logo

Arxiu/ARXIU 2013/MATI DE T.R. 2013/


Transcribed podcasts: 732
Time transcribed: 12d 17h 10m 49s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura.
Quin amic, tots inventarem més motius per poder gaudir de la vida.
Avui també passarà el mateix que va passar ara fa alguns dies,
que les veus que escolten, les veus d'aquests infants,
doncs bé, són molt més petites que les veus dels infants,
dels nois i noia que tenim avui aquí, eh?
Per de fet, són una mica més grans.
Avui ens acompanyen a l'aventura de conversar alumnes de l'aula oberta
d'Institut de Sant Pere i Sant Pau.
Per tant, Institut, és a dir, molt més grans que no pas aquestes veus que escolten.
Ens acompanyen, per exemple, l'Aitor Ramos.
L'Aitor, què tal? Bon dia, benvingut.
Bon dia.
Com estem?
Bé.
Bé?
Sí? A punt per parlar molt?
Sí.
Sí? Qui és el que parla més de tots?
Hi ha algú que parli més?
Mira, em senyalen a les rodes.
Acosta't el micro, rodes.
Bon dia, rodes.
Bon dia.
Tu ets el que parles més, no?
Sí, bastant.
Però escoltem, aquí, això és la ràdio,
vull dir que es tracta de parlar com més millor, eh?
Tens al costat el Jesús.
Jesús, què tal? Molt bon dia, com estem?
Bon dia.
Tu també?
Disposats a parlar.
No convingui, no?
Deixeu-me dir, per cert, que aquells que vulgueu també parlar,
però que no esteu aquí a la ràdio,
ho podeu fer a través de les xarxes socials, que també parlen, eh?
Per escriure, però podeu entrar al perfil de Tarragona Ràdio
o al Facebook o al Twitter,
i allà, doncs, de seguida veureu una fotografia
dels que avui ens acompanyen
i podreu anar comentant a tot allò que us vingui de gust.
I li podeu, per exemple, dir coses a la Laia,
que estem aquí també amb nosaltres.
Laia, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Tu també has de xerrar gaire o no?
De vegades.
De vegades?
Bé, doncs, avui es tracta de parlar, eh?
La Montse Miralves és la professora que els acompanya.
La Montse, doncs, que ja ens va visitar en una ocasió
i que avui, doncs, torna a ser aquí amb nosaltres.
Què tal, Montse, com estem?
Hola, bon dia.
Estem molt bé, però els nens una miqueta nerviosos.
Tot s'arreglarà quan comencem.
Això són els primers minuts, eh?
Això són els primers minuts, després ja la cosa es va escalfant.
Avui, de què parlem, Montse?
Avui, en general, de què parlem?
Bé, avui parlem, en general, doncs, parlem de l'aula oberta,
què fem a l'aula oberta, quins projectes fem a l'aula oberta,
com estan els nens a l'aula oberta,
i també, doncs, d'un programa que hem fet de drogues,
que va vindre la CLAUS,
del Servei de Prevenció i Drogodependència de l'Ajuntament,
i, doncs, les experiències, doncs, que ens ha anat explicant, etcètera.
Ara ho explicarem tot plegat, eh?
Parlem de que és això, aquesta taula oberta, com treballen, què hem fet.
Ens ho posarà, per exemple, també el Jonathan.
Jonathan, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Els cascos aquí, una mica més amunt, eh?
Que fins aquí com si fossin allò un collar de...
No, no, amunt, amunt, si no, se'n tira la veu.
Benvingut. Eh, també ets de parlar, tu?
Ets de parlar gaire o no?
No molt.
No molt, bueno.
Però l'Àlex, al teu costat...
Què tal, Àlex? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Àlex, que tu dius, és el que dèiem abans els ullents, Alejandro Sanz, no?
Sí.
Quan actues a la Tercorena Plaça?
A l'agost, no?
O saps, no, que el teu tocall...
Ja m'agrada a mi, sí, jo a Alejandro Sanz.
Ja t'ho diré.
Bueno, tu aniràs a veure o no a Tarragona?
Aniràs a veure quan vingui de concert a l'agost?
No crec.
No creus, bueno.
La Anan, què tal? Bon dia, Anan, com estem?
Bon dia.
Què tal?
Bé, i tu?
Jo bé.
Tu també has de parlar, tu també has de parlar, sí?
A vegades.
A vegades, bueno.
I la Hin, què tal, Hin, com estàs?
Bé, i tu?
Bé, jo també, jo estic la Marta bé.
M'alegro.
Jo també, eh?
Anem per feina, va, vinga, perquè si no es marxarà el temps i volem parlar, doncs, de diferents temes, eh?
Per exemple, d'això de l'aula oberta, no?
Jo us pregunto a nivell general, eh? Fem la primera ronda.
Què és l'aula oberta i com us trobeu vosaltres?
És a dir, què us sembla aquesta aula oberta?
Us agrada estar aquesta aula oberta?
Què us aporta?
Comencem per l'Aitor, va, comencem per aquí.
O per l'altra banda, va, per la Hin, anem al revés.
Què és l'aula oberta?
Que és una oportunitat molt gran que passa solo una vegada en tota la vida i que aprenem molt.
Bé, ja està, ja ampliaran, eh?
Hanan, per tu que...
Ens ajuden per treure l'ESO.
És a dir, és un reforç per tal de treure l'ESO, no?
Sí.
I veritatament serveix? Funciona?
És a dir, veieu que aneu millorant, aneu a més?
Sí, millor que l'any passat, poc l'any passat.
