Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
baixaven tocant les escales i començava la cercavila.
És així o no és així?
Sí, per això s'ho va inventar...
Això són tradicions d'aquelles que se n'inventen cada 15 dies,
i llavors ja són tradicionals.
I al cap de dos anys ja són tradicionals.
Val, ja ho sabeu.
És un pas doble a Torero.
Això ho tocaven a la plaça de Toros,
les bandes de música que amenitzaven els toros.
A tot arreu, a tot Espanya toquen les bandes de música l'emperitó Roca.
Aquí d'Aragona era la banda de música de la Grau Roja.
Fa 15 dies, Pitu?
Era la plaça de Toros.
Fa 15 dies van estar...
Fem un homenatge al general Contreras.
A Lillo, a la pola de Toledo.
A prop de Toledo.
Vam estar allí.
I la banda de música va tocar l'emperitó Roca.
Jo sé d'algun miliciano,
perquè ara tenim milícies urbanes,
que va ballar amb l'alcaldessa,
amb la dona de l'alcalde de l'emperitó Roca,
al mig de la plaça de Lillo,
davant del monument del general Contreras.
Però vull dir, és un pas doble típic,
que caracteritza aquells que quan algú des de la grada,
digamos tendido,
cridava música,
llavors el mestre tenia que tocar.
Doncs va arribar un dia a la festa i es va quedar, no?, ja per sempre.
Bé, aquí hi ha diferents components, no?,
d'entrada en els anys 80,
la colla jove que va darrere de la...
bueno, els tanca pràcticament,
el seguissi just davant de la banda de música a Ciutat de Tarragona,
fa algunes barreres i algunes coses divertides amb la banda, no?,
i es va reclamant.
Això és un dels components que ajuda.
Després també en aquella època hi ha la popularització que fa l'orquestra Plateria,
que era una de les orquestres,
juntament amb la Salseta i alguna altra més de moda de l'època,
que tocava molt aquest pas doble,
i amb ambients més aviat joves, també, vull dir, això ajuda.
I després, Josep Maria ha posat aquest detall del dia 21,
clar, l'arrencada de Gegants acaba també marcant molt això,
perquè a l'arrencada hi ha dues bandes de música,
que són les que acabaran també, doncs,
acompanyant l'Àliga i el Lleó,
la suma de bandes de música,
és a dir, en el moment que tenim Àliga, Lleó i la banda final, diguéssim,
sona una banda sonora al llarg de tot el seguissi, no?,
i això fa que s'assumin i es popularitzin aquestes tonades,
i després hi ha un component de sort, no?,
suposo que la gent se l'ha de fer seva,
perquè per molt que es donin tots aquests components,
si al final no hi ha, no sé, alguna inspiració etèria
que fa que tothom s'hi posi de cor a...
És com el certrés, no?, també, una mica,
també és el fet nostre.
Abans, abans de tot això,
abans de tot això, l'emperito ja es tocava,
però es tocava en un altre sector del seguissi popular,
perquè els gegants,
els d'ètnia gitana de Tarragona,
gitanos tarragonins,
han tingut sempre la gràcia
de fer ballar els gegants d'una manera molt especial,
i ells necessitaven música,
i aleshores la música que acompanyava els gegants
acostuma a ser un passodoble,
potser si hagués sigut en una altra època
la rumba catalana hagués superat el passodoble,
però era la música que era la mateixa música
que acompanyava, doncs, això, els...
Amb la música, a més a més, sortia de la plaça La Font,
perquè a la plaça La Font hi havia la penya taurina,
i des de la plaça La Font sortien pràcticament...
Ara els toros, eh?
Ara hem anat de Sant Adéu, els toros, eh?
No, no, no, és que abans hem parlat de passodoble torero,
i jo l'he situat...
Acabarem a la...
Acabarem a la Mallorca.
Jo l'he situat a la...
A la Tàrrecoplaça.
Arena.
Arena.
Arena, Arena.
Jo l'he situat, no la Tàrrecoplaça, sinó les grades, no?
Però, de fet, de la penya taurina,
sortien totes les quadrilles,
menys el matador, eh?
I sortia també allò de rastrar.
Les molilles.
Les molilles.
Les molilles per arrossegar.
Ho deia amb el de l'amperito,
perquè evidencia que la festa és viva, no?
