Tertúlia d'actualitat, edy-shows 10 d'octubre.
Tertúlia que avui compartim amb tres advocats.
D'una banda, l'Anna Bozalongo.
Anna, què tal, molt? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ens acompanya també el Xavier Escudé.
Xavier, què tal, bon dia?
Bon dia.
I el Ramon Sator. Ramon, bon dia.
Bon dia, Josep.
Avui parlem de l'àmbit judicial.
Avui parlem i en parlarem,
perquè feta dos quarts, entrevistem una advocada
que el torn d'ofici de Madrid l'any 2004
li va tocar defensar una de les inculpades
del cas, de fet, el cas sense precedents
i del més important que hi ha hagut a la història d'Espanya
de l'11M, els atentats terroristes al tren i al metro de Madrid
i que, ja ho sabeu, va cosa de 191 persones mortes,
més de 1.700 ferits.
I a mi li va tocar defensar,
ella es diu Mònica Penya Maeso,
li va tocar defensar a Carmen Maria Toro,
era de la trama coneguda com la trama asturiana.
En parlem després, cap a dos quarts d'11,
perquè vull pronunciar una conferència aquí a Tarragona,
a la seu del Col·legi d'Advocats,
però m'agradaria preguntar-vos d'entrada
com ho veieu, és a dir, que siguis advocat,
et toqui el torn d'ofici un cas com aquest,
amb la repercussió mediàtica que va tenir,
amb la importància, a més, de la rellevància
del cas en si.
No sé com esteu a encaixar, però...
O què li preguntaríeu?
El tema del torn d'ofici,
i veurem també els meus contors titulians,
a veure què opinen,
hi ha una cara i una creu, per mi.
La cara és que, gràcies al torn d'ofici,
molts advocats i companys nostres
tenen accés a assumptes importantíssims
que els suposa
templar les armes amb altres companys,
d'altres defenses,
amb una experiència excepcional.
I això significa que tenen l'oportunitat
d'estar en unes instàncies molt especials,
perquè són especials les instàncies aquestes,
i poder tindre el goig, el deure
i el patiment de fer alguna cosa
que segurament et dirà la nostra companya
quan faci aquí la xerrada a la ràdio,
que no compensa millor això econòmicament,
perquè són mils i mils,
bé, ara anem amb disquets, no?
Però són mils i mils de folis.
T'absorbeixen un munt, un munt de temps
que has de fer això.
Però et permet, et permet
tindre accés a uns casos excepcionals,
no cal que siguin tan excepcionals,
poden ser casos, doncs, importants
dintre del nostre territori de Tarragona, pot ser,
doncs assassinats, homicidis,
violacions, coses d'aquestes
que el llistó està molt amunt.
Tot i que el reglament del tort d'ofici
ja preveu que determinades peticions de penes
necessiten ja una certa experiència
de l'advocacia per poder-los portar,
doncs, significa que tens accés
a coses que normalment no et venen al teu despatx.
La part bona és aquesta,
que tu tens l'oportunitat aquesta.
La cara fosca, la contracara,
per mi, és que el que no pot ser
és que acabis la carrera de dret
i que et professionalitzis
essencialment que el teu 95%
o el 99%
de la teva activitat professional
sigui el tort d'ofici.
Perquè no generes confiança,
no et truquen a casa.
Per tant, aquesta institució romana,
que nosaltres diem,
i de intuïto persona,
que et venen perquè
algú els hi ha dit o ha vingut i tal,
i que tenen la teva confiança,
encara que aquell pleit et peti els morros,
això no existeix.
I llavors això ja és molt similar
a un funcionariat.
Si vols dedicar-te,
doncs, escolta,
doncs, fes fiscalia,
fes secretari de jutjat,
fes el que tu et sembli,
però penso que és un error
que la sortida professional
única exclusivament
sigui el tort d'ofici.
I llavors,
bé, doncs,
te toquen 50.000 coses,
no aquests temes punters
tan importants,
i que, bueno,
vas bullir l'olla,
però el teu nivell,
el teu nivell
hauria de ser un nivell
de superació,
i a més a més,
no pot ser que siguis
advocat de tort d'ofici
de totes les rames,
de la militar,
de la canònica,
per dir alguna cosa,
de contenciós administratiu,
de penal,
de civil,
escolta'm,
no som metges
de medicina general,
som quasi tots especialistes
en valgo, no?
