Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fora!
Les diputacions que es redefineixin a fons.
Ara crec que no és el moment de plantejar les vagaries.
És més, jo estic radicalment en contra de plantejar les vagaries.
i que fa l'administració central duplicant competències, duplicant funcionaris, duplicant pressupostos respecte a les autonomies.
Aquest és el tall gros.
Doncs és el punt de partida.
Ja anaven assentida amb el cap, és a dir que suposo que estem d'acord amb una part del que deia l'alcalde, no?
Amb una part.
Amb l'altra suposo que no, i per això fem la tertulia, eh?
Perquè puguin mostrar els punts d'acord i els de desacord.
Qui comença?
Pau, mateix?
Jo prefereixo que comenci amb Maribel, perquè evidentment jo estaré d'acord.
Avui que la tertulia és vi, eh?
Això serà com una doble entrevista, us agrada això.
No, a veure, en referència a qüestions que plantejava l'alcalde com el tema dels sous.
Bueno, si s'han de tocar els sous, doncs que es toquin.
Jo crec que els regidors de Tarragona no ens baixaran res,
crec que devem ser, en relació amb ajuntaments que tenen la mateixa població al municipi,
crec que devem ser dels que menys cobra.
M'atrevaria a dir, bueno, a Catalunya jo crec que sí segur,
que estem en línia amb molts municipis que tenen molts menys habitants.
Però vaja, si aquesta ha de ser la qüestió de debat, doncs, bueno, doncs baixem-los, ja està.
El que sí que hem de tenir clar és que, tal com estan ara les coses, no poden continuar.
I, per tant, si volem polítics responsables, que treballin, que tinguin una dedicació plena,
home, han d'estar, com a mínim, mitjanament ben pagats, no?
Bueno, això és desitjable per qualsevol lloc de treball, està clar.
Però tinguem en compte que, doncs, les persones que ens dediquem a la política
tenim molta responsabilitat envers la societat.
i, per tant, home, no sé, caldria, jo crec, considerar molt bé el tema, no?
Però vaja, vull dir que, insisteixo, si aquesta és la qüestió,
que jo crec que, bueno, que en aquest sentit puc estar d'acord amb l'alcalde,
doncs, que això és la mínima expressió del problema en aquests moments, doncs, parlem-ne.
En el que es refereix al tema d'eliminar algunes institucions.
Home, sí que és cert que totes les competències que estan derivades a les comunitats autònomes
no té cap sentit que Madrid continuï tenint, doncs, ministeris o part de ministeris que se n'ocupin del tema.
De fet, jo això ho he dit en aquesta emissora de ràdio molt abans,
quan governaven els socialistes a Madrid, i ho continuo plantejant.
És a dir, les institucions que no són necessàries,
és evident que s'ha d'estudiar la seva eliminació o la seva reducció, eh?
A la mínima expressió, si és possible.
Les institucions que en aquests moments estan,
és evident que s'ha de fer un estudi per arribar a la màxima eficiència i eficàcia de les institucions
i perquè siguin els més properes possibles a la ciutadania.
Això està claríssim.
En aquests moments, el que s'ha de fer és, a banda d'això, no duplicar res.
És a dir, el que s'ha de fer com a molt, com a molt, és substituir.
Per tant, quan l'alcalde diu, jo no estic d'acord amb les vegueries,
molt bé, ell, evidentment, pot tindre la seva opinió, no?
Nosaltres estem d'acord amb les vegueries, evidentment,
perquè la definició territorial per nosaltres és molt més propera que en aquests moments el que tenim,
però, en cap cas, afegir el que ja tenim, eh?
Les vegueries substituint en algunes de les institucions que ja tenim.
Pau.
En realitat, el que s'ha de mirar amb molta cura és de no despistar-nos, no?
De no entrar en debats, com ara el caire territorial i el de la capitalitat i d'altres coses,
que toquen el cor però, evidentment, ni arreglen la butxaca ni solucionant el problema de la gent.
Bàsicament estem d'acord.
L'únic problema és, a veure, què estan fent els consells comarcals que no ho puguin fer diputacions i ajuntaments.
Jo crec que molt poca cosa, molt poca cosa.
L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de participar en nom de l'alcalde, un consell d'alcaldes del Tarragonès,
per debatre una aportació.
Aquesta aportació, al final, serà una aportació per temes de sostenibilitat enllumenat.
i jo crec que a Tarragona ens toca per quatre fanals.
I igual a cada poble.
No és, però vull dir, no, és una pèrdua d'esforç.
