Cada dimarts tenim una cita amb els temes que poden interessar
els més petits de la casa, els nens o nenes,
i especialment els seus pares.
Es tracta d'això de resoldre dubtes o aportar informació i idees noves
per tractar i per ajudar a les criatures a créixer i tot plegat.
I avui d'això es tracta més que mai.
Avui parlem d'un projecte, d'una manera de comunicació una mica novedosa,
almenys així l'hem trobat nosaltres, que es diu Signar amb família.
Es tracta d'aprofitar els primers mesos dels nens
en què encara no es comuniquen verbalment parlant
per establir una comunicació a través del llenguatge dels signes.
Perquè, clar, tots hem passat, em sembla jo, aquella angoixa
de dir que el meu nen plora, el meu nen vol alguna cosa
i no sé què és perquè no parla.
Aquella desesperació de dir que, com que no ho verbalitza,
no hi ha comunicació i no sé què m'està dient.
Sembla que, encara que no sàpiguen parlar,
a través del llenguatge dels signes ens hi podem comunicar
des de ben petitors.
Ens ho explica, però, amb més detall,
qui hi ha al darrere d'aquest projecte Signar amb família
és l'Anna Llupià.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Molt bon dia.
Jo, d'entrada, ja us recomano que visiteu la pàgina web
i així, doncs, podreu seguir l'entrevista també amb informació de primera mà.
És simplement signarenfamília.com.
Anna, explica'ns d'on et va sortir aquesta idea,
com va començar tot plegat, o què és Signar amb família.
Digue'ns tu mateixa.
Doncs, mira, Signar amb família, això dels signes,
és una eina per comunicar-nos amb els nostres nadons
abans que comencin a parlar.
I això, doncs, els nens parlen més o menys al voltant dels dos anys,
però el llenguatge es configura abans.
És a dir, ells ja pensen coses, no?
I fan el carregó al treu banya o ens envien un petonet,
ens diuen adeu, no?
A partir de més o menys dels sis, nou mesos,
passen aquestes coses.
Doncs, a partir d'aquest moment,
doncs, els nens són capaços també de fer signes.
Doncs, poden dir altres coses, com pernil o formatge,
o poden dir que en volen més, o que l'aigua està calenta,
poden dir aquest tipus de coses.
I això, doncs, bueno, es va observar en els fills
de les persones sordes que signen a casa com a llengua,
que es fan servir llengua de signes.
Doncs es va veure que els seus fills, doncs, això,
no es paraven fins als dos anys per fer signes amb les mans,
sinó que a partir d'això de sis, nou mesos, podien fer-ho.
I això està bastant estès a altres països,
perquè, bueno, perquè això facilita la comunicació
amb els nostres petits, no?
I aquest és una mica el projecte.
Anna, quan et vas interessar, tu, per tot plegat?
Jo ho vaig veure, bueno, jo sóc metgesa,
i ho vaig veure a Regne Unit.
Això es feia sense atenció primària,
igual que hi ha el grup de suport de lletament,
doncs, quan els nens són una miqueta més grans,
de voltant a això, sis, nou mesos,
doncs també hi havia algun grup
on ensenyaven els pares
a comunicar-se amb els fills amb signes.
I llavors després, clar, vaig tenir una nena
i vaig dir, mira, ho provaràs,
i sí, sí, sí, efectivament signen els nens.
Molt bé.
I això et va dur a compartir-ho
i a crear aquesta pàgina web
una mica amb la voluntat, això, no?,
de compartir i de fer-ho extensió a tothom.
Sí, sí, sí.
Ara vas, a més de la pàgina web,
que està molt ben explicat,
i hi ha, doncs, una mica de guia
de per on començar,
quins signes i tot plegat.
A part, estàs fent també xerrades.
Et vam veure fa poquet aquí a Tarragona
amb les mares tecletes, sí?
Et vam convidar.
Sí, sí, sí, t'ha d'anar un espai fantàstic.
I per si us ho vau perdre,
atenció perquè, si us interessa l'entrevista,
la qüestió de signar en família,
aquesta comunicació a través dels signes amb els bebès,
teniu una propera xerrada el 23 de març
de 10 a 1 a la caseta de l'Arbre,
amb aquest establiment de Reus.
