Comencem la tertúlia d'actualitat aquest dimarts 29 d'octubre.
Com veiem, avui estem mirant el cel.
Sembla que ha d'arribar l'esperat canvi de temperatura.
Diuen que avui cauran picar la temperatura.
Vaja, no sé, estarem molt atents, eh?
Com dèiem, mirant el cel a veure si plou també,
perquè també hi ha permissió de pluja.
Tot i que de moment es manté estable a tocar pràcticament el litoral
aquesta precipitació que no acaba d'entrar cap a terra ferma.
Avui de moment fem tertúlia amb dos advocats.
Tenim d'una banda el Manel Roca, Manel, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
I d'altra banda l'Antoni Sales, també advocat.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Bé, no sé si espereu aquest canvi de temps,
però les temperatures que hem tingut aquí cap de setmana massa normals,
massa normals no són, eh?
A veure, altres anys, de totes maneres,
hi ha hagut altres anys que les castanyes es venien,
perdó, s'intentaven vendre amb molta calor.
Es veien aquesta gent jove, sobretot,
que tenen allí el foc, etcètera,
i estaven torrats en el sentit total de la paraula.
O sigui que no és la primera vegada
que el clima és calent durant aquests dies.
Bé?
Jo, sí, sí, totalment d'acord.
Però, de veritat, jo, no, a veure,
no tinguem pressa que arribi el fred.
Ja hi arribarà.
Ja hi arribarà.
Això segur.
L'hivern, sí, sempre hi ha arribat, no?
Jo tenia una avi que deia, plourà,
i sempre deia, sempre hi ha tornat a ploure, no?
O sigui que tard o d'hora arribarà.
El que passa és que l'hivern sempre és molt llarg,
molt llarg.
I jo, per això, que a l'estiu tot a coca viu,
jo soc més aviat d'estiu,
i m'agrada la calor, m'agrada sortir al carrer,
m'agrada parlar amb la gent,
i a l'hivern, a les sis de tarda, és fosc.
A les sis de tarda...
A les sis, a les quatre, a vegades.
Quatre quarts de cinc.
Molt bé, llavors, clar...
Imagina't.
Sí, i entenc perfectament que el nord d'Europa,
que no tenen ni sol ni temperatura,
no facin vida social,
i que aquí estiguem amb unes terres que això està més...
O sigui, que ja hi ha arribarà el fred, no patim.
De fet, ha arribat de cop al Regne Unit,
que diuen que està callent la...
i a dalt, al nord d'Espanya, ja comença.
Ahir, ja sabeu que hi va haver una ventada
i una tormenta a Sant Sebastiàni, etcètera, terrible.
Sí, o sigui que això ja ve cap aquí.
Quan estiguis el mes de desembre o el mes de gener,
sense hores de llum, patint fred,
i hi ha un imitat que hi ha a Tarragona,
que sempre es fica dintre dels ossos,
i diràs, bueno, se'n recordeu aquell temps
que vam tenir el mes d'octubre?
Que ens queixàvem.
Sí.
De la calor.
El temps suposo que hi ha tingut alguna cosa a veure,
perquè avui ens explicaran dades turístiques,
ens han convocat per explicar-nos
la gent que ha vingut a la ciutat,
i sembla ser, pel que altres han dit,
que s'ha superat la xifra de l'any passat
en aquesta època de l'any.
És a dir, que anem prou ben,
tema turístic,
més de dos milions llargs de visitants.
El clima, jo crec que hi té molt a veure,
suposem que sí,
el clima, aquest ambient mediterrani,
el que deia ara l'Antoni,
aquesta llum, el patrimoni, en fi, tot plegat.
Però és curiós, sí, he llegit això,
vora dos milions sisens catx, mil,
i dius, a veure,
perquè realment ha variat la promoció de la ciutat,
perquè això hagi comportat aquest excés
de gent cap aquí.
És a dir, curiosament,
és l'any en què ha vingut més gent.
El clima,
jo no sé si això és solament el clima,
la crisi que fa que es bellugui només gent,
per exemple,
dels voltants,
és a dir, de la regió,
de per aquí,
que vinguin cap a Tarragona,
no sé,
és positiu, d'acord.
Ara,
com crec que quasi tots,
jo crec que tindríem que fer més coses
perquè la gent vingués més.
