Després de conversar amb el mercadisbe de Tarragona,
Jaume Pujol, com a Santiana des de Madrid,
obrim la tertúlia d'actualitat d'aquest dijous a 14 de març.
Ens saludem els contartulis, ens acompanyen els advocats Anna Bozalongo.
Anna, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
També Gévia Escudé, advocat també, Gévia, molt dia.
Bon dia.
I avui estrenem un tertulià, que és l'aparellador Enric Casanovas.
Enric, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut, primera vegada, espero que no sigui l'última, que puguem repetir.
Avui, no sé, han vist algun diari, avui?
Ho han vist?
Bueno, jo he fet una mirada al diari de Tarragona.
i em sembla que, de totes formes, els diaris, la primera pàgina,
deuen estar totes igual, no?
Sí, sí, tothom, tothom.
Contaminades.
És un tema avui que està apareixent a tots els mitjans de comunicació, a tot arreu.
També per les xarxes socials, tothom parla del nou papa de Roma,
de Jorge Mario Bergoglio.
Ara en parlaven, de fet, amb l'arcabisbe Jaume Pujol,
i que dèiem que somia a Geratis i que, per què no,
que ell se'n va a Roma, que té ja vol demanat per anar a Roma,
i que li demanarà que s'hi pot venir, doncs, per les verificacions que faran en octubre a la ciutat,
una de les verificacions més multidonàries que es viuran en molts anys.
Què en pensen, a tot plegat? No sé si han seguit el tema, la proclamació,
vam veure la fomata blanca...
Sí, mira, jo, si em permets, inicio aquesta tertúlia.
Dos coses volia dir.
Una, que, bé, hi haurà detractors, hi haurà gent, doncs,
fervorosament admiradora del tema,
però he de dir que des del punt de vista d'espectacle televisiu,
un deu, un deu.
És un dels espectacles.
Estem a 2013, en una plena era, doncs, anem a dir, d'informàtica,
de rapidesa i tal, i tot aquest misteri,
tota aquesta litúrgia, els llums encèsos, la cortina tancada,
que si es mou la cortina, que si surt, que no...
Des del punt de vista d'espectacle litúrgic i de cerimònia,
jo penso que els Òscars se queden molt, molt petits, eh?
Un deu.
En quant a l'elecció, bé, doncs, mira,
doncs tenim un Sant Pare, que jo crec que serà diferent,
serà diferent i serà un referent, jo penso,
un abans i un després de l'Iglésia.
Una cosa és ser un bon Sant Pare,
i l'altre és un Sant Pare bo, és diferent.
Penso que el que ha marxat, l'Emèrit, el que ja s'ha retirat,
era una persona molt estudiosa, molt teòloga, molt devota,
però que potser li mancava la gestió,
la gestió de programes,
i vam veure últimament que hi havia rifirràfis vaticans,
i penso que això se li escapava.
Jo recordo una anècdota que parlaven de Joan XXIII,
que diu que patia molt dels peus,
i que va demanar, per favor, als seus assessors
que li diguessin un bon sabater.
I li van dir, sí, coneixem el Giuseppo, sí,
oh, aquest home, és un home molt sant,
que resa molt, que va cada dia a missa,
i va dir, no, no, no, escolti, jo no vull,
jo vull un bon sabater, encara que ve l'esfemi,
però que em posi unes sabates que no em facin mal els peus.
I aquesta és una mica la diferència,
jo penso que aquest, el Sant Pare Nou, Francescus,
és un Sant Pare que crec que és més rector de la parròquia,
és més proper a la gent,
és un home més proper a Joan XXIII, en aquest sentit,
i que pot donar un missatge d'austeritat, és jesuïta,
i que, a més a més, jo estic convençut que...
M'ha acabat de convèncer en el sentit que a Argentina
em sembla que no ha agradat gens aquest nomenament.
Per tant, anem bé, anem bé.
