne més,
però ja els he dit tots, sí.
Jo diria que...
Per tant, com veieu,
és una visió molt plural,
molt polièdrica,
molt de moltes perspectives
per iniciar la gent més
en el coneixement,
i la interpretació dels paisatges,
i alhora facilitar instruments històrics
i crítics
perquè cadascú assimili
l'exposició millor.
Va més enllà tot plegat,
el fet d'aquesta exposició,
va més enllà de...
com ho diria...
d'entendre o de distingir
diferents estils pictòrics, no?
No és només la manera de pintar,
sinó el paisatge que hi ha al darrere,
el paisatge com a expressió
de moltíssimes altres coses.
El paisatge colpeix
a cada un de diferents maneres.
Si ens n'anem als tres,
que ara parlem,
a Banyoles,
i recordant la famosa Escola d'Olot,
de les vaques, etcètera.
i el moment, l'hora,
les circumstàncies
siguin subjectives,
o siguin objectives,
fan que la nostra interpretació
pugui ser diferent.
I una mica a la meva conferència
explico a uns com m'ho ha fet
l'expressionisme,
com m'ho ha fet l'impressionisme,
com m'ho han fet els nous cientistes
i fins i tot l'expressionisme abstract
de nord-americà,
que té referències també
en el món ambiental.
Per tant,
és una molt lectura,
aprensió del món.
En història de l'art
hi ha dos grans temes.
La figura humana,
que és tractada des dels grecs,
és tractada per les verdes,
és tractada pel Picasso,
desmuntant-la,
però també hi ha l'escenari,
l'entorn,
allò que acull la vida humana.
I són dos factors fonamentals
per entendre la història de l'art,
i particularment aquest vessant,
que és el paisatgisme.
cadascú...
A mi el que m'agradaria
és no donar la conferència.
Perdonin ara els amics,
que s'ha de trobar.
Ara no hi ha, Pep.
Au,
que ho sabeu.
Tenia el nom.
Que vindré i la faré.
A mi el que m'agrada,
quan hem vist el Prado,
al Museu Nacional de Catalunya,
a la Tate Gallery,
és demanar als meus alumnes
que es passin dues hores,
dues hores,
sense escoltar ni els guies
ni els professors,
i que ho descobreixin pel seu propi.
I després els pregunto
què és el que els ha interessat més,
què és el que han descobert,
què és el que han vist.
Escolteu,
això és fantàstic.
Per el cas que ensenyem història de l'art,
ensenyem uns patrons,
ensenyem una manera de mirar,
expliquem la nostra subjectivitat.
Però a mi el que m'agrada
és que la gent descobreixi
el seu mètode de mirar l'art,
s'emocioni i digui,
a mi, escolti,
a mi aquest m'agrada més que aquell,
o m'agrada per això,
m'agrada per això,
o aquest el veig ben fet,
o aquest el veig ben fet.
Però, escolti,
la gent té molt sentit comú.
Hi ha masses mestres.
Ara, no dic que hagin de desaparèixer.
És imprescindible
combinar amb dos vessants,
la teva descoberta
i la lectura científica.
Ara te demanarem més informació,
però ara ens has desmuntat una mica,
Daniela, amb això que ens has dit,
sí, però a veure...
Però t'ha agradat, no?
Sí, t'ha agradat molt.
Però jo he de continuar fent preguntes
perquè...
Jo vull que m'ensenyis tu,
a mi, el que has descobert,
i jo t'explicaré després
el que jo crec.
Endavant.
Doncs, escolta,
més enllà de parlar
de les grans característiques
d'aquests estils,
de l'impressionisme,
l'expressionisme i tot plegat,
digue'ns,
encara que només sigui una,
una curiositat
d'alguna de les pintures
que veurem,
un detall
que potser se'ns escapi els ulls
i que diguis,
mira, és que aquí aquest traso,
aquí aquest color
no està posat perquè sí.
Bé, hi ha alguns paisatges
de ports,
de ports,
com el port de Barcelona,
que jo crec que són
d'una gran càrrega
de misteri.
M'estic referint,
estic agafant el catàleg
per dir el títol exacte,
un Mayfren,
que és un port solitari
amb horitzó,
només un llum fanal,
que potser és llum de gas,
un sol al capvespre,
que és un port de Barcelona
del 1889.