Hi ha gent que no li agrada estudiar ni res i li treuen aquesta classe i li ajuden per treure l'ESO i tot.
Bueno, doncs això, d'això es tracta.
Tu com ho veus, Àlex?
Però és una oportunitat única i és una porta oberta per al futur, perquè puguis sacar el graduat per a treballar.
Perquè, clar, l'objectiu seria el futur, no? Poder tenir treball en un futur i naturalment el graduat és important, no?
En Joden, també estàs d'acord, suposo, no?
Sí, és una oportunitat única i ens ajuden a tenir-nos el graduat i a fer personetes.
A fer què? Perdó, a fer?
Personetes.
Ah, a ser personetes, eh?
A ser.
Com us ajuden a ser personetes?
Doncs, intentant educar-nos una mica millor i, sobretot, amb respecte.
Amb respecte, eh? Un terme, doncs, important que anirà a sortir, suposo, en aquesta aventura de conversa d'avui.
Laia, per tu, què tal, l'aula oberta?
Sí, bé, en l'aula oberta hi ha gent que, per algun motiu, s'ha quedat penjada
i amb la nostra tutora ens ajuda a trobar una motivació per seguir endavant.
Perquè creieu que passa a trobar motivació per estudiar?
Ho veieu molt a llarg termini? Com ho veieu, el fet d'estudiar?
Tu no és, per exemple, que el fet d'estudiar avui et pot comportar el dia de demà tenir una feina important o aconseguir un futur?
Sí, perquè si tu et quedes penjat a l'hora de voler estudiar o a l'hora de voler buscar el treball,
no sabràs com perquè en algun moment de la vida, quan tenies d'aprofitar-lo, no ho vas fer.
El que passa que, per altra banda, suposo, també us agredia poder treballar, no?, ja, no?,
si pot ser demà, no?, per tenir diners, no?, per poder comprar coses, no?, per poder sortir, en fi, tot això, no?
Clar.
A vegades hi ha la balança que costa, no?, posar una cosa en cada costat.
Jesús, tu, per tu, què tal, l'aula oberta?
Doncs és l'oportunitat d'augmentar els valors, com el respecte, i millorar a l'hora d'estudiar, per exemple.
I s'avança, no?
Sí, bastant.
A quina matèria, per exemple, diies que, a tu mateix, a quina matèria has fet una evolució que notis, que sigui positiva?
Matemàtiques, sobretot matemàtiques.
Matemàtiques, jo què sé, abans m'adormia a les classes, i ara estic aprenent de tot.
O sigui, algú ha fet que les matemàtiques per tu siguin atractives, no?, o no?
No atractives, però divertides sí.
Divertides, bueno, ja és important, eh?
Rodes, Rodes és el condom, eh?
Tu ho diuen així, això a vegades passa a classe, que et diuen un poc un nom.
Per tu què és l'aula oberta?
Doncs, una oportunitat per estudiar, no sé, l'any passat no venia al col·legi,
i aquest any, doncs, estic, no sé, m'estic esforçant una mica per aprovar les matèries i tot això.
I a part fem activitats i, no sé, no tot és estudiar.
Sí, que també amb aquest complement d'activitats, l'estar, diguéssim, allà es fa més agradable, no?
Sí.
Tu passes millor, en definitiva.
Sí, sí. Tens més ganes d'anar al col·legi.
I tu abans no anaves a, o sigui, filles campant, no?
Sí, me quedava a casa dormint.
Va, escosta, no? M'ha dit xacar-se que els Jonsols s'enganxen, no? Per tot arreu, no?
Saps que sí?
I ens deixen sortir, no? S'enganxen, quedant enganxats, eh?
Saps que sí que s'enganxats, tu els sols?
Sí.
Ara ja no s'enganxen, no? Dic que ara ja no s'enganxen els Jonsols.
No, ja no s'enganxen.
Bueno, doncs ja millor. Aitor, Aitor Ramos, què tal?
Bé.
Digue'm, per tu a l'Aula Oberta, què significa?
Doncs, com han dit els meus companys, que és una oportunitat única a la vida
i que solo es pot estar una vegada i és bona.
Quante fa, per sé, que estem a l'Aula Oberta, Montse, aquests alumnes?
Mira, acaba d'arribar la clau, ara els saludarem, eh?
La clau és d'esquerra d'equip de prevenció, en la pitó de troques, digues, digues.
Bé, aquí nosaltres a l'Aula Oberta la fem a quart, perquè així, doncs, bueno,
els alumnes tenen el caramelet del graduat i llavors també es motiven molt més.
Però aquest any ha donat la casualitat que hi ha nens de segon, de tercer i de quart.
I alguns nens, tres concretament, repeteixen, perquè l'any passat, doncs, no estaven preparats encara
per continuar estudiant ni per res.
I llavors, doncs, clar, tenim nens de totes les edats i fem el que podem.
Fem tres classes de projectes aquí a l'Aula.
Fem tres classes de projectes.
El primer, que són projectes de creixement personal.
Després fem els projectes curriculars i després una tercera classe de projectes
que són els de manteniment i millora de l'entorn escolar.
Llavors, clar, en els projectes de creixement personal és quan fem tot el de tutoria, valors, etcètera.
Els curriculars, que ara us els explicaran ells el que fem a català, castellà, matemàtiques,
a socials naturals, i els de manteniment i millora de l'entorn escolar,
doncs, els fem perquè ja que nosaltres fem un gran esforç per donar-los un graduat,
perquè sortiran la majoria amb el graduat, doncs, ells també han de fer un esforç
per tornar al centre alguna cosa del que nosaltres donem, no?
