Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Nois, teníem dos temes sobre la taula, no sé si ens donarà temps de comentar-los tots dos, però d'una banda, el tema cultural, la setmana passada es va presentar la programació conjunta dels dos teatres que ara obren a Tarragona, Teatre Tarragona i Metropol,
i volíem que ens servís d'excusa per comentar això com veieu, el tema cultural a la ciutat, i per altra banda, un altre tema que socialment està molt al dia, per desgràcia diria jo,
el tema de les polítiques socials respecte a l'habitatge, desnonaments, per entendre'ns, amb la notícia també d'actualitat que avui us presentàvem, que sembla que Cal Pobre serà desallotjada,
una casa que està ocupada, sé que és un altre concepte, però que serà desallotjada després de tres anys en què a part de viure-hi, doncs persones que l'ocupaven, a part s'hi han realitzat diferents activitats culturals.
Per on comença?
Bueno, puedo empezar yo mismo.
Dígame, Alejandro.
No, yo creo que tenemos que analizar el cambio de actitud que había en la sociedad.
El otro día salió una información de que Carmen Chacón, cuando fue ministra de Trabajo, o sea, de Vivienda,
aprobó un cambio de ley, una normativa, para acelerar los desahucios.
Y viendo la realidad actual, cómo que hace dos años o tres años estaba trabajando en esa dirección.
Y es que hace tres, cuatro años la ciudadanía reclamaba,
y era una reclamación que había también en los medios de comunicación,
que se echase rápido a la gente de las casas cuando estaban de alquiler, cuando no pagaban,
que se agilizaran los trámites para echar a la gente.
En cuatro años la ciudadanía, hoy lo que está reclamando es precisamente todo lo contrario,
que intentemos garantizar la vivienda a la ciudadanía
y que si se hace la dación en pago, se produce el desahucio,
se eliminen las deudas de esa familia.
Yo creo que lo primero que tenemos que analizar es esto,
cómo la sociedad, según pasa el tiempo, según las problemáticas,
cambia de opinión y muchas veces los propios medios de comunicación
alimentan esos cambios de opinión.
Porque, claro, a lo mejor en aquel momento no teníamos que haber agilizado esos desahucios,
porque esas personas que no pagaban el alquiler seguramente ya estaban en problemas económicos
y no lo hacían por gusto, sino que lo hacían en muchas ocasiones por no poder pagar.
Y ahora tenemos que tener también unos elementos.
O sea, nosotros vivimos en un estado de derecho donde la garantía jurídica se tiene que mantener
y donde la gente ha firmado unos contratos.
Se tienen que poner herramientas para solucionar los problemas.
Pero, claro, si no damos una garantía jurídica de que cuando se firma un contrato se va a cumplir,
posiblemente haya gente que decida no firmar ningún tipo de contrato.
Y seguiremos teniendo el problema de que entonces no se podrán dar hipotecas,
no se podrá facilitar dinero a la gente para que compre las viviendas.
Yo creo que el problema es mucho más complicado que el ponerse detrás de una barricada
a defender un posicionamiento visceral porque hay gente que lo está pasando mal.
Yo entiendo que hay gente que lo está pasando mal y que se tienen que poner soluciones.
Y hace dos o tres años también, porque hace dos o tres años la gente no tenía que tener preocupación.
Hace dos o tres años ya existía la plataforma Fatals per la Hipoteca.
No he dicho que no existía el movimiento UB de Vivienda,
el cual, además, la Chaco no sé si no el conocía,
pero es que el movimiento UB de Vivienda va a ser el primer que va denunciar
que se estaba haciendo una bombolla inmobiliaria y desde el gobierno se negaba,
cuando tenían prou información como para saber que la bombolla inmobiliaria se estaba creando.
Gabino, yo no he dicho que no existiese el problema.
He dicho que lo que se estaba hablando en los medios de comunicación
o las voces que había estaban exigiendo totalmente lo contrario.
El problema de la vivienda lo ha habido y lo ha habido
porque básicamente, como dices tú, había una burbuja inmobiliaria y una burbuja de precios.
No todo el mundo podía acceder a una vivienda en unas condiciones lógicas y normales.
Se estaban pidiendo hipotecas que la gente estaba pagando el 90% de su salario en una hipoteca.
Así no se puede vivir.
O sea, la problemática existía.
Lo que estamos viendo ahora son los resultados de esos problemas.
O sea, ahora la gente no puede pagar.
¿Por qué no puede pagar?
