És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber.
Avui l'aventura de conversar la compartim amb alumnes de 5è B
de l'escola de Sant Pere i Sant Pau
i s'han fet de periodistes durant moltes setmanes.
És a dir, que potser d'aquí sortirà una cantera de futurs periodistes
que podran treballar a la ràdio, a la tele, als diaris, qui sap.
Potser d'aquí uns anys ens podran parlar amb algun d'ells
o potser d'aquí uns anys algun d'ells estaran parlant per vosaltres
en aquests mateixos micròfons.
Han parlat i han treballat el tema del petit comerç tradicional
i les grans superfícies, un tema que han treballat de forma exhaustiva
perquè han fet enquestes, estudis, han arribat a algunes conclusions
i avui han vingut aquí a explicar-nos-ho tot plegat.
En el que han treballat a classe han vingut a acompanyar-se
de la directora de l'escola, la Tania López,
i també la Maribel Rodríguez, professors que estan aquí ja
fent fotos, per cert, que tot això quedarà ben retratat.
I també ja d'aquí poc a temps tindrà la fotografia d'aquests nois i noies
a través del perfil de Tarragona Ràdio a Facebook i a Twitter,
on podeu anar interactuant.
els saudem.
Són el Pau, el Robert, la Meri, la Nagore, l'Òscar, el Sergi, el Mario,
la Leo, la Paula, la Selene, la Marta i la Naroa.
Què tal? Molt bon dia.
Hola.
Bon dia.
Com esteu?
Bé.
Escolta'm, Pau, tens un llibre aquí, no?
Sí.
Com es diu aquest llibre?
El cor de la muntanya, Josep Cornudel.
I saps per què és aquest llibre, no?
No.
Doncs per la teva àvia.
Perquè la teva àvia ha trucat fent el son al concurs i s'ha emportat el llibre,
és a dir que, mira, aprofitem ja quan marxis i l'hi portes, eh?
D'acord?
D'acord.
Doncs el Pau que li porta el llibre a la seva àvia que ens escolta
i si com la seva àvia, com l'àvia del Pau, ens esteu escoltant
i voleu participar, podeu fer de seguida a través d'això,
del Twitter i del Facebook.
Comencem, us sembla?
Qui comença explicant què heu treballat?
Comencem per aquí?
Doncs vinga, Maru, endavant, com vulguis.
Bon dia, som els nens i les nenes de 5è B de l'escola Sant Pere i Sant Pau.
Només hem pogut venir 12 alumnes, però representem a tota la classe.
Segueix el Pau.
Doncs vinga, Pau, endavant.
Per començar, ens agradaria saludar a tots els companys
que s'han hagut de quedar a l'escola.
El micròfon, m'ho veuré, que si no ho sentim.
Això és molt important, eh?
Com que sou a ràdio, si aneu al micròfon davant no us sentim.
A l'altra banda.
Hola, jo soc la Nagore i vull saludar a la Nieves, la Mina i el Diego.
Hola, jo soc el Mare i vull saludar l'Alex i l'Adam.
Doncs vinga, aquí més, saludar la Leo.
Hola, jo soc la Leo i vull saludar el Toni i l'Aaron.
Molt bé, a veure què ens diu ara l'Òscar.
Endavant, Òscar.
No, ara va la Meri.
Endavant, Meri.
Volem donar les gràcies a Tarragona Ràdio per haver-nos convidat.
És la primera vegada que participem en un programa de ràdio
i ens fa molta il·lusió ser aquí.
Sí, però sou periodistes, que heu treballat molt, eh?
Sí.
Heu fet molt d'esforç, eh?
Vinga, endavant, Òscar.
Hem triat el tema de les grans superfícies i el petit comerç
al nostre barri per debatre avui a la ràdio.
És un tema molt interessant, eh?
Nosaltres també de vegades en parlem d'aquest tema,
sobretot quan hi ha rebaixes.
Ara en parlarem.
Sergi, endavant.
Però, de fet, ja hem parlat molt a classe
i, entre tots, hem reflexionat i hem portat moltes idees
i crítiques que ara exposarem aquí.
No ens imaginàvem quan van triar aquest tema
que ens podien dir tantes coses interessants.
En primer lloc, vam fer un buitatge de tots els comerços que hi ha al barri
i els vam apuntar en una graella molt gran
segons els diferents tipus de botigues.
Després vam passar una enquesta a la gent del barri
de com ens semblava les botigues
i si s'estimaven més comprar a Tarragona.
Per últim, ho vam posar...
Espera, Roberto, el micròfon.
Per últim, ho vam posar tot en camí a la classe
i vam dir que pensàvem nosaltres del tema.
Molt bé.
Qui segueix?
Ja està.
Escolteu-me, hi ha molts comerços al barri?
Sí.
Sí?
Sí.
M'han dit que heu parlat amb molts comerços, eh?
Amb molts que han pogut participar en aquesta enquesta.
M'expliqueu com ha anat?
És a dir, qui m'explica, per exemple, això?
És a dir, la gent del barri, per exemple,
se'n va anar a comprar al barri, van a comprar fora del barri...
Qui m'ho explica, això?
A veure.
Ho sabeu?
Ho teniu...
Vinga, va.
Qui arrenca?
La Paula, va, Paula, tu mateixa.
Vinga.
Sí, exacte.
Van a comprar al barri, van a comprar fora...
Normalment van a comprar al barri
perquè diuen que és més còmode aquí.
És més còmode comprar a prop, eh?
A prop de casa perquè ho tens més a la vora,
no hi pots anar en costa al moment
i no hi ha cap problema.
Què heu preguntat?
I aquí hi ha una altra pregunta.
A qui heu fet preguntes?
A veure.
Endavant, Meri.
A les persones del barri i als familiars.
