Fins demà!
Fins demà!
I agafar unes visions potser més fresques o dinàmiques
o d'una altra manera el que és la política municipal
a través d'això de la joventut,
de les persones implicades en els diferents partits polítics.
Hem agafat a quatre persones representants dels quatre partits
que tenen representació municipal en aquesta legislatura.
Els anem presentant, espero no liar-me amb els càrrecs.
El Gabino Martínez és coordinador dels Joves d'Esquerra Verda
i ell és representant d'Iniciativa per Catalunya Verde.
Gabino, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Enrique de la Torre també ha tingut càrrec
i és un militant actiu en el Partit Popular.
Enrique, bon dia.
Bon dia, bona tarda.
Bon dia, bona tarda.
Ja hi ha gana, ja hi ha gana.
La Marca González és president comarcal
de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya
per part de Comercià i Unió.
Mar, bon dia.
Hola, bon dia.
I després comptem amb l'Alejandro Caballero,
secretari d'Acció Política de les Joventuts del PSC a Catalunya.
Alejandro, bon dia.
Bon dia.
Uf, a veure, pregunta introductoria.
Anem trencant el gel.
Volíem començar parlant de com utilitzeu,
si creieu que s'ha d'utilitzar
i de quina manera el tema de les noves tecnologies del 2.0 que sentiu.
Representa que vosaltres sou de la generació 2.0,
Facebook i Twitter, com a mínim.
No sé si en feu ús d'això,
si creieu que a nivell polític és útil
o si ja està fins i tot implantat en la vostra manera de fer dia a dia.
Qui comença?
Bueno, jo uso Twitter, uso Facebook.
Además, es aquello que te levantas por la mañana
y lo primero que haces es coger el móvil,
entras en Twitter, como tienes todos los medios de comunicación,
tienes a gente de otros partidos, etc.
En diez minutos tienes hecha la visión de actualidad del día,
con lo cual es una herramienta que a mí me es muy útil,
primero para informarme
y después para comunicarme con la gente que me quiera seguir.
En Twitter los seguidores, en Facebook lo que se llama los amigos.
Yo creo que el Twitter es más,
al menos yo lo uso más como una herramienta más política,
donde me dedico, en esos 140 caracteres que tenemos,
a dar mensajes o enlaces de temas más políticos.
Y el Facebook lo tengo como, sí, que hablo de política,
pero también lo tengo como algo más personal,
porque ahí lo que tienes son amigos
y tienes los típicos amigos del instituto, etc.,
con los que compartes cosas.
Pero como político, básicamente, utilizarlo de forma bidireccional.
Además de que tú puedas hablar y explicar lo que quieres,
que la gente pueda dirigirse a ti, preguntarte, consultar.
Hoy no tenía que venir yo aquí, tenía que venir una compañera
que al final no ha podido venir.
A través de Facebook contacté con un vecino de Campo Claro
que tenía un problema concreto para informarme un poco
de cuál es su visión, qué soluciones creen ellos que se pueden dar
y también hablar con el regidor de turno
y poder transmitirle cuáles son las soluciones
que se están viendo desde el ayuntamiento.
Yo personalmente lo que pienso de Twitter y de Facebook
es que si se utiliza como herramienta política
tiene que ser algo muy personal, porque si no se nota mucho.
Y tiene que ser algo en el que no sea el altavoz del partido,
sino que sea tu propio altavoz,
en el que, antes lo comentábamos antes de entrar,
puedas dar tu visión de las cosas.
como Alejandro Caballero en mi caso,
no como el militante del partido
y que va con argumentarios,
porque si no la gente no te da credibilidad,
no te quiere seguir,
porque para escuchar al partido
te haces seguidor del perfil del partido.
Si me escuchan a mí es para poder escuchar
qué opino yo de cada tema.
El que pasa es que también marca, ¿no?,
el que diguis en el teu Facebook personal.
Está claro que no te puedes desmarcar del todo
de que tú eres militante o tienes unos cargos en una organización
y está claro que si dices,
y además todos tenemos ejemplos de eso,
de alguien que ha dicho lo que no debía,
y claro, Twitter, igual que cuando Elvis Bal
o alguno de estos dice algo que no toca,
se tira todo el mundo encima cuando un político lo hace también.