Aquests treballs i aquests projectes de manteniment i millora, doncs, fem obres,
cosetes, pintem classes, fem de paleta, si convé, fem barbacoa, fem una taula,
fem un hort, una sèrie de coses que, doncs, són molt boniques,
i els agraden moltíssim, i reverteixen en el centre.
Doncs vinga, preguntem si, saludem la Claus Daska, que acaba d'arribar
de l'equip de prevenció en l'àmbit de les drogues de l'Ajuntament.
Claus, bon dia.
Hola, bon dia.
Ells també han treballat el tema de les drogues, no?, a l'aula.
Sí, sí, també ho han treballat.
Hem estat durant quatre sessions, ens hem anat veient bastant.
Bueno, ara també ho explicarem, eh?
Però tant, ara m'agradaria a parlar, fent l'altre cop la ronda,
amb la Gint, d'aquests projectes que ara parlava la Montse.
A tu què és el que més t'ha agradat, el que més t'ha impactat,
del que has pogut fer durant tot aquest temps?
Cuina m'agrada molt, perquè tots treballem en equip,
i com...
Ja sempre s'ha fet pàntomàquet, no?
Sí.
T'ha fet altres coses, també, no?
Sí.
Però la cuina sí, no? Perquè és això que dius, és feina cooperativa, no?
Sí.
Tothom col·labora, no?
I què t'ha sorprès, no?
No sé, d'algun pla que hagi reprès?
Sí, abans hem preparat un plat típic dels Estats Units,
que són els brownies,
i un altre, que són les bares de Nanaimo, que són de Canadà.
Ah, doncs molt bé.
Doncs deu dir-ho, sí que feu coses, en fi, singulars, no?
I d'aquí, panellets.
D'aquí, panellets.
Bé, pels panellets ara, de cara a...
Ja els heu fet, ja estem fets, no?
Sí.
I què tal, els panellets?
Hanan, a tu van agradar els panellets?
Acosta't el micròfon.
Sí, m'agrada.
I a tu què és el que més t'ha agradat,
de tot el que heu fet en aquestes aules obertes?
M'agrada tot el que hem fet,
perquè tot el farem en grup,
cada un fa una cosa entre uns altres,
i ho preparàvem tot, tallers, cuina...
O sigui, és tot feina cooperativa, també, eh?
Sí.
Tallers també, ho farem entre nosaltres tots.
Què he fet, per exemple, a nivell de tallers?
Què destacaries?
Què recordes?
Plantar, plantar coses,
arreglar un poc el pati,
un trenament en el institut,
coses així.
Bé, i s'ho passeu bé també, no?, amb això.
Àlex, tu què tal?
El tema és de tallers, com es veus?
Vam fer un projecte de català,
que era anar a un col·legi a comptar comptes als meus petits,
i va anar força bé.
Cadascú va comptar un compte diferent.
A mi va tocar el set carrer del geljó,
i cadascú tenia que treure un objecte,
o disfraçar-se, o pintar-se del protagonista.
i va anar força bé,
i va ser una bona experiència.
La vau disfrutar, aquesta experiència.
No? Vau disfrutar.
Jonathan, a tu què t'ha aglidat l'atenció,
el que heu fet?
Nosaltres vam fer un nord amb l'ajuda de la nostra estructura Cristina i Montse Miguel Alves,
i al setembre vam preparar la teca i hem anat plantant diferents productes,
com calçots, enceans, maïs, tomàquet i patates i molt més coses.
I, a més, és una tradició a l'institut fer una calçotada,
i la vam fer un dia que feia bon temps.
Sí, que ja heu provat també els calçots, eh?
Sí.
I amb això que cultiveu, què passa després?
Qui s'ho menja, per entendre'ns?
Nosaltres, i no ens en portem una mica cap a casa.
Ah, mira, doncs així també, no?
Podeu... Home, és diferent, no?
Allò menjar-te, allò que has cultivat tu, no?
Allò que compres al mercat o on sigui, no?
Sí.
El gust és diferent també, no? El gust, eh que sí?
Sí.
Sí, sí.
Passem a la Laia. Laia, en el teu cas,
de totes les que ho he fet fins ara,
quin és el que més t'ha cridat l'atenció o el que més t'ha agradat?
El que més m'ha agradat i m'ha cridat l'atenció
va ser el grafiti, que ho vam fer en les classes de matemàtiques,
ja que la nostra professora fa matemàtiques i plàstica.
Vam decidir plasmar-lo en una paret de la nostra zona,
on està l'hort, i tots els projectes anteriors.
I el que vam voler plasmar, o el que encara volem plasmar,
és el lògan de sempre endavant,
que ens va agradar molt perquè va ser una idea de la nostra cotutora
i vol dir que per més barreres que tinguem
i que ens fiquem, doncs sempre podem superar-les i fer de tot.
Que no tenim que ser negatius ni creure que no podem fer coses.
Això ho teniu clar tots,
que el vostre futur està a les vostres mans,
i que si voleu, ho podeu?
Ho teniu clar o no?
Sí.
Sí?
Tots? Tots?
Algú no ho té clar?
Sí, sí.
A tu també ho tens clar, Jesús,
això que el futur depèn de tu, no depèn de ningú més.
T'ha poden ajudar, eh?
És a dir, sempre hi ha persones que poden ajudar a l'entorn, no?
Aquí també us han ajudat a través d'aquesta l'oberta,
però al futur decidiràs tu, no?
Què faràs el dia de demà?
És clar que sí, que van ajudant i això.
O sigui, és perfecte.
