Fins demà!
No hi ha arribat a les escales, que és el primer que miro.
Jo començo al revés, també. Jo començo sempre pel final i llavors ja seguida trobes les escales i saps qui...
Sí, sí, mira amb la plomilla, no? I després les escales.
És una bona manera de deixar el diari. Hi ha molta gent que ho fa, de deixar-lo al revés.
Elisenda Pujol, d'Òptim, empresa d'Òptim, molt bon dia, empresària, molt bon dia.
Molt bon dia.
I en Joaquim Gras, del capítol català, l'Imoçent del Cerrallo, molt bon dia.
Molt bon dia.
Bé, no sé si ahir vau escoltar les sirenes del Pla Setcat, d'aquest exercici d'activació de sirenes.
No sé si vau poder escoltar el son o no?
Bé, el Cerrallo, perfecte, almenys des de llum t'estic jo, perfecte.
Es van sentir... A més a més, estava anunciat de fer a diversos dies que hi havia molts, bastants cartells.
Vull dir que el Cerrallo... Suposo que no hi podia haver ningú que no ho sapigués perquè havia estat anunciat en molts dies d'anticipació.
I es van sentir molt bé.
Potser el que... el que joca una miqueta és quan comença ho saps, però potser no saps ben bé quan acaba.
El so de quan acaba, potser... Com que quan comença sona moltes vegades, moltes vegades, moltes vegades,
quan acaba, no ho saps ben bé quan ja s'ha acabat.
Però bueno...
És diferent, eh?
Sí, sí, però això, és diferent el so.
El so és diferent, exacte.
Sí, però...
Primer, en aquest cas, el de posar de marxa, diguem-ho així, és un so molt oscil·lant i després és un molt planer.
I llavors, doncs, més o menys t'avisa de quan s'ha acabat, no?
Però sí, és cert que ara ho comentàvem, que realment jo crec que sí, que hi havia molta gent que no se'n mentirà.
Al Cerrallo potser sí que hi havia aquests cartells, però...
Sí, sí, sí.
A la resta de la ciutat, no sé si estava prou senyalitzat o prou dit, com perquè realment la gent, això, no?,
se sapigués que realment era un simulacre i que no hi havia cap perill.
Jo si un dia sonen de veritat, no sabré si hi ha simulacre o no.
Aquest cop ho sabia perquè vaig llegir el diari i jo ho vaig sentir, vaig sentir de lluny.
De la catedral se sentia com una cosa fonda, com si passés alguna cosa, una cosa fonda,
però és que n'hi vaig caure que era això, això que ho sabia, n'hi vaig caure.
Un cotxe de la policia que deu caure i n'hi vaig caure.
Vull dir que a veure, no sé fins a quin punt...
Clar, és que t'agafa totalment desprevingut, no?
Sí, desprevingut.
Aleshores primer has de...
Sí, has de situar-te.
Conscienciar-te de dir a veure què és això, no?
Ara, que si un dia passés de veritat, jo altres cops que ho he sentit estar al Serrallo,
que no n'hi he fet cas, però que he pensat sempre i suposat que era una prova,
un dia serà veritat i també em pensaré que és una prova,
a no ser que el carrer veig que la gent es comença a moure i dic...
No, però que anava a dir al carrer no podem sortir.
Bueno...
És el que anava a dir, en principi, això és el confinament total, eh?
És el que no farem.
En principi, quan es van implantar i que realment es feien les proves per posar-ho,
un dels motius que hi havia preocupants era això que quan estaves a dins de casa no se sentien, no?
És a dir, estava molt bé pel carrer, diguem-ho així, si vas pel carrer...
Però a dins de casa no se sentien.
Però realment, exacte, si tu ho tanques tot, és un problema a la qual hi havia després això de posa la ràdio, posa la televisió,
és a dir, agafa altres mitjans per saber com va, no?
Perquè a dins de casa és un ciroll que queda totalment diluït, no se senten absolutament gens, no?
No, no, el serrall sí que se senten.
Però sí que és confinament, eh?
Vull dir que en aquest cas no és apretar a córrer i socorro, no, no.
Ah, doncs jo faria el revés.
És confinament total.
El que passa és que jo crec que no som prou disciplinats.
No ho serem mai.
Jo crec que amb la por...
Perquè jo em sembla que si jo tinc un criu que està al col·legi, jo no em quedo a casa.
És conscienciació.
És conscienciació.