Sí, sí, sí, que també ho organitem amb Mareus.
De fet, és un taller ja d'iniciació.
Llavors, els tallers, clar, això de signar,
el que cal no només és fer signes,
sinó fer-los en el moment adient
i fer el signe adient.
Per tant, el que estem fent, d'alguna manera,
és entrenar-nos en escolta activa
a veure els nostres nadons, no?
Mirar-nos-los una mica més, no?
Intentar entendre'ls una miqueta més.
Llavors, els tallers, doncs, parlem de signes,
parlem també d'escolta activa
i ho fem amb pares i nadons, no?
Doncs amb jocs, amb cançons, amb el conte,
perquè els signin també
i els nens també et poden explicar cosetes, no?
Perquè, anem a pams, Anna, s'utilitza,
utilitzeu per aquests signes?
Són els signes del llenguatge dels sormuts
o són uns signes...
D'on els heu tret, aquests signes?
Són estandes?
Són els...
Sí, la nostra proposta...
Te'ls podries inventar, eh?
Per la finalitat última de comunicar-te amb el teu nadó,
podries inventar-te'ls.
Acaba.
Què passa?
Que els nens, quan comencen a signar,
poden arribar-ne a fer-ne molts.
Va haver-ne a fer-ne un centenar, no?
I la nostra proposta és que ja ha posat
a fer tants signes, doncs fem servir
de llengua de signes catalana,
que és la que parla la comunitat sorda
del nostre país, no?
Hi ha 18.000 persones que la coneixen
i que és una llengua preciosa
i molt rica, no?
I això també, doncs, mira,
si algun dia et trobes una persona sorda,
doncs també t'hi pots comunicar una miqueta, no?
Encara que només t'hi puguis dir
pilota, conte...
o, no sé, o flor, no?
No sé.
Per tant, primer hem de fer nosaltres el treball
d'aprendre els signes, els que no en sabem,
i després és el que deies tu, no?
Saber com introduir-los,
però no només ensenyar-los,
sinó l'escolta activa.
Saber al nen quines paraules requereix més
o què ens vol dir, no?,
per introduir-li el signe.
Quins serien dels més habituals?
Mira, als nens els agrada...
Bé, bé, sí, sempre s'introdueixen signes
que ens interessen a nosaltres.
Clar.
Tot i que és recomanable començar
pels que els interessen més els teus fills, no?
Llavors, clar, tu has de triar...
Bé, has d'observar si al teu fill
li agraden molt els gossos,
les pilotes o les flors, no?,
cada nen, doncs té els seus interessos, no?
I a part, doncs, de triar algun d'aquest univers, no?,
d'interessos del nostre fill, doncs,
coses que resolguin les seves necessitats,
com aigua, no?, o menjar,
que se'ls diria per gana,
o un signe que els agrada molt als nens és més, no?,
perquè més...
Els nens sempre volen més cançons,
més menjar, més banyar-se, més...
Bé, bé, més de tot, no?, els nens.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs aquests serien bons signes per començar.
I no és difícil, eh?
Vull dir que de seguida
tant els pares com els nens ho fan.
Sí, sí, no és difícil.
Això soluciona, deia jo al començament,
un dels grans problemes
d'aquesta primera infantesa, no?,
de quan som bebès,
que és la desesperació dels pares,
de no saber què volen els nens, no?
El nen que plora, i dius,
explica'm què et passa,
si et fa mal la panxa, si vols menjar,
si és que l'aigua que t'ha donat està massa freda,
explica'm què et passa,
perquè no sé...
I clar, és una desesperació.
Tu has comprovat que això millora la comunicació?
Sí, millora la comunicació, home,
no és perfecte, no?
Perquè tampoc no, és a dir,
que fem uns quants signes,
però nosaltres parlem amb moltíssimes més paraules, no?
I el fet és que els nens,
en quan poden començar a parlar,
que és una cosa bastant complexa, no?,
difícil, moure la llengua, la boca, tot això,
els nens es llancen a parlar, no?
Clar, una de les preguntes que més et deuen fer, Anna,
és si jo quan té això...