Estaven tots els alcaldes, estaven discutint la manera de fer-ho.
Jo crec que era un exemple només de les dificultats de gestió per part del Consell Comarcal.
Jo crec que aquest govern de l'Estat està potenciant les diputacions
i la llei que ens prepara és per tenir-ne por.
I, per tant, serà molt difícil, perquè tenim també el suport de la Constitució,
serà molt difícil que desapareguin.
Nosaltres ja hem dit que en aquest tema s'havia de mirar
si havien de continuar o no les diputacions.
Per tant, estem d'acord també en veure què és el que han de fer.
Evidentment, el que parlem és no duplicar i no crear més càrrecs
i no, o sigui, anar a l'eficàcia.
Per tant, jo amb aquestes paraules estic totalment d'acord
i jo crec que el que ha dit Maribel també és cert.
Nosaltres, quan es parla de salaris,
s'ha de tenir en compte que les competències de la Generalitat
no són sobre els salaris dels ajuntaments.
El que poden fer és, com estan fent subvencionar
aquelles poblacions petites, però això té rang de llei de reforma,
de llei de bases de regim local que afecta tot l'Estat.
i l'esborrany que s'està plantejant posa uns límits envers
comparat amb càrrecs de l'administració central,
que nosaltres, com deia ella, ni els regidors ni l'alcalde arribarem.
Ens falten regidors, ens falten...
Si parla de càrrecs de confiança...
A mi el que em sorprèn d'aquesta proposta
és com deuen estar segons quins ajuntaments.
Això és el que espanta.
Si diuen limitar el número de càrrecs de confiança
al número de regidors, imagineu-vos que tinguessin 27.
Jo crec que certament això el que ens deu portar
és a que s'ha hagut trobar que en alguns municipis s'ha abusat.
Efectivament.
I per tant, com totes les restriccions,
venen arrel d'abusos que exerceixen alguns.
Pagarem tots justos per pecadors,
possiblement com amb tot.
Nosaltres, amb els càrrecs que tenim,
que és un lloc de treball per grup i dos més,
de 6, passar a 27, escolta'm, no ho podríem aguantar.
Però, clar, la llei parla de reduir tants com nombre de regidors.
És sorprendent.
Estan d'acord amb el que deia també l'alcalde
que és injust que es faci culpable els ajuntaments del dèficit
quan en realitat això representa,
ell deia, un 2% del deute global en general.
Sí.
Tot i que aquí també suposo que podríem fer excepcions.
Cada ajuntament és un món, no?
Home, Madrid, València...
Hi ha ajuntaments que tenen un dèficit molt important.
Però tot i així,
quan estem parlant d'un dèficit públic impressionant,
doncs dir que els ajuntaments, que a més, per llei, no podem tenir.
O sigui, nosaltres anem a romanent positiu, negatiu,
però no podem tenir dèficit.
Per tant, no és com ara a Catalunya,
la Generalitat està discutint quin nivell.
Si pot ser el 0,5 o pot arribar a l'1,2 o al 2 o al 3.
L'Estat està amb el 6.
Nosaltres, 0.
O sigui, per tant, els ajuntaments...
Estem a 0.
Estem endeutats, però no tenim dèficit, eh?
O sigui, i el deute de l'Ajuntament també és mínim comparat
amb el deute de l'Estat, eh?
O sigui...
En aquests moments, a veure, jo crec que és molt...
que està valorant molt a la lleugera el tema dels dèficits
i qui té la culpa de les coses, no?
Jo crec que caldria valorar, una, quins serveis es donen
des de totes les administracions, quins serveis tenen
en competències traspassades d'altres administracions
que no s'hi compta, eh?
Perquè, en aquest sentit, doncs la Generalitat té serveis
traspassats de l'Estat i la Generalitat traspassa
a la seva vegada serveis als ajuntaments i, per tant, home,
és evident, tornem a dir el mateix que abans,
que segurament hi ha hagut municipis que s'ha abusat
i que, probablement, doncs han estirat més el braç
que la màniga, segurament, eh?
Però que, en global, home, el dèficit important el té l'Estat
i, per tant, home, jo crec que, bueno, és el que estem veient
en els darrers mesos, no?, que pilotes fora,
com que jo soc el més gran, el que estic a dalt de la cadena,
vaig tirant les culpes per avall
i dono les culpes a les autonomies,
les autonomies als ajuntaments, i, clar,
nosaltres som els darrers de la cua
i som els que patim totes les conseqüències.