A part, li agrada molt utilitzar el transport públic,
doncs explica avui el transport públic,
està en contacte amb la gent del poble, en definitiva.
Anna?
Ara no ho podrà fer, això, eh?
Bé, jo estic contenta, com a catòlica estic molt contenta,
em sembla que serà un bon pare, un bon sant pare,
jo penso que serà un bon sant pare i un sant pare bo.
O això, almenys, és el que jo espero.
Les dues coses.
Les dues coses, sí.
Això és el que jo espero.
No el conec, la veritat és que l'acabo de conèixer ara,
el que han dit els mitjans de comunicació,
però jo, si més no, espero que sigui un amalgama,
un mix entre el que va ser el pare Juan Pablo II i Benedicto XVI.
És a dir, Juan Pablo II va ser una persona molt propera a la gent,
es va guanyar, tenia una empatia especial amb el jovent,
es va veure en totes les reunions que va fer els moviments juvenils,
i Benedicto XVI va ser un sant pare molt teòleg, com ha dit el Xavier,
era un estudiós, i penso que el seu mandat no ha estat fàcil,
ha tingut que bregar amb molts problemes de la Iglesia,
parlem de la pederàstia, parlem del tema del banc Ambrosià,
penso que ha tingut molts frents oberts i, a més, molt complicats,
i en una època del món en general molt difícil,
amb la qual cosa penso que si està proper a Juan Pablo II i a Benedicto XVI,
anem molt bé, i m'agrada.
Bé, seré breu, la meva opinió al respecte,
he estat molt d'acord amb el Xavier.
Hi ha un entorn arquitectònic de escenografia
del que representa un canvi de papa que és impressionant,
l'entorn arquitectònic és espectacular,
forma part d'aquesta escenografia del poder de l'Església,
i el segon tema, que va lligat amb el que representa l'Església catòlica,
jo entenc que es troba en una situació actualment,
creuament de camins o de presa de decisions de futur,
que entenc que una component que la decisió de que el nou papa sigui argentí,
penso, i ho vaig comentar l'altre dia amb alguns amics,
dic que jo crec que serà, diguéssim, de l'entorn llatinoamericà,
penso que és també quasi potser una decisió inclús pensada i meditada
entre tots els que l'han votat, que el gran pes o un dels pesos importants
de l'Església catòlica es troba a Llatinoamèrica.
Hernando Cadella, el Xavier, de fet, ha estat la primera fumata blanca
que ha corregut per les xarxes socials, pel Twitter, per Facebook,
per xarxes socials, que això hi ha un canvi baix de paradigma
que no té res a veure fa alguns anys,
perquè ho hem sabut pràcticament a l'instant per les televisions
que estaven en directe, molts canals, però també a través de xarxes socials,
amb comentaris, a més a més, i amb tota la informació, diguem,
a totes les parts.
Volen seguir parlant del papa? Perquè, de fet, ara Jaume Pujol ens ha dit això,
que seria un somni fer realitat, que ell li farà saber
que farà la gran beatificació aquí a Tarragona a l'octubre
i que li farà saber, i que seria un somni fer realitat
que pogués venir a la ciutat.
Si m'imaginen que vingués a la ciutat a anar com a propera
als amics de la catedral, això seria un gran què, no?
Home, ja, ja, ja. Evidentment seria una...
A part d'un espectacle, seria també un event importantíssim per Tarragona.
Tarragona s'ha de saber vendre.
Tarragona, des del punt de vista eclesiàstic,
turístic, històric, de tot.
Econòmic, sobretot econòmic,
que hem de tindre aquí lideratge, si aquí ve, qui sigui.
Si encara que vingués, el general Prim, tu, benvingut.
Si ve el Sant Pare, sí, sí,
me'n refereixo a qualsevol personatge que pugui tindre,
Tarragona s'ha de saber vendre.
Jo penso que no, no, no...
I Tarragona és la tarragonense, eh?
Escolta'm, i des del punt de vista religiós.
