Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Denn bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
públics i persones interessades.
També en parlarem.
Us sembla que en parlàvem d'ella, amb la Mireia?
Sí.
Mireia Sallarès, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem? Bé, bé.
Bon dia, Mireia.
Ens parlàvem d'aquesta manera
de fer, no?, de la Mireia,
que t'agrada, doncs, allò,
anar al territori i no estar-hi només
un dia o dos, eh?
No.
Conviure amb la gent,
compartir per entendre'ls
millor, per fer-nos més tolerants
tots, crec que
és el que m'agrada més, vaja.
Mireia, per què la mostra es diu monuments?
A mi m'agradaria molt que ens ho expliquessis.
Doncs, això va ser
de les primeres coses que
vaig decidir i que també
em vau demanar, no? S'havia de posar un títol
de seguida i, a més, a mi m'agrada
posar els títols de seguida perquè
em serveixen com de brúixoles
per dir cap on vaig, no?
I, a més,
penso que poden servir al públic
que aquell que ho llegeix, que ho mira,
que ho observa.
I, bàsicament,
gràcies a que
m'hau convidat a fer aquesta mirada, no?,
cap enrere,
m'en vaig adonar que, de fet,
la idea del monument,
del que és veritablement monumental,
del que és veritablement important,
del que val la pena
aturar-se a admirar,
en el meu cas era una cosa
que havia sigut constant, no?
Havia anat prenent diferents formes,
però en els meus treballs la idea
del monument, d'allò que és monumental,
hi era constantment.
I me'n vaig adonar, a més,
que si hagués de dir què és, per mi,
allò monumental és la vida viscuda.
Per això,
en tots els projectes,
el que hi ha, sobretot,
són històries de vida,
narracions de vida.
I és això, no?
Per això moltes vegades parlo,
ho he dit, aquesta frase,
que jo crec que l'UNESCO
hauria de declarar patrimoni
de la humanitat la vida viscuda,
el que cadascú ha fet
amb el que la vida li ha donat
o li ha tret, no?
No és el dret a la vida,
és el dret a la vida viscuda.
I tant de bo hi hagués un gran arxiu
que poguéssim anar a consultar tots
i adonar-nos en què hem fet coses diferents
o semblants cadascú, no?
De fet, podríem dir
que el que està presentant
en cadascun dels projectes, no?
Mireia, corretgeig-me si no ho veus així,
però diria que el que està presentant
són monuments col·lectius,
monuments que en lloc de tenir
una única mirada,
com tenen normalment els monuments
als que estem acostumats, no?,
en la via pública,
ella el que proposa són monuments
que inclouen totes les mirades,
totes les veus de les persones
amb les quals treballa
i per tant són monuments molt plurals.
Sí, jo hi estic d'acord, no?
Això jo crec que és el que ho definiria millor, no?
sigui perquè potser són molts
els que estan en aquell monument en concret
o potser no en són masses
però conviden a que entrin molts altres més, no?
Les vies de...
o les maneres per fer-los col·lectius i plurals
són moltes i diverses
i el públic que vagi a l'exposició
crec que se n'adonarà,
però sí, aquella unilateralitat, linealitat,
jerarquia o monuments que venen des de dalt
per explicar a la gent que està per sota
qui és admirable,
doncs això no és el que hi ha a l'exposició.
Ens podries fer una breu pinzellada
d'algun dels projectes que veurem en aquesta exposició,
que es poden veure en aquesta exposició?
N'hi ha un,
perquè és el que enceta l'exposició,
un dels darrers,
no l'últim, però un dels darrers,
i perquè té un títol així molt vistós
que la gent de seguida li crida l'atenció,
que és el de les 7 cabrones invisibles de Tepito,
doncs és un projecte que vaig fer a Tepito,
Tepito és un barri en el centre de la ciutat de Mèxic,
un barri molt conegut,
amb un tarannà de relació amb allò de defensa del territori,
de la seva història,
de la seva cultura molt fort,
però que també a la vegada està molt estigmatitzat,
considerat un barri molt perillós,
on hi ha tràfic de drogues i d'armament,
però no és només això,
d'alguna manera el projecte també parla
que hi ha certes mirades des dels mitjans
que només parlen de determinada cosa en un determinat barri,
i el barri és molt més que això,
hi ha gent treballadora honesta,
admirable allà dins.
I les 7 cabrones són unes d'elles.