De la canònica
en parlem després.
Ramon,
Bueno,
no puc estar més d'acord
amb el que ha dit el Xavier,
estic que ho subscric tot.
És evident
que això té una cara
i una creu,
com comentava ell.
Aquesta noia,
doncs,
evidentment,
en el moment
que va ser designada,
doncs,
li va caure el món
al damunt,
perquè no només
són mils de folis,
sinó que són mesos
de dedicació
pràcticament exclusiva
a un únic tema,
un únic tema
que no està remunerat
a preu de mercat,
està remunerat,
suposo que es devia fer
una valoració
a part,
per la dedicació
i suposo que
algun increment
de remuneració
devia tenir,
però clar,
evidentment,
no està remunerat.
Ara,
això li ha permès
a aquesta noia,
com deia el Xavier,
entrar en un procés
de màxima actualitat,
de màxim relleu
i que potser no va cobrar
en aquell moment
el que havia de cobrar,
però ara,
si inclús està fent conferències
per arreu de l'estat espanyol,
potser es pot recuperar econòmicament
i a part,
ha adquirit una notorietat
que pel fet
que és designada d'ofici,
pot explicar la seva vivència.
Això forma part també,
per tant,
una mica de la grandesa
del sistema,
que el propi sistema
convoqui
a persones
que potser
en un moment donat
no tindrien
aquesta crida,
no estarien al mercat
en un nivell
com per poder accedir
a aquest tipus de procediments,
però que,
per aquestes circumstàncies,
han pogut desenvolupar
aquesta tasca.
Això és molt important.
Respecte al que comentava el Xavier,
també,
del fet que això
ocupi una part important
de la ràtio
dels advocats,
jo penso absolutament el mateix.
Durant els últims anys,
abans de la crisi famosa,
doncs,
la veritat és que
s'havia professionalitzat bastant
el tema del torn d'ofici,
no?
S'havia incrementat molt
els assuntos d'ofici,
s'anava cada vegada
a pagar millor,
la Generalitat pagava millor,
pagava més puntual,
jo recordo que quan jo vaig començar
es pagaven dues vegades a l'any.
I, evidentment,
tu,
cobrant dues vegades a l'any,
inclús arreu,
es pensava que era una vegada a l'any,
cobrant una vegada a l'any,
tu has de tenir recursos propis.
És una ajuda.
És un extra.
No pots viure d'un pagament a l'any,
ni de dues a l'any.
S'ha passat a cobrar mensualment,
com si fos una nòmina,
i, evidentment,
és preocupant el fet
que hi pugui haver companys
que fan el 90 o el 95% d'això.
Vull dir,
és com una perversió del sistema.
el mercat crec que ha anat regulant una mica això també,
no?
Ara,
amb la crisi,
molts companys que s'havien donat de baixa
s'han tornat a apuntar,
els assuntos han disminuït,
i els ingressos han baixat.
De manera que crec que també avui en dia viure exclusivament el torn d'ofici,
crec que és difícil.
És difícil.
Anna.
Bé,
jo, de fet,
no faig torn d'ofici,
jo vaig començar,
com tots,
quan me vaig col·legiar ja fa uns quants anys,
i, de fet,
a mi el torn d'ofici,
des d'un punt de vista personal,
me va donar la creència
que no m'agradava el penal,
que no volia fer penal mai a la vida,
i, de fet,
me vaig esborrar molt aviat.
Em sembla que vaig fer dos assuntos,
el primer amb el senyor Jareño,
el coneixeu?
Don Fernando.
Don Fernando,
i que ja em va deixar ben clar...
I és, per cert,
qui és don Fernando?
Don Fernando Jareño,
va ser president de l'Audiència.
De l'Audiència de Raúl.
Va ser-ho, va ser-ho.
Sí, sí.
Però, bueno,
jo el vaig tindre a primera instància
i ja em va deixar molt clar que...
I no,
i, de fet,
a mi el torn d'ofici...
I, a més,
veig que el tenen molt difícil per començar-ho,
perquè ara tenen de fer un...
