Evoluciona amb l'IPES i Tarragona Ràdio.
Per conèixer els darrers 5 milions anys de la nostra història
hi ha un llaciment indispensable a Catalunya,
una excavació que algunes revistes especialitzades
ja han definit com la Pompeia del Pliocer.
A la zona, de fet, hi havia un antic llac volcànic
amb un ric ecosistema.
Aquesta zona actualment és al camp dels Tinots,
a Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva, a Girona.
Les restes fòssils que s'hi troben s'han preservat
en una extraordinària observació.
Molts dels animals que han aparegut, de fet, s'encès,
en connexió més a més anatòmica
i en un mateix moment cronològic.
Els investigadors de l'IPES suspessen la teoria
que la seva mort es va produir per una catàstrofe natural
fruit d'amanacions de gasos del bucà que hi havia al llac.
En aquesta zona més a més de Girona
hi han aparegut bòbits, exingits, rinocerons i tapirs,
un animal, per cert, aquest darrer, el tapir,
que és indicador del clima subtropical
i molt poc comú amb el registre fòssil europeu.
Això a banda d'una gran quantitat de varietat,
que avui veurem, de restes de microvertebrats
i també emprentes vegetals.
Tot l'agat permet reconstruir amb molt de detall
com era l'ecosistema del Camp dels Ninots,
ara fa 3,5 milions d'anys.
En definitiva, és un jaciment molt important,
un dels més importants per conèixer
l'evolució climàtica i biològica del continent europeu
en els darrers 4 milions d'anys.
En volem parlar, i a més a més,
avui ho volem fer des de la seu de l'IPES,
però des del punt a més a més de la zona del Camp dels Ninots.
Ens acompanyen per fer-ho, a més a més,
tots els investigadors que han estat co-dirigint
l'excavació d'allà, de Caldes a Malavella.
Són d'una banda el Bruno Gómez
i d'altra banda el Gerard Campeny.
A més a més, tenen 10 anys ja d'investigació, com dèiem.
Bruno Gómez, què tal? Bon dia.
Bon dia.
I Gerard Campeny, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
Ara, a més a més, estem al costat,
qui m'ho explica, del que tenim aquí,
podem veure davant, perquè jo diria que això és un cap de rinocerons, no?
Doncs sí, aquest és un dels rinocerons
que hem recuperat en les excavacions del Camp dels Ninots.
Aquest en concret ens va aparèixer el 2006
i podem dir que és un dels escalers de rinocerons
més complets que hi ha a Catalunya.
Què té aquest jaciment del Camp dels Ninots
que fa que les restes apareguin tan ben preservades, no?
Que ha pogut trobar animals fins i tot sencers, no?
Sí, de fet, una de les singularitats d'aquest jaciment
és que ens apareixen escalets sencers
i en connexió anatòmica.
De fet, el que pensem és que tot allò que va caure dins d'aquest llac
s'ha pogut preservar, no?
Dins dels animals, els fruits, les fulles...
És a dir, qualsevol cosa que va caure dins d'aquest llac,
gràcies a les mineralitzacions de les aigües d'aquest llac,
ha fet que es preservés tot.
Perquè com era aquest llac? Era un llac volcànic?
Hi havia un volcà a la vora?
Què va passar fa uns quants milions d'anys?
De fet, aquest llac és un llac que s'hi va formar dins d'un volcà.
Aquest tipus de volcans se'ls anomena mars,
que són uns volcans fred o magmàtics.
És a dir, hi ha un moment que ja es genera una fissura en el terreny,
puja el magma, entra en contacte amb un aquífer que hi ha sota terra
i es genera una gran explosió d'aigua i vapor.
Fluit d'aquesta explosió d'aquest aquífer s'hi forma un llac.
Aquest llac el que fa és que sigui un ecosistema ideal
perquè aquests animals vinguessin a aquest entorn a veure aigua i a viure.
I fruit d'algun tipus de fenomen van morir i van quedar dipositats dins dins d'aquest llac.
Aquest fenomen, de fet, n'hi ha hagut un episodi relativament recent, no?
A Àfrica, crec, que va passar algú semblant amb un llac també, no?, vulcànic.
Sí. De fet, ben bé no sabem què és el que va passar.
El que passa és que la hipòtesi que nosaltres ara estem treballant
és que hi hagués algun tipus de manacions de gasos
que va fer que tots els animals que hi havia en aquest entorn morissin.
I un exemple el tenim recentment en un altre mar actual,
que és el llac Níos al Camerún,
que va haver-hi una gran explosió de CO2 que hi havia a sota d'aquest llac,
fent que els animals, inclús per desgràcia en aquell lloc,
doncs milers de persones van morir.
Anem a seguir tornant amb ell.
Anem amb el Gerard.
Gerard, explica'ns una mica com arriba aquest aquest rinoceró fins aquí,
fins a sa mare, fins a l'Ipes.
