Fins demà!
I avui ens acompanya el Jordi Montaner,
i és el director d'infermeria de l'Institut Pere Mata.
De fet, avui el tema que afrontem és salut mental i infermeria,
aquest binomi, a més a més, amb una disciplina que també té la seva particularitat.
Hi ha una especialitat en el món de la infermeria dedicada a la salut mental.
Jordi Montaner, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ara fora de micròfon parlàvem de com és treballar en un edifici amb la singularitat del vostre,
del Pere Mata, que té història per tots els cantons.
Sí, sí.
És molt singular, no?
Bé, com a història, l'Opera Mata, és més de cent anys d'història,
és un edifici així modernista i tal.
Però bé, sé que són les parets i és molt bonic i tal,
però treballar és evidentment...
El dia a dia.
El dia a dia és com si fos qualsevol hospital general, d'algun ambulatori, el que sigui,
vull dir que no... Teníem... Que és molt bonic l'edifici, però...
Com se diu aquella sala?
És que no faig haver-hi un reportatge d'una sala on s'ingressaven antigament a la gent de la aristocràcia,
perquè estiguessin allò a un lloc més en van possible a la seva residència.
Sí, bé, nosaltres el coneixem com a pavelló 6, però és el pavelló dels distingits,
que està dins de la ruta modernista de Reus.
i, bueno, clar, com a culturalment, no?
Allò com a natèfici cultural està molt bé i tot això,
i veus, no?, com Déu-n'hi-do la intervenció que es feia i tal d'anticament,
doncs molt bé, perquè estaven allà els malalts,
estaven els criats dels malalts i llavors els metges...
Interessant, interessant.
Això ha canviat molt, eh?
Ha canviat molt.
Ha canviat radicalment.
Ha canviat moltíssim.
Per sort també, eh?
Vull dir que també hem anat millorant.
Bé, com és aquesta especialitat d'infermeria?
Perquè ja des del punt de vista formatiu ja ho és, no?, una especialitat.
Sí, a veure, això des d'infermeria o des de la salut mental és molt interessant, no?,
perquè fins ara així com a especialitat gran, gran, gran,
era el que s'en deien les matrones o les llevadores que coneixem, no?
I aquesta especialitat era de dos anys,
i llavors va sortir una miqueta l'especialitat de la salut mental,
que era d'un any, una miqueta així, ràpida,
que saps que no, doncs,
els residents que passaven, doncs, anaven fent allò,
doncs, moltes rotacions, però en poquet temps
i semblava que, doncs, la part de docència o la part de formació
sempre s'acaba de fer amb l'experiència, no?
L'infermeria, doncs, bé, l'experiència és molt important i d'això.
I ara, des de l'any passat, doncs, bueno,
ha hagut ara una regularització de totes les especialitats d'infermeria,
ha hagut, a part de, doncs, de la matrona i la salut mental,
que ja hi eren, doncs, s'ha anat treent la de pediatria,
la de comunitària, bueno,
han sortit un cúmul d'especialitats,
un tipus com si fos la medicina.
I en salut mental,
que és la que ens toca a nosaltres, no?,
doncs, des de l'any passat ara ja és una residència de dos anys,
el qual fa que, doncs, la formació dels estudiants,
bueno, no són dels estudiants, són infermers, no?,
dels infermers, doncs, sigui molt més àmplia
i en el cas nostre, no?, que és l'Opera Mata,
doncs, tenim, bueno, nosaltres som monotemàtics a Tarragona, no?,
vull dir, nosaltres només tractem amb patologia mental
i, bueno, i gràcies a això,
doncs, oferim,
se pot donar un ventall formatiu molt ampli,
en tenim des de les unitats de rehabilitació,
unitats d'aguts, unitats de la UCA,
dual, llarga estada, mitja estada,
xarxa comunitària,
vull dir, podem donar tot un ventall formatiu,
que la veritat és, està molt bé.
I el dia a dia com és?
La feina del dia a dia?
Clar, suposo que en cada departament que has comentat
deu ser diferent, no?
Exacte, sí, sí, sí.
A veure, el dia a dia,
com qualsevol hospital, no?,
vull dir, infermeria,
acompanya, cuida
i ajuda al pacient.