Es lo bueno de la red,
que la información llega a todo el mundo
y yo creo que eso es muy positivo
porque hace que toda la población
esté más informada de las cosas.
Antiguamente tú si te querías informar en Tarragona
tenías El Diari y Tarragona Radio.
Ahora tienes, aparte de los digitales,
que también se mueven mucho las redes sociales,
que cada persona que tiene un perfil de Twitter o de Facebook
es un informante, un informador
y una persona que se informa.
Y yo creo que eso hace que la ciudadanía
esté más activa y que sea más fácil
contactar con gente que tiene gustos similares
o posicionamientos similares
a lo que tú piensas.
Y yo creo que tenemos varios ejemplos,
para positivo y para negativo,
de gente, todo el tema del movimiento 15M,
de los indignados,
básicamente se ha movido a través de las redes sociales
porque muy fácilmente puedes hacer
que un mensaje llegue a multitud de personas.
Marc, fem roda, us sembla?
Sí, sí.
Alejandro, ja ho ha explicat majoritàriament tot,
llavors també afegir una miqueta
que el 2.0 pot ser una via
per comunicar-se amb el polític,
llavors no tan sols que informi,
sinó establir com una mena de conversa,
d'inquietuds,
de saber realment el que la gent pensa
i a part que és un mitjà molt més ràpid.
Fins ara teníem que anar al diari,
a buscar el diari,
no sé què, ara te conecis al Twitter,
amb 140 caràcters treus un munt de titulars.
Llavors entres i trobes titulars per tot arreu,
amb els hashtags,
trobes el tema que té interesse
i tot el que vulguis.
jo crec que realment el 2.0 és de generar facilitat i rapidesa.
Enrique, des de menys ja veig que esteu d'acord.
Sí, és la mateixa línia, és que no...
L'utilitzes molt, però, Enrique?
Sí, només el Facebook.
El Facebook i el Twitter crec que no...
És una qüestió que estaria jo tot l'hi enganxat
i ja bastant...
hi ha moltes coses com per...
Però és que això també és veritat, no?
Treu molt de feina.
Sí, sí.
Perquè després hi ha la gent que no s'ho gestiona a ell mateix,
que l'hi porten,
i que dius, ala, que malo.
Però és que, clar, es nota molt,
el que passa és que porta molta feina.
Són unes dedicació.
Bueno, doncs en el seu dia va ser el Messenger,
després la pàgina web,
després els blogs,
ara el Facebook, després el Twitter,
i no sabrem què hi haurà després,
però, bueno, la idea és aquesta, no?
Que si des del punt de vista polític
és que el transmissor, el polític,
el comunicador,
l'utilitza com una eina de comunicació
i, entre cometes, de transparència,
perquè també això possibilita
que la gent pugui conèixer de primera mà
l'actualitat,
podem dir-ne al minut
o a l'instant
del que està succeint en un joc
i en un moment determinat.
I és una eina bastant interessant per un polític.
Mira, ara mateix ens acabem de fer una foto
de la cartúlia,
perquè tothom vegi que sou de veritat,
que estem aquí,
i ara penjarem, és allò que dèieu,
doncs la penjarem a la web,
l'entrevista a la web de Tarragona Ràdio,
aquesta secció,
i també donarem comptes al Twitter i al Facebook
i tot això amb la part gràfica.
Gabino, com ho teniu vosaltres?
Sí, doncs, per seguir apuntant alguns elements,
també el tema de la pluralitat que permet
també les xarxes socials.
Ara mateix, per exemple, aquí estem només quatre,
i a més, literalment, joves de Tarragona,
no?
En canvi, això, doncs,
a la xarxa, diguéssim, que d'alguna manera es trenca,
no?
És a dir, tothom,
ara aquí estem una part de la pluralitat dels joves,
però en canvi,
l'internet també el que dona és ampliar aquesta base,
no?
Que també, d'alguna manera,
tendria aquesta horitzontalitat,
una...
Democratització.
Exacte, una democratització també,
doncs, si s'utilitzen bé.