Ah, jo tinc la meva filla,
que he de començar,
i, bueno,
ja ho tenen de fer un màster,
o, si no,
acreditar tres anys d'experiència professional
en un despatx,
amb la qual cosa,
bueno,
estic molt d'acord amb vosaltres,
però quan arriben a fer el torn d'ofici,
vull dir,
sembla,
i penso que es mereixen guanyar,
i que els primers,
de fet,
els primers ingressos són per aquí,
eh?
I tots ho hem fet.
Sí, sí.
No és el cas de la noia
que després vindrà,
aquesta companya nostra,
però dic,
a vegades jo m'entristeixo
quan veig l'actuació
d'advocats a torn d'ofici,
o bé pels mitjans de comunicació social,
o bé,
inclús,
a la pròpia audiència de Tarragona,
quan s'ajutgen.
Recordo,
com,
que no és el cas, eh,
dic,
de la noia que vindrà,
per la mort de Déu,
però com
aquest advocat
tenia tots els micròfons,
totes les mitjans de televisió,
explicant, doncs,
que la innocència del seu client,
i, bueno,
tot aquest tema,
quan el seu client
estava en un quartet
allà al costat,
amb les forces de seguretat allà,
i al seu costat,
a més d'estar-hi el seu advocat
i donar-li ànims,
estava la Manolita
de Betània,
d'acord?
I dius,
hosti,
doncs has d'estar
al seu costat,
has de donar-li ànims,
i a vegades
molta gent
pel carrer et diuen,
però quins trons
teniu els advocats
que defenseu
causes
que al carrer
els apadregaríem,
no?
Jo sempre els dic,
escolta'm,
el codi penal
és un límit a la pena,
i per tant,
sigui o no sigui culpable,
l'advocat,
la seva feina
és que si no hi ha manera
de demostrar
la seva innocència,
que només
li apliquin allò,
és a dir,
amb l'islam,
12 foetades
o 200,
o tants anys
o tants dies,
per tant,
la feina de l'advocat
no tan sols
es limita
a proclamar
la seva innocència,
sinó a fer
de professional del dret,
i de mirar,
i de buscar
les atenuants,
i de buscar
les eximents
i de posar
aquell cas
en el seu lloc,
i això té
una responsabilitat
important,
però el que no pot ser,
ja ho veus,
amb el client,
i a més a més,
veus rodes
d'aquestes tertúlies
televisives,
i dius,
el que tingui
que dir un advocat
el que ha de dir
és el foro,
no aquí.
Bé,
perquè els mitjans
de comunicació
han entrat massa
en aquest tema,
i ara tant jutges
com molts advocats
són estrells,
van d'estrelles,
en comptes
d'anar
a la professional del dret.
A veure, sí,
el que passa
és el que comenta l'Anna,
s'ha pervertit
tant el sistema
que aquests
judicis paral·lels
són reals,
i en determinats
assumptes
penso que a vegades
també interessa
crear una opinió
pública
determinada.
Per recolzar una mica,
per recolzar
el que tu diràs
amb el...
Correcte,
intentar crear
un estat d'opinió
que sigui
d'acord
amb la teva línia
de defensa.
Si això no significa
desatendre
la tasca professional,
jo,
a mi em sembla bé.
Ara,
si això el que significa
és que tu vas a vendre't...
De vedet.
Vas a vendre't de vedet
pels platós,
i l'assumpte
el tens descuidat,
doncs és una altra cosa.
Per això és el que diu Ramon,
que a vegades
al tort ofici
toca defensar temes
que al carrer
estan llotjats,
eh?
Sí, sí,
sentenciats.
Difícilment defensables,
no?
Tot i que, clar,
són drets, no?
Són drets que s'han de tenir
molt percents, no?
La defensa,
de totes maneres,
no depèn de l'èxit,
de la mateixa.
La defensa,
per se,
és una actitud, no?
I llavors,
per molt que un assunto
estigui aparentment perdut,
això no vol dir mai
que no hagis de fer
tot el possible
per guanyar-lo
o per aminorar
la responsabilitat,
perquè, evidentment,
com deia el Xavier,
no tot és blanc o negre, no?
Hi ha molts tipus
de defensa,
hi ha defenses
digníssimes,
que del que es tracta
moltes vegades
davant d'una existència
de calaparador
de proves de càrrec,
doncs,
intentar aminorar
o introduir
atenuants
o circumstàncies
que puguin
donar una pena
més raonada
al fet en si, no?