Però vull dir, jo el primer que faria és anar a buscar, no sé,
Tu has de ser, sobretot has de pensar que realment les persones que estan al càrrec
evidentment són les persones que saben perfectament com va aquest tema, no?
Sí, sí, sí.
A la qual aquesta urgència que tu tens...
Tu ho com diguis, però...
Sí, aquesta urgència que tu tens, que la tindrem tots, evidentment,
fa que potser et posis el parell tu i la resta, no?
Ja, ja, segur, segur.
I amb això sí que hem de ser molt conscients que les escoles, sobretot les escoles,
estan molt preparades i en fan molt de simulacres perquè precisament si passés una cosa d'aquestes
que diu no vulgui, tots els nens saben perfectament què han de fer, professorat, etcètera.
La teòrica ja la sé, però és que la pràctica no sé què fer.
Ja t'ho dic, la por... Suposo que no estem preparats per la por o el perill, no?
Jo suposo que és el mateix que quan vas amb cotxe, no?
I trobes una taca d'oli en terra, te diuen no has d'apretar mai el freno, no?
Sinó que has de canviar la marxa.
I fa l'efecte que el que fem la majoria, instintivament, és apretar el freno
quan vas quan el cotxe te se'n va.
Però si em fa l'efecte que això...
Per això et dic, potser no tenim prou disciplina encara,
com en altres països, no?
Que ho tenen tot tant assumit i llavors van tots a una.
i aquí em fa l'efecte que potser aniríem així com una miqueta atabalats, no?
Dic jo, no ho sé, però...
Bueno, suposo que per l'absurd no estem mai preparats, no?
El que et digui per la por, no?
Aleshores actues de vegades d'una manera tan inconscient
que quan et pares a pensar, dius, què he fet, no?
Però sí que això sí que hauríem de tindre molta consciència.
És una qüestió de fer, eh?
No sé, no sé si és qüestió de fer o no.
De pensar que algú altre vina a buscar el crió al col·legi, no?
Sí, el que deia ell això de l'escriu, sí,
que vaig veure un reportatge que vam fer per la tele i dic, mira, veus?
Dic que en saben més ells que en altres.
Vaig pensar perquè, a veure, jo el que sé d'això és el que he llegit pel diari, eh?
I el que he sentit a vegades amb algun...
Ara, clar, no sé si és a dir, reunim la ciutadania tota
i els...
Clar, és d'aquelles coses, és a dir, és una feina i un treball d'anar fent.
Bé, és un treball que es va començar,
i ho sé perquè el que et deia que nosaltres hi vam participar,
es va començar el 2007, es va començar quan aquí Tarragona encara era pla secta,
perquè, evidentment, les proves són evidents que ho tenim tot
i es va començar aquí.
Es van fer reunions...
A tots els barris.
A tots els barris, vull dir, es van fer a tots els col·lectius,
a tots, en la qual, doncs, s'explicava perfectament
quin era el projecte i què és el que s'havia de fer.
Estava en tots els idiomes, eh?
En anglès, francès, àrabe, xinès, vull dir,
també estàvem buscant una mica aquell...
Clar, els col·lectius, avui en dia estem...
Hi ha de tot, no?
Es va repartir fulletos, hi havia moltíssima informació.
Llavors, això, doncs, es va anar implantant a la resta de Catalunya, no?
En la qual el pla secta, com a tal, va desaparèixer,
és pla secta, pla sectat.
Pla sectat, i, evidentment, doncs, el que dèiem,
això és una feina que s'ha fet a tota la ciutadania, eh?
Jo, particularment, el que et dic, ho vam posar en pràctica,
inclús anàvem a les mezquites a fer-ho, no?
Perquè, evidentment, quan estem parlant de població,
estem parlant de tothom.
Aquí sí que no tenim colors ni idiomes, no?
Aleshores, havíem d'anar a col·lectius massius
perquè, realment, doncs, la gent tingués consciència.
El que passa és que, com tots, suposo que tenim tan poca història
i tan poca memòria històrica, d'això ens desapareix, no?
I sempre aquestes campanyes crec que són prou importants
com per continuar fent-les, no?
Més o menys temps, no?
Però sí que no es pot deixar de fer.
El que deia abans el Joaquim és, no sé si ho penseu, eh?
Penseu el mateix, que a vegades sense la sirena
no saps bé si és un exercici o és una...