Perquè des de quan es pot ensenyar allò dels signes?
6 mesos, deies.
6, 6, 9 mesos.
A partir dels 9 mesos els nens es signaran una miqueta més,
però a partir dels...
Si comencen abans els pares a aprendre'ls...
Clar, perquè els signes s'aprenen a la vida, no?
Els pares sí que els aprenen a un taller,
però els nens es aprenen a la vida.
Per tant, que els pares ja els tenen una mica a mà,
aquests signes, no?,
perquè el primer dia que veuen, no ho sé,
una bicicleta, ja ho saben, no?,
doncs està bé, no?,
però 6, 9 mesos.
És fàcil.
És fàcil.
Digue'm.
No, dic que és fàcil trobar a través d'internet
o on podem trobar, per exemple, els signes d'aquest...
els signes en català del llenguatge dels Sormuts.
Sí, a la nostra web hi ha una part de recursos,
hi ha diccionaris visuals...
Sí, sí, sí, és bastant fàcil.
Val.
De tots els signes,
suposem que funciona...
Com funciona el llenguatge dels signes en general,
o almenys en català,
és per una paraula hi ha un signe?
Sí.
Sí, la construcció és una mica diferent de la llengua parlada,
és bastant diferent de la llengua parlada,
però sí, per cada paraula més o menys hi ha un signe.
I quantes paraules o quants signes, diries tu,
que pot arribar a assumir un bebé o un nen?
Un nen.
També depèn de quan parli.
És a dir, si és un nen que parla al voltant dels dos anys,
també depèn de quants els pares els ensenyen,
però 150, 160, una cosa així.
Déu-n'hi.
Si un nen parla als tres anys o als quatre,
perquè té la part l'endarrerida,
òbviament,
que llavors això dels signes de pares
es converteix en una cosa molt, molt, molt, molt útil,
doncs poden fer-la a 300.
Una de les preguntes, allò,
més freqüents que et deuen fer,
és el fet de si el meu nen ja s'espavila,
ja es comunica amb mi amb signes,
això retrassa el moment de parlar?
Perquè, clar, si ja té aquesta part coberta,
potser no necessita tant parlar abans.
Clar, bé, no.
La resposta, la curta, és aquesta.
No ha de res la parla.
I llavors, bueno,
hi ha un estudi bastant ben fet de dos grups,
uns nens que signaven
i un grup de nens que no signaven
i, bueno, cadascú va començar a parlar
quan li va tocar,
és a dir, no hi havia diferències sobre això.
I després és això.
Nosaltres amb signes posem que fem 100, 100 signes, 150.
Parlem amb moltíssimes més paraules, no?
I els nens veuen que, clar,
nosaltres parlem a la vegada que signem.
Per tant, els nens també veuen
que nosaltres som molt més fluents parlant
i volen parlar.
També són nens que, clar,
com que la comunicació queda oberta abans, no?,
que ja ens estan explicant coses,
es moren de ganes d'explicar-nos encara més coses.
De fet, és això, eh?
Es recomana fer el signe i, alhora, dir la paraula.
Combinar les dues coses.
Sí, sí, bueno, bàsicament perquè nosaltres parlem, no?
Clar, és que potser no s'han segut de fer d'una altra manera.
Però sí, no s'han segut de fer d'una altra manera.
Però, bueno, és útil si estàs lluny en una habitació, no?,
d'una banda o d'una altra,
doncs és útil poder fer un signe, no?,
perquè per dir-li no toquis allò que està calent,
per exemple, no?, en aquell moment.
I el nen et diu, sí, sí, està calent, no ho tocaré.
També és útil.
És útil, fins i tot, o us recomanaries, o es pot fer,
d'ensenyar-los, clar, ja no té aquella utilitat primera, no?,
per la que ho busqueu,
però ensenyar-los el llenguatge dels signes
quan ja comencen a parlar, als dos anys, no?,
que es conjugui tot.
Bé, si volen, si és que es vol aprendre aquesta llengua,
que és molt maca, ja ho dic, doncs sí.