I, per tant,
clar,
el que no podem fer
és dir,
home,
l'han enganxat
allà i tacat de sang
amb el gabinet a la mà,
vinga,
deixa'm-ho estar, no?
Ja,
que el condemni,
home,
no és això.
La nostra feina,
més enllà del resultat,
és procurar
que el sistema funcioni.
Hi ha una acció
majorídica,
que s'aplica molt
i es diu,
per justificar
la presència
de l'advocat
defensant
determinades causes
que serien
escandaloses
i així,
i és odia
el delito
però compadé
el delinqüent.
I l'advocat,
en aquest cas,
penso que
han d'estar
amb això.
Per això,
jo clamava
que no tan sols
l'advocat
ha d'estar
al costat,
també,
de la persona aquella,
que en aquell moment,
en el moment
en què entra,
que hi ha jurat
on hi ha jurat,
depèn del tipus de...
Estar sol,
està...
És com si
entreguis
en una plaça
de l'edat mitjana
a punt de justiciar-lo.
I l'advocat
està al teu costat.
I l'advocat
t'ha de donar
el suport psicològic,
moral
i, evidentment,
legal, no?
Per tant,
has d'estar preparat
no tan sols
per dominar
la temàtica
del dret
i, per tant,
ha de ser
un sostenidor,
ha de ser un sostén,
ha de ser un recolzament
per aquella persona
que tothom l'acusa,
que tothom el mira,
que tothom el filma,
que tothom vol prendre-li,
no?
La seva paraula
per comprometre.
Potser,
en comptes d'atacar
a l'advocat
que fa el tort d'ofici,
s'hauria d'atacar
al sistema
del tort d'ofici per ser.
Perquè jo,
ja ho he dit
de començament,
que no ho faig,
però per el que estic sentint
els companys,
es paga malament.
Jo,
quan vaig començar
fa molts anys,
jo feia
el que era
l'assistencia
al detenido,
que ara em sembla
que va lligat,
no?
En aquell moment
no hi anava lligada
i jo cobrava
el juny
de l'any següent.
És a dir,
passava un any i mig
des que jo havia fet
la primera assistència
al detingut.
Òbviament,
no podia viure d'això.
Però,
i a lo millor,
això és el que fa
que els companys
que fan el tort d'ofici
no li dediquin
tota l'atenció
que deurien
dedicar-li.
Perquè cobren
tard,
de mal i nunca.
No,
però ara no es cobra tard.
Es cobra cada mes.
Però es cobra bé?
Es cobra...
Bueno,
això és relatiu,
depèn del que li demanis.
Jo,
el plantejament
que he fet sempre
és,
inicialment,
era un mitjà
d'aprenentatge,
un complement
que et permet,
com deia el Xavier,
moure't amb uns nivells
que potser no d'allò,
tenir un contacte
amb la realitat,
perquè la nostra especialitat
també a vegades
ens perjudica,
no?
Tarragona tampoc és una plaça
tan gran
com perquè puguem dir
d'això no ho faig,
no?
I llavors,
a vegades,
no sé,
per exemple,
temes de violència domèstica
que,
bueno,
te n'arriben al despatx
de forma privada,
però no te n'arriben tants,
no?
I el torn d'ofici
ha fet
que,
doncs,
que en fessis molts d'ofici
i el dia que te n'arribava
un de privat,
doncs ja tinguessis,
estessis una mica foguejat
amb això,
no?
Llavors,
clar,
si amb això li apliques
el criteri
mercantilista
de que jo,
les meves hores valen tant
i jo tinc no sé què
i tal i qual,
doncs,
si ho mires d'aquesta manera
està molt pagat,
però és que jo penso
que no s'ha de mirar
d'aquesta manera,
s'ha de mirar
que és un dret constitucional,
estem col·laborant
els col·legis professionals
i els col·legiats
de forma voluntària
a donar aquest servei,
és un servei
que es dona
a persones
en principi necessitades,
jo penso que no,
no,
no han de fer números,
és una,
no vull dir
la paraula gratificació,
però és un complement.
Però la gent
al carrer es queixa,
eh?
De que moltes vegades
a l'advocat d'ofici
no li dona ni l'atenció
ni els coneixements necessaris
i és una mica
omplir l'expedient.
I potser el correcte seria
una dedicació,
és a dir,
advocats que es dediquessin
al torn d'ofici,
eh?