Bé, tots els escalets que trobem al camp dels gimnòs,
com ha dit el Bruno, doncs estan articulats,
en connexió anatòmica i són sencers.
Per tant, això ja és un trec característic que dificulta els treballs d'excavació
i, per tant, requereixen, doncs, de gent especialitzada en el camp
per poder ser capaços d'extreure aquest material tan especial
per poder-lo portar, doncs, aquí en el laboratori de l'Ipes.
I, per tant, nosaltres el que fem durant el mes i mig, pràcticament,
que estem treballant en el camp, el que fem és desarticular,
un cop localitzem tots aquests escalets,
els desarticulem os a os, costella per costella,
i el que fem és, doncs, després fer-li una petita restauració en el camp,
per tal, doncs, que puguin mantenir les seves condicions
fins arribant aquí als laboratoris,
i després passen a un procés de restauració i consolidació molt important
en aquí en el Ipes, per després poder ja realitzar els estudis pertinents
a cada un d'aquests escalets, no?
Teniu rinocerons, però també, abans dèiem, tapirs, no?
Sí, també, un dels animals més característics també del Camp del Ginón
són els tapirs. De fet, són uns animals molt especials,
que són uns indicadors ecològics molt importants,
perquè ens indiquen, doncs, ens transmeten quin tipus de paisatge hi havia en aquell moment,
que era un paisatge de tipus subtropical.
Europa estava denominada per un clima subtropical en aquell moment.
I, doncs, aquests tapirs, doncs, són uns animals molt estranys,
que actualment tan sols els podem trobar, doncs, en llocs molt determinats
del sud-est asiàtic o Centroamèrica,
on encara persisteixen aquest tipus de clima,
i, evidentment, a Europa, doncs, es van estigir poc després del Camp del Ginón.
I què ens diuen, aquests tapirs? O què ens aporten?
Bé, ens aporten molta informació per conèixer els tapirs actuals,
de quina és la seva procedència, etcètera.
Nosaltres ara el que veiem és que els tapirs del Camp del Ginón
són uns descendants, provenen, són descendants dels tapirs asiàtics,
i que serien, però molt probablement, els antecessors dels tapirs actuals
que viuen a Sud-amèrica.
Amb això podeu establir teories sobre el canvi climàtic de l'època?
Sí, perquè el Camp del Ginón és com una instantània,
és com una fotografia del passat.
I és un passat molt concret, és un passat de fa 3 milions d'anys,
és el final d'una època esplendorosa que va viure a Europa
amb molta gran quantitat d'animals, de molta vegetació, etcètera, etcètera,
en un clima subtropical, i poc després aquest clima va anar canviant
fins a ser el clima mediterrani actual, que està dominat bàsicament
per un període desglaciars, interglaciars, és a dir, el clima es va tornar
més inestable, per entendre'ns, i en aquest moment el clima es va tornar
més inestable, tots aquests animals van començar a desaparèixer.
Què ens diuen, per exemple, aquest cap de Rinserón?
Si entre les nens trobéssim restes vegetals, també ens aportaria informació?
Clar, és que la reconstrucció ecològica de l'entorn ambiental
és molt i molt important, no? De fet, en el camp dels i nos estudiem
des de les emprontes de les fulles que vivien, dels arbres que vivien
immediatament a l'entorn d'aquest antic llac, els polens, també ara estem
a punt de publicar un article en el qual hi ha tota la seqüència dels polens
que vivia, de tota la vegetació que vivia en aquest entorn, que és molt i molt important,
però juntament amb les emprontes de fulles dels polens, també estudiem
els fitòlits. Els fitòlits són els petits minerals carbonats
que apareixen a les plantes i que moltes vegades aquests animals al consumir
aquestes plantes, la planta en si mateixa desapareixia, però que sí que
conservaven aquests petits minerals. I moltes vegades, a través de tota una sèrie
de tècniques de laboratori molt concretes, som capaços de separar els sediments,
les terres, d'aquest tipus de minerals i som capaços d'identificar a quines plantes
corresponien. Per tant, podrem saber exactament quin era el tipus d'alimentació,
quin tipus de plantes s'alimentaven tots aquests animals. I això ho fem tant amb els rinocerons,
com amb els tapirs, com també amb els bòbits. Hem de pensar que en el Càndol-Ginots,
a hores d'ara, hem recuperat uns 25 escalets sencers, en connexió anatòmica,
tant de bòbits, tapirs, rinocerons, etcètera.
És habitual, a nivell europeu, trobar tants animals amb bona connexió anatòmica?
Hi ha d'altres jaciments a Europa, molt probablement. El que passa és que hi ha d'altres jaciments
que són més antics, que són més moderns. La peculiaritat del Càndol-Ginots és que
és pràcticament l'únic jaciment a Europa amb aquesta cronologia, amb aquestes
característiques de conservació. Això ho fa únic, no?
Per aquest període, sí. És un període molt interessant, tal com us deia abans.