I que quan s'incopera un element,
a vegades parla a xar.
Tenim un altre exemple aquí mateix,
amb l'àliga,
i amb la baixada de l'àliga,
que neix, no sé,
d'una manera també molt espontània, no?
I que al final acaba sent un dels actes més...
un dels més participatius de la festa, no?
I va néixer, doncs, així, com...
M'ha paret cert, però perquè passàveu per allà, no?
El que passa és que a nosaltres,
quan aquest acte ja, diguem-ne, es formalitza i...
El formalitza.
Però es formalitza.
El van formalitzar.
Home, si no haurien acabat malament la cosa.
Sí, si m'ha acabat d'una altra manera, la cosa.
No hauria acabat malament la cosa.
No, però...
No, està així, no?
L'emperito és una música, encara que no em sembli,
amb aquest acte és de segona part i més secundària.
Aquest acte sempre el comencem amb una altra música molt popular,
que és el Paquito, no?
El Paquito de Chocoladera és el que utilitzem per baixar les escales,
o utilitzen per baixar les escales,
i l'emperito sí que...
I normalment, durant tot el recorregut,
anem tirant aquestes dues peces d'una manera allò insistent,
insistent, insistent, que valgui si arriba un moment que dius
no, escolta'm, prou, canviem-la, no?
Perquè, però bé, sí que és cert que aquesta música,
ja que hem entrat en aquesta dinàmica de xerrar ara,
aquesta música, doncs, s'ha fet allò,
allò que en diuen l'himne aficiós, de les festes i tota la història.
És impensable que qualsevol concert festiu,
doncs, en un moment no acabi sonant aquesta música, no?
I és quan els agafa la gent, no sé què els agafes,
comencen a estar al més passiu,
salta, no?
Escolta'm, perfecte, eh?
Cap problema, eh?
Totes les festes tenen una...
Totes les festes tenen la seva música, no?
Vull dir, al Mataró, per exemple,
hi ha una peça que també es va popularitzar
amb l'arribada de bandes de...
en aquest cas del País Valencià,
aquí a Tarragona també van venir molt aquestes bandes,
i allà hi ha el Bequetero, no?
Que també sona molt aquí a la Festa Major,
perquè els músics de tradicional s'han posat
també una miqueta un repertori,
jo diria, doncs, comú, no?
I aquest és un dels que sona molt, no?
Després també hi ha un altre que també és molt comú,
que es diu el Patomaire,
que aquest prové de Berga i de la Patum,
i és la suma de dos per dobles toreros,
que va fusionar la banda del regiment de Berga, no?
Que va estar vigent fins pràcticament
l'arribada de la democràcia, no?
Després hi ha casos més excepcionals,
com per exemple l'himne del Carnaval de Vilanova,
i per extensió també de la Festa Major,
no?, que és el Turuta,
que això és una marxa d'infanteria, eh?
Vull dir que això, els que ens va tocar fer la mili encara,
doncs, per exemple, jo quan vaig jurar bandera
anava acompanyat d'uns companys de Vilanova,
i quan van entrar a la recta allò de Jura,
doncs van tocar la banda,
la banda que estava allà servint, diguéssim,
va tocar a l'himne del Carnaval de Vilanova,
amb la qual cosa es va desorganitzar molt la formació, no?
Hi ha aquests fenòmens que passen bastant
i són molt, molt, molt comuns.
Bàsicament, s'hi suma, doncs,
la presència de músics de guarnició
durant molts anys en les festes,
que eren els que amenitzaven aquestes celebracions,
en aquells que tenen, doncs, més tradició,
i després, amb el pas d'aquesta música de guarnició,
en el cas de Tarragona, doncs,
hi havia la banda del govern militar,
que passa a la banda...
Regiment d'Infanteria a Badajoz.
Número 26.
Amb el mestre Bavià,
i aquestes traspassos cap a les bandes civils,
després va vindre el senyor Arnau,
el mestre Arnau, que també, doncs, era una mica...
I el mestre escolar, germà del famós Dodo Escolar.
Mira si s'ho tiran mestres, aquí, eh?
Que sí?
No, no, vull dir...
És un fenomen comú.
És curiós, però, curiosament,
molts d'aquests mestres
tenien el seu origen, també,
a València, eh?
