Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Exactament!
Pinta a l'aire al migdia no és l'únic dia que es fa.
Vull dir, hem agafat aquesta setmana que comença a ser festiu.
Amb el risc que això a Tarragona
signifiqui que potser molta gent està ocupada
o se'n va fora i tal,
però també és veritat que hi ha gent
dels voltants que ve a passar
o ve a estar a la Setmana Santa aquí a Tarragona
i li donem una oportunitat més.
A més, estarem amb la família
al cap de setmana de la Family Week,
que en diuen?
Això mateix.
Que se'n sentiva, que es vingui amb família i tal.
Per tant, podeu aprofitar la circumstància.
Molt bé.
En què consisteix? A partir de sis anys?
Monteu un gran mural o pinta?
A pintar. Consisteix en pintar.
En pintar, però anarquicament, eh?
No, anarquicament.
Sí, anarquicament, creativament, tu vols.
Tu vols ser creativament.
És a dir, que deixarem
que cadascú deixi anar la seva imaginació.
Però bé, està vinculada
amb l'espoïció,
amb això,
pintar l'aire,
ja esclar el títol sol,
i ja dona una mica la idea
de què vas.
És a dir, el paisatge,
aquests dies n'hem parlat molt,
jo crec que ja podíem fer
pràcticament un màster o un doctorat
sobre el tema o pràcticament,
i ara falten les pràctiques.
És una mica allò que dieu, no?,
de pintar a l'aire,
com es feia, doncs,
amb l'exposició que veiem.
Sí, amb l'aire lliure,
però sense sortir del Caixa Fòrum.
Però sense sortir del Caixa Fòrum,
sí, exactament.
Serà xulo.
Doncs mireu,
una altra de les activitats
que en venim parlant aquests dies,
i que acompanya l'exposició
que tenim ara al Caixa Fòrum,
aquesta exposició de paisatges
de finals del segle XIX,
començaments del segle XX,
de la col·lecció Carmen Thyssen.
Una altra de les activitats
que ho ha acompanyat,
està tot un cicle de xerrades,
de conferències,
cada dijous.
Tenim l'última,
i això s'acaba aquest dijous.
Exactament,
amb l'arribada de la primavera,
demà, de fet,
s'acaba aquest cicle,
i s'acaba...
Jo he dit que cada una de les conferències
jo la veig com la versió pròpia
de cada conferenciant de l'exposició,
i aquesta serà una versió literària,
si fins ara han tingut les versions artístiques
i diferents enfocaments
que li han donat allà una nova visió.
Ara veurem quina és la relació
entre la literatura i el paisatge,
i la literatura i les arts plàstiques.
Ens ho explicarà àmpliament a dijous,
a partir de les set del vespre,
i avui un petit testet,
la Vinyet Panyella.
Vinyet, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
La Vinyet és escriptora
i també és directora
del Consorci del Patrimoni de Sitges.
Exactament.
No ho sé, però on començem, Vinyet?
Tu la veus clara, aquesta relació?
Entre el paisatge de l'exposició
i la relació literària?
Sí, absolutament.
És a dir, partint de la base
que el paisatge és la mirada,
llavors aquesta mirada
té els seus correlats.
Té el correlat bàstic,
que és el que se'ls presenta
a l'exposició,
extraordinària,
i té el correlat literari,
que és aquell que, d'alguna manera,
sobralla o reforça
el discurs dels artistes
i de les seves obres.
I aquest correlat, doncs,
s'esdevé tant en la crítica
com en la literatura pròpiament, no?
I això és molt interessant de veure
perquè també s'esdevé, per exemple,
doncs, en l'impressionisme
i en el modernisme i en el nocentisme,
que són els temes que jo tractaré, doncs,
a la meva conferència.
Parlaràs de títols concrets,
d'obres concretes,
de referents de la literatura universals?
Més que res de referents específics, no?