Clar, si es té una informació prèvia que te diuen
que fan un simulacre, ja ho saps, no?
Però si no tens aquesta informació prèvia, pots pensar de tot.
Ho dic perquè des del procés civil es planteja també
que el propi so de la sirena
inclogui una veu que digui de forma explícita
què està passant, si és un simulacre, si és un carrer,
que ho dic una veu, és a dir, que a la mateixa sirena hi hagi una veu.
Ho veuríeu això? Seria més aclaridor?
Totalment, totalment, totalment.
Home, si no hi hagués prou informació...
El que passa que, per exemple, clar, jo parlo pel serrallo,
sempre que abans que es fes la prova de la sirena
sempre hi ha hagut molta informació.
Vull dir, el del serrallo que digui,
doncs no m'he entrat, és que no he sortit de casa aquests dies,
perquè sempre hi ha hagut molta informació.
A veure, ho trobo perfecte, tot el que siguin facilitats ho trobo bé.
ara.
Però, bueno, que si s'anuncia amb suficient temps...
Jo torno l'altra vegada, després ja veiem què faríem, no?
Però, bueno...
Jo crec que tenim informació per tots els cantons,
i encara la gent, moltes vegades, encara no ens en entenem absolutament de res.
Suposo que som tan individualistes o anem tan a la nostra,
que aquesta informació massiva sigui escrita, sigui en ràdio...
Jo crec que sí que se n'entenem, el que passa és que no sé si confiem.
No, i jo crec que hi ha molta gent que no se n'enten.
A que passa que penses, sí, potser diuen això i després resulta que no sé què, no?
I mira, jo pel que sigui me'n vaig darrere les muntanyes de Prades.
Però jo el problema el veig...
Sí, clar, si saps que és un simulacre, ja saps que fas la vida normal i ja està, no?
Però si passés de veritat, jo no sé què faria, eh?
És el que dic jo.
Jo no sé què faria.
Jo no sé què faria.
Vull dir, per molt que ho sàpiga, que el que tingui que fer, no sé què faria.
Sí, sí, sí, que ha de posar tovalloles a la porta, que si no sé què...
Perquè això és per provarir que algun gas o alguna cosa entri entre casa, no?
Sí, entre casa, sí, sí, sí, sí.
Perquè diuen que el que pot fer més mal és el gas tòxic,
que tot l'altre no és tan perillós.
Llavors, que esclar, ja et dic, si jo la teòrica la sé perfectament,
la pràctica, que no passi mai.
Que no passi mai.
Que no passi mai.
Sou de veure el futbol, no?
Jo sí.
Jo sí.
Vull dir perquè estan a punt de fer la roda de premsa d'acomiad de Santi Castellepó.
O sigui, perquè potser en qualsevol moment es demanen pas de set els noves treus.
La veritat és que em sap molt de greu perquè ha sigut un gran jugador del Nàstic,
ja no li dèiem Castigol, perquè feia molts gols,
i va fer un bon paper a Reus.
Volia dir la ciutat veïna, no m'agrada dir el nom.
I va fer un bon paper, i llavors jo la veritat és que hi tenia posada molta confiança.
A més a més l'equip s'ha fet per promocionar, o sigui, per promoció.
I clar, i em sap molt de greu perquè ha volgut molts diners,
i a més així d'aquesta manera quan hauríem d'anar a dalt de tot.
I em sap greu per ell, perquè a més a més el conec, i em sap greu.
Però bé, vull dir, més val tallar-ho ràpid, que no pas anar esperant a veure què passa,
a veure el diumenge que ve, donem un vot de confiança, perquè llavors segurament seria massa tard.
Vull dir que trobo que la Junta Directiva en aquest cas ho ha fet bé.
Vicente Moreno és el nou tècnic, avui presentarem al migdia, cap a dos quarts,
no el podeu seguir en directe, però com dèiem, els companys estan al nou estadi en aquests moments
perquè està a punt de fer-se la roda de premsa.
En principi havia de ser a les 10, però pot ser que comenci abans,
perquè per allà ens hi ha una sonda.
Elicente també és de nàsticera, no?
Bé, m'agrada, m'agrada el nàstic i si puc el segueixo,
però no soc futbolera, diguem-ho així, no?
Això és com tot el...
No hi ha res, eh?
No sé ni qui és aquest, no sé ni qui és, ja ho sento que no me dius aquí, eh?
Escolta'm, jo no, no, com tu, una part de la població que no...