A tu, dels tallers que heu fet,
quin te va agradar, dels que han anat fent?
Tallers, activitats, eh?
Sí, un projecte que estem fent en anglès i socials
que es diu Viatgers Arreu del Món,
que tracta de veure costums,
gastronomia i cultura d'altres països,
i el treballem amb PowerPoint,
vídeos, un dossier.
A més, en anglès,
practiquem diàlegs i situacions reals.
O sigui, per exemple,
anar a un hotel i demanar una habitació.
Per exemple.
Això ho practiqueu a nivell de viàleg, eh?
Sí.
Amb així s'aprèn més, no?
Així s'avança més, eh, què sé?
Tu Rodas, què tal?
Com valoraries els diferents tallers que heu fet?
I tu ens podries parlar una mica d'un que heu fet aquest,
que ara comentava el Jesús, no?
De vídeos i de pel·lícules.
Sí.
Cada dimarts, després del pati,
tenim una classe de tutoria
i fem diferents activitats,
com veure pel·lis,
classes de relaxació
i, no sé, moltes coses més
que et distreuen.
Si veieu pel·lícules, eh?
És a dir, entre tots podeu anar a veure pel·lícules.
Sí, hem vist, la millor que hem vist és l'intocable i estava molt bé, perquè era d'un noi coix que no podia caminar i un senyor la cuidava.
i els, o sigui, els dies que li quedaven vius, doncs s'ho passava molt bé amb ell.
Per què es moria? Per què s'havia de morir?
O sigui, morir no, però com estava, que no podia caminar, doncs no podia viure la vida millor.
Heu vist també pel·lícules sobre el món de les drogues, sobre el sexe, també?
No, no, no.
Però heu parlat de drogues.
Sí, hem parlat de drogues, de sexe, sí.
Bueno, ara en parlarem, en la següent ronda.
Aitor, per tu, els talles, quin t'agrada més o quin t'agrada l'atenció?
Doncs les obres que fem al pati, que aquest any hem fet coses molt guapes,
com decorar amb pedra una barbacoa i a vegades anem al biciparc que tenim
i a reconstruir els salts i netellar la zona aquesta.
i l'any passat vam construir una taula i aquest any nosaltres l'hem fet.
Hem fet una base de ciment i l'hem pintat.
I a la sortida de la porta de la nostra classe tenim un arbre
i hem construït un banc de ciment i ara aquí ens sentem a l'hora del pati i estem allí.
Està molt bé.
Doni, no sé que fa molta activitat, veig que no paren, no pareu, vaja, de fer activitats, no?
Sí, sí, la veritat és que estem, els professors estem molt contents amb ells
i precisament aquells tallers, els de manteniment i millora de l'entorn escolar
és el que els encanta més, no?
Perquè sortim a fora, fem or, les aixades, plantem, ens mengem els calçots, com hem dit,
fem una calçotada, fem, bueno, ens repartim les coses i tots treballem.
Hem fet venir un paleta, per això hem fet venir tres horetes un paleta
perquè ens expliqués una mica com es fan i com es comencen a muntar aquestes coses.
però després les seguim nosaltres.
Claus, a nivell de drogues, com heu treballat el tema a les aules?
Ja se'n va parlar en una anteria ocasió, no?
Com havia anat, però podríem recordar-ho.
Què es fa a nivell de classes?
A nivell de classe amb ells el que hem anat treballant han sigut diferents aspectes
i llavors, sobretot a partir del que ells anaven explicant.
Hem anat fent una mica d'intercanvi.
Jo els he anat explicant unes coses, ells m'han anat preguntant unes altres
i llavors hem anat treballant una mica sobre diferents temes.
però jo quasi que els deixaria diria la paraula amb ells.
Doncs comencem per la Ginna.
Ginna, per tu, el tema de drogues.
Jo dic que d'entrada això, eh?
El tema de drogues, tu què penses?
Què en dius?
Que ni són males ni són bones.
Depèn.
De què depèn?
Depèn de la droga que tome.
Depèn de quina droga sigui, no?
Sí.
Vau parlar, Lalla.
Lalla, digues.
Acosta't el micro, sisplau, que no sé si no l'han sentit.
Tu què vols dir?
Les drogues no són ni bones ni dolentes, sinó que són l'efecte que aporta,
depèn de la que tu ho prenguis.
Que cada droga té un efecte diferent, ja que hi ha bastants tipus de drogues.
Llavors, depèn de la que tu ho prenguis, tindràs moltes efectes.
Jesús.
La meva opinió sobre les drogues és millor no provar-les.
Millor no provar-les simplement perquè no saps el que pot passar.
Cada droga té els seus efectes, com ha dit la meva companya,
i no saps el que pot passar.
Qui més vol intervenir, el tema de drogues?
Seguirem per aquí, per Rodas.
Que Rodas, Rodas, no?
Sí, Rodas.
Tu què opines?
Tu estàs d'acord amb ells que diuen que depèn del tipus de drogues,
depèn del consum?
A veure, les drogues són males, però si te passes, també.
Les drogues, si te passes molt, et pot fer molt mal.
Es depèn del que consumeixis i el que consumeixis.
I no sé, millor no provar-les, la veritat.
Amb això esteu d'acord, no?
Que millor no provar-les, per què?
Perquè els efectes poden ser per al cos i no sé, et pot donar un atac de cor o un infart,
depèn de la droga que prenguis.
Aitor, tu què dius?
Doncs que les drogues són dolentes i la consumim perquè la gent es fa el xulo fumant i fiquant-se droga al cor.