Als familiars, eh?
És a dir, que no només a l'entorn proper,
sinó també a persones del vostre barri,
de Sant Pere i Sant Pau.
I què heu preguntat exactament?
Quan anàveu, per exemple, a una botiga
o a veure a un familiar,
què li preguntàveu?
A veure.
Com puc parlar, parleu, no us espereu.
A veure, micròfon, micròfon, sempre important.
Si compraven habitualment al barri,
si creuen que a Sant Pere i Sant Pau
hi ha prou botigues on troben a faltar alguna,
si li agraden les botigues que hi ha al barri,
si creuen que hi ha prou farmàcies
i botigues d'alimentació,
quin tipus de botigues pensa que falten al barri,
què pensa de les botigues del barri,
si són petites, velles,
creuen que hi ha suficients productes.
Li agraden a comprar a Tarragona, per què?
On creu que és més barat?
Comprar a Tarragona o a Sant Pere i Sant Pau?
Em podria dir alguna cosa
que vagi a comprar normalment a Tarragona?
I sap que això també ho podria comprar al barri?
I l'última,
a vostè li agradaria que a Sant Pere i Sant Pau
ja que és el cort ingràs?
Això ho heu preguntat i què hem dit,
a veure què us han explicat.
A veure, endavant, Marta, digues, digues.
Que la majoria de gent ha dit que sí,
que li agradaria,
perquè així no ha de viatjar per anar a comprar.
Doncs escolta, que en facin un, no?
No, clar, si el poden allar a Sant Pere i Sant Pau,
en fem un o no?
Sí, sí.
A més el van construir molt ràpid, el d'aquí,
el d'aquí al costat el van construir,
va estar de seguida construït.
Què més us han respost?
Per exemple,
dels productes que van a comprar fora,
hi ha algun producte, per exemple,
que no el trobin al barri,
o el troben de tot?
A veure, Sergio.
Doncs van a comprar habitualment la roba
i els electrodomèstics a Tarragona.
És a dir,
el més gran potser van a buscar-ho fora del barri.
Mireu, la vostra fotografia està al Facebook, eh?
Esteu molt macos, eh?
És a dir, que els pares i mares que vulguin anar comentant,
ja podem fer-ho.
Tenim la fotografia penjada a nivell de facebook.com barra Tarragona Ràdio
i ja podeu anar fent els comentaris als pares, mares, avis, àvies,
professors que n'hi són també, alumnes que n'hi són també,
anem comentant que anirem parlant dels vostres comentaris.
Què en penseu de la publicitat?
Això ho heu treballat o no, el tema de la publicitat?
Sí, sí.
A veure, qui m'explica què és la publicitat?
Què és això?
Sabeu què és la publicitat o no?
O per què serveix?
Sí? Tu ho saps?
Digues, digues.
No, no, tu, no, a veure, digues, digues.
Què és la publicitat? A veure, explica'ns-ho.
La publicitat serveix per atreure a la gent que compri més coses.
I a vegades no és veritat, t'enganya i crea una necessitat irreal.
Això creieu? Creieu que els anuncis diuen coses que no són d'autopiritat?
Sí, sí.
Per què, Marta? Digues.
Perquè, no ho sé molt bé explicar-ho, perquè quan tu vas a comprar, quan estàs a la cua,
hi ha una sèrie de coses que no et fan falta, però et poses a mirar-ho i aquesta necessitat et fa que ho compris.
Sí.
I us heu fixat que les coses que són bones, així, de mineres, els bombons, per exemple, us heu fixat que sempre estan a la vista i que es poden veure?
Sí.
Sí.
I per què ho fan, això?
Clar, perquè si tu ara vas a comprar un supermercament i tens gana, què passa?
Si vas dir, i tens gana, què passa?
Que fan això perquè tu diguis, ostres, bombons, si els vulguis comprar i ho necessitis.
Vos dir que és una estratègia que fan servir, no?
Sí.
Perquè tu, quan tens gana, no? Esteu d'acord amb això, no?
Sí.
Sí? A veure, a qui més ho argumenta?
A veure tu, Paula, per exemple, a tu quan vas a comprar, si veus que hi ha per allà bombonets, què passa?
Bé, a mi no m'agraden, però la meva mare sempre es posa a mirar-los i diu que els podríem comprar,
amb què jo li dic que no.
Bé, perquè, on hem parlat dels bombons, però podíem parlar d'altres coses que us agraden, no?
Què és el que demaneu quan aneu a comprar, per exemple, què és allò que sempre demaneu
i que els pares us diuen, no, això no, no toca. A veure.
Vinga, tu, Meri, Meri, digues.
Joguines.
Joguines, clar, sí, sí.
A veure, l'Òscar, digues Òscar.
Patates frellides.
També, aquest és un clàssic, també.
Sí.
Leo, a veure, tu què és?
Llaminadores.
Llaminadores, sí, sí.
Però, clar, se'n poden menjar cada dia, no sé, cada dia de llaminadores o no?
No, no és bo.
Per què? Què passa?
Perquè...
Pau.
Perquè si menges molt sovint llaminadores, doncs et pot fer mala panxa i trobar-te malament.
Exacte, i també se'n poden colcar les dents, no?
Meruà, què et sembla, tu, això, les llaminadores?
Doncs, home, estan bones, però també ens podem picar les dents.
Exacte, sí, sí.
A vegades, no sé si en llaminadores passa, però a vegades als supermercats o les botigues hi ha ofertes, no?
Aquest sí que fan ofertes.
Sí, sí.
I què és això, les ofertes? Què són les ofertes?
Meri.
A vegades fan dos per un perquè tu ho compris perquè creus que és més barat, però quan ho compres veus que la bossa, per exemple, de patates està mig buida
o no hi ha la mateixa quantitat.