Bueno, suposo que t'ha d'agradar, suposo que aquestes coses t'ha d'agradar, aleshores...
El que t'interessa per això.
Exacte, suposo que evidentment ho segueixes per això, no?
Una mica per sentiment moltes vegades, no?
Aleshores, el que et dic, jo no soc futbolera, a casa meva jo no bec el futbol,
però sí que és cert que el nàstic potser sí que, doncs, bueno,
i pobret, com últimament ho està passant tan malament, suposo que encara més, no?
De dir, què he fet avui al nàstic, no?
I això, i allò, i t'ho preocupes una miqueta més, no?
Per circumstàncies personals, no...
Ara no puc anar al camp, però jo quan estava a tercera,
i bueno, no cal dir després a segona i a primera...
A segona, exacte.
Vull dir, a mi em deien, coneixes molts llocs, no?
No, no, coneixo molts camps de futbol,
perquè clar, arribaves amb l'autocar o amb cotxe particular,
fenses el camp, anaves a veure el partit,
troaves a pujar i troaves a marxar.
Vull dir, a veure, nosaltres vam anar a Gijón amb cotxe, eh?
I són moltes hores.
Són moltes hores, i tant.
Vam arribar, vam veure el partit perquè no vam tenir ni temps de dinar,
i llavors vam anar a sopar, una miqueta bé, almenys,
i després cap a casa.
Vull dir, jo he fet molts pals, hem anat a Cádiz, amb cotxe també.
Vull dir, hem fet molts pals de cotxe.
Jo crec que el que em ho convenceria és també per anar-hi un.
No, no, jo el que estava pensant quan deia això, que és fer robo,
vull dir, quan un té a fixar una cosa, és capaç de fer barbaritats.
Sí, barbaritats, barbaritats.
I si convé no dinar, no dina, i si convé...
És que esperes aquell cap de setmana per marxar.
Vull dir, el teu al·licient de dilluns a divendres
és que arribi el dissabte o diumenge per poder, doncs, això, no?
Si tu prèviament diguessis, he de fer això, diries,
ui, mare de Déu, no ho faig, perquè volem tenir tot previst.
Però quan un té una dèria d'aquestes que li agrada,
no li fa...
No, no, i a més a més amb això que diu,
a vegades no s'ho han plantejat d'anar, o sí, però no saps.
I a última hora, doncs mira, sí que hi anem.
I potser juguen el diumenge i t'ho diuen el dissabte.
Però és igual.
Allà que vull.
Allà que vull, vull dir que sí, sí.
Però aquestes coses estan bé, l'essència també és allò de tindre un al·licient.
No, i a més a més és que passa...
El teu grup d'amistats coneixes moltíssima gent.
O sigui, és el grup que anaves, que t'ho passaves molt bé,
que et compenetraves molt,
que anaves a dinar amb ells quan dinaves, no?
I si no, quan sopaves.
Però com tots esteu a la mateixa,
us és igual minjar o no minjar,
minjar les dues o minjar deshora, no?
Aleshores, és això, és aquella festa que tu fas, no?
Els gols s'alimenten també, eh?
Els gols s'alimenten, eh?
Sí, els sombres s'alimenten els gols.
Però no, la satisfacció que hi ha allà, escolta'm.
Per cert, divendres hi ha el sorteig de Copa Catalunya
i sabrem si hi ve un de gran aquí a Tarragona.
No sé si, Joaquim, un àstic Madrid, no el m'he de saber,
un àstic Real Madrid o un àstic Barça.
La primera aquí a Tarragona a jugar aquí a Tarragona.
S'aliment a la gran festa.
És que res, és per la caixa.
Per la caixa que puguem fer.
A jugar amb el nàstic?
Sí.
Ah, perquè a la Copa...
És que jo no tinc ni idea de futbol,
em dius de la Copa...
Ara la Carme t'ho explicarà això.
Són tots que juguen amb una pilota,
això li vaig dir amb una amiga meva perquè tampoc...
I en calça curta.
Sí, en calça curta.
No, és la Copa Catalunya,
i llavors són els equips que són.
Ah, la Copa Catalunya, vale, vale, vale.
Més allà no hi arribem.
No, és que jo penso una Copa del Rei i dic no sé quins equips,
si els equips són segons, els equips d'això,
per això que no...
El nàstic ho he anat eliminant,
i llavors això, sortejos, els primers...