Clar,
molts partits,
els seus perfils i tot,
acaben sent, doncs,
simplement taulers d'anunci,
no?
Que algú també ho comentava.
La teoria és fàcil,
a vegades sí que és veritat que és difícil
de com traslladar la participació,
no?
Nosaltres tenim algun exemple,
no?
Per exemple,
el debat d'investidura,
doncs,
vam obrir,
no?,
el que vam dir com investidura oberta,
a partir del qual,
doncs,
els nostres votants,
que ens acabaven de votar,
doncs,
ens van permetre que va de perfilar
el que...
el discurs que després,
doncs,
Joan Herrera va fer al Parlament,
no?
Per tant,
doncs,
això també ens permet,
gràcies a que internament,
no només exterior,
internament,
també ja funcionem cada vegada més
a través d'eines pròpies,
a partir de les quals un militant,
només que arriba,
des del primer minut,
minut 1,
té informació a tot el que hem fet,
a tot el que estem fent,
i per tant,
participa com un més.
Aquest canvi que nosaltres hem fet
en aquest últim any i mig,
també ens ha permès,
doncs,
utilitzar millor
aquesta doble línia
de les xarxes,
que probablement,
doncs,
ja et dic,
la teoria és fàcil,
tots la compartim,
però traslladar-ho,
doncs,
a vegades costa,
i llavors,
doncs,
a poc a poc,
doncs,
en aquest últim any,
potser anem una mica enreradits,
però és també,
doncs,
el buscar la manera,
doncs,
de com funcionar.
Teniu tots els partits
a la secció jove,
diguem-ho així,
teniu a qui s'ocupa
d'actualitzar
el community manager,
que se'n diu?
A part que cadascú gestiona
el seu personal,
però té un community manager.
En mi caso particular,
por ejemplo,
soy el que gestiona
el Twitter y el Facebook
del PSC de Tarragona,
y hasta que dejé
la primera secretaria
de las Juventudes
de Comarques de Tarragona
es gestionaba también
el Twitter
y el Facebook
de las Juventudes
a nivel del Camp de Tarragona
y el Twitter de Tarragona,
he hablado con los compañeros,
pues bueno,
soy un poco el que les va diciendo
cómo tienen que utilizarlo
y tal,
porque bueno,
a nivel de partido
me han interesado siempre
mucho el tema
de las redes sociales
y siempre he estado
involucrado en alguna campaña,
me ha tocado también
coordinar toda la acción
política en la red.
Yo creo que es muy interesante,
o sea,
el que un ciudadano pueda,
hablando de horizontalidad,
que una persona pueda llegar
a su alcalde
o a su diputado
o al regidor de turno
y directamente hacerle llegar
la queja.
Estos años
podemos observar,
¿no?
Hay una baldosa rota
en una calle
o hay algún desperfecto
en algún sitio.
Aparte de que puedas ir
a lo MAC,
presentar la denuncia,
la queja,
etcétera,
directamente sacas una foto
y enlazas a los políticos
de la ciudad.
Pues casualmente
es la fórmula más rápida
que encuentra la ciudadanía
para que se solucionen
problemas desde el día a día.
Y después un poco
en la línea que decía Gabino
está el más allá,
¿no?
El hacer programas
electorales abiertos
que la gente pueda
desde las redes sociales
participar,
incluso sin ser militante.
Es una forma también
de abrir las organizaciones
al exterior.
Yo creo que el ejemplo
de utilización
de las redes sociales
es Obama.
O sea,
las campañas de Obama.
Una persona
que utiliza
las redes sociales
para dirigir
los mensajes
concretos
a personas
según sus intereses
y también
que le puedan
hacer llegar
las personas
mensajes
concretos
sobre temas
concretos
para que él
los pueda asimilar.
Yo creo que
aquí tenemos
que avanzar mucho
pero en los últimos años
ha sido
a una velocidad
impresionante
porque no habíamos
terminado de utilizar
el Facebook
y ya estábamos
con el Twitter
que yo creo
que son dos herramientas
muy diferentes.
Porque el Facebook
puede desarrollar mucho
el discurso en el Twitter
en 140 caracteres
es muy difícil
a veces decir
todo lo que piensas.