I es pensen que ells ho controlen tot, però quan en realitat penses, és els efectes el que controla tu, no és una altra cosa.
Si és allò de fals control, que un creu que controla la situació perquè en realitat, claus, la situació no està controlada, no?
O podria estar en algun cas, però...
Però jo, de totes maneres, quan parlen de drogues i parlen així tan contundent, jo sempre dic, us recordo que l'alcohol i el tabac també són drogues.
I que es fan un ús d'elles, per això quan nosaltres parlem, matitzem i diem, depèn de la substància, depèn de la persona, depèn del moment, depèn de l'edat, depèn de moltes coses.
Però sí que hi ha una de les coses que us explico sempre, és allò de la falsa sensació de control.
Jo puc controlar si prenc o no prenc la substància. Els efectes que em produeix, no.
Perquè els efectes que produeix la substància els produirà tant si jo vull com si no vull.
Però jo torno a recordar això, no? Alcohol i tabac també són drogues.
Fumeu, vosaltres?
Jo no.
No? Algú fuma aquí o no? Algú fuma? Mira, un. Cal dir noms, eh?
Qui més fuma per aquí? Algú més fuma? Ho ha fumat? Fuma, ho ha fumat. Un, dos, a veure, dos, tres.
Tres, quin demà? Quatre? Quatre de... Home, quatre de la meitat, més o menys 50% de fumadors.
I alcohol no perneu el cap de setmana quan aneu de festa?
Bebeu cervesa, cubates, cubates, eh? Cubates, sí, no?
I de whisky? Sí. Cubates. Un, dos, tres.
I tu també, bebes cubates? I per ell, no? No, no, no, no, no. També estem més o menys a la part. Dos, dos cubates? Seria l'ú normal? Sí? Dos, no?
Bé, depèn, depèn del dia. Va, deixem-ho aquí. Va, seguim del tema de drogues, que encara m'ha escoltat la veu de la Hanan o de l'Ànex o de la Jonathan.
Tu mateix, Jonathan, ja que tens el micro, home. Tu què penses del tema de drogues?
Jo crec que cadascú ja és millor per saber el que fa en la seva vida, però que no deberien prendre drogues perquè jo crec que és mal, fa mal per la vida de cadascú.
Bé. I el d'Àlex, què diu? Àlex, acosta't el micròfon a veure què ens expliques.
Per a mi les drogues, és com ha dit els meus companys, millor no provar-les perquè pots tenir uns efectes molt negatius quan els consumeixes i ja està.
Ja està, senten efectes negatius del tema de drogues. Quin falta per explicar el tema de drogues? La Hanan? Hanan o Hanan? Hanan.
Diuen tots que les drogues no les tenen bé.
Espera un segon que no et sentim, ara si podem pujar el micròfon, si no et sentirem bé. A veure, la Hanan, digues ara ara sí, digues.
Que les drogues no les tenen que provar si eren males o buenas, no les tenen que provar perquè hi ha drogues que tenen efectes sobre la persona que consume droga.
Coneixeu persones a l'entorn que en consumeixin de drogues al barri?
Suposo que ho veieu, no? Gent que en consumeix, eh? Parlar pel barri.
I Montse, això es treballa, és un tema més que es treballa, no? El tema de les drogues.
Sí, sí.
I aquesta l'alba verde també suposo que està present, no? Tot i que no sempre, però vaja, també se'n parla.
Sí, sí, es parla, no només la Claus n'ha parlat quatre vegades.
No en sentim, un segon, ara sí? A veure.
No només la Claus n'ha parlat quatre vegades.
Canviar el micròfon, si no, és que no sentim, Montse.
Té un petit problema amb aquest micròfon, no el canviarem, no passa res, eh? Parlem-ho per un altre.
Digues, ara sí.
Bé, que sí, sí, ho tractem, és un tema que tractem moltíssim, sobretot amb ells, eh?
Aquí a l'aula oberta, perquè no només la Claus ja ha vingut quatre vegades a parlar-ne,
sinó que també, doncs, amb tutoria i cada moment que podem i surt,
cada conversa, xerrada, sempre, sempre, sempre se'ls està dient el mateix, eh?
Drogues, no. Drogues, no.
Ells, bé, a vegades fan cas, a vegades no tanta,
però jo penso que això de tant insistir anirà quedant, anirà calant, anirà quedant,
i espero que ho entenguin, que això no és bo.
Què són, per cert, els projectes curriculars, que ara en parlarem, eh?
Ara en parlem amb ells, però són projectes que també treballeu, no?,
que està oberta.
Sí, sí, tots els projectes curriculars són els que, més o menys també ja n'han parlat una miqueta, eh?
El que passa que potser s'ha preguntat d'una altra manera, però més o menys ja n'han parlat.
Els curriculars són què fem de català, què fem de castellà, què fem de matemàtiques,
què fem de socials, què fem de naturals, eh?
Perquè no només fem hort, etcètera, etcètera, no només fem coses de manteniment i coses així,
sinó que treballem moltíssim i fem moltes...
Fins i tot aquest any, aquest any, doncs, hem començat a posar bastants més deures
i els fem aprendre més coses de memòria que altres vegades.
Perquè una cosa que no han dit els nens, una cosa que no han dit, i ho teníem claríssim,
és que han començat dient, sí, és una oportunitat cap al futur,
i tots han dit, sí, perquè per si el món del treball, el món del treball...
Doncs no, a part del món del treball, tots els que surten,
la majoria dels que surten de l'aula oberta, continuen, la majoria continuen estudiant
i fan un mòdul, i tots tenen un mòdul preferit, uns volen fer cuina,
uns altres volen fer mecànica, uns altres...