Sí, el que està clar és que
el lloc on estem nosaltres
no és un lloc industrial,
és un lloc més aviat
dedicat als serveis.
Fora del que és la petroquímica,
que és un enclave,
o potser una mica aïet,
a la resta del territori,
la resta del territori
no està dedicada a l'indústia,
o sigui que les apostes
estan vinculades als serveis,
i el servei número 1,
per excel·lència,
de les nostres contrades,
és el turisme.
El fet que es pugui aconseguir
desestionalitzar una mica
el que és el turisme
perquè no estigui sempre vinculat
al mes de juliol i agost
i que es pugui fer
i que es pugui fer allargar més
i que es pugui donar
una oferta complementària
perquè aquest turisme
pugui venir des del mes d'abril
fins al mes d'octubre,
independient del temps,
home,
el temps s'influirà,
però independient del temps
jo crec que és una bona cosa.
Si això ha influït
on han influït les autoritats,
doncs no t'ho sé dir.
Segurament,
segurament,
home,
abans d'entrar ho estaven comentant,
que és molt fàcil dir
jo faria això,
jo faria altra.
El Maria del Montquiteri m'ha dit
que tothom és entrenador
d'equip de futbol
i tothom sap
el que s'ha de fer.
Sí que això és cert.
És veritat, no?
Tots fer una línia
és la millor.
A tocar d'una obra,
d'una obra,
que ja n'hi ha molt poques obres,
però a escoltar comentaris
de jubilats
que estan per allà
i que de seguida
acaben l'obra
i ho sabem fer tot.
És molt fàcil,
és molt fàcil.
Ara,
donar un pas endavant
i oferir propostes
i donar propostes
que siguin serioses
és molt més complicat, no?
Que s'hagués pogut fer alguna cosa,
sens dubte que sí.
Que no s'ha fet tot
el que es podria fer.
Bueno, això és el que...
Però fixa't,
he llegit avui
precisament a la premsa local
una cosa d'un periodista
que diu
és que d'allí un sóc jo
nord d'Europa,
no, perdó,
nord d'Espanya,
diu
Tarragona què és?
Ah sí,
allò que hi ha
al costat de Salou,
diu l'article
que l'he llegit
a la premsa local.
Diu
a veure,
hem de situar la ciutat,
el mapa,
realment, no?
Sí.
Perquè
fora d'aquí
en molts pocs llocs
es coneix realment Tarragona
i quan venen aquí
queden parats,
queden sorpresos,
diuen
però escolta,
però quin lloc més maco
que teniu, tu?
Mira,
aquest estiu
em vaig trobar
amb uns estrangers
que finalment
van resultar
que eren de Milen
i em diuen
escolti,
però vostès tenen
una ciutat preciosa.
Diu
vostè,
d'on som vostès?
Diu
de Milen.
Dic,
bueno,
doncs Milen és molt maco,
tal,
diu el que vulgui.
Diu
la boira,
la humitat,
etcètera,
etcètera,
allà dalt.
Diu
però
vindrem a viure aquí
quan vulguin.
O sigui,
vull dir que
no es coneix,
no sabem vendre
les coses que tenim
realment.
Totalment d'acord.
Ni sabem
ni hem sabut
perquè sempre tenim la sensació
de tenir una partita vergonya
d'explicar
que som o que no som
o que fem o que no fem.
Molt bé.
Sí, sí,
avui també
a primera plena
del dia de Tarragona,
Salou lidera
la recaudació
de la taça turística
transbarcelona,
no?
O sigui,
al final,
el que estava dient
el company,
que l'entorn nostre
és conegut per Salou
i no és conegut
per altres motius,
no?
I també
consciencio a tu
que determinats amics meus
em pregunten,
bueno,
hi ha Tarragona,
que hi ha Tarragona,
que podem veure,
que podem fer Tarragona,
no?
És que teníem fama
de Ciutat Morta.
Sí,
teníem fama.
Perquè això ja ve,
ja s'inveterat,
això.
Sí.
Capellans,
militars i funcionaris.
Clar,
aquesta crosta
crec que ens l'hem anat
traient a poc a poc.
Hi ha hagut una gran incidència
que és la ubicació aquí
de moltes facultats
universitàries
del URB.