La tarragonense arribava com l'imperi romà.
A mi com a persona, individualment,
o sigui, per mi sí que seria un somni fet realitat.
De totes maneres, jo estic una mica en contra
del que ha dit el Xavier,
en el sentit que la parafernàlia,
l'espectacle, realment és un espectacle,
però no l'hem de prendre tampoc com a espectacle com a tal,
sinó com a simbolisme.
L'Església està plena de simbolismes,
és a dir, no hem de...
Espectacle, sí, però és que sempre s'ha fet així,
vull dir, la fumata blanca, la bem-muss-papan,
la cortina tancada, una mica el misteri,
però això és el simbolisme.
Quan anem a...
La missa ja és un simbolisme, està plena de simbolismes.
La religió està plena de simbolismes,
però tota la vida està plena de simbolismes.
Amb la qual cosa, no frivolitzem
en el sentit que és un espectacle,
sinó que és uns símbols
que estan dintre del codi canònic,
a més, vull dir que...
I és així, no?
I amb la qual cosa, jo no...
Per mi no ha sigut un espectacle,
per mi ha sigut un símbol
del que representava
el nomenar un nou Sant Pare,
i realment jo estic molt contenta.
Ahir, quan vaig arribar a treballar
i me vaig enterar,
perquè com que treballant
no vaig poder entrar a Facebook
ni a cap lloc,
vaig estar molt contenta.
I a més, que sigui argentí,
estic encara més contenta,
perquè a més he sentit
que és molt proper a Espanya.
Va estudiar una part de la seva formació,
ha estat alcalà de Nares,
amb la qual cosa...
Bueno, suposo que tindrà una carència
cap a Espanya.
No, no, Joana no ho deia com una crítica,
ho deia, la litúrgia és la litúrgia.
I mira, Montaigne ja deia,
amb els seus tractats,
que li va sobtar moltíssim
en un viatge que va fer
des de París a Roma,
en aquella època, l'any 1500,
que diferenciava,
li va cridar l'atenció
que a Roma hi havia cerimònia
i que als altres llocs hi havia devoció.
Són dues coses diferents.
I evidentment, no, no,
jo ho he dit que la litúrgia,
l'espectacle que han fet
és subliminal.
No ho deia com una crítica,
ho deia perquè...
Però és que l'han fet sempre,
és que sempre ha estat així, eh?
Sempre ha estat així.
Sí, sí, sí.
Jo, per Matreu,
com a tècnic,
hi ha una anècdota divertida
que crec que...
I que cami una mica d'òrbita d'en Foc.
Surt aquesta imatge
tan vista per tothom,
doncs, de la fumata i la gavina,
primer la fumata negra,
i és molt curiós veure
que fins i tot l'últim detall
està pensat a la capilla
i s'extinem a la coberta,
fins i tot al costat de la Xemeneia
es veuen unes rajoles planes
que és perquè puguin passar caminant
i fer manteniment
i poder, doncs, fer totes les operacions
que es tenen que fer
en aquestes situacions.
I és una situació, doncs,
que, bueno,
potser per la feina
o per la manera de veure les coses
o quan veus un edifici
per deformació professional,
doncs, em vaig fixar en aquest detall
i em va resultar, doncs,
escolta, realment està tot pensat.
Fins i tot això, no?
Fins i tot això.
Correcte.
L'Enric és arquitecte tècnic,
que ja està...
Clar, que les combina amb la seva òptica.
Hi ha un tema avui
que passa pel Tribunal Europeu
per Estrasburg,
que no és un tema menor,
perquè, de fet,
tot i que decideix Europa,
podria aturar molts desnonaments
a nivell de l'Estat.
Hi ha gran expectació
per saber què passa
en aquesta sentència,
que avui diusos
no es farà públic
al Tribunal de Justícia
de la Unió Europea,
i que, en gairebé
tota seguretat,
segons es diuen,
posarien evidència
que a l'Estat espanyol
s'han fet desnonaments
a moltes persones
amb una llei
que no dona cap dret
als afectats.