¿Os heu tallat
alguna vegada
a l'hora
d'utilizar
el vostro Facebook
personal de dir
que te foto
no la penjo?
Porque claro
aquí también planteo
yo m'imagino
no deixeu de ser
persones públiques
que bueno
representeu
en cierta manera
o teniu
una afiliació política
llavors
segons
no us xoco una mica
el fet de dir
que és la meva intimitat
i jo
pues tinc els meus amics
a Facebook
pero es que
també a part dels meus amics
tinc els possibles votants.
Es la diferencia
entre el Facebook
y el Twitter
en el Twitter
te sigue todo el mundo
y tú no puedes petarlo
pero en principio
te sigue todo el mundo
en el Facebook
tú tienes que aceptar
la amistad
que es una cosa
entre dos personas
y aparte tienes gente
con la que puedes compartir
más o menos información
yo en el Twitter
lo digo
tengo fotos de fiestas
que me he pegado
cuando era más jovencillo
en algunas discotecas
fiestas de las fiestas
de Santa Tecla
en la Baisa de la Liga
pues con mi mamadeta
y con mi grupo de amigos
y después tengo
lo que son más temas políticos
de un cuncel nacional
de la JSC
o alguna cosa de estas
por lo tanto
tú
pues cuelgas lo que quieres
también tienes que
sabes que
yo que sé
si te sacan una foto
en la que no estás
en unas condiciones
que tengas que estar
pues tú tienes que saber
hasta qué punto quieres llegar
y hasta dónde quieres
compartir tu intimidad
y en el momento
que te abres una cuenta
de Facebook
tú has decidido
que parte de tu intimidad
deja de ser tuya
y está en la red
hay gente que
no quiere hacer esto
y no lo hace
lo que es que sabemos
posar los teus límites
de la teva vida privada
llavors si vols compartir tot
i que tothom sàpiga
lo que fas
pots fer
o que vols dir
pues
vols tenir una mica
de vida personal
hi ha coses
que no penjaré
hi ha coses que sí
tots pengem
tots tenim vida privada
tots fem coses
de la nostra vida privada
que poden ser diferents
antes con el bar
lo hablábamos
sabía que tenía exámenes
porque lo colgué
el otro día
y es aquello
te vas siguiendo
con la gente que tienes
clar
anem seguint
tots sabem
el que fem
esteu esclavitzats
ho sentiu
en certa manera
a vegades esclavitzats
pel tema de les xarxes socials
teniu tots smartphone
i aneu contínuament
t'enganxa
t'enganxa
t'enganxa
sí, sí, sí
és complicat
perquè n'has d'estar
per moltes coses
jo de vegades
m'hiro
el que diu
l'Alejandro
on està
és una qüestió
el que dèiem abans
pel matí
ja ho estàs mirant
abans de dormir
el mateix
però a la tarda
després de
també ho mires
i de vegades
es converteix
en una mena
de moda
i de costum
que de vegades
doncs
sí, hi haurien
algunes coses
més interessants
que fer
però bueno
jo potser
no em considero
tan benedicta
potser que
com ells
però sí que és veritat
que et serveix
moltes vegades
per contrastar
a vegades
també pot ser
un complement
fins i tot
als mitjans tradicionals
s'està parlant
d'això
d'alguna manera
en aquesta eina
tu també
formes part
i també pots dir
la teva
potser no tens el micròfon
no sempre tenim
una oportunitat
tenir un micròfon
al davant
llavors això et permet
puntualitzar
o acabar dient
allò que t'agradaria dir
acabar dient
allò que t'agradaria dir
i amb això
ja tanquem el tema
perquè
no he portat el gel
perquè trobo que són coses
com molt populars
què en creieu
del que
en teoria són
bueno
relliscades
a través del Facebook
o del Twitter
declaracions
no cal entrar en noms
però vaja
tots en tenim al camp
declaracions a nivell personal
que després
pel càrrec polític
o tal
han caigut
com una gerra d'égua freda
vull dir
tens dret
personalment
amb el vostre nom
a través de Facebook
més o menys
polvoc gran
qualsevol cosa
bueno
abans d'entrar
comentant l'Alejandro
que cadascú
doncs
podia tenir la seva opinió
personal
a part de la del partit
llavors
que no estava de més
també expressar-la
o sigui
evidentment
sempre amb unes directrius
que formen el partit
però també
dient el que penses
perquè
abans ho dèiem
que és més important
el que pensa una persona
que no pas
que és el que pensa
perdit
