A Tarragona Ràdio fem la volta al món.
I avui divendres farem la volta al món a la sintonia de Tarragona Ràdio
amb l'Òscar Martí.
Òscar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Cap viatge és perillós per a qui diu adeu des de la riba.
I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
Kirguistán.
Jo ja t'ho he preguntat i ja t'ho he fet repetir,
és a dir, que hem començat bé amb la zona, no?
Kirguistán és el lloc on avui ens portaràs de viatge.
Doncs sí.
Com et prepares o com et planteixes un viatge com aquest?
Per què, Kirguistán?
Bé, de fet, el nom de Kirguistán, en un principi a mi em deia el mateix que tu,
no em sonava de res,
però vam decidir que volíem fer la ruta de la seda,
vam començar a mirar i vam veure que la ruta de la seda és immensa,
de fet comença a la Xina i acaba a Turquia, a Istanbul,
amb unes rutes molt i molt llargues,
amb el qual vam decidir que només podíem fer un bocinet d'aquesta ruta.
Com que a Kirguistán vam veure que era un país relativament petitó,
vam veure que allí podíem fer un trosset de la ruta de la seda
i a més a més podíem assolir el nostre objectiu,
que normalment és visitar un país petit
i arribar a tots els racons d'aquell país.
És a dir, vau acotar una mica més la zona
i després vau poder engrandir la visió del propi país.
Exactament.
Vas anar-hi sol o no vas anar acompanyat?
No, vaig anar amb la meva dona.
De fet, fa 11 anys que viatgem cada estiu,
fem un viatge d'uns 25 dies.
Molt bé.
I des que ens vam casar el 2002 que fem un viatge cada any.
Vas anar-hi l'any passat, més o menys per aquestes dates?
Fa dos anys.
Fa dos anys, sí, perdó.
Fa dos anys, més o menys per aquestes dates.
És una bona època per anar al Kirguistán ara mateix a l'estiu
o et recomanaries una altra estació?
No, no, jo trobo que és una molt bona estació.
De fet, fa molta calor al que són les valls,
la vall de Fergana, on està Oix,
on està Bisquet, que és la capital del país.
Però, de fet, el mes de juliol, agost,
tirant cap a setembre, que és cap on vam anar nosaltres,
la temperatura ja no és tan alta com és els mesos d'abril, matj, juny.
Llavors, jo trobo que és una època molt i molt aconsellable.
I, de fet, quan te'n vas cap als llacs,
que estan a una alçada molt alta,
de fet, estan a 3.000 i 4.000 metres,
allí, de fet, vam passar fred.
Què és el primer que recordes?
La primera sensació que recordes d'aterrar?
Després et preguntaré de quin com va anar el viatge,
però la primera sensació del país?
Primer record?
La primera sensació que vaig tenir quan vam arribar al país
va ser...
Buah.
No entenc res.
No està...
Ja no en el nostre idioma, que això ja no ho sabíem,
sinó en un alfabet diferent.
Clar, l'escriptura ja és diferent, no?
Sí.
Allí està tot escrit en rus i en kirguís,
amb la qual cosa no en teníem ni idea del que posava.
no només ja per preguntar o parlar amb altra gent,
sinó el problema era que no podíem ni saber
el que posava als autobusos.
Ni seguir les indicacions, no?
Allò que per molt que vagis a un país
o no parles la teva llengua,
sovint amb un símbol o amb unes lletres, no?
Efectivament, efectivament.
El problema és que ni arribes a un restaurant
i està tota la carta escrita en aquest idioma,
amb la qual cosa...
A mi em deien, oh, i com menjaves?
Sí, sí.
Bueno, doncs el primer dia
t'afixes el que menja la gent del costat
i dius, vull allò.
Llavors, amb el tema, amb la carta al costat,
doncs ja ho vas identificant
i a poc a poc vas aprenent.
D'on vau sortir d'aquí del país?
D'aquí de...
D'aquí de Catalunya?