Us farà que és que demanen pas al nou estadi
i podreu escoltar en exclusiva la compareixença de Santi Castillejo.
Us sembla? Jordi Blanc, bon dia.
Hola, bon dia, Josep.
Doncs efectivament ja hi ha Santi Castillejo aquí a la sala de premsa,
per tant, de seguida comença aquesta roda de premsa
de comiat del que fins ahir era l'entrenament del nàstic.
Per tant, si et sembla, sentim ja so de sala
i escoltarem el que fins ahir era l'entrenador del nàstic,
Santi Castillejo, aquí a la sala de premsa.
Moltes preguntes.
Carles.
Bons dia, Santi.
Bons dia.
Bé, no sé què tal has vivido estas últimes hores
i com te has tomat aquesta decisió de aixer del consell d'administració?
Bona, com es la ha tomat com es la pode tomar cualquera.
Molt fàstig, desil·lucionat, trist,
bé, amb la decepció típica de quan no te salen les coses
i termina el projecte, la il·lusió que tenies de fer-ho bé,
jo crec que com a cualquier persona normal.
que crees que ha fallado, que crees que no ha funcionado,
por qué se ha llegado a esta situación?
Bueno, cuando se llega a esta situación
se dan muchas circunstancias, ¿no?
Pero la principal son resultados.
Somos entrenadores
y se nos valora por los resultados.
Y, bueno, a veces porque lo hemos hecho mal,
porque no hemos estado acertados,
otras veces porque yo creo que hemos tenido
esa pequeña dosis de suerte,
o acierto, llámalo como quieras.
Bueno, al final son una serie de circunstancias
que no saben los resultados.
Y aunque la situación no era dramática,
pero sí que, bueno, el objetivo es estar arriba
y no se estaba.
Venías muy ilusionado a este proyecto,
era un paso adelante en tu carrera.
Además, a un club que conocías bien,
como jugador fuiste una icona aquí en el Nastic.
No sé ahora mismo qué sensaciones te llevas
de todo lo que ha pasado durante este periodo breve.
Bueno, ahora es difícil de valorar, ¿no?
Pero, bueno, cuando vine ya sabía
las circunstancias a las que venía,
sabía la presión,
sabía la ansiedad de estar arriba.
Entonces, bueno, aunque nunca esperas esto,
pero sí que eres consciente
de que vienes al Nastic.
¿Qué pasa?
Pues que siempre te hay la ilusión
de que te va a salir todo bien,
de que va a ir fenomenal
y que vas a conseguir el objetivo.
Entonces, cuando llega el momento triste,
pues te afecta igual.
¿Te vas con tu cuerpo técnico,
más allá de tu cuerpo técnico,
durante este tiempo?
¿Te has sentido solo?
¿Te has sentido acompañado?
¿Te has sentido...?
No, no, no.
En ese aspecto no hay ningún problema,
ni con los jugadores,
ni con Emilio,
ni con el club.
Siempre ha estado fenomenal a mi lado.
Incluso Adolfo,
que era formado parte del club.
no, es ningún problema.
Ha sido cuestión de resultados
y no hay que darle más vueltas.
Hola, mister.
¿Te veías con fuerzas
de sacar al equipo adelante?
Sí, sí, sí.
Es más, yo había hablado
con el presidente
para, pues, por lo menos dar
un par de partidos más
y si no salía la cosa...
Pero bueno,
al final se ha decidido.
¿Aún así no te sorprende
porque conoces
las urgencias del club
y un poquito cómo han ido funcionando
las cosas las últimas temporadas?
No, sorprender no,
porque el Fundo de Fútbol
no te sorprende nada,
pero sí que es verdad, pues,
que quizás esperaba
un poquito más de paciencia, ¿no?
Ya sé que es difícil, ¿eh?
Y lo comprendo en cierta manera.
Pero sí, por lo menos,
ese ultimátum,
pero bueno,
al final son decisiones,
es verdad que no estamos
donde tenemos que estar
y hay que asumirlo.
Esto es como es,
siempre es así,
pero quizás 12 jornadas
son pocas
para valorar un trabajo.
Bueno,
para unos serán pocas,
para otros es suficiente.
Al final es una cuestión
de confianza
de que el que tenga que decidir,
pues, diga, pues,
aunque lleguen 12 jornadas
hasta 5 puntos del playoff,
se va a conseguir.
Bueno, al final es confianza.
