Fins demà!
Fins demà!
Han vist el riu Francolí, ara en parlem, en segon.
Antoni Hubert, bon dia.
Bon dia.
Amb el advocat i president del Consorci d'Equidència de Tarragona,
el Francolí que ahir baixava l'ample.
Baixava l'ample, baixava l'ample, i això, com comentàvem, això és riquesa.
I quan aquestes avingudes són així contingudes,
vol dir que els embassaments estan plens,
que l'aigua omple els aqüífers subterranis, etcètera, etcètera.
Això és autèntica riquesa.
El riu també, l'Ebre, també baixa ple, no?
Baixa ple, baixa ple.
Baixa un cavall important, ja et dic, sense provocar destrosses,
i per tant això és bo.
Per cert, parlant de l'Ebre, avui mateix hi haurà una visita als alcaldes del territori,
del responsable del Ministeri de Medi Ambient, també de la Generalitat,
per explicar tot el procés de descontaminació del pantà de Flix.
Recordem, són 165 milions d'euros d'inversió,
i que han de començar ja, aquestes actuacions.
Sí, sí, i Arcross se'n va,
i el símil el trobaríem amb aquell que té un gos que el treu a passejar,
el gos defeca, i se'n va sense l'amo, se'n va sense recollir la defecació, no?
El d'Arcross seria assimilable al que estic comentant, perquè...
I d'un sap de gastar 165 milions.
Això és una autèntica vergonya, vergonya,
que ara, doncs, hagin pres aquesta decisió, quan tenen el problema,
entre cometes, solventat,
a costelles del que és l'administració, que som tots nosaltres,
amb un cost de 170 i escaig milions d'euros, no?
Per tant, la gent de Flix, i tots nosaltres tenim raó de queixar-nos
d'aquesta operació d'espantada que fa Arcross.
S'estan d'acord, Teresa Maria?
Jo és que el que crec és que cada vegada que hi ha una deslocalització,
em sorprèn que el terreny, tota la propietat,
segueixi sent propietat de l'empresa que se n'ha anat
quan ha estat el poble de Catalunya,
els ciutadans de Catalunya que li han donat aquest terreny
perquè faci la seva empresa, perquè creï llocs de treball,
perquè doni la feina, i se'n van, se'n van a un altre lloc,
i resulta que la propietat segueix quedant seva, no?
I generi beneficis per l'empresa.
Aleshores, no ho entenc. No entenc que es toleri això.
Jo crec que això s'hauria, d'alguna forma, s'hauria de dir,
si vostè un dia es deslocalitza, tot això torna,
i vostè ha de pagar tot allò que ha deixat, com és el cas.
En aquest cas concret, que hem de pagar un dineral,
i l'haurem de pagar tots els catalanets,
doncs jo ho sento molt, però jo això seria...
Hi hauria d'haver alguna forma que impedís aquestes situacions així,
perquè això és absolutament surrealista.
perquè vols que et digui...
I lesiu, no?
Per tant, no sé, jo ho vei...
No sé si això té una solució jurídica o no la té,
no en tinc ni la més remota idea.
Són inversions molt antigues,
sembla que el record de Flix és una inversió de final del segle XIX,
començament del segle XX.
Sí, però la Generalitat ha anat posant-hi diners,
perquè sentia jo i el president que ho deia, no?
Nosaltres hem posat aquí...
Hem aconseguit crèdits i beneficis perquè estem...
La pena és que jo crec que l'administració ha de ser sensible,
i això són temes que no arriben d'un dia per l'altre.
Jo penso que la decisió de marxar no és una decisió
que reconeix l'aprengui d'un dia per l'altre,
que és una decisió que s'ha d'anar apuntant i veient, no?
I que l'administració ha de ser sensible en aquestes coses,
i ha de estar present no en el moment hi ha de l'agonia,
sinó potser quan s'ha diagnostica la malaltia, no?
