Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i alhora diferents.
Aquest és el nostre LMA.
Què tal? Benvinguts un dilluns més a l'espai
Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Passen 10 minuts de les 11 del matí.
Salutacions als que ens esteu escoltant
a través de la freqüència modulada al 96.7 de la FM
a través de la nostra pàgina web tarragonaradio.cat
o a través també de la televisió digital terrestre.
Això és el Tothom, aquest espai
on intentem donar veu
i també explicar-vos notícies i temes d'actualitat
que poden ser d'interès
per al col·lectiu de persones amb discapacitat
i també per a Tothom, com el nostre títol indica.
Tenim l'adreça de correu electrònic totalment operativa
tothom.tarragonaradio.cat
també la nostra pàgina al Facebook
a facebook.com barra tothom
i el nostre perfil al Twitter.
Allà ens podeu seguir
per estar també pendents de tot el que escou
a nivell d'actualitat
i per saber, doncs, d'una manera avançada
els continguts de l'edició del Tothom.
Avui, uns continguts que ens portaran primer
a casa nostra, a Tarragona,
i que després ens desplaçaran cap a Corunya.
Per això serà després.
Avui a la part tècnica ens acompanya
Lluís Começ i que us parla
Miguel González.
Comencem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències
són d'allò més normals.
I avui a l'espai de l'entrevista
volem parlar de l'associació Trebor.
És una entitat que agrupa famílies
de persones amb discapacitat mental lleugera.
per parlar-ne i ens visita la Gemma Rivera.
Aquí ja saludem, Gemma.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Fèiem ara la definició de l'entitat,
l'associació Trebor.
Us dediqueu generalment a això?
Agrupeu famílies de persones amb...
No sé si és correcte dir-ho
amb intel·ligència límit
o discapacitat mental lleugera?
Com ho hem de definir correctament?
Sí, és correcte nombrar-ho així.
A vegades el complicat és definir.
Exacte, definir-ho amb les paraules exactes
i correctes.
Què vol dir això, no?
Però bé, per presentar-nos,
dir que és una associació sense ànim de lucre
que efectivament, com ha dit el Miguel,
està dedicada a incidir en
i a millorar la qualitat de vida
de les persones amb discapacitat
intel·lectual llimit.
A Tarragona el teixit associatiu
és gran, és ampli,
nosaltres ens encarreguem de donar veu
i, de fet, d'anar convidant
a les diferents entitats.
Fem una mica d'història.
Des de quan actueu a la ciutat de Tarragona
o quan us vau incorporar al món del teixit associatiu?
Bé, és una associació relativament jove,
tenim tres anys de recorregut,
ni arriba als tres anys.
És l'iniciativa d'un pare
que té un fill jove,
nou anys,
quan ell crea aquesta associació.
un pare en perspectiva, diguéssim,
de futura, a mig i llarg termini
i, pensant una mica en les dificultats reals
que es troben aquestes persones
en el seu desenvolupament,
en el dia a dia,
crea aquesta associació
per intentar, diguéssim,
arribar allà on entitats
que ja estan en funcionament
o bé l'administració no hi pot arribar.
És a dir, que el que aquest pare busca
és unes respostes
que potser no li donen altres entitats.
Sí, efectivament, és així.
Nosaltres tenim un paradigma
que és curtet,
però jo crec que bastant contundent,
que diu que la prevenció
i la intervenció
en tot el que és les mancances
que afecten en l'àmbit
de l'autonomia personal i social
incideix directament, després,
en la millora i el nivell de dependència
de les persones que presenten
aquest tipus de discapacitat.
I creiem que si ve cert
que amb els aspectes
que ells tenen dificultats,
que tenen tota la qüestió cognitiva,
que tenen més...
algun retard en alguns dels seus factors
i també una lentitud
en el seu desenvolupament,
i això és cert que, per exemple,
l'escola, el sistema educatiu que tenim,
dona alguna resposta
però pensem que
en tot el que és
el que en l'ésser humà
és, diguéssim, primordial,
que és la sociabilització
i la relació,
aquí hi ha moltes mancances
i molt treball a fer.
Moltes mancances i molts estigmes,
no? Imagino, i molts prejudicis
també per part de la societat, o no?