Y ahora, pues,
estamos en una situación
en el Nasti
que es difícil
para confiar
si no salen
los resultados inmediatos.
Entonces, bueno,
te digo que de cierta manera
lo entiendo,
pero es verdad
que 12 jornadas
yo creo que
hay mucho margen
de mejora
y el objetivo
que había
a corto plazo
que era la Copa
se consiguió,
que parece que era la Copa
no se le da la importancia
que se le iba a dar
y eso se había conseguido.
Es verdad
que en la Liga
no estamos
donde tenemos que estar,
pero bueno,
es así.
¿Te ha sorprendido
negativamente
el rendimiento
de la plantilla?
Algo.
Tú nunca hablas mal
de los futbolistas,
pero te ha decepcionado
en algún sentido.
A ver,
cuando ves el partido
de Badalona sobre todo
o el de Alcoy,
pues,
te decepciona,
pero lo primero que me decepciono
es conmigo mismo
porque algo no estoy haciendo bien,
está claro.
La plantilla es buena,
eso no hay ninguna duda,
los jugadores han dado todo
por hacerlo bien,
no tengo queja de ninguno,
en ese aspecto
no hay nada que decir.
Carlos.
Normalmente,
siempre se habla
de la presión deportiva
del entrenador,
pero no se controla
la presión económica,
si el club
se va a hacer
tu dieta
de donde se trata
si no se
la consagra
de la tierra
de la tierra.
Bueno,
sí,
aquí la presión
es,
tú lo has dicho,
la famosa mochila
que hablé yo hace los días
es eso,
aquí no es el tema deportivo
solamente,
es una mochila
de años,
entre ellas económica,
que hace que sea
las urgencias
más grandes,
¿no?
Entonces,
bueno,
pero bueno,
cuando vine
lo sabía,
o sea,
no es excusa,
no es excusa.
es verdad
que con 12 jornadas
yo creo que
teníamos tiempo,
¿no?
Pero bueno,
ya sabía que venía.
Yo también,
no sé si ligado
el hecho de ser
una persona
de vacanza,
¿no?
Pero,
¿no es muy habitual
que no haya un margen
de decir,
oye,
¿cómo ganas
estos dos partidos
en lo que continúes
después?
Yo hablé con el presidente,
digo,
el lunes,
el domingo por la tarde,
después del partido,
porque yo sabía
la situación como estaba,
y bueno,
yo tenía la esperanza esa,
pero al final
se decidió,
te digo que
hubo consejo,
se decidió que
era suficiente,
pero es que
es falta,
al final es falta
de confianza,
yo,
si tienes la confianza,
pues aunque estés
a cinco puntos
del playoff,
te mantienen
y confían en ti,
pues no ha habido
una confianza
y ya está,
no he quedado
de más vuelta.
Sí,
llama.
Si no hay
ningún mes,
no llama,
acabaremos.
¿Con qué te vas
más decepcionado
de lo que has hecho
y de lo que has sucedido
y con qué te vas
más a decir?
Decepcionado
me puedo ver
de los resultados,
al final
no ha salido
lo que
hemos trabajado,
decicionado
conmigo mismo
porque al final
era una ilusión,
era un reto
y era un reto
bonito,
bonito e ilusionante
para mí,
para Miki,
para Javi,
bueno,
al final
te duele,
te duele
porque
siempre he dicho
el Nasti
aparte de ser
un tema deportivo,
un tema profesional,
es el Nasti
para mí,
entonces
te fastidia,
pero bueno,
el fútbol
no entiende
de estas cosas,
entiende
de resultados.
Estos son resultados,
Kim,
parecía que
que habíamos remontado
un poquito
el chat,
iba a Burgos
y Valencia aquí,
el equipo estaba mejor,
bueno,
luego esta semana
que había tres partidos
que era ilusionante,
pues,
en esta semana
fatídica ha sido,
de los tres partidos
que no
se podía haber ganado
la verdad que a Olot
bastante bien,
no se ganó
y bueno,
lo de Alcoy
y lo de
Badalona sobre todo
pues ha sido
determinante,
al final
la confianza
es mientras hay resultados,
no hay otro.
