.
Pràcticament 9 minuts passen de les 11 del matí.
Avui comencem aviat l'espai de salut.
Ens cunem en salut com cada dimecres
amb la xarxa sanitària i social de Santa Tecla.
Avui ens acompanya, com és habitual, el director de l'hospital,
el Xavier Oliach.
Xavier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui ve ens acompanyat de l'uròleg Jaume Benages,
a qui també saludem.
Jaume, bon dia.
Bon dia.
De fet, parlàvem fa poc d'orologia,
parlàvem d'aquesta cirurgia urogenital,
la centràvem més aviat en la zona de l'escroc.
Si us sembla, recordem una mica
el que vam parlar durant aquell espai.
Sí, molt bé.
A veure, això seria una miqueta seguir el fil de l'altre dia,
que ho vam dividir en dues parts
i vam començar amb l'escroc.
Vam parlar, vam fer una miqueta de repàs
del que era el tema de l'exèrcis del testicle,
l'orquiectomia, sobretot en cançot,
en càncer de testicle.
Vam parlar també de la torsió testicular,
que era aquesta urgència que teníem
que anar molt vius perquè també podíem
acabar amb una pèrdua de testicle.
Vam parlar també del baricocel,
que són aquestes barius
que poden també ser causa
d'infertilitat.
Vam parlar també d'exèrcis,
de lesions purament dèrmiques,
com víriques, com els papilomes,
o també quistes a nivells dèrmics,
sebacis, etc.
I també vam parlar de la vasectomia,
que és el mètode d'esterilització masculina,
més quirúrgic, més el que hi ha.
I recordar també que va sortir una miqueta
una pregunta que ens deia
que si darrerament amb el tema
de la crisi econòmica que estem,
si havíem notat una demanda
més alta de vasectomies en la població.
Aleshores...
Ho vau aclarir?
Això ho vau arribar a aclarir?
A veure, vam aclarir que possiblement
i subjectivament hi havia un augment.
I ara el que hem fet és una miqueta objectivar-ho
i buscar una miqueta de dades.
La pregunta era difícil.
Sí, ens ha donat temps durant aquestes setmanes
per preparar-ho.
Molt bé.
Doncs ara de seguida en parlem,
perquè jo m'he saltat aquesta norma
que normalment li demano al doctor Oliach,
al Xavier Oliach,
que ens faci una introducció del convidat
i avui, Xavier, ja em perdonaràs,
he anat directament a recordar el del darrer programa.
No, no, fantàstic.
Vaja, parla'ns de...
Presenta'ns, millor dit, al Jaume Benages,
per qui no va escoltar l'altre programa,
doncs ell és uròleg, no?
És uròleg, que és el responsable del servei d'urologia
de la xarxa Santa Tecla
i, bueno, doncs això,
parlem del seu àmbit d'especialització.
Com bé he dit,
parlant de la cirurgia aquesta urogenital,
bàsicament estem parlant de la cirurgia en l'home
i parlàvem l'altre dia de l'àrea escrotal
i avui parlarem més de la zona del penis.
Centrarem en aquesta zona.
Si us sembla, aclarim aquesta pregunta
que sortia l'altre dia, no?
Que sembla que l'heu objectivat, heu buscat dades
i a quina conclusió arribem.
A veure, teníem que l'any 2008,
a nivell de Santa Tecla,
a la nostra àrea assistencial,
es van demanar,
per fer la vasectomia, 66 varons.
L'any 2009, això es va quasi...
Bueno, va pujar bastant, no es va duplicar,
però vam arribar al 102.
L'any 2010 va pujar al 135,
que aquí més o menys estaríem a l'època de la crisi.
No ho sé, ben bé,
l'acomençament que hi hagués a ser això.
Ja en portem uns quants anys, ja.
Reconeguda, reconeguda, sí.
Llavors, el 2011 va pujar 162,
i el 2012 es va enfilar fins als 213 varons
que es van demanar per fer la vasectomia.
És la pujada més acusada, no?
Pot ser el 2011, el 2012.
Exacte, sí, sí.
Jo l'únic que passa és que es fa difícil
d'extraure la conclusió
que això és exclusivament o directament vinculat a la crisi,
perquè també és cert que hi ha un tema cultural
que també ha calat, diguem-ne, la població, no?
Perquè abans semblava que el tema de la fertilitat
o la no fertilitat
estava bàsicament en dependència de la dona,
i ara jo crec que això és una responsabilitat més compartida, no?
Per tant, probablement la crisi intervé,
però jo no descarto també que hi hagi aquest factor cultural
que també ha fet canviar una mica els costums
i les demandes de la nostra població.