Però tots, quasi bé tots, i aquesta és la gran satisfacció que ens queda als professors, no?
Després, quan acabem l'aula oberta, que els nens, nens que es quedaven a casa,
nens que estaven avorrits del món, de la vida, de l'estudi, de tot,
nens que a vegades estaven a classe i es posaven damunt de la taula, així, mig a dormir.
Aquests nens, quan acaben l'aula oberta, volen continuar estudiant,
i això per nosaltres és el més maco que fem a l'aula oberta, eh?
No només que pensin en treballar, sinó també en estudiar.
D'acord, no, Roda? És que és millor estar a classe que ser...
Sí, sí, estic d'acord.
Sí? Sí.
Què feu, Àlex, l'altre Àlex, de català, què feu, per exemple?
Que heu treballat de català?
Estem treballant l'ortografia,
el accent diatric, diacritic, la postració,
i abans, a principi de curs, estàvem estudiant l'asil, l'ABA, l'ABCDari,
i va bé.
I d'anglès, per exemple, i de socials, Gim, què heu fet?
D'anglès i de socials?
La Gim i el Jesús, a veure que ens ho expliquin.
Gim, comences tu?
Oh, Jesús, vinga, va, un dels dos.
Doncs, com ja he dit abans, fem el projecte
Viatgers al Rau del Món,
i a vegades també anem a l'ordinador
i fem una mica de geografia, història,
això a socials.
I a anglès, doncs, fem classe.
Gim?
Tenim un blog que és d'anglès,
que farem pràctiques,
i en social, geografia, com ha dit el meu company,
i coses d'aquestes.
Molt bé.
Per cert, la vostra fotografia està al Facebook,
ho he dit per si algú vol entrar i veure la fotografia,
doncs ja està penjada al Facebook de Tarragona Ràdio,
a tothom que vulgui, doncs, pot entrar-hi,
a part de sentir les veus per l'antena,
doncs, veurà els vostres rostres,
que esteu, doncs, aquí a l'estudio de Tarragona Ràdio,
i podran comentar també, doncs, el que anem dient, si volen,
i, en fi, que estem, doncs, allò, interactuant també a través de Facebook
i de Twitter,
twitter.com barra Tarragona Ràdio,
si voleu fer un comentari, doncs,
l'anirem fent al llarg del que ens queda,
que és més o menys uns 10 minuts de programa.
Jesús i Laia,
Matemàtiques i Plàstica, què heu fet?
Matemàtiques i Plàstica.
Laia, per exemple, comença tu, va.
A veure si aquest micro allà va.
Tenim un micro que...
No, no, agafa l'altre micro,
costa l'altre, sisplau,
perquè aquest no, aquest deixem-lo fora, allà,
perquè no, no veu,
s'ha de costar una miqueta.
Digues, Laia, què heu fet, per exemple?
A Matemàtiques, el que vam fer,
vam estar parlant amb la professora
per si podíem fer un grafiti
en una de les parets de la nostra zona
estudiant la perspectiva,
que entraria en l'apartat de Matemàtiques, no?
I amb la seva ajuda
i l'ajuda dels companys
i la tutora i cotutora,
això està fet sent possible.
Doncs això, abans ja comentaves tu
el grafiti que us havia agradat, no?
Sí.
Jesús?
Jo...
Calça't el micro,
si no, no et sentirem.
Jo, en Matemàtiques,
lo justo,
perquè em divertixin,
però al grafiti li poso ganes
dibuixant les lletres i això.
O sigui...
i després les meves companyes
van repassant,
modificant,
si fa falta,
etcètera.
és també allò que dèiem abans
de fer la feina cooperativa.
Anna,
Hanan,
al final t'hauria de dir el nom,
Hanan,
parla'ns una mica de material castellà,
també heu tocat,
no?
Sí,
m'entrada castellano,
tinc que parlar en castellano,
com és,
hacemos en clase castellano.
Nosotros,
además de la teoría
que hacemos con la cristiana rollo
en clase,
tenemos un blog
donde,
donde explacaremos,
que hacemos en talleres,
salidas,
charles que hemos hecho con la Claus.
también tenemos un instituto virtual
y lo hacemos en Spúrnic,
que cada uno de nosotros
tiene una bata.
Ahí hacen proyectos,
crear cosas,
y todo.
Molt bé.
Abans ja hem parlat
una mica de l'hort,
que també fan un hort,
és que en aquesta taula,
en aquesta taula oberta
hi ha un hort
que després podem,
els productes que aquí s'elaboren,
consumir-los,
podem emportar-los cap a casa
i de fet ens en parlava
el Jonathan,
que una mica ja ens ho apuntava abans,
no?
És a dir,
l'hort aquest
que aneu cultivant,
què toca ara?
Ara què toca plantar
en aquesta època de bany?
O què esteu a punt de plantar?
Hem plantat de moment
enxans,
ails
i patates
per nosaltres
i fa dues setmanes
o més o menys
vam fer una calçotada
i ara plantarem tomates
o berginies,
pep gots
i carabassons.
Bueno,
doncs a dir,
aquesta hort és molt fructífera,
és una hort que dóna molt de sí.
Jo us volia preguntar,
perquè estem pràcticament
a la recta final,
què podeu fer
en les vostres vides?
És a dir,
què voleu fer
quan acabeu els estudis?
O què us agradaria fer?
Perquè és el que deia abans,
que el que vulgueu fer en un futur
depenirà de vosaltres,
no depenirà de...