El contrari
a el que has dit tu,
però...
Per cert,
la frase,
la coneguda frase
fet d'advocat del diable
no ve d'aquí,
ve de les beatificacions,
de les canonitzacions.
Ui!
Ah, sí?
No, no, sí,
sí,
és una frase que
era de fet el promotor de la fe,
la persona que
en aquests processos
de beatificació
o canonització
de l'Església Catòlica
buscava les dificultats,
les objeccions,
perquè aquells
que s'havien de beatificar
no fossin beatificats,
ve d'aquí.
Ho dic perquè també
també també
cap de setmana
de beatificacions.
Diumenge,
l'Anna,
per cert,
faig de voluntaris,
com hem de dir abans,
no?
Són 300 voluntaris
que hi haurà
al voltant d'aquestes
beatificacions
que plegaran
més de 20.000 persones.
Sí,
em sembla que
hi vindran menys
del que s'esperava
en un principi,
però, bueno,
sí, sí,
jo ho faig de voluntària.
Estic des de les 7 del matí
a la laboral
esperant a rebre
els assistents.
En concret,
m'ha tocat
estar al costat
de familiars,
vull dir,
el sector
que hi seran
els familiars
dels beatificats
i, bueno,
és un tema
que ho faig
amb molt de carinyo,
sí, sí.
No, no,
s'hi està molt bé.
Tot i que tinc aquí
companys que no...
No, no, no.
Jo penso que és un tema...
La teva col·laboració
amb un acte,
penso que sempre
que sigui altruista
és incumiable
i, per tant,
felicitar-te
perquè a la gent
hi hagi
una col·laboració
ciutadana
amb un tema.
Altra cosa
és que és un tema
bastant polèmic.
Bé,
i cadascú té
la seva sensibilitat.
Jo penso que,
clar,
de la mateixa manera
que jo cada vegada
que passava per davant
o passo per davant
de llibreries
i veig llibres
que encara estan parlant
de l'autobús
de la mort,
el no sé què,
el brigadista,
mare de Déu,
conscientíssima,
però que no ho superarem mai,
això.
Però que el nostre subconscient
que està estigmatitzat,
no?
Jo,
a mi m'hauria agradat
personalment,
perquè això és una opinió
molt subjectiva
i molt personal,
que aquesta cerimònia
es fes
per fer-se a Roma,
no aquí.
Jo penso que això
ha sigut instrumentalitzat,
aquest és el meu criteri,
no tinc bases
per poder acreditar-ho,
però jo crec
que és un acte
molt promogut
i molt instrumentalitzat
des de la Conferència Episcopal
a l'Espanyola,
que de fet
ha vingut aquí
a Tarragona,
ho està muntant
des d'allí,
tímidament
la cabisbat
nostre
ha mirat
de fer
aquest difícil
equilibri
vaticanista,
que s'ha jut
que una semane abans
ha fet
unes jornades
o ha fet
una jornada
en memòria
de Vidal i Barraquer,
perquè Vidal i Barraquer
hem de recordar
que va ser el contrapunt,
no va voler firmar
la carta, etcètera, no?
Per aquest equilibri,
per això ho va fer
no ho va fer
l'Episcopal.
Penso que a l'Episcopal
a l'Espanyola
li queden dos telediaris
amb aquest papa que tenim
i per allò que he anat digint.
I aquest és l'últim
i no vull que em critiqueu,
però és l'últim
aquí a Tarragona
serà l'últim espectacle
de nazional
nazional
catolicisme.
Aquí s'ha acabat, això.
I lamento
que això no es fes a Roma,
perquè qui vulgui
que vagi arreu.
Fins ara s'ha fet a Roma, no?
I clar, aquí hi ha...
Jo no dic que no tinguin dret, eh?
Cuidado que...
I és un acte...
Diuen, no, no, no,
és que és un acte de fer.
És que és un acte eclesiàstic.
Sí, però
jo crec que és inoportú.
És extemporani?
Penseu que des del 39
al 45
i més endavant,
cada ratet,
però cada ratet,
al començament de la Rambla
es feia...
es celebraven
misses de campanya
amb tropa
formada
i bioneta calada, eh?
i es celebraven
aquestes misses
en honor
de los caídos
por Dios y por España
presentes.
Ah, estem a 2013.
La caravana aquesta
de la mort,
el brigadista
intel·ligent,
tot això...
