A Tarragona Ràdio, fem la volta al món.
Avui marcem cap a una República Democràtica Federal
de l'Àfrica Nord-Oriental.
La capital d'aquesta zona és Addis Abeba,
amb dos milions i mig d'habitants
i nous ciutats més que passen dels 100.000 habitants.
Aquest lloc on avui anem a fer la volta al món
té el major nombre de llocs reconeguts patrimoni de la humanitat
per la UNESCO de tot l'Àfrica.
Avui marcem cap a Etiòpia multilingüe, multicultural i multiètnica.
La meitat del romanticisme del viatge
no és res més que una espera de l'aventura.
I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
Sergi Puig, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut a la volta al món de Tarragona Ràdio.
Ho comentàvem a la introducció.
Avui marxem cap a Etiòpia.
I de fet ho fem amb un viatge d'oci personal,
però personal i també molt social, molt solidari
i en el sí d'una ONG.
Això que escoltem, Sergi, és música del país, música de la zona?
Sí, és Tè Diàfro.
Perdó, és Gosai Tesfaye.
És un dels músics moderns molt de moda a Etiòpia,
però que recrea músiques tradicionals.
Comences a interessar-te per Àfrica cap al 2009, no?
Més i menys, si no m'equivoco.
Aproximadament.
Bé, l'interès ve de molt petit.
Suposo que el Tarzán ens va fer molt de mal a tots.
Però sí, començo a tenir una relació més directa cap al 2009, sí.
I d'on ve aquest interès per Àfrica?
És a dir, per què et comences a interessar per Àfrica el 2009?
Bé, és un motiu ben clar.
Jo soc pare adoptant d'un nen d'Etiòpia
amb el qual no puc tenir motiu més clar que aquest.
De totes maneres, presideixes també una ONG,
el col·lectiu Acció Solidària,
i és en aquest sí d'aquesta ONG
que imagino que comences també a prendre contacte
i a moure't per Àfrica, per Etiòpia,
com el viatge que avui ens explicaràs.
És així.
Nosaltres no només treballem a Etiòpia,
treballem a Ruanda, a Senegal, a Guinea-Bissau,
i fent petites tasques molt puntuals
que van agafant pes a mesura que ens anem fent una miqueta grans.
Avui, tot i així, ens centrem a Etiòpia,
tot i que la setmana passada també van haver-hi bones notícies,
per la zona, amb l'alliberament d'aquestes dues cooperants...
Així és, estem d'enhorabona,
perquè la setmana passada, com bé dius,
van alliberar les dues cooperants de Metges Sense Fronteres
que van segrestar a Somàlia,
molt a prop d'una de les ciutats que avui visitarem.
I val a dir que és una gran notícia,
perquè pel que es veu no les havia segrestat
un gran senyor de la guerra, sinó un petit pirata,
cosa que encara feia més difícil la seva alliberament.
Doncs avui hem de parlar d'aquests viatges,
d'aquests viatges solidaris i socials
que ens porta el Sergi Puig.
Però on comencem, Sergi?
Bé, doncs començarem per la capital, evidentment.
Quina és la primera parada? Vinga.
La primera parada és a Disabeba.
Nosaltres arribem a Disabeba per diferents opcions.
Podem viatjar via Frankfurt, via Amsterdam, via Roma,
o via Estambul, també via Alcaire.
Però nosaltres viatjarem via Estambul al Maturkis Airlines,
una companyia que s'està portant molt bé en la nostra ONG
i amb qui tenim una bona col·laboració
pel tema de portar pesos i sobrepesos.
Quantes persones hi anàveu amb aquest viatge que ens expliques avui?
Bé, aquest viatge s'ha repetit en diverses ocasions,
però normalment som un grup entre 4 i 10 persones.
Primeres sensacions quan arribes a Disabeba?
Què és el primer que et crida l'atenció, allò que dius?
Ostres, això ho recordo.
Quan s'obre la porta de l'avió,
el primer que sents és una furtó intensíssima
d'una espècie local
que recorda una mica el que és el chili mexicà
i té una olor molt característica
i només obrir la porta de l'avió ja la perceps.