És també una manera de reivindicar el rol d'una dona
en un barri molt difícil també,
i el rol admirable de treballar,
de mantenir una família,
d'educar,
i en aquest sentit cabrona s'està utilitzat en doble sentit,
com tot a Mèxic,
i una cabrona a Mèxic pot ser algú molt negatiu,
però també pot ser algú admirable,
algú que realment és un repte de persona,
algú que val la pena seguir...
Seria com el femení de Bravo, no?
El que sap, no?
El nom és un Bravo i no dones una cabrona, no?
No necessàriament, perquè Bravo,
Brava té una connotació bastant negativa, no?
O sigui, clar, tot és molt sutil a Mèxic,
per això m'agrada,
per això hi visc,
jo quasi podria dir que visc entre Mèxic
i alguna ciutat en la que desenvolupo els meus projectes
que la majoria són a l'estranger, no?
I llavors Mèxic m'agrada perquè és bastant sutil.
Bravo normalment té una connotació violenta,
i cabrona no,
encara que ens ho sembli a l'inrevés.
I llavors què és el que veiem quan veiem les cabrones?
Quan veiem les cabrones veiem una fotografia
que ens rep l'exposició,
on hi ha un monument a les cabrones,
que vaig fer al barri,
que és un pedesal,
amb una placa que diu
a les set cabrones invisibles de Tepito,
a les altres i a les que vindran,
i veus una dona gran recolzada en aquest monument
que no té monument a sobre
i que sembla convidar qualsevol que hi pugi,
o que s'hi recolzi i convisqui d'una manera molt diferent
a la que estem acostumats,
que parla amb una nena petita,
i quasi que t'imagines aquesta és la cabrona de les de antes
i la petita de les que vendran,
si les coses van bé,
i llavors hi ha una taula de documentació
que parla molt del barri,
hi ha un pòster que la gent es pot emportar,
que és on vaig fer un manifest que vaig fer amb elles,
perquè la paraula,
el com s'expliquen és superimportant,
hi ha un vídeo que documenta
quan ho vam presentar allà,
que és, i sobretot el més important,
davant de les fotografies tens uns auriculars
on pots escoltar les entrevistes
que jo els hi vaig fer amb elles,
perquè diguéssim, la peça va ser
presentar el monument a l'espai,
al carrer de Tepito,
i escoltar la veu d'aquest monument,
que només tenia veu i un pedestal,
i ens vam aplegar al voltant.
Doncs podem veure sobretot la documentació
de tot plegat.
De fet, podem dir que la mostra
és gairebé tan llarga
com les explicacions de cada projecte.
La sort que tenim també
és que si podem avançar una mica de feina
o seguir fent feina,
un cop hem vist l'exposició,
al web de la Mireia,
mireiasalleres.com,
podem escoltar totes aquestes hores d'entrevistes,
tant a les cabrones
com als protagonistes
de l'últim dels projectes, no?
De la veritat.
Mireia, a mi em passa una cosa,
que és que allò de la ràdio,
que diuen,
no, no, no podem xerrar més.
Perquè podem estar hores i hores.
Sí, és que és una exposició
molt, molt llarga.
Jo penso com el Benet Rossell,
que a més l'art és una activitat raconera,
plena de racons,
si reconeixi.
Aquesta exposició ho és,
i la bona notícia és que tothom
hi pot trobar el seu racon.
Estic convençuda.
El bo dels oients,
Mireia,
jo crec que ho hem d'anunciar,
que és que encara poden
conèixer-te físicament
i en persona,
perquè hi ha dues oportunitats
lligades a l'exposició,
on tu hi seràs.
Una és la visita guiada,
que faràs el dia 29 de juny,
a les 12 de la migdia,
i després tenim també la sort
que tant dissabte a la tarda
com diumenge a la tarda
al Caixa Fòrum
passarem un dels teus projectes
també més destacats,
que és les mortes xiquites,
cinc hores de pel·lícula,
i sempre hi seràs amb nosaltres,
i això està molt bé.
I l'altre és que aquest dissabte,
curiosament,
hi ha una immersió,
que és aquestes visites
que fèiem a l'exposició
a partir de la mirada
d'altra gent,
no del món de l'art.
Aquest dissabte és l'última,
amb el Lluís Amiguet,
un periodista
que molt especialitat
en fer entrevistes,
que ens ha proposat
un experiment molt interessant.