Sí que amb els nens més grans,
que els fa molta gràcia tenir aquest llenguatge,
aquesta llengua una mica secreta, no?,
amb els pares, o amb qui sigui,
si tenen germanets petits,
els serveix com per relacionar-se una mica més amb els petits, no?,
i això també és molt bonic, no?,
els fa molta gràcia,
els fa molta gràcia,
de fet, esdevenen els millors mestres, no?,
dels seus germanets petits.
Mira, estic repassant,
que em sembla estupendo, eh?,
l'apartat que teniu a la web,
signanfamilia.com,
una web que us recomano perquè és molt diàfana, molt clara,
i teniu un apartat de preguntes freqüents,
i l'estic aprofitant perquè són preguntes que és veritat,
em sortirien a mi.
Diu, a la criatura s'ha inventat un signe ella mateixa, no?,
a veure,
sense arribar a ensenyar els signes,
ja les criatures ja fan servir el llenguatge gestual.
L'aprofitem aquest,
o si no forma part de l'estàndard?
Sí, bueno, es pot aprofitar.
Es pot integrar.
Sí, sí, es pot integrar,
aquest problema, sí.
Home, ja,
si ets el vols mirar ja com és,
i si ja posats l'aprens,
però es pot aprofitar, sí, sí.
Molt bé.
Amb què et vas trobar, tu, Anna,
quan ho vas a fer amb la teva,
que és una nena?
És una nena, sí.
Sí?
Amb què et vas a trobar?
Perquè, clar,
passar de la teoria, no?,
i d'una cosa que a tu t'agradava,
després a passar a la pràctica,
et devies trobar moltes més qüestions.
Sí.
Bueno, a mi em va sorprendre
que pensés tantes coses, la meva filla.
Jo em pensava que...
Que no pensaven tant de petits.
Jo em pensava que no miraven tant al món, no?
Els nens, bueno, no sé, no?,
com que no t'ho poden expressar
i descobreixes que, bueno,
que tenen un pensament molt ric
i que se les empresquen totes.
Mira, t'explico una anècdota, no?
Sí.
Estàvem a una xurreria
i a la nostra filla
li van encantar els xurros.
I, bueno, el signe de xurros,
bueno, no se'n havia acudit fer-lo mai,
ni sabíem quin era.
Clar.
I ella va...
Bueno, va dir que volia més...
I llavors va fer el de burros.
Va dir que volia molts més burros,
ben més burros, més burros, no?
Com per dir...
Jo d'això em vull més, no?
Sí, sí, bueno...
Jo crec que...
I us va dir burros en lloc de xurros
que no sabia com era.
En lloc de xurros.
Molt bé.
Sí, sí, que no sabia com era.
I crec que el que t'aporta això,
no?, a part de...
Bueno, de poder resoldre
alguns moments de frustració
en la comunicació
és que t'apassionis
més pel teu petit, no?
De voler...
De mirar el món
a través de la seva mirada, no?
I que, bueno,
t'obre aquesta possibilitat.
I, bueno,
és molt bonic.
Quant de temps té ara la teva nena?
Ara té 20 mesos
i fa un mes
que ha començat a xerrar.
I com combina?
O sigui, suposo que també
l'aplicació del llenguatge
de signes
deu ser diferent, no?
A mesura que van anant creixent.
Sí, bueno,
ella gairebé no signa.
Ara,
ella crec que ja l'entenem, no?
I gairebé no signa
i a vegades li hem de dir
digue'ns amb les mans, filla.
Val, perquè ara
ella automàticament
ha substituït
en quan la paraula ja li surt?
Ha substituït,
ja ha deixat el signe.
És que xerrar és molt còmode,
parlar és molt còmode.
Clar, escolta,
Anna fa frases...
Encara és jove, no?
Són 20 mesos,
encara sí.
Fa alguna frase,
però sí,
amb algun verb, sí.
També ella,
és a dir,
no t'avança cap tipus...
Només...
No t'avança capacitat, no?
És a dir,
que la gramàtica
diuen els estudiosos
del llenguatge,
diuen que faig més o menys
sobre l'any els 18 mesos,
doncs és més o menys
igual, això.
Val, no,
estava pensant
que amb el llenguatge
de signes
almenys utilitzat,
m'imagino jo, eh?