Ah, sí, sí. Esteu d'acord amb això o no?
Sí.
A veure, quines ofertes, per exemple, heu vist vosaltres quan aneu a comprar?
Marta?
No, a veure, la...
Nagore, posa't bé el nom, que si no, no, aquí.
A vegades a les bosses també de patates fregides hi ha d'aquestes que són dobles,
però després estan per la meitat.
Per exemple, hi ha dos bosses a un euro, però estan mig buides.
Així que al final pagues més i compres menys, no?
Tu estàs d'acord, Pau, també?
Sí.
Què penses tu? A quina oferta has vist que t'ha sigut l'atenció?
Doncs a mi, unes galletes que m'agraden molt,
però, doncs, et feien dos per un i comprava, comprava, comprava,
però quan les vaig encetar per menjar-me-les vaig veure que només hi havia la mitja bosa.
I llavors, clar, no...
queda així una miqueta, dient, doncs...
Doncs que malament, no?
Sí.
Què són els productes no necessaris?
Sabeu què són, això?
Quan ser un producte que no és necessari, que no...
A veure, Pau, tu mateix?
Sí, els productes necessaris són aquells que tu veus per la tele dient,
ostres, ho necessito, ho necessito perquè m'agrada i això ho té la meva amiga i tal.
però quan ho compres, ho deixes per allà tirat perquè no ho necessites ni el fas servir ni res.
Clar, és a dir, que l'acabes comprant i al final no va per res, eh?
Sí.
Sí o no? Estàs d'acord?
Tu què dius, Mèri?
Tu també t'ha passat això alguna vegada, amb alguna cosa que et fes molta falta i després et veus que no acabia?
Sí, normalment amb els peluixos, quan era petita,
quan veus una cosa que te poses a plorar perquè ho vols, ho vols, ho vols
i després ho tires per casa i no el fas servir.
Clar, a més això és una estratègia també, eh? Això també és una...
Ah, que sí, això, clar, una miqueta i llavors el papa o la mama diu
escolta, papa, li comprem, o no, o a vegades no.
Per no sentir-nos, doncs diu, va, vinga.
I això funciona sempre o no?
Quan ets gran ja no, eh?
Esteu d'acord amb això o no?
Sí.
Però clar, ara això encara ho feu o no?
No, una mica.
A veure, que ha dit una mica?
Vinga, Sergi, a veure tu, ara, això encara no?
Sí, encara ho faig perquè a vegades veig algunes coses que potser dius,
ostres, això potser m'agradi, que jugui molt i a vegades ho deixo per la meva habitació.
I qui pica més, els pares o els avis?
Qui pica més?
Els avis.
No, els avis no.
Sí, els avis.
Segur?
Sí.
Per això que estan escoltant els avis, eh, ara també?
Llavors ja sabran que no han de picar.
Bueno, parlem de la, us sembla també de la, perquè vosaltres heu treballat, el petit comerç tradicional, no?
El de proximitat, el de tota la vida, el del barri i també les grans superfícies.
Quina diferència hi ha entre els uns i els altres?
Són diferents, una gran superfície com un petit comerç?
Pau.
Sí, que un petit comerç, clar, ho tens més fàcil per trobar les coses i que t'ajudi més,
però els grans comerços no tens, ho tens que trobar, per trobar-ho és més difícil
perquè tens que anar moltes voltes i no coneixes tant a la gent com els petits comerços.
Això és així, també ho veieu així, d'acord?
Sí.
Al micròfon.
També crec que als grans comerços és difícil perquè veus una cosa i et donen ganes de comprar-la
i al petit comerç hi ha uns productes més limitats.
Hi ha més oferta, no?
Hi ha més oferta.
Sí.
A veure, qui més em parla d'aquesta diferència entre petit comerç i gran comerç?
La Meri, digues, Meri.
Que també hi ha una altra diferència perquè al petit comerç hi ha la venedora amigable i consellera
i al gran comerç ja s'està perdent això perquè ja fan per tu,
si no hi ha tanta gent que coneguis.
Això és veritat, eh?
Màrio.
Un problema que hi ha als petits comerços és que, com que compren menys quantitat i no tenen tant per vendre,
ho pugen més el preu quan ho venen.
Sí, esteu d'acord amb això tots?
Sí.
A veure, qui m'ho explica també?
La Selen, va, explica-m'ho tu això.
Tu creus que els preus són diferents al petit comerç que a la gran superfície?
Són diferents els preus?
Sí, algunes vegades sí, però...
Però no en tot, en veritat?
Sí, en veritat.
En veritat tenen el mateix preu.
Hi ha coses que sí, no?
Hi ha altres coses que potser no tant, no?
Amb això estem d'acord.
Què creieu que valora?
No sé, per exemple, els pares o les mares o els avis i àvies,
o vosaltres, quan aneu a comprar el petit comerç,
abans la Meri parlava del tracte personal, no?
Sí.
Que coneixes qui t'està venint el producte, no?
Això creieu que ho valora?
Què més creieu que us valora en el petit comerç?
Bueno, que hi ha menys varietat de menjar
i que no t'entretens tant en mirar,
perquè, clar, quan va ser el gran comerç,
hi ha moltes estanteries i tot.
i t'entretens en veure menjar que no necessites,
que no és necessari.
Que sóc allò, Pau, que llavors t'acabes emportant cap a casa
coses que no...
No, Roberto, t'acabes emportant cap a casa
coses que no fan falta, no?
Si vas a una gran superfície.
Sí.
És més fàcil que jo, que és més fàcil a la gran superfície
que ha petit comerç, emportant-te a casa coses que no cal,
que no necessites, en realitat?
Sí.
Sí, no?
Nagore.