Torna-ho, Bruno. La vegetació d'aquella època, estem parlant de fa entre 3 i 5 milions d'anys,
com era? Era diferent a la que tenim avui dia?
Sí, de fet, com deia el Gerard, tenir un clima de tipus subtropical,
la tipus de vegetació és completament a la que tenim ara, que és de tipus mediterrani.
Un dels indicadors, com ben deia el Gerard, és el fet de trobar el tapir.
El tapir és un animal que viu en selves, amb boscos molt tancats, que quasi no hi ha
estacionalitat, per tant no hi ha variacions del clima ni la temperatura, i hi ha molta
més pluja. Són animals baixos, que bàsicament mengen fruits i tubercles, i això vol dir
que el bosc ha de ser baixet. Aquest tipus d'animals, juntament amb les improntes vegetals
i totes les mostres dels pòlens, ens acaben de conformar quin tipus de paisatge aquí
tindríem. I una manera de veure-ho és veure on viuen aquests animals avui en dia,
quin tipus de vegetació n'hi ha, i més o menys transportar-la en el passat europeu.
Bàsicament, els boscos que produirien són les laurisilves, les boscos de llorer, que avui
en dia queden algun reducte a la zona de les Canàries.
El mar mediterrani, tal com el tenim entès avui dia, tampoc era, llavors no tal qual?
És a dir, just en aquest moment, si fa 3 milions d'anys, el mar mediterrani estava
obert i més o menys el tindríem igual que ara. El nivell de l'aigua pujaria o baixaria,
però seria igual. És una mica abans, quan el mar mediterrani es tanca i es genera un
tipus de llacs salins i petites bases, però que just en aquesta època, uns milions
d'anys abans, s'ha tornat a obrir i el tenim com avui dia.
M'he portat informació al camp d'assinats d'aquesta època anterior,
del que estem parlant?
No, perquè de fet el camp dels Nils el que ens està mostrant és que va passar a Europa
fa 3 milions d'anys. El que tenim és bàsicament una instantània. Tot el dipòsit sedimentari
el tenim representat només 200.000 anys de tota aquesta gran seqüència geològica
que és la vida de la Terra. Només tenim representats 200.000 anys fa 3 milions d'anys.
L'excavació allà és molt complexa? Estem parlant d'una zona que són camps de cultiu,
en principi? Sí, camps de conreu i a més a més perquè és molt i molt gran. Estem parlant
que la superfície d'aquest llac i d'aquest cràter són uns 250.000 metres quadrats.
Tots són camps de conreu, hi ha molts propietaris, per tant el que vol dir és que any rere any
hem d'anar als propietaris a demanar-los el permís per poder excavar i els hem de deixar
en les mateixes condicions que ens les deixen a nosaltres. Per tant, totes aquestes cates
són forats que nosaltres anem obrint. Cada any l'obrim i el tornem a tapar.
Bàsicament el que fem és anar a localitzar aquests nivells molt rics en fauna,
anar a buscar aquestes argiles, l'acúster, on es dipositen aquests animals,
recuperar els escalets i un cop s'acaba l'excavació la tornem a tapar.
I l'any següent tornem a reobrir aquella cata i mica en mica anem ampliant
fins a poder tenir una mica una idea de l'entorn d'aquest indret.
Com es rescata, Gerard, un animal com aquest d'un fons argilós?
Justament en un fons argilós són les condicions ideals per poder recuperar
aquest tipus de materials. Nosaltres en altres jaciments, en cova, en abrics, etc.,
moltes vegades els materials apareixen concrecionats, enmig de roques,
i requereixen d'escarpes, martells, etc. Justament el fet de ser argiles,
les lacústeres, l'excavació és relativament senzilla i justament aquest tipus de materials
que han afavorit la conservació tan bona d'aquest tipus d'ossos també afavoreixen
el fet de poder-los recuperar, poder-los extreure. Imagineu-vos com si estiguéssim
excavant fang, anem extreient fang i anem delimitant els ossos i per tant després
la dificultat bàsicament rau en el fet d'extreure després aquests escalets,
perquè un cop estan a l'al·laciment estan molt bé, però després la dificultat és extreure-ho.
A més una de les condicions també especials que ho fa és que aquestes argiles
al ser tan humides hi ha un alt component de l'humitat i que això fa que els treballs
d'excavació hagin de ser molt ràpids, perquè aquestes humitats, clar,
normalment escapem al mes de maig, on ja els dies són bastant colorosos
i aquestes argiles al moment que s'assequen s'inflen i això poden fer
que les petites fissures que tinguin aquests escalets, que les augmentin
i les puguin acabar fent més malbé del que poden estar.
Per tant els treballs han de ser molt ràpids.
També és molt important els treballs de restauració.
Un cop els legalitzem es fan tota una sèrie de tècniques
per poder conservar aquests ossos, almenys en aquell moment
abans de ser extrets del jaciment.