Que alguns ho han fet molt malament, segur,
però que, en general, els ajuntaments són culpables, no, no.
Nosaltres, de fet, estem donant, a nivell de Catalunya,
estem donant suport a aquesta flexibilització
del dèficit que demana el govern,
perquè entenem que és injust que l'Estat
pugui arribar al 6, al 7 i nosaltres no puguem
i que, com a conseqüència d'això,
tinguem retallades en serveis socials.
De fet, en el darrer plenari,
nosaltres vam aprovar una moció
que la vam presentar des de Convergència i Unió,
però amb el recolzament de tots els grups,
demanant, doncs, recolzar la Generalitat
amb el dèficit que està demanant,
perquè és que se'n tornem i és que això és una cadena.
És a dir, si Madrid no dona a la Generalitat
o a qualsevol comunitat autònoma
els diners que li pertoquen,
les comunitats autònomes
no poden fer recíprocament el mateix
amb els ajuntaments i, per tant...
No només això, sinó si el damunt no li deixa endeutar-se.
Sí, clar.
Prou tenim que no pagui perquè passi això.
aquí a mi em toca recordar també
el deute que tenim nosaltres, la Generalitat.
Sí, sí, sí.
Amb això estem absolutament d'acord.
És una cadena, però des de Tarragona
és molt complicat.
Les diputacions,
quin paper creuen que haurien de...
o quin rol haurien d'assumir?
Parlem de la superació de Consells Comarcals,
parlem de la possible arribada d'aquestes vagaries.
Com quedaran les diputacions
i com creuen que vol l'Estat
que quedi en les diputacions aquest òrgan?
Què podria assumir?
Quina podria ser la seva?
Jo és que estic convençut
que és un debat polític i per despistar, com deia abans.
O sigui, les diputacions no desapareixeran
mentre estiguin garantides per la Constitució
i aquesta reforma
el PP en majoria absoluta no l'acceptarà.
Per tant, és cert que han d'estar més a prop,
però jo crec que l'actual diputació
té una actuació administrativa
que té molt en consideració les Terres de l'Ebre,
per tant, pel que fa a la província de Tarragona
no veig ara mateix una necessitat de crear un nou ens.
O sigui, ara mateix jo no trobo necessitat
que una vegueria ens ajudi més a ningú.
Però no hem parlat de crear un nou ens.
Les vegueries.
Hem parlat de substituir.
Però per això dic, és una cosa que no passarà.
Per tant, això dona peu a que hi hagi alguns
que defensin la província i Tarragona d'aquesta manera
com si la resta no estiguéssim d'acord amb la capitalitat.
O sigui, és un debat estèric i que es fa per distraure'ns.
No, hi ha serveis que el Consell Comarcal dona a municipis molt petits,
en els que només hi ha l'alcalde i l'alguacil del poble,
perquè són municipis molt petits,
i el Consell Comarcal dona uns serveis
que s'han de donar en aquests municipis i que algú necessita.
O sigui, que la gent que viu allà i els carres electes
i els possibles funcionaris que hi hagi necessiten ajuda
d'una administració més gran.
Si la solució és suprimir els Consells Comarcals
per eliminar la part política,
que crec que la vicepresidenta ja ha dit
que això passarà pràcticament a eliminar-se,
doncs home, els funcionaris de la casa,
dels Consells d'Administració,
han de continuar fent una feina,
que és aquesta que estan fent,
perquè el que està clar és que les diputacions en aquests moments
segurament no poden assumir més tasques de les que ja fan.
És a dir, les feines,
els serveis dels municipis estan dividits,
entre Diputació i Consell Comarcal,
molt bé,
doncs la part administrativa és la que potser
s'ha de buscar unir-la
i de forma eficaç i eficient.
En la part política, de fet,
la Generalitat ja ha anunciat que té intenció
d'arribar com a mínim a no remunerar-la.
Però la despesa és mínima.
La despesa és mínima.
La despesa del Consell Comarcal
de les carres electes és mínima.
Però, vaja, que si això és el que els ciutadans demanen,
suposo que no hi haurà cap problema en fer-ho,
però jo crec que aquesta no és la qüestió
del problema que en aquests moments tenim
a la nostra societat.
És una altra.
S'hauria parlat també del nou convocatòria del Pla de Proveïdors
per part de l'Estat.
No sé si l'Ajuntament de Rona s'hi acollirà.
L'alcalde l'altre dia va dir que està en estudi.
El tema d'acollir-s'hi, no?