Que un dia a la classe la nostra professora
ens va dir que a un jardinant d'aquestos, no?
que només venen coses per a animals i de jardineria,
va veure unes llaminadures a les caixes
i uns peluixos i típecs.
Sí, perquè als petits comerços això no passa.
Va, sí que hi ha una mica de tot, també, no?
D'aquestes, clar, que allà aprofiten.
No? Tu què creus, Mari?
Que no té res a veure que a un jardinant
posis un típecs, perquè no li posaràs a la planta un típecs.
Sí, clar.
I al final dius, ostres, però mira, necessito un típecs
i ho acabes comprant.
Si aprofiten perquè quan vas a comprar altres coses
doncs ja et deixen productes que potser
no són del que tocaria en aquella botiga
però al final, com que estan allà,
el aprofites i els compres.
Sí.
I et gastes més diners.
Sí.
Sí?
Òscar.
Per exemple, el típecs, a vegades,
l'altre dia jo vaig anar al jardinant
i no en tenia
i li vaig dir a la meva mare si el podia agafar
i em va dir, li vaig preguntar
i em va dir que sí, perquè necessitava un,
perquè no en tenia el col·legi.
Va aprofitar el viatge, eh?
Què és la llista de la compra?
Mèri.
La llista de la compra és allò que es fa
quan vas a comprar,
mires el que et falta
i ho fas per...
perquè a la tienda potser no te'n recordes.
Paula.
Que moltes vegades els pares no...
Espera, costa el microfon,
que si no es sentit molt fuxet.
Fa la llista de la compra
però després no la compleixen
perquè vas mirant i mirant el que hi ha a les estanteries
i al final agafes coses que no estan a la llista.
Sergio.
A vegades el meu pare fa la llista de la compra i tot
i baixem la meva família
i sempre acabem comprant el que no necessitem
i quan arribem a casa
se'n recorden que havien de comprar
o la llet o el pa
i sempre s'obliden d'això
i he de baixar jo a comprar-ho una altra vegada.
Sí, tu vas sola a comprar, no?
Tu vas sola a comprar, eh, tu, Sergio?
Sí, a vegades.
I què tal l'experiència d'anar a comprar?
A vegades la meva mare només em diu
compra el pa i vaig a comprar el pa
i com que estic al costat del mercadona o del dia
vaig allà i ho compro.
Ara s'hi passarem a nosaltres una factura
amb aquests que acabes de dir
perquè els acabes de fer publicitat,
això ho sabies o no?
Clar, tu has dit el nom
i ara has fet publicitat gratuïta
i ara nosaltres anirem si cobrem una factura
perquè s'hi posa el nom per aquí, no?
Què et sembla?
Et sembla bé o no?
Anirem a mitges, eh?
Amb el que traguem anirem a mitges.
Leo?
Que a vegades fan la llista de la compra
però després se l'obliden a casa
i no se l'emporten
i a vegades no porten productes
que hi estaven a la llista.
I com és que s'obliden a la llista de la compra?
És clar, si això té que estar allà ben visible, no?
Bé, es passa, no?
Pot passar, no?
Sí.
Naroa, digues.
Doncs que la meva mare em diu
que no puc anar a comprar amb ella
perquè a mi,
quan jo vaig amb ella,
compro més del necessari.
O sigui, tu demanes, eh?
Tu és d'aquelles que demanen, no?
Sí.
I per què creus que passa, això?
Perquè veig coses que m'agraden
i les vull comprar.
Però li preguntes o les poses al carro directament?
Les dos coses.
Les dos coses, no?
Llavors, clar, arribem a la caixa i...
Però què fa això aquí?
Aquí ho ha posat, no?
Això us passa també a vosaltres, o no?
Sí.
Sí? A veure.
Qui m'ho explica?
Són de les que poseu coses al carro,
sense preguntar o no?
Perquè al final apareixen allò davant de la caixa?
Sí, sí.
Sí?
Sí.
Com ara què?
És a dir, què és el que sempre poseu al carro
quan aneu a comprar?
A veure.
Jo a vegades jaminadures o galetes.
De xocobata?
També.
També.
Nagore?
Jo a l'estiu a vegades gelats.
Ah, és que són molt bons, no?
Són tan bons.
Òscar, a tu què et passa, Òscar?
Per exemple, les galetes pel meu pare,
quan va a treballar, sempre a la nit,
es fa un got de llet i suca les galetes
i sempre jo les agafo i la meva mare no se'n recorda mai,
quan va sola.
I jo li dic, ja li has agafat les galetes al pare?
Diu, no.
I sempre tinc de baixar jo a buscar-les.
Però tu també les aprofites, no, les galetes?
Sí, sí.
Bueno, doncs, clar, és que diríeu que és més fàcil
a un petit comerç
o a la gran superfície que passin aquestes coses.
A veure, Marta.
Jo crec que és millor anar a comprar en un petit comerç
perquè al gran hi ha més productes
i et pots entretenir a buscar coses no necessàries.
Sí, que no passa tant amb el petit comerç, no passa tant això, no?
És a dir, que al final acabes pagant menys diners
que també és del que es tracta, no?
Sí.
Esteu d'acord?
Sí.
Us passa també a vosaltres, a tu també?
Ties.
A mi sí, sí, em passa a vegades.
Sí? Tu què poses al carro quan vas a comprar?
Doncs normalment llaminadures o...
Tinc una germana petita i sempre acaba veient coses que li agraden
i les vol comprar.
I clar.
Ja tant.
Ja està.
Sí.
I es compra, al final, o no?
Depèn.
Depèn del dia.
Escolteu-me, abans heu parlat al començament
del comerciant de barri, no?
D'aquella persona que coneixeu, que coneixen els pares, no?
S'està perdent això, creieu?
Sí.
Sí?
Sí?