I llavors arriben aquí i aquí imagino que es cataloguen,
i deu ser un procés també complex, la catalogació.
Clar, és que el treball de camp és tan sols un mes l'any,
però de fet és tot l'any que estem treballant sobre aquests objectes.
És clar, és com l'historiador que s'emana un arxiu a recuperar material
que després l'haurà de rellegir, estudiar, etcètera.
Nosaltres fem el mateix, nosaltres durant el treball de camp simplement és recuperar
tot el material que sigui possible, totes les mostres que siguin capaços de poder recollir
i després al llarg de l'any hi ha tota una fase molt més llarga, molt més dilatada en el temps,
que és la restauració, la consolidació d'aquest material i sobretot l'estudi i publicació
de totes aquestes restes, que això és al final la cadena, al final acaba aquí.
Difondre-ho dintre la comunitat científica internacional, col·legues nostres arreu del món,
que nosaltres proporcionem informació que a ells els poden ser útils
i a ells a nosaltres també.
Això ho fem mitjançant el que se diuen articles científics.
Per què li diuen la pompella del plius?
Bàsicament per això, perquè pensem que el que està mostrant el gestionament de la comunitat de Sinau
és una instantània, és un moment donat,
fa 3 milions d'anys.
Sabem que aquest tipus de fenòmens catastròfics són puntuals,
per tant, el que està mostrant-nos és un moment, fa 3 milions d'anys,
que aquests animals estaven al voltant del llac,
van haver-hi aquestes emanacions i van encaure.
Per tant, el que ens estan ensenyant és la pompella del pliocè,
és a dir, fa 3 milions d'anys, què és el que estava passant aquí en el Camp de Sinau.
I en aquella pompella també, Gerard, hi havien tortugues com aquelles, no?
Les tortugues, a part dels grans vertebrats,
el que hi ha també són gran quantitat de microvertebrats.
Aquí ara els oients probablement no són capaços de poder contemplar
aquestes fotografies que tens tu aquí,
on pots veure granotes,
perquè també els rèptils, els alfibis, els peixos,
són molt i molt abundants en el Camp dels Inots.
Sobretot les tortugues són un dels 3 característics, també.
Hem recuperat una vintena de tortugues de mauremis leprosa,
també senceres, en connexió anatòmica,
i també una de la particularitat és que totes les extremitats també les tenen in situ.
Això també ens indica que totes les tasseles d'aquestes tortugues,
si estan al seu lloc, vol dir que aquestes aigües en cap moment
tenien energia, no es movien.
Per tant, eren aigües estancades,
per tant, aquests animals es morien,
s'enfonsaven en el fons d'aquest lloc,
d'aquest llac, en el fang del fons,
i allà se sedimentaven i no ha passat mai més res.
Per tant, això també és un trec característic.
Hi ha molta quantitat de tortugues,
aquestes tortugues també ens donen molta informació de tipus paleoambiental,
i bé, doncs, aquí continuem.
Les teniu, a més, molt ben conservades.
Imaginen-se, quan compren un aparell tecnològic,
amb la casa, porta l'embolcall, porta el polispam,
tot ben col·locadet,
a dins, doncs, aquí és el mateix,
teniu molt ben delimitant, no?
Sí, sí, semblant-li que hi ha, sí.
És la impressió.
No, farem fotografies,
després ho podran veure a través del Facebook de Tarragona Ràdio,
penjaran les fotografies perquè les puguin veure.
Porteu deu anys d'investigació al camp dels dinots,
però les conclusions s'han d'arribar encara, no?
És a dir, el fruit d'aquesta investigació,
això, una mica després, tot just comença, no?
Sí, sí, de fet, estem als inicis,
un projecte, veritablement, requereix de molts i molts anys
per poder començar a treure els seus fruits.
Tot just ara fa deu anys que estem treballant.
És ara, en els últims dos anys,
i sobretot ara que comencem a treure,
com deia el Gerard, articles científics,
amb informació,
és molta i molta informació que hem tingut que processar.
Com deia en Gerard,
l'excavació dura un mes,
però després, al diar de l'any,
està sis mesos més entre restaurant,
fent memòries, inventarien el material,
i, per tant, necessita,
es requereix d'un cert temps,
per poder aglutinar tota aquesta informació,
canalitzar-la i començar a obtenir els resultats,
que és el que estem fent ara.
Hi ha algun titular científic?
Hi ha algun titular?
El que hem d'acabar de concretar és ben bé això,
que el gestiment sigui un fòssil la que ha estat,
és a dir, aquesta instantània,
que és un dels tres característics,
el moment cronològic que està proporcionant informació,
i la conservació d'aquests fòssils.
També val a dir que durant aquests deu anys,
el projecte està dirigit i coordinat per membres de l'IPES,
i l'IPES és bona part de la recerca que ho està desenvolupant l'IPES,
però sí que durant aquests deu anys s'ha creat tota una xarxa
d'universitats i centres de recerca,
tant nacionals com internacionals,
de geòlegs, biòlegs, paleontòlegs, arqueòlegs, etcètera,
tota una sèrie d'especialistes que són capaços entre tots
de poder aportar informació,
per poder posar llum a tota aquesta informació
tan bèstia que proporciona aquest jaciment.