Sí, vam sortir de Barcelona,
vam anar fins a Moscú,
que són quatre hores de viatge,
i després de Moscú
ja directament a la capital del Kirguistán,
que és Bishkek,
que són quatre hores més.
Molt bé.
O sigui, tampoc és un viatge
excessivament pesat.
Anirem descobrint el país
a través de la ruta
que ens proposa avui l'Òscar Martí,
però a nivell de la ciutat de Bishkek,
com és?
Com la definiríem, aquesta ciutat,
la capital del Kirguistán?
La ciutat de Bishkek
és una ciutat típica de l'Àsia central,
amb la qual és extremadament lletja.
És una ciutat d'aquestes de l'antiga Ursch,
de fet fa només 30 anys
que es van independitzar de la Ursch
i són un país sobirà,
i van construir
tots aquests tipus d'edificis
de la Unió Soviètica,
molt grans,
molt lletjos,
molt ferragosos,
i la ciutat en si
és bastant lletja.
Quants dies hi passeu a Bishkek?
A Bishkek,
com amb totes les capitals,
sempre intentem marxar el primer dia.
El primer dia
sempre marxem cap a un altre destí
i aprofitem per visitar-la
l'últim dia,
perquè normalment,
com que els vols surten sempre
de la capital del país,
aprofitem per veure-la
l'últim dia que estem al país.
I des de Bishkek,
on marxeu el primer dia?
És a dir,
com comença aquesta ruta,
aquest planning?
Sí,
de Bishkek vam anar...
De fet,
hi ha una cosa molt important
allà al Kirguistán,
que és una associació
que es diuen CBT,
que són les sigles en anglès
de Community Based Tourism.
Això està a totes les ciutats del país
i fins i tot en alguns pobles,
on allí et donen
tota classe d'informació
d'on pots anar,
què pots fer,
trequings a cavall,
trequings caminant,
i allotjaments.
Una mena de punt turístic,
d'informació turística, no?
Sí, sí.
A mi és molt interessant
perquè fan participar
a la gent autòctona
i tu pots anar allà
i en qualsevol ciutat,
com ja he dit,
i llavors tens,
per exemple,
en quin allotjament pots anar?
Allí tens una paret
on et surten tot un munt de cases
amb les fotos dels propietaris,
les fotos de la casa,
i tu dius,
doncs mira,
m'agradaria estar
amb aquesta gent.
Així doncs,
vosaltres no portàveu res programat
des de casa,
d'allotjaments i coses així,
anàveu a l'aventura, no?
D'allotjament
pràcticament mai
preparem res
i de fet
mai a la vida
hem tingut cap problema.
Al final heu acabat trobant
allotjament cada nit,
no heu de dormir
cap nit allò
al ras.
Mai.
Millor o pitjor,
però sempre,
sempre
hem dormit
allotjament.
També hem dormit
al ras,
perquè hem estat
a altres punts del planeta
on dormíem al ras,
però, bueno,
tenim amaques
i tenim tendes de campanya
i, bueno,
no ho hem passat mai malament.
Perfecte.
Deies que acudiu,
imagino,
amb aquest punt
d'informació turística,
amb aquest CBT, no?
Exactament.
I aquí,
quin és el següent pas?
Sí, aquí
nosaltres
el que volíem fer
era anar cap a una zona,
que és la Vall de Fargana,
que és on està Oix,
que és la ciutat
més coneguda
del país,
entre cometes,
i llavors
vam agafar un taxi
i ens vam dirigir
cap a aquesta vall,
però abans
havíem de passar
per una ciutat,
més aviat pobla,
que es diu
Arslambo.
Arslambo és una ciutat
bastant curiosa,
perquè
a Kirguistán
tenen una peculiaritat,
i és que conviveixen
dues o fins i tot
tres,
diguéssim,
ètnies,
que són
els kirguisos,
són els
usbecs
i són els russos.