És a dir, escolta, anem a ajudar si realment és essencial pel territori,
si realment és una indústria necessària,
doncs siguem sensibles, recolzem-la, apoyem-la,
no s'esperem que es degradi la situació
fins que no hi hagi volta enrere, no?
I l'empresa, no? I també sensibilitat a l'empresa.
Perquè ja no es tracta de fer una valoració de caràcter jurídic
de si l'empresa tenia emparament amb les llicències
que li van permetre aquest dipòsit de llocs, etcètera, etcètera, etcètera.
Cal pensar que això ha de ser així, cal pensar-ho, no?
Per això dic que l'opinió no la tenim que fer
sobre la base d'un judici de legalitat,
sinó de sensibilitat.
De l'empresa, en primer lloc, que ha estat allí,
que no val que digui que hi hagi anat postos de treball
i que donen riquesa al territori, només faltaria,
sinó que l'empresa s'ha dut uns bons beneficis,
i ara, i ara, amb la problemàtica que hi ha
quan aquesta extracció i cost, problemàtica de cost,
agafi despreciant precisament
tota aquesta massa social i massa treballadora
de l'empresa, desaparegui
i demògim de netejar la defecació del seu gos.
Per cert, que el conseller de Territori, Santi Vila,
el nou conseller de Territori, que avui també serà allà,
a Flisa, a parlar amb els alcaldes de la zona,
diu que confia que almenys es contratin treballadors
afectats per l'ero d'Aircross
en aquest procés, en aquestes obres de descontaminació,
perquè, clar, això generarà llocs de treball,
seran unes obres que han de durar uns quants anys,
i confia que això que almenys aquestes persones
que es queden de feina, perquè és el que diem també de vegades,
el monocultiu, és a dir, una comarca,
com ara aquesta, que bàsicament viu
d'una indústria potent, que és aquesta,
però també per proximitat a les nuclears,
si tot es basa en un monocultiu,
i aquest monocultiu falla,
és posar tot per un poble de les moces.
Això és una declaració d'intencions,
de molt bones intencions del conseller,
però jo crec que des d'un punt de vista real,
difícilment executable,
en tant en quant que, realitzable,
en tant en quant que aquest projecte està adjudicat,
i està adjudicat en una empresa, si ve de l'Estat,
que lògicament hi ha subcontractat,
lògicament hi ha votat tot preparat,
com per poder començar, això vol dir que
la major part del que siguin treballadors,
ja els té contractats,
amb el que difícilment permetrà
que aquests treballadors que vagin afectats per l'ERE
puguin reubicar-se, però ho desitgem,
i un 10 pel conseller,
perquè ha manifestat amb això una sensibilitat
molt adequada al moment,
i que bé, no ho descartem,
que aquesta possibilitat sigui efectiva,
però vaja, penso que és més una manifestació
de bona intenció que possibilista,
però bé, ja ho veurem, ojalà sigui així.
L'abastament d'aigua està garantit, no?
Ja en parlàvem, recordo l'última tertúria,
en parlàvem, no?
Absolutament garantit,
la part més compromesa,
la més complicada, la que generava més risc,
era precisament fer la barrera,
la barrera per aïllar
el dipòsit de llots que està dins el riu,
lògicament,
per aïllar-lo perquè al moment de remoure
i fer l'extracció no hi haguessin vessaments, no?
Però clar, el fer el mur,
aquest mur, aquest apantallament del riu,
comportava haver de fer pilotatges,
que és taladrar el llit del riu
per encaixar les pantalles,
i això va comportar un risc
que s'ha superat perquè es van prendre mesures de seguretat,
i per tant, avui podem dir que
no només l'abastament en quant a quantitat,
sinó en quant a qualitat de l'aigua,
està absolutament garantit.
Hi ha un pla alternatiu,
que es posaria en marxa si fos el cas
que garantitza absolutament el subministre.
Canviem de qüestió.