Això ha sigut
un cal de cultiu
que ha bellugat
una mica la ciutat,
sortosament.
Aportunadament, sí.
Però crec
que s'han de fer
més coses, eh?
És a dir,
no és allò de dir
tenim bons llocs,
tenim bones platges,
tenim bon sol,
bé, això ja es vendrà sol.
No,
s'ha de promocionar.
Sí,
a l'última tertuleta
també vaig comentar
que també a mi
em sobtava
que la segona ciutat
de Catalunya
en número de creuaristes
no era pas Tarragona,
era Palamós.
I a mi que em perdonin
i també ho hagin d'aquesta forma
els palamocins,
però la ciutat de Palamós
no pot oferir
als visitants
el que pot oferir Tarragona.
Però mira,
també surt avui a la premsa,
sempre hem de tornar al mateix,
però és així,
que el port de Tarragona
està preparant
una estructura
per intentar
en un termini
de 10 anys,
segons diu,
començar
a que es vagin
incorporant aquí
entrades de creuers,
etcètera.
Però és clar,
tot això comporta
una infraestructura
tan tècnica
com humana
perquè això
pugui funcionar,
perquè tenim
el gran voltor,
amb el bon sentit
de la paraula,
que és Barcelona,
que s'ho emporta tot.
Clar,
aquí faltaria,
per exemple,
llocs on s'adregués
per haver-hi una profunditat
suficient
perquè els grans creuers
poguessin venir.
A veure,
això és positiu,
és bo,
i espero que realment
dintre d'un temps
es digui
Barcelona
és la primera ciutat
de creuers,
bueno,
Tarragona la segona.
Però és que nosaltres,
l'error que tenim
és que jo crec que Tarragona
no ha de competir
amb Barcelona.
Barcelona és una gran...
dir que competeixi,
dir que sigui la segona.
La segona forma,
que el rànquing,
eh?
Però Tarragona
jo crec que no ha d'aspirar,
no ha d'aspirar
quedar-se els creus
de Barcelona
perquè Barcelona
juga,
i tots ho sabem,
la Champions League.
Bueno,
d'acord,
ja ho sabem.
Espera't el nàstic.
Però jo espero jugar
a primera,
no pas a quarta
o a tercera.
No s'ha de tenir fe.
Clar,
això és el que espero jo,
no espero jugar
a Champions League
que per població
no hi arribarem,
això vull dir que,
home,
a mi m'agradaria,
però sé que com que...
Però no ens hem de conformar
sempre a jugar a segona B,
home.
No,
a segona B no,
però no a Champions,
però si la lliga,
no et sembla?
Bueno,
sí.
En referència al que diu el Manel,
el Port està estudiant
aquesta inversió
de 50 milions d'euros.
Correcte.
Perquè, clar,
hi ha previsió
una cosa important
que és l'arribada
de BCN a Wall,
una previsió important.
I 6 milions,
diuen,
de persones
que traurà,
ja veurem.
Això, clar,
és un bon reclam
i també,
de fet,
parlen d'aquests 10 anys
però ja diuen que en 3
podria haver-hi
una mena instal·lació provisional
per començar a rebre
aquests carabaristes.
Totalment d'acord,
però encara que sigui
una crítica
i no hi torno a repetir
que és molt fàcil
fer crítiques
quan li ha passat,
l'altre dia a la premsa
sortia que havien donat
el número de visitants
de Porta Aventura
60 milions.
Vosaltres creieu
que Tarragona
ha gaudit
o ha aprofitat
d'alguna forma
el que podia haver aprofitat
de 60 milions
de visitants
des que es va crear el parc?
Sembla que no.
60 milions de persones
han passat per aquí?
Han passat.
Han passat.
És a dir, carretera.
Bueno,
això és el que...
A veure,
van amb autocar,
amb avió,
amb charter,
arriben,
els hi venen el pack.
Van allà,
l'entrada,
etcètera,
l'estada,
una nit d'hotel
i s'ha acabat.
I res més.
Ui, que bé!
Cap a Anglaterra
una altra vegada
o cap a Suècia
o cap a Madrid
o cap allà on sigui.
Com si tinguéssim aquí
l'aeroport.
la necessitat de l'AVE
també la podíem tenir
per aquí més a la vora.
No en parlarem
de les necessitats de l'AVE
que aquí el rei no es creguem.
