This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Terr cafes!
Miss demà!
exclusivament privat
i tots els ciutadans de Tarragona
ens veiem privats d'aquell espai
doncs és una mala solució, evidentment.
Judit.
Jo amb això no coincideixo
amb larga. Nosaltres sempre hem defensat
que aquell espai
es dignifiqués i li donés
un ús que es revertís
amb l'economia de Tarragona, com per exemple pot ser
un hotel de 5 estrelles, cosa que Tarragona encara no té.
Per tant, és una bona notícia
si realment es descataloga
a la finca de Sabinosa i
veurem, és veritat
que no estem en un moment propici
per la inversió privada, però jo
crec que, a veure, si tots
creiem en la celebració
dels Jocs del Mediterrani de 2017
si tots creiem en que Tarragona
es té que consolidar com a marca Tarragona
marca turística, jo crec que hem de començar a pensar
en aquests dos projectes que potser
en altres ciutats es consideren com una cosa normal
i aquí ens posem les mans al cap
cada vegada que es parla d'un equipament
d'aquest estil.
Robert.
Complicat.
Ara, és que segurament no és el millor moment
tal com està el pati
com per plantejar-se cap tipus d'inversió.
Jo no sé fins i tot si des del capital privat
hi hauria gaires opcions, ara com ara.
El que és evident és que alguna cosa
s'hi ha de poder fer amb aquesta finca.
no és normal que una ciutat com Tarragona
tingui després de 30 anys
aquella part de la ciutat
amb un lloc privilegidíssim,
amb un escenari fantàstic
que estigui abandonat i tancat de la manera que està.
a poc que s'hi facin
i que sigui des de la iniciativa privada
i potser aquí jo discrepo una mica en larga,
aquest espai ja està perdut
o ja no el tenim.
Els ciutadans tenim privat aquest espai,
no està disponible per la ciutadania tampoc.
Per tant, a poc que s'hi faci
i a poc que s'hi pugui recuperar el seu ús,
doncs sempre serà millorar.
Evidentment no a qualsevol preu
ni per fer-hi qualsevol cosa.
Temps enrere s'havia parlat
de la possibilitat de posar-hi una universitat d'estiu.
Vull dir, hi ha mil equipaments
segurament que hi podrien anar.
La llàstima és que ara,
tal com estan les coses,
segur que no és el millor moment
per plantejar segons quin tipus d'inversions.
Xavier.
Bé, perdó, primer celebrar,
que després de quan s'has dit?
33 anys.
33 anys.
En els que siguem tots responsables,
antics, hereus d'aquesta situació.
Bé, també vull significar
que en el Col·legi Superior d'Arquitectes de Tarragona
s'estan portant a terme
durant aquests dies unes sessions,
uns debats respecte al futur de la Sabinosa,
que recomano.
Crec que ja han finalitzat,
però que efectivament hi ha hagut un debat
molt professional i molt també, diguéssim, ciutadà.
I per altra banda,
especificar que sí que aquest govern,
no ara, sinó ja fa temps,
s'havia també inclinat,
a part de la descatalogació,
que era complicada de per si,
doncs per al pla especial.
El pla especial,
i perdoneu que parli...
Sí, està penjat al web.
És una tècnica administrativa
i en aquest cas urbanística,
que permet, efectivament,
i veig que per aquí el president de la Diputació
ho està exposant,
no ho sé amb exactitud,
aquesta mena de rehabilitació,
d'activació per a una activitat privada,
però que també ha de ser compatible
o podria ser compatible
amb un ús públic o amb una activitat pública.
Es troben en aquesta circumstància
molts hotels,
molts equipaments d'hostaleria
de tot el país,
que normalment ocupen
o estan dintre d'edificis
que tenen algun valor històric,
amb un valor patrimonial
o bé paisagístic.