Vull dir que eren gent d'aquestos
que eren músics de professió
i era una sortida
entrar per oposició pel que fos
i automàticament passaven a ser
tinent, detinent a capità
i algun s'ho podia jubilar de coronel
o de...
diguéssim, amb un sou
i una categoria militar molt forta
i eren bons músics, eh?
I et trobes el mateix
quan anem a unes altres festes
que són...
que són les festes de banda, també,
de banda de música religiosa
de Setmana Santa.
Eh?
Que són...
Andalusia, en tots aquests llocs,
hi ha tota una colla de...
de regiments militars, encara,
escoles, jo que sé,
seus de l'armada,
de l'aire i de terra,
que tenen la seva banda oficial
amb professionals, fins i tot.
Veus, aquí hem fet l'evolució a l'inversa
i hem anat al timbal.
Aquí no, aquí hem anat cap a Calanda.
Aquí Bunyuel ha fet...
vull dir, ha fet l'agost,
el setembre...
Això ja ho depretarem un altre dia, tu.
I la pasqua.
Agost, la pasqua.
Sant Magí, Santa Tecla i la pasqua.
Per això, per això,
tinc una història d'ho aquí a la tertulia,
perquè en guany podrem veure les milícies urbanes,
abans en parlaves,
aquests 14 integrants de les milícies
desfilant amb la part de Santa Tecla.
Hi ha precedent d'això?
És a dir, es pot arribar en algun moment històric?
Se suposa, se suposa que quan van néixer
en l'època de Setge,
vull dir, en l'època de la Guerra del Francès,
aquí Santa Tecla es va seguir celebrant.
Santa Tecla es va celebrar durant,
fins i tot, en l'època de Napoleón,
se celebrava el sant de Napoleó,
d'una parte,
i després se celebrava Santa Tecla.
El que passa és que no se...
les milícies en pic van entre els francesos,
no, abans de l'arribar els francesos,
sí, però t'hi hagués en compte
que, bé, Santa Tecla, el 1811,
si van arribar aquí el juny,
la Santa Tecla del 1811
no deuria ser ni poc ni molt lluïda,
perquè feia juny, juliol, agost, setembre,
tres mesos,
que s'havia produït el Setge
i que havia quedat Tarragona
completament enhorrada
amb 300 i escaig d'habitants
que s'havien quedat aquí,
vull dir, pràcticament no.
Però, anteriorment, suposo que aquestes milícies
quan les van fundar,
quan les van fundar d'alguna manera
per acompanyar,
per defensar la ciutat,
era com una mena de sometent,
sometent, però un sometent diferent,
perquè el sometent, allò,
uniformitat no en tenia,
però anaven de guardespatlles
del mateix general Contreras.
Pitu, que veig, per cert,
que a la Liga esteu ara mateix a les Teresianes,
amb la...
Sí, la Liga està fent
el que s'ha de dir les escoles
i avui les digueva a les Teresianes.
Les Teresianes,
que en dèiem abans.
Les Teresianes, sí, sí.
Però vaja.
I demà van a l'escola de la Rebessada.
Com altres peces del Segui,
si anem fent aquest recorregut
per totes les escoles de la ciutat,
doncs els diversos elements,
doncs ensenyant-los-hi a la canalla,
més a prop,
és un dia que inclús la poden portar
un ratet per allà al pati,
són uns moments molt bonics
i està molt bé això.
Cada any tenim algun element nou
del Cerca Vila Petit a pressament
en guanyar els llegues moros petits,
també el Vall de Cosis Petits,
és a dir que hi ha continuïtat,
hi ha incorporació de la canalla
que participa a la festa
i també això ens garanteix
que també el dia de demà,
quan els veterans ja feu la reta guarda,
que hi hagi continuïtat de la festa.
Sí, això de la Santa Vila Petita
és una cosa que va començar
com moltes altres dintre del Vall de Diables,
es va fer el Vall de Diables Petit
i aquí va ser l'inici de tota la...
S'hi van anar afegint,
s'hi van afegint tots els elements,
no sé si en queda algun altre,
algun hi ha per afegir-hi.
Ara s'està fent,
no sé si s'ha acabat ja,
els segans.
Avui es presenta els segans.
El dels nanos està una miqueta allò...