Tot és un tema important.
Un país sense infraestructures
és un país pobre, no?
Clar,
això és un tema també.
Hi ha una informació
que avui hem explicat
que deriva
de la situació de crisi
i és que
generem
menys residus,
un 13% menys
a les comarques terragonines
en general,
un 13% menys
arran des de l'Índice
de la crisi,
ens ho explicàvem.
Per contra,
la recollida selectiva
ha crescut
i ara recicla
un 35%
de la brossa
que recollim
als municipis.
Un 35%,
per tant,
la resta es banja
directament a incineració.
Hi ha menys volum
per la crisi,
per tant,
això és bo,
tot i que encara
continuem generant,
crec que és un quilo i mig
de residus
per evitar ni dia.
Un quilo i mig
de residus
per evitar ni dia
al conjunt
de les nostres comarques.
Ho veieu,
això?
Tot això
dels residus
jo crec que
aquí,
en aquest país,
encara és una mica
una signatura pendent.
És a dir,
la manca
d'educació
ecològica,
digue-li com vulguis,
fa que la ciutadania
no entengui encara
el color verd,
blau,
groc,
crevasse,
etcètera,
i es fa un lio.
Això és el primer.
Segona,
hi ha molta gent
que no té
aquest sentit ciutadà,
que ho llença
en qualsevol lloc,
que ho barreja,
tira el que és
vidre, paper,
paper, vidre, cartró,
etcètera.
Coses que es deixen
al costat dels containers.
Ara he llegit també avui,
he de fer referència
sempre que és la premsa
la que m'il·lustra
en aquest cas,
afortunadament,
que aquí a Tarragona
es volen col·locar
uns containers,
uns contenidors,
tan a la part de baix
del serrallo
com a la part alta,
només pels restaurants,
amb clau.
Amb un granat,
sí, sí.
Bé,
és una altra forma
d'intentar veure
i controlar una mica
tot aquest factor residual,
no?
Però,
a veure,
França,
Alemanya,
Anglaterra,
Suècia,
Holanda,
tenen un sentit
d'educació col·lectiva
en general
que fa que el factor residual
vagi orientat de seguida
allà on ha d'anar.
Aquí hem anat una mica
amb una sabada
i una esperdenya,
crec jo.
Sí,
anem a veure.
Sí, sí, sí,
estic d'acord.
Estic totalment d'acord.
La qüestió és que
per què la nostra població
té una educació cívica
diferent,
no dic ni millor ni pitjor,
diferent
a la que estàvem manifestant ara
respecte a la resta
de països d'Europa,
no?
Doncs,
no ho sé,
no ho sé,
però apunto un punt,
apunto a una cosa
que a veure si us emplèixen,
que dieu.
Si la població
tingués la consciència
que aquesta forma
d'actuar cívica
tingués un reflexe
en un estalvi
de taxa de brossa,
segurament,
segurament,
aquesta consciència cívica
estaria més arrelada.
El que passa
és que la població
pensa,
com que pagaré igual
la taxa de brossa,
no la baixaran
sinó que la pujaran,
no sé si aquesta és la solució
o potser és un conjunt,
que quedi clar,
o el problema,
potser és un conjunt.
La ciutadania
no té consciència
que el cost
de no fer això
pot fer incrementar
aquesta taxa
i al revés,
la reducció de costos
podria fer,
si estigués
ben calculada la taxa,
rebaixar aquesta taxa
de recollida
d'escombraries.
Podria ser,
però,
i això és un plantejament
molt sàvil
que acabes de fer,
estic d'acord,
sí, sí,
profund.
Però hi ha un altre factor,
crec jo,
més primari,
més elemental,
però molt vàlid també,
que és el factor
de l'educació cívica
elemental
de la gent jove,
de la canalla,
del col·legi,
de l'escola.
A veure,
tu suposo
que ho has vist com jo,
que hi ha molta gent
que va pel carrer,
no és per assenyalar
la gent jove,
sinó que moltes vegades
aquest sector
de la població
és el que jo veig,
paquet de tabac
a terra,
paper de no sé què tal,
a terra,
tot a terra,
tirat,
això és constant
i no t'atreveixis a dir
que t'ha caigut això,
perquè llavors
se't tiren damunt,
que t'has cregut,
que t'has cregut,
no sé què,
llavors aquest factor
d'educació
no crec,
vaja,
que jo sàpiga,
en general,
salvant les distàncies,
que sigui un factor
educacional
que es valora
i que s'aplica
a la gent.