En el nostre cas,
se'n fan les tècniques
o se'n fan tècniques,
no són les tècniques habituals,
que aniràs a un hospital
i, doncs, hauran de sondar,
s'hauran de, doncs, una via,
hauran de, doncs, ara farem una...
Evidentment, se'n fan d'aquestes actuacions,
però l'important de la psiquiatria
o l'important, no?,
d'on estem nosaltres
és més aviat l'altre vessant de l'infermeria,
o sigui, no és només les tècniques,
si no és l'educació per la salut,
l'acompanyament,
les habilitats de comunicació,
les habilitats de, doncs,
de saber estar,
saber posat,
perquè nosaltres no com a hospital,
o sigui, no som un hospital general,
que davant d'intervencions,
doncs, si haguin de fer una operació,
evidentment, nosaltres no la farem,
però sí que, doncs,
l'actuem, doncs,
doncs, això que té idea, no?,
doncs, saber parlar amb els pacients,
saber tranquil·litzar-los,
saber, doncs, com s'han de dir les coses,
saber en un moment donat,
doncs, l'acompanyament
que dins la seva, quan estan amb la seva patologia,
doncs, acompanyar-los, no?,
a tindre que tinguin una bona,
que una bona consciència de malaltia, no?,
vull dir que els grans reptes,
potser, dins de tots els cuidatges
de generals d'infermeria, no?,
dins de la psiquiatria,
doncs, és la consciència de malaltia del pacient,
l'adhesió als tractaments,
saps, no?, vull dir que la gent
no vol tindre el tractament,
perquè, doncs, bueno,
ells, doncs, això, no?,
no tindran la consciència de malaltia,
no volen rebre cap tractament,
i llavors l'altra, potser,
també seria una miqueta la vinculació
dins de la xarxa de salut mental
o dins de la xarxa de...
d'atenció, de salut, no?,
perquè, doncs, no es deixin anar
i puguin estar més controlats.
Parlant d'això de les habilitats de comunicació,
perquè és que és un tema,
jo crec que, abans ho comentàvem també,
que està molt estigmatitzat, eh?,
des de... no, no, o sigui,
no sé si vosaltres qui treballa un dia a dia
ho veieu d'on?
Suposo que sí,
que ho veieu d'una forma molt diferent, no?
Sí, sí, sí, totalment.
Però a nivell de realitat social
està molt estigmatitzat,
fins al punt que a vegades
m'acosta trobar la terminologia.
Parleu de pacients,
parleu naturalment de pacients, eh?
Sí, sí, sí, pacients.
Ells no són conscients
que estan malalts, de que són...?
No, a veure, pot ser dins de...
Però hi ha diferents graus, eh?
Sí, hi ha diferents graus,
o sigui, hi ha dins de la patologia mental,
potser, doncs, no?,
en algun moment,
en algun moment, doncs,
de descompensació o així,
doncs, tu no siguis conscient
del que t'està passant
i és quan, doncs,
els professionals de la salut mental
t'han d'ajudar i tot això.
La salut mental, de per si,
sempre, bueno,
tinc alguns companys, no?,
que utilitzen això,
que fa...
Ha sigut com lo...
lo germà petit,
o el germà no el germà petit,
sinó lo...
lo petit o feo, saps?
de la salut.
Llavors, doncs,
ha costat arrencar, no?,
ha costat arrencar.
I ara mateix,
que anàvem bona d'això,
doncs, ara, doncs,
la situació que hi ha a tot arreu,
doncs, encara...
Ha frenat la cosa una miqueta més, no?,
que hem de comptar
amb la motivació
i la innovació dels professionals, no?,
perquè, doncs,
per millorar aquestes atencions i tal.
Però referent a això,
doncs, bueno,
són estats de...
De la pregunta...
Estats de que el pacient,
doncs, en un moment,
és més conscient
de la situació
o de la realitat.
Vull dir,
per si hi ha una psicosi,
ja, com a definició,
és la pèrdua de la realitat, no?,
doncs, així,
en termes generals,
no de Wikipèdies
o, a més,
de Batemècum,
sinó és una miqueta
la pèrdua de la realitat
i nosaltres, doncs,
atenem amb aquests pacients
i, doncs,
en alguns moments donats,
doncs,
per la pèrdua aquesta de la realitat
pot ser que no siguin conscients
de la seva malaltia
o del que està passant
al seu alrededor.
la comunicació és més complexa,
imagino que alguna persona
que no tingui aquesta pedagogia,
no?,
perquè no sé si hi ha reciprocitat,
si hi ha interlocució.