Allí,
a Arslambo,
i pràcticament
tota la Vall
de Fargana
amb la seva
capital
Oix,
hi viuen
majoritàriament
usbecs,
perquè això,
si ho veieu
al mapa,
podreu comprovar
com queda,
fa frontera
amb
Uzbekistán.
I llavors,
aquí
és un
any abans
d'anar a nosaltres,
és a dir,
el 2010,
hi va haver
unes tensions
bastant importants,
com hi ha hagut,
de fet,
tot durant
molts anys,
provocades
per la
dictadura
que hi ha
al país
d'Uzbekistán
i llavors
la gent de...
i per la riquesa
també
de la part
de la Vall
de Fargana,
que és una terra
molt i molt fèrtil.
Llavors,
la gent
de l'Uzbekistán
tendeix
a anar
ocupant,
mentre cometes,
el territori
kirguís.
I llavors,
al final,
durant dècades
i dècades
i dècades
el que ha passat
és que els usbecs
han anat
menjant-se,
menjant-se
a poc a poc
territori usbec.
Aquesta...
d'aquesta manera
els kirguisos,
això
no els acaba
d'agradar
i llavors això
de tant en tant
provoca que hi hagi
tensions,
conflictes,
hi ha enfrontaments
i a l'any 2010,
com us dic,
hi va haver fins i tot
algunes desenes
de morts
i molta atenció
a la zona.
Llavors,
vau haver de passar
per aquesta zona,
no?,
quan anàveu
cap al
pròxim.
Sí,
vam passar
per aquesta zona
i allí vam fer,
vam anar
a la CBT
d'aquell poble,
on
de tracten
extremadament bé,
la gent
a l'Àsia central
i de fet
a tota l'Àsia
trobo que són
molt
i molt
amables
i
ens van
aconsellar
d'anar a
veure
unes,
unes,
uns salts d'aigua,
que són
els salts d'aigua
a Bessons,
que hi ha a prop
d'aquest poble
que us he dit,
d'Arslambob,
i allí hi ha
un mirador
on pots admirar
tot el poble
d'Arslambob,
també pots passejar
per un bosc de Noguers
que és mil·lenari,
bueno,
allí vam estar
un temps
i ens va agradar
molt l'experiència.
Un bon lloc
per fer-hi
fotografies,
no?,
és un lloc allò
típic de postal
pel que ens explicaves,
amb aquests salts d'aigua,
amb aquest bosc,
no?
Sí, sí,
realment espectacular.
És molt curiós
perquè és un lloc
on no hi ha,
en tot el país
no hi ha arbres,
és tot més aviat
estepa,
però és un paisatge
que té
la seva
la seva gràcia.
Després
vau continuar
el viatge
pel país
aquell mateix dia
o vau fer nit allí?
Sí, no,
allí vam fer
una nit
o dos nits,
de fet.
Vau passar-hi
un parell de dies.
Vau passar-hi
un parell de dies,
sí, sí.
I vau poder veure
alguna cosa més,
algun accident natural
més o no?
No,
allí això és
el que vam veure.
De fet,
el que més ens agrada
a nosaltres
és estar a casa
de la gent,
viure amb la gent.
De fet,
aquesta gent
és molt curiós
de veure
la seva vida
i fins i tot
és diferent
de veure
la vida
que fan
els usbècs
els kirguisos
i els russos,
però en aquest cas
els usbècs
fan una vida,
ells són
musulmans,
les dones
van vestides
amb mocador cap,
van...
però
i ens va sorprendre
també
que era
l'època
del Ramadán,
però allí
no vam veure
que el complís
la gent.
Tot el contrari
que sembla
que passi aquí,
que la gent musulmana
compleix el Ramadán,
nosaltres allà
fins i tot
teníem por
de no poder
tenir
algun restaurant
obert
o alguna cafeteria.
per si a cas
hi havia
aquests racionaments
i tot el que comporta
el Ramadán,
no?
Exactament,
i vam veure
que
com a mínim
la majoria
de la gent
no feia
massa cas
d'aquestes
coses.