Està aturat,
però de mica en mica
es van incorporant
tots els elements del seguici,
tots els valls,
fins i tot la banda de música,
no?
I porta una secció infantil
o juvenil.
Tien els gegants vells,
els nanos,
les escoles de nanos,
bandes de gavalles.
Però vaja,
està bé que de mica en mica
s'hi vagi...
És un altre format
que està força bé.
El Vall de Diables Petit
en guany 15 anys,
si no vaig a res.
15 anys.
30 els grans, no?
Sí, bueno,
això que deia el Pitu,
l'anècdota d'això
és que el 98,
si no recordo malament,
la proposta dels Diables
era,
igual que ha passat
en molts altres llocs,
doncs,
sumar la secció infantil
en el seguici gran.
Jo recordo,
en aquell cas,
el debat sobre aquest tema,
no?
I crec que l'encert
del treball conjunt
entre l'entitat,
en aquell cas,
i la comissió del seguici,
per altra,
de donar-li personalitat
i buscar una jornada
autònoma, no?,
perquè realment
em sembla que tenia
recorregut
com vés de mostra,
no?,
la proposta, no?
I crec que això és important.
També és bo recordar
que no és que això
sigui un invent
de l'any 88,
sinó que aquí a Tarragona,
l'ermita de la salut,
quan l'Ajuntament
fins i tot
havia suspès
la festa major,
perquè a Tarragona
s'ha de tenir present,
en guany, per exemple,
es compleix el centenari
en què l'Ajuntament de Tarragona
va deixar de contractar
colles castelleres
per la festa major
i al cap de poc temps
va suspendre
fins i tot
Santa Tecla
com a celebració patronal.
És a dir...
Per què?
Perquè en el tombant
de segle XIX...
Bé, el tema casteller
és un tema interessant,
és a dir,
per una banda,
l'any 1883
hi ha la primera gran decisió
municipal
de l'Ajuntament de Tarragona
de retirar la subvenció
als xiquets de Valls
i donar-la
a les corrides de toros.
Això és un dels elements
poc explicats
però que contribueix
a la decadència
dels castells,
perquè precisament
al cap de cinc anys
es constata
el darrer castell
de nou.
I això és una qüestió
que penso que té
més transcendència
sobretot tenint en compte
que Tarragona
històricament
ha estat una plaça
important
en el mapa casteller.
Després,
en el tombant,
si continuem avançant,
a principis del segle XX
hi ha un...
Bé,
a la ciutat
s'imposa
un tarannà,
diguéssim,
de capital de província
amb poc apego
cap a les tradicions
autòctones.
I això
arriba a provocar
entre l'any
1913 i el XXI,
si no ho recordo malament,
que no hi hagi castells
a la festa major
i ara us enganyaria
però durant aquells anys
hi ha uns quants anys
que fins i tot
se suspèn la celebració
de Santa Tecla
i imaginem-nos
l'interès
que hi havia.
Parlem d'un centenari,
és a dir,
ho dic perquè
de quan en quan
celebrem moltes coses,
això també està bé
recordar-ho
perquè també és història
i enganyar
compleix aquesta
trista efemèride
que
és una taqueta
d'aquelles
que tenim
en la història.
Jordi,
explicaria
tota aquella...
des dels anys 20,
després de la Guerra Civil
i després dels anys 40,
50, 60,
la tristor
de fer
la feina
jo que era
perquè jo
vaig néixer
al carrer Barcerí
i vivíem allí
des de casa,
sentíem el magí
de les timbales,
sortíem al bojó,
baixàvem baix al carrer
i passava
el magí de les timbales,
els gegants,
els negritos,
els nanos
i l'any que sortia,
perquè no era costum,
però l'any que sortia
els hi petava de sortir
el ball de bastons.
Prou.
Aquí s'acabava
i darrere,
si era l'anà de l'ofici,
hi anava l'Ajuntament
i els militars
tocant les seves marxes
i ja està,
aquí s'acabava,
aquí s'acabava la història.
I l'Església,
no?
També o no?
Bé,
després tornava
a la processó,
que ja era més lluïda
perquè hi anaven
tots els canonges,
els beneficiats,
seminaristes,
el cardenal,
amb tota la pompa...
Després de la guerra
hi havia molta...
Ja està.