Bueno,
degut amb aquest,
amb aquest,
doncs,
aquests estats o així,
doncs, clar,
la comunicació
ha de ser molt important,
vull dir,
amb una persona
que arriba
a un hospital general
que s'ha trencat la cama
i, doncs,
tu li dius
que estàs
bastant d'enguiixar
i ja està,
no?,
vull dir que això
no hi ha cap problema,
però amb una persona
que arriba a un centre
en un moment
de descompensació
o així,
o qui no sap
on està
o, doncs,
no?,
per diferents causes,
no tots són aquests,
no deia allò,
no?,
has de saber
comunicar-te bé,
no pots anar
i dir,
escolta'm,
què estàs dient
o què d'això no,
ha de haver
una empatia,
no?,
un ficat al lloc de l'altre
i dir,
vinga, va,
a veure,
què on estem,
com deixem d'estar,
s'ha de treballar molt,
l'habilitat de comunicació
és molt important
a la salut mental.
Coneixes el Cristóbal Colón,
el nostre conqueror d'Amèrica?
Personalment no.
No me'n puc conegir ni tu ni jo,
però hi ha un altre Cristóbal Colón
que és el que va crear
la cooperativa La Fageda
de iogurts,
aquest home
és que és de la vostra especialitat
tot i que ell és psiquiatre,
però té una frase
que és que jo,
com m'han dit
que l'havia dit,
se'm va quedar ben gravada,
la locura,
diu,
està totes les parts,
el que passa
que hi ha uns
que ho dissimulen
millor que altres.
Això ho va dir
aquest home
que ha treballat
durant molts anys
amb malalties mentals,
amb persones que han patit
malalties mentals
des de la Garrotxa,
està a tot arreu,
és a dir,
que qualsevol persona
pot ser potencialment,
pot patir potencialment
una malaltia
d'aquestes característiques.
Això ho teniu clau a vosaltres?
Evidentment,
qualsevol persona,
tu i jo,
estem aquí.
A veure,
la definició,
clar,
tampoc no et donaré
aquí una definició
de salut mental,
però,
clar,
l'aspecte
de salut mental
és
un estat d'equilibri,
així,
molt àmpliament,
que et permeti
fer la teva activitat
de la vida diària,
les teves relacions,
mantindrà tot aquest seguit
de coses
que et permeten
fer el dia a dia.
Vull dir,
algú potser serà
més feliç
que altres
fent aquesta activitat,
altres serà més trist
que altres
fent aquesta activitat,
mentre aquest estat
o aquest moment
que tens tu
no et limiti
a fer
les teves activitats
de vida diària,
les teves relacions,
les teves obligacions,
no?
Mentre això no et limiti,
no es definirà
com si fos patològic.
Llavors,
clar,
llavors hi ha un moment aquest
que se't pot escapar
un moment puntual,
una tristesa
o fòries,
no sé què,
descontrolades,
que llavors
es te limiten
el teu dia a dia,
llavors és quan
podríem parlar
de patologia,
no?
Però mentres,
un pot ser més feliç,
un pot ser més content,
l'altre pot ser més conyes,
l'altre més,
saps,
una miqueta així,
que llavors
la locura
o això,
aquesta definició,
doncs, bueno,
podria,
analitzant-la,
podria ser així,
que evidentment tots,
com qualsevol persona,
es pot rentar,
es pot trencar una cama
o qualsevol persona
ara pot tindre
l'atenció alta
i tindre,
doncs,
un infart
o qualsevol persona
pot patir,
estar dins del món sanitari,
vull dir,
clar,
el que fem és això,
com que la salut mental
està tan estigmatitzada,
i els mitjans de comunicació,
el que ven,
el que deixa,
és l'omor bo,
vull dir,
que, clar,
una persona s'ha trencat la cama,
no una persona
que ha sortit d'un pis,
ha agafat un...