Més i no, que al final acabes impregnat, ja no?
Ja no la sents, és a dir,
al cap d'uns dies ja ni et molesta.
Tot fa olor, els bitllets,
tot està impregnat d'aquesta espècie.
Cap on us moveu de seguida que arribeu a Disabeba?
L'Àfrica té una cosa curiosa,
jo no sé si és el romanticisme d'arribar-hi,
que sempre s'hi arriba de nit o s'acostuma a arribar de nit,
amb la qual cosa, tot i que Àfrica ja és caòtica de per ser,
tot encara es fa molt més caòtic.
La manca de llum,
passar pels carrers completament abandonats,
on només pots veure gent dormint per les voreres,
prostitutes, tot fa que sigui,
a més a més amb el cansament del viatge,
tot fa que sigui una mica més complexa, no?
Llavors l'únic que estàs desitjant és arribar a l'hotel,
posar-te a dormir i esperar que surti el sol l'endemà al matí.
Són aquelles hores que passen com si fossin un somni, no?
Que dius, estic gairebé immers allò en un caos o en un núvol.
Sí, sí, és així.
I llavors has de prendre molta paciència
perquè el cansament fa que tot sigui molt més complexa,
amb la qual cosa, dormir ràpid
i l'endemà al matí es veu les coses molt diferents.
I després de dormir i de descansar,
quins són la vostra feina?
Ja comença, imagino, el dia després?
Sí, l'arribada d'Isabeba,
el primer de tot a esmorzar fort
perquè la jornada serà dura
i ens dirigim cap a l'orfenat de Quidana Meret.
L'orfenat de Quidana Meret
està regentada per monges,
per cistes franciscanes
i és un orfenat molt petit
però carregat de nens que hi ha al mig de Isabeba,
al barri de Cabana
i és d'allà on va sortir mon fill.
Per això tenim una relació una mica especial amb ells.
I el que fem normalment és,
a més a més d'anar-los a visitar
i passar la jornada
o gran part de la jornada amb ells,
és fer una aportació de llet pediàtrica en pols
que els hi va molt bé.
Això ho porteu des d'aquí?
Sí, sí.
És el que comentàvem abans dels pesos,
del transport amb turquillat.
Correcte, correcte.
Fer-ho, enviar-ho mitjançant via aèria
amb una companyia de transport o el que sigui,
seria caríssim
i llavors nosaltres aprofitem les nostres expedicions
per portar el màxim número de quilos possible de llet.
A partir d'aquí, què feu més?
Quina és la pròpia parada?
Correcte, després dinar, dinar tard
i ja dirigir-se a comprar el que serien els queviures del viatge,
de la ruta del viatge,
perquè marxarem de Disabeba l'endemà a primera hora del matí,
molt, molt de matí.
Feu ruta cap a on?
Marxem cap a Mandura.
Mandura és una població molt, molt, molt petita
que no surt pràcticament ni al Google Earth,
que està a la frontera, molt a prop a la frontera del Sudán
i a la regió de Pení-Sangul-Gumuz
i és una zona buscosa
que fas un retrocés en el temps brutal
perquè allà la gent encara va despullada
i van amb barcs i fletxes.
Déu-n'hi-do.
Aquí quina és la vostra feina
o per què hi aneu amb aquesta zona?
Hi ha una missió de pares i de sisters combonianes
de la horda de Comboni.
Llavors, aquesta gent, nosaltres col·laborem amb ells
i ja han fet allà una escola, un pou d'aigua
i aportació de material diferent.
Pel que veiem, Sergi, és una mena de turisme voluntari,
és a dir, sí que és veritat que aneu a fer turisme,
però vaja, no aneu a fer el típic turisme de visitar,
sinó que us deu passar el dia gairebé treballant, ajudant i assistint.
Bé, en gran part del viatge treballem molt,
però sí que vol dir que, com tu has dit,
forma part de les nostres vacances, 100% voluntari,
amb el qual hem d'aprofitar i fer una mica de lleure també,
visitar i passar-nos-ho bé.
No vol dir que treballant no ens ho passem bé,
que sí que evidentment és així, no?
