Com cada dilluns tanquem el matí de Tarragona Ràdio
amb l'Espai Caixa Fòrum.
Això vol dir que fem en un quart d'hora una repassada, una visió de les activitats que ens ofereixen al Carre Colom.
Amb aquest espai Caixa Fòrum, activitats musicals, de xerrades, de divulgació científica, tallers per als més petits...
I avui toca parlar d'una musical.
Serà aquest dissabte, dia 9 de febrer, quan a les 8 del vespre hi podeu veure i assistir al concert de la formació Alma Ensemble.
I és un concert que va com a molt lligat al que és la temporada musical d'enguany.
Li hem volgut donar el subtítol del paisatge en la música, perquè va molt lligat a l'exposició que inaugura l'Espai Caixa Fòrum aquest dimecres.
Demà passat una exposició de paisatgisme amb grans paisatgistes.
Rossinyol, Guggen, Sonyer o Monet, entre d'altres.
Una exposició de la qual ja parlarem s'inaugura dimecres, ve directament de la fundació de la Museua Thyssen.
I, en fi, a partir de dimecres en parlarem ampliament, però això s'ha volgut lligar la temporada musical, aquest cicle musical, amb el que serien paisatges sonors.
Anem a conèixer quina és la proposta, això de paisatge que ens ofereixen els Alma Ensemble.
i ho fem en conversa amb el seu clarinetista i una mica l'ànima mater, de tot plegat, el Josep Sancho.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Una introducció molt llarga, molt llarga, però és una mica l'embalatge, no?
Aquest, el gran paquet que us ha donat, o el gran embolcall que us ha donat l'Espai Caixa Fòrum.
Realment, Alma Ensemble, feu música, això, abocadora de paisatges?
Bueno, en este cas ens van proposar de fer, sí, efectivament, com explicaves, ens van proposar de posar-li música,
una exposició, no és una cosa que no és nova, hem fet més vegades, i em va semblar molt interessant.
I, de fet, va ser un repte, perquè, en este cas, en Alma Ensemble, toquem un quartet de corda i un clarinet,
a formació que es diu clarinet quintet, no?
I hem hagut de buscar unes fórmules que siguin el màxim d'expansives possible,
perquè es tracta de posar música a uns quadres que, clar, abarquen gairebé tot el segle XX i finals del segle XIX.
I havíem de buscar unes peces que foren no monotemàtiques, sinó que, com que al llarg del segle XX hem passat tantes coses,
hi ha tants estils diversos, hem hagut de buscar unes peces que s'escaiguin al màxim d'estils possibles
en el temps limitat d'una hora i quart, que és el que dura el concert, aproximadament.
Parlem primer, Josep, si et sembla, en general, de qui sou als Alma Ensemble,
quina és la vostra trajectòria, i després ens centrem ja en el concert de dissabte
amb els compositors o les obres que tractareu.
Qui sou? Veig que, com deies tu, ja teniu violins, viola, violonxel, tu mateixa, toques el clarinet...
Sí. Bé, és un projecte, l'Alma Ensemble, en el qual estem molt il·lusionats,
perquè sempre procurem fer coses que siguin una mica diferents, no?
Són gent que venim d'àmbits molt diferents, tots del món de la música clàssica,
però que ens retrobem cada... diverses vegades a l'any per a fer projectes nous
i sempre és com una allenada d'aire fresc.
No és una formació estable, que funcionem sempre durant tot l'any,
portem una programació regular, sinó que cada vegada que ens trobem
és per a fer projectes que ens encomanen i que normalment tenen alguna cosa de novedades,
o bé perquè és música contemporània, o bé perquè està, com en aquest cas, lligat a quadres, etcètera, etcètera.
I en aquest cas tenim la sort d'agrupar-nos gent que professionalment ens anem trobant al llarg de l'any,
no dins de l'Alma Ensemble, sinó separat en altres projectes que ens fan coincidir,
i en aquest cas tenim la sort de tindre uns solistes de primer nivell.
En el cas del violí primer, que és Michael Thomas, que és una mica, diguéssim, el buc insígnia del grup,
és un gran mestre que va ser, als 11 anys va formar el quartet Brodsky,
imagina't, parlant d'un, pràcticament un any prodigi, no?
I un quartet que aquest any fa el seu 40 aniversari, no?
I que ell va liderar durant 20 anys, també és director d'orquestra,
i és un dels, jo diria que és un dels, dels, dels capitans de la música de cambra d'Europa, no?
A aquest nivell, estic referint-me.