Sí, perquè moltes vegades
aquestes lentituds que presenten
estan viscudes realment
com una incapacitació
i no és així, eh?
i el que a vegades
els costa una mica d'entendre
el que dificulta aquest procés
una mica de sociabilització
acaba, senzillament,
deixant-los una mica de costat, eh?
i patint, a vegades això
ho podem veure,
rebuig en l'entorn escolar
i després acabant sent
exclosos del sistema,
podríem dir, social, eh?
Tant de relació interpersonal
com després laboral o professional.
Al costat d'aquests problemes
i d'aquestes persones
i associacions com la vostra,
òbviament,
podríem dir que va dirigida
a un públic més jove
o no té per què?
No té per què.
El que sí que voldria una mica
en tot cas deixar patent
és que pel fet de ser una associació
encara jove,
és a dir,
que estem una mica com
anar sentant, no?
Les bases, sí.
Les bases de l'associació.
En aquest moment,
ja tenim un col·lectiu
que jo crec que pels anys que portem
podem dir que és significatiu,
estem atenent a nens, nenes
i nois i noies
que van d'entre els 9 i els 20 anys.
Quants membres, per exemple,
sou ara de la...
Actualment som 16 membres.
Són aquestes persones les que ateneu?
És a dir,
totes les persones que ateneu
són membres de l'entitat?
Sí, sí, sí.
Bé, és com un requisit.
Exacte, és un requisit, no?
Ser membre de l'entitat
perquè oferiu els serveis.
El servei, sí.
De quina manera ateneu
o de quina manera doneu suport
a aquestes 16 persones?
I, òbviament,
al darrere hi ha les 16 famílies
que després també parlem
del paper de la família
perquè imagino que és molt important
que la família també doni suport
i entengui entre cometes
i posem aquelles cometes
la problemàtica, no?
Per encerclar el terme problemàtica.
Però, torna a la pregunta,
quins serveis oferiu
a aquestes 16 persones?
Aquests 16 membres?
Mira, començaré
per el que tu has dit de la família
perquè és molt important.
Comencem per la família.
Bé, primer,
òbviament,
el que fem és orientar
i assessorar les famílies.
Moltes vegades
aquestes famílies
es veuen perdudes
en molts moments
de l'evolució
dels seus fills
i el fet de tindre un lloc
on se'ls pot donar recursos
per poder,
com afrontar,
si no més,
aquestes dificultats
i mirar de trobar solucions
també és molt important.
Després, qüestions
que potser tenen que veure
també una mica
amb el que és la relació
família i fill,
quan els fills
tenen aquestes característiques.
Com actuar
i fer-ho correctament
davant de...
Sí, ajudar els pares,
per exemple,
amb una cosa
que és molt comú
en aquesta població
que és la protecció
i la sobreprotecció,
que incideix molt
en aquesta mancança
d'autonomia dels fills
quan són capaços
de poder-la desenvolupar.
I fins i tot a nivell,
no sé,
m'imagino que també
a nivell de barems
d'exigències,
és a dir,
que se'ls exigeixi
allò que se'ls ha d'exigir també.
Exactament.
Això també ha sonat
una mica amb la clau,
eh?
Perquè a vegades...
Ni més ni menys, eh?
Exactament, sí.
No estic parlant d'una cosa
en positiu i en negatiu,
és a dir,
òbviament no es tracta
d'exigir més,
però tampoc es tracta
d'exigir menys,
perquè tampoc
no estaríem fent cap favor
en aquest cas.
No, exacte.
Això realment també és difícil,
inclús a vegades,
però els professionals,
dimensionar una mica,
no?
En aquesta persona
que tenim aquí,
fins a on podem...
Sí, mesurar el nivell d'exigència
que se li ha de donar
a aquella persona.
Exactament.
I en tot cas,
com anar graduant
aquesta exigència, no?
O sigui,
que no sigui una exigència...
Perquè això com amb tothom,
quan hi ha un nivell
d'exigència més alt,
això també incideix
en tots els processos,
perquè estem més ansiosos, eh?
Pot arribar a ser perjudicial,
en aquest cas.
Sí.
Després...
Servei d'orientació...
Sí,
i assessorament a les famílies.