Estim fent ruta per Etiòpia amb el Sergi Puig,
a la volta al món de Tarragona Ràdio.
Estàvem en aquesta zona, fent aquest retrocés en el temps,
en aquesta zona boscosa, on ens comentaves que la gent,
fins i tot això, va despullada, no?
I que ja heu començat ja a fer treballs, escoles, pous d'aigua...
Quina és la següent, d'aturada?
Doncs mira, t'he de dir que és molt important,
per arribar a aquesta regió,
nosaltres sortim de les Highlands d'Etiòpia,
d'Etiòpia està a 2.400 metres d'alçada,
tot i que no ho sembli, és una capital,
sembla que és la quarta capital més alta del món,
i baixem fins a una gran depressió,
que és on està la regió de Beníxel-Gumut,
i per això hem de travessar la vall del Nil,
que és majestuosa,
és la bifurcació del Nil Blau.
El Nil Blau és una de les parts del naixement del Nil,
del Gran Nil,
que s'ajunta amb el Nil Blanc.
Llavors, fem aquesta baixada fins a aquesta depressió,
i l'endemà, una vegada ens despertem,
perquè, clar, per arribar ja en preiem tota la jornada de cotxe,
l'endemà ens aixequem ben d'hora,
i ja comencem a fer les visites,
primer del petit consultor i metge que tenen a la missió,
i després de l'escola que vam inaugurar,
dels pous d'aigua,
i visites de famílies de caps de poblat,
perquè s'ha de fer la visita de rigor, educada,
i visitar, donar-se a conèixer,
atendre les seves peticions per noves feines de futur.
Amb quin mitjà de transport us moveu pel país?
Normalment amb furgoneta.
Amb furgoneta.
Sí, el que seria una petita benet,
no és ni 4x4, ni té ràdios freqüents,
ni grans sofisticacions,
però val a dir que fins al dia d'avui ens ha portat per tot arreu.
I per dormir?
Per dormir, doncs, aprofitem les missions,
aprofitem petits restaurants,
petites pensions locals,
que a base d'anar-hi ja m'anar coneixent,
i són llocs molt, molt senzills,
però que ens permeten de dormir a cobert,
que ja és molt.
La cultura, la realitat social d'aquesta gent
de la qual ens parla, és que què ens ensenyes?
És a dir, què et sorprèn d'aquesta gent?
Què t'impacta?
Doncs evidentment que es necessita ben poc per ser feliç.
I imagino que són zones molt pobres.
Són molt pobres.
El que passa és que sí que val a dir
que hi ha una diferència importantíssima
entre la ciutat i la zona rural.
Tot i que la zona rural és pobra
perquè si hi ha una sequera,
tot l'any següent
no podrem viure del producte de l'agricultura de l'anterior,
i això significa una embruna important.
sí que la zona rural és molt més solidària
i és molt més difícil passar gana
perquè la gent s'ajuda.
En canvi, a la ciutat,
la ciutat és molt més miserable
perquè la gent és molt més individual.
És més competitiva, no?
Qui té s'ho queda
i mira de passar com pugui ell.
Correcte.
A la ciutat ens convertim,
d'alguna manera,
amb un número o amb una estadística
i al camp sempre hi ha un veí,
sempre hi ha un familiar
que et pot donar un cop de mà.
Després d'aquesta zona,
cap a on continueu?
Llavors, l'endemà al matí
tornem a aixecar-nos amb molt d'hora
i ens anem cap a Bahardar.
Bahardar?
Sí, Bahardar és la segona capital d'Etiòpia.
És una ciutat moderna,
és una ciutat
que podíem dir que és com a costanera
perquè està a la vora del Llactana,
que el Llactana és un llac immens,
seria com un petit mar,
que després del Llac Victòria
i algun altre petit
seria el tercer més gran de l'Àfrica.
I aquesta ciutat és una ciutat universitària
i aniríem a visitar el doctor Ashanaf Ejailu,
que és un noi,
perquè no deixa de ser un jove,
que va estar estudiant aquí entre nosaltres,
a Tarragona, a la URB,
i que ara està allà
de cap del departament d'enginyeria química.