Llavors,
si efectivament aquesta és la figura,
jo crec que des del punt de vista tècnic
i també des d'una regidoria
que porto d'obres i projectes
podria ser bastant profitós
o estudiable,
anem a dir-ho,
però clar, no sabem més.
Doncs a mi em preocupa
que el Javi no en sàpiga més d'aquest tema,
perquè evidentment el govern municipal
hauria de saber alguna cosa sobre aquest tema.
Igual el regidor d'Urbanisme
sap més que jo.
Sí, no ho sé,
però com a equip de govern
ho hauria de saber tot.
Ho hauríeu de saber tot
i a més hauria de ser una cosa més compartida.
Que aprengui el president de la Diputació
i que digui una cosa
que tampoc no acaba de concretar
i que la senyora del PP
ja interpreta com un hotel de luxe...
No, no, no.
Realment sembla...
He dit el que desitjaria
i el que nosaltres sempre hem defensat, perdona.
Jo no he parlat amb el senyor Poblet.
El problema d'això és que en el seu moment...
I tu sempre espais públics
que després acaben fets com el...
Quan nosaltres vam presentar la moció a l'Ajuntament,
a mi em va estranyar molt
que aquella moció,
que era molt light,
que el que demanava era una cosa
absolutament compatible
amb el pla d'usos que està penjant
el web de l'Ajuntament
sobre els espais verds
que hi ha al voltant de les platges i tal,
no s'aprovés.
Vull dir, jo em vaig quedar molt parada
perquè realment no ho entenia.
I a mi realment sí que em sembla un perill
que en un moment donat
tot aquell espai
acabi sent un espai privat,
amb tot el que implica.
Perquè fa 33 anys que allò s'ha tancat,
és veritat,
però el que tenim allà
és un espai,
a banda del que és l'edifici,
és un espai verd
amb una zona privilegiada
i amb un espai al costat del mar
que realment hauria de ser accessible
per a tots els ciutadans de Tarragona.
Ja n'hi ha molts espais així.
Sí, ja em diràs quants.
Deixant de banda
la destinació
si és que ha de tenir
que pugui tenir l'edifici en concret,
que això és un altre tema.
De totes formes hi ha,
si se'm permet,
una reflexió
que penso que s'hauria de fer.
És,
des de l'administració,
en el seu moment
es cataloguen aquests edificis
o aquest espai
per preservar-los
i el que es va aconseguir
amb la catalogació que preveia
que es preveia
per preservar un espai,
el que hem aconseguit
és tot el contrari,
és degradar-lo.
Això és veritat.
Per tant,
hauríem de veure una mica...
Com penses que acabaria un espai allà?
Perdona?
Com penses que acabaria
la proposta de Tarragona?
No, no, no, Judit.
La proposta que jo he dit
no es refereix a l'edifici,
es refereix a l'entorn.
Si em permeteu.
No, no.
Jo, sense entrar
en el que ara
s'hi pugui fer
o deixar de fer,
jo el que vull dir
és que fa 33 anys
quan algú va decidir
catalogar aquella zona,
en aquells edificis,
era per preservar-los,
per evitar que es tiressin a terra,
que l'espai es degradés,
era per preservar l'entorn.
Jo el que dic
és que hem aconseguit
precisament el contrari.
Catalogant aquest espai,
el que s'ha aconseguit
és una degradació total
de l'espai,
de l'entorn,
dels edificis
que avui són inservibles
i irrecuperables.
Amb això no vull dir,
Arga,
que ja m'aixeques el dit,
que no s'hagi de catalogar res.
No dic això.
Només dic
que ens hauríem de fer mirar
com és
que quan prenem una decisió
que ha de servir
per preservar,
aconseguim l'efecte contrari.
Judith.
No, jo, a veure,
aquest cas
l'hem viscut
aquí a la província de Tarragona,
amb el sanatori Sant Joan de Déu
de Comarroga.
