Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
el que té que estar és atent
a la salut dels seus
conciutadans
i del proisme
i a resoldre els problemes del dia a dia
i altres
els toca aquest altre paper
que segurament
també és molt complicat
però no és un debat
obert ara mateix a la medicina
jo crec que no
els americans
els hi volia
si volen fer un comentari
el propòsit d'això
però ja tenim temes més propers
que sí que centren el debat
per exemple ahir Tarragona
va ser l'epicentre d'un debat
sobre mesures per afavorir el creixement
i sortir de la crisi a Europa
van venir experts de diferents institucions
acadèmics
experts en Europa
hi ha una conclusió que ens ha quedat molt d'atenció
perquè van venir responsables a nivell europeu
van dir que només un 37% dels europeus
volen treballar per compte propi
37% europeus per compte propi
mentre que fora del continent
com ara la Xina
i els Estats Units
aquest índex
sobrepassen el 50%
és a dir
també se'n parla molt
de l'emprenedoria
de la importància
de tirar per aquest camí
no sé
per sortir una mica
d'aquest sucat
en el que estem
en què estem tots plegats
com ho valoren?
és a dir
creuen que hi ha prou garanties
perquè algú
es pugui aventurar
vull dir
a emprendre
i a tirar endavant
de forma autònoma
o per compte propi?
em sembla que
la possibilitat
està aquí
que en el mercat
i en les economies
com a models
majoritaris
al món
sobre la base
de
precisament
sobre bases
de sector privat
sembla lògic
que
les possibilitats
de l'emprenedoria
com bé dius
de crear
negoci
per compte pròpia
són lògiques
i el percentatge
que comentes
em sorprèn
un tant
especialment
quan comentes
que
aquesta dada
resulta
dels Estats Units
i de Xina
Xina com a país
emergent
que surt
precisament
d'una economia
socialitzada
i en extremis
que t'hi diria
que comportar
la meva manera
d'entendre
i veure-ho
un desenvolupament
absolutament contrari
com ha passat
la Unió Soviètica
i els Estats Units
parlar
d'emprenedories
del 30 i poc per cent
és una xifra
que crida l'atenció
quan
les economies
de mercat
ja dic
majoritàriament
i dels països
que tiren al món
són
sobre la base
d'empresa privada
el que crec
que
aquesta xifra
deu estar donada
sobre
el moment actual
i el moment actual
és un moment
de depressió
però de depressió
no només econòmica
el diner
no flueix
dels bancs
en favor
del sector
privat
i
una depressió
anímica
total
i brutal
respecte a tothom
això pot haver portat
a un índex
tan alt
de
treball
per compte aliena
per allò que dius
per almenys
assegurem un sou
i ens estalviem
els problemes
que comporta
lògicament
la iniciativa privada
el sector privat
i l'empresa privada
problemàtiques
tals com
no només
la direcció
de l'empresa
sinó
l'empanyament
del teu patrimoni
personal
íntegre
no només
el de l'empresa
per tant
jo no hi entenc
aquestes qüestions
però
em crida l'atenció
la xifra
des del comentari
que he fet
d'aquests dos països
en concret
i penso que l'explicació
deu estar aquí
amb el que comento
que hi ha una depressió
anímica
no hi ha econòmica
que aquesta la sap
absolutament tothom
tot això dels
percentatges
que acabem
d'anar a desmentar
depèn una mica
del teixit
socioeconòmic
de cada país
de cada continent
em sermodo
parlàvem d'Europa
a veure
el ciutadà europeu
per essència
en vol la seguretat
l'exemple
el tenim
a l'estat espanyol
on tothom
vol ser funcionari
de l'estat
perquè creu
que així
cobrarà
cada mes
en canvi
si s'acudeix
a l'empresa privada
actualment
amb aquest dalt a baix
que hi ha
molta gent
subconscient
creu
que el millor final
de mes
no cobrarà
que el tiràvem fora
aleshores
aquesta iniciativa
privada
que aquí a Europa
és del 35
37%
que és menor
que
com acabeu de dir
de Xina
i de
Estats Units
perdó