I com és amic personal,
sempre aprofitem per anar-lo a visitar
i per anar a dinar amb ell.
Ciutat universitària?
Sí.
Aquest concepte sembla una mica estrany
dins de...
Sí, perquè, clar,
Etiòpia té una extensió immensa,
és com Espanya i França juntes,
i són ben poques les ciutats
que tenen universitat,
amb la qual cosa
les que tenen
viuen gran part de la universitat.
Deben ser-ho que hi ha gent
que no ho coneix,
que a Etiòpia hi ha fins i tot universitat.
Sí, sí, hi ha universitat,
i sí que val a dir
que hi ha grans,
grans,
menys pensants.
A partir d'aquella ciutat,
imagino que aquí
es torna a fer palès el contrast
entre la ciutat i el camp,
i pot ser amb aquesta ciutat universitària
encara més.
Sí, sí,
perquè, a més a més,
aquí aquesta ciutat
està encara més enclavada
enmig d'una gran zona rural,
i val a dir
que la gent que té la sort
de tenir els mitjans
o els ajuts
com per arribar a la universitat,
ve d'una zona rural molt directa,
amb la qual cosa
sí que tenen un gran contrast
a l'arribada.
És inquietant, no?
La música evoca
moltes coses del país,
és d'aquelles músiques
que les escoltes
i penses,
ostres,
m'estan dient alguna cosa, no?
Sí,
tenen moltes connotacions religioses,
aquestes músiques.
Sí.
Tinguis en compte
que Etiòbia és un país
molt curiós
per la seva característica.
És un país copte,
cristià copte,
enclavat enmig
de tota una regió musulmana.
I són, clar,
per mantenir
la seva característica
han de ser
molt,
molt,
molt ferms
amb la seva creença.
On s'hi sent aquesta música més?
On hi ha més cultura musical?
Al camp,
a la ciutat?
Per tot.
La música és present.
És molt important, no?
Sí, sí,
la música és present
a la quotidianitat.
La gent treballant canta,
la gent a la feina,
a la ciutat,
té posada
d'un transistor en música,
la música
és present
a tot arreu.
I al camp,
m'imagino que la gent
allò treballant
i entonen
aquests càntics,
no?
També com,
vaja,
això no fa tant temps
que es feia aquí
també al nostre país,
no?
És a dir,
que la música
ha estat sempre important
amb el camp
i molt tradicional.
Està clar,
nosaltres si tenim
alguna imatge
acostumbrista del país,
alguna pel·lícula,
podem veure com cantaven,
no?
Doncs això,
a dia d'avui,
encara passa molt allà.
Els veus lleure
amb les seves arades
tradicionals
com ho farien
a l'edat mitja,
perquè és la mateixa
a modus operandi.
Un cop passada
aquesta ciutat universitària,
aneu fent més aturades?
Sí,
l'endemà
hi ha una jornada
de visites
molt,
molt important
que comença
anant a la capital
de Gondar.
Gondar és una capital
curiosíssima
que hi ha més al nord
i que havia sigut
capital de l'antiga Etiòpia,
de l'antiga Vicínia,
on hi ha uns castells
mitjavals
que són patrimoni
de la humanitat
molt macos.
Hi ha un complex
de 5,
6,
no et sabria dir
exactament el nombre,
però són 5 o 6 castells
mitjavals petitets,
construïts
a imatge
dels que nosaltres
podem tenir en ment
d'aquí,
però amb petitet,
i que estan
enclavats
al mig d'una regió
completament rural
i que criden
per la seva originalitat.
És a dir,
que pel que veiem
sí que hi ha elements
turístics a Etiòpia,
potser encara
no s'està coneixent
o s'està començant
a donar a conèixer
o la gent
s'està començant
a interessar
pel turisme a Etiòpia,
però sí que es pot
fer turisme a Etiòpia.
Sí, es pot fer perfectament.
Hi ha turisme cultural
i hi ha turisme ètnic
i sí que és veritat
que s'està posant
molt, molt de moda.
Quin t'agrada més,
el cultural o l'ètnic, Sergi?