Això és canya,
i, clar,
llavors és una miqueta
que no,
que de la mateixa manera
que et pots trencar la cama,
pots tindre un dia,
pots estar pitjor
o millor,
saps?
Vull dir que no,
però,
que els mitjans de comunicació,
allò, clar,
el que ven,
el que ven és...
És simbola,
me l'agraden,
sí, sí,
és que me l'agraden.
Saps?
I això fa que anem,
que no tirem una miqueta endavant
i, clar,
i els van dir nosaltres
com a professionals,
evidentment,
los pacients
són pacients aquí,
a l'Hospital General
i hi ha d'això.
Hi ha gent que té com a,
no sé si di por,
por, temor,
aquest tipus de patologia,
o les persones que pateixen aquest tipus de patologia,
no sé,
en la línia del que dèiem abans
d'aquesta estigmatització que hi ha.
Vosaltres que esteu en el dia a dia
a la vostra feina,
doncs tractant amb normalitat,
per això que dius ara,
amb absoluta normalitat,
com altres pacients,
a què els diries,
amb aquestes persones,
que pel que sigui,
tenen por,
rebuig,
això no sé com dir-ho.
Bé,
però això és la...
És coneixença,
no?
Sí,
és el coneixement,
a veure,
l'ignorància fa molt mal,
vull dir,
i torno,
no,
és per fer una càrrega
contra els mitjans.
Però aprofita aquest segon mitjà avui
per repartir estopa.
No,
no,
però vull dir,
clar,
tu agafaràs una revista
i no veuràs mai
que una persona
s'ha trencat la cama
o d'això,
en canvi,
doncs jo què sé,
veuràs altres coses
que,
bueno,
doncs en un moment donat,
doncs,
i això fa que la gent
acabi veient sempre
el malalt mental
com una persona
que dius,
hòstia,
no,
no,
i no és així,
vull dir que
en un moment donat,
doncs una persona
té,
o té un infart
i està limitat
perquè ha tingut un infart,
doncs una persona
té un moment
de descompensació
i està limitat
però per aquell moment,
fora d'aquest moment
hi ha gent
fent els seus tractaments
i això
continuar el dia a dia,
vull dir que,
saps,
qualsevol persona
si està
ben,
per això hi ha tot,
per això t'he dit abans
important el tema
de la vinculació
i tot això,
no,
o sigui,
la gent està,
vull dir,
i acabem ensenyant
que detectin
els mateixos
que siguin,
que es feguin autònoms
de la seva situació
i puguin detectar
aquests signes
d'alerta,
doncs,
bueno,
això va molt bé,
per exemple,
a l'infermeria,
doncs,
utilitzem molt
tallers de medicació,
tallers d'educació,
tallers de salut,
no,
una miqueta
de salut mental,
saps,
i això tu vas donant
estratègies
que et poden ajudar,
no,
dins que en un moment
de donar,
doncs,
puguis anar
al company
o a la,
no,
dins de la xarxa
de salut mental
i dir,
hòstia,
mira,
què m'ha passat això
i doncs,
una miqueta,
com si tu,
doncs,
tens tensió alta
i et diuen,
vas al cap,
a l'infermera,
et diuen,
si et notes que tens
una miqueta de mal de cap
i veus que he sigut allò,
doncs,
ves a la farmàcia
a veure com estàs
o vine a veure com estàs,
no,
són aquests signes d'alerta,
doncs,
que,
que hem de saber,
no,
i que,
doncs,
que han d'acabar,
doncs,
és una feina molt difícil,
acabar,
doncs,
de dir,
perquè,
doncs,
si és una,
és una,
no és una llaga,
no,
però és una,
un,
un,
un pegat aquí,
no,
ficat,
de que,
doncs,
el malalt,
malalt mental,
perill,
saps,
i això,
aquest,
aquest,
relació que hi ha
amb el mental perill,
doncs,
bueno,
hem d'anar treient poquet a poquet
perquè realment no,
no és així.
Però això,
és el que deia abans,
que ja,
ja,
hi ha persones que ho pensen
i que per això
quan tenen algú
a l'entorn familiar,
fins i tot a vegades,
no,
miren cap a una altra banda,
procuren,
no,
a veure,
fa uns segles,
no fa,
no sé si segles o anys,
eh,
però,
estaven reclosos,
tancats pràcticament
a Calicanto,
no,
i no,
i eren rebutjats
del sistema social,
fa bastant,
eh,
d'això,
no?