Des de la visió de Baudelaire
de l'artista de la vida moderna,
que és, diguéssim,
l'inici de la visió moderna
del paisatge de la literatura,
fins, doncs, diguéssim,
visions poètiques,
com pot ser la d'un J.D.F.
sobre Joan Miró
o sobre Joan Pons,
per exemple,
passant també, doncs,
per la visió de l'artista pintor
com a Santiago Rossinol.
Llavors, jo crec que hi ha
una multiplicitat de mirades
i una multiplicitat de correlats
que, doncs,
és bo descobrir-los
i és bo comentar-los, eh?
En aquests quadres
que es veuen a l'exposició,
precisament,
són quadres molt adients
que permeten elaborar aquest discurs
i a mi em permeten, doncs,
elaborar tota la teoria
que desenvolupo
sobre aquest tema.
Es diu a la teva xerrada
El paisatgisme és la mirada,
un correlat entre arts i lletres.
Exactament, exactament.
Si haguessis de recomanar vinyeta
una sola obra
o dues va com a màxim
per llegir
o per tenir en compte
abans de venir a la teva exposició
per anar una miqueta ja
documentats
i una mica preparats,
què recomanaries?
Obres literàries, vols dir.
Sí, sí, sí.
Home, no és fàcil
perquè, a veure,
l'exposició precisament
ha d'estar
un període molt llarg
de la història de l'art,
perquè anem des de mig
del segle XIX
fins a l'actualitat,
fins a l'art contemporani,
inclús no figuratiu.
o, diguéssim,
conceptualment figuratiu
o conceptual simplement.
I aleshores, doncs,
evidentment,
amb una sola obra
no ens ho menjarem.
Però, si demanes
dos obres
o dos escriptors
que n'hem parlat,
doncs, em remeto,
per exemple, això,
a Baudelaire,
o de l'art que és el pintor
de l'obra
de la vida moderna,
l'artista de vida moderna
i aleshores, doncs,
en la seva crítica d'art,
doncs,
parla molt
del que és la pintura
en el desvetllar
d'aquesta modernitat
del segle XIX.
I després em referiria,
doncs,
per exemple,
a, no ho sé,
el mateix Rossinyol
té passatges
en els quals,
doncs,
diguem-ne,
que la visió
de l'artista
és completament
corresponent
a la visió del poeta,
a la seva obra periodística,
sobretot,
a les seves cròniques,
però ja dic que
un compendi pròpiament
en aquest moment
no el tenim,
l'estem construint,
però no el tenim
perquè tot plegat
queda molt espigolat
i queda molt repartit.
Clar,
per l'amplitud,
no?,
de, com deies tu?
Sí,
per l'amplitud
i per l'especificitat,
també.
Podria parlar,
per exemple,
dels poemes
del poeta
de la unitat que t'esús
respecte als peixetismes
de Joaquim Sunyer,
que també és un entrecorrelat
molt exacte
dins del que és
l'estètica no-santista,
o, per exemple,
doncs,
algunes descripcions
de poetes
també no-santistes
pel que fa
a altres paisatges
i altres mostres
de, diguem-ne,
l'interpretació visual.
Però, ja et dic,
un sol volum
en què ens parlis
de tot això,
doncs,
en aquest moment
no el tenim establert.
Passa que hi ha dues línies
pel que estàs dient,
hi ha dues línies,
no sé si et veus en les dues,
com a mínim,
jo ara penso,
a l'hora de fer la conferència.
Per una banda,
és el que deies tu,
la crítica,
o sigui,
el que està escrit
dels propis
literats
o artistes
parlant d'aquesta nova concepció
d'entendre l'artista,
d'entendre el pintor.
I després,
una altra és
la literatura,
que coincideix
amb època
i en què,
de certa manera,
també es descriu
el paisatgisme
escrit.
Exactament,
són dues visions diferents,
però tant són literàries,
són les dues.