Mira, Jesús ja et xeca la mà,
Jesús,
endavant,
dispara.
Doncs a mi m'agradaria
fer un mòdul de cuina
per arribar a ser com a rinyano,
per exemple.
Bueno,
no està gestionat malament,
doncs t'agrada cuinar?
Sí,
bastant.
De moment,
sé fer,
Brouni,
que l'hem practicat a classe,
la truita,
que no pot faltar,
i algun altre plat.
saps que el Ferran Adrià
va començar des de baix?
El Ferran Adrià,
jo ho he explicat moltes vegades,
va començar des de baix
i fent de matxaca,
per entendre'ns,
i mira,
no ha arribat.
És el que fa il·lusió,
la cuina.
A més,
és un sector que té sortida,
a nivell professional,
si ets un bon cuiner,
trobes feina,
no?
Sí.
Bueno,
doncs mira,
en això estem,
has d'acabar el que estàs fent ara,
i després segurament
fer algun mòdul,
aquí a més a més hi ha bons estudis de cuina al territori,
doncs hi ha bones ofertes,
per poder fer formació professional
destinada a la cuina.
Tornem per aquí,
la Gin,
tu què vols fer Gin?
Jo vull ir a la laboral,
estudiar auxiliar de la infermeria.
I per què t'agrada l'exterior de la infermeria?
Per què t'agradaria ser infermera?
Perquè...
per ajudar a la gent.
Bueno,
doncs també és una bona...
Ho tens clar això,
o hi ha una opció B,
si no surt aquesta?
No,
ho tinc clar.
Ho tens clar.
Bueno,
doncs mira,
a veure si és veritat,
i això,
eh,
podem veure-nos ben aviat,
tu portis la bata blanca,
no?
Però que sigui aquí a la ràdio,
que no sigui,
en fi,
que no sigui que anés a la...
La Hannan,
tu què vols fer?
A mi m'agrada fer comerç.
Comerç?
Sí.
O sigui,
estudis de comerç.
Sí.
Però per quin sector?
Per dedicar-te a una botiga,
per parlar de...
Sí,
per tot.
Travé en tendes.
Tendes,
botigues.
Sí,
tendes,
botigues,
tot.
I per què t'agrada el comerç,
per aquest centre?
Per què t'adquireu l'atenció?
Aquest sector.
Perquè hi ha gent que treballa en això
i m'agrada com que faré i tot.
Bueno,
doncs això també es pot estudiar,
eh?
Sí.
Ja hi ha estudis universitaris de comerç.
Hi ha una escola,
una facultat,
que ensenyen comerç
a nivell universitari.
El que passa que no està aquí a Tarragona,
està a Barcelona,
però un 15,
crec que recordar,
per cent dels alumnes
són de Tarragona,
ciutat.
Tarragona i demarcació,
eh?
És a dir,
que si vols estudiar,
pots estudiar fins i tot
a la universitat,
si vols fins i tot,
fins i tot,
per estudiar comerç.
Àlex,
tu no el teu cas,
cap on vols tirar?
Jo quan tinc el graduat
m'agradaria fer un cicle mitjà
de física esportiva,
però no tinc classe medi natural
o d'escalada,
senderisme,
tot això m'agradaria.
sacar-me.
O sigui,
tu vols seguir la muntanya?
Sí.
T'agrada la muntanya,
no?
Sí,
però també tinc la,
sigui el de medi natural
o l'altre.
Però ja has mirat informació
i ja t'has informat,
no?
Sí.
I ara per accedir
a aquests estudis
què has de fer?
Acabar l'ESO,
no?
Sí,
acabar l'ESO
i ja
anar allà
i matricular-me.
Mira,
fa un moment,
abans que entresiu vosaltres,
parlàvem de,
en un espai que es diu
les rutes d'aventura,
parlàvem de les curses
que hi ha cada cap de setmana
i per aquí el territori,
per l'entorn
i cada cop hi ha més curses,
curses de muntanya,
de running,
d'activitats diverses,
de BTT,
en fi,
hi ha moltíssima activitat
i hi ha molta gent
que va a practicar la muntanya
i fa faltar,
doncs,
monitors,
monitors o,
en fi,
assessors,
formadors,
dir-li com vulguis,
guies,
això és un mercat
que està també emergent,
és a dir que tens futur
si vols tirar per aquí.
Guia de muntanya,
eh?
Sí.
Muntanya o de costa?
De muntanya.
t'agrada la muntanya,
eh?
Molt bé,
sí,
Jonathan,
tu,
en el teu cas,
què vols fer?
Pues,
jo com que vinc de segon,
aquest any tinc que estar
un any més a l'aula oberta,
però quan m'hi donin el graduat
m'agradaria fer
un mòdul de cocina.
O sigui,
aniràs amb el Jesús,
anireu junts a estudiar,
serà companys d'estudis,
no?
Sí.
Serà competència també,
o de fer plats diferents.
O sigui,
tu només vols tirar per la cuina,
i per què t'agrada la cuina?
Pues,
perquè m'agrada cocinar
i, pues,
no sé,
me gusta.
És un sector que et tira,
que et crida l'atenció.
I la Laia,
jo crec que s'ho està pensant,
encara,
o no?
Jo tens clar,
la Laia.
Sí,
tinc bastants...
Espera un segon,
que t'obrim el micro,
que si no...
Tinc bastantes opcions,
però per ara
la que més m'agrada
és la part de hoteleria
i repostèria,
repostèria,
perquè m'agrada la cuina
i perquè el millor és
de la cuina
és menjar-la,
menjar els teus propis resultats.
Allò,
fes de client.