Hem parlat, segurament,
no sé si no en parlà vostès,
però s'han de parlar molt
de la tornada de baixis nord-americans
al port de Tarragona.
Com ho veuen?
Perquè de fet hi ha divisió d'opinió,
que aquí està d'acord i aquí diu que no.
Qualsevol injecció a l'economia local,
benvingut sigui.
Benvingut sigui, eh?
A més, jo vull,
en totes aquestes veus que s'aixequen,
em vull recordar
que els Estats Units
és la democràcia més antiga del món.
És la primera democràcia del món.
Que el comandant d'aquestes forces
és el senyor Obama,
aquell que es tenia que fer una conjunció astral
amb el senyor Zapatero.
I que molts de tots aquests que parlen,
n'estic segur que en una democràcia
tan transparent i tan directa
com la nord-americana,
no ocuparien cap càrrec
ni tindrien cap opinió.
Llavors jo crec que l'opinió
aquí la té que donar la ciutadania.
I la ciutadania, jo crec que en aquests moments,
en aquests moments,
qualsevol injecció a l'economia local,
benvinguda sigui.
Recordant, recordant tot el que més,
tot el que més,
i entenc que és compatible amb tot.
Després passa que enrasgarem
les versidures com el cross.
Doncs escolti, benvingut sigui,
si és compatible amb l'activitat portuària,
que no ho sé, però imagino que sí,
que tot és compatible
i que realment no ens venen a invair
cap força forània.
Bé, la primera democràcia del món.
A veure,
Tarragona té experiència en aquest sentit.
És a dir, jo recordo,
i vosaltres també recordareu,
la nostra joventut,
la nostra, fins i tot una mica,
a la infantesa,
final de la infantesa
i començament de la joventut,
nosaltres vam tindre aquí
vaixells que no sols,
nord-americans,
que no sols van ajudar econòmicament,
sinó que van ajudar alimentàriament,
físicament, no?
Per tant,
en moments en què el país
estava en una situació inversemblant,
doncs ens van ajudar,
però tampoc fa tant de temps
que el Joan Fisseral Kennedy
va estar aquí a Tarragona
i no vam veure cap plaça de problema
amb ningú,
excepte algú que ha celebrat
que anava fent tonteries.
Jo crec que són tonteries.
És a dir,
jo crec que,
primera,
no ha sigut
l'estat americà
el que ha demanat
vindre aquí,
ha sigut el port de Tarragona
que ha anat a buscar
justament això,
per què?
Perquè hem d'optimitzar
els recursos que tenim,
els pocs que tenim,
però els hem d'optimitzar
i s'ha de fer així
i s'ha d'entendre
i el que no ho vulgui entendre,
doncs,
escolta,
si ell té una alternativa
tan...
o pot agusar
a fer aquestes negatives,
que doni l'alternativa,
no?
A veure si aquest senyor...
Però és que aquestes actituds ètiques
de la classe política,
és que estem davant
de la democràcia
més antiga del món,
la primera democràcia del món
i un sistema democràtic
que n'estic segur
que totes aquestes persones
que parlen
no podrien ocupar
cap càrrec representatiu.
No, no, això no és.
Perquè és una democràcia directa,
transparent,
controlada,
en la qual qualsevol persona
que gestiona públicament
té que tenir una transparència
que aquí estem a anys llum.
Estan dient que no vinguin
senyors que administren
els nostres idees
d'una manera totalment opaca,
que ocupen càrrecs
per designació digital
de més enllà de qui.
O sigui, escolti,
sisplau,
si té vostè
reparos ètics,
comencis a mirar
el seu malic?
Comencis a mirar
el seu malic?
O sigui, a partir d'aquí,
quan vostè es mira
el seu malic, parli.
Però mentre no es mira
el seu malic,
per favor, no parli.