Perquè llavors
Òscar,
entenc que
vau estar vivint
a la casa
d'aquestes
propies persones,
és a dir,
els allotjaments
eren potser
cases
de gent
autòctona.
Sí,
sí,
de fet
és que són
habitacions
que aquesta gent
lloguen
els turistes
o els visitants
de la zona.
Exactament,
i com que hi ha
tan poc turisme
en aquell país,
de fet
sempre estàvem
pràcticament
sols.
Què hem d'aprendre
dels costums
o algun costum
que et sembles
curiós
de la gent
autòctona,
dels usbecs,
dels kirikisos,
no sé?
La seva,
allí a
tota Àsia,
de fet,
i aquí
a Àsia Central,
la gent
és molt més
tranquil·la
que aquí.
O sigui,
el ritme de vida
no té res a veure
amb Europa,
amb Estats Units,
allí la gent
la veu sempre
sentada
tranquil·lament,
s'aixequen
amb tota la calma,
el temps
no és important,
de fet,
ho notes
amb tots els transports,
amb els horaris.
Vaja,
que si ets una mica
impacient,
allà t'has de prendre
paciència
perquè va tot
a un altre ritme,
no?
és...
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí.
De fet,
sempre et diuen
l'autobús passarà
a tal hora
i bueno,
l'autobús passa...
És relatiu,
no?
És relatiu,
molt relatiu.
Sobretot el que ens va sorprendre
és la calma que tenen
i la tranquil·litat
i el bé que s'ho passen.
Són molt familiars,
tenen molts fills
i tots treballen
però amb una tranquil·litat
i sense l'estrès
que hi ha a Occident,
diguéssim.
Deies que el tracte
havia sigut més que cordial.
Després,
un cop superat aquest problema
amb l'escriptura,
amb l'idioma,
com ho fèieu per entendre-vos?
Bé,
de fet,
aquesta gent
que tracta
amb turistes
sempre tenen...
Si no saben
parlar l'anglès,
que en aquest país
ens va passar bastant sovint
que no sabíem parlar l'anglès,
són tan oberts
que només amb mímica,
només amb certes paraules
que sí que parlen
amb l'anglès,
també certes paraules
que nosaltres portàvem
en un diccionari
kirguís i rus,
doncs aconseguíem
de comunicar-nos
i de fer-nos entendre
el que podíem,
clar,
està clar.
Doncs Òscar Martí,
si et sembla,
seguim aquest viatge
pel kirguistán.
Estàvem ara
recorda'm la ciutat,
perquè em sabria greu
pronunciar-la malament.
Sí,
vam passar
d'Arts,
l'Ambó,
i ara ja ens vam dirigir
cap a Oix,
que és la capital
de la Vall de Fergana.
Oix.
Sí,
és una ciutat mil·lenària,
on ja es parla
des de fa mils d'anys
que ja existia,
i era coneguda
a l'Àsia central
perquè era
un...
era el camí
de la ruta
de la seda.
Llavors,
allí,
és una ciutat
bastant moderna,
que ens sorprendríem
si hi anéssim,
de fet,
és una ciutat
bastant més bonica
que no pas la capital,
Bisquec,
i de fet,
allí
em va passar una cosa
que és que vaig...
se'm va trencar
el carregador
de l'iPhone,
i jo,
bueno,
drama.
Clar.
Perquè dius,
ara ja...
A més això,
sembla una rocada,
però,
clar,
estem acostumats
a l'iPhone,
a l'iPhone.
Depenem de la tecnologia,
en certa manera.
Com ho va resoldre,
això?
Mare de Déu,
això ja no hi ha solució possible,
a més,
només portàvem
quatre o cinc dies.
Llavors,
vam dir,
això,
vam anar a un hotel,
vam dir,
i em van dir,
oi tant,
si això hi ha tendes
que no cal que pateixis,
i sí,
sí,
res,
hi ha no una tenda,
sinó diverses tendes
on pots comprar...
Al final vas poder remenar
i triar,
no?,
de carregadors.