Xec,
deixem-ho estar, no?
I ara resulta
que estàvem vestits
amb sotanes.
Jo no vull treure
cap ni un dels mèrits
que puguin tindre,
que ja els hi han donat,
no?
Però inclús
pels seus familiars.
Mira,
jo he arribat a la conclusió
que si hagués tingut un tiet
que hagués sigut Oxit,
que es diu així,
per qüestió de religió
dintre de l'iglès,
jo no hi aniria.
Perquè el meu tiet
segur que estaria al cel.
Si està al cel,
què he d'anar a fer ara aquí?
Amb el Rucu Varela,
amb el...
Xec,
què és això?
No.
Bueno,
aquesta és la meva opinió
i evidentment aquest dia
jo no aniré,
la meva dona s'hi anirà
i serà col·laboradora
també de l'Anna.
Per tant,
vull dir,
hi ha l'elasticitat
i la flexió...
i de totes maneres
per què ho hem de polititzar tot?
Per què ho hem de polititzar tot?
Ja que diu que tot és política,
en definitiva.
Sovint es diu
que tot és política,
en definitiva.
O nosaltres volem que ho sigui.
O en fi,
el sistema és el que és.
Si estigués a Roma,
mira,
no seria política.
Seria política vaticana
o seria política religiosa.
Però a Tarragona
un desembarc d'aquesta magnitud.
I per què no mirem
al costat positiu?
Tota aquesta gent aquí
vindran i ompliran els hotels,
ompliran els restaurants,
ompliran els carrers,
coneixeran Tarragona,
perquè hem de mirar sempre
al lado negatiu
i hem d'anar sempre a lo...
Te'n recordes?
De Cruyff?
No,
qui era aquell?
No sé.
Vengau.
tot positiu
o negatiu?
Tot positiu o negatiu?
Ja està,
és el mateix.
Al revés,
sempre negatiu.
Bueno,
pues nosotros siempre positivo,
nunca negatiu.
Aquesta ha sigut
la meva pinzellada personal
i que evidentment
no té per què ser compartida
per ningú, eh?
No,
jo no la comparteixo.
No,
no,
ja ho imagino.
A veure,
jo no tinc massa informació,
no estic posat,
la veritat és que he viscut
tots aquests últims dies
bastant àllà,
i ara,
llegint el diari,
m'he adonat que és aquest cap de setmana
perquè ni ho sabia.
De totes maneres,
m'atrau la dialèctica del Javier,
però,
però bueno,
és infundat,
o sigui,
no tinc coneixements
per poder opinar
perquè ben bé
no sé exactament
en què consisteix
aquesta verificació
i no crec que sigui adequat
que emeti una valoració.
Avui,
d'altra banda,
m'ha explicat també
que ja sabeu,
aquest procés
a Catalunya Caixa,
ens han explicat
que el pes de Catalunya Caixa
farà calero
a Catalunya Banc
que sigui menys agressiu
pel territori,
menys agressiu pel territori,
tot i que també
ja es comença a parlar
de tancament d'oficines,
d'aquest procés de regulació
que finalment
afectarà 2.153 persones,
que ja t'està dit,
2.153,
tot i que havia de ser més,
2.450,
i s'ha arribat
a un acord
negociant
la reducció
d'acord definitiu
després de 24 hores
de reunió,
que passa per indemnitzacions
de 30 dies per any
treballat
amb un límit
de 22 mensualitats
en lloc de prejubilacions.
darrere d'això,
aquestes 2.153 famílies
que ara tenen feina
però que d'aquí potser
alguns mesos
no en tindran.
De fet,
amb caràcter,
hem de dir
que és menys agressiu
el territori de Tarragona
perquè ja ho va ser
molt agressiu
quan va ser
la fusió
amb Manresa
i en Catalunya Caixa.
amb la qual cosa
ara ja hi havia
poca cosa
que rascar
amb el que és
Tarragona
de Capitat.
De totes maneres
jo vaig treballar
a Caixa Tarragona
i de fet
els meus companys
me diuen
quina sort vas tindre
i la dona del Ramon
també va ser
companya meva
i també va sortir
molt...
En el moment adequat.
En el moment adequat.
Bueno,
mai se sap això,
les circumstàncies
són les que són.