Per què creieu que es perd, això?
Què passa?
Que ningú vol ser comerciant avui dia?
A veure, per allà.
Mario.
S'està perdent perquè amb la crisi la gent no compra tant
el petit comerç i acaben tancant les botigues.
Doncs mira, sí, sí.
Això és una reflexió molt interessant, eh?
La crisi, clar, que la butxaca està ressentida, no?
Sabeu que és la butxaca, no?
Allò on es posen els diners.
Clar, està constipadeta la butxaca, no?
Amb la crisi.
Llavors, clar, el petit comerç, aquesta figura que deia, no?
Que de proximitat, clar, es perd, no?
I què passarà, llavors?
Quan no hi hagi comerciants?
Us imagineu?
Què passarà?
No hi haurà comerç als barris?
No tindreu botigues a prop de casa?
Què passarà?
Que no es comprarà res i no hi haurà diners pels treballadors que no es cobraran.
Meri?
Que potser quan s'acabi la crisi torna tot una altra vegada.
I quan s'acabarà la crisi?
Que ho sabeu?
Ai, no ho sé, però normalment hi ha ganes de que s'acabi, eh?
Ja toca, no?
Sí, ja toca.
Quan creieu que s'acabarà?
Selena, tu quan creus que s'acabarà la crisi?
Selena, digues, tu quan creus que s'acabarà això?
Jo crec que mai s'acabarà perquè estem molt malament.
No?
Que pena.
Però vols dir que algun dia no es girarà una mica la truita i hi haurà més alegria, eh?
Home.
Però tu esperes que passi, no?
Sí.
Sí, això sí.
Marta?
Jo crec que després de tres anys o així ja hauria d'estar acabat la crisi.
Bueno, ja toca.
Sí.
Ai que sí?
Magore?
Segons les estadístiques més o menys de la meva mare, va dir que quan tingui jo uns 20 anys,
dins de deu anys, va dir la meva mare, dins de deu anys.
Anda, que no falta.
Deu anys? Ui, en deu anys ja està, haurà passat moltes coses, eh?
Esteu d'acord tots o no? Creieu que en deu anys haurà de passar deu anys o no?
O abans haurà arrelat la cosa? A veure què en penseu.
Rau, tu què creus?
Esperem que abans.
I què ha de passar perquè canviï tot això?
Meri.
Que els polítics deixin de robar.
Sí.
És veritat?
Sí.
Ens treuen els calés?
Bueno, sí, sí, escolta'm.
És la...
És el que diu la Meri, ho diu ben clar, no?
Sabeu què és la competència desgallal?
Què és això, la competència desgallal?
I la competència sabeu què és?
La competència, això heu treballat, no?
Què és la competència?
Imaginau-vos, estem parlant d'això, eh?
Del petit comerç i la gran superfície.
I en tres es fan competència, els uns als altres?
Sí, hi ha alguns que sí.
I aquesta competència és justa?
És a dir, és igual per les dues parts o no?
O hi ha una part que te'n surt més perjudicada que l'altra?
Naroa, escolta'm el microfon, digues.
No sé.
Tu ara imagina't, una gran superfície vol comprar,
abans hem parlat de les xutxes, no?
Quantes de compra?
Dos, tres, quatre o deu mil?
Per dir alguna cosa.
Una gran superfície, eh?
La gran superfície.
Doncs...
Més aviat?
Moltes o poques?
Moltes.
Llavors què li surt dirà, més barates o més cares, si en compra moltes?
Més barates.
Més barates.
I les vendrà, per tant?
No sé...
Més barates o més cares?
Selena, tu què creus?
Si li surten més barates les xutxes, com les vendrà?
Més cares o més barates?
No són la gran superfície.
Més barates.
Més barates.
I el petit comerç, que en compra tantes, o en comprarà menys?
A veure...
Mary?
Menys.
Menys.
I per tant, les haurà de pagar més cares o més barates?
Més cares.
I les vendrà?
Més cares que...
Més cares.
I això com se diu?
Competència des de gelau, no?
És allò que dèiem, que és la...
Clar, això és competència des de gelau.
Uns tenen unes condicions que són determinades i els altres tenen unes condicions que són diferents.
I no poden competir de la mateixa manera.
És com si fes una carrera, no tots, i els altres surten abans i els altres surten després.
Qui guanyarà?
És que han sortit abans.
O no?
Perquè els meus altres són més bons.
Ah, sí.
Clar, és que els meus altres són més bons i arriben abans.
Clar, és que això també té a veure, no?
Que, clar, si l'altre, el que surt després és més bo, potser arribarà abans que els altres, no?
Bé, millor el que ha sortit abans és cansar, més que el que ha sortit després.
Bé, he vist que heu fet un gràfic, no?
Heu anat pel barri, per Sant Pere i Sant Pau, i heu fet un gràfic dels diferents establiments que teniu al barri.
Heu fet com una mena de guia comercial al barri de Sant Pere i Sant Pau, no?
Sí.
A veure, com, quines concursos...
Ui, carai, això és molt gran, eh?
Més a dir, fes-hi, mira.
Un, no.
Això, que, carai.
Això és el que...
Això no ho...
Sí, ho tenia un petit, però hem fet un gràfic que és molt gran, que em fiqués com dos diaris oberts, eh?
I aquí no hi ha tots els establiments.
Qui m'ho explica? Va, expliqueu-me què heu vist.
Per aquí va, la Marta.
Que a classe van fer grups i aquests grups van anar pel barri a mirar totes les botigues i després les van apuntar al paperet aquest, bueno, al paper, i... i van fer això per la ràdio, per aquí, vamo.
I quines botigues hi ha al barri? A veure, segons aquest gràfic, segons aquest estudi, què heu trobat?