Podríem acusar-ho amb aquests dos factors, no?
És a dir, la crisi i el probable.
I amb aquest canvi, entre cometes, cultural.
El que sí que és evident
és que abans te demanaven la vasectomia
persones que tenien 3 o 4 fills
i que han anat baixant això.
I ara amb un fill són pràcticament,
podríem dir que més del 50% que et demanen
és amb una criatura que diu ja en tenim prou
i a veure si les coses com aniran...
Això potser sí que és més culpa de la crisi, no?
En aquest punt.
Ja tenim un fill, no?
O ja en tenim dos i ja n'hi ha prou.
Ja ens ho hem de mirar més, no?
Molt bé.
Doncs, doctor Clarida, aquesta qüestió,
anem, si li sembla, pel tema que ens centra avui,
que seria aquesta cirurgia urogenital,
avui més concentrada o centrada a la zona del penis, no?
Molt bé.
Quines intervencions o què hem de tenir en compte?
A veure, la primera que crec que és la més coneguda
i possiblement la que més volum té
és la circuncisió.
La circuncisió és el prepuci que està estret
i que no permet baixar la pell i alliberar el glande.
Aleshores s'ha d'arreglar i s'atreu aquest prepuci
i el que es fa és cosir aquesta mucosa,
aquesta pell que hem tallat, a la zona de baix
i en principi queda alliberat.
Això és més comú fer-ho en edat infantil,
en l'adolescència, en l'adult,
o es presenta de la mateixa manera?
Hi ha dos pics d'edat.
Una és l'edat dels nens
i l'altra és l'edat ja adulta.
A vegades xoca molt la gent que diu fimosis als 70-80 anys, no?
Doncs sí, és un pic i a més molt freqüent.
La cirurgia amb els nens ara se té tendència
a diferir-la al màxim possible.
Abans una fimosi ja superava.
Avui en dia, i també valorant una miqueta el risc
que amb un nen ha de fer una anestèsia general,
el que se té més com a primera opció
és un tractament conservador
en base de pomadetes de cortisona,
exercicis, la mare amb cuidadet
ha d'anar procurant l'elasticitat d'aquest prepuci
i molts d'ells no s'han d'operar.
Si quan fan ja el canvi continua aquesta dificultat,
aleshores sí que amb anestèsia local
ja s'hi plantegem la cirurgia.
I en el cas dels adults, com es presenta?
És a dir, per què no s'ha produït aquesta operació
amb la infància i han pogut conviure tota la vida?
Sí, no, no, a veure, durant tota la vida sexual que han tingut
aquesta pell ha baixat bé, sense cap problema,
podríem dir una miqueta d'anell pot haver,
una miqueta forçadeta, però sense cap dificultat.
Aleshores, quan ja comença a una certa edat,
aquesta pell es va envellint i es va fent més rígida.
I si a més afegim factors predisponents,
com pot ser alguns temes vasculars,
el sucre, la diabetes és fatal per aquest tema,
veiem que aquest prepuci es va esclarosant
i llavors ja no baixa.
Aleshores pot ser inclús fonts d'infecció
i llavors inclús a vegades és tan puntiforme a l'entrada
que no et permet ni, a vegades tens pacients
que has de posar una sonda i no entra ni la sonda cap a dins,
perquè aquesta pell ho ha tapat tot.
Aleshores és quan nosaltres operem també amb anestèsia local
i és molt fàcil.
Hem de tenir alguna especial cura?
És a dir, per exemple, amb els nens,
els hem de mirar, s'encarrega el metge
de fer-ho això normalment?
Sí, sí, sí, s'ha d'anar a fer alguna revisió
i per això, per donar els consells de la mare.
Per prevenir, per fer això, per poder fer aquests exercicis
que vostè també comentava.
Sí, sí, llavors això, el pediatre.
El pediatre ja amb les revisions.
El pediatre és qui s'encarrega de fer aquesta revisió.
És el que s'encarrega i va fer una miqueta de seguiment.
La revisió, el pediatre, dient-me que dintre la sistemàtica de la revisió...
Ja entra aquest punt, no?
Exacte, aquesta exploració i aquestes recomanacions a la mare,
això que comentava el doctor Benagès, sí.
Suposo que això pot provocar també,
clar, el fet de no fer aquesta operació quan toca
pot provocar alguns problemes, sobretot en l'adolescència,
en el principi de la vida sexual del pacient.
Sí, llavors és el que dèiem, no?
Quan després de fer el canvi, això no s'ha arreglat,
llavors aquesta estenosi li provoca que amb la relació sexual
sigui molt molesta, llavors és quan s'aplica.