Tu em diràs,
utilitzat en aquests nivells,
en peques,
deu ser més aviat
simplement de substantius,
de noms, no?
Doncs això,
xurros,
o bé,
o de paraules,
o sigui,
no fas frases.
Xurros,
més...
és un vocabulari,
però sí que,
per exemple,
va ser la primera frase,
i era menor d'un any,
va ser
l'ocell menys acidera.
Vale, així.
Així tot.
Vau quedar tranquils.
Clar,
de conjugar els vers,
de posar els articles
i tot plegat.
també és un vocabulari
una miqueta adaptat,
que això la comunitat
sorda també ho fa,
és a dir,
que fa...
encara és que
no ens veiem,
en el ràdio,
que també s'ha...
Però, bueno,
gallina,
doncs seria així com
batent les ales,
no?
Que seria com...
Aquest seria com
pels nens,
no?
Això el taller
ho mirem una mica més,
també, no?
S'adapta.
Val.
Que hi ha alguna agrupació
de famílies interessades
en el tema
que us aneu anant trobant?
Doncs, mira,
encara no.
Encara no.
Encara no.
Però és una cosa
bastant incipient aquí,
tot i que sí que es fa,
eh?
Sí que es fa...
i sobretot
les persones oients
vinculades amb el món
de les persones sordes,
aquestes persones
sí que signen a casa,
no?
Perquè tenen l'àvia sorda
signant,
per exemple,
no?
O així.
T'ho dic perquè
a mesura que te vas
movent,
desplaçant,
fent aquestes xerrades,
explicant el que és
signar en família,
veus que hi ha
un interès creixent.
Sí, sí,
a mi m'escriuen dient
ja diu pilota,
ja diu compte,
m'ha demanat aigua,
sí, sí.
o ara entès,
no?
I entrem entès,
no?
Clar,
també et dona aquest feedback,
no?
Clar,
que està.
Del nen,
que tu saps segur
que t'ha entès
que allò crema,
no?
Que està calent.
Llavors,
també et permet
també estar com més tranquil,
de dir,
bueno,
ho entès segur,
no?
No sempre vol dir
que et facin cas,
però,
bueno,
sí que tens aquest feedback,
no?
I als pares també els agrada molt,
és molt satisfactori.
No hi ha problemes,
clar,
m'imagino la criatura que
a dins del nucli familiar
potser pares i fills,
no?
Doncs li ensenyen
el tema dels signes
amb l'alfabet estàndard,
per dir-ho així,
però després els avis,
clar,
doncs no.
Sí,
bueno,
els avis de seguida
em volen aprendre,
eh?
Val.
És a dir,
quan si els hi deixes un dia
la nena a la tarda,
no?
I la nena els hi demana
aigua,
no sé què,
i alguna altra cosa,
no?
Canta amb la cançó
de la nena pruna,
de seguida s'hi posen.
Què?
M'està dient alguna cosa?
I nosaltres,
sí, sí.
Val, val, val.
I de seguida...
Llavors és la nena
que fa de mestre
cap als avis.
Sí, sí, sí, sí.
A part que els nens
distingeixen molt bé
entre si el...
si hi ha gent que signa
i gent que no signa.
Val.
D'intendeixen molt bé, no?
Si hi ha uns avis que signen
i els altres que no,
doncs amb uns signarà
i amb els altres
valvotejarà
i intentarà assenyalar
més les coses, no?
Sí.
Amb els únics
que es confonen una mica,
els nens,
és amb els altres nens
que es pensen
que signen tots,
com de...
de la seva espècie, no?
És una cosa bastant comuna.
Déu-n'hi-do.
Doncs si em voleu saber més coses,
entreu a signanfamilia.com.
Nosaltres ho hem fet
i ens ha interessant molt el tema.
Avui n'hem parlat
amb qui al darrere d'aquest projecte
és l'Anna Llupià.
La podreu veure en directe,
a més,
fent un taller
el dissabte 23 de març
de 10 a 1
a la Caseta de l'Arbre,
a Reus.
Anna Llupià,
moltíssimes gràcies,
estan molt interessant.
Ha estat un ple per mi, també.
Vinga.
Adéu.