Com ho veuen?
Anna,
avui tenim dos advocats.
A veure,
la llei és la llei,
hi ha una acció majorírica
que diu,
no,
l'ex dura l'ex,
no?
Sex l'ex.
La llei és dura,
però és la llei.
Evidentment,
clar,
s'ha de dotar,
és un equilibri diferent.
Ara ens ho veiem
el 2013,
en el moment
en què vivim,
i veiem que era,
aquesta llei
podria ser injusta.
però sense arribar
al moment
d'esplendor
econòmic,
evidentment,
hi havia
unes entitats bancàries
disposades a donar
diners,
però a canvi
d'unes garanties,
i les garanties
eren inclús
de tornar
a rebre
allò
que se li havia donat
amb garantia
i que
l'usuari
o consumidor
no era capaç
de poder-ho tornar.
Evidentment,
jo crec que
ni caixa
ni faixa.
penso que hi ha
d'haver-hi
uns mecanismes
europeus,
si és que
nacionalment
o estatalment
no som capaços
de buscar
nosaltres mateixos,
els nostres legisladors,
no som capaços
de poder adoptar
mesures
ràpides,
equilibradores
dels interessos
en joc.
Ara,
evidentment,
ara hem d'estar mirant
com també la fumata blanca
d'Estrasburg,
a veure què ens diuen allà,
però,
evidentment,
l'altre dia
el senyor
Mariano Rajoy,
que, evidentment,
a mi jo no li tinc
moltes simpaties
personals,
però això
és a banda,
ha fet unes manifestacions
dient,
escolti'm,
si nosaltres ara
estem,
canviem la llei
i diem
que simplement
el senyor
que no pot pagar,
doncs,
tornant el que
se li ha deixat
ja ha acabat,
trenquem el sistema
essencial bancari.
No hi haurà
cap entitat bancària
que vulgui
donar un duro
amb la qual
fem la pirula
a tots dos,
trenquem el tamboret.
Per tant,
jo penso que
més que mirar
la formata
aquesta
d'Europa
que ja està bé
que es marquin
uns camins,
penso que hi ha d'haver
el legislador
ha de ser capaç
de poder buscar
mesures,
de dir que aquest senyor
que no pot portar
automàticament,
doncs,
hi haurà d'haver
uns mecanismes
en forma de
lloguer,
del que sigui necessari,
de manera que
la gent no vagi
al carrer.
La gent no pot
anar al carrer
en un moment
en què hi ha
una crisi tan brutal
i que,
a més a més,
no hi ha
un equilibri,
els polítics
no s'han baixat
el sou,
no s'han baixat
el sou,
hi ha d'haver
una presa
de possessió
de la realitat
social
que busqui
un equilibri.
Jo penso que aquí,
més que mirar Estrasburg,
hem de mirar
el nostre legislador
que fa
un test,
perquè
les entitats
estatals
han donat
un munt de diners
a fons perdut,
la majoria
a fons perdut,
que els hem de pagar
tots nosaltres
de la nostra butxaca
i no ha servit
per res.
Bé,
doncs,
si el mateix Estat,
i amb això l'Anna
no sé què ho opinarà,
més a dir,
doni'm un llistat
de tots els morosos
de vostè,
li pago jo
i ara jo
em subrogo
com a Hisenda
amb aquests senyors
i ja arribaré
amb un pacte amb ells,
automàticament
aquests diners
haurien d'entrar al banc.
Aquests diners
que entraven al banc
haurien sortit
per donar
préstecs
i això no ha sigut així
i aquest senyor
que està al carrer
ja no estaria al carrer.
Què ha passat?
Que els bancs
amb aquests diners
que n'han fet?
Deute de l'Estat.
I on són ara
aquests diners?
A cap lloc.
Hem llançat els diners.