De totes maneres
jo pateixo molt
per els meus companys
i penso que són
moltes famílies
i gent jove
perquè ara de fet
han canviat els criteris
abans era la gent gran
la que hauria de marxar
que en definitiva
en teoria
és la que té
la vida més
més acomodada
o té la vida més solucionada
i ara són els joves
els que tornen
una altra vegada
a patir
amb les seves cars
el tema de la crisi.
I de fet
a partir de 50 anys
el que els donen
és o reducció de jornada
el 50%
o una baixa
o una excedència
de 3 anys
remunerada
amb 12.000 euros
a l'any
em sembla que era
i els altres
i a més
els que ens queden
el 15%
de reducció
de salari
vull dir
bueno
és que no podem dir res més
perquè fa quatre dies
va passar el mateix
en Bankia
i anem engrossant
la llista de parats.
Sí, però Anna
però mira
jo el que veig
és que hi ha un contrast
tan bestial
ara
se reuneix
la patronal
amb els treballadors
per mirar
de minimitzar
l'impacte
la patronal
el que li interessa
és minimitzar costos
per tindre
no tantes perles
no tantes perles
però per altra banda
pregunto
i per què no
i per què no es va negociar
amb els treballadors
les indemnitzacions
milionàries
dels pocos
soltes
d'irresponsables
i res
irresponsables
irresponsables
de la situació actual
moralment irresponsables
que a més a més
en plena crisi
en plena crisi
i se'n van
i tenen els sants trons
de poder anar
quan els crida
el Parlament de Catalunya
i se n'enriuen
se n'enfoten
de tot
el Rafael Gené
inclús crec que es va negar
en seu parlamentària
a manifestar el seu sou
clar
i llavors
vostè tornarà
aquests diners
que aquests diners
a la millor
d'aquesta plantilla
de 2.500 i tal
podem reduir
no, no, no
ells van pactar
ells van fer
privatament
es van posar
que era immoral
perquè ja veiem
per on t'estaven
quan hi veia
una fusió
els dos consells
d'administració
de les dues
organitzacions fusionades
es posaven d'acord
això sí
jo tindré una pensió
d'un millor de 200
tu tindràs
de 3
tu de 4
i després
aquesta gent
se'n renta en les mans
i marxa
i clar
i tu mires
responsables
o irresponsables
d'aquests
mires el senyor
Narcís Serra
que el tic
aquest als ulls
els tenia
quan era ja
ministre
li dius
no, no
té els mateixos tics
no són nervis
d'ara
i no tenia
ni idea
i ella ha reconegut
que tots els membres
del seu consell
d'administració
no tenien
la més remota idea
de què anava
i els sindicats
estan fins baix
estaven allà
tots firmaven
tots cobraven
les dietes
i tothom
marxava corrents
i els sindicats
això jo penso
que de la mateixa manera
diria
oh Espanya
tindria que demanar perdó
l'Iglésia
hauria de demanar perdó
els sindicats
tindrien que demanar perdó
els treballadors
de dir la poca sultada
que mentre jo tenia
aquí
una ensiamada
tu ara et quedaràs
sense enllà
però tindria temps
de parlar dels aires
d'Andalusia
inclús la negociació
aquesta
jo no hi entenc massa
i ho veig des de fora
però a mi m'ha donat
la sensació
de ser un teatre
de tenir
de tenir ja
inicialment
allò que a vegades
fem nosaltres
de tenir
un marge
i fer veure
i fer veure
que negociem
i aquí
17 hores
jo quan els vei veure
que sortien de la seu
la veritat és que sortien
inclús els
els agents sindicals
sortien
ben posats
o sigui
frescos
sí
no donava la sensació
d'una lluita
aferrissada
per aconseguir drets
sembla que
ja tinguin pactat
inicialment
els 30 dies
mira
jo te'n donaré 20
fem aquí dos mesos
de mogudes
i tu no entres
en la terna
i al final
fiquem els 30
i aquí
se fiquem la medalla
jo hi s'ha dit
i tu has aconseguit
no ho sé
però tu has parlat
de la perversió del sistema
imagina't
com més treballadors
puguem fer fora
més atractiu serem
per vendre
per vendre
Ramon Sator
Xavier Escudé
en la Voz Alongo
gràcies
a tu
moltes gràcies
moltes gràcies
ini i f applies
a tu
mü
fi