Estats Units
Estats Units
on hi ha
la possibilitat
de
de treball
d'obrir més vies
suposo que la Índia
també la deu estar
per aquest caire
perquè són les dos
emergents
d'Àsia
Xina
i la Índia
en canvi
aquí
com que
ens aferrem
molt a les coses
és el que deia jo
tothom vol
ser funcionari
tothom vol
que l'Estat
li pagui
i això de la iniciativa
privada
embarcar-se ara
amb aquest món
amb aquesta situació
de depressió
que el Ton deia
doncs és un risc
molt greu
i això fa que potser
aquests percentatges
doncs se situin ara
en aquests moments
en aquests paràmetres
dic jo
no sé
és un problema sociològic
jo crec
més densa
profund
això
complicat
no entenc gaire
tampoc
no som economistes
i no és el nostre fort
però
la intuïció
ens diu això
a mi em costa creure
que als Estats Units
aquesta cifra
sigui la que
es dona
m'estranya moltíssim
i el que puc dir
a nivell
o del que podem parlar
que és el nostre
el proper
és a dir
home
aquí no hi ha possibilitat
de fer
empreses privades
no en tenim
de possibilitats
és a dir
estem ofegats
absoluta
i totalment
i estem condicionats
per terceres persones
que és qui decideix
qui acaba decidint
quina és l'economia
del nostre país
i no som precisament
els espanyols
ni els catalans
aquesta és una de les qüestions
greus que patim
en aquest moment
ho comentàvem fa un moment
aquí fora
i estàvem dient
escolta
la situació
és la que és
i és la que ens imposen
i ens la imposa
Alemanya
des de la seva
prepotència
extraordinària
i
òbviament
aquesta és una qüestió
i la segona qüestió
és que els bancs
que han estat ajudats
retroalimentats
i revisculats
a través de diner públic
no ajuda
absolutament
en res
parlo de l'estat espanyol
a que hi hagi
algú que pugui fer
algun emprenedor
que pugui fer alguna cosa
perquè si tu vas al banc
a dir-li
escolti
vull fer aquest negoci
escolti
passiu bé
molt bé
i moltes gràcies
per haver vingut
i així
és a dir
mira
amb la política
això és un opinió personal
que he manifestat abans
i ara ho dic públicament
amb la política
de la senyora Merkel
és impossible
impossible
que un país
es refaci
és absolutament impossible
és a dir
retallant constantment
el creixement
és inviable
vull dir
no
això és com
tindre una planta
i no regalar mai
doncs si no la regues mai
doncs et morirà la planta
i aquí
ens està morint
la nostra planta
que ens podria
permetre
créixer
mínimament
però la contrapartida
està que gràcies
a la Merkel
a lo millor
en aquest país
encara estem vius
les polítiques
de retallada
em sembla que
no són qüestionables
el que és qüestionable
i criticable
no és
que no hi ha
acompanyament
de les polítiques
de retallada
amb creació
d'empresa
de negoci
d'empleu
i de més
retallar
retallaven
molt bé
sí
ja ho sabem
que hem de retallar
i ens ha retallat prou
cal encara
més tisorada
pel que diuen
i pel que expliquen
encara hi ha
una part molt forta
perquè arribi
d'aquesta situació
sembla ser
que el sector bancari
està molt malament
encara
és a dir
que
això
de què diuen
que ara
hi ha
enguany
el tema
ja quedarà
estabilitzat
des del punt de vista
bancari
sembla ser
que
de cap manera
pel que llegeixo
ja dic
jo no hi entenc
aquí
jo faig
de transmissor
de les lectures
que tampoc
hi aprofundeixes
perquè com
tampoc
hi entens
i tal
doncs
tampoc hi aprofundixes
a llegir
de titulars
i de comentaris
orals
que es produeixen
per comentaristes
que en principi
ja entenen
sembla ser
que
per al mes
de junts
juliol
s'espera
que hi hagi
una sotregada
en el sector bancari
que diguin
això
no no
és que encara
no estan bé
els bancs
tot i el que han imposat
aquests 40.000 milions
d'euros
en el sector bancari
espanyol
es veu que
això no ha servit
de res
que això no ha solventat
el problema
ja ja
parlo
però parlo
per lo que deganso