I que ocupen càrrecs
artificiosament creats,
artificiosament creats
per situar
persones,
polítics,
expolítics,
que com malauradament
la classe política
amb un percentatge alt,
aquí la seva alternativa
professional
és només la política,
acaben,
les seves legislatures
i les han de recol·locar.
No creen
artificiosament
llocs
perquè els ocupin
per cobrar,
per cobrar un sovint.
L'altre dia,
el Dià de Tarragona
publicava
les xifres
de l'última visita
del John Fitzgerald Kennedy
aquí a Tarragona,
que fins i tot
jo mateix
vaig anar a visitar,
perquè és una curiositat
i no tens l'oportunitat
que
sovint
de poder veure
un portavions
inclús per dins.
Bé,
les xifres
eren,
francament,
unes xifres econòmiques
importants
i de visitants
importantíssimes.
Què vol dir això?
Això vol dir que
per un costat
dona espectacle,
per dir-ho d'alguna manera,
o dona activitat
social
per grans i petits
i per una altra part
un resultat econòmic
francament desitjable.
És a dir,
estaràs...
Cada mes
t'hi hauria d'haver
d'un portat
el que era dir.
Estaràs o no estaràs d'acord
amb moltes coses
relacionades
amb el tema
de l'armada,
dels exèrcits,
les dotacions
pressupostàries,
el que es gasten,
el que val un barco d'aquests
i a més.
I podràs qüestionar
si realment
cal o no cal,
que seria un altre debat.
Però la realitat
és la que és.
Tots els països
tenen armament,
que ara,
en vez de dir
que són aparells de guerra,
són aparells
per operacions humanitàries,
deixem-ho d'aquesta manera,
així és una mica maquillat,
fa menys mal
a la consciència,
però,
ens ho hem de descomptat,
aquest és un altre debat,
és a dir,
quan el fet en si mateix,
com no hem de desitjar
que hi hagi activitats
del John Fitzgerald Kennedy,
de l'armada americana
o de l'armada russa
o de no sé què,
o de no sé què,
o no de no sé què,
per Tarragona.
Per tant,
el que deia l'Antoni Vives,
aquests que van
amb la pancarteta,
amb la banderola,
4,
em sembla molt bé,
jo també puc estar
en desacord
amb totes aquestes qüestions
militars i bèl·liques,
però,
descomptem-ho,
d'una visita
d'uns vaixells
que generen
turisme,
oci,
divertiment
i moviment econòmic.
Estem d'acord,
eh?
Estem tots d'acord,
per tant,
no hi ha debat,
no hi ha debat,
no hi ha debat.
Unanimitat,
punt següent.
Aprovar-se la unanimitat.
Parlem de sanitat,
avui que tenim el doctor,
parlem de sanitat.
Avui que tenim el doctor,
ja cal que deixem amb ell...
Ah, però encara,
de sanitat?
Sí,
l'altre dia li llegia
en un article
al diari Tarragona
que li he dit
que feia temps
que no escrivia,
animant el que
continuï escrivint
amb més periodicitat.
És partidari
que puguin anar
de la mà
Joan XXIII
de Tecla
i la residència
Francolí
per evitar duplicitats,
per millorar
el servei en definitiva?
Això s'està gestionant.
De fet,
avui en parlarem
amb en Joan Maria Txerà
a dos quarts d'11.
Ja ens ho avançava
el Títol Territorial de Salut,
Josep Mercader.
Està en procés,
si és que no està ja materialitzat.
Ho veu amb bons ulls?
Jo personalment sí.
És a dir,
jo entenc
que els recursos sanitaris
que són ara mateix
escassos
en el sentit
més ombri de la paraula,
sobretot econòmicament parlant,
jo crec que el que s'ha de fer
és optimitzar els recursos.
i el...
A veure,
l'Hospital de Sant Pau
i Santa Tecla
és l'hospital
més antic de Tarragona.