I de fet,
ens vam quedar sorpresos,
perquè et dic,
això és un oasi
en el desert,
la gran majoria del país
no ho hauríem pogut trobar,
segurament,
però això és una situació...
Justament va ser el moment
on...
Sí,
ens va passar el moment adequat,
si havia de passar.
Allí,
en aquesta ciutat,
és una ciutat que pots
caminar,
de fet,
hi ha el mercat més gran
a l'aire lliure
de l'Àsia Central,
sempre és molt interessant
visitar els mercats,
no només a l'Àsia,
sinó a altres països,
perquè allí és on veus
a tota la gent
com van vestits,
quina vida fan,
seus costums,
tota mena de...
Com viuen
la seva vida quotidiana.
Imagino que és un contrast
grandíssim
el que veieu
de les primeres ciutats
o de la primera zona
on havíeu estat el dia abans,
amb aquesta ciutat
ja més moderna,
no?
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
perquè a més la primera,
com ja t'he dit,
era majoria usbeca,
a hoja està la gent
més barrejada.
Ja es nota molt,
no només amb la vestimenta,
que també,
sinó també
en els rasgos
de les cares,
que els quirguisos
són molt més atxinats
que els usbecs,
i això es nota molt,
es nota molt.
Com és el vestuari
de la ciutat?
Has fet referència
sovint al vestuari
de la zona.
Sí,
en quant als nois,
podríem dir
que no hi ha massa
diferència
entre quirguisos
i usbecs,
tots van vestits
de manera similar,
amb camis,
samaràt i pantalons,
mai texans,
que això també és una cosa
que ens sobta,
perquè aquí la gent
va bastant amb texans,
allà no,
i els que són
musulmans
usbecs
porten
el típic
gorret
musulmà,
circular.
en canvi,
els que són
quirguisos
porten
un
barret
que no sabria
com dir-li la forma,
però és molt curiós
perquè és allargat
i
de veritat
que no ho podria definir,
ho podeu buscar
per internet,
les imatges,
busquem aquesta peça
de roba
i...
Quan veus a la primera persona
vestida així,
dius,
ostres,
això no pot ser,
però,
i sí,
sí,
i és que la gent gran
van amb aquest barret,
la gent jove,
de fet,
ja ho ha deixat,
però la gent gran
segueixen
amb aquest barret,
i les dones,
que sí que
hi ha bastanta diferència,
les dones
usbeques
van totes
amb mocador al cap,
van totes
amb camisa
molt floradejada,
amb faldilles
molt amples,
però el tret característic
és el mocador
lligat al cap,
perquè ens fem una idea,
és similar
a la imatge
que nosaltres tenim
de les gitanes romaneses
que venen al nostre país,
doncs van d'una manera
similar,
perquè ens puguem
fer una idea.
Doncs estem fent
la volta al món
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
amb l'Òscar Martí,
Òscar,
ara sí que et demanaré
que posem una mica
l'accelerador,
perquè se'ns consumeix
el temps
i volem fer tot,
o almenys
volem que ens donis
els punts clau
per si viatgem
al Kirguistán
i que és allò
que no ens podem perdre.
Els dies successius,
per on vau anar?
Sí,
després vam anar
cap a un poble
que es diu Saritaix,
que és fronterer
amb la Xina,
perquè allí volien
passar a la Xina,
però per problemes
que els senyors funcionaris
de la frontera xina
van decidir
que aquell dia
no treballaven,
no van poder
passar a la Xina,
amb el qual
vam haver de retrocedir
i llavors
vam decidir
d'anar
a veure
la base
al campament base
del Pic Lenin.
Allà ens vam estar
un parell de dies
perquè no teníem
experiència
amb temes
de muntanyes
de més
de 4.000 metres,
d'escalada,
i llavors
vam voler veure
com era l'ambient
amb un camp base
i a veure
com la gent
pujaven allà,
com es preparaven
i de més.