i aquesta opinió
que dono
pel que he sentit
no ho sé
però vaja
està clar que
si només retallem
retallem
retallem
i no hi ha
el que deia
abans el Joan Maria
el que comentàvem
si no hi ha
diner
que el banc
el faciliti
amb interessos
i amb condicions
acceptables
per crear
empresa
empleu
i empleu
evidentment
que ens enfonsem
la iniciativa privada
no sortirà
és que no pot sortir
és que no pot sortir
això és la criticable
de la Merkel
és que no més retallar
no més retallar
no més retallar
però després
volen que els hi comprem
els cotxes
per clar
l'Alemanya fàbrica cotxes
i volen que els hi comprem
aquí els cotxes
també
si no s'adaptava l'economia
no
però la qüestió queda clara
es compren cotxes
no
és que no pot
la societat absorbir
tot això
clar que no
és que el que no pot
és
home
tu no pots demanar
a una persona
que estigui tot el dia
retallant
i que a més
que faci una inversió
en la societat
que és el que ens interessaria
poder comprar un cotxe
poder comprar
i clar
com ho pots fer això
si t'estan deixant
amb la butxaca buida
amb què pensen
que compraràs
si jo no compro
el que fabrica
no pot fabricar
perquè no té qui li compri
sí que fabrica
però llavors hi ha un munt d'excedents
sí clar
i allà es queden aparcadets
és el peix que es mossega la cua
jo és que el que no entenc
és
és que política econòmica
evidentment no hi entenc
i tampoc tinc gaire interès
en sapigant
perquè potser encara
estaria més emprenyat
del que es dic
vull dir que
això també podria passar
però
home
el sentit comú
hauria d'imparar
també
anant en compte
que clar
amb una política constant
permanent
amenaçant
i retallant
difícilment
es podrà recuperar
un país
per petit que sigui
el capital
el diner
té sentit comú
no
aquest és el tema
no
i
el que no té
perdó de Déu
és
les escenificacions
de prepotència
absoluta
com si no hagués passat
res
i això
jo crec que encara
molesta molt més
a la gent
perquè esclar
tu vas al banc
a demanar
una
parlem de les hipoteques
famoses
tot això
és pecat mortal
i parlar d'això
és com si
veja
jo crec que si vas
i ho demanes
se n'en foten de tu
i això és molt trist
és la veritat
han de posar
més persones
a la presó
del sector bancari
doncs sí
i deixar de tindre
un
és una vergonya
el que ha succeït
a més amb aquestes
jubilacions
escandaloses
d'aquests que
precisament han enfonsat
el sector
amb un se'n van
després d'una gestió
no pèssima
desastrosa
que han portat
a la bancarrota
a la bancarrota
d'economies familiars
economies familiars
i personals
que estiguin aquí
campant
tranquil·lament
i damunt
amb plans de pensions
multimilionaris
milions
i el que
des d'un punt de vista jurídic
no m'ho puc estar
a dir-ho
no és de rebut
és francament
escandalós
des d'un punt de vista jurídic
que
aquest directiu
de Caixa Madrid
sobre la base
el Blesa
sobre la base
de que
consideraven
que hi podia haver
risc de fuga
i per això
li decreta la presó provisional
amb això
estem d'acord
els juristes
que la presó provisional
mai ha de ser
un compliment
anticipat
d'una pena
de cap manera
això
no ha de ser
però la presó provisional
té aquesta finalitat
evitar que
un que està sumès
a un procés
amb indicis clars
d'haver comès
el delicte
marxi
bé
que el senyor Blesa
li assenyalin
una pensió
i li assenyalin
una fiança
per estalviar
aquesta presó provisional
perquè hi ha risc de fuga
que és l'única raó
per la qual
li poden haver acordat
i això ha estat correcte
però de dos milions
i mig d'euros
que amb un plomaç
o menys de 24 hores
els ha recollit
doncs per què
n'ha arrembat
tants més
que ell dos milions
i mig d'euros
això és misèria
li compensa pagar
dos milions i mig d'euros
per marxar
fugir
i precisament
aconseguir
el que aquesta mesura
pretenia evitar
per tant