A més a més
de ser el més antic
de Tarragona,
està localitzat
en el centre de Tarragona,
ho estava al començament
quan es va fer
al costat de la catedral
i després,
posteriorment,
a la Rambla Vella,
aleshores era
al centre de Tarragona.
jo recordo molt bé
quan es va
començar a construir
l'Hospital
Joan XXIII,
el meu sogra
va ser el primer administrador,
el primer gerent
de l'Hospital
Joan XXIII
i recordo
que
aleshores
estava
extramur,
extramur,
estava lluny
de Tarragona.
La gent pensava
i es queixava
d'aquell hospital
que fan allà,
no?
Entre canyes,
no?
Sí,
i de fet,
aquest estigma
jo crec que l'ha perseguit
durant anys.
en aquest sentit també dir
que els professionals
que hi treballaven
durant molt de temps
eren professionals
que venien a donar
un salt qualitatiu
per anar a un altre lloc
i per tant
no eren
professionals
que estimaven
d'alguna forma
l'hospital
perquè
de fet
venien de passar volants.
Bé,
tot això ha canviat
amb el temps.
Tarragona ha crescut,
la ciutat,
l'hospital
està integradíssim
a la ciutat,
jo crec que és
és un molt bon hospital
amb grandíssims professionals
que ara sí senten seu
aquest hospital
i que treballen
dedicats
a la ciutadania
del nostre
àmbit territorial.
Per tant,
el que,
és a dir,
jo la història
que s'ha de fer
nous hospitals,
s'han de fer coses,
i és veritat,
el Juni 23
està molt,
molt,
ha fet molt bé
i s'ha de renovar
i aleshores
jo crec que
des de la meva opinió
i humil
la simbiòsis
entre
amb dos hospitals
jo crec que
seria
per nosaltres
o és per nosaltres
fonamental.
Per tant,
a mi
no és que
n'estigui a favor,
és que
seria d'aquells
que afavoriria
que aquesta solució
fos la real
i que si al final
hem de fer
un gran hospital,
fem-ne un
de gran
i els professionals
d'un i altre lloc
que al final
són metges
que es dediquen
a metges
i infermeres
i auxiliars
i tot el que tu vulguis
es dediquen
a resoldre
o a intentar
mantenir
la salut
de la nostra població.
Per tant,
jo crec que és una idea
que em sembla
que és
absolutament
compatible
amb una realitat
autèntica
i que no crec
que ningú us hagi
d'arrasgar vestidures
perquè s'intenti
fer
una unió
entre
aquestes dos
entitats
que
en aquell moment
estan defensant
la sanitat
de la ciutat
i territori.
Més que manifestar
per la meva part
una opinió,
és més pregunta.
Sant Joan de Reus
té encaix
amb aquesta
globalitat
que s'està buscant
de la medicina
i que com bé
deies,
és una pregunta,
és a dir,
que no tinc
opinió
massa criteri
perquè et desconec
el contingut
del problema
de l'administració
sanitària
i de més.
És a dir,
abans deies,
jo hi he apuntat
el Joan XXIII,
extramuros,
jo et dic entre canyes
i el franculi,
fins fa quatre dies
que es va urbanitzar,
fa quatre dies
que seguíem
d'aquesta manera,
perquè Terrona ha tingut
aquesta barrera natural
que és el riu,
li ha costat
passar el riu.
Però Reus
està aquí a tocar,
és a dir,
avui en dir,
les distàncies,
ara seria
si fos terme de,
si el Sant Joan
de Reus
estés en el terme
de Tarragona,
perquè arribés allà
el terme de Tarragona,
també diríem
està extramuros i tal,
però la distància
avui en dia
no ens espantaria,
seria el mateix
que passava
amb Joan XXIII
quan des de la part alta
hi tenies
que anar.
I cap,
s'ha de comptar
amb Joan XXIII
per aquesta reorganització
i per aquesta globalització,
en tant de quan
que diuen
que no està,
que està en el funcionament
d'un percentatge
encara molt baix?