Per tant, val a dir que nosaltres som una mica els coordinadors
del projecte, d'un projecte on hi ha moltíssima gent
que hi ha estat treballant a darrere.
Com determineu la zona que propiament aniríeu a excavar?
És a dir, és un lloc gran, ja ho hem dit abans,
la zona del caràcter, com està obriu?
Comencem aquí o comencem allà?
De fet, el que anem fent dels últims anys
és reobrir les cates que hem obert l'any anterior.
És a dir, un cop hem localitzat un esquelet
i sabem que a aquell nivell fossilífer
apareixen moltes restes paleontològiques,
el que fem és excavar-les,
acaba l'excapació, les tapem,
però l'any següent el que fem és tornar a obrir
aquell mateix forat,
excavar els nivells que encara ens han quedat pendents
i fer ampliacions.
I any rere any anem ampliant, anem ampliant,
fins que arribarà un dia, no sabem quan,
probablement d'aquí mil anys,
ho tindrem tot excavat.
Mil anys, eh?
Sí, sí, mil anys.
Per nosaltres som molts, però els geòlegs som molt pocs.
És veritat que la superfície és tan i tan gran
que és molt difícil d'abastar-ho.
Probablement hi ha generacions d'investigadors
que treballaran en aquest indret
i que seguirà donant sorpreses en el futur.
Ara tot just estem en el moment
que ara comencem a veure una mica de llum.
Tot això costa molt i requereix molt de temps,
si està clar.
Abans de l'IP s'hi havia anat a investigar, si no?
Bé, de fet, com a gestiment,
és un gestiment inèdit, no es coneixia.
Fa 10 anys pràcticament era un lloc desconegut.
Com a gestiment paleontològic
i amb tot aquest tipus d'informació
era totalment desconegut.
Sí que hi havia apunts,
d'autors, geòlegs importants catalans
del segle XIX, principis del segle XX,
Llopis Lleador, Bataller, Lluís Maria Vidal,
sí que apuntaven que en aquell lloc
hi havia sediments lacustres,
d'altres apuntaven que hi havia sediments volcànics,
però fins pràcticament fa 15 anys
no va haver-hi un treball
en el qual es va dir que sí,
són nivells lacustres que estan a dintre d'un volcà.
Per tant, ningú encara li havia donat
una explicació geològica en aquest entorn.
I sí que algú havia apuntat
que hi havia restes de fauna
i restes d'animals en aquest entorn,
però podríem dir que és un gestiment inèdit
en aquest sentit, fa 10 anys.
Qui m'explica per què es diu Camp dels Ninots?
Bueno, es diu Camp dels Ninots
bàsicament per unes pedres molt curioses
que tenen formes de ninots,
que és una mica la conseqüència també
que aquests fòssils es preservin.
Com et dèiem, aquest és un llac,
que és un llac bàsicament d'aigua dolça,
d'aigua de la pluja,
però en moments puntuals
també va funcionar com una surgència.
Al municipi de Caldes de Malavella,
com el seu nom indica,
hi ha l'aigua de Bitxí,
hi ha moltes surgències d'aigües
molt mineralitzades
i el que feia en el moment
que aquesta surgència va funcionar
era aigües molt carregades en sílice
que al precipitar les vores,
com quan tu tires una pedra en un llac,
començava a precipitar,
a caure en el subsol
i un granet s'anava dipositant sobre l'altre
i anava fent formes molt curioses.
Aquestes formes són uns minerals
que es diuen opal,
que fan formes de...
tens des de girafes, de ninots,
de qualsevol tipus.
I la gent del poble de tota la vida
anava a aquests camps
i es trobava aquests famosos ninots.
I d'aquí el nom del Camp dels Ninots.
Quin ha estat per vosaltres
el moment més emocionant
d'aquesta darrera dècada,
aquests deu anys d'excavació
al Camp dels Ninots?
Hi ha una troballa especial o no?
Per mi la primera troballa,
perquè òbviament no t'ho esperes.
De fet, nosaltres vam començar
en aquest projecte amb unes idees
i en el moment que vam trobar
la primera resta,
aquesta idea va canviar.
I el fet de trobar un escalet sencer
i amb connexió anatòmica
impacta molt.
Per mi va ser aquesta.
Home, també em coincideixo bastant.
El que passa és que les veritats
és que les sorpreses són any rere any.
Però en aquell moment
ningú s'esperava
una troballa d'aquesta repercussió.
Vas amb una idea
i al final te'n trobes una altra
i resulta que l'altra
és molt més espectacular
del que t'hi podies haver imaginat mai.
Per tant, en aquest sentit,
en aquell primer moment
va ser una sorpresa
per molts de nosaltres.