o tots fem la feina
ben feta
o no ho aclarirem
això
el que és trist de la situació
és que un pobre desgraciat
que roba
una gallina
aquest va a la presó
però
sí o sí
els altres
i li posen
i li posen una fiança
que no pot pagar
perquè és un pelat
i llavors queda dintre
sí clar
però
però que a aquest senyor
li fixin
per què hi ha risc de fuga
i per això
acorden la mesura
una
una d'allò
una caució
de dos milions i mig d'euros
que la prova
està clar recollit
en menys de 24 hores
i l'ha depositat
doncs per què
bueno
perquè tenia les butxaques plenes
precisament
de les defraudacions
i la seva mala gestió
que va fer
amb benefici propi
per tant
saltem
inclús
penso que en l'àmbit judicial
determinades
actuacions
haurien de ser
més coherents
amb el sentit
que tenen
és a dir
que
aquest senyor
li compensa
si vol marxar
li compensa
pagar els dos milions i mig
perquè els té
i en té molts més
i li compensarà marxar
per tant
no crec que marxi
però és igual
però és el gest
amb què ens quedem
amb la fotografia
que han posat
aquesta persona a la presó
i que hi ha estat
menys de 24 hores
la fotografia
és la de la sortida
la imatge
és la que hem vist
és la de la sortida
el cotxe
què han de pensar
les persones
què han de pensar
les persones
cal ser jurista
per entendre
en sentit comú
que
no jo crec que
la situació
és que la gent
no entén res
que això és una
i això condueix
a una certa
desesperació
i aquest és un tema
que preocupa
i hauria de preocupar
els polítics
i la societat
en general
perquè això
pot comportar
situacions
a veure
estem veient
ara mateix
el nivell
d'agressions
de robos
i d'aquestes coses
està creixent
com l'espuma
és inevitable
és inevitable
és inevitable
és inevitable
problemàtica d'aquest caire
està clar
aquesta mesura
està clar
aquesta mesura
cara
a l'opinió pública
des del punt de vista jurídic
té sentit
però no té sentit
la proporció
amb l'ecaució
que li han fixat
té sentit
però per l'opinió pública
aquesta mesura
no es tenia
que haver pres
perquè
està fins i tot
contraproduent
és a dir
el chorizo
de guante blanco
doncs aquest
dos milions
i mig d'euros
això
això és calderilla
per nosaltres
ho ha posat
en menys de 24 hores
això és una
la gent
què ha de creure
què ha de creure
la gent
si només fos aquest carrer
però
ja s'està veient
tot el que rodeja
doncs una fiança
20 milions
d'euros
o 30 milions
li han de haver fixat
home
que no són
les indemnitzacions
que es fixen
ells mateixos
els plans de pensions
que s'han fixat
ells mateixos
per marxar
i per deixar el càrrec
doncs home
per cert
que en una empresa normal
quan tu dius
deixo-me'n vai
doncs l'empresari
et diu
moltes gràcies
per la feina feta
adeu i bon vent
i prou
i prou
aquí
vull marxar
abans que em diguin
que no soc
no soc
lo suficientment
honorable
per seguir
i poder ser
president d'un banc
o d'aquesta
resulta que no
que se li evoca
una calerada
impressionant
que són
no sé quants
milions d'euros
més
un pla de pensions
d'11 milions anuals
que dius
però bueno
en quin país estem
més el que
presumptament
se n'ha embutxecat
això ja no compta
això ja és
la compra del banc de florida
per 500 milions d'euros
quan sembla ser que valia
que no volia res
i això que deies abans
que els reis de fuga
se'ls retira
diu el passaport
de vegades
i què?
vull dir
les xeran
les xeran amb iot
les xeran amb iot
les xeran amb iot
tampoc anem vulguis
i les xeran amb iot
que ningú controlarà
és que això va passar
també amb aquest
amb el cas
de l'atregament mortal
del banc Santander
a Can Brils
no fa gaires setmanes
també
va sortir en llibertat
perquè hi han passat dos anys
i no s'havia arribat
a celebrar
no s'havia demanat
no s'havia curat
la pròrroga
a temps
això és una disfunció
ara està pel nord
no?