Per exemple,
la crítica
que fa en Raimon Casellas
a la pintura moderna
del seu temps,
que és la pintura
que fa en Rossinoli,
Casas i d'altres,
en La Vanguardia,
o per exemple,
la que fan també
els pintors luministes
de Sitges,
doncs,
és un correlat
diguem-ne literari,
la crítica
moltes vegades
també és literatura,
no sempre,
en el cas de Raimon Casellas
també és literatura.
I aleshores
és aquesta
interpretació
i aquesta
trobada
en un
sol element
del llenguatge comú,
que és el paisatgisme.
Hi ha també,
literàriament,
pel que fa a l'època,
hi ha també
un interès
pel paisatge,
per la descripció,
jo m'imagino
que a nivell literari
també cada època,
no?,
doncs,
desperta un tema.
Sí, a veure,
és evident,
és evident.
En tota la literatura
naturalista,
per exemple,
tenim un Vereda,
tenim un Nassi Zoller,
doncs,
el paisatge
és un element constant.
Quan diguem paisatge,
diguem-ne,
que és tot el món exterior
que ens envolta.
Pot ser paisatge urbà,
pot ser paisatge rural,
el que és molt interessant
també és veure
com va canviant
la visió
del paisatge rural,
el que entenem bàsicament,
doncs,
ho hem considerat
paisatisme,
i el que és la introducció
del paisatge urbà,
eh?
Que també és un element
molt, molt interessant
en la literatura
i en l'art,
evidentment.
En el cas de l'exposició,
hi ha molt més paisatge rural,
eh?
Més paisatge natural,
eh?
Més que rural,
natural,
que no pas paisatge urbà.
Però Déu-n'hi-do,
eh?
De manera que,
jo crec que,
amb totes dues visions,
doncs,
doncs,
en tots els àmbits,
aquesta mirada,
doncs,
s'ha de bé
i aquesta mirada,
doncs,
és diferent
segons l'època
i les idees estètiques
que anem travessant.
i aquest,
jo crec que és un dels elements
importants
a considerar
en aquesta exposició.
Tu diries,
per exemple,
que en el cas de Rossinyol,
no que tant escrivia
com pintava,
és,
s'expressa,
o sigui,
hi ha una correlació
entre el tras
o els elements
que surten
i després,
doncs,
l'estil
de llenguatge
que utilitza?
Sí, absoluta,
absoluta,
sí,
sí.
Això,
per exemple,
bueno,
jo he llegit alguns passatges
en aquesta,
en la meva intervenció,
he llegit alguns passatges
perquè realment
és ben bé
l'artista
que t'explica
en paraules
el que pinta
amb la paleta.
Això no és sempre,
això s'ha de veure
entre,
o sigui,
al llarg de la dècada
dels 90 del segle XIX.
Després,
quan allà,
doncs,
canvia d'estètica
i pinta jardins,
ja és tot una altra cosa.
És a dir,
mantenir la qualitat,
mantenir l'interès artístic,
però aquest correlat
es trenca,
perquè,
doncs,
ell ja
es dedica molt més
al teatre
i aquesta visió,
diguéssim,
de l'artista
sobre el paisatge
de l'escripte,
aquesta visió
de l'escripte
sobre el paisatge
que pinta l'artista,
doncs,
diguéssim,
es dissol,
la concentra molt més
en la paleta
i literàriament,
doncs,
fa altres coses.
Fa periodisme,
es queda de la torretxa
i pinta jardins,
que a més a més
ho fa a través
de tècniques
i de visions
molt diferents,
és a dir,
pintura de jardins
dura molt de temps,
però és molt diferent
entre ells,
hi ha moltes etapes
també per recórrer.
Per tant,
en aquest sentit,
diguem-ne que també
és un artista
molt ric,
diguéssim,
pel punt de vista estètic,
però bé,
en tot cas,
aquest correlat
existeix en uns anys
i després desapareix,
eh?
Set pel propi artista,
eh?
O sigui...
Sí,
sí,
decidit per ell.
Molt bé,
molt bé,
és només una mostra,
eh?,
de l'Ubar Sàtil
que pot arribar a ser
del que dona de si
aquesta correlació
entre paisatge pictòric
i després,
doncs,
la relació literària.