Bueno,
però,
doncs,
ara estem en el camí,
no,
de canviar tot això,
vull dir,
ja,
el que sent la continuïtat assistencial,
que,
no,
una miqueta,
la continuïtat assistencial,
l'atenció en famílies,
l'atenció al malalt,
doncs,
ara,
no,
la salut mental,
que passa dins el malalt crònic
del pla de salut de Catalunya,
vull dir,
tot això,
el que fa és que,
vull dir,
ens obrim,
vull dir,
ara,
el que a mi és no tancar,
si no és obrir,
vull dir,
ja,
amb això,
no,
amb relació d'això,
hem anat avançant moltíssim,
hi ha moltíssimes associacions familiars
de malalts,
hi ha,
i a més,
malalts,
malalts en general de salut mental,
o fins i tot malalts per patologies,
o sigui,
que si hi ha les mateixes famílies,
que,
bueno,
que es mobilitzen,
i que,
d'això,
llavors,
hi ha,
doncs,
treball,
doncs,
des de institucions,
no,
com l'OperiMata,
i les famílies,
per anar tots a una
a veure la realitat
de com estem,
no,
de com estem,
i a veure cap a on hem d'anar
per anar trencant tot això,
no,
que el que s'intenta
és que una persona
ha de ser,
doncs,
que veguem,
que la persona
en un moment donat
en patologia mental,
o en un moment,
no,
en patologia mental,
sinó en un moment
de descompensació,
agafa la baixa,
com si en un moment donat
una persona d'allò,
agafa la baixa,
i després torna a,
vull dir,
la idea o el canvi
és aquest,
és obrit,
és la xarxa,
jo he de dir que
anar amb xarxa externa,
treballar amb famílies,
treballar amb institucions,
amb associacions,
llavors,
de bipolars,
d'esquizofrènics,
de TDH,
vull dir,
saps,
vull dir que no,
ja intentem,
que ja no és allò,
vinga,
el que hi havia antigament,
sinó que ara,
tot això,
afortunadament,
ha canviat,
el que passa que és
la idea,
o la,
o la,
bueno,
la visió que en tenim tots,
no,
o en general,
la població en té,
doncs això,
no,
que la gent de Tarragona,
o la gent de Perquín,
no,
Pere Mata,
hòstia,
t'han fotut el Pere Mata,
estàs fatal,
no,
oi que,
saps,
no és,
hòstia,
he anat a Sant Joan,
o he anat aquí a Joan XXIII,
és aquesta idea,
doncs que entre tots,
bueno,
que és la que treballem,
no,
perquè a poc a poc
és canviable.
Això,
no,
exacte,
això ha de canviar,
això ha de canviar,
però com ho ha dit el dia,
i mira,
per això també serveix,
doncs venir a llocs com aquí,
a la ràdio explicar-ho,
perquè la gent
interioritzi aquest missatge,
que no passa res,
per dir,
doncs,
que s'ha hagut d'anar,
a un centre,
com a Pere Mata,
que has d'estar allà,
perquè tens el que deies tu,
una difusió,
puntual,
el que sigui,
que t'has de...
És un espai d'infermeria aquest,
per tant,
parlem de la volta de la infermeria,
i avui,
doncs,
a partir d'anar que tenim el director
de l'infermeria de l'Institut Pere Mata,
hem parlat molt del centre,
però també de l'ofici,
no,
de l'ofici,
que aquest requereix un punt,
un extra de vocació,
aquest diries,
aquesta especialitat d'infermeria?
De per si,
de per si,
qualsevol especialitat
o qualsevol treball sanitari,
jo crec que hauria de tindre
un mínim de vocació,
llavors,
l'infermeria no surt d'aquest mínim,
i que tant sigui salut mental
com qualsevol cosa.
Evidentment,
és una rama més
dins de la sanitat,
és la salut mental,
que,
com tots,
doncs,
hi haurà...
Ja per ser infermer
has de tindre un mínim
de vocació,
llavors,
per salut mental,
tindre aquesta vocació o no?