Sí,
certament
és un hospital
que jo
personalment
no ve a entendre mai
per què es va fer
i sobretot
no per què es va fer,
certament
l'hospital antic
de Sant Joan
de Reus
estava
al mig de la ciutat
encursetat
i amb molta
poca capacitat
d'expansió,
però es va fer
un macro hospital
que francament
en aquest moment
dels cinc mòduls
que funcionen
que es va construir
n'hi funcionen dos,
dos que funcionen bé
i que a més fan
la seva fenya,
de vegades
ells són
el centre de referència
per a l'oncologia
per exemple,
com a la hemodinàmica
ho és Joan XXIII.
Aleshores
jo crec que
en un moment determinat
va existir
el projecte
de fer
un únic hospital
que compartís
Santa Tecla,
Sant Joan XXIII
i Sant Joan de Reus
i que estaria ubicat
en el centre,
en el lloc,
diguéssim,
50%
terme de Reus,
50% terme de Tarragona.
Això no es va aconseguir,
no es va aconseguir
perquè ni uns
ni altres
van voler,
van acceptar.
I va ser una llàstima
que en aquell moment
no es fes un gran hospital
que fos l'únic hospital
que hi hagués
així gran
que tingués
les dotacions suficients
per fer
medicina
la normal
però també la complicada.
No va estar possible
perquè no hi va haver acord.
Suposo que no hi va haver acord
en part per la gent,
en part per les administracions,
pel que sigui.
Clar,
depeníem de l'Institut
Nacional de Previsió
en aquell moment,
això era molt centralitzat
en aquells moments.
Quina època va ser?
Això fa molts anys ja,
molts, vull dir.
60's o...
Sí, sí, sí.
En vèc un poca
de la política...
Jo crec recordar
que era encara
en vèc un poca
de la dictadura, això.
I no hi va haver forma
de fer-ho.
Jo entenc...
Bueno, ara tenim el problema
que tenim una construcció
tremenda allà,
tenim Santa Tecla
que queda ofegada
en la Rambla Vella,
tenim Joan XXIII
que també està degradat
pel temps i per l'edat
i perquè potser
no s'han fet
totes les reformes
que caldria fer
o que hagués calgut fer
en el seu moment
i, esclar,
en una època
de vaques
magres,
no magres,
sinó...
Primes.
Primes.
Primes, primes.
Difícilment es poden fer
grans brigaries.
Per tant, jo crec que sí que
aquest és un tema
que nosaltres
el vam encetar
involuntàriament
però el vam encetar
a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques
de Tarragona
i que, bueno,
jo francament
m'alegro
que això
tiri endavant
el fet que,
com a mínim,
d'això
se'n parli
i suposo que el Joan Maria
si ha de vindre
després,
doncs ho haurà explicat
bastant millor que jo
perquè coneix més
la situació interna,
doncs jo
jo personalment
hi estic
a favor,
jo crec que seria
un bon
que per Tarragona,
per Tarragona
província,
que tinguéssim
un hospital
molt important
i que plegués
tots els professionals
que hi ha
amb els
dos hospitals.
Malauradament
serà molt difícil
integrar
i també
a l'altre,
a l'hospital
de Reus,
però jo crec que
és un hospital
que s'ha d'aprofitar,
és a dir,
el que no podem tindre
és una construcció
faraònica
i que estigui
infrautilitzada.
Però bueno,
tal com està la situació,
econòmicament parlant
és un tema complicat.
Opinió d'usuari,
no d'entès
perquè no n'entenc
de sanitat.
A mi em dóna la sensació
una mica
que la sanitat
a Tarragona
ha sigut
la ventafocs,
ens han deixat
una mica
de la mà de Déu,
tenim-nos
en unes instal·lacions
obsoletes
i jo la sensació
que en tinc
quan vaig a Joan XXIII
és que està
totalment decadent,
degradat,
que aquí
no hi ha hagut ningú
que se n'hagi preocupat,
no hi ha de fer inversions
i de mantindre'l,
que és elemental,
una política
de manteniment.