És una expressió perfecta
d'aquest realisme
que ja no és acadèmic
i que té molta càrrega impressionista
i sobretot relativament nostàlgica,
no deixa de ser postromàntica,
però és en el moment
que apareix la llum a la ciutat,
sigui de casa,
sigui elèctrica,
la llum de l'hora baixa
i d'aquesta conjunció
sobre el mirall
d'un mar i el cel,
és una peça captivant.
A més,
és un gran format,
és de 3 metres d'ample
per 1 i mig dalt
i per tant,
gairebé et trobes
ficat allà dintre.
Podríem dir
que el paisatge
és un dels motius
que ha estat
més ben tractat
en aquest període,
seria el motiu
allò simbòlic
o identificatiu
d'aquest període
des de finals
del 19-començament del 20,
així com potser
en altres èpoques
s'adona més importància
a la figura humana.
Perquè quan un pensa
en paisatge,
realment és això,
se'n va cap a l'impresionisme,
no?,
bàsicament.
L'aire lliure,
sí,
sí,
bàsicament.
L'expressionisme
potser ja és una altra història.
Ja entra més a dins.
El titó deixa
de treballar l'estudi
recordant,
no imaginant,
no fantasiant
i se'n va,
in situ,
planta el seu cavallet
i, com s'ha dit,
pinta el plen air
a l'aire lliure.
Bé,
jo crec que aquest període
que vostè ha dit
és el període
en què
hi ha més llibertat
d'interpretació.
La subjectivitat
és el que es valora més,
siguin els crítics,
siguin la societat,
siguin els museus,
i llavors potser
no és l'època
més constructiva,
és l'època
més destructiva,
en el sentit
que quatre pinzellades
ben col·locades
de color
de l'impressionista
poden ser molt més
impressionants
que un paisatge
romàntic
molt llepedet
o de cop a volta
uns prefereixen
les nits
i les foscúries
com uns paisatges
que hi ha
als Rebollos
que gairebé
són nocturnitats,
altres
interpreten
el món rural
d'una manera
exaltada
i brutalista
a la manera
del Van Gogh
per dir-ho d'alguna manera
i també
aleshores
hi ha
la contraposició
a la visió romàntica
del rei
del Meyfren
per exemple
i la manera
de pinzellada
postfobista
que podríem dir
que té el Mercader
és a dir
que
podem trobar
bastant
aquest trànsit
d'un paisatgisme
romàntic
realístic
fins a arribar
a una pintura
lliure
espontània
subjectiva
destructiva
i aquesta exposició
arriba molt enllà
arriba a les visions
del Pons
que són màgico
nocturnes
críptiques
no dic que hi hagi
bruixes
però gairebé semblant
o les
superespontànies
i més abstractes
d'en Clavé
o
una que és
també
de l'època magicista
que es diu
Solitud
em sembla que és un desert
de l'Antoni Tàpies
una pintura
de l'any 50
que
és una atmosfera
interpretada
on els arbres
no hi són
les cases
no hi són
i també
podria dir
d'un cuixart
que és magicisme
pur
situat en l'espai
per tant
és una bona lliçó
per emprendre
com Europa
i
Catalunya
incorporada a Europa
fa aquest trànsit
d'entendre
què és el paisatge
que és l'entorn
un Torres Garcia
totalment
semiòtic
purts gràfics
construïts
en l'espai
i un miró
sobre una fusta
del 36
que és una peça
fabulosa
dels orígens
del seu món
de formes
d'animals
llegats al paisatge
estem parlant
bàsicament
de paisatges naturals
sí
fonamentalment
tots són
no hi ha ciutats
tots són paisatges
naturals
i jo diria
que en gran part
pintats
in situ
des de la Mat
que és el preferit
de la senyora Thyssen
que és la que ens deixa
aquesta col·lecció
fins que aquella cosa
tan romàntica
de l'Olga Sakarov
que és una lectura
d'una senyora
de la Geòrgia russa
feta a Catalunya
però en el moment
més noucentista
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
jo encara no l'he vist
i ens has fet
una passejadeta estipenda
una mica
exactament
molt bé
no, no, però és que
oblidi per favor
el que jo li he dit
val
descobreixo
per a vostè mateixa
fem una cosa Daniel
ens dono a telefonar
ens dono a telefonar
i en parlem
d'acord, però fem allò una cosa
ni tu ni nosaltres
jo el que proposo
dues hores
crec que no els hi podem demanar
al nostre públic
del seu temps
o sí
ja m'atreveixo a demanar-ho
però sí que us recomanaria
que vinguéssiu
una hora abans
si us plau
abans de la conferència
cap a les 6 de la tarda
i aleshores
poder fer aquest exercici
que dius
i quan pugessin
a la conferència
poder tenir ja
això
una impressió
mai millor dit
una opinió
i poder-la contrastar
ni que sigui primer mentalment
i després a través del debat
amb tu
si us sembla bé
com qui mana ets tu
no, mana el públic
per fer això
és a dir
que tothom vingui abans
s'ho miri
i començarem preguntant
i vostè què?