Vinga, a veure, algun altre que parli, va, l'Òscar.
Hem trobat d'alimentació i hi havia 53 botigues de restauració i hosteleria 55 i de llaminadures 2.
O sigui que podeu triar el meu comparador de llaminadures, això, eh?
Què més, què més, què més hi ha en aquest estudi, a veure?
Meri.
Vam fer diferents grups pel primer equipament per a d'allar i vam trobar basars, mobles,
aluminis i tendals, cortines i teixits, ferreteries, puricultura, regals,
matalaceria i materials de construcció i reformes.
Tot això és el que va trobar el barri, eh?
Sí.
I vau anar, per cada estaliment, vau poder parlar amb els seus responsables o no?
Sí.
I què diuen? Què us expliquen? A veure, què diuen els comerciants del barri?
Què expliquen? Es ven bé o no es ven? Costa vendre? Què diuen?
Depèn.
Depèn de cada cas, no?
Clar, hi ha coses que són més al dia a dia, no?
Segurament el pa, per exemple, es ven cada dia, no?
Hi ha altres coses que costen una mica més.
Què més hi ha en aquest quadran? A veure, què més heu trobat?
Nagore? Digues, micròfon.
De tèxtil i moda, roba d'home i dona, roba infantil, calçats, cotilleria,
merceria, tintureries, arreglos tèxtils i sabaters.
Bueno, doncs ja ho pel que veig, una mica de tot, no?
Sí.
O trobeu a faltar alguna cosa?
Això ho vol preguntar, no? A la gent que ho va encastar, a més a més els pares, també s'hi vol preguntar, no?
Si trobaven a faltar alguna cosa, què van dir?
Què van explicar, en general? A veure, per aquí baix el Raül, no?
El Sergio, perdona, el Sergio, digues.
El que li vaig preguntar jo, li trobava a faltar agències de viatges, botigues d'assessoris per a vehicles i un parc infantil tancat per a nens.
O sigui, com un xiquiparc o no?
Sí, més o menys.
Sí, tipus xiquiparc, eh?
Paula?
Que a mi em van dir que el que trobaven a faltar eren peixateries, perquè no hi ha quasi a Sant Per i Sant Pau, i si ja no tenen molta varietat ni després el pescat, el peix.
Marta?
A mi em van dir que faltava botigues de roba juvenil, perquè la meva mare és molt de comprar roba, i aquí no hi ha tantes botigues per comprar roba, i hem de baixar a Tarragona.
Doncs això, mira, que algú vagi prenent nota, perquè potser algú vol obrir un negoci al barri, i per això es pot orientar una miqueta.
Narua?
Doncs, que a mi la meva àvia em va dir que em faltava merceries perquè ja fa coses de punt i tot això per comprar.
Doncs mira, es parla de les merceries, i de fet n'hi ha poques fins i tot aquí a Tarragona, la ciutat, eh?
Perquè aquí, jo diria que són tres o quatre, n'hi ha un parell de tres que són molt conegudes de tota la vida, i que no n'hi ha gaires, eh?
I de fet hi ha molts pobles que no n'hi ha de merceries.
Què és que s'hi compra a una merceria? Què venen allà? Què sabeu què hi ha?
Què es ven a una merceria? Ho sabeu? A veure, qui m'explica?
Òscar, què hi ha a una merceria? Què compraïs tu a una merceria? A veure.
La que hi ha al costat de casa meva, em sembla que es ven roba per a nens petits.
I què més? Bueno, sí, pot haver-hi roba per a nens petits, eh?
De fet pot haver-hi moltes coses a una merceria, eh?
A veure, que la Nora està fent senyals de fum.
Més o menys.
Digues, digues, Òscar.
Botons i fills.
Ara, ara, vas bé. Botons, fills,
la llana, per exemple, no?
Avui no veig que no porteu cap un jersei de llana,
perquè si ho portéssos estaríeu bullint de calor.
Però sí, sí, aquestes coses que...
Coneixeu algú que faci jerseis de llana?
Coneixeu algú que em faci de jerseis de llana?
Sí? Tu sí? Meri, digues.
A la meva àvia.
La teva àvia. I quant triga a fer-ne un?
Molt de temps. Una setmana, dues.
No m'adon i do.
Doncs encara va prou ràpid.
Tu, Selena, també coneixes algú?
El meu avi.
El teu avi fa jerseis?
Sí.
Què fa, mitja?
Què li agrada fer?
Abans volia fer jerseis i pantalons.
O sigui, que és com un modista, eh?
Sí, sí, doncs està molt bé, és un bon ofici.
Abans estilava més, també.
Abans hi havia allò que feien pràcticament el teratge a mida
i això cada cop costa més de trobar.
Segurament el teu avi ho sabria fer, això, un teratge a mida.
Que sí, no et prendria mida si et faria un teratge impecable.
No?
Naroa.
Doncs també fa la meva àvia.
que fa jerseis
i a mi cada
cada iberra en fa un.
Carai, que xulo, no?
I bufandes.
Doncs mira, pensa que aquest jersei que fa la teva àvia
no n'hi ha cap altre d'igual al món, eh?
És únic.
Això ho saps, no?
És que no n'hi ha cap d'igual, eh?
Ni que ho volguessin fer igual no ho farien igual.
No t'agradaria aprendre-ho a fer, aprendre a fer-ho, això?
No.
O és molta paciència?
No tinc paciència.
No tens paciència, clar.
És que, és clar, són moltes hores aquí, eh?
Tu, Marta, saps algú que passi mitja?
No?
No?
Algú més?
A veure, per allà avall, el Mario, el Mario, el micròfon i...
La meva Mario, a vegades, quan és hivern, fa mitja, a vegades.
Només a l'hivern.
Només a l'hivern, eh?
Molt bé.