Sí,
la veritat és que sí.
T'ha costat,
Vinyeta,
t'ha costat centrar el tema,
potser,
decidir tirar-ho cap aquí,
tirar-ho cap allà?
Doncs,
si ets...
És que hi ha moltes referències.
I si ets de ser sincera,
sí,
m'ha costat molt.
És que hi ha moltes referències,
clar.
Perquè, a més a més,
esclar,
jo el que he fet
ha estat l'esforç
de centrar-ho en l'exposició,
a partir de la qual,
doncs,
se'm fa l'encàrrec
de que parli d'aquest tema.
Si hagués hagut de fer
una cosa més genèrica,
hauria sigut molt més teòrica,
però en aquest cas,
valia molt la pena
fer l'esforç
i centrar
el que és el meu discurs
en l'exposició
que estem veient,
o el que hem estat veient.
Clar,
he estat una altra cosa.
I llavors,
a partir d'aquí,
diguem-ne que
la precisió
també m'obliga,
doncs,
a ser més...
Bé,
més precisa,
eh?
Sí, sí.
O la redundància.
O sigui,
m'he vist obligada
a precisar molt més
en el cas aquest
que no passi
que hagués fet
una lliça teòrica.
Que, evidentment,
he estat una altra cosa,
llavors.
Doncs,
ja ho sabeu, eh?
Te'n vaig a dir
que hi he disfrutat molt, eh?
Te'n vaig a dir
que hi he disfrutat molt.
El temps de preparació
de la conferència,
francament,
l'he disfrutat.
I després, esclar,
quan la faig també hi disfruto.
Clar.
No diré pas que no, eh?
Vindrem,
vindrem a comprovar-ho, eh?
I a disfrutar amb tu
aquest dijous,
jo recordo la cita
aquest dijous
a la seta del vespre,
si us voleu anar
a preparar una miqueta,
Baudelaire,
Rossinyol,
i, en fi,
una bona passeja de la expo.
A la casella,
sense aquestes tusses,
també fos uns quants, eh?
I molt diversos
i molt variats.
Uns quants
molt diversos
i molt variats.
Vinyet Pamella,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Carles,
tanquem amb una bona notícia?
Tanquem amb una bona notícia.
Quanta gent ha visitat
aquests paisatges
de la col·lecció?
Més de 21.500 persones,
vull dir,
aquells 10.000
que parlàvem fa un dia
s'han doblat
i han superat.
Mil dels quals
ja són alumnes
d'escoles.
A veure,
en aquest ritme
ens posaríem
si...
Arriban uns 40.000 persones,
aproximadament, eh?
I, a més,
jo confio també
que Setmana Santa
ens sigui propícia.
Si la tinguéssim
els mateixos dies
que va estar a Girona,
que van ser 122,
aquí a Tarragona són 75,
ens posaríem
a 65.000 persones,
que es diu aviat.
Estem parlant
d'un ritme de visites diari
molt fort.
Sí, de 550 persones
aproximadament
al dia,
perquè realment
és una autèntica
passada.
I això.
També
la tenim menys dies
que l'exposició
que va superar,
que fins ara
és el nostre rècord
de Picasso
a Dubofet
del 2007,
que van ser 44.000 persones,
doncs clar,
va ser molts més dies.
O sigui,
el ritme era
de 350 persones
al dia,
que també està bé, eh?
però aquesta
és increïble,
aquesta,
si ens la poguéssim
deixar uns dies més...
Però no us encanteu
fins al 21 d'abril,
fins al 21 d'abril
i no falta pas tant.
Doncs Carles Marquesa,
amb tu,
fins passat,
setmana santa.
que li donem festa
al Carles a setmana vinent,
però tindrem igualment,
cobrirem, eh?,
en forma d'entrevista
el que seran
les activitats
de l'Espai Caixa Fòrum.
Gràcies, Carles.
A vosaltres.