A mi m'agrada tot el turisme,
que sigui respectuós.
El que passa és que l'ètnic
té un impacte directe
amb la gent del lloc
i el que fa
és que el turisme ètnic
mal interpretat
el que fa és prostituir
l'autenticitat del lloc,
però també representa
un afort d'ingressos important
per a persones deprimides,
amb la qual,
què s'ha de dir amb això?
Següent aturada,
següent pas
del vostre viatge.
Correcte,
de Gondar
fem la visita dels castells
i se n'anem cap al punt
turístic per excel·lència
d'Etiòpia
que és l'Alibelà.
L'Alibelà
és el que s'anomena
la Jerusalem
de l'Àfrica negra
i és una representació
de tot el...
de Jerusalem
enclavada en una regió
desèrtica,
semidesèrtica
del centre d'Etiòpia.
La seva característica
són les esglésies monolítiques,
són esglésies
excavades a la pedra
en vertical,
però cap a baix,
per entendre'ns,
excavades
i buidades per dintre
i fa que
el que era una muntanya,
una formació rocosa
es converteixi
en una església de pedra
amb tot detall
i amb una gran riquesa
de pintures.
Jo n'hi do,
monuments,
puriós,
s'hi pot accedir?
S'hi pot accedir,
l'entrada és cara
perquè,
evidentment,
és una font d'ingressos
per la zona,
però és visita imprescindible.
Sempre que aneu a Etiòpia
soleu fer la mateixa ruta
o intenteu allò
a veure coses noves
o coses diferents?
Imagino que la ruta
de les visites
i en plan,
el tema més social,
sí,
la qüestió més social,
sí,
però després també
aquests moments
més de lleure
o més de turisme,
sí,
el que passa és que
com sempre
intentem portar
nous cooperants
i gent nova
i els anem a ensenyar
allò que ja heu vist
perquè ho vegin ells
i que suposo
que els hi acaben cantant.
I tant.
Llavors,
una vegada
l'Alibelà,
l'Alibelà és la representació
de tots els passos
i de totes les ubicacions
i de les zones sagrades
de Jerusalem,
des del món Golgotha,
de totes les zones religioses
que a nosaltres
ens poden venir al cap.
Estan representades
també a l'Alibelà.
També demostra
la importància
de la religió
dins de la cultura
i de la manera
de viure
de la gent d'Etiòpia,
no?
Així és,
així és.
És bàsica per ells.
O sigui,
ells des de primera hora del matí
neixen amb les oracions,
amb els dejunis
que són constants
i molt durs
la seva vida
i l'entornen a la religió.
Doncs ens anem introduint
a la cultura,
a la religió,
a la manera de viure,
als monuments,
a tots els entrellats
d'Etiòpia,
a la volta al món
de Tarragona Ràdio
amb el Sergi Puig.
Sergi,
en quin punt
ens trobem del viatge
ara mateix?
Ens trobem
gairebé
a l'Equador
del viatge,
sí,
ara anirem
cap a DC.
Farem
bon matí,
de bon matí
es llevarem
per fer
la darrera visita
a les esglésies
de l'Alibelà
amb una molt bona llum
que ens permetrà
fer unes fotos fantàstiques
perquè val la pena.
Agafarem el cotxe
i tornarem
a remuntar
cap a les Highlands,
cap a les zones altes
per arribar
a la ciutat
de DC.
En el camí
trobarem també
gran varietat
de paisatges
des de la zona
semidesèrtica
de l'Evelà,
una zona rocosa,
dura,
aspre,
per pujar
fins al Pàram
a 3.000 metres
d'alçada,
una zona també
molt dura
de vida,
de condicions
terribles
on la gent
viu
amb molta dificultat
per després
tornar
a baixar
fins a
Valls Verdes
on hi ha
una agricultura
rica
on la gent
disposa d'aigua
i de mitjans
com per viure
de meravella.
Tornem al
país de contrastos,
no?
És així.
Les zones de contrastos.
És així,
és així.
I sembla mentira
que
amb tan poca diferència
perquè estem parlant
de...
quants quilòmetres més o menys?