Després, el segon violista José Vélez, que és el concertino de l'Orquestra d'Almeria,
el qual vaig coincidir a Londres i des d'aleshores ens reuneix una forta amistat.
I després tinc de viola, és un viola que ve de Venezuela,
es va formar precisament a les escoles testant populars de Venezuela
i que ara està de professor al Conservatori Superior d'Aragó
i també soliste a l'Orquestra de Galícia.
I finalment tenim a Gregory Lecourt, que ve de França
i que és el principal xelliste de l'Orquestra del Teat Real de Madrid.
i jo mateix que m'incorporo com a clarinetista.
En este cas, per a mi, és una sort poder tocar en un quartet de cordes d'aquest nivell.
És habitual o és una mica insòlid, això de quatre cordes i un violí?
Ai, clarinet, perdona, perdona.
No, no, no, és molt comú, és molt comú.
De fet, sí, sí, és molt comú perquè hi ha principalment tres grans compositors
que han escrit per aquesta formació, sobretot el gran Mozart,
que és el primer que va escriure una obra mestra, pràcticament abans de la mort,
va escriure una obra mestra que és el seu quintet per a clarinet i quartet de corda.
El quartet de corda és la formació de cambrística més potent
de totes les formacions que hi ha, possiblement,
i en este cas els compositors sempre l'han utilitzat també
per ajuntar-lo en altres instruments que intervenen més o menys de solistes,
en el cas del piano, per supòs, però en el meu cas, en el cas del clarinet.
I a partir d'aquí, doncs, sempre el clarinet forma part regularment
en el món dels compositors com a col·laborador amb quartets de corda,
que és una de les experiències més maques que hi ha per a mi en el món de la cambra.
Doncs parlem ara del repertori i d'aquest paisatge sonor
que voleu recrear i quedar en consonància amb l'exposició.
Ens traslladem, doncs, a l'època impressionista, pel que expliqueu.
Explica'ns una mica com va anar,
quina és la fotografia que voleu transmetre amb la vostra música.
Sí, com t'hi dia abans, el segle XX,
i part del que passa en els quadres és tan ample
que és pràcticament impossible incloure tot només en una hora i quart,
perquè les peces són cançons que ja estan composades
i, per tant, tenen unes durades que no poden variar.
Però sí que crec que hem aconseguit fer una pinzellada ben gran,
sobretot en dos grans compositors, els dos francesos,
d'estils diferents, però que han marcat el segle XX d'una manera
que li han donat un segell molt propi,
sobretot pel que fa al gruix dels quadres que s'exposen a aquesta exposició.
En aquest cas, que són el quartet de Rabel,
que és una obra mestra dins del quartet,
que és un món, com t'he de dir abans, un món específic.
És una obra mestra, el quartet en fa, de Rabel,
una obra que dura mitja hora i que està formada per quatre moviments
i que, en fi, és una obra mestra que cal escoltar.
I el segon compositor francès al qual m'hi refereix,
és Claude Divicy, que és molt fàcil de lligar en gran part dels quadres,
com deia, perquè és el perfum impressionista
que pots veure a molts d'aquests quadres,
els respires també escoltant la música.
I, en aquest sentit, jo crec que és una molt bona aposta
per al públic anar a aquest concert d'exposició,
perquè és una manera de veure com l'art es pot expressar
des del punt de vista de la mirada
i des del punt de vista de l'oïda, en aquest cas.
I, finalment, el concert, bueno, hi ha tres obres més.
Una que és d'un compositor català,
una de les obres més, potser, més conegudes
o més escoltades i tocades,
que és el Vistes al mar,
de Toldrà,
que és un quartet també,
bueno, com t'he dit, extens
i molt ben elaborat.
I, finalment, hi ha dues obres,
un compositor anglès, que és d'Helius,
i tanquem,
bueno, comencem, millor dit, el concert
en una obra que és una petita joia
que a mi m'encanta, és molt curta,
del gran Stravinsky, que, si algun compositor
ha tocat tots els pals de l'art del segle XX,
està sigut Stravinsky, no?
i volem començar el concert
amb aquesta obra que es titula Pastoral.
Tot el repertori, doncs, està així,
inspirat en els quadres,
per crear paisatges sonors,
però tenen tots un fil comú,
o passarem per diferents sensacions?
No, passem per diferents sensacions,
però sí que és cert que la majoria,
igual que passa en la majoria dels quadres
que s'exposen, la majoria de la música
que escoltarem està al tom bands,
molt finals del segle XIX
i la primera meitat del segle XX.