Tu vas moltes vegades,
no és perquè sigui
la panacea
ni l'exemple
seguiria a tot arreu,
perquè,
però,
escolta'm,
Alemanya és net,
impecable,
no hi ha un paper
pel carrer,
no hi ha una borilla
pel carrer,
no hi ha,
això sí,
eh que sí?
Absolutament.
És que no es tracta
que l'empresa de neteges,
amb aquesta història
que ha hagut ara
l'Ajuntament,
sobre l'empresa de neteges,
digui que no netegen prou,
això és una altra història
a banda,
és que la gent
embruta en la ciutat,
és a dir,
embruta a casa seva,
llavors què hem de fer aquí?
Se'ls ha d'ensenyar
i dir,
no tu o jo,
sinó des de baix,
i dir,
escolteu,
l'educació cívica
és això,
això,
i penalitzar
si fa falta.
Sí, d'acord,
però mira,
Nàpols és el paradigma
de la ciutat bruta
per excel·lència.
Això és una altra història,
a veure,
si ens anem més cap avall,
encara més...
Nàpols és Europa,
és Itàlia,
és un país modern,
és un país...
i és la ciutat,
és el paradigma,
la ciutat segurament
més bruta que hi ha Europa,
perquè...
Sí, però quin magma hi ha, ja.
Accentuada segurament
per les vagues de neteja
que han tingut,
d'acord?
I cridadera també, eh?
No dic que no,
no dic que no,
però jo crec,
jo crec,
i que les persones,
al final,
òbviament,
fem el que veiem
i repetim el que veiem
i que si el pare
ja ens elaboria el terra,
el fill ho acabarà fent
perquè és un tema educacional,
estic totalment d'acord.
Però jo...
Sí,
això és cert,
cert, d'acord.
Però jo no crec
que els del sud d'Europa
no siguin capaços de...
Escolta'm,
és que...
Bé,
has fet els ment de Nàpols.
Sí.
Tu saps que allí a Nàpols,
crec,
segons diuen,
que la màfia
és la que controla
tot el tema de la brossa
i que també es fa un gran negoci
amb tot això.
I el tema de les bases
és el tema polític,
segurament.
Sí.
Correcte,
és un tema puntual
molt curiós
el de Nàpols,
el napolità.
O sigui que,
bueno,
però és cert,
és a dir,
hi ha altres ciutats,
per exemple,
també hi ha la banda,
per exemple,
de Marsella,
segons segons,
segons,
segons,
que també,
Déu-n'hi-do,
la bruta que està,
tot això.
Però ni al costat no.
Eh?
Peroniza,
que està molt al costat no.
Ni cants ni res,
netíssim.
Sí,
correcte.
Vull dir,
a veure,
crec que hem de millorar.
Tota manera,
Manel,
en referència que deies abans
d'allò que vas pel carrer
i veus que algú
ens hagués a terra,
això,
segons aquests països
una mica cap al nord,
ve algú i et diu
que t'ha caigut una cosa a terra
i l'acabes recollint,
eh?
I l'acabes recollint.
I l'acabes recollint.
I l'acabes recollint.
I l'acabes recollint amablement.
Però aquí,
com que tenim la xuleria
de la provocació,
o no ho sé,
digue-li com vulguis,
et diuen
però què t'has cregut tu?
Escolta,
em fai el que vull.
Però és que passa també
el volant
i passa també amb altres sectors.
És a dir,
no només passa amb això,
passa també al volant
i autèntics
desafiadors col·lectius,
no?
Sí, sí.
Que a la mínima
estan en el que salten.
Sí,
però m'han fet un comentari
que a mi m'agradaria
si de cas comentar
i aprofundir.
Tu creus
que
la solució
d'aquests temes
està
en sancionar la gent
d'acord,
amb això estem d'acord.
La sanció
no sempre és,
tot i que de vegades
és l'única solució,
tot i que de vegades
és l'única solució.
Té que ser complementària.
Molt bé.
Però no al fi...
No, naturalment.
Té que ser
el convenciment personal
de la gent
que allò no s'ha de fer.