L'anestèsia local simplement es fa perquè esperem a fer-ho
amb anestèsia local perquè el pacient ja té un grau de madures
que pot estar quietet al quiròfan,
li podem punxar l'anestèsia local, el membre s'estarà quiet
i ens deixarà treballat i podrem fer la intervenció sense cap problema.
La circuncisió és una de les intervencions que es fan
en aquesta zona del penis, però m'imagino que n'hi ha més.
Sí, n'hi ha més.
Una variant, vull dir, que és molt relacionada amb la circuncisió
és la plàstia del fre prepucial,
el que es coneix com el frenillo,
que això el que fa és simplement que tira,
abaixar la pell cap baix,
arrossega el glande cap a la zona ventral.
Llavors això és una intervenció també molt senzilla,
que amb una anestèsia local es fa un tallet i s'allarga.
A vegades inclús venen pacients que amb la relació sexual
han trencat aquest frenillo
i el que provoca no res, no hi ha cap problema.
És bastant escandalós perquè per allí,
per aquest frenillo passa una arteriola molt petita però molt escandalosa,
llavors l'ataca de sang és impressionant.
Molt de sang però no és tant.
I la gent s'espanta però res, això para en seguida
i el que nosaltres fem és acabar-ho d'arreglar,
ho acabem de trencar i llavors ho reparem.
És a dir que això sí alguna...
Vaja, quan notem que allò tiba, per dir-ho d'alguna manera,
aquest punt, hem d'anar al metge i l'operació és senzilla.
És molt senzilla, exacte.
Molt bé.
Doncs més intervencions.
Més coses.
A veure, més coses és l'amputació del penis.
Malauradament també hi ha casos, sobretot de càncer de penis.
Aquí hem de fer l'incís que els pacients circuncidats
no tenen càncer de penis.
Això és totes les cultures àrabs, llueva,
que ja els fan de petitets com a motiu religiós.
La incidència del càncer de penis en aquestes zones és zero.
I per què? Se sap.
Pel factor...
O sigui, per la higiene.
O sigui, l'humitat, el que provoca la pell tapant el glande,
provoca unes condicions d'higiene, de pH, de la zona,
que afavoreixen que pugui allí formar-se un tumor.
Però es pensa que estem parlant d'un tumor que és totalment infreqüent,
ara que no es vingui a operar la gent.
Ja, ja, clar.
Perquè la incidència és mínima.
D'un càncer de penis, ara no sé,
m'assembla que és un 1 per 100.000.
Vull dir, és molt baixa.
I aquí podem prevenir amb una bona higiene, per exemple, òbviament.
És bàsic.
És bàsic, no?
Sí, la bona higiene, netejar bé.
I llavors el que fa la circuncisió és que canvia la pell,
es fa més dura,
i hi ha unes condicions que impedeixen que allí es formi una mutació
i es faci un càncer.
I en el cas dramàtic que es produeix aquest càncer,
llavors és quan es produeix aquesta amputació de penis,
que ens comenta que és una altra intervenció.
Exacte.
Depenent del volum del tumor,
podràs fer una falectomia que diem parcial,
que quedarà un trosset de penis,
o, si això és molt avançat,
has de fer tota l'amputació
i aleshores reparar el conducte de l'orina
que el posaríem entre els testicles,
a la zona del periner,
i allí orinaria el pacient posentat.
És un canvi substancial.
Exacte.
Doncs, vaja,
interessants aquestes intervencions,
no sé si ens en deixem alguna,
encara hi ha més possibilitats.
Hi ha més cosetes.
Hi ha també el que es diu la incorbació del penis.
O sigui, el penis es pot corbar,
i es pot corbar de dues maneres,
d'una forma congènita,
no és una malformació,
sinó que hi ha una simetria
dels cossos cavernosos,
i també es pot corbar de forma adquirida,
que és una malaltia que se'n diu de la Peyronie,
que la va inventar un uròleg,
un cirurgià francès del segle XVIII,
que es deia François Gigot de la Peyronie,
un francès que té...
Un dia vaig estar per Montpellier,
i em va sobtar davant de la universitat,
una estàtua molt impressionant,
i és de la malaltia que tractem el François aquest.
I aleshores...
Perdó, que no la va inventar,
la va descobrir.
La va descriure.
La va descriure, sí, sí.
Malament aniria més si la Néstia hagués inventat ella.
És que això a vegades ens passa.
No, no, no, jo directament no hi havia ni caigut,
vull dir, ho estava escoltant i...
Bé, doncs d'acord, la va inventar,
però jo crec que tots hem entès
que es referia a que la va descobrir.
Era per progràmic d'humor.
Sí, sí, sí.