El que fem també és...
Actualment, eh?
Penseu que,
com que dic que som joves,
l'associació...
Sí, sí,
després ja parlem
de més objectius
a llarg clars,
que segur que en teniu.
Exactament,
tenim les perspectives i tant.
Estem fent actualment
un programa d'autonomia personal
i d'habilitats socials,
pel que dic,
perquè per nosaltres
és fonamental això, eh?
Creiem que és una eina
que ells necessiten
realment per poder
normalitzar-se al màxim, eh?
I poder posar
de manifest i en acte
les capacitats que tenen,
que moltes vegades
queden inhibides,
tot just,
perquè com que no s'ha desenvolupat
aquest procés
d'autonomia personal,
eh?
Són nois i noies
amb moltes inseguretats,
val?
Aquest programa
d'autonomia personal
i social,
fa dos anys
que l'estem desenvolupant,
la veritat
que els resultats
són
molt detectables, eh?
Ells mateixos
ho valoren
com a molt positiva,
molt positivament.
Ho veiem també
amb la xarxa
de relacions
que ells mateixos
també van establint,
fora del que és
la pròpia associació,
el qual és molt important, eh?
I després,
un espai
que creiem
que fins ara
no hi era
a la nostra ciutat,
que era important
per a aquest col·lectiu,
que és
activitats
d'oci,
eh?
I
nosaltres també diem
de desenvolupament personal,
és a dir,
aprofitem
l'oci,
que són activitats
que ells mateixos
poden escollir,
proposar,
aprofitem també
activitats
que la pròpia ciutat
ofereix,
eh?
Per poder participar,
participar amb elles.
Aquestes
activitats
d'oci
les fem
cada dixabte,
de les 5
a les 8
de la tarda,
i en principi
el lloc
de trobada
és el que sé,
eh?
Però a partir d'allí,
en funció
de l'activitat,
exactament,
de les propostes
que hagin fet
els nois
i a vegades els monitors.
Això és el servei
que teniu ara,
però estàvem parlant
i tu ja m'ho deies abans,
que les perspectives
són àmplies
i teniu objectius,
imagino,
a curi a llarg termini,
no?
Sí.
Bé,
a veure,
jo diria
que ens preocupen
els tres,
podríem dir,
nivells
de col·lectius
que es podem trobar.
De moment,
estem amb els joves,
no?
I els infants,
podríem dir,
però també pensem
en la perspectiva
de futur.
Aquests joves
se'n van fent grans,
eh?
Clar.
Imagino que l'associació
i els serveis
han de créixer
a mesura que la persona
també evoluciona
i es va fent gran,
no?
Exactament,
per poder donar resposta.
Exacte,
per no deixar de dir,
bé,
fins als 18 anys
tenim servei,
però després
busqueu-vos la vida,
no?
Sí,
som una associació,
podríem dir,
amb perspectives de futur,
que els podríem acompanyar,
no?,
en tot el que és
el seu procés
al llarg de la vida.
una cosa que realment
ens preocupa
i amb els que estem posant
també els nostres esforços
és en tot el que és
la qüestió
d'integració
sociolaboral.
Molt bé.
Clar,
els temps són difícils
laboralment
per tothom,
però imagino que aquí
encara hi ha més dificultats
afegides.
doncs sí,
i hi és,
perquè,
bueno,
efectivament primer
és el tempus
amb el que estem vivint,
no?,
que la crisi,
doncs,
i comporta dificultat
per tothom
i per aquest col·lectiu
i ja hi ha estat
de sempre,
és a dir,
en aquest aspecte
sempre hem hagut
de lluitar per això
i efectivament
encara més,
però hem de tenir
en compte
que el treball
és una via
d'integració
per a aquestes persones
i de fomentar
també
la seva independència,
és a dir,
tot el que
els facilitem
en aquest nivell,
vol dir també
els recursos
que repercutiran
després a la pròpia societat,
seran ells més independents,
no dependran tant
tampoc
de la societat.
Gemma,
com a associació
tarragonina
i de Tarragona,
imagino que us sumeu
també a activitats
de la ciutat
amb altres entitats,
com és per exemple
ara el cas
del dia de la discapacitat
que se celebrarà
el proper dia 3 de desembre,
sereu també
amb aquesta mena
de fira d'entitats
que normalment
s'agrupen
a la plaça
de la Font
i participareu també
per visibilitzar-vos,
per donar-vos
a conèixer
l'associació Trevor.