Allà vam estar
amb una família
que ens va acollir
molt,
molt i molt bé,
ens ho vam passar
molt bé amb ells,
amb unes llurtes
que són
aquestes cases circulars
que són
muntables
i desmuntables
que utilitzen ells
per anar
a fer pasturar
els iacs,
a les cabres
i a tots els animals
domèstics,
ells munten
aquest tipus
de cases
que estan fetes
amb pell
de iac
i de cabra
i llavors
allí és on vam viure,
allí tenen
tota la cuina
que la cuina
també
té la funció
d'estufa
i de fet
allà estan
però que molt
i molt bé
i viuen
tots allí
i a vegades
hi viuen
20 persones allà
on
si entreu
al nostre blog
podreu veure
com estem dormint
allí
amb 15 persones més
i d'allò més bé.
Doncs mira,
aprofitem
per comentar
l'adreça del blog
perquè és veritat
que tot això
ho heu documentat
i imagino també
que per això
buscaves el carregador
de l'iPhone
ara també m'ha vingut
al cap, no, Òscar?
Per anar fent fotografies
per anar documentant-ho
tot ben plegat.
Quin és el blog?
La direcció
on podem veure
fotografies, imatges
i imagino també
que experiències
d'aquest viatge.
Sí,
l'adreça del blog
és
www.ontraveling.wordpress.com
www.ontraveling.wordpress.com
Ah, exacte.
Doncs aquest és el blog
després també penjarem
l'enllaç al Facebook
i al Twitter
de Tarragona Ràdio.
Sí.
Què ens queda, Òscar,
per veure?
Sí, mira,
doncs us ho explicaré.
Després vam anar
a dues ciutats més
que són Narin
i són Cochcor
on vam voler veure
els dos llacs
molt importants,
molt grans,
que són dels més grans
en alçada
amb aigua dolça
i aquí
vam fer dos trekkings.
De fet,
el primer
va ser un trekking
a cavall
de quatre dies,
tenint en compte
que nosaltres no havíem
pujat a un cavall
a la nostra vida.
Déu n'hi do,
quatre dies?
No està malament.
No, no, no.
I, a més,
pujant colls,
ports de muntanya,
bueno,
ens va semblar
més fàcil
del que
semblava.
Del que en principi
semblava, no?
Sí.
i així vam estar
quatre dies
buscant
llurtes pel camí
perquè sempre hi ha
gent que viu
fent pasturar
les seves ovelles,
llavors el que fèiem
era anar a buscar
amb el cavall
seguint la ruta
i buscar
una llurta
on es poguessin
acollir
per dormir
allí amb ells.
De fet,
no vam tenir
cap problema,
sí que van ser
unes jornades
maratonianes
de set i vuit
hores a cavall,
però
quan arribàvem
a la llurta
realment
ens ho passàvem
d'allò més bé.
Allí vam arribar
al llarg
Charty Cool
que si
ja ho veureu
al blog
si voleu accedir
que és
un llarg
increïble
d'aigua
dolça
gelada
no et pots
banyar.
T'anava a preguntar
si et vas atrevir
però si ja dius
que no...
No,
ni el dit
del peu.
I després
quan vam acabar
aquest trekking
de quatre dies
a cavall
com que no
n'havíem tingut
prou
vam anar
cap a una altra
ciutat
que es diu
Cochcor
i allà
vam agafar
no ho he dit
abans
però això
és tot
a través
de la
CBT.
Clar,
si no portàveu
res des de casa
tot anava
amb aquestes
comunitats
turístiques,
no?