o que serà Roxama
això?
no me'ls espantis
no, de veritat
li agraï moltíssim
aquesta estoneta de ràdio
i el felicitem
perquè la veritat
és que aquest cicle
de xerrades
de conferències
al voltant
de l'exposició
del paisatge
té molt bona pinta
avui n'hem estat parlant
amb el seu coordinador
amb el Daniel Giral Miracle
Daniel, moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
pel vostre interès
i gràcies
als que han tingut
la iniciativa
d'aportar aquestes peces
tan fantàstiques
a les nostres ciutats
ens veiem dijous
una abraçada
a reveure
a reveure
recordem la cita
la cita oficialment
és a les 7
no confonguem ara
el personal
la cita és a les 7
dijous 21 de febrer
aquest dijous
a les 7
però realment
sí que penso
que és molt recomanable
que si no l'heu vista
ja si no formeu part
d'aquest gruix
diguéssim
de persones
que l'hem vista
i pot ser al mateix dia
seria bo
perquè vull dir
si l'heu vista dissabte
passat i tal
potser us queda
una imatge
però no prou precisa
però si veniu
una hora abans
crec que serà
que serà bo
abans preguntaves
per una curiositat
o per un detall
ens en va explicar
un
el Juan Ángel López Manzanares
molt interessant
i molt curiós
que a més
es pot verificar
o es pot saber
a partir de Google
podríem connectar
connectar
amb el que deia
el Daniel
el quadre de Rossinyol
en el qual
surt un revolt
de la carretera
que va
de Sant Pere de Ribes
de Ribes
fins a Sitges
es veu
l'ombra
de la creu
de Terme
d'acord
es veu
l'ombra
de la creu
de Terme
vertical
això
és absolutament
impossible
ara ho sabem
i ho sabem
gràcies a algú
que el Juan Ángel
ho va estar mirant
per la qüestió
d'ombres
és a dir
l'ombra aquella
no es produeix
no cau allí mai
per què ho fa
el Rossinyol
justament
és una manera
de assenyalar
la creu de Terme
tot i que dóna títol
a l'obra
no es veu
es veu
només la seva ombra
i un ombra que d'alguna manera
assenyala Sitges
aleshores
a ell li interessava
la potència
diguéssim
argumental
però clar
això
va fer
en el bon sentit
del paraula
va fer trampa
per poder donar
més verticalitat
i més
i més horitzó
en el quadre
i això
diguéssim
hi ha paisatges
que són
realistes
potser d'així
sempre és una construcció
del pintor
que a vegades
hi afegeix
o hi posa coses
perquè narrativament
li interessa
donar
aquella
mirada
i ara
quan li preguntaves
això
amb el
Miracle
recordava
aquest fet
que a més
és molt representatiu
de com era
Rossinyol
d'aquesta
és un quadre
on surt
el seu gos
i un serró
i tal
és a dir
que d'alguna manera
parla de la creu de terme
però la creu de terme
té un punt simbòlic
tot plegat
el camí
exacte
molt interessant
en aquest aspecte
doncs sí
realment interessant
recordeu
aquesta col·lecció
sobre el paisatge
col·lecció
en què es comparen
paisatgistes
d'arreu d'Europa
la trobeu fins al 21 d'abril
però aquest dijous
comença ja
el segle de conferències
al voltant de tot plegat
Carles Marquès
no tenim més temps
dilluns vinent
a l'Espai Caixa Fòrum
en seguim parlant
demà adolescència
recordeu