Al matí.
Segurament hi existia abans de la Peyroni,
la malaltia, la seva malaltia.
Sí, sí.
I és que els cossos cavernosos es fibrosen.
O sigui, hi ha una zona del cos cavernós
que es fa una callositat.
Aleshores, com que no s'omple
aquest cos cavernós de sang,
es doblega cap al cantó de la callositat.
Per fer una miqueta un símil,
és com una altra malaltia que hi ha al cos,
que és el duipuitren,
que és a les mans,
la gent que treballa al camp,
que fa servir molt el palmell
i fa molt d'esforç,
se li va afibrosant la part interna de la mà
i aquesta callositat fa que els dits
se vagin doblegant cap a dins.
Sí, sí, sí.
Doncs és més o menys aquest mecanisme,
és una fibrosis
i que no té tractament.
O sigui, s'ha provat moltes coses
per intentar desfer aquesta placa,
s'han provat inclús ones de xoc,
una litotripsia amb aquesta placa,
múltiples medicaments,
múltiples pomades
i no hi ha res efectiu.
Però clar, pot ser greu,
perquè el que se t'atorci el membre
pot impedir l'acte sexual
i pot ser inclús causa d'infertilitat.
Aleshores, el que es fa
és, per intentar pal·liar
en els casos més grans,
és fer una cirurgia simètrica
a l'altre cantó.
O sigui, escurçar
com si féssim una altra placa
a l'altre cantó.
Com per equilibrar-ho, diguéssim,
perquè ens entenguem, no?
Exacte.
Llavors fem,
quan estem operant,
injectem suero,
fem l'erecció artificial amb líquid
i aleshores fem
i anem traient tros
de l'altre cantó
fins que veiem que el membre
es posa en recte.
Llavors,
queda més curt, clar.
És habitual, doctor,
aquesta intervenció o no?
En fem a Santa Tecla,
a l'any,
en podem fer dos o tres.
No és molt freqüent.
No és freqüent, no?
En tot cas,
no es pot tractar,
però sí que es pot reparar,
en aquest cas,
amb aquest equilibri que comentàvem.
El que no pots fer
és tocar la callositat,
perquè si arrenquessi la callositat
se tornaria a fer una altra
jo sigui un desastre
i al final...
Però sí que pots compensar
a l'altre cantó
traient unes cunyes
de cossos cavernosos
i fent una pèxia.
Molt bé,
doncs una altra
de les intervencions
i de les coses
que avui ens comenta
el doctor Benages.
No sé si encara
en tenim alguna altra més
per comentar, doctor.
Hi ha unes quantes.
Tot això són ara
intervencions més marginals,
vull dir que no són freqüents,
però per exemple,
al penis també es pot posar
una pròtesis.
hi ha casos de disfunció erèctil
que quan falla
tot el que és la teràpia oral,
aleshores hi ha un problema
vascular important,
que se justifica
que aquest pacient
els seus vasos
no estan
ja reparables,
com si diguéssim,
a nivell dels cossos cavernosos
es posa una pròtesis.
Una pròtesis
que pot ser
semirrígida,
que són uns ferros,
o una pròtesis
que pot ser
d'aquestes
que es van omplint.
O sigui,
hi ha una erecció fisiològica
amb un sistema
de líquids
que amb una bomba
el pacient
se provoca
l'erecció
de forma mecànica.
Són diverses...
Això també podria ser efectiu
en el cas
de l'amputació de penis
que parlàvem abans
o no se sol fer
en aquest cas?
No, perquè l'amputació
de penis
ja no tens penis
per posar una pròtesis.
Ha d'haver de ser
un penis normal
que per dintre
poses aquests mecanismes
que produeixen.
Uns que són semirrígids,
que són...
Clar,
tot això també depèn
una miqueta econòmicament.
Les més econòmiques
són aquestes que hi ha
que són semirrígides
que el penis
sempre està en erecció
i llavors
el pacient
se l'ha de col·locar
de forma
que no es noti
i llavors
a nivell de la relació
els fa servir.
I altres
que són aquestes pròtesis
més sofisticades
en què
aquest mecanisme
valvular
s'omple
quan el pacient
ho desitja.
És qui produeix
l'erecció.
No és qui provoca l'erecció.
Sí, sí.
Ho comentem moltes vegades
la higiene
és un factor important
òbviament
en tot el cos
en la zona genital
imagino que més
i abans vostè ho deia també
que per prevenir
per exemple
aquests càncers
de penis
és important.
Hem de tenir
en compte
algun altre
factor
a l'hora de la higiene
per exemple?