Pues porque cuando se hicieron las hipotecas se hicieron de una manera ilógica.
Nadie puede garantizar que va a estar 40 años pagando el 90% de su salario en una hipoteca.
Y esos son los problemas que se deberían solucionar.
Si ahora anemos a buscar una mica la red del problema,
que fies una mica qüestió de tontos porque el mal ya está hecho,
pero bueno, claro, de qui es culpa tot plegada.
Del banc, que va a ser molt optimista, o de la gente que va a ser molt...
O sea, el banc que donaba porque podía,
o la gente que firma una hipoteca que le embarga el 90% del seu sou.
Home, això no es ser muy prudent.
La persona está obligada.
O sea, tú quieres garantizar una vivienda.
Y además en España hemos caído en la burda idea de que hay que tener propiedad para vivir.
Cuando en muchísimos países el alquiler es una opción de vivienda que se mantiene a lo largo de la vida.
Entonces, el problema de las hipotecas está claro,
y a mí no supongo que coincidirá conmigo,
en que hemos tenido aquí un despilfarro de crédito.
Todo el mundo daba crédito sin mirar ninguna garantía de cobro.
y ahora se echan las manos a la cabeza y van a por el ciudadano.
Tú cuando le estabas dando dinero a ciertas personas sin ningún tipo de garantía de cobrarlo,
te lo deberías haber hecho mirar.
Y los bancos han jugado a eso, a dar dinero,
y no os preocupéis que aquí nunca pasará nada.
Y ahora ha pasado, y tenemos a gente que está ahogadísima.
Y esos son los que tenemos que ponerle soluciones.
Y la ILP está claro que se tiene que apostar por la nación en pago.
Porque el problema que tienen los bancos es que se pensaban que quitándole los pisos a la gente
siempre iban a ganar dinero.
Y ahora se encuentran con la situación de que no lo están ganando.
Ese es el gran problema.
El que era el aval, el que era el pis, ¿no?
Porque los propios bancos estaban jugando la especulación inmobiliaria.
Aquí ha habido gente que ha comprado pisos, una minoría,
que compraba pisos para revenderlos.
Y los bancos estaban jugando a si no me lo pagas,
lo volveré a vender por más precio del que te lo vendí a ti.
Con lo cual, el banco gana-gana, siempre gana.
Ahora que no gana-gana...
Porque había unas seis que también lo permitían.
No, está claro que las leyes lo permitían.
El gobierno podía haberlo durado perfectamente.
Las leyes lo permitían.
Y aquí en Cataluña, cuando estuvo gobernando el tripartito,
se intentó poner alguna ley para impedirlo.
Y cuando llegó Convergencia, las he hecho atrás.
Que lo recordadlo, porque gobernábamos juntos.
Porque Iniciativa siempre tiene esta falta de memoria
que parece que nunca haya gobernado.
Y que siempre haya estado ahí, en las barricadas.
Y habéis gobernado, compañero.
Vam estar junts, l'únic que, si no acompañábamos en políticas estatales,
difícilmente podíamos arribar.
No, el gran problema que yo veo aquí es la liberación del suelo
que se hizo en el año 96-97, creo que fue.
No tanto así.
Con el gobierno de Aznar.
Que dio paso a la especulación del suelo.
Una especulación que a los ayuntamientos, a todos los ayuntamientos,
y ahí sí que hemos gobernado todos, les benefició en cierta manera.
Porque era una manera fácil de ganar dinero.
Entonces se subían los precios del suelo,
los ayuntamientos recibían dinero,
podían dar unos servicios, algunas veces incluso hacer cosas que no teníamos por qué haber hecho,
gastando un dinero que ahora nos está haciendo falta.
Entonces, yo creo que se cometió ese grave error,
que es dejar en manos de gente que no tenía los medios económicos suficientes
como para gestionar sus ayuntamientos,
la decisión de cuánto vale el suelo y qué es suelo urbano
y deja de ser suelo urbano.
Y eso lo estamos pagando hoy.
La responsabilitat, en definitiva,
ens serveix per saber què hem de fer a partir d'ara.
O sigui, els bancs han de pagar la seva part de responsabilitat
acceptant aquesta decisió i deixant ja les comptes, no?
Dones l'habitatge i ho deixes aixecat.
El problema dels bancs és que, claro,
si ells no estuviessen recibiendo ni un solo euro
de la administración pública i de los ciudadanos,
yo podría decir que, bueno, hemos firmado un contrato,
la gente ha firmado un contrato libremente
y los bancos ahora tienen derecho a que se cumpla ese contrato.