Més que mirar
a Estrasburg
hem de mirar
amb la incapacitat
o la capacitat
dels regissadors nostres.
Anna.
A veure,
jo penso que aquí
hi ha moltes coses
barrejades.
D'una banda,
jo penso que la llei
és la que...
és la que és.
Com ha dit el Xavier,
en el moment
que tu demanes
un préstec
te posen unes garanties,
estàs d'acord,
vull dir,
és un contracte mútuo,
tots els contractants
estan d'acord,
ho signen
i tu poses
com és un dret real,
poses com a garantia
el pis hipotecat.
No qual cosa,
és cert
que hi ha hagut
una època
amb molt d'abonança
i que s'han fet
unes peritacions
molt a l'alça
respecte
a el que era
aquell bé.
en aquell moment,
les peritacions
són molt inferiors,
amb la qual cosa,
moltes vegades,
resulta que
encara deus més
del que t'han donat
perquè,
tot i que has estat
pagant,
i donant el pis
no arribes.
Això,
per una banda,
el tema legal
és el que és,
el tema financer
és el que és,
però la realitat social
és altra.
Quan la gent
va contractar
les hipoteques,
tenia una situació
laboral
que no és la mateixa
que té ara.
Amb la qual cosa,
en aquell moment,
la seva capacitat
d'audondament
era correcta,
el banc
li va donar
el préstec,
va comprar el pis
i ara
la seva capacitat
és o zero
o menys zero,
vull dir,
el que no ha perdut
un a la fenya
l'han perdut els dos.
Era impensable,
això per això.
Això fa 10 anys,
jo treballava,
jo estava
en un centre hipotecari,
en una caixa
en aquell moment
i s'estaven donant
i jo en aquell moment
ja pensava
que s'estaven donant
unes hipoteques
molt,
en quantitat,
molt per sobre
del que valia el pis.
S'estava pagant
el 100%
amb una paritació
del 80%,
en realitat,
la realitat era
que s'estava donant
el 100%
del valor del pis
més les despeses
d'hipoteca
i de registre
i a lo millor
les despeses
d'una visa
o d'un préstec hipotecari
que tenies per allà penjant.
Això va ser
la realitat
de fa
8-10 anys
amb la qual cosa
ara ens trobem
que aquesta gent
tenia un pis
peritat
molt per sobre
del que li periten ara,
que és
que no pot ser
que la gent
estigui al carrer
i que estigui demanant
al carrer
i que veigis
a la televisió
dient
soc llicenciat
fa dos anys
tenia un pis
i tenia una família
i ara no tinc res
més que
un bocinet
al costat
de l'altre
sota el pont.
és molt greu
és dramàtic
però clar
fa 10 anys
la gent
va comprar pisos
però s'ha de buscar
mesures
correctores
i l'adhesió
en pagament
no és la mesura
no és la mesura
perquè les entitats
financeres
no són
immobiliàries
és que no ho són
i ara
s'estan convertint
en immobiliàries
i no donen hipoteques
si no és per comprar
un pis
dels que ells
s'han adjudicat.