Ja s'hi van acollir l'any passat,
a l'anterior convocatòria.
Avui que tenim el responsable d'Issenda,
també li volíem preguntar.
Pau Pérez, com està el tema?
Hi ha possibilitats d'acollir-s'hi o s'ho estan estudiant?
Nosaltres dependrà de les condicions,
perquè cada moneda té una cara i un revers.
I nosaltres, que hem tingut una situació l'any passat
positiva, d'equilibri,
no tenim la mateixa que l'any anterior.
Però tot i així, amb el tema de proveïdors,
si les condicions que ens donen són acceptables
i convé, ens podríem acollir.
i nosaltres, l'any passat,
vam fer una operació que va suposar 20 milions d'euros.
Aquests 20 milions d'euros ho has de pagar
durant els anys del pla de sanejament.
Per tant, aquest és un préstec,
no és un regal que ens fan.
Hi ha un interès considerable.
Per tant, nosaltres, amb aquest tema,
la reducció que vam tenir del deute
no va ser tan gran l'any passat.
Van reduir la part que ens tocava amortitzar,
però vam incrementar
per aquests, precisament.
Per tant, nosaltres estudiarem quines són les condicions,
quin és el termini d'evolució,
a què ens obliga després,
perquè l'Estat no ho fa mai gratis.
O sigui, que després demana un seguit d'actuacions
que potser es poden...
Un control.
Control, control, control,
però també potser altres coses que estem valorant.
Hi ha un primer pla que no ens hem acollit
i s'està parlant d'un altre
que si té condicions perquè...
I ens ajuda,
i és de tresoreria a curt termini
i té en compte l'esforç dels que fem esforç,
doncs podríem.
Però si no,
si té unes condicions que no són bones per Tarragona,
no ens acollirem.
Maribel.
El que caldria valorar en primer lloc
és què es deu actualment a proveïdors,
perquè els proveïdors s'han de pagar puntualment
i veure quin desfase tenim,
perquè ja fa un any que vam acollir-nos
al pagament de proveïdors que oferia l'Estat
i, per tant, hauríem de veure
què hem acumulat des d'aleshores.
Sí que és veritat,
que evidentment s'han d'estudiar les condicions,
però s'ha de prioritzar pagar els proveïdors
i nosaltres ja ho vam dir en el seu moment,
quan vam recolzar el pla que els tècnics
de l'Ajuntament havien presentat
i seguirem demanant que els proveïdors
cobrin puntualment,
perquè s'han de bellugar els diners,
si no la nostra societat acabarà molt malament.
Doncs ara tenim al voltant de 300 milions
pendents de pagament
i la Generalitat ens deu més de 18.
És tan senzill com això.
Vam acabar l'any passat,
al voltant no arribava a 20.
Hem fet un esforç,
vam fer una campanya també
d'avançar el pagament d'impostos,
que va tenir un cert èxit.
La resposta dels bancs
per fer l'avançament de tresoreria,
però nosaltres cobrem uns impostos
ara al maig i al juny.
La proposta de Convergència Unió.
I la proposta del fraccionament
el vam fer abans nosaltres.
Aquí s'està treballant amb molt de consens.
El que passa és que les medalles
jo crec que ens les hauríem de posar tots.
Per tant, el que vull dir és que estem en una situació millor
però que evidentment
si no ens paguen allò que ens deuen
no ho podem tampoc pagar.
Està claríssim, eh?
Això està claríssim.
I per això la situació és millor
que la de l'any passat
però aquest mes, concretament el d'abril,
és un mes molt complicat per l'Ajuntament.
Sí, amb això està claríssim i estem absolutament d'acord, eh?
Vull dir, les institucions han de pagar el que deuen
a les altres institucions i a qui toquin.
Però, sobretot, el que han de fer és
que els particulars empreses, petites, autònoms,
aquests són els que no poden acabar perjudicats
perquè l'altra institució no ens hagi pagat.
I per tant, jo crec que com a Ajuntament
hem de fer l'esforç.
Efectivament.
Hem de fer l'esforç i per tant, bueno, doncs...
I en això està molt.
El senyor Pérez ja ens anirà explicant
quines condicions ens demana Madrid
fer-nos aquest pla.
Efectivament.
I...
Jo crec que tiren primer la sonda i després no ho diuen.
I clar, els tècnics nostres estan absolutament
al dia de totes les opcions
i són els que ens han de recomanar.
De mirar amb els punts i les comes, eh?
Efectivament.
Quan és la convocatòria, la nova?