perquè perdit
este format de persones

que es el que se suelen
decir las cosas



una cosa y ellos defendían otra
y yo creo que eso es bueno
yo creo que eso nos hace
mejorar
el discurso con la gente
y lo que comentábamos
la credibilidad
o sea
un partido te lo puedes creer o no
pero una persona
si la conoces
y sabes que cuando dice las cosas
es porque las piensa de verdad
y cuando promete una cosa
o cuando dice algo
lo cumple
eso le da credibilidad
a la persona
y te lo escuchas
de otra manera
que si te lo dice
un logotipo
de fet faria molta por
o fa molta por
quan a vegades veus
que sobre certs temes
hi ha tuits idèntics
per part de gent
realment
el mateix tuit repetit
exacte
el mateix tuit repetit
per tant
precisament
la gràcia d'això
és precisament
que puguis divergir
també amb el que diu
el teu partit
o intercanviar opiniones
o intercanviar opinió
perquè evidentment
és a dir
si tots penséssim el mateix
la veritat seria bastant
muy avorrido
avorrido
faria molta por també
Enrique
alguna aportació?
No, bueno
cada opinió
que nosaltres fem
o cada comentari
que realitzem
genera sempre
encara que nosaltres
pensem
que això està molt bé
és que és
raonablement lògic
que això que posaré ara
és el que hi ha
i el millor
però és que sempre
hi ha una contrapartida
i hi ha gent
que pensa al contrari
i tu sempre has d'estar
obert a aquesta possibilitat
i tindrà les eines
suficients
com per poder debatre
i rebatre
l'opinió de l'altre
és de què es tracta
si tu entres
en el joc polític
i gent que no milita
que jo crec que és
molt important
perquè a vegades
que intercanviem
opinions entre militants
de diferents partits
que aunque
no diguem exactament
el que diu el partit
sí que estem en posicions
més preestablecidas
però gent que passa
per allà
i que un dia
li dona la raó
a una iniciativa
al dia siguiente
una del PSC
altre dia passa
una d'Esquerra
i se la dona
o se la dona
una del PP
o una de Convergència
jo crec que això
és molt important
i que en el fons
un que està organitzat
té més vehicles
també per donar
la seva opinió
per tant
és el que tu dius
la clau també
és que altra gent
pugui donar
i te la pugui fer arribar
a tu
que és molt important
perquè moltes vegades
quan milites en un partit
tens una visió
una mica
tancada
veus una mica
la realitat
amb la teva mirada
amb la mirada
de les teves idees
i moltes vegades
gent que potser
no té una ideologia
predeterminada
o clara
o que no està militant
en un partit
te fa veure les coses
d'una altra manera
te la fa veure més
com la persona
a la que li afecta el problema
o que conviu
amb una realitat
diferent a la teva
no és el mateix
una persona
que treballa
a la petroquímica
que un metge
són realitats diferents
que sobre un tema concret
poden tindre
dues visions diferents
o dues posicions
totalment diferents
i que és important
que les apiguem
senyors
tanquem aquí
el tema 2.0
l'hem tret avui
com a primer dia
per anar a escalfar
amb motors
per conèixer
sentir-vos una miqueta
a la veu
i ens queden res
7 minuts
per tancar aquest debat
ja veieu que això
se'ns queda molt curt
simplement us voldria demanar
ja a moda de presentació
també
doncs això
que us presenteu una miqueta
per acabar amb 7 minutets
cadascú que es presenti
sobretot que em digueu
per què esteu en política
i
quins són
els punts
febles o forts
de Tarragona
o sigui
fer una visió general
de la ciutat
què creieu
que és important
que no
en quin moment està
ja sé que és una cosa
molt genèrica
molt difícil
de sintetitzar
no sé si pensava
en cultura
si penseu en infraestructura
si penseu en comunicacions
dicem l'Alejandra
pel final
perquè si no
se'ns menjarà
tot el temps
Gavino
si vols començar
a veure
tu ets el més jove
de la taula o què?
no ho sé
quant anys tens?
jo tinc 23
jo 21
molt bé
és el més jove
per altres ja no us ho pregunto
que us faig més mili
jo tinc 28
ara sóc jovenet
què passa
que porto molt de temps
Enrique
la barba enganya
sí
és això és el tema
quant anys tens
d'un Enrique?