Era un espai,
era un edifici catalogat,
era un espai abandonat,
degradat,
fins que es van posar les piles,
i van decidir privatitzar-ho,
bueno,
inversió pública,
i allò ara és un hotel
de 5 estrelles,
estupendíssim,
que li han donat
una qualitat de vida
a la zona i a l'entorn,
que no sé per què
Tarragona no pot passar
per aquesta fase, també.
Judith,
que és que jo no dic això ara, eh?
No, no, que ja t'entenc
el que vols dir.
A veure, jo...
Però que vull dir
que tot això és recuperable,
que està degradat, evidentment.
No sé com...
És que, insisteixo,
si això arriba a ser
un espai verd,
com està el Forti de la Reina
actualment?
Com l'espai?
Degradat.
Com està l'espai
del...
el pàrquing
del final
de la plaça del Miracle,
d'Hormigó,
que tenim allà,
tan estupendo
i tan meravellós
per a vista,
tots els terrenons,
doncs, degradat.
Vull dir...
No té res a veure.
Xavier, Xavier.
A veure, no.
Entenc malò que vull dir.
Són zones
que queden aïllades
i allò seria
una zona aïllada.
I perdoneu,
i torno a insistir,
no sóc en aquests moments
el regidor competent
amb la matèria.
Crec que hi ha
altres departaments.
Tenim alguna...
alguna, diguéssim,
informació,
però no aquesta
i més si surt
d'una altra administració
tan directa, eh?
Però sí que em comprometo
a tornar
a aquesta taula
i tindrà totes les dades
que en puguin
doncs els companys
traslladar.
Sí, és veritat,
Roberta,
això que dius,
però quan catalogues
també una edificació
has de tindre
i estar obligat
per la normativa
a conservar-la.
I tant.
I això és una qüestió
que a tots
les administracions
tenim que fer un esforç
perquè catalogar
no és només
fer una fitxa,
fer fotografies,
fer un informe,
sinó també
el que comporta darrere.
Això no s'ha fet
en aquesta finca
ni a l'entorn.
Una mica,
t'ho direm
el que s'ha fet,
una mica
en el que són
les mesures de seguretat,
tanques i de més,
això sí,
i això ho hem pogut
comprovar
en els darrers anys.
Sí que és veritat
que hi ha una vigilància
que no sé si funciona
perquè quan entres
en una plana web
veus que està dintre
dels edificis
més misteriosos
de tot el país,
però el que és
un edifici catalogat
que tenia uns,
jo no soc arquitecte,
no conec dels requeriments,
però el que tenia que ser
un edifici
bastant exemplar
del racionalisme arquitectònic
ha estat abandonat
durant 30,
són 30 anys
encara que fossin 10.
això és el que tenim
que evitar,
ja ho saps que també
amb altres elements
patrimonials de la ciutat,
ja sigui tot el món romà
com altres circumstàncies,
ha sigut l'Ajuntament
el que anem a dir-ho,
entre cometes,
ha tingut que espavilar
i fer els deures
perquè s'han de conservar.
Aquesta és una circumstància
que la catalogació
i a l'hora de catalogar
tots,
i valoro molt
el que estàs dient
en aquest aspecte,
ha de tindre
aquesta medició,
no?
Sí, sí,
això sí.
L'Arga volia dir
una cosa al respecte
i canviem de torn,
si no...
Respecte al que apuntava
el Robert,
evidentment aquí tenim
un problema,
perquè si la figura
ha de protegir un edifici
i de catalogar-lo
en comptes de suposar
una protecció,
el que acaba suposant
és que no s'hi pugui fer res,
és evident que tenim
un problema.
Però també és veritat
que la propietat
d'un edifici
comporta una responsabilitat.
Això s'ha dit
i s'ha dit
des de l'administració,
per exemple,
quan va caure
Casa Fuixa
al carrer Cavallers,
i és veritat,
era una propietat privada
i la propietat
no va exercir
la responsabilitat
que li pertocava
de mantenir l'edifici.