En aquest cas, no ens ha donat temps
de posar música d'avantguarda,
que hagueríem pogut posar,
però hem hagut de renunciar, com te diria,
per problemes de minutatge,
hem hagut de renunciar
a no poder tocar
tots i cada un dels estils
que hi ha en els quadres, no?
Però sí que creiem que,
a través d'aquestes obres que fem,
fem una gran representació
de lo que passa.
Jo crec que la pinzellada
és bastant àmplia,
dins de les limitacions,
com te diria,
d'haver de tocar només una hora i quart,
aproximadament.
Sempre demanem a tothom,
que després actuarà,
que ens expliqui alguna curiositat
de, no sé si és teatre,
doncs alguna frase...
Et demano a tu del concert
que fareu dissabte.
Alguna curiositat,
algun moment
d'alguna d'aquestes peces
en què, no sé,
l'execució sigui especialment complicada
o algun moment que hagueu hagut de ser...
Bueno, sí, mira,
te puc donar una curiositat
i és que,
de les obres,
com te diria,
les obres que toquem
estan composades
i no n'hi havia massa
que, originàriament,
obres per a clarinet
i quartet de corda
que estiguessin composades
originalment
per a aquesta formació.
Aleshores,
llevat dels dos quartets
que, com te diria,
són el de Toldrà
i el de Rabel,
que són les dues obres mestres
del programa originals,
sí que les altres obres
han estat arranjades
pel propi Michael Thomas,
que és el primer violí del quartet
i, curiosament,
aquestes tres obres
que nosaltres hem rearranjat
per a aquest concert,
per a l'Acadiment i Quartet de Corda,
ja havien estat arranjades
pels propis compositors,
ja que, originàriament,
havien estat escrites
per a altres instruments.
Per exemple,
en el cas de la Pastoral
d'Estravinsky,
que és una obra
que Estravinsky
va composar
per a soprano
i veu
i piano
i ell mateix
va rearranjar
després
per a un quartet de corda
i després
per a una orquestra
i, en aquest cas,
Michael Thomas
l'ha arranjat
de la part d'orquestra
per a clarinet
i quartet de corda.
El mateix passa
amb
les altres obres,
la Rapsòdia de Divisí,
que potser,
per a mi,
és l'obra més important
com a clarinetista
que soc,
perquè Divisí
va a composar
aquesta obra
per a clarinet
i piano
i la va fer
per a un...
Bueno,
va ser un encàrrec
que li va fer
al Conservatori de París
per a un concurs
que es feia de clarinet
i necessitàvem
una obra molt difícil
on els aspirants,
els concursants,
els clarinetistes
hagueren de donar
la talla,
no?
I va fer esta obra
per a clarinet
i piano
que va ser...
És una de les millors obres
que s'han escrit
al llarg de tota la història
del clarinet
i ell mateix
després la va escriure
per a clarinet
i orquestra
i ara,
com te dia,
la tornem a rearranjar
per a clarinet
i quartet de corda
que per cert
serà una estrena mundial.
Les presses
que farem amb clarinet
són estrenes mundials
almenys
pel que fa
al rearranjament,
no?
Molt bé, molt bé.
Home, doncs ens has donat
més que motius suficients
per anar al concert.
Suposo que serà una qüestió,
tocareu a la sala d'actes
i potser la proposta
seria veure l'exposició abans
i després a les vuit
anar al vostre concert?
Sí,
això ajudaria molt.
No sé si abans o després,
però jo crec que sí,
ajudaria a entendre.
De fet,
jo mateix
durant tot el procés
de preparar el programa,
que no ha estat fàcil
perquè hem hagut de regirar
molt, molt
els arxius
de peces
que podien anar al màxim
de precisis possible
per als quadres.
Com te dia jo mateix,
ha sigut una font d'inspiració
i una font d'aprenentatge
per a mi mateix també.
Doncs mira,
jo ja us monto l'horari.
Dissabte aneu a l'espai
queixa fòrum al carrer Coloma.
A les 6 de la tarda
hi ha una visita guiada.
Visiteu l'exposició a les 6
i després ja
enfileu cap a la sala d'actes
perquè a les vuit
hi haurà aquest concert
dels Alma Ensemble
que acabarà de posar
la nota sonora
a tot aquest paisatge.
Josep Sancho,
escolta,
felicitats
per tota la feina que feu
i que vagi molt bé
aquesta estrena
aquí a Tarragona.
Molt bé,
doncs moltes gràcies a tu.
Gràcies,
una abraçada.
Adeu.