Jo crec que quan tu assumeixes ser infermer,
ja...
a la carrera,
no?
A la carrera,
tu et preparen ara,
poquet a poquet,
va avançant també el sistema docent,
que ara pots fer mencions
que se'n diuen
i tu surts amb el títol
de grau,
ara,
ja no surts amb el títol
de diplomatura,
o sigui,
surts amb el títol de grau,
amb menció a pediatria,
salut mental,
no sé què,
però dins,
dins la carrera,
tu toques
totes les tecles,
per això és una de les coses
que potser ha anat bé
ja que anem avançant,
perquè clar,
està molt bé que toques
totes les tecles,
però bueno,
si hi ha alguna de més interès
o de menys interès,
no és que et puguis acabar
fent una menció,
no una especialitat,
però si una menció,
no,
doncs a l'hora de triar,
a l'hora de triar
les pràctiques
que hi ha a tercer
o a quart,
doncs pots apropar-te més
si t'interessa
la salut mental,
no,
doncs i nosaltres
com a hospital universitari
que som,
doncs clar,
doncs també,
no,
tenim el contacte
amb la Universitat
Rovira i Virgili,
i doncs això fa,
no,
que la gent ja et vagi
encaminant,
no,
si estàs més interessada
o no estigues més interessada,
però jo crec que ja et dic,
ja no cal de l'especialitat,
sinó tirant enrere,
ja la carrera
d'infermeria,
home,
ha de ser algo vocacional,
vull dir,
perquè
el dia a dia,
doncs,
sí que és una cosa
que vas fent i tal,
però bueno,
el dia a dia,
doncs,
suposament qualsevol
professió,
hi ha les seves coses
que has de,
t'ha d'agradar,
t'ha d'agradar.
I a pros i contres
com a tot arreu,
com a dos sectors.
Els pros,
què aporta,
què t'aporta
a nivell professional,
més a nivell personal,
eh,
aquesta feina
que feu vosaltres
en concret
al Pere Mata,
a nivell emocional,
fins i tot,
eh,
perquè ja suposo
hi ha una part
que et deus ser
de, no sé com dir-ho,
d'enriquiment,
no?,
de satisfacció,
no,
és que no sé com...
Sí,
home,
que ja t'entenc,
a veure,
quan,
o sigui,
el que t'he dit abans,
a veure,
infermeria,
què fa?
Ajuda,
acompanya,
cuida,
no?,
vull dir,
clar,
doncs,
aquest ajudar,
acompanyar
o cuidar,
que això acabi arribant
a un fi,
doncs,
una persona
que,
doncs,
acabes trobant-se millor,
una altra persona,
doncs,
que s'ha de morir,
però s'acaba morint
amb la millor dignitat,
amb el mínim dolor,
doncs,
bé,
tot això,
evidentment,
això és la...
que tu has estat fent bé
la teva feina,
no?,
si et marxa una persona
que al cap de tres o quatre dies,
veus que ha fet una cosa
que tu li havies dit
que no l'havia de fer,
doncs,
hosti,
doncs,
hem de mirar de canviar,
a veure què...
I tot això és una cosa ja,
dins de la professió,
doncs,
ja és una cosa teva personal,
no?,
de dir,
bueno,
a veure,
quins objectius,
no?,
entra un pacient i tu,
nosaltres com a infermeria,
doncs,
fem l'OPAE,
no?,
que és el procés d'atenció
d'infermeria
i,
doncs,
dins d'aquest procés
fas l'avaluació
del pacient
i llavors fas un PAE,
que, bueno,
fas uns objectius,
no?,
et marques uns objectius,
sobre aquests objectius
llavors marques
unes intervencions
i,
no?,
i una avaluació,
doncs,
clar,
tu arribar a aquests objectius
que t'has marcat
amb aquesta persona
i arribar a assolir-los,
arribar a fer-los
i que d'allò,
doncs,
clar,
evidentment això,
però com a qualsevol professió,
això ja,
saps,
ara,
evidentment,
quan no és el mateix
tractar amb una botella
que tractar amb una persona
i això ja té un caire emocional
que et dona
i que,
evidentment,
també,
i sobretot,
bueno,
en qualsevol,
en qualsevol
branca de la sanitat,
però en salut mental
hem de saber,
saps,
molt capaços
de saber tallar
que,
doncs,
això,
a vegades,
doncs,
és que,
clar,
són gent de tu a tu
que t'estan parlant
i no és una persona
que té una cama trencada,
sinó,
llavors és aquí
on hem de saber,
doncs,
aquestes habilitats
de comunicació,
no,
no sàpiguer,
no fer paternatges
ni maternatges,
ni,
saps,
no,
perquè,
ui,
pobret,
no,
a veure,
saps,
vull dir que,
però aquesta és la part difícil
també,
que ens toca als professionals,
eh?