El problema que yo veo es que esos bancos
han perdido dinero por sus actividades privadas,
han sido rescatados por la administración pública,
se ha metido dinero en estos bancos
y, por lo tanto, ahora debemos exigirles
que si te estoy salvando, voy a hablarlo en plata,
si te estoy salvando el culo
y te estoy haciendo que no caigas,
que no caigas en la bancarrota,
tú lo que no puedes hacer es ir a por la gente.
Esa gente que está pagando impuestos.
Ho veieu, el Gabino, Gerard, que estás muy calent,
el Gerard, estava cafant el micrófono.
Jo estava aquí a l'expectativa,
portem molta estona parlant de quins eren els precedents,
d'on venim, de tot això.
Jo crec que l'anàlisi d'on ve tot això
s'ha fet moltes vegades ja
i el que ara hem de fer de veritat és parlar
per resoldre aquests problemes.
Ja ho sabem tots on venim,
ja sabem que s'han fet moltes coses malament,
però el que hem de fer ara és solucionar els problemes.
Tenim molta gent al carrer,
estem fent un país de cases buides
i gent al carrer que no té cases.
Tenim una societat que pràcticament
sembla que sigui de bancs i no de persones.
És curioso porque el gobierno tripartito,
cuando gobernó,
hizo una ley precisamente
para que esas viviendas que estuviesen vacías
no se quedasen vacías.
I ens van tractar de tot.
Sí, i nos dijeron que éramos unos ocupas,
i nos dijeron que estábamos poco más que locos
por plantear este tipo de cosas.
Ara resulta que hay viviendas vacías.
M'alegro de que lo hayáis visto
porque hace años que las viviendas están vacías.
En una medida de entre 10.000 y 15.000
en la provincia de Tarragona.
Que son 10.000 o 15.000, no personas,
familias que podrían estar viviendo bajo un techo.
Comenta.
També cal recordar que ara des que ha entrat
Convergència i Unió al Govern
s'han començat moltes mesures
per solucionar tot el problema
de les cases buides,
que anteriorment el tripartit no n'havia fet tantes.
L'Agència Catalana d'Habitatges
que ofereix molts pisos en lloguer,
quan se produeix que una persona
no pot pagar aquest lloguer,
se demana un informe a servei social
sobre la família,
moltes vegades es procedeix al judici,
el guanya l'Agència Catalana de l'Habitatge,
però no s'executen els desnonaments
precisament per evitar que la gent
se quedi en el carrer.
Quins desnonaments no s'executen a Catalunya?
Els pisos propietats
de l'Agència Catalana d'Habitatges,
molts dels incompliments
que han tingut de pagament
s'han aturat els desnonaments.
Els que segueixen dependent
de bancs que estan pagats
i que estan a través del FROP
o del Banc Dolent
segueixen sent desnonats.
Precisament.
Per això també la Generalitat
ha creat l'OFI deute,
vull dir, estem posats en aquest tema
perquè és una...
una oficina
que intenta trobar solucions
per fer de mediador
entre els bancs
i les persones
i intentar trobar
que es faci
el pagament
on hi hagués...
Però el problema no és mediar.
O sigui,
això és com el codi etic
que va treure el PP
de no,
li direm als bancs
com s'haurien de comportar
si els volen.
El problema és la legislació.
Els governants
legislen.
O sigui,
legislen.
Els governants s'executen,
els parlaments legislen
i el que s'ha de fer
és una nova legislació.
Una nova legislació
que garanteixi
que si una persona
per motius econòmics,
o sigui,
que no sigui
perquè no vulgui pagar...
La majoria
és per motius econòmics
perquè l'últim
que es deixa de pagar
és el PIS.
O sigui,
estem en una societat
a la qual,
segons els estudis,
segons...
l'hipoteca sagrada.
L'hipoteca és l'últim
que es deixa de pagar.
O sigui,
no podem permetre
que hi hagi gent
que deixi de menjar
per pagar-se l'hipoteca.
O sigui,
jo...
S'ha d'analitzar,
no?
Persones que estan a l'atur,
persones que estan
amb les prestacions mínimes
que hi ha,
que són de 400 euros,
inclús algunes inferiors,
que no cauen
en una família de 4
ni de 100 euros per cap
al mes.