Però sí que les sorpreses
són cada any,
ens trobem sorpreses,
cada any trobem coses.
I ara, sobretot,
treballant sobre aquests materials,
ens n'anem trobant sorpreses
molt i molt agradables.
Com, per exemple,
la reconstrucció ambiental
d'aquests pòlens
que hem pogut reconstruir
a 60 metres de potència,
de tots aquests 60 metres
de nivells de sediments,
està infinitat i infinitat
de plantes.
Vull dir que això
ens ha de proporcionar
una informació bestial.
I això és una sorpresa
i és molt agradable.
Sobretot, la recerca
en aquest sentit
s'enriqueix moltíssim.
Dius que hi ha universitats
d'arreu del món
que estan venint aquí,
amb aquesta investigació
també d'elites.
Sí, ara, tot just,
estem preparant
la campanya d'enguany
i bé, estem rebent
correus d'estudiants
i de gent
que vol col·laborar
amb nosaltres
i de Portugal,
de Grècia,
d'Alemanya,
del Canadà,
hi ha moltíssima gent
que vol venir a excavar
amb nosaltres
i investigadors,
que també,
col·laboradors nostres
d'altres centres,
que també volen venir
a col·laborar
i que, bé,
tot això fa
una xarxa
molt interessant.
Molt interessant.
I ara, bé,
la propera excavació
serà el mes de maig
i esperem, doncs,
que sigui tan fructífera
com fins ara.
Com anirà el mes de maig?
Quines experiències
han estat viu?
Bé, esperem recuperar
més escalets, no?
De fet,
com deia en Gerard,
doncs,
veritablement,
tota aquesta feina
també ens està mostrant
que la societat,
veritablement,
té un ser interès
en el gestiment
perquè estem rebent
molts i molts mails
de gent que vol venir
a excavar.
Hem fet també
molta divulgació
amb el Gerard,
una exposició,
un llibre,
i veritablement
ara també comencem
a recollir els fruits
de l'interès
per part de la gent,
una cosa que també
és molt gratificant,
no?,
quan fas una xerrada
i veus que la sala
està tota plena
i això ens està
encara a agafar
més energia,
doncs,
per poder continuar
i seguir treballant,
no?,
el fet que la gent
tingui interès
i que contínuament
doncs ens enviï mail
demanant informació,
volem venir a excavar
i aquest tipus, no?
De fet,
allà quan feu un altre treball
important també feu
visites pedagògiques,
no?,
in situ,
perquè es pugui veure
a banda de l'extracció,
no?
Sí,
des del primer any
que això ho vam tenir
molt clar,
no?,
nosaltres pensem
que el patrimoni
al cap i la fi,
el patrimoni
que nosaltres estem treballant,
clar,
nosaltres,
el nostre objectiu
és la recerca científica
per entendre'ns,
no?,
però sí que entenem
doncs que tot és un patrimoni
doncs que és de tothom
i per tant doncs
sempre hem tingut molt clar
que des del primer any,
des de l'any 2003,
que fem visites guiades
a l'execiment,
cada vegada que localitzem
una escaleta
abans d'extreure'l,
convidem a tothom
que vingui,
que el pugui veure,
que si mai el veuen
en un museu
doncs que siguin capaços
de dir en el seu fill
i en el seu net
doncs jo això
ho vaig veure
en el lloc
on es va trobar,
fem exposicions itinerants,
he fet llibres
de divulgació,
documentals,
xerrades,
presències en ràdios,
per tant fem tot
el que se'ns convidi
i bé,
doncs a nosaltres
és una cosa
que també ens agrada
molt fer-la,
també pensem
que és molt interessant
fer-ho.
Per cert,
la resta del Ritmo II
on el teniu?
Tot el cos sencer?
Aquí,
en diferents caixes,
aquí a l'IPES,
de fet el tenim
quasi tot ja restaurat,
un altre feina
molt i molt important
i que li hem donat
molta energia
és que a dia d'avui
amb els 25 escalets
sencers que tenim
aquí a l'IPES
tenim quasi el 70 o 80%
del material ja restaurat
i perfectament consolidat
en les seves caixes.
De pensar doncs
que cada element d'aquest
són molts mesos
de restauració
de companys nostres
que estan excavant,
que estan restaurant-lo
i ara el que tenim
és en diferents caixes
el magatzem
aquí a l'IPES
tot aquest dinosseron
i els diferents escalets
que hem recuperat.
Tenim el magatzem
a tope,
tenim el magatzem
a tallet
tot i que acabem
d'estrenar
la nova seu de l'IPES
del magatzem.
El magatzem
està fins a dalt
de tot
de material nostre.
M'imagino
que tot està indexat
de forma informàtica
per poder localitzar
fàcilment
alguna resta.
Està clar,
està clar,
perquè tot això
és molt important
que tot aquest material
estigui ben inventariat
per facilitar
justament
després l'estudi
de tot això.