Serà aviat la segona?
No, és que en teoria ha de ser aviat
perquè l'any passat es va fer al maig,
però també es va anunciar per aquestes tantes.
Som a l'Abrida. Ja deia que l'Abrida és el més complicat, eh?
Com es veu venir la resta de l'any,
des del punt de vista econòmic de les cerques municipals?
Com serà aquest any 2013, el que es queda d'any?
Podrem arribar amb tranquil·litat?
Hi haurà certa desequilibrat la tresoreria?
Com ho tenim?
Bé, jo crec que és lleugerament millor que l'any passat.
Aquesta és la descripció.
Igual que el pressupost, ha estat un punt i mig,
dos punts per sobre de l'any anterior.
I el resultat, ja dic, de l'any anterior ha estat molt equilibrat.
Per tant, jo crec que estem patint,
però no és comparable amb el que vam patir l'any passat.
ja dic que maig és, abril és el més pitjor,
març i abril ho estan, és pitjor.
Per primera vegada hem fet una línia de confirming
que està donant els seus fruits,
però són tres milions d'euros,
necessitem més suport.
Jo crec que en guany, ja dic,
patirem una mica menys que l'any passat, però patirem.
I l'any que ve també.
Una línia de què m'ha dit?
Una de confirming que és una manera de pagar diferent
diferent al préstec i diferent a la disposició de tresoreria.
O sigui, es tracta que les empreses s'acullin
amb un descompte a una confirmació del deute per part del banc.
Maribel.
T'has quedat així una mica, no?
Estava pensada en aquest concepte que no...
Sí.
No, no, jo celebro l'optimisme del senyor Pérez.
És evident, ells governen i ells tenen, doncs,
els números segurament més per la mà, no?
Jo no m'atreviria a dir que estarem millor que l'any passat,
però potser a finals d'any patirem una miqueta.
Cap a l'últim trimestre de l'any és quan s'arrossega tot el que s'ha fet durant l'any,
patirem una miqueta.
Així que, doncs, espero no el senyor Pérez
que en els mesos que li queden d'aquí a l'últim trimestre
gasti el menys possible per no patir tensions de tresoreria.
Es volia plantejar dues qüestions que avui són notícia
i que jo crec que són importants, rellevants, no?
En el dia a dia de l'actualitat de la ciutat, no?
Per la seva singularitat, d'una banda,
però també per la seva importància
i des del punt de vista també econòmic.
D'una banda, és aquest transport d'animals vius
a través del port de Tarragona
i es presentava durant aquest 2012,
ja es van traslladar l'any passat,
18.000 animals vius.
Hi ha nous horitzons com poden ser l'Escèlia o Egipte.
Per tant, això en definitiva és l'economia,
és rica sobre el territori.
I d'altra banda també una notícia que tot i que és singular i particular,
però també fa referència que l'aposta pel coneixement
també pot representar un gran benefici pel futur.
I és que són estudiants, com hem explicat,
que podrien anar a treballar fins i tot a Alemanya
a través de l'empresa BASF
amb un conveni totalment pioner,
un conveni de pràctiques amb el Comte de Rius.
Com ho valoren les dues iniciatives?
D'una banda, aquest nou nivell d'exportació a través del port
i també aquest conveni amb l'empresa privada, en aquest cas.
Maribel.
Pel tema del transport del bestiar,
que jo crec que això és un aire fresc pel sector
i una gran ajuda,
perquè aquest matí sentia les declaracions
dels responsables del sector que deien que,
home, això és una gran ajuda econòmica pel sector,
doncs que aquí sembla ser que no acabava de...
o que no s'han fet gaire bé les coses i que en altres països
s'està demostrant, doncs, que les han fet una mica millor, no?
I que en aquests moments poden comprar més que el nostre propi país, no?
I si d'aquesta manera, doncs, el sector revifa i el port,
doncs, també va millor, doncs, perfecte, no?
Es tracta d'això, eh?
de buscar solucions positives.
I en aquest sentit, home,
l'empresa BASF ho ha fet molt bé,
la Generalitat també,
perquè, a més,
totes les vegades que he sentit parlar la consellera Rigueu
sempre ha parlat de positivisme, positivisme
i d'anar per feina
i jo crec que això demostra que és així.
És a dir, aquests estudiants tindran l'oportunitat
no tan sols d'estudiar a fora
i d'aprendre una llengua
que en aquests moments és important saber-la,
sinó, a més d'això,
coneixeran altra cultura,
coneixeran altres formes de fer les coses,
altres formes de treballar
i crec que és important
perquè això és el que aporta riquesa.