Sí,
l'any passat
ja hi vam participar
i efectivament
en guany
també.
Molt bé,
doncs anirem també
ja comentant
de cara a un futur
els actes
més concrets,
de fet,
nosaltres tenim pendent
fer un tot home
en directe
també des de la plaça
de la Font,
és a dir,
que allà ens veurem tots,
és a dir,
allà estarem.
Gemma,
quin és el teu paper
dintre de l'entitat,
dintre de l'associació?
Bé,
jo soc psicòloga
i m'agrada dir
que també una mica
promotora
de l'associació
perquè quan el pare
que la va crear
em va...
És el president,
el pare?
Ho ha estat fins ara,
ara ha vingut
una renovació de junta
i no,
forma part de l'associació
i és un membre
molt actiu,
evidentment.
quan ell em va proposar,
em va fer aquesta proposta,
jo el vaig animar moltíssim
perquè per la meva professió,
quan a vegades
atenc a persones
amb aquestes dificultats,
veia que efectivament
era alguna cosa
que faltava.
Vull dir,
per altres discapacitats
a la nostra ciutat,
ja hi ha entitats
que donen respostes
i hi ha propostes,
no?
I en canvi aquest col·lectiu,
jo sempre deia
que era un col·lectiu
de la Tierra de Nadie,
no?
Perquè estan allà
col·locats al mig
i cal que ells mateixos
prenguin una entitat
per poder donar-se
a conèixer
i així poder,
diguéssim,
demanar
respostes
a les seves necessitats.
Doncs nosaltres,
encantats
d'intentar
ajudar-vos
amb aquest objectiu
i tenim els micròfons
de Tarragona Ràdio
oberts
per quan vulgueu
l'associació
Trevor
amb seu al carrer
Higini Anglès,
no?
Número 8,
el primer i segona.
Sí.
I amb aquesta pàgina web
www.trevor.cat
que allà imagineu
que també podeu trobar
tota aquesta informació.
Gemma Rivera,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Estarem pendents
de les activitats
i sabeu que podeu visitar-nos
quan vulgueu.
Doncs moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Bon dia.
Tothom,
un programa
de Tarragona Ràdio
normalitzant
la discapacitat.
La setmana passada us ho comentàvem,
de fet comentàvem el positiu
d'aquesta acollida
d'una visita realitzada
el passat cap de setmana
a Arausa Norte
per una associació
de secs.
Ara un segon grup
de persones
que són integrants
de l'Associació Catalana
per la Integració del Sec
de fet
estan de visita,
no sé si encara hi són
o ja han acabat,
per veure aquest projecte
de turisme accessible
que està desenvolupant
la comunitat
de municipis
Arausa Norte,
a Coruña
per donar a conèixer
aquest producte turístic.
En volem parlar
amb una de les membres
de la CIC,
la Meritxella Imerich,
ja coneguda també
del programa.
Meritxell,
molt bon dia.
Hola, bon dia.
On et trobes?
On us trobeu
en aquests moments?
Ara mateix
estem a Santiago de Compostela.
Mira,
ara acaba de parar
de tocar un gaitero
que hi ha per aquí,
potser d'aquí una estona
o se'n té una altra vegada.
Podem viure gairebé
com si estéssim amb tu.
Sí,
a la plaça
de l'Obrero.
Molt bé.
Meritxell,
això forma part
d'aquest projecte turístic
o no?
Ja ho heu acabat?
Ara mateix ja no.
Ara mateix ja no.
Ahir al vespre vam acabar.
Ara esteu per lliure ja, eh?
Sí.
Molt bé, molt bé.
Escolta'm,
explica'ns què és aquest projecte
que han format
algun sector empresarial
de la zona, no?
Format per establiments
de turisme rural,
agències de viatges,
restaurants
i fins i tot
empreses d'oci.
Com funciona tot això?
Bé,
doncs això
va ser iniciativa
d'una persona
que en un moment donat
va fer uns estudis
sobre
sobre medi natural,
sobre
pagues naturals,
etcètera,
i van parlar
del tema
de la discapacitat.