Doncs,
fins aquí la roda de premsa
de Santi Castelljojo,
el que ha estat
el comia d'avui
del que fins ahi
era tècnica
del Nasti,
explicant una mica
la seva visió personal
de tal com ha anat
aquest període
al capdavant
de la banqueta
del Nasti,
d'aquestes jornades
i d'aquesta situació.
marxa ja
Santi Castelljojo,
en tot moment
ha estat acompanyat
dels seus dos ajudants,
de Javi García,
del segon entrenador,
també de Miqui Aguza,
que era fins avui
també el preparador físic
en una sala de premsa
en la que hi havia
el director esportiu,
Emilio Viqueira,
també
Patxi Veines,
que a partir d'avui
passa a ser el segon
entrenador del Nasti,
a banda de ser
l'entrenador de portes,
i hem escoltat
les reflexions
de Santi Castelljo
en el moment
del seu comiat
com a tècnic del Nasti.
Això del futbol,
ja saps, Josep,
que això no s'atura,
i per tant,
mira,
d'aquí a sis minuts
exactament,
la plantilla del Nasti
estarà ja entrenant
aquí al meu darrere,
concretament al nou estadi,
sota les ordres
de Vicente Moreno,
que és el nou entrenador
del Nasti
i que a partir
de dos quarts d'una
el coneixerem,
perquè a aquella hora
està prevista
la roda de premsa
de presentació,
s'ho posem al costat
del president
del Consell d'Administració
del Nasti,
Josep Maria Andreu.
Jo crec que el titular
és clar,
ha mancat confiança,
i per tant,
si ha mancat confiança
vol dir que més aviat
o més tard
hauria d'acabar sortint
Santi Castelljo
i a més a més
s'ha acabat sortint
quan totes les travesses
apuntaven
que la seva continuïtat
després d'aquesta setmana
en què només s'havia sumat
un de nou punts
era complicada
i ho hem sentit
en veu d'ell,
havia demanat
un parell de partits més,
a mi em semblava lògic,
després de la derrota
l'altre dia
al camp del Badalona
a la retransmissió
el sempre en Estic,
ja ho dèiem,
segurament hi haurà
un parell de partits de marge,
no ha estat així,
ha mancat aquesta confiança
i per tant,
Vicente Moreno
que arriba de la mà
d'Emilio Viqueira
que es farà càrrec
d'aquest equip
d'aquí a final de temporada.
Doncs Jordi,
tornem a connectar
cap a dos quarts d'una,
et sembla?
Molt bé,
fins ara.
Fins ara,
gràcies.
Doncs la connexió
en directe
és del nou estadi
en plena tertúlia
d'actualitat,
ens queden 5 minuts,
si voleu.
S'han esprès 10 minuts.
Josep,
s'ha esprès 10 minuts.
Si voleu,
fem una pròrroga.
O sigui,
que fixa't tu.
Perquè us ho fos
que tenim els vostres compromisos,
però home,
heu escoltat en directe
i en exclusiva,
la compareixença
de Santi Castillejo
que estàvem escoltant
aquí,
des de l'estudi
número 1,
la part també emotiva
d'aquesta entrevista
perquè és el que dèiem,
això és una decisió
que s'ha hagut de prendre
però que a nivell personal,
i ho dèiem aquí,
fora de micròfon,
ha de doldre.
No deu ser agradable
per ell,
per Santi Castillejo,
no, Carme?
No, no,
i a més a més,
segur que a la Junta Directiva
també li ha gustat molt
fer aquest pas
perquè,
com hem dit abans,
i tothom sap,
havia sigut jugador al Nàstic
i havia tingut una vinculació
amb tots els de la Junta Directiva
d'Ara
i, clar,
segur que avui
també els ha costat
moltíssim
donar aquest pas
però és el que dèiem,
a veure com més veient millor,
si s'ha de tallar la cama
ha de ser ràpid
perquè si no,
llavors costa més,
pot ser una cangrana
i com més aviat,
ja he dit abans
que ho sento molt
perquè,
a més aquí
és una persona molt estimada
perquè
és una persona molt senzilla,
és molt estimada
aquí a Tarragona.
Però, bueno,
és el que hi ha.
Sí,
jo crec que, evidentment,
a veure,
aquest senyor
tenia una vinculació especial
amb Tarragona
perquè era ex,
perquè ara entrenava,
però que, evidentment,
quan tu agafes
unes riendes
d'una feina
perquè no deixa de ser
una feina
i et desbanquen,
doncs,
evidentment,
aleshores,
el cop sentimental
ha digut ser
fort,
vull dir que suposo
que a ningú li agrada,
no?,
que passi una cosa
d'aquestes,
aleshores,
no crec que sigui
gens agradable
per a ningú,
eh?,
per a ningú,
amb una cosa d'aquestes
que realment
estàs parlant
d'un sentiment
i que, doncs,
hi ha una afició al darrere
i que realment,
doncs,
tu esperes uns resultats,
això no crec que agradi.