32
molt bé
doncs Gavino
digue'm
per què vas entrar en política?
doncs vaig entrar
com una eina més
o com un instrument més
per
com a ciutadà
que soc
llavors
de alguna manera
suposo que tots venim
d'altres activitats
d'altres entitats
llavors
en determinat moment
consideres
que la política
o que un partit
també et serveix
per transformar
allò que
des d'altres llocs
també vols
i després sobre la ciutat
hi hauria
per dir de punts forts
i punts dèbils
potser
podríem estar molt de temps
però
per agafar un concepte així general
o que podria resumir
una miqueta la cosa
és el fet
que en l'últim plenari
per exemple
de l'Ajuntament
que els nostres polítics
estiguin parlant
del nom de la universitat
quan
jo crec que realment
aquí el tarragonisme
aquest mal entès
que a vegades s'entén
seria
intentar buscar
les maneres
políticament
perquè cap tarragonina
o cap tarragonina
es quedi fora de la universitat
per qüestions econòmiques
que això ha passat
jo tinc amics i amigues
i segurament
tots els que estem
en aquest edat
tenim gent
que aquest any
no ha pogut
atemptar
a la universitat
l'Ubri i Virgili
independentment
de com vas dir
que no
llavors aquest moment
que a vegades
ens perdem
en debats estèrils
que moltes vegades
les tarragonines
no crec que ho acabin d'entendre
t'agraeixo la concreció
ha sortit més d'una vegada
el tema del nom
de la universitat
hi entrarem
un altre dia
si voleu
i si la cosa
encara està calenta
però no ens expandim
amb això sisplau
perquè si no
no acabarem
que ens queden 5 minuts
Enrique
Partit Popular
digue'm
per què vas entrar?
bueno
vaig entrar a la política
doncs
el 2004
després d'un
d'un greu
succès
que va tindre lloc
malauradament
i
va ser aquell moment
a més
quan ningú
apostava
pel nostre partit
doncs jo
em vaig ficar
ja ho pensava
ja ho anava pensant
però va ser aquell moment
el decisiu
per entendre
que hi havia
alguns comportaments
i algunes
qüestions
que no em semblaven correctes
ni bé
i bueno
ho vaig fer
d'aquesta manera
i vaig entrar
i ara
doncs
diguem que
treballo
i
realitzo
tasques
de recolzament
pel partit
La ciutat
si ens la mirem així
en conjunt
punts en què
s'ha de treballar
punts febles
punts forts
un tema
que és el candent
i
l'arrel del qual
és
el tema
de la universitat
és la marca Tarragona
és importantíssim
és a dir
Tarragona Universitat
Tarragona Infraestructures
Tarragona Turisme
Tarragona Desenvolupament
i Caixement
és aquesta la idea
i
què comporta una marca Tarragona
doncs
aquests temes
per què aquest moment
i per què en un altre
doncs
això ja
parlarem en un altre moment
però crec que no es tracta
d'una qüestió
de finançament
o que s'ha d'amagar res
és que és un moment
que s'ha de fer
perquè no s'han de fer
més concessions
a Barcelona
com diu
Alejandro Fernández
ni
bueno
ni restar aquí
de llenolls
a les situacions
que sempre són
perjudicials
per aterrar una ciutat
llestima no poder respondre
no
no
el mes que viene
la setmana
no
jo us veig aquí
ja la setmana que ve
això no ho podem dir així
Marc González
Convergència i Unió
bueno
jo vaig entrar en política
per aportar una miqueta
el meu granet de sorra
dins de la societat
per convertir una miqueta
la meva
la meva manera de pensar
a aportar-la al partit
i a veure si així
doncs el partit
podria també una miqueta
ajudar la ciutat
realment
és per col·laborar
o sigui
realment
sensació de necessitat
de fer alguna cosa
amb el que estic veient
sí
llavors que veia
que coincidia molt