Molta professor,
que a Tarragona
podem dir professor,
i està aprovat
per l'Institut d'Estudis Catalans
i és una forma
de parlar
molt pròpia
de Tarragona.
Hi havia molta professor
religiosa
i molt poc
seguissi popular.
Ara ens hem passat
al contrari,
perquè, clar,
en aquells temps
hi havia
totes les escoles.
I l'edifici...
Els alumnes de la Salle
anaven amb professor
a totes les professors
públics que hi havia.
Hi havia congregacions marianes,
hi havia seminari
als carmelites,
hi havia noviciat
a Cambrils,
que també eren de la Salle
i també venien els novicis.
Hi havia
Acció Catòlica,
hi havia
l'UAC
dels treballadors,
vull dir,
hi havia
els sindicats catòlics,
perquè d'alguna manera
eren
la llavor dels sindicats
i tots anaven...
Però amb això
que deia el Jordi,
això,
jo estic convençut
que això va fer
un pòsit
dintre de la mentalitat
de la població,
del tarragoní,
perquè després,
a l'any 79,
78,
80,
que es va començar
a recuperar d'això,
va costar,
però moltíssim,
moltíssim,
moltíssim.
Hi havia fins i tot
una situació
que hi havia...
La població sí que
el volia alguna cosa,
però hi havia
un sector
que era molt real,
gràcies al naixement
de nostres.
Jo recordo perfectament
la creació del Vall de Diables,
va ser contestada
fins i tot
als mitjans de publicació,
si anéssim
a les hembroteques,
veuríem editorials
i cartes privades
que havien arribat
a l'Ajuntament.
És que havien estat
molts anys
sense Vall de Diables,
de Castells
ni hi havia hagut.
Però també
no ens enganyem
perquè això que deia
de l'Ermita de la Salut,
en els anys 20,
quan la festa major,
l'Ajuntament Oficial
estava en contra
de la festa major,
hi ha aquest fenomen
interessant
d'un grup de veïns
que reprodueix
la festa en petit
amb una idea
d'enyorança.
Però després hi ha
diversos ajuntaments,
al llarg de la història,
que aposten
per portar
elements festius
de fora
i en el cas
dels Diables
que s'ha pogut
historiar bé,
hi ha diferents moments
en què
l'Ajuntament
contracta
el Vall de Diables
del Vendrell
i fins i tot
reprodueix
el que encara
s'havia fet
amb el tombant
aquest de 19 a 20.
És a dir,
és cert
que hi ha una posició
jo diria
molt reaccionària
per part de l'Ajuntament
capital de província,
però també
hem de tenir present
que hi ha diferents moments.
per una banda
el moment
del que seria
tota
la renaixença
aplicada
diguéssim
a la política nacional
això també
hi ha un moviment
important
amb la mancomunitat
hi ha un procés
polític
que d'una manera
o altra
ajuda per exemple
i que coincideix
històricament
amb els castellers.
Hi ha més d'un governador
que prohibeix
com a espectacle
inhumà
però clar
no ho van t'hi conseguir
no, clar
perquè quan t'ho prohibeixen
encara
la festa del segle XIX
no fa res
però després
després de la guerra
has de tenir en compte
una cosa
vull dir
el governador
civil
el venia
nomenat
de fora
eh
amb una
amb una ideologia
amb un programa
amb un plantejament
molt clar
eh
manteniment
de la unitat
i de tot el que tu vulguis
eh
i la castellanització
que arrencaria
des de
des del segle XIX
des del
no
el conte d'educació d'Olivar
és encara
te'l citaria jo
però és igual
eh
aquest governador
venia de fora
i el governador
a qui nomenava
l'alcalde
aleshores
i l'alcalde
de qui s'envoltava
de regidors
que fossin
encara que fossin
del tercer familiar
o del tercer sindical
eh
però eren regidors
que seguien
del règim
de tant en tant
apareixia un alcalde
que els hi sortia
una miqueta així
contestatari
però durava
quatre dies
perquè l'Enric Oliver
va durar
no sé si va acabar
cap cap
el mandat complet
eh
hauríem de mirar
a la llista
allò dels anys
que hi va estar
però em sembla
que tots els anys
no hi va estar
va estar relativament
home
no al poc temps
que estaven
alguns alcaldes
que estaven
d'estiu