Molt bé.
Llavors,
aquí sí que em trobaràs.
Si tu em dius
que conduir ràpid
no es pot fer,
no es pot fer
perquè això comporta un perill
per 50.000 temes
que segurament
en tots estaria d'acord,
en tots estaria d'acord,
cap problema.
Ara,
quan tu veus
que un determinat radar
fa una recaptació
de no sé quants milions d'euros,
aquí s'escapa
de l'educació,
s'escapa del civisme
i trobes
un afant recaptatori
que és el que
de vegades
jo crec que no és el que pertoca.
A veure,
jo en general
crec,
com una opinió
molt personal,
molt subjectiva,
si tu vols,
que no és el mateix
ensenyar
que educar.
I aleshores,
a les escoles,
moltes vegades
no s'educa
realment
a la gent,
se li ensenyen coses.
Hi ha moltes escoles
molt dignes
que sí que fan una tasca
d'educació profunda
i professors
i molt maca.
Però molts camins,
escolta,
això no passa
i llavors
es limiten
a complir un horari
però molts cops
tam-pam-pam
obtenir un títol
pim-pam
al carrer,
etcètera.
Però
aquest sentit global
d'ensenyar,
d'educar
realment
a la gent
encara falta
molt de camí
a recórrer
perquè sigui...
És que és molt difícil
de fer.
Però imprescindible
i ho hem d'intentar
si no
continuarem
tenint un país
de què?
De pandereta?
Sí, sí, d'acord.
Però tot el perre
cau en la institució,
en l'escola o no?
No, mira,
però és que passa una cosa
que vull fer un incís
d'acord
amb el que estàvem dient
abans,
allò que tira
un paper terra,
un got de plàstic
o un paquet de tabac.
Si això...
És que són fets puntuals.
Com acaba
si tu, per exemple,
vas al carrer
normalment
i veus que algú
tira un allò
i li dius alguna cosa
a terra
que et provoquen
i acaben
amb un judici de faltes?
Sí.
Perquè la gent
sàpiga
que hi hagués
un judici de faltes
és una qüestió
davant d'un jutge
on es barallen
perquè tu has tirat
un paquet de terra
i jo t'he dit una cosa
i jo t'he dit burro
i tu m'has dit imbècil.
Per la cosa més simple.
Per la cosa més simple.
És així això?
Totalment d'acord.
I automàticament
la gent no ve el problema.
Es passa de llarg
i no diu res.
Aquest és el temps.
Sí, clar,
però ensenyar
o educar
comporta
una feina
o un esforç adicional
i no tothom...
D'acord.
Però s'ha d'intentar
rebre que això.
I s'ha de reclamar
que és fàcil.
Està clar.
Canviem de direcció.
Per cert,
el Cirex,
no sé si ho ha dit
que el concert
de los Cirex,
perquè t'ho agrada
a Tarragona
el proper 21 de desembre
al Palau de Congressos.
No sé si...
Han anat a algun concert
de los Cirex o no?
No,
però els han vist
per televisió,
els he vist
per televisió,
etcètera.
Bé.
Sí,
amb l'escova
i en tota...
Per cert,
el Palau de Congressos
que va sortir també
de la premsa
dient que havia tingut
un grau d'ocupació
més que acceptable,
no?
El què?
Un grau d'ocupació
al Palau de Congressos.
Més que acceptable
i això,
de vegades,
critiquem els gestors
perquè no ho han fet bé,
aquesta vegada
s'ha de reconèixer
que si he tingut
el grau d'ocupació
que se'n dient,
que òbviament
és veritat,
no?
Doncs és perfectament
perquè això,
sens dubte,
és una feina
importantíssima
de gestió.
Sí,
ara actualment
sembla que estan fent
algun congrés
o alguna cosa
sobre energies,
no?
de la ciutat intel·ligent.
És un expert universitari
doncs amb un ampli currículum
i vindran aquí
dos d'aquests,
un de Beckerley
i l'altre que s'ha quedat.
Això,
òbviament,
és...
Si la ciutat de Tarragona
té vida congressual,
doncs òbviament
també s'ha sortit
de la societat
que és el que està
en el començament
de la tertúlia,
no?