Per la higiene
a nivell del penis
a veure
no
a veure
no
no
no molta
a veure
la higiene normal
i corrent
un excés
d'higiene
tampoc
perquè estem parlant
de mucoses
amb això em referies
a dir
una higiene normal
tampoc no ens hem d'obsessionar
perquè pot ser contraproduent
no
ni menys productes
millor
una cosa natural
el dutxar-se cada dia
i procurar baixar
la pell
netejar-se bé
la zona del glan
per les segregacions
uretrals
i ja està
ni cremes
ni coses
jo vaja
no soc partidari
de fer suplements
amb aquest tipus
molt bé
doncs
doctors
no sé si
ens deixem alguna cosa
o
hi ha més coses
doncs si us sembla
ràpidament repassem
d'algunes
perquè ens queden
4 minuts
escats
és a dir
us ho deia per això
a mi se m'ha acut
bueno
el pas és que
no són cirurgies programades
però són situacions
de certa urgència
que es produeixen
en l'àmbit
urològic
del penis
i que
bueno
jo crec que és bo
comentar-ho
de passada
seria
el traumatisme
i la fractura
del penis
podem fracturar-nos
el penis
i per exemple
un altre
que és un problema
que també
de manera
més o menys
això no és tan infreqüent
que seria
una erecció
diem-ne
que no
no para
no para
i que
en el curs
d'aleshores
acaba posant en risc
el propi
el propi membre
una erecció
que no para
és a dir
una erecció
que continua
entre cometes
indefinidament
exacte
i això per què es produeix
doctor?
això se'n diu
priapisme
i
normalment
hi ha dues causes
unes malalties
molt concretes
que són malalties
oncològiques
i l'altra
és
que és la més freqüent
quan s'injecten
unes substàncies
vasoactives
per millorar
l'erecció
o sigui
hem dit que per millorar
l'erecció
obtenim
fàrmacs
pot ser la Viagra
per exemple
però llavors
hi ha pacients
que no responen
a medicació oral
i el que es fan
és punxar-se
unes drogues
vasoactives
al membre
abans de l'erecció
llavors això
que el tenim comercialitzat
amb el nom de caberget
si et passes de dosis
o no fas la dosis
que et correspon
llavors es provoca
una erecció
que es manté
en el temps
i una erecció
que es manté en el temps
és dolorosa
i és una urgència
dolorosa i perjudicial
a la llarga
pot donar una isquèmia
i pot fer que
es lesionin
de forma irreversible
els cossos cavernosos
llavors has d'actuar
tornant a punxar
i tornant a donar drogues
perquè remetre això
fer com l'antídot
i si convé
netejar els cossos cavernosos
fent rentats contínuos
per retirar aquesta sang
acumulada
aquests coagos
per tornar a fer
la flasidesa
m'imagino també
que són casos aïllats
sí
però tampoc són
exacte
tampoc són tan tan infreqüents
i el traumatisme
i la fractura
que tampoc
no és massa freqüent
però que també es dona
per què es pot produir
la fractura
per exemple
quines causes
la poden provocar
normalment són
al llarg d'una relació sexual
més aviat
però amb l'erecció
llavors és quan
es pot fer-se més mal
i també per cops
per traumatisme
pots anar a bicicleta
pots anar a de lluita
però també
són els dos motius
doncs intervencions
diverses
i causes
que ens poden
portar
a visitar
l'uròleg
de fet
l'hauríem de visitar més
el doctor Benages
l'uròleg
o cada cop la gent
ho fa més
s'aconsella
una revisió
més que res
a partir dels 50 anys
perquè llavors ja pots valorar
també la pròstata
que és el moment
de creixement
això ja donaria
la pròstata ja donaria
per un altre espai
és un altre espai
llavors sí
llavors és el moment
que nosaltres
fem més les revisions
a partir dels 50 anys
ja la gent comença
a venir
llavors els mirem
la pròstata
i quan mires la pròstata
aprofites ja per fer
una exploració genital
descartar també
altres coses
com les pedres
del ronyó
no ho sé
fer antecedents
en tot cas
davant de qualsevol molèstia
i davant de
qualsevol dubte
doncs això
acudir a l'uròleg
i seguir
els consells
com els que avui
ens ha donat
el doctor Jaume Benages
uròleg
i el director
de l'hospital
de la xarxa social i sanitària
de Santa Tecla
Xavier Oliac
doctors
fins la propera
nosaltres ho deixem aquí
molt bé
moltes gràcies
allò genios
hi
Feed-me
pull-me
Passion
Thanks a tutti
Uno
lindo
всё
you
love teme
see you
that ALO
片
well
you
you
you
you
you
You
you
you
you
you
you
you
you
you
you
you
you
you