No,
de la pitjor zona,
del pitjor indret
on et puguis imaginar
o gairebé
al paradís
estem parlant
de 200 quilòmetres,
no és una distància
per tornar a Sabots,
però
sí que val a dir
que
el govern natiu
practica
el que se'n diuen
les deslocalitzacions
i ubica
les diferents ètnies
en funció dels moments
allà on creu
que estaran millor
i això no representa
mai
que estiguin
al millor lloc.
Què hi veiem a ADC?
ADC és una ciutat
sincerament
sense gran interès.
El que passa
és que és una ciutat
on seria a dormir
perquè forma part
de la ruta
de tornada
cap a Isabeba.
Però una de les característiques
de ADC
és que
ja
ens estem acostant
a la zona musulmana
i
és una ciutat
on hi ha
33 mesquites
que
curiosament
fan la crida
a l'oració
a tot hora.
i jo
en les meves visites
ha de ser impactant
i impressionant
no?
Correcte
jo en les meves visites
jo sé que
els motzis
fan les visites
fan les crides
a l'oració
a determinades hores
començant
em sembla que són a les 5
i cada tant
ha de ser
constantment
hi ha un minaret
que crida l'oració
dia i nit
i mira
crida l'atenció.
Sí
ha de ser impressionant
sobretot també
escoltar-ho
anar a passejar
o anar
voltant
Sí
és realment
impactant
el que passa
és que quan això passa
a les 3 de la matinada
a les 4 de la matinada
l'impacte es converteix
en una altra cosa
però bé
sí
és la seva característica
el que passa
és que sí
que aquesta ciutat
és un lloc
on s'hi ha definit
perquè queda
enclavada
al mig d'una ruta
molt llarga
de tornada
a Disabeba
hem fet nit ADC
i imagino que ara ja comença
el retorn cap a Disabeba
Correcte
tornem a remuntar
per arribar als 2.400 metres
de Disabeba
passarem per
grans zones
muntanyoses
carretera molt recargolada
i anirem
a un dels llocs
on ens agrada parar
perquè hi vam fer amistat
en el primer viatge
i mirem
d'anar
cada vegada que hi anem
que és una plantació
de papalles
que es diu
Fontanina
i on
sempre ens agrada
aturar-nos
i menjar
papalles fresques
que acaben de collir
a l'arbre
Perfecte
que em comentis això
perquè t'anava a preguntar
també sobre la gastronomia
sobre el menjar
del país
que és un tema
que també és
si més no curiós
Sí
són bastant
monotemàtics
amb el tema
del menjar
ells mengen
bàsicament
el seu
sostén
és a base
de la inyera
la inyera
la inyera
és el que seria
un pa
per nosaltres
és una mena
de torta
de consistència
gomosa
de gust
una mica
amarg
amargant
en funció dels dies
que està fet
amargueix a més
o amargueix a menys
i això és la base
de tot el seu menjar
sobre la inyera
que té
una pel·lícula fineta
com si fos
una torta
aquí hi afegeixen
ous
carn
verdures
en funció
de si n'hi ha
o no n'hi ha
de vegades
mengen inyera
amb inyera
perquè no hi ha res més
en funció de la disponibilitat
del seu producte
i també imagino
que deu canviar
la gastronomia
de la ciutat
a la gastronomia
més rural
doncs
d'aquí
t'he de desil·lusionar
perquè la
la gastronomia
sempre és la mateixa
hi ha
inyera
amb 6, 7, 8
productes diferents
potser a la ciutat
poden variar més
amb el producte
que acompanya
l'inyera
però realment
hi ha molt poca cosa
l'inyera es fa
amb un micro cereal
un cereal molt molt petit
que es diu
tef
i que s'encull
per allà
i és d'ús
pràcticament
exclusiu d'Etiòpia
perquè l'inyera
pràcticament
es consumeix a Etiòpia
i que n'hi ha
per tot arreu
i llavors
es passen l'any
conreant
una o dues collites
de tef
i bueno
produït l'inyera
anem ja doncs
cap a la part final
del viatge
perquè anem retornant
cap a Disabeba
sí
arribem a Disabeba
de nit