Però no et faci
una anotació només,
històricament
hem tingut
els gerents
de l'hospital,
han estat gent
que venia
o bé castigada
o bé
passa volant
per anar
a fer un salt
qualitatiu
en un altre lloc
i no els preocupava
gaire.
no és tant
un tema
de gerència
sinó
un tema
de gestió
política,
o sigui,
un polític
ha de ser sensible
a aquestes realitats
i se'n ha de donar
compte
que s'està degradant
una situació
i que té
mecanismes
per impulsar,
per excitar
l'administració
perquè prengui
decisions
i aquesta jo entenc
que és
la funció
del representant
del poble
no deixar
no tancar els ulls
davant d'una situació
o no veure-la
crec que hem sigut
una mica
la ventafocs
que benvingut
sigui
aquesta decisió
tot el que sigui
optimitzar recursos
per un dret tan bàsic
com és la sanitat
benvingut sigui
i sobretot
que el passat
que la història
serveixi
per no repetir
els errors
i serveixi
per programar
d'una vegada
per totes
la sanitat
del tarragonès
ja no del camp
de Tarragona
sinó del tarragonès
de lo que és
de lo que és
Tarragona
hi ha una realitat
que és palpable
que és l'hospital
de Sant Joan de Reus
que és un megalospital
que està allí
que imagino
que ha de tindre
una funció
i que ara no repetirem
la mateixa inversió
a 12 quilòmetres
perquè seria absurd
i això és una conseqüència
d'una decisió
que es va prendre
en el seu dia
no sé si bona o dolenta
però home
que necessitem
un centre hospitalari
com a mínim
digne
digne
jo crec que és una realitat
i que no hem d'esperar
que això s'acabi
de degradar realment
Joan XXIII
és
fa pena
el que no s'entén
el que no s'entén
és que
faltin habitacions
aquí a Tarragona
i la gent
estigui pels
pels passillos
darrerament
vaig tindre
que estar
a urgències
i vaig veure
allí la gent
la gent
amuntagada
amuntagada
tampoc és la paraula
però vaja
allò es veia
absolutament saturat
col·lapsat
amb condicions
infrahumanes
exactament
infrahumanes
que atenten
a la dignitat
de la persona
quasi
és a dir
dos llits
amb un espai
allí
amb un box
d'aquells
d'urgències
petitíssim
difícilment
ni cabien
bé
vull dir amb això
que veus
Sant Joan de Reus
com deia
ara
ens deia
el Josep Maria Soler
dos mòduls
de cinc
funcionant
a més
que és un hospital
que no es va preveure
per el seu creixement
també pel seu creixement
per la possibilitat
de creixer
també es devia preveure
en certa manera
però no crec
que en una proporció
com la que
ara està funcionant
amb les necessitats
que tenim
que estem parlant
de Joan XXIII
etcètera
quan el tenim aquí
a tocar
per què no es pot globalitzar
i determinar les qüestions
per alliberar
potser la medicina complicada
que es faci
Sant Joan
vull dir que no passa res
fer una mica més
de trajecti
i de recorregut
no?
Veure aquestes infraestructures
que han costat
tants diners
que no estan en funcionament
la presó del Callar
un milió i mig d'euros
que està acabada
només cal ocupar-la
per fer-la servir
no s'ha ocupat
i val un milió i mig
d'euros
cada mes
que estem llançant
va a veure
una mica més
de responsabilitat
en la gestió
en la gestió
d'aquestes
d'aquestes infraestructures
això és el que
el que
crida l'atenció
i el que dol
eh?