Algú més?
A veure, fas-te una cosa en tu, digues-hi, Marta.
Jo.
La nostra professora.
La vostra professora, quina?
La Maria José.
Ah, la Maria José.
No recordes, la Maria José.
Tora.
I ella fa mitja?
Sí.
Carai, doncs molt bé, també, la professora que fa mitja.
Què més ha faltat al barri?
Què més us han dit quan heu preguntat als pares, a les mares, als avis?
Quins negocis altres fan falta al vostre barri?
Què us han explicat?
A veure, en el vostre cas, Raül o Roberto, què us han dit que fa falta al barri?
Quan heu preguntat als seus familiars, què troben a faltar?
Peixeteries, com dèiem ells, també, que no n'hi ha?
A tu, que, Roberto, què t'han dit que troben a faltar?
No, sí.
O tu, imagina't, tu què trobaries a faltar al barri?
Què t'agradaria que hi hagués?
Que trobes aquí, que hi ha a la ciutat i que allà no ho teniu, a Sant Pau.
Botigues de roba.
De roba?
Sí, tu t'agraden les botigues de roba.
I tu, Raül, micròfon, a veure?
Tu què trobis a faltar?
A mi m'agradaria més de tendes de jocs, de joguines, de videojocs, per exemple, la Nintendo.
Que hi hagi jocs nous perquè pugui comprar-los i poder estrenar-los.
I això m'agradaria.
I jugar.
Els videojocs...
Ara, després fa una pregunta dels videojocs.
A mi m'han dit que troba a faltar botigues de telèfons,
perquè diuen que no hi ha bastant, sí,
però diuen que o és que no li agraden els telèfons que hi ha o és que no hi ha.
Algú té telèfon mòbil d'aquí?
No.
Sí, a veure, ui, carai, tots.
Tots teniu telèfon mòbil?
Sí, exacte, sí.
Carai.
Bueno, bueno.
I qui es truca al telèfon?
Bàsicament, qui truca?
La mare.
La mare.
La mare o el pare.
El sou.
A mi.
I vosaltres feu servir el WhatsApp o...
Sí.
Sí.
A veure, recapitulem.
Quants anys teniu?
Onze.
Onze a obrer.
És que ja sou grans, ja sou grans, sí, sí.
I què feu servir el mòbil?
Teniu WhatsApp per enviar missatges gratuïts?
Sí.
A veure, digues què és, Mari.
Normalment el pou.
Ah, el pou.
No sé què és això, explica'm què és.
És un joc que sembla una patata, amb ulls, que fa caca i l'has de cuidar i l'has de donar de menjar i tot.
I si no es mor, clar.
Si no es posa malalt.
Es posa de colors estranys i...
Tranxi, què més feu servir del telèfon mòbil, a veure?
Per vosaltres, truqueu vosaltres o no?
Sí.
Algú més en cas?
A veure, Marta.
Que normalment jo utilitzo Line, això nou.
Line, la Line és per trucar de forma gratuita, no?
Sí, com el WhatsApp, més o menys.
Per aquí pots fer trucades, no?
Sí.
En veu, eh?
Pots parlar i si algú altre també té Line, pots...
Què més, a veure, Òscar?
Normalment jo al mòbil utilitzo un joc de futbol que es diu Top Eleven.
Ah.
Sempre estic, quasi tot dia estic conegutat.
Esteu posats, eh?
Creieu que és bo, dolent, això, d'estar connectats als videojocs i...
Dolent.
Dolent?
Dolent, sí.
No tothom està d'acord amb això, eh? Ara us ho explicaré.
Tu què creus, Raül?
Raül, no.
Perdona, Pau, Pau.
Jo crec que si t'estàs molta estona, doncs és dolent pels ulls, pel cap.
I si estàs almenys cinc minuts, doncs clar, no et fa mal.
Pots estar jugant, però no molt.
A més a més, hi ha qui està a favor i qui està en contra amb això dels videojocs.
I aquí diu que hi ha una sèrie d'habilitats que s'agafen jugant als videojocs, que són bones.
i aquí diu que s'hi juga molta estona, doncs clar, pot tenir alguns problemes.
Per allà baix, a veure, el Sergio, diga, Sergio.
Jo sobre això dels jocs crec que està malament, perquè el que ha dit el Pau, si passes molta estona, pot ser que s'hi irritin els ulls.
I a vegades la meva mare diu que quan estic molta estona, diu que et quedarà la cara quadrada.
De tanta televisió, ordinador, tablet, Nintendo.
A veure, Narua.
Que a mi també em sembla mala idea, perquè al meu curs hi juga molt i t'acabes vist en aquell joc.
És que els jocs m'enganxen, sí, sí.
Però això és perquè són bons, eh?
Sí.
Si no m'enganxarien.
I entretengo.
Meri.
Que jo quan jugo, si jugo molta estona, em poso molt nerviosa.
A veure, per allà, Paula, micròfon.
I després la Leo, que fas una càl·la de la centímodra, Leo.
El meu germà està molt enganxat als videojocs i només baixa per menjar.
Després sempre estarà a la seva habitació jugant a jocs de guerra de la Playstation.
Doncs mira, segur que la germana és molt intel·ligent, oi?
Sí?
No.
No, sí.
No.
Perfita que jo l'estàs escoltant, digues que sí, que és molt...
No, perquè si juga molt, a lo millor és perquè és molt llest.
I a vegades hi ha reptes molt importants en els videojocs, que no a tothom els passa.
Leo, que fas una noixentim, a veure, tu què passa amb el telèfon mòbil?
Doncs jo al POU, com m'han dit, faig servir el WhatsApp i truco als amics i als familiars.
Exacte, truqueu quan és necessari.
Sergio.