Nosaltres
anàvem allà
sí que ho havíem
mirat abans
per internet
perquè aquesta
associació
té
pàgines
a internet
ho podeu mirar
només que l'entreu
al Google
CBT
Kirguistan
ja ho
ja ho trobareu
i allí vam anar a veure
el llac
son cool
allí vam fer
en lloc de quatre dies
a cavall
com que ja havíem vist
que els nostres culets
ja estaven una mica
saturats
de tant de cavall
vam dir
doncs
bueno va
farem dos dies
de cavall
i dos dies
a peu
i va ser
una altra experiència
maquíssima
vam poder
veure
el llac
aquest
del
son cool
allí a més
donava la coincidència
que s'acabava
el ramadan
i ens vam aturar
en una llurta
on hi havia
on hi havia
com una comunitat
i tota la gent
de les llurtes
celebrava
el final del ramadan
és com aquí
quan celebrem
el Nadal
de fet
i tot
ens van convidar
a tot tipus
de menjars
que fan
especials
només per aquell dia
ens van
vam anar
a una casa
o llurta
després vam anar
a una altra
bueno
no vam parar
de menjar
i menjar
tot el dia
la gastronomia
Òscar
com és?
sí
allí la gastronomia
es basa
en l'arròs
hi ha un plat
molt
molt
molt important
per ells
que es diu
plof
que
que és usbec
però que també
ho han adoptat
els quirguisos
que és a base
de carn
de pollastre
d'arròs
i de verdures
està
extremadament bo
també
menjen moltes sopes
sopes
de tot tipus
sempre que nosaltres
vam demanar una sopa
ens va semblar bona
també
cuinen molt
amb el pepino
cuinen molt
amb amanides
amb
verdures
tot això
per ells
és bastant
la seva dieta
passa per aquí
de fet
és un país
pobre
i l'arròs
els legums
la dieta
es basa en aquestes
són productes
barats
i
a ells
els surt
bé de preu
l'Òscar Martí
que ens ha estat
explicant
Kirguistán
com va
cavalcar
per aquesta ruta
de la seda
els llacs
escolta'm
estic mirant ara
el vostre blog
Òscar
i veig una entrada
que m'ha cridat l'atenció
perquè
és
titula
o esperat un segon
que l'he perdut
diu
reventant
autostop
i afeitar un burro
això és una anècdota
o com va anar?
sí, clar
això és una anècdota
és que a la meva dona
li agrada molt
explicar les anècdotes
no, no
jo ho dic perquè
ja que hem dit
l'adreça del blog
doncs m'hi he ficat
i dic aviam
expliquem-ho bé això
sí, de fet això
són coses que passen
als viatges
i quan vas
amb transports
que no saps
ni com els has trobat
trobes
tota mena
de conductors
i
de fet
vam agafar un conductor
que era
increïble
corria d'una manera
a més
es girava
a parlar amb nosaltres
mentre corria d'aquella manera
i
en aquells pobles
clar
hi ha molts rucs
hi ha moltes cabres
moltes ovelles
tota mena d'animals
i l'home es va girar
i just en aquell moment
passava un ruc
no havia estat mai
tan a prop
d'un ruc
amb un cotxe
com a mínim
i de fet
vam estar ballada
casualitat
ja podeu llegir
l'experiència completa
també a
ontraveling.wordpress.com
Òscar Martí
se'ns acaba el temps
moltíssimes gràcies
teniu ràpidament
algun viatge previst
perquè
déu-n'hi-do
els que
aquest estiu
ja l'heu fet
o l'heu de fer
no, no, no
per sort
encara no l'hem fet
encara no l'heu fet
i anem d'aquí
el dia 24 d'agost
marxem cap a Nicaragua
24 dies
i esperem
que sigui
una experiència
igual de bona
que amb Kirguistán
i nosaltres esperem
que l'any que ve
ens la vinguis
a explicar
Òscar Martí
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i fer la volta al món
amb nosaltres
a Tarragona Ràdio
moltes gràcies
bon dia
adéu
vols fer la volta al món
amb nosaltres
vols explicar-nos
les teves aventures
pel món
has fet un viatge
que t'hagi emocionat
ens ho vols explicar
envia un correu
a elmatí
arroba
tarragonaradio.cat
o contacta'ns
a través del Facebook
o Twitter
fem amb tu
la volta al món
cada dia
a dos quarts de deu del matí
al matí
de Tarragona Ràdio