I aquesta persona
va tenir la sensibilitat
de pensar
que per què no
es podien fer
accessibles
visites
per a persones
sobretot cegues
per al tema
que la discapacitat física
ho veia
més complicada
en el sentit
que a vegades
s'han de fer
més coses
en funció
amb temes
d'infraestructures,
no?
I, bueno,
aquesta persona
va donar
la casualitat
que amb el temps
va treballar
per una
comunitat
de municipis
del que
seria
el Barbansa,
que és
el que
diguem-ne
com a marca
li hem posat
Arousa Norte,
no?
Que són
quatre municipis
que s'han
ajuntat
per a diverses coses,
no només
per a temes
de turisme,
sinó per a diversos
temes,
no?
Per a desenvolupament
local,
diguéssim.
I, bueno,
va fer aquesta proposta
i
d'intentar
impulsar,
doncs,
que el turisme
fos
més obert
a aquest tipus
de públic,
a aquest tipus
de públic
amb discapacitat
visual,
que hi podrien
pensar,
que podrien
fer formació
i tal,
i van començar
a parlar
amb gent
de cases
rurals,
com dius tu,
de restaurants,
de diferents
tipus
d'establiments
i va veure
que, home,
que al principi
hi havia una certa
por,
però que,
bueno,
que potser
si es feia
una formació
i se'n parlava
i tal,
doncs,
podien aconseguir
fer un producte
de qualitat,
no?
I, sí,
i els ajuntaments
van estar-hi
d'acord
a provar-ho,
van fer alguns
materials tipus
mapes amb relleu
de la zona,
tipus,
hi ha plafons,
per exemple,
hi ha un mirador,
el mirador de Corota,
que, doncs,
tens un perfil
amb relleu
del que es veu
des d'allà,
amb explicacions
en brall,
hi ha alguns museus,
per exemple,
el Centre Arqueològic
de Barbança,
que també té, doncs,
plafons
amb brall,
i si fan visites,
doncs,
on t'ensenyen,
on pots tocar
moltes coses,
d'objectes,
inclús,
reals,
no?,
que s'han trobat,
les excavacions,
i, bueno,
tota una sèrie
de coses,
doncs,
que van anar
implementant
per anar donant
opcions,
que els turistes
amb discapacitat visual
puguin fer aquest turisme
rural,
que a vegades,
no ho sé,
almenys jo,
com a usuària,
em costa més de fer,
sobretot per temes
de transport,
per temes més
que no saps massa
què pots fer,
si podràs anar
per la natura
tu sol,
fer segons
quines activitats,
aquí pots anar a veure
com es cultiva
el mejillón,
no?,
que t'ensenyen
les batees,
una sèrie de coses.
Clar,
el fet de,
i el titular,
no?,
és pioner a Espanya,
no sé si estàs d'acord
amb mi,
Meritxell,
que té un cert
toc a Gredols,
no?
Doncs,
hem perdut
la Meritxell Aymery,
que estàvem comentant
aquest producte turístic,
parlàvem de turisme
rural accessible,
pioner a l'estat espanyol,
doncs,
gràcies a la implicació
d'aquests sectors,
tant d'empreses
com del sector rural,
com d'ajuntaments,
per confeccionar recursos,
com, per exemple,
és aquest desenvolupament
de totes aquestes activitats
que ens explicava
la Meritxell Aymery,
que amb aquesta formació específica,
de fet,
un dels pilars
d'aquesta iniciativa
és precisament
la formació específica
en atenció
a persones amb discapacitat.
Meritxell,
tornem a tenir aquí?
Tornem.
Vinga,
doncs,
sembla que s'ha tallat.
Deia que té un cert toc agredol,
no si estàs d'acord amb mi,
el fet de denominar-ho
com a iniciativa pionera
a l'Estat.
Em refereixo a això que,
òbviament,
el toc dolç
és la iniciativa en si,
però aquest cert toc amarg,
no?,
de que, ostres,
si aquesta iniciativa
és pionera
és perquè fins ara
no s'ha treballat
en aquest sentit,
és a dir,
perquè encara hi ha
molta feina a fer.