Això és el que dol
jo crec que
això ha sigut fruit
d'una
d'una època
en la que
s'han fet inversions
jo crec que
exagerades
probablement
i que
bueno
i teníem
el ple convençament
que és que teníem
els
els diners
no?
i llavors
jo crec que ara
estem tocant
la
la
ara estem
despertant
d'un somni
que seríem
i ens trobem
amb la
amb la realitat
i la realitat
és que estem
senso
una xifra
per si s'acaba el temps
els 33 milions d'euros
de la farmàcia
terragonines
que els hi deuen
demà decidiran
si van per la via judicial
si torna a tancar
Baixa Persiana
per protestar
el conseller
el conseller
diu que
han de fer pinya
per anar a reclamar-los
a l'estat
com ho veuen?
tot plegat
i en pocs minuts
eh?
si no t'arriba
els diners aquí
dificilment podràs
pagar-ho
si no t'arriba
menys Madrid
els farmacèutics
per descompte
que ho pateixen
i els costa
els diners
de la seva butxaca
el govern
que voldria complir
i no pot complir
perquè no té
els diners transferits
els que li toquen
els que li toquen
els que els hi deuen
eh?
per tant
a fer pinya
evidentment
que s'ha de fer pinya
no?
evidentment
jo crec que la Generalitat
té que pagar
al final això
el que no pot ser
a mi em semblen
les excuses
però escolti
s'ha de pagar puntualment
eh?
no pot ser
que les farmàcies
estiguin sostenint
el sistema sanitari
de Catalunya
i no es poden arribar
a aquestes situacions
extremes
jo entenc
jo el que m'indicna
de la classe política
és que s'arribi
a veure dos mesos
de receptes
això no pot ser
jo no puc arribar
a veure quatre mesos
de llum
a casa meva
he de buscar
una solució
molt abans
doncs s'ha de buscar
la solució abans
i han de buscar
els diners
una dada
ja s'han presentat
concursos de creditors
de farmacèutics
de farmàcies
això fa quatre dies
era absolutament impensable
tothom volia
desitjava
tenir una farmàcia
perquè
doncs
era una màquina
de fer diners
explicant en termes
planers i entenadors
no?
és a dir
ja s'han presentat
concursos
ja hi ha concursos
acabaran
que no expediran
farmacèutics
és que és una inversió
i al final
qui paga el ciutadà?
sí sí
clar
hi ha medicaments
que valen
mil euros
o més
ells ho explicava
el percent col·legial
no no
és una situació
que és impressemblant
també
però
jo entenc
que
la Generalitat
de Catalunya
si no té els diners
o no li arriben
els diners
que li pertoquen
doncs farà
el que pugui
i
no li veia
una
és a dir
no li veia
la solució
amb aquest tema
a no ser
és a dir
fins que no se'ns doni
tot allò
que és
que és
almenys així
ens ho fan creure
que és nostre
no?
és una manera més
de
per Madrid
de tensar la corda
és una manera més
de Madrid
per tensar la corda
té la caixa
no obre la caixa
per tant
ho col·lapsa tot
per tant
a claudicar
nosaltres hem sigut
mal
nens dolents
ens estan castigant
allà
de juny
els braços en creu
aquesta és una
situació
real
política
que bueno
la fem una mica
esperpèntica
però és així
i en cessar
dels fiscals generals
de la comunitat
per opinar
per opinar
a títol particular
per opinar
i per dir una cosa
absolutament assenyada
en línia
del que volen
sentir sempre a Madrid
algú que és
d'aplicació legislativa
a Espanya
perquè està recollit
a tots els tractats
i declaracions universals
a les quals està
d'arriba Espanya
o sigui que diuen
és inconstitucional
el que és que Espanya
està d'arriba
a totes les declaracions
de les Nacions Unides
i és d'aplicació a Espanya
i l'argument
del ministre patètic
faríem una altra tardúlia
perquè al final
no el triem per l'emes
si volen
Antoni Vives
i fins la propera
bon dia
adeu
bon dia
per l'emes
que hi ha
esper пока
arquitecte
deänner a
tv