a Cantàbria
passejant
però de totes formes
encara que aquestes coses
vagin passant
la llei
hauria de ser
suficientment
no sé
no sé com
de quina forma
s'ha d'organitzar
d'imperir aquestes coses
també
és a dir
escolti
és que s'ha
ha passat el pla
i diu
escolti
vostè es fot igual
i es queda dit
de la pròrroga
i s'acaba el que s'ha d'abans
és igual
aquestes coses
s'haurien de fer així
també
perquè esclar
malauradament
la percepció
que té el ciutadà
de peu
aquest és el tema
és que això és un xoteu
aquest és el tema
clar vull dir
després es queixen
que no respecta
que no respecta
no respecta res
i que ja respectaran menys
aquest és el tema
és com un festival
aquest és el tema
i jo crec que és la nostra situació
com les
i com les
desimputacions
eh
que només deu entendre
la sala
la mit
no
dos magistrats
de la sala
de Palma
de l'Odia de Mallorca
perquè hi ha un bat particular
no?
un bat particular
jo porto 38 anys
exercint aquesta aproposació
això no havia vist mai
que desimputessin amb algú
i a més
a petició del propi fiscal
això és que no s'ha vist mai
això no s'ha vist mai
és a dir
que l'imputen
estarà mal imputat
però el fiscal
no se'n preocupa
de demanar la desimputació
dirà
doncs ja declararà
ja el desimputaran
o la seva defensa
ja ho demanarà
o el jutge
l'acordarà
no ho sé
d'ofici fins i tot
ho pot acordar d'ofici
fins i tot
quan vegi
la seva declaració
però
quanta gent
quanta gent
ha tingut que l'imputat
com a imputat
sense cap justificació
i bueno
han acabat desimputats
o perquè
d'ofici s'ha acordat
o perquè s'ha recorregut
però el fiscal
i la boeta de l'estat
que és la part
el procediment
demanar la desimputació
és a dir
com
s'ha de veure això
des del carrer
com s'ha de veure
tot això
des del carrer
per tant
és el que deia també abans
s'ha de tindre cura
en fer les coses
ben fetes
des de tots els àmbits
i ben fetes
vol dir també
pensar una mica més enllà
de la repercussió
que tindran
mediàticament
i amb les sensibilitats
populars
les actuacions
que tenim
uns i els altres
en el que depèn
de nosaltres
no s'hi pensa
no hi pensa
en això
no calibra
doncs caldria pensar
i caldria pensar
i els sociòlogs
que tindran feina
les properes dècades
analitzar tot el que està passant
no passava res
que l'infanta
declarés com a imputada
es faria efectiu
el que el seu propi pare
va dir
i va reclamar
que la justícia
era igual per tots
és que no ha estat igual
per tots
perquè aquest cas
és insòlit
és a dir
desimputacions
a instància
i per recurs
del propi fiscal
i de l'abocat de l'estat
això
no s'ha vist mai
és veritat
mai
hagués declarat
l'infanta
hagués quedat
i a lo millor
que la justícia
és igual per tots
la gent hagués vist
aquesta situació
i després
la podien desimputar
al propi jutge
d'ofici
ho podien haver fet
el fiscal
i ara demano
que se la desimputi
perquè ha declarat
i ja està
per afegir
un nou element
a la tertúlia
han recollit
al farmacetista
ragonis
48.000 firmes
per demanar
per reclamar
a la Generalitat
al Govern
el pagament dels medicaments
que es prioritzi
el pagament dels pagaments
endarrerits
de medicaments
48.000 firmes
400.000 adhesions
a nivell de tot
jo amb això
estic absolutament d'acord
i estic al costat
dels farmacèutics
però
no és a la Generalitat
on han d'anar
han d'anar a Madrid
és a dir
hi ha una sèrie de qüestions
que a mi em fan molta gràcia
quan dic
la Generalitat retalla
no la Generalitat
no retalla
la Generalitat retalla
el que li fan retallar
als altres
i als altres
no se'ls diu res
anem contra la Generalitat
escolti perdoni
jo recordo
quan hi va haver
les últimes eleccions
hi havia un grup
al Parlament
que tenia un sol parlamentari
que no recordo com s'hi deia
que aquest
en el debat
va ser l'únic
que cada vegada
que