Aquesta gent
se la ha d'ajudar
i aquesta gent
s'ha de potenciar
per legislació
que si donen el PIS
no els continua
perseguint
amb deutes
i a més a més
que se'ls pugui
donar un juguer social
en la mateixa casa
on estaven.
Perquè és que al final
el que li està passant
als bancs
és que treuen
la gent de les cases
perquè els fan fora,
li queden buides
perquè ningú pot pagar
un juguer
i a més a més
estan
fotent
a la resta
de gent
que viu a les escales
perquè no paguen
les comunitats,
etcètera.
Comença a haver-hi
denúncies contra bancs,
propietaris
d'habitatges
que no paguen
les comunitats
i que estan
creant deutes
a la comunitat
de veïns.
Llavors,
hem de legislar
perquè tot això
no passi
perquè al final
la llei
ha d'ordenar
la societat
i ha d'estar adaptada
a la societat real
i ara mateix
aquestes lleis
no estan adaptades
a la realitat.
Fa una mica
la impressió
que ara s'està fent
una mica
política de xoc
de parar
el cop,
política d'emergència
i que bé,
quan ja tinguem
la cosa una mica situada
ja s'està treballant
de fons
per anar
legislant-ho tot
però que primer
el que s'ha de fer
és que hi hagi
menys desnonaments
i vaja sembla
però anem tard
i malament
i jo com a militant
del Partit Socialista
que hem governat
ho reconec
anem tard
i malament
perquè ja fa
dos,
tres anys
que va començar
i més
perquè la llei
de segons oportunitats
la llei de segons oportunitats
tots els estats
de la Unió Europea
la tenen menys naltros.
Què és la llei
de segons oportunitats?
La llei de segons oportunitats
és que una família
és a dir,
pugui tenir l'opció
que en situacions d'insolvència
pugui arribar
a superar la situació
és a dir,
el mateix que tenen
les empreses
o que tenen aquests bancs
i grans caixes
que hem salvat
amb els nostres diners
ara mateix
estem salvant els bancs
i en canvi
estem enfontant
les famílies.
Doncs aquesta llei
de segons oportunitats
és una cosa
que és tan poca revolucionada
com que la Unió Europea
ja està
ja la tenen
a tots els estats.
En aquest tipus
de legislació
anem a la cua
de la Unió Europea.
El que s'estava proposant
des del Partit Socialista
i suposo que aniran
en la mateixa línia
que aquesta segona oportunitat
és el tema
de congelar.
O sigui,
de paralitzar.
Jo he sentit
a dir que potser
no és molt recomanable.
Vaja,
si l'altre dia
no sé o...
Perquè és allargar l'agonia,
és allargar el problema.
No,
però no s'allarga,
és congelar.
No el d'aixar
i després
quan tornis
a anar acumulant
tipus d'interessos.
No, no.
Congelar.
O sigui,
si els capitalistes
diuen que el sistema
té solució
que millorarà,
això tardarà
dos,
tres anys.
Congelem.
O sigui,
fins que sortim.
Una altra cosa
és que el sistema
no funciona
i llavors
ens estiguin mentir
a la cara,
que també pot ser.
El que hem de fer,
el que hem de fer,
o sigui,
com a societat,
els governants
és garantir
l'estat de benestar
de les persones
que viuen al país
i això avui
no s'està fent.
I som culpables tots.
Som culpables tots.
Tots els que hem tingut
responsabilitats polítiques
als ajuntaments,
a les comitats autònomes,
als estats.
Cadascú
en la seva proporció.
Però tots
hem fet coses
que avui
ens han portat
en aquest camí.
O ho hem deixat de fer
o ho hem permès
que altres fessin.
I el que està passant
en la realitat
és que...
Home,
quan a tots presentàvem
les propostes
i a tots les rebutjàveu
al Congrés,
alguns estàvem fent
alguna cosa.
Per tant,
això de que el confies de tots...
No, no,
malament,
i si te vas
a les meves xarxes socials
veuràs
que en aquest tema
jo he discutit
amb el meu partit.
Militar en un partit
no és ser qui sort
i dir si a tot.
O sigui,
els partits grans,
si vols,
t'ho diré,
si no han estat
a l'altura
de les expectatives
de la gent.
O no a l'altura
de les expectatives
sinó de les necessitats
de la gent.
I això és una realitat.
I això s'ha de solucionar.
Un partit com el meu
que és un partit socialista
ha de tindre molt clar
de quin costat està.
I avui
sembla que
se'n comencen
a donar compte.
Però durant un temps
no han estat.