Molt d'acord
amb el que diuen
els dos
tortulians
jo voldria afegir
també
al voltant
d'aquest aspecte
que
evidentment
la casta política
ja no sé
si és la classe política
té que prendre decisions
que per això
doncs
estan governant
aquest país
i en matèria
d'habitatge
estem arribant
a una situació
en què es pot donar
la paradoxa
que estiguin
els pisos
botjoles
i al carrer
és a dir
hi ha un patrimoni
immobiliari
que
està buit
que alguna cosa
es té a fer
aquí cal prendre decisions
qui les tingui que prendre
són molt complexes
evidentment
el JV ho comentava
es pot desmuntar
el sistema bancari
segons quines decisions
es prenguin
però
anant inclús
un pas més enllà
és a dir
entenc
que s'ha acabat
una etapa
en la que
lligàvem
gossos amb llangonisses
entenc
que arriba
una dècada
o molts més anys
de
que
el sector immobiliari
haurà d'anar
recol·locant
aquests habitatges
reconvertint-los
o enderrocar
en edificis
si hi ha edificis
mitjabandonats
en pobles
o en determinats llocs
i n'hi ha molts
cal mirar l'entorn
de Tarragona
hi ha una sèrie
de productes immobiliaris
que es col·locaven
a la venda
uns preus
que eren
invendibles
i això
anava retroalimentat
per taxacions
sobre elevadíssimes
en contra
del que deia
la llei hipotecària
etcètera
etcètera
el tema
és que entrem
en una etapa
entenc jo
que ara tothom
se la posa
a la butxaca
com dient
no
de cara
hem de
mesurar la despesa
controlar
ser hostès
és a dir
l'austeritat
ja venia
també
de la pròpia persona
que decidia
comprar un habitatge
que tenia que pensar
en les possibilitats
o amb el
si em passa
alguna cosa
què faré
és a dir
tots en som culpables
en certa manera
el sector
de l'arquitectura
també n'és culpable
en certa manera
en una petita dosi
doncs
hem construït
hem volgut fer arquitectures
el cos de manteniment
és caríssim
és a dir
hi ha que
anar a una etapa nova
de racionalitzar
totes les coses
de rehabilitar
de rehabilitar
de rehabilitar
i de fer que les ciutats
vagin recuperant
habitatges
en edificis
que estan absolutament
abandonats
i en aquest sentit
entrem en un període
en què és molt important
prendre decisions
estratègiques
ben preses
però els polítics
estan per això
per saber prendre-les
i en aquest sentit
ens tenen que representar
i portar aquest país
cap a una situació
en la que sectors
que estan absolutament
rebentats
com és el sector
de la construcció
que era un sector
quasi primari
com és el sector
de l'arquitectura
i els arquitectes
tècnics
som un sector
en el qual
m'hi sento involucrat
plenament
en els dos
clar
aquí ningú em parla
però és un sector
absolutament enfonsat
aleshores
les polítiques
de rehabilitació
tampoc apareixen
per enlloc
és a dir
cal incentivar
que la gent
decideixi
fer despesa
en reparar
vivendes
en reparar
habitatges
en posar en marxa
coses
que tenen
molt menor cos
que construir de nou
i a partir d'aquí
respecte
a aquests temes
dels desnonaments
que és una situació
absolutament
dramàtica
prendre mesures
que permetin
que ningú
quedi fora
d'un habitatge
és a dir
en el sentit
que tothom
té dret
a un habitatge
home
jo
el que diu
l'Enric
de fet
sí que hi ha
polítiques
de rehabilitació
de fet
fa uns anys
va sortir
la IT
aquí a Catalunya
el que passa
que penso
que sempre
recau
sobre el mateix
és a dir
el propietari
la IT
tu saps
millor que jo
és una inspecció
tècnica
de l'edifici
que comporta
un examen exhaustiu
de l'edifici
i d'allí surten
les patologies
que es tenen
de reparar
en funció
de la gravetat
en sis mesos
en un any
o inclús
el tancament
de l'edifici
si fos molt
el que passa
que jo
que també
em dedico
a aquest tema
des de l'altra banda
jo el que
sí que penso
és que
en aquest país
hi ha
política
no hi ha
política
de conservació
ni de manteniment
sinó que hi ha
política de rehabilitació
és a dir
no ens gastem
2.000 euros
en aquesta comunitat
per arreglar