Exacte,
i jo crec que això
és molt exportable.
No sé,
penso que
és simplement
una necessitat
que es pensi
que això és possible,
perquè tampoc no hi ha
tanta adaptació.
Això t'anava a preguntar,
és molta feina,
és a dir,
per les empreses,
pels sectors
que s'ho puguin
començar a plantejar,
realment és tanta feina,
és tan difícil?
Com a usuària,
com ho veus tu?
Jo crec que no,
jo crec que,
a veure,
aquí,
com et dic,
hi ha alguns plafons
amb ràll,
hi ha alguns mapes,
algunes coses amb relleu,
tal,
però sobretot,
nosaltres,
el que notàvem,
realment,
és que hi havia
la sensibilitat,
tothom estava molt obert,
o sigui,
tu anaves a la casa rural
i les senyores
de la casa rural
no tenien cap por
que pujessis
i baixessis a escales,
et deien,
t'esperem aquí,
això és la sala...
És un tema més
potser de sociabilitat,
de convivència,
de formació,
fins i tot.
Sí,
d'oqüent podem gaudir
les persones cegues
i sensibilitzar-les,
no?
A tot el que és,
a veure,
a tot l'entramat
de persones
que formaran part
dels projectes,
no?,
en realitat.
Així,
doncs,
com a usuària,
l'experiència
està totalment positiva,
entenem.
Sí,
totalment,
i de fet,
la veritat és que
és molt recomanable
perquè,
bueno,
pots fer moltes coses
relacionades amb la cultura,
la gastronomia,
la natura,
jo crec que això
es pot aplicar
a moltes zones,
jo què sé,
inclús,
no ho sé,
al Drata de l'Ebre,
per exemple,
també hi ha un ecomuseu
que és exclusiva,
es pot fer amb...
No sé,
aquí és el Mejillón,
però un altre lloc
pot ser el vi,
un altre lloc pot ser
una mica,
no?,
l'excusa,
no?
Vosaltres com a CIC
heu tingut ja
alguns contactes
o creus que la idea
podria ser exportable
a alguns indrets de Catalunya
com el que comentes,
com per exemple
el Delta de l'Ebre
o molts altres,
que realment es podria
exportar aquest projecte turístic?
Jo crec que sí
que es podria exportar,
de fet,
a veure,
nosaltres,
clar,
no fem contactes
en aquest sentit
de donar idees
a ningú ni res,
però sí que
com a usuaris
ho hem anat a provar,
per fer-me difusió
o si és que ens agradava
i tal.
I fins i tot
com a usuaris
podeu assessorar
si fes falta,
no?
Sí,
de fet,
ens va agradar molt
que ahir
l'últim que es va fer
va ser dedicar
tot una hora i pico
a que els diguéssim
què podíem millorar
i això està molt bé,
no?,
tenir aquesta possibilitat
de donar un feedback
i bé els dir,
doncs mireu,
això creiem que sí,
això creiem que no funciona tan bé
i ens agrada
que continuïn amb nosaltres
com a entitat
per poder donar
aquesta opinió,
no?
Doncs Meritxell,
que acabo de passar
unes bones vacances,
un bon turisme,
eh?,
que per la zona,
no deixis de provar
el pop a la galega
que realment,
realment està molt bo.
Meritxell i Mèric,
moltíssimes gràcies
per participar
per a tothom,
gràcies,
bon dia.
Doncs són aquestes peripècies,
aquestes aventures
que ens explicava
la Meritxell i Mèric
i tant que sí
per fomentar
i promocionar
aquest turisme accessible,
aquest és un projecte
que s'està donant a terme
a Corunya,
però vaja,
per què no exportar-ho
o importar-ho,
en aquest cas,
a la nostra demarcació,
per exemple,
és una idea.
Nosaltres ho deixem aquí,
tornarem el proper dilluns
a partir de les 11 del matí,
recordeu que el proper dilluns
ens visiten els companys
de la Fundació Privada Onada
amb aquesta col·laboració mensual
que realitzen amb nosaltres.
Ha estat un plaer,
gràcies per acompanyar-nos,
una salutació a la part tècnica
Lluís Comés
i que us ha parlat
el Miguel González.
Que vagi bé.