Ho expliques tu,
així per fer-nos boca?
Doncs, com que és un experiment,
una mica,
ho acabaré de veure com és,
però d'alguna manera
el que proposa en Lluís
és que el públic que vingui,
que ell entén
que alguns probablement
ja hagin vist
part de l'exposició,
no?, també,
m'entrevistin a mi,
no?,
jo que sempre soc
la que entrevisto
els altres,
no?,
per mi l'entrevista
és la via,
no?,
de fet,
jo sempre dic
que soc més converses,
no?,
per tant,
serà una sorpresa,
no?,
ell arribarà,
començarà a interactuar
amb el públic
i a demanar-los
quina és la pregunta
que li agradaria fer,
que us agradaria fer-li
la Mireia,
de qui es farà
com una selecció,
i llavors la visita guiada
anirà a través
de les preguntes
dels altres,
no?
De fet,
jo et diria que el Lluís
en aquest sentit
també veu molt
del que tu proposes,
no?,
perquè en aquest cas
ell ha acostumat
a fer entrevistes
per la Contra de la Vanguardia,
el que proposa
en aquest cas
és fer una entrevista
coral,
també,
no?
Sí, sí,
totalment,
per això,
veure aquest experiment
com surt,
jo estic molt,
la veritat,
molt il·lusionada,
a veure com surt.
Mireia,
t'hem de dir fins ara,
o sigui,
fins dissabte,
i convidem els doients
que vinguin
al Tinc Lado
també dissabte
i a continuar
coneixent el teu treball.
Sí,
el dissabte els explico
que els orgasmes,
com la terra,
són d'aquí els treballa.
Molt important,
gran titular.
Mireia Serès,
una abraçada
i que vagi molt bé,
fins la propera.
una abraçada,
adéu-déu.
Fins ara, Mireia.
Absolutament recomanable,
la mostra de...
jo crec també
el fet de conèixer-la de prop,
la Mireia Serès,
amb les mortes xiquetes per cert
estava al MACBA
el mes passat
i ara la tenim
de tenir aquí a Tarragona
al Caixa Fòrum.
De fet,
també era en el marc
de la nostra exposició
que el MACBA
va projectar
el llarg metratge
i ara per això
ho farem també
a Caixa Fòrum
perquè també arribi
a Tarragona
el llarg metratge
aquest de cinc hores
en dues hores i mitja
cada passi.
L'exposició
la podréu veure
fins al 28 de juliol,
28 del mes vinent.
Com sabeu,
tenim proposta
de dins i de fora
del camp
i em sembla que la sèrie
ens porta
la de dins del camp.
Dins del camp,
aquest cop.
Jo el que volia
recomanar-vos aquest cop
és,
no és una exposició,
és una convocatòria
que és per la Bienal d'Art de Valls
pel Premi Guasco Aranti 2013.
Aquest és un certamen
que es convoca
cada dos anys
i que el convoca
la Fundació Ciutat de Valls
amb la gestió tècnica
del Museu de Valls
i aquest cop,
per primera vegada,
amb el suport també
del Catarragona
amb temes d'assessoria
i fins i tot també participant
jo mateixa
en el jurat
de la convocatòria.