I també
en plan de lleure,
parlant de lleure,
cal dir que
hi haurà la macrofesta,
diu,
a Terraco Arena
a final d'any
on hi haurà
una juerga immensa,
segons sembla.
O sigui que tot...
A veure,
si es fa fer servir
doncs que funcioni
per alguna cosa,
no?
Sí, sí.
No el deixeu recaure
de vell, no?
No, està clar.
Per cert que
a dilluns vinent
tenim una nova prova
de sirenes
del Pla Setcat,
serà la segona d'enguany,
és a dir,
que al matí
sentirem un altre cop
el so de les sirenes
i també, bé,
haurem de veure
què passa, no?,
perquè és un exercici
d'activació,
de comprovació
de tot plegat.
La gent generalment
quan escolta sirenes
fan tot just
el contrari
del que hauríem de fer,
que és confinar-se,
acostumar-me a guaitar
per mirar què està passant,
cal també incidir
en aquest aspecte,
incidir molt més
perquè la gent faci
allò que s'ha de fer,
que és confinar-se
i no guaitar
a veure què està passant
quan escolta una sirena.
Jo crec que la gent
passa olímpicament
quan està passant això.
Sents el soroll
i diu,
què és això?
Ah, sí,
el soroll sent una sirena,
vale, res.
Ojalà mai passi res,
més val tocar fusta
i dir que no passi alguna cosa
perquè llavors
sí que riurem.
Sí, el que passa
és que clar,
jo amb aquestes proves
estic totalment d'acord
perquè la gent
ha d'acostumar-se
a seguir un protocol
i aquest protocol
malauradament
és un protocol de costum.
Si no estàs acostumat
o no saps
el que has de fer
quan te partoc a fer-lo,
doncs òbviament
si tu algun dia
te surt la sirena
i no saps què fer,
doncs sí,
això de les sirenes
ha d'anar acompanyat,
no només de les sirenes
ha d'anar acompanyat,
doncs que la premsa
que expliqui
el que no expliqui,
clar,
no només
la labor de...
Aquest, aquest,
però saps què passa?
La gent diu
no passa mai res,
a mi em té que passar això,
és com un accident,
com l'accident de trànsit,
no passa,
ah, tu he passat als altres,
a mi no passa mai res,
fins que passa.
Valoradament,
valoradament.
De fet,
estudiant fins i tot
enviar missatges
a través dels telèfons mòbils,
de manera que tu
si estàs a la zona d'influència
doncs puguis rebre un missatge
amb una lectura,
amb un text,
inclús amb la sirena també.
Però escolta,
digue-li a la gent
que va pel carrer
quan són la sirena
que té d'anar-se'n cap a casa.
A veure,
què ho fa això?
No, d'acord,
no,
però si més no,
però si més no,
recordi vostè
que està sonant la sirena
que és una prova
que en cas que s'uneix
la seva obligació
s'anirà a cap a casa.
De forma que,
aquí està d'ocacció,
òbviament,
potser si no té,
si té alguna cosa a fer
no ho farà
perquè sap que és una prova.
Però si ell no sap
el que ha de fer,
doncs segurament,
home,
doncs recordi vostè
que si s'uneix la sirena
en un cas d'emergència,
química o el que sigui,
doncs la seva obligació
seria confinar-se,
no anar a recollir
els fills a l'escola
que es pot bloquejar,
clar,
el que teòricament
s'ha de fer, no?
Recordi vostè
que si explota tot,
no és pel que a fred i córrer.
No cal marxar gaire lluny.
No, però bueno,
es fa per tot això, no?
Per veritat, precisament.
Els que tenim una edat,
sabem el que va passar a Tarragona
amb el RAC.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
El RAC de petrol, no?
Sí, sí, sí.
O sigui que...
que m'han començat a córrer
i encara estan.
Gent que córrer.
Pels monegros, encara.
Ara m'han fet pensar
en la botina de perrot,
perquè de fet,
un dels que va posar
la bomba d'en Petró,
el Turquinyo,
es deia?
Turquinyo.
Va quedar en llibertat.
O s'ha excarcenat fa poc, sí.
Això, no ho sé,
suposo que...
Com a advocats,
que avui anem dos advocats
a la tertulia,
suposo que d'aquest tema
se'n parla, no?
Potser que anem a parlar,
d'aquest tema.
Tot i que es queden 4 minuts,
4 minuts de tertulia.