A vegades jugo molt, moltes hores, algun dia vaig fer quasi nou hores o així jugant i tinc un munt de jocs per la Playstation i me'ls he passat tots i també per la Nintendo me'ls he passat tots.
i a vegades m'avorreixo jugant als jocs que ja m'he passat i tinc que començar una altra vegada.
Perquè és bo, el Sergio és bo amb això.
No, no, clar, és que s'ha de ser bo per poder passar.
Selena.
Jo conec a persones, a mi que sí, tot això, que estan tota l'estona jugant amb el mòbil o en el Facebook o alguna cosa i després quan toca menjar o menjar o dormir no volen perquè diuen
no que si menjo parlaran i no el contestaré, no seran amigues, no sé què.
I clar, no dormen, ni juguen, ni mengen, ni res, i clar.
Bé, fins aquí telèfons mòbils, eh?
No, no, és que no.
Sí? Ja? Ja està? Vinga, va.
Hem vingut a parlar de comerç, no sé si en recordeu.
Sí, sí.
Hem vingut a parlar de comerç, eh?
Va, conclusions, queden cinc minuts de... ha passat molt ràpid això, eh?
Queden cinc minuts de ràdio només, eh?
Cinc minuts, eh? Ja està.
Ja passa gairebé tres quarts d'hora.
A veure, conclusions del treball. Qui comença?
A quines conclusions arribeu vosaltres després de fer aquest treball sobre el petit comerç i les altres superfícies?
És a dir, què us ha portat a treballar aquest tema i què penseu?
Ara, quan ja ho ha acabat, quina lectura en feu? A veure, per qui?
La Meri?
Ho vam fer per votacions a la classe.
Ens vam donar temes per escollir i vam escollir el comerç i el treball del barri.
Sí.
I tu què has après d'això que has fet?
Doncs... he après a... que no s'ha de fer cas dels anuncis i de les ofertes.
Bueno. Què més? Més lectures, vinga.
Vosaltres, què? La resta va... n'hem passat. Vinga, que buques, que deu poc temps, eh?
En el cas de la Marta, per exemple. Marta, tu què creus?
Jo, no ho sé...
S'ha de comprar el petit comerç o la gran superfície?
Jo crec, per a mi, que el petit, perquè si no és d'entres dents tant.
Basta més una lectura. Més conclusions, a veure per allí la Paula, tu Paula, o la Selene. Selene, va, tu què creus?
Jo he après que si tens llista de compra, millor és anar a una botiga petita que a una gran.
Perquè si vas a la gran, doncs compres més coses que no estan en la llista.
I en la petita, compres el que posa en la llista i ja està.
Doncs vinga, tens una altra lectura. Òscar, endavant.
Jo he après que el petit és millor perquè hi ha més varietat de productes i el gran es repeteix molt el mateix producte i t'ho pretén preguntar si està allò que estàs buscant.
Molt bé. Més conclusions? Va, que ens queden tres intervencions. Vinga, qui més vol anar tancant? Més conclusions. A veure, per aquí baix, el Mario, que el Mario també l'hem escoltat poc.
Mario, tu què has après d'aquest treball que heu fet amb el petit comerç? Què creus?
Que a les botigues petites, que a vegades el preu és més alt que el dels grans comerços, que hi ha de les superfícies.
I per tant, això què et diu? Que has de fer què?
Que depèn de... Si vols comprar barat, hauries d'anar a les grans superfícies, però també que pots comprar més coses perquè t'entretens a buscar...
A buscar, sí.
Naroa.
Nagore.
Que a vegades a les grans superfícies tampoc està tan mal comprada perquè tenen un horari més ampli i bastant també més varietat de productes.
En canvi, a la botiga petita, com hi ha només, segurament, un treballador que és el amo, com dir-ho d'alguna manera, del local,
està només un temps.
Perquè ara ha d'anar a mirar...
L'horari, clar, és diferent, no?
No trobes un petit comerç obert a les 10 de la nit, no?
Per dir alguna cosa.
Selene?
Que si tens una llista molt gran, és millor anar a una botiga gran perquè hi ha de tot.
Si vas a una petita, clar, hi ha també, però no hi ha de tot.
I és millor anar a una gran, però algunes vegades.
Marta.
Jo també he après que a les botigues petites és més car perquè, com hi ha menys productes, ho posen més car per guanyar més diners.
Bueno, sí, sí.
Al final estem parlant de diners, no?
Sempre.
Ja.
Bueno, clar, és que estem parlant de comerç però estem parlant de diners, no?
D'invertir uns diners per tenir uns productes.
Queda un minut.
Va, qui ets l'últim?
Tu? Vinga, Màrio.
Que també a les botigues petites a vegades surt més car perquè porten nois productes de marca i a les grans superfícies també porten productes de marca blanca.
Molt bé. Vinga, Raül, l'última paraula, va.
Pau.
Ui, perdona, Pau, Pau.
Tal com ha dit el Màrio, a mi m'agrada més anar a les grans superfícies perquè hi ha més roba de marca.
perquè a mi m'agrada més la marca bona que no la típica.
Però sembla que tothom ha dispuesto, eh?
Després un altre dia en parlarem, si vols, perquè és que arriba al final.
Gràcies, Pau.
De res.
El llibre per la teva àvia, eh? Pensa-hi, eh?
Vale.
Gràcies, nois. Gràcies.
Adéu.
Que vagi bé. Fins la propera. Adéu.
Adéu.
I també gràcies a la Tània López, la directora de l'escola.
Gràcies, Tània, per acompanyar-nos.
La Maribel, la Rodríguez i la Marisa Cerri, que està per aquí, no?
Hem sentit per estar per aquí també amb nosaltres de l'equip de prevenció de l'Ajuntament.
Gràcies. Fins la propera. Adéu.