És una convocatòria
que té una llarga tradició,
que s'ha fet,
és un referent
als Premis d'Art Contemporani
que convoca en el nostre país
i que de fet
aquesta és la quinzena edició
i l'objectiu
és la potenciar
a l'Art Contemporani
i ajudar els artistes emergents
el Premi és obert
a tots els artistes
residents dels Països Catalans
sense distinció d'origen,
sense distinció
de modalitats d'obra,
les tècniques,
mides i suports
són lliures,
l'únic que han de presentar
és un dossier
amb documentació gràfica
d'un conjunt de peces
que n'hi hagi
entre 3 i 6
i ara ve com
la part més interessant
diríem
no només que hi hagi
tot un jurat al darrere
que pugui veure
els seus treballs
siguin seleccionats
o no siguin seleccionats
sinó que
a més a més
aquests treballs
es podran visionar
a la tardor del 2013
ara la convocatòria
s'acaba el dia 21 de juny
però a la tardor
es podran veure
els premis seleccionats
i només pel fet
de ser seleccionat
hi ha una dotació
de 600 euros
només per tots
aquells seleccionats
que acostumen
a ser entre 10 i 15 artistes
a més a més
després
entre els seleccionats
el jurat tria
entre dues o tres obres
que reparteixen
12.000 euros
de premi
els artistes
i que a més a més
passen a formar part
de la col·lecció del museu
creiem que és
una convocatòria
com les que cada cop
n'en queden menys
i que val la pena
que els artistes interessats
puguin aplicar
en aquesta convocatòria
de la Bienal de Valls
fins al dia 21 de juny
Segur temps
per tant
Jordi
ens porta la proposta
de fora del camp
fora del camp
i a més a més
molt a prop del camp
que això ens agrada molt
perquè avui us volíem parlar
de l'exposició
que fa 10 dies
va inaugurar
l'Opati
el centre d'art d'Emposta
el centre d'art
de les Terres de l'Ebre
que fa això
10 dies va inaugurar
una exposició
que es diu
té un títol molt bonic
que diu
Relat de velles coses falses
una exposició de paisatges
és una exposició col·lectiva
que ha comissariat
l'Albert Martínez López Amor
i que compta
amb el treball
de molts artistes
tant d'aquí
com la majoria
tant del camp
com de fora del camp
i tant vius
com morts
en el sentit
que són artistes
ja patrimonials
i val molt la pena
perquè és una reflexió
lliure sobre
el concepte
de paisatge
que és un concepte
molt ben estudiat
però que l'Albert
em proposa
una nova mirada
és un
el fons d'obra
que conté
també
hi ha obra
del Magba
i també del Museu de Valls
sobretot
perquè tenen peces
que es vinculen
al paisatge
i per exemple
d'artistes del camp
tenim la Mariona Montconill
que té un projecte
i després hi ha artistes
reconeguts
com el Joan Foncobert
del Pere Jaume
del Bergusi
i n'hi hauria molts més
perquè no acabaríem mai
és molt important
que no us la perdeu
perquè és fora del camp
però molt a prop del camp
i fins al 1 de setembre
podeu baixar en posta
i també conèixer
aquest centre d'art
tan actiu
tot té un per què a la vida
no Jordi?
Quan sona el David Bowie
és per algú
no?
sí, sí
hi ha un per què
aquesta cançó
que se'ns ha colat
dintre el guió
jo crec que ens ho ha d'explicar
el Gerard Quartero
Gerard, bon dia
hola, bon dia
que bé
per què tenim aquesta cançó aquí
Gerard?
bueno
em va estar
com va estar
per fer un petit homenatge
a tota la feina
que està fent
als centres d'art
de Catalunya
actualment
i que bueno
que ho estan passant
una mica
malament
i es veïtixi la situació
i d'aquesta cançó
em sembla
molt bé
doncs mira
jo et presento
ens fa molta il·lusió
aquesta flor que tira
dels centres d'art
perquè és veritat
que ho necessiten
Gerard
el Gerard és un artista
de l'Iradiador
ja sabeu que cada programa
que tenim
tenim un convidat
que pertany a l'Iradiador
el Gerard
treballa
sobretot al territori
en el sentit
que treballa
a Reus
i forma part
de l'artista
de l'Iradiador
i ens agradava
que també
col·laborés amb nosaltres
perquè té un treball
molt particular
ens ho podries explicar
una mica
així
per qui no et coneix
què estàs fent
què és l'últim
que has fet
sí
a dir
el meu treball
em dedico
a qüestionar
els mecanismes
que avalen
qualsevol fet artístic
això
que sembla
una mica
crític
bàsicament
em dedico
a investigar
nosaltres aquelles persones
que formen part
del procés
de qualsevol obra artística
doncs
des dels vigilants
de sala
dels museus
fins al paper
dels comissaris
d'art
una mica
tota aquesta
part de l'obra