Jo que no soc gaire
aficionat al futbol,
quan escolto coses d'aquestes
i a vegades sí
que ho veig
i comentaris,
els pobres entrenadors
sempre se bascarreguen ells
i jo penso,
a vegades els jugadors
també deuen tenir part de culpa,
el que passa que,
clar,
jo sent com més complicat,
no?,
que jo els jugadors,
perquè els pobres,
no deu ser sempre culpa
dels entrenadors,
no hi entenc massa jo amb això,
eh?,
però vull dir,
potser sí que és la tècnica
que segueixen
i han de descobrir
la tècnica de l'altre
per fer-li front,
això,
tot això,
però bueno,
en fi,
és...
És com deia la Carme,
que és més fàcil
treure un que treure un tots,
aleshores aquí
paguen una vegada
justos per pecadors,
tothom té la seva part de culpa,
tothom té la seva funció,
no?
No deixa de ser una cosa d'equip
que evidentment
o tots o ningú,
no?
Llavors hi ha
també la part de la junta directiva
que els hi ha de fer un brecany
als jugadors,
és a dir,
escolteu-me,
aquí s'han fitxat
perquè a altres
tireu l'equip endavant,
vull dir,
clar,
no pot treure els onze jugadors,
no els pot,
però si els hi ha de fer un brecany
a base de bé,
perquè jo quan anava al futbol
potser veies que
l'estaven perdent
o jugaven malament
i quan començava la segona part
veies una actitud diferent
i deies,
uf,
han degut baixar baix
al vestuari
i els hi han dugut fombre
fins al carret d'identitat.
Clar,
vull dir,
és que és la feina de la junta,
vull dir,
ara els ha de prendre,
els ha de dir,
escolteu-me,
aquí s'ha fet un equip
per la promoció com a mínim
i aquí s'ha de deixar
el que sigui,
vull dir que,
sí, sí,
La culpa és del temps, eh?
La culpa és del temps.
La culpa és del temps, eh?
Que no acaba de fer net, eh?
No acaba d'arribar el fred,
no sé què passa, però...
Ja arribarà,
després direu.
De cop, eh?
Arribarà de cop.
Ja arribarà, ja arribarà.
Ja arribarà.
Home, ens queixem molt,
però jo sempre dic el mateix,
me'n recordo que aquest mes de juny
anàvem encara amb jaqueta
i dormíem collxa.
Sí, sí, sí.
Vull dir que el mes de juny
va ser un juny totalment atípic, no?
La calor va arribar molt tard.
S'ha retressat, això.
Aleshores, suposo que exacte,
aquest canvi climàtic
que estem vivint
ho estem retressant tot,
com tu deies,
quan vingui el gener.
Ja veurem allò,
sí, sí, sí.
El que farem.
Però sí que és veritat
que potser si seguim d'aquesta manera,
ara pel pont de la Puríssima
anirem a la platja
i no anirem a esquiar, no?
Jo em sembla que ho vaig sentir
a la televisió, no sé,
que...
Em sembla que va dir
que l'any passat,
evidentment no amb aquestes calors
que està fent ara,
però que també va fer
un final d'estiu bastant llarg.
I que deien uf, uf, uf.
I que ha sigut un dels hiverns
més frescs que vam tindre.
Com a mínim de molta neu,
perquè se'n recordem.
A quin sant l'hem de posar espelmes,
a mossèn?
A quin sant l'hem de posar?
No ho sé,
jo estàvem dient abans,
jo de sants d'aquells del temps,
Santa Bàrbara quan trona,
però ara no se m'ha acut cap més
en aquest moment.
No ho sé.
En definitiva,
diu tots els sants i santes de neu
pregueu per nosaltres.
No, la prova és aquesta
que diu el mossèn.
En cada població
tenen el seu sant.
I si hi ha una cosa
que si falta aigua o així,
surten amb ells sants
a demanar que ploqui o que...
Carme, Pedro,
l'Eliciondre Pujol,
Jovind, gràcies per acompanyar-nos
i fins la propera.
Gràcies, adeu.
Gràcies.
Adéu.