pràcticament
eh
amb els temps gloriosos
del segle XIX
però
però
és normal
és normal
i la gent
i després hi havia
una altra cosa
eh
pensem
la Tarragona
del segle XX
a la Tarragona
del segle XXI
amb el canvi
vull dir
la mort de Franco
tot el que vulgueu
vull dir
l'inici de la democràcia
i la tradició
conservadora
eh
tan mafotista
eh
més o menys
allò
endormiscada
del Tarragoní
de sempre
costava molt
tirar endavant
i
tot i la democràcia
ha costat molt
també tirar endavant
les coses
per
per
sortides
de la base
avui en dia
encara
la idea
de subvencionat
eh
ha fet
tirar endavant
moltes coses
però quan s'atreu la subvenció
costen de mantenir-se
eh
costen de mantenir-se
i clar
la subvenció
en què es donava
bailes i danses
de la setió feminina
aquí tenen un debat
Maria
que no l'acabaríem
i de donar-hi
descanso
i de donar-hi
que en set minuts
de tertulia
si tenim el contenu d'olivares
em sembla que
no en sortirem
del 9%
Pitu
la baixada
l'àliga enguany
vaja
suposa que m'estima
com cada any
sí
se suposa que sí
enguany
hi ha un afegitor
al final
que
ja feia anys
que hi estaven pensant
eh
en acabar-ho d'una altra manera
i
hi ha sigut
la
hi ha un nou moviment
una nova fornada
de gent jove
que això ja va
ja va bé
que són aquest
aquest agent
de la Peoples
que
que han fet la proposta
de
durant una hora
ja es veurà
fer tot un
un d'allòs de música
i al final
doncs una sorpresa final
no
per acabar-ho d'una altra manera
no tan cega
com era l'entrada
de les bècies
entre l'Ajuntament
tancar les portes
i aquí s'ha acabat tot
llavors
quedava la gent allà a la plaça
que no se sabia ben bé
com acabar la festa
és una experiència
que farem enguany
amb desijos de continuïtat
esperem que surti bé
i que la gent
s'ho acabi de passar
la cocafera
sortirà el mateix dia
o un altre dia
surt el dia abans
el dia abans
i el gegant del xar 3
jo penso que hi ha
més novetats
aquí hi ha més tomàquet
encara que s'intenta dissimular
i no ho dic per vosaltres
però diguéssim
que és un tema
que hi ha alguna volta
a tomàquet
però saps què passa Jordi
que amb això
ja tens tota la raó
i està molt bé
que ho diguis
però els que
diguem-ho així
els que anem al davant
tu no oblides
el que portes
automàticament darrere
però que està molt bé
que de fet
estig evolucionat
d'aquesta manera
jo sóc dels que ho defenso
i això
a gent que no els acaba d'agradar
però jo sí que defenso
l'explosió de la festa
és a dir
la festa ens l'hem de fer nosaltres
i amb això hi entra
quan surt el Cercavila
el dia 22 de la tarda
l'hem de fer diferent
l'hem de començar a fer diferent
el Cercavila
ara és un Cercavila
la processó que sigui més
més seriosa
amb cometes
és tard ara
però la processó
ha de ser una processó festiva
la de Santa Tega
la de seriosa en tenim una
jo crec que el debat
que tindrem en Guanya
és veure una
d'entrada
sorprèn molt
i jo soc dels que estic
totalment a favor
que s'incorpori
a la cocafera
no estic gens d'acord
en què es parli
que s'ha d'incorporar abans
per una mesura de seguretat
l'altre dia
el Pep Bargalló
a qui s'ha citat
bastant aquests dies
per diferents temes
explicava
que el dia 23
la baixada aquesta
que es fa
que també és molt multitudinària
ja baixa
a la cocafera
és a dir
em sorprèn
que tingui que anar
una hora abans
per no saber ben bé
quin tema de seguretat
i l'altre tema
molt divertit
que és veure
si l'Ajuntament
serà capaç
de mantenir
els llums encesos
quan baixi la part oficial
o realment
es respectarà
la part popular
que ve al darrere
de tota
la dinàmica aquesta
de taurons
de botelles de xartrés
o tancarem els llums
i farem el ridícul
com a ciutat
amb l'acte
diguéssim
més esbojarrat
perquè
a l'altre dia
em comentaven
és que ara
no vol encendre la llum
perquè
no sé què
això no és oficial
jo penso que
els llums