que normalment
queda com
fora de l'exposició
jo precisament
la cançó que escoltàvem
em semblava que anava
també dedicada
a l'artista
com a heroi
i vaig pensar
mira Gerard
que té aquest treball
tan centrat
en la feina
que ha de fer
l'artista
per aconseguir
ser visible
perquè
per aconseguir
guanyar-se la vida
vaig pensar
mira en David
va avui
i va per aquí
i una mica
hi podria anar
perquè el que estàs fent tu
últimament
sempre és
demostrar
l'esforç
que heu de fer
els artistes
per aconseguir
sí
perquè
ara mateix
no és un moment fàcil
ni per gestors
ni productors culturals
ni per artistes
tampoc
llavors
la cosa més important
per poder anar
continuant treballant
és
és aconseguir
certa visibilitat
de les obres
que tenen
i aleshores
la manera més fàcil
segurament
són les convocatòries
públiques
perquè les convocatòries
públiques
requereixen
de molt temps
i al final
el 90% del dia
està ocupat
per aquesta feina
de presentació
explica'ns un projecte
per exemple
el que vam poder veure
al centre de lectura
de Reus
i a l'exposició
Briefing Time
si no t'importa
al centre de lectura
de Reus
va presentar
un projecte
que es deia
Greyscale
que és escala
de grisos
que
bueno
m'agradava
la idea aquesta
de poder
participar
d'alguna forma
juntament
amb la pròpia arquitectura
del lloc
i allà
em vaig centrar
en les escales
del centre de lectura
que puja
d'Arlanda Baix
al Climatís
i allà
vaig disposar
llapissos
de totes les dureses
possibles
hi havia 20 dureses
diferents
tantes com graons
del 8B
al 9H
o alguna cosa
no sé
alguna cosa
més o menys
i que és un dels projectes
que forma part
d'una sèrie
de treballs
que estic fent
que va sobre
el vocabulari
de l'art
aquestes paraules
que són molt exclusives
del món de l'art
com a escala de grisos
i llavors
fer-ho visible
d'una altra manera
molt bé
i també
podríem explicar
la que tenies
al Vendrell
que és una peça
que està dintre
també aquesta sèrie
sí
aquella
en un principi
era una mica
més críptica
segurament
però una vegada
s'explica
s'entenia
exactament
és bàsicament
el títol
volum de paper
requerit en convocatòries
ordenat per mesos
té a veure una mica
amb aquest procés
de treball
del dia a dia
de l'artista
ara mateix
que passa moltes hores
fent convocatòries
i aquest treball
és una peça
que són dinarquatres
ordenats amb 12 piles
des del 2010
fins al 2011
de tot el paper
que se m'ha demanat
a mi
en cada convocatòria
a edat
que m'he anat presentant
la pregunta
et presentaràs
a la Bienal de Valls
Gerard?
sí
ara mateix
ho està
pot reciclar
un d'aquests ociers
o l'has de tornar
a fer de nou?
no l'he de tornar
a fer de nou
l'has de tornar
a fer de nou
no?
sí
cada vegada
cada currículum
és diferent
el portofoli
gràfic
també és diferent
depenent de la convocatòria
has de presentar
unes peces
o unes altres
no només en números
sinó també
una mica com
la línia
que demana
que la convocatòria
és diferent
clar
també és cert
que Valls ja et coneix
perquè vas fer una intervenció
fa ben poc
potser un any
no?
la capella de Sant Roc
a la capella
no estava en aquesta sèrie
no?
de dedicar
a l'artista
no
això va ser un encàrrec
més específic
al voltant d'una pel·lícula
d'Andy Ward
i sobre
un llibre
de Raymond Carver
molt bé
Gerard
doncs gràcies
per acompanyar-nos
en aquesta secció
de l'Iradiador
tan rica
de veus
artistes del territori
doncs
fins ben aviat
moltes gràcies
doncs
després de parlar
amb el Gerard Quartero
que
doncs l'he que ens ha explicat
això
del món de prop
dels artistes
que avui ens ha ocupat
també d'aquí a Tarragona
i que ens ha ocupat
també la setmana vinent
o el mes vinent
el dia 16 de juliol
el proper programa
sí
sí
tanquem temporada
i tanquem altres coses
però ens agradaria
fer un programa
de quatre hores
ara negociarem
amb tu
si podem fer un programa
de tot allò
que no hem pogut dir
no però mira
el juliol
a veure
ho han d'acabar a quadra
però podríem fer
alguna cosa especial
fins i tot podríeu baixar
el tinglado
seria molt bonic
això estaria
mira
això ho teníem
ara mateix
ara ho parlem
no ho creuen els oients
però estan ben bé
decidint-ho ara
sí
sí
el 16 de juliol
passarà alguna cosa
passarà alguna cosa
Seria, moltes gràcies
per acompanyar-nos
Seria Olviego
i Jordi Arribas
per acompanyar la comunicació
fins la propera
fins al 16 de juliol
gràcies
fins i tot
Fins demà!