Aleshores, és possible que alguns d'ells
acabin quedant-se allà i establint-se allà,
però és possible que molts tornin
i, per tant, això el que farà també és importar
altres maneres de fer les coses i fer-les bé
i, per tant, jo crec que hem d'anar en aquesta línia.
És a dir, les coses estan malament, és cert,
però hem d'imprimir una mica de positivisme,
però positivisme efectiu,
és a dir, no fer volar coloms.
També volia recordar que el divendres
s'inaugurava oficialment, eh,
si més no, la seu de l'IPES,
l'edifici de l'IPES del campus a Catalunya,
del qual l'Ajuntament també n'és patró
i que, en fi, és un centre de referència a nivell internacional
que tenim aquí a tocar, Pau,
a casa nostra, vaja.
Sí, jo crec que a vegades
veus que la premsa
incideix en temes negatius
i, potser, evidentment,
la notícia ha d'anar per aquí,
però aquests són exemples
de coses que podrien ser titulars
de primera plana
i, malauradament, no ho són.
En el cas del port,
s'està treballant des de fa temps
i és important, sobretot,
per la singularitat.
Són molt pocs els ports
que estiguin autoritzats
per fer aquest tipus de transport.
Per tant,
encara no és significatiu,
però ho pot acabar sent.
Per tant,
és una iniciativa
que, home,
no diré que està molt bé
perquè jo també sóc membre
del Consell del Port
i, per tant,
seria...
Però, evidentment,
és una iniciativa liderada
pel seu president,
evidentment,
però que està bé.
Pel que fa a les altres dues,
jo crec que som un referent mundial.
O sigui, jo crec que està bé
en quant a la química
i en quant a la investigació
de caire paleontològic
i l'Institut de l'Home
ve per això
tenim figures mundials a Tarragona.
Per tant,
és una iniciativa positiva.
Jo crec que és més un intercanvi
que una exportació de talent,
eh?
El que fa BAS.
Sí, sí, sí.
Per tant,
ja està bé
que puguin veure la manera
de treballar allà
i que tornin.
Sobretot, a mi m'interessa
que tornin,
que treballin aquí,
que l'ampliació d'aquí
faci que tinguin
que venir alguns elements
per treballar aquí.
Sobretot que això
pugui ser continuïsta.
Això també és veritat.
Exacte.
allò,
un punt perdut en el mapa, eh?
Que sigui una cosa continuïsta.
No sé en quina cadència, però...
Són dos referents
en la nostra economia,
que és la química i el por,
que estan tirant
i estan tirant molt bé.
Per això,
quan parlem d'un optimisme contingut,
perquè s'ha de ser contingut,
jo crec que podem estar optimistes
perquè aquests dos sectors
estan funcionant.
i van fer precisament un recorregut
per aquest edifici de l'Ipes
i en parlant amb el Bo Carbonell,
que el dia que la gent
sàpiga tant de futbol com de ciència
anirem millor, eh?
Efectivament.
Va dir així, eh?
De moltes coses.
I deia també això dels titulars, eh?
Que el dia que les ciències
siguin titulars d'obertura
també anirem millor, eh?
Efectivament.
No cal ser catedràtics de res, eh?
Però sí com a mínim estar informats.
Perquè una de les coses
que fem malament
i que tenim costum de fer tots,
i m'incloeixo,
és segurament parlar o criticar
de temes dels que probablement
només hem llegit el titular.
I no hem aprofundit
en el que estem parlant.
Però per què?
El Twitter no ens ajuda gens, eh?
El Twitter no ens ajuda gens amb això, eh?
No.
Les xarxes, no?
Clar.
Has de saber discriminar.
Però podria també.
Has de saber discriminar.
discriminar.
És evident.
A les xarxes hi ha molt de soroll.
Has de saber llegir el que has de llegir.
Bé, doncs avui hem fet la tertúlia
a tres veus, eh?
Està bé, està bé.
Al Pau Pérez i a Maribel Rubio.
Diferent.
Sí.
Ja em dic que hem hagut de lamentar
l'absència del Partit Popular d'Iniciativa
per qüestions de gent, eh?
Però en qualsevol cas
hem pogut fer la tertúlia igualment.
Maribel Rubio, gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies.
I també, Pau Pérez, gràcies.
Fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Bé.
Gràcies.
Gràcies.
$O bàsic.
Gràcies.
Fins demà!