És un tema una mica delicat.
Però costa d'entendre, no?
Des del punt de vista ciutadà.
Sí, costa d'entendre.
Nosaltres ho entenem.
Ho entenem
amb el sentit tècnic legal
de la paraula.
Però a la ciutadania,
a la majoria de la gent,
això és impossible d'entendre.
Perquè, com és obvi,
el factor sentimental,
emocional, moral,
és un fort impuls
dintre del criteri
de les persones
que s'ha de respectar.
I, per tant,
hi ha la sentència d'Estransburg
i, és clar,
això es desboca per aquí,
es desboca per allà,
es fan manifestacions
que diuen coses
que no coincideixen
amb la realitat, no?
Però la llei és una.
El principi elemental
de la no retroactivitat
és un principi sagrat,
és que sí?
Tu has tocat el tema.
Has tocat el tema per mi
i el tema és
la llei és una.
Jo, si ho puc explicar
a la gent
que no és advocada
de que m'han servit
28 anys d'exercici,
és una creència cega
que la justícia funciona.
Millor o pitjor,
però acabarà funcionant
i que la llei
està per damunt
de qualsevol...
Dura, lex,
set lex.
La llei és dura,
però és la llei,
s'ha de complir.
Fins i tot per damunt
dels estats.
Correcte.
I això té una duresa enorme
que impacta
dintre del criteri col·lectiu
i que, esclar,
es desboca per la banda
del sentiment,
de l'emoció,
del mal que s'ha fet
a moltes persones
i això és molt difícil
de poder equilibrar-ho
entre un aspecte i l'altre.
Tenim que dir,
crec,
que la sentència d'Estrasburg
està ajustada a dret.
És així, això?
Està molt d'acord.
Està molt d'acord.
O sigui,
aquí és un cas típic
que fins i tot
a l'estat espanyol
s'ha sombès
en un tribunal
i com no tenia el terremell
ha acatat
el que li ha dit un tribunal.
I que legalment
tant el Tribunal Constitucional
com el Suprem
no van actuar
ajustant-se a dret
en puritat legal.
Sí, senyor.
Això és el que ha dit
el Tribunal d'Estrasburg.
Això és el que ha dit.
Perquè segurament,
segurament,
aquests tribunals
estaven,
segurament,
no ho sé,
una mica viciats
del que estaves dient tu
el sentiment, segurament.
És que és impossible
evitar la influència
subtil
que moltes vegades
es produeix
en tot ésser humà.
Sí, sí, jo crec que...
Per això dic
que és un tema tan delicat
que com a advocats,
els dos que som aquí,
hem de contemplar-lo
de manera molt
equilibrada,
molt tranquil·la,
molt a pa i vegada
i no fer massa sorolls
i massa escarafalls
i dir...
hi ha una sentència
i evidentment s'ha de complir.
i això ho han entès
els jutges
que amb les tripes
moltes vegades
a lloguant-se mogudes
reconeixen
que han de fer
el que estan fent ara.
És a dir,
excarcerà
una sèrie de ciutadans
que estaven
condemnats
per uns delictes
de sang,
la majoria.
I també
el tema de violació...
I el tema de violació...
I el tema de violació,
i tal, etcètera.
Però,
però,
jo torno a repetir,
la llei està...
Tot això és molt dur,
però això forma part,
en cert mòdul,
forma una mica part
de la nostra professió.
És a dir,
entendre,
aplicar
i comprendre
què és el que hi ha darrere
d'una resolució.
i que el ciutadà,
encara que hagi fet
alguna cosa bé o malament,
té dret
a que se li apliqui
la llei
independentment
del seu nom,
independentment.
Això és el que
tindria que ser,
sempre.
Clar,
el ciutadà té dret
a això.
La llei està
perquè sigui aplicada
d'una forma
absolutament
independent
de la persona.
I això,
afortunadament,
aquest marc
és que si no
l'alternativa
és el caos.
Cert.
Doncs,
que amb aquestes
reflexions avui profundes,
perquè això et dóna
per pensar.
Sí, sí,
per això dic
que hem entrat
en un tema
una mica...
Manor Roca.
Antoni Sales,
gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a tu.
I que arribi al fred,
eh, ja arribarà.
Segur, segur.
Gràcies.