temps just
per fer una dutxa
una mica reparadora
si tenim la sort
que hi ha aigua
si tenim la sort
que hi ha llum
al barri aquell dia
perquè hi ha
aturades de llum
i d'aigua
intermitents
per barriades
per tema
d'economitzar recursos
i ens n'anem a sopar
ens donem un homenatge
i ens n'anem a sopar
normalment
al restaurant
tot viu
que és un restaurant
on t'acostuma
a tot el cos diplomàtic
que hi ha
a Disabeba
que és molt
hi ha moltes
ambaixades
a Disabeba
i és un restaurant
de preus assequibles
on pots menjar-te
una amanida
tranquil·lament
sense patir
per si l'han rentat
amb aigua bona
dolenta
amb un gelat
o el que vingui de gust
a preus
bastant raonables
Sergi Puig
que presideix
l'ONG Casa
ho dèiem al principi
el col·lectiu
d'acció solidària
i doncs
que ens està explicant
aquest viatge
ben social
ben solidari
parlant de la convivència
del dia a dia
de la realitat social
de la cultura
d'Etiòpia
Sergi
què t'emportes
cada cop
que vas a Etiòpia
és a dir
quan tornes
la sensació
quina és?
No cal dir
que tornes enriquit
per mil coses
jo
ja he viatjat
13 cops a Etiòpia
i allà
hi tinc la família
tinc una família
que m'estimo moltíssim
que m'esperen
amb els que
mantinc contacte
tot l'any
i el que m'emporto
és veure
com els nens
van creixent
com cada dia
un amic
n'ha tingut un
com creix
fort i saludable
que això
és un miraculós
allà
moltes vegades
i això
doncs
clar
et fa tornar
satisfet
Devent segur
que molta gent
ha sentit
a parlar
o ha escoltat
sobre el treball
humanitari
o sobre el treball
voluntari
que fan moltes
ONGs
a Etiòpia
una ONG
com la vostra
que és més
de caire petit
com es porta
amb aquestes grans
ONGs
que fan
treballs
al país
doncs
portem
amb molt de respecte
perquè nosaltres
entenem
que la seva feina
que és molta
i és bona
necessita de molts recursos
que a nosaltres
d'alguna manera
ens semblen
en ocasions
una mica
innecessaris
veiem
veiem passejar
gent
de les grans
ONGs
amb 4x4
es flamants
completament equipats
i amb seus
molt grans
ajardinades
i tal
i dius
és necessari
tot això
a veure
probablement sí
i el que és evident
és que ells
fa la seva feina
amb la qual
res a dir
Sergi Puig
doncs
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
quin és el pròxim viatge
per cert?
Doncs mira
el desembre
si no passa res
tenim un projecte
a Ruanda
molt bonic
i hem d'anar
a portar
a portar calés
així de cru
és un projecte
molt bonic
que tenim engegat
a Ruanda
que consisteix
en apadrinar nens
amb disminucions
de mobilitat
nens amb amputacions
o amb disminucions
congènites
els que operem allà
in situ
van doctors italians
amb una clínica
concreta
i van operar nens
nosaltres busquem aquí
esponsors
per aquests nens determinats
i els operem
i vetllem
per la seva rehabilitació
a més a més
la contraprestació
a l'operació
és que nosaltres
els obliguem
a que s'escolaritzin
i a que traguin bones notes
no s'ha de donar res
per donar
una volta al món
diferent
la que hem fet
aquest dilluns
i ben solidària
Sergi Puig
moltíssimes gràcies
i a continuar treballant
moltíssimes gràcies
un plaer
bon dia
vols fer la volta al món
amb nosaltres
vols explicar-nos
les teves aventures
pel món
has fet un viatge
que t'hagi emocionat
ens ho vols explicar
envia un correu
a el matí
arroba
tarragonaradio.cat
o contacta'ns
a través del Facebook
o Twitter
fem amb tu
la volta al món
cada dia
a dos quarts de deu del matí
al matí
de Tarragona Ràdio
Terror
qualei
qualei
qualei
qualei
qualei
qualei
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.