Evidentment,
cada os,
des del més gran
al més petit,
està catalogat
inventariat
pels corresponents
tècnics
i això han de facilitar
el moment
dels seus estudis.
Bruno Gómez,
Gerard Campeny,
gràcies per explicar-nos-ho
des de casa vostra,
des de l'IPES.
Quan marxeu,
m'ho he dit,
aviat cap allà?
Sí, d'aquí un mes i mig
ja marxarem cap a finals d'abril
i tot el mes de maig
estarem a Caldes de Malavilla
i esteu tots convidats
si voleu venir-vos a veure.
Doncs que sigui molt fortifera
també aquesta nova campanya.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
A vosaltres,
moltes gràcies.
La recerca científica
és un dels instruments
de transformació
més imponents
per als segles que venen.
I avui en la matèria
de la disciplina de l'IPES
volem conèixer
la bioarqueologia.
De fet,
no ens hem mogut
d'aquí del Camp dels Inòs,
volem parlar d'aquesta
bioarqueologia.
Missa Càceres
és arqueòloga
i investigadora
d'aquí de l'IPES,
però més a més
ella participa
en l'organització
del que serà ja
la segona reunió
d'aquesta matèria,
bioarqueologia,
segona reunió OICOS
de bioarqueologia
que es farà
el dia 26 i 27
d'aquest mes d'abril
aquí mateix a Sassalades.
Issa Càceres,
què tal?
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Tu has estat al Camp dels Inòs
o no?
Doncs no,
encara no he pogut anar.
A Taporca sí, no?
Sí, a Taporca sí.
Explica'ns això
de la bioarqueologia,
què és?
La bioarqueologia
en realitat
és un conjunt
de disciplines
que estan dedicades
a l'estudi
de les restes biològiques
que provenen
dels jaciments.
de qualsevol època
i de qualsevol tipus
de jaciment.
És a dir,
qualsevol resta
d'origen orgànic,
d'origen biològic,
sigui animal
o sigui vegetal.
Per exemple,
dins de les restes
vegetals
que podem trobar
en un jaciment
tindrien
els polens,
per exemple,
que s'encarrega
la palinologia,
tenim els carbons,
que s'encarrega
l'antracologia,
les llavors,
seria la carpologia
i així aniríem
continuant.
Hi ha moltes
altres disciplines.
O,
en quant a les restes
faunístiques,
igual,
tindríem la paleontologia,
que potser és la que coneix
més habitualment la gent,
o tindríem la zoa arqueologia,
que el que fa és estudiar
les restes dels animals
des del punt de vista
de la relació
amb els humans.
És a dir,
com aquests humans
van caçar aquests animals,
els van menjar
o què van fer
amb aquests esquelet.
I,
en realitat,
és això,
tot el conjunt
d'aquestes disciplines
que es dediquen
a estudiar restes
d'origen biològic.
I d'això en parlareu
en aquest congrés
que fareu al mes d'abril.
Qui vindrà?
Doncs,
aquest any
vindran dos ponents
que estaran
les ponències
dedicades
als estudis
d'isotops,
que ja és una cosa
que d'alguna manera
no podem veure,
no podem tocar.
Els isotops
són aquestes parts
minerals
des del punt de vista
ja atòmic
de la composició
dels organismes,
que el que ens permeten
és saber
quin tipus
d'ambient
teníem,
si ho fem
a partir dels isotops
de les plantes
o si són
els que trobem,
els isotops
que trobem
a les restes
dels animals
podem saber
quina alimentació
tenien
o què menjaven,
què no menjaven
i d'aquí també
extreure
quines eren
les condicions
climàtiques,
paisagístiques,
etcètera,
d'aquest moment.
Per datar
cronològicament
algun jaciment,
algun d'aquests elements
són importants
o determinants,
fins i tot?
Les restes biològiques
sí,
són molt habituals
doncs
datacions
amb carbons,
per exemple,
el Carboni14
que coneix tothom,
per exemple,
és una de les més habituals,
o per exemple,
els ossos,
les dents
dels animals
també se fan servir.
Inclús ja
la tecnologia
ha avançat tant
la tècnica
que ens permet
moltes vegades
fins i tot
fer datacions
de pòlens,
de coses
que tampoc veiem.
el que se fa és,
com abans ha comentat
el company,
separar
els pòlens
de la terra,
per exemple,
i tots aquests pòlens
se concentren
per a tenir
una quantitat
abundant
de matèria orgànica
que sí que
se podria datar
també.
Però el més habitual
són dents,
ossos
i carbons.
I tot aquest material
arriba en un estat
de conservació
després de
5 milions d'anys?
De vegades
no arriben
en tan bon
estat de conservació
com arriben els materials
del camp dels dinots.
Per això també
tenim altres
disciplines
relacionades
amb els estudis
bioarqueològics
com l'atafonomia
que és una disciplina
que intenta veure
com s'ha pogut
conservar
totes aquestes restes,
quin ha sigut
el procés
de fossilització.