Mira,
podeu muntar una empresa,
els tres,
munteu una empresa
i munteu un restaurant,
no ho sé,
un hotel.
El xifre,
ja ens ho ha dit,
també la cuina
i en el cas de les rodes
tu per on tira,
per on veus futur?
Jo no tinc segur,
però o cuina
o segurata.
O segurata.
O sigui,
vigila de seguretat,
eh?
Sí.
T'agrada?
Sí,
m'agrada,
de veritat.
Coneixes algú que s'hi te piqui o no?
Sí.
Així ja t'han explicat més o menys,
això de les guàries nocturnes
i tot plegat,
no?
Sí,
sí.
Bueno,
escolta,
si t'agrada,
no?
Doncs sí.
És fàcil el camí
per arribar a ser assegurat
que cal moltes coses o no?
Hombre,
sí,
preparació,
també uns estudis
i apuntar-te a una acadèmia,
supongo.
Bueno,
ja ho aniràs mirant,
no?
Sí.
Hi ha plan B o no?
Hi ha algun plan B?
Sí,
o cuina,
cambrer,
alguna cosa d'esta.
Bueno,
doncs mira,
és un sector.
Hi ha l'Escola d'Hospitalia i Turisme
aquí a Tarragona,
a Cambrils,
que s'estan formant molts professionals
i que a més a més tenen sortida,
vull dir que és un sector que està emergent.
I l'Eitor,
l'Eitor Ramos,
a què es vol dedicar?
Jo fa d'uns par d'anys
que ja tinc la meta de ser cuiner,
de fer hoteleria,
i quan acabi aquest curs
faré un mòdul de cuina
i a veure si hi ha sort
i a treball.
I això de dir,
acabar els estudis
i trobar treball
ho veieu fàcil o no?
No.
Perquè ja sabeu que l'atur
és el que és,
no?
Entre els joves un 50%.
Però ho veieu,
veieu que si lluiteu
per una cosa finalment
podeu aconseguir
encara que sigui una opció,
una sortida?
Veieu opcions
de trobar feina?
Sou optimistes,
per dir-ho d'alguna manera?
Veieu l'ampolla mig buida,
mig plena?
Tu la toques,
Quim,
com ho veus?
L'ampolla mig buida,
mig plena?
Ets optimista o no?
Tinc esperança.
Tens esperança,
això és bo.
És que si hi ha esperança
hi ha vida, eh?
Anant,
Anant,
acosta't el micro.
És el mateix que ella.
Si creus que és possible,
no?
És a dir,
si et prepares bé
creus que és possible
trobar una sortida?
Sí.
I l'Àlex?
Jo lluitaré
tot com pugui
per aconseguir
el meu repte,
que com he dit
vull ser
aquest
aquest de físic
o cultiris.
Tu ho donaràs tot,
eh?
Per poder
aconseguir el futur.
I tu, Jonathan,
també ho veus?
Jo crec que
una mica de sort
podríem
trobar treball,
no?
No solament jo,
sinó tot.
Per et fer una pregunta,
la sort
arriba o te la crees tu?
La sort,
tu què creus?
Doncs no sé,
jo crec que arriba,
no?
No,
pots anar esperant,
eh?
A vegades sí,
no ho sé.
La Laia,
com ho veu?
la Laia,
tu creus que la sort
es fa o
arriba tota sola
quan estàs assentat
a la sofà a casa
esperant que arribi
o com va això?
És mútuo.
Si tu
busques la sort,
la sort has buscat tu.
Doncs mira,
no ho sentit,
és a dir,
si tu busques
és més fàcil
que te la trobis.
Ja va per allà,
va anar fent,
la sort va anar fent,
però si la busques
potser és més fàcil
que la trobis,
no, Laia?
Però l'has de buscar,
no?
Si no la busques
és complicat,
no?
És allò que hem d'estar
en un moment,
en un lloc determinat
en un moment oportun
i que passi
en quin moment el tren
i puguis aprofitar.
Jesús,
tu t'optimissa també?
Et veus allò entre fogons,
amb Ferran Adrià i companyia?
Jo no soc ni molt optimista
ni molt pessimista,
soc normal,
o sigui,
neutro,
realista,
o sigui,
ni fa ni fa.
Doncs i a Rodades també,
sí,
allà ràpidament,
que hem d'anar tancant
perquè a més tenim aquí davant
els Estadions de Porta Ventura
la companyia d'informatius
que és fora
i que ens explicarà de seguida
què està passant aquí al carrer
que hi ha
a les Estadions de Porta Ventura
que estan passant en aquests moments
en la seva manifestació
de Vilaseca a Tarragona.
Rodades?
Vale,
doncs jo no sé,
no crec que hi hagi treball
ara,
per als joves,
tens que estar molt preparat
perquè t'agafi.
i tu ja per acabar,
Itor?
Tot és possible,
no?
Jo crec que sí,
que si tu,
tu,
tu corres,
doncs pots aconseguir
la teva meta.
Doncs nois,
espero entrevistar-vos
d'aquí 10 anys,
que tots estigueu col·locats
i que m'ho vingueu a explicar,
d'aquí 10 o menys,
potser 5 anys,
fins i tot,
és a dir,
molt més aviat.
Gràcies avui
als alumnes
de l'Institut de Sant Pere i Sant Pau,
gràcies per acompanyar-nos,
ja esteu al Twitter i al Facebook,
vull dir que si voleu buscar-ho després
ja us trobareu
les diferents respostes.
Que vagi molt bé
i molt de sort.
Gràcies.
Igualment.
Adeu.