els PSC
sortien
sempre
les retallades permanents
que sempre parla
l'iniciativa
que no té cap més argument
sempre que el sento
un discurs
diu el mateix
les retallades
i aquest us dirà
escolti
és que vostès s'equivoquen
no és el president
més que li han de dir
li han de dir
al president Rajoy
això
és a Madrid
on se'ns foten
López-Tena
López-Tena
López-Tena
López-Tena
és així
que ara ja no hi és
no hi és
perquè no va tenir bons oficials
no va tenir bons oficials
llàstima
perquè era un bon element
perquè almenys era
crític
i alhora
sensat
que per cert
era de tots els presents
en aquell debat
l'únic que no era català
i que sí que parlava català
perfectament
i a més
se les donava de català
i s'hi sentia català
era de solidaritat catalana
sí
i aquest era
home
es deia
em va dir els cognomes
el recordo
castellans
puros llibres
i
escolta
jo
López-Tena
però
de tota la vida d'aquí
no
és un notari
un notari excedent
clar
em refereixo
que aquest era l'únic
que tenia intel·ligència
que vols que et digui
perquè
estem criticant
les retallades
que fem
home
és que aquí és
sí
o sí
és que no hi ha
per l'acció
és així
per tant
escolti
vagi a queixar
allà
però el conducte reglamentari
és evident
que el proper estar aquí
és més còmode
i políticament
més rentable
contra qui governa
o qui teòricament
governa
o fa
el que pot
més aviat
fa el que pot
aquest és el tràmiss
reglamentari
però
bé
però
la gent
hauria de ser
també una mica
més
sí
però
els que reben el cop
són els farmacèctics
entendre
entendre més
d'on ve el problema
la causa
de la causa
això pagarem el pato
tots
tots
els farmacèutics
perquè deixen de comprar medicaments
i hi ha medicaments
que ja no trobes
a hores d'ara
hi ha medicaments
que no estan a l'abast
de tothom
ja
perquè
no perquè
és perquè el farmacèutic
no ho compra
és així
perquè
amb la situació
en què es troba
ho té difícil
i per tant
jo crec que
aquest és un problema
que pot anar
si això es manté
molt de temps
pot
canviar
no diré
el sistema
però
no li faltarà gaire
no ho arreglarem
avui no ho arreglarem
ho tenim pelut
ho tenim pelut
perquè hi ha un enrocament
un enrocament
el govern de Madrid
és que
és que cap gesto
cap gesto
cap gesto
i com més va menys
cap gesto
cap gesto
el contrari
ara ja
ara ja
inquina
el què?
en castellà es diu
inquina
és a dir
per cert
es que hi ha dos minuts
el son el nom
de Miquel Ballester
Miquel Ballester
va ser
va ser un tarragoní
que el 1505
va ser el primer
que va estreure sucre
de canya
de l'illa de l'Espanyola
ho dir perquè demà
s'inaugura un espai
aquí al Museu del Port
aquest tarragoní
del 1500
que va ser
de fet Amèrica
el consideren
el primer que va estreure sucre
és a dir
el primer que va
que va aconseguir
treure sucre
de l'illa de l'Espanyola
una exposició en Colón
no?
sí
perquè era mica més
l'Ernest Ballonrat
confesso-lo de ignorància
i em sap greu
sí, sí, sí
n'ho hem descobert avui
de fet
l'Ernest
l'Ernest Ballonrat
que va tractar
i va estudiar molt
i va escriure molt
sobre Colón
Colón català
i fan aquesta conjunta
amb el Ballester
que sí
que sembla ser
que va ser
un empresari
el primer empresari
de l'isla
de l'Espanyola
que va dir
aquí es pot treure sucre
d'aquesta canya
i això
destil·lat
fermentat i destil·lat
fa una beguda espirituosa
fabulosa
els actuals rons
la veritat és que són bons
i per enllaçar
no dèiem al començament
que hem tingut empresaris
tarragonins
que han fet fortuna
a les Amèriques
no sé si va fer fortuna
però a més no va fer sucre
això sí que
senyors gràcies
per acompanyar-nos
us espero que va viure bé
sí, segurament sí
Antoni Uber
Manau Roca
Jura Maria Selle Puguer
gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé
fent la propera
gràcies, bon dia
Gràcies, bon dia
Gràcies, bon dia