Què va passar
perquè això
ho puguem tenir
ara aquí
al damunt de la taula.
I què va passar?
És a dir,
per què tenim aquesta resta?
d'aquest rinocerón
aquí
fossilitzat?
Ara estem
començant
aquest tipus d'estudi
concretament
en camps dels ninots
i
esperem en un futur
no molt llunyà
que puguem
aportar
alguna informació
per veure
si efectivament
va ser aquesta
catàstrofe
dels gasos
del volcà
o almenys
donar informació
potser no
per saber
què va passar
directament
però sí
per poder explicar
què és el que va passar
després que va morir
perquè sí
que els puguem tenir
aquí al damunt
quines van ser
les condicions
necessàries
per a què
es conservin.
La tecnologia
i la bioarqueologia
van de la mà?
Teniu aparells sofisticats?
Sí.
Algunes
depèn
del tipus
de disciplines.
Per exemple,
les disciplines
més relacionades
amb els vegetals
amb la flora
amb la vegetació
sí que utilitzen
moltes més tècniques
més
específiques.
per exemple
per l'estudi
de fitòlits
que també
ha comentat
el company
també s'han de fer
un munt
de treball
de laboratori
per separar
aquesta terra
d'aquest esquelet
silici
que serien
els fitòlits
aquest esquelet
silici
de les plantes.
No és una cosa
que puguis agafar
com els animals
que sí que pots tenir
una part esquelètica
agafes un fèvor
i dius
aquest fèvor
de qui és
el puc medir
el puc tocar
el puc veure
però moltes vegades
un polen
directament
amb la terra
no el pots veure
directament
has de fer
tota una sèrie
de tècniques
per poder
observar-lo
després.
Si ara
el magatzem
del polen
en trobem molt
o no?
Aleshores comentaven
que els magatzem
que estan a rebussa
de material oci
de polens
i d'altres materials
també n'hi ha molt?
També n'hi ha molt
i de molts jaciments
sí
Sí, sí, sí
Teniu alguna curiositat?
Directament
no ho sé
Suposo que sí
perquè aquí
tenim coses
molt espectaculars
com
Camp dels Ninots
que a més
com ells diuen
a més
ocupen molt d'espai
després hi ha coses
molt reduïdes
com el polen
o els fitòlits
o els carbons
que pots tenir
en un armariet
així d'un pam
de mida
i tens moltíssima informació
Tots aquests 60 metres
que explicava
de sediments
d'estudi polínic
estan en un armariet
d'un pam
d'altura
Tornant al congrés
que fareu aviat
a l'abril
ja en parla més o menys
dels ponents
que vindran
hem dit els dos
no?
Ponents que venien?
Sí
Vindrà un professor
de la Universitat de Barcelona
Josep Lluís Araus
que és especialista
en vegetació
i farà la ponència
sobre els estudis
isotòpics
en plantes
i després vindrà
la doctora Aurora Grandal
que és de la Universitat
de la Coruña
que farà
la seva comunicació
sobre els sisòtops
en restes animals
i aquesta reunió
en realitat
està més enfocada
a ser un lloc
de divulgació
científica
esclar
però
no necessàriament
és un lloc
on s'ha de venir
a fer una ponència
o fer comunicacions
sobre investigacions
inèdites
o novedoses
sinó que és més
un lloc
d'intercanvi
d'informació
de dades
d'impressions
d'estar molt obert
als estudiants
perquè comencin
a relacionar-se
amb investigadors
sèniors
i que puguin
d'alguna manera
presentar els seus treballs
que moltes vegades
perquè com que són estudiants
sembla que no tenen lloc
on els poden portar
i aquí se'ls dona
aquesta oportunitat
i a més a més
amb aquestes instal·lacions noves
noves des de l'agost passat
però m'imagino que això
portar un congrés aquí
amb aquesta nova instal·lació
també fa molt de boig
Sí, sí, sí
és una oportunitat
i la reunió OICOS
se celebra cada dos anys
perquè l'Associació
Catalana de Bioarqueologia
és molt recent
és del 2007
i la primera reunió
es va fer a Barcelona
fa dos anys
i ara estem fent
la segona reunió
i han coincidit
tots els membres
de l'associació
que seria un bon lloc
doncs celebrar-ho aquí
tenint en compte
que la nova Seu de LIFE
s'acabava
s'acabava de crear
i bueno
estarà
nova de
per estrenar
Doncs a veure si coincideix
amb algun dels programes
que farem des d'aquí
podem parlar també
d'aquesta segona reunió
26-27 d'abril
a veure si ho fem coincidir
podem, no sé
fins i tot parlar
amb algun d'aquests experts
Issa Cáceres
gràcies per acompanyar-nos
també a casa vostra
i que vagi bé
Moltes gràcies a vosaltres
d'aquí bé
Gràcies.