aquest
bucinet
de façana
sinó que esperem
que tota la façana
estigui malbé
que l'Ajuntament
ens faci un requeriment
per arreglar la façana
i ens gastem
400.000 euros
perdó
quan parlo
de polítiques
de rehabilitació
em refereixo
a rehabilitació
i manteniment
perquè entenc
que són dos binomis
quasi inseparables
o que van
un lligat
amb l'altre
quan es treta
el tema
de les IT
i si em permeteu
que torni a agafar
la paraula
perdoneu
per la insistència
jo he sigut
dels tècnics
que he fet
alguna IT
i en les que
m'he negat
a posar
que hi havia
una deficiència greu
i aleshores
aquesta IT
ha estat aturada
a Barcelona
perquè aquí a Tarragona
sembla que no
podem tenir tècnics
que la supervisin
i han d'anar a Barcelona
a un despatx
que la supervisin
i et diuen
no, això que vostè
diu que és lleu
jo considero
que és greu
a través d'una fotografia
aleshores
reiteradament he dit
no, no
escolti
no, és que
la rehabilitació
ha de venir potenciada
per les IT
escolti
jo no em dedicaré
a fer IT
és que potenciïn
que les comunitats
es gastin diners
perquè així arribin
feines
és a dir
cal ser
molt conseqüent
és a dir
quan un va al metge
vol saber què té
quan un
una comunitat
un propietari
d'un edifici
demana una IT
una inspecció tècnica
de l'edifici
vol saber on està
el que no vol
és que aparegui
un tècnic allà
que digui
que tot està greu
i a partir d'aquí
vinga fem obres
ni tampoc vol
que li diguin
que tot està bé
per fer els ulls secs
és a dir
cal coherència
cal serietat
cal professionalitat
i evidentment
com molt bé has dit
la política de manteniment
zero
fico un exemple
a Catalunya
des de l'any 93
hi ha el decret
del llibre
de l'edifici
jo personalment
he tingut intervencions
pericials
en temes de comunitats
en temes de responsabilitat
civil en construcció
al llarg
de 5-6 anys
encara és hora
que trobi
un llibre
de l'edifici
amb una comunitat
de veïns
correctament emplanat
on s'ha seguit
el programa de manteniment
on s'han fet
les operacions
prescrites
pels projectistes
que van entregar
aquest manual
etcètera
és a dir
evidentment
que cal
polítiques de manteniment
però al darrere
d'això
també hi ha un tema cultural
i també
faré dos cèntims
fa anys
al Col·legi de Perillós
de Barcelona
en marxa
la campanya
a la casa en forma
era una campanya
per conscienciar
i vaig participar
plenament
el ciutadà
sobre el manteniment
i sobre la rehabilitació
però el manteniment
com un element
preventori
per tenir que fer
menys despeses
en rehabilitació
al cap d'uns anys
som un país
tenim una manera
de pensar
potser llatina
la que ens costa
entendre
que les coses
quan es cuiden
costen menys diners
que si les tenim
que reparar
però des de l'any 93
encara tenim
una signatura pendent
i és un tema
que no se'n parla
quina un minut
si algú vol replicar
jo només s'aclarir
ho dic perquè
l'Enric
és aparellador
tal com tu l'has presentat
però a més a més
també és arquitecte
les dues
les dues professions
i per tant
és un pèrit
en aquesta matèria
i per esgotar
el temps
la gent
està disposada
a dintre de casa seva
si a n'agutera
la regla de seguida
o el parquet
si bufa
però
el que és de tots
no és de ningú
i per tant
ja s'ho faran
i llavors esperem
que sigui molt més gran
el dany
per poder agafar
grans solucions
Som reparadors
no som preventius
Un dia en parlem
en profunditat
si li sembla
perquè tot això
que m'ha dit
a mi se me'n sembla
un llum d'alarma
amb això que m'ha dit
i potser en podem parlar
un dia
és més
fer una tertúlia
amb experts
i parlar-ne
d'això
que he dit
però en profunditat
jo el convido ara
Enric Casanovas
agraït d'estar aquí
arquitecte
i a peralló
gràcies per acompanyar-nos
per estrenar-se avui
a la tertúlia
i els administradors
també tenen
el moment de vista
ja el tindrem subint per aquí
Anna Oltabongo
també gràcies
i Xavier Escudé
gràcies
fins la propera
a vosaltres