I per això
agraeixo a la plataforma
per la feina que ha fet.
En part,
és gràcies a ells
que a altres ara
ho ha dit
tot el debat.
Per tant,
és d'agrair
la feina que han fet.
perquè ja estem parlant
d'una casa ocupa
que a més porta
tres anys
però d'activitats culturals.
Per tant,
és un tipus d'ocupació
activa i tal.
Què fem amb Cal Pobre?
Jo el que tinc,
no amb Cal Pobre
sinó amb totes les propietats
que hi ha a la part alta
que són de gent
que l'està abandonada,
és o tu tens arrenjada
la teva propietat
i soluciones
els problemes socials
que crea
un solar abandonat
o expropiació.
Expropiació
i dedicació
a coses
que siguin
un benefici
per la societat.
pot ser
habitatge
o pot ser
tema social
o tema cultural.
Amb el Cal Pobre
i amb la resta.
El que no podem tindre
és la part alta
amb quatre o cinc
grans propietaris
que tinguin
feta
una porqueria
la majoria
de les seves propietats
esperen
no sé a què
i que a més a més
algun dia
tindrem alguna desgràcia
més gran
de les que ja
hem tingut.
Sí,
bàsicament Cal Pobre
a més a més
és un bon exemple
d'aquesta cultura
activa
i participativa
que no és només
la...
No,
totes les cases
ocupes
són Cal Pobre.
Això també cal recordar-ho.
A vegades estem parlant
de...
Podem parlar
d'aquí
de l'ocupació
i llavors aquí
seríem
molt més
d'aquí
aquí molt més
davant.
Parlem del mateix
del cas de Cal Pobre
és un bon exemple
de com un edifici
pot ser destinat
a activitat cultural
a més a més
activa,
proactiva,
que és molt més
que alguna vegada
el que ofereix l'Ajuntament
i ara mateix
veiem com
Bànquia
pot acabar...
És a dir,
Bànquia que és
el banc que hem rescatat
entre totes i tots
es pot carregar
un projecte comú
de la nostra ciutat.
Una cosa sí que està clara
ho dic com deia abans
Alejandro
que hi ha d'haver
una seguretat jurídica
en la nostra societat.
El que s'hauria de fer aquí
és renovar
la legislació
que tenim
i precisament
intentar evitar
que tots els habitatges
locals
que hi hagi embuits
que la legislació
sigui més forta
i no permeti
que quedin embuits
que es posin en lloguer
que s'ofereixin
per impedir
que hi hagi ocupacions.
Això també
del tema del lloguer
també és una mica
haver de fer treball
de base, no?
De conscienciar-nos
tots plegats
a la consola del lloguer.
El tema del que el pobre
estem al mateix
o sigui
no se'ls cobra un lloguer
perquè a més a més
aquesta gent va parlar
amb el propietari
perquè el que estàvem fent
era un manteniment.
Sí, exacte.
És un acord
entre el propietari
i aquesta colla
i la gent.
No, però és que
és una garantia
una garantia
de gent
que estarà
ocupant
o habitant
un habitatge
o un local
que sigui
a canvi
de fer tot el tema
del manteniment.
Una casa buida
al final
es deteriora
i aquest és el problema
que tenim a la para alta
que hi ha molta casa buida
i aquestes cases buides
o bé
s'hi poden donar
o es poden
arrenjar
el que sigui
però a preus socials
i intentar
aprofitar socialment.
o sigui, hi ha
al Raval de Barcelona
i en altres llocs
de Barna
que tens un munt
de palauets
que també tenim
a Tarragona
que són centres cívics
que són centres socials
i aquí tenim
palaus
que estan caient a terra.
Això no pot ser.
Jo crec que anem tots
bastant en la mateixa línia
els tres que estem aquí avui
que el que hem de fer
és intentar...
Això és perquè no tenim
les propietades.
Deixa'm acabar
home.
Deixa'm acabar
que ja has parlat
quasi tota la tertúlia.
El que hem de fer
és intentar canviar
les legislacions
per evitar
que les propietats
quedin buides
que se'ls pugui donar
una utilitat
ja sigui de vivenda
o per fer un servei social.
No, i se'ns ha acabat el temps.
Gràcies per les idees
que ens heu aportat
a l'Alejandro Cavallero
del PSC
Gavino Martínez
d'Iniciativa per Catalunya Verge
i al Gerard Cavaller
de Comerciència i Unió.
Moltes gràcies
i fins al mes.
Vine.
Moltes gràcies.