s'han de mantenir
obertes
és que si no
farem riure de veritat
no és una qüestió
de fer riure
sinó que
donar-li
donar-li un suport
a aquesta festa popular
a la festa
que no té fre
la festa
que no
que no
que no va posada
allò
tot ben posadet
un darrere a l'altre
no ens marxem
doncs aquesta és la veritat
la festa
ja en tenim
de festes organitzades
ja les tenim
oi que sí
cada moment té el seu
i aquesta
hauria de ser
si l'hem de protegir
l'hem de protegir
precisament
que no es converteixi
amb allò encotillat
una festa
que tindrà un any més
el barrilet
i la mamadeta
com a beguda oficial
que també va sortir
parlàvem abans
del Ball de Diables
va sortir d'una manera
també espontània
això de la mamadeta
en cap cas
va sortir del Ball de Diables
que ja ho dic
perquè jo he estat
membre del Ball de Diables
i també està bé
que s'exposin les coses
en el seu lloc
hi ha hagut membres
dels Diables
igual que va haver
membres de moltes entitats
membres de la comissió
del Seguici
restauradors
es van fer una sèrie
de cates
i és fantàstic
que hi hagi gent
de tot arreu
però és just
posar les coses
en el seu
el mèrit de la mamadeta
per sort
és una gran explosió
en què es donen moltes coses
i en participa
com en tantes altres coses
gent de les entitats
vull dir
perquè a vegades
volem tirar
tibar
i a vegades
posem autor
i tot
escolti
els autors estan bé
pel que sigui
però vull dir
a vegades
el bonic d'aquestes festes
és que no hi hagi autors
és a dir
ni que sigui
una mica fictici
però
que es monti
un cert xou
qui coordina
el dispositiu
del matí
de Santa Tecla
des d'aquí un any
que va haver
un fulloni
impressionant
hi ha unes persones
molt importants
que coordinen
aquest dispositiu
entre altres
el cronista oficial
de la ciutat
que dèiem aquí
però ningú diu
no no
és que els xiquets
del Serrallo
coordinen el dispositiu
perquè en Josep Maria
és el xiquet del Serrallo
no
que m'haig de canviar
la camisa
ho veus
jo m'haig d'amagar
la camisa de Casteller
per posar-me
una altra camisa
de semifuncionari
de l'Ajuntament
jo crec que està bé
que cadascú faci el seu rol
i que cada entitat
tingui els seus papers
però també és bo
i això és un comentari
que es fa des de diferents entitats
que la festa sigui molt transversal
molt
i és la riquesa de Santa Tecla
alguna cosa
hi ha d'haver
d'ordre
d'ordre
no de disbaixa
perquè passa una cosa
passen els anys
i com que tot és tradició
es munten unes tradicions
i se'n perden d'altres
perquè hi ha tradicions
de terragonins
i de festa
que s'han perdut
o estan a punt de perdre's
també en parlaríem
un altre dia
voleu parlar de Castells
de bon moment
d'Ols
de les colles castellers
de la ciutat
tenim si voleu
fem una pròrroga
de dos minuts més
si voleu
el temps s'ha afegit
deixem els llums obertes
estem visquent
unes diades
des del punt de vista
del món dels castells
hem tocat
sota
jo em sembla
que això
no és altra cosa
que es reflexa
a la plaça
i això
ho diuen
els tècnics
de les colles
del treball
important
que es fa
als assaig
jo que participo
directament
en una colla
i jo no havia vist
mai uns treballs
tan seriosos
i d'implicació
i de molta gent
als patis d'assaig
això es tradueix
si tu a l'assaig
treballes
treballes
treballes
treballes
treballes
treballes
que quan surts
a plaça
allò ha de sortir
pots tindre
la mala sort
que aquell dia
doncs
mira
no entres
però
jo amb tot això
em quedo
amb un comentari
que vaig sentir
no sé si per televisió
o el vaig llegir
en un diari
del 5 de 9
folrat
que es va fer
el callar
qui va comentar
això
diu
és que se sabien
el folre de memòria
és que si no se'l sabien
és que
plaèmia
anem-se'n
amb les vegades
i vegades
que s'ha fet
el pati d'assaig
havia de sortir
per força
altra cosa
després els equilibristes
de dalt
que tinguessin
la bona
o la mala sort