Però,
jo m'imagino,
que hi ha pacients
que porten molt de temps
al centre
i vosaltres també,
no?
És a dir,
s'acaba fent amistat
o és recomanable a tu?
Per tant,
t'ho pregunto d'una altra manera,
és recomanable no arribar a tenir,
o sigui,
passar aquest grau
i tenir amistat?
Evidentment que,
com a qualsevol lloc,
vull dir,
tu,
nosaltres,
clar,
en aquest cas
no ens podem comparar,
no?,
amb una cama trencada
o amb un d'això,
però amistat,
evidentment,
no,
no has de tindre
d'amistat
amb els pacients,
evidentment,
hi haurà alguns
que,
doncs,
és que clar,
també saps molt,
són afinitats o no afinitats,
però,
a veure,
no hem de perdre de vista
que nosaltres estem allí
per fer un servei,
per donar un servei
i ja està,
saps?
Que per molt de temps
que estiguis,
doncs,
bé,
molt de temps
que hauràs d'estar
controlant
amb aquests objectius
que t'havies ficat,
si realment,
doncs,
si és de molt de temps,
seran de més llarg termini
o de menys termini
o els hauràs d'anar modificant
per anar a canviar,
però,
no,
però això és com,
és que com a qualsevol lloc,
jo per molt de temps
que vagi a estudiar
alguna cosa,
no acabaré
fent amic
de la professora
perquè la veig cada dia,
la professora és la professora
que és la que m'ensenya a mi
i ja està,
que llavors,
evidentment,
que podem tindre una conversa
i això,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
sense perdre de vista
aquí és el mateix,
evidentment,
que nosaltres parlem
amb els pacients
i això,
però,
nosaltres allí
som professionals
o són professionals
i l'altre
els pacients,
no,
ja,
són caires
una miqueta,
ja no tenen res a veure
a fer amistats
per molt de temps
que tinguin
o d'això.
Molt bé,
avui hem parlat
d'aquesta especialitat
mira,
se'ns acaba el temps
però
teníem moltes més preguntes,
jo ara aquí
no pararíem
de parlar
perquè és que m'havien
al cap
moltes preguntes
però si vols,
mira,
una altra dia
fem una segona part
a través de l'Espai Infermer
i en parlem
Jordi Montaner,
el responsable
director
d'Infermeria
de l'Institut Pere Mata,
que vagi molt bé
i gràcies per acompanyar-nos
i explicar-nos
aquest món que teniu allà
aquí a la vora
tocada en aquesta nostra
i bona feina.
Gràcies,
gràcies a vosaltres
d'haver convidat
i també això,
pendents que
entre tots
hem de canviar
aquestes idees.
Per cert,
recordeu que el Col·legi
d'Infermeria
organitza unes jornades
ho diem
perquè de fet
si entreu a la nostra pàgina
web,
tarragonardio.ca
ja ho veureu
una jornada de salut
adreçada a tota la població
es farà demà divendres,
és una jornada
entre les 9 de matí
i les 3 de la tarda
a la seu del col·legi,
és a dir,
aquí al costat
del carrer Enric Dussó
organitzada pel Cap de Salut
aquí a la Regió Sanitària
i vol ser un espai
d'informació
entre l'administració,
professionals,
organitzacions i ciutadans.
Entrada gratuïta
per a tothom
i tindreu activitats
i hi haurà,
per exemple,
petites xerrades
d'entre 20 i 30 minuts,
en fi,
recomanacions a vàries
i, bueno,
en qualsevol cas,
ja ho sabeu,
el carrer Enric Dussó
entre les 9 de matí
demà divendres
i fins al migdia.
Tanquem l'espai informat.