també
el dos concertos
em va ajudar molt
de veure molt bé
la ideologia
de veure molt bé
el missatge
i abans
em vaig sentir molt identificat
i vaig dir endavant
un altre tema
per davant
per als propers dies
és aquest
com tracteu
o com intentareu
convèncer la gent
que diu
que està desencantada
de la política
aquest desapego
que diuen
de la societat
ja en parlarem també
a nivell de ciutat
Marc
a nivell de ciutat
jo crec que això
de la marca
és important
però tampoc
crec que ens hem de deixar
en això
jo crec que els problemes
reals de la gent
no són el nom
de la ciutat
és que
què farem
els joves demà
o sigui
hem de treballar
en polítiques
dedicades a la joventut
perquè sàpiguen
el que han de fer
el dia de demà
polítiques destinades
a què generi treball
polítiques destinades
a acabar
les infraestructures
que estan a mitges
llavors jo crec que
el que més preocupa
la gent
és això
no realment
el com es diu
sinó el com és
penso jo
Alejandro Caballot
deixa pel final
perquè l'Alejandro
té un discurs molt
sí
jo estic en política
per culpa de una pizarra
és així
suena chungo
però ara que tant
es habla de la indignació
jo me indigné
perquè hi havia
en mi classe
una pizarra
en la que
no podien escribir
els professors
i no se veia
i just coincidió
en la época
en què estava el PP
amb el tema
de l'Aloce
l'Alou
etcétera
hi havia gent
del sindicat de estudiantes
i a los 14 anys
m'afili al sindicat
de estudiantes
perquè
fue aquello
de canalitzar
la indignació
a través
d'una organització
i un project
per buscar
unes solucions
i per lo mateix
me afilié
al Partido Socialista
i a la Juventud de Socialistas
me afilié
un miércoles
por la noche
bombardeó
un talbus Irak
y me parece
que el jueves
por la mañana
amanecí en la sede
del PSC
y me afilié
a las dos organizaciones
y sigo colaborando
y sigo militando
porque no me gusta
el mundo en el que vivo
creo en un mundo
donde la justicia social
la igualdad
y la solidaridad
tienen que tener
una mayor importancia
y creo que
una herramienta
para transformarlo
es el partido
en el que milito
y transformarlo
con un proyecto concreto
por eso animo
a todo el mundo
que esté indignado
y que siente
que el sistema
no funciona
a organizarse
para funcionar
porque solamente
desde la organización
desde la participación
activa
podremos cambiar
las cosas
y a nivel de Tarragona
yo creo que
los tarragoneses
y las tarragoneses
tenemos que creernos
un poco más
nuestra ciudad
y las posibilidades
que tiene
que yo creo que
es un problema
de siempre estamos diciendo
que si Reus
yo creo que es
centrarnos un poco más
en cómo funciona Tarragona
y en qué capacidades
tiene de futuro Tarragona
hoy día tenemos un problema
que es el paro juvenil
el paro juvenil
afecta y mucho
al futuro de una ciudad
y yo creo que es donde
tenemos que poner
todas las herramientas
de la administración pública
y de la iniciativa privada
para solucionar
esos problemas
hace falta que creemos
formación
y que trabajemos
en plan de futuro
molt interessant
ens hem quedat
amb ganes de més
jo ara parlarem
i us convocarem
sembla que abans d'un mes
si a tots us va bé
avui hem encetat
aquesta nova tertúlia
aquesta nova secció
la tertúlia de joves polítics
amb Gabino Bartínez
d'Iniciativa per Catalunya
Verde
amb Enrique de la Torre
del Partit Popular
amb Alejandro Caballero
del PSC
i amb Mar González
de Convergència i Unió
Nois, moltíssimes gràcies
i fins molt aviat
Gràcies a tu
Gràcies a tu
Adéu