de posar el peu
bé o malament
però em sembla
que és bo
per Tarragona
i la diada
de diumenge
dona una
abans el Jordi
deia que Tarragona
és una ciutat
important
sempre ha sigut
una ciutat
important
i el món casteller
ho és
i això demostra
que històricament
les colles
importants
de molts i molts anys
enrere
venien a fer
i que les quatre colles
i centrant-nos
el diumenge
que les dues colles
d'això que ens diem
grans
de Tarragona
donessin
aquests dos passos
endavant
i després
l'organització
del dia
la rapidesc
que es va donar
durant tota l'actuació
en 30 minuts
es va fer una ronda
això
és difícilment
veure-ho
en altres places
va començar puntual
que també s'ha de dir
a les 12
la jove tenia
el nou a damunt
però és un nou d'enguany
l'any passat
el mateix dia
vam tindre que tirar
el castell enrere
perquè no eren les 12
allò va començar
puntual
perquè no hi havia
els diables abans
vam tocar molt fondo
per Sant Magí
i com vam tocar
molt fondo
per Sant Magí
i això hi ha un magnífic
article del Joan Sala
el fet de Tarragona
en què
vam fer el ridícul
davant de tota la comunitat
castellera
i per tant
està molt bé
que ens posem
les medalles
de l'exhibició
castellera
perquè va ser
molt bona
exhibició castellera
igual que s'ha esmentat
el Callà
o l'Arbós
o Sant Fèlix
o les que aniran venint
perquè encara no s'acaba
la temporada
però el que és cert
és que
per Sant Magí
van fer el ridícul
més espantós
no solament davant
del món casteller
sinó davant
del món de la festa
i de la cultura
en general del país
perquè vaja
i el de Sant Magí
si has passat
en una altra plaça
era potser
mig perdonable
però que passés
a Tarragona
i a la plaça
de les Cols
imperdonable
imperdonable
però és que
la resta de places
castelleres
del món castellet
no passa
és a dir
només passa
això
pot passar
als veïns
de Maria Cristina
que algun any
els hi ha passat
perquè
és gent
que no és professional
no hi ha una institució
al darrere
però el que és cert
és que
amb els anuncis
de castells
que s'havien fet
doncs
no es va dimensionar
i el que és pitjor de tot
és la reacció
que va haver institucional
que fins al cap d'una setmana
jo crec que
el primer moment
que hi ha de lucides
és quan l'alcalde
surt i diu
potser va ser una hora
que algú demani perdó
això passa
una setmana després
i ho fa l'alcalde
perquè evidentment
a la tarda
no es podia enviar
una nota de premsa
culpabilitzant
o culpabilitzant
co
a les colles castelleres
dient que estaven d'acord
amb el sistema de seguretat
o qüestionant
si els xiquets del Serrat
i ho tenien metge
o no tenien metge
escolti la responsabilitat
d'organització
per lo bo
i per lo dolent
per sumar un acte
al programa
per sumar un acte
al programa
també implica
una obligació
sobre això
i el que està clar
és que no hi havia
un dispositiu
amb metge
per part de l'organització
que és qui té
la responsabilitat
de fer el triatge
dels ferits
o dels contusionats
amb una d'això
la consideració
de Sant Magí
era com si fos
una actuació menor
dins el calendari
i no
és
la consideració
d'enguany Pitu
no la consideració històrica
com s'ha dit
i tot això
no
això és de la que ho roja
que van
una actuació menor
Sant Magí
dona quina sensació
no
ja em poli
la pròrroga
que ens havíem
fixat
Josep Maria
algun afegitó
jo no vull dir res
en aquest sentit
prefereixo callar
i algun dia
la història explicarà
veritats
doncs
perquè a vegades
és millor callar
perquè
de culpa
n'hi va haver
molta
i per molta gent
i per molta gent
i la culpa
la té
no aquell pobre
desgraciatet
que està a baix
o el que sigui
la culpa
va molt amunt
molt amunt
moltes vegades
perquè
cabeza
senyor
Pitu Rovira
Josep Maria
Sabatevos
Jordi Bertran
gràcies per acompanyar-nos
bona festa major
que veiem a l'emparito
visc a l'edat d'aigua
per acompanyar-nos