En aquests moments
estem parlant
d'un edifici
que és propietat
d'una administració
i l'administració
hauria de donar exemple
i exercir
la seva responsabilitat
de mantenir
aquell edifici
en condicions.
No busca excuses,
perquè al final
el que acaba pensant
és que això
són excuses
perquè al final
arribis en una situació
en què diguis
és que no s'hi pot fer res més,
fem-hi un hotel de luxe
i s'ha acabat el tema.
Vull recordar també
que ara estem parlant
de l'edifici
de la Sabinosa
perquè és emblemat
i perquè està en un lloc
que es veu molt
i perquè és un tema
que fa 33 anys
que arrosseguem,
però si parlem
dels massos que tenim
pel terme de Tarragona
que estan catalogats
com massos d'er
i que la propietat
tampoc
no està exercint
la seva responsabilitat
de conservar-los,
Déu-n'hi-do,
perquè aquí tenim
un terreny
de discussió immens
i d'alguns
se'n sap
qui és la propietat
i per què no fa
el que hauria de fer.
Dit això,
fes-hi alguna cosa més
sobre la Sabinosa
o canviem de terres?
Canviem de terres.
Perquè podíem parlar
també que torna
el festival de Dixi,
en fi,
que també el Port confia
que vinguin creuers
a la ciutat
de forma regular.
No sé si els va quedar
alguna cosa pendent
del plenari
de divendres passat
perquè tothom ja va poder
escoltar-lo en directe
i es va parlar
en el seu moment
de les mocions sobiranistes,
les que van caure,
en fi,
d'altres mocions
per reclamar
diners a l'Estat
i també la Generalitat.
Volem afegir alguna cosa
respecte al que es va dir
no?
No, és a dir,
tot va anar...
Tot van a sols el previst.
Doncs parlem del Dixi,
torna aquest any
al festival de Dixi,
com ho valoren?
Perquè puguem tenir,
després d'un impàs
d'un any
per raons econòmiques,
respectarem el torn.
Ara, sisplau,
arrenquem.
Festival Dixi.
Què vols que et digui
del festival Dixi?
Que a l'altre del Dixi m'agrada.
Hem tingut un any
que no l'hem pogut fer
per raons econòmiques
i en guany torna.
Sí, no, a mi,
a veure com funciona,
però en principi em sembla
bona notícia
que hi hagi música al carrer,
a tothom m'agrada
que hi hagi música,
a mi m'agrada
que hi hagi música.
De totes maneres,
a veure com va tot,
doncs igual.
Aquest any ha deixat un triu
per a gaire.
Estem encantats
que s'hagi recuperat
i que, bueno,
esperem que continuï
any rere any, no?
Jo dic el raro.
No t'agrada.
No, no, no,
és que no m'agradi,
però és que, clar,
si busquem l'hemeroteca
de fa un any,
l'Ajuntament va dir
que el festival de Dixi
no s'havia deixat de fer
i si no busquem
privada un manteniment
d'una activitat de Dixi
i l'Ajuntament va sortir
traient pit dient
que no s'havia deixat
de fer el festival.
Aquest any,
ara, per el que està sortint,
sembla que volen tornar
a capitanejar ells el tema
i ara diuen que sí,
que ara recuperen
el festival de Dixi.
Fantàstic.
Amb el taller de música, eh?
Deixar de fer no s'ha deixat de fer.
No.
Saps qui l'ha promogut?
Clar.
Per això ho dic,
per això ho dic,
que busquem el que deien els diaris.
Això ho dic,
que estem encantats
que l'Ajuntament
hagi recuperat
aquesta activitat.
Però, a tota manera,
a mi ja em sembla bé
que hi hagi entitats ciutadanes,
entitats privades,
que col·laborin en això.
Em sembla fantàstic
que hi hagi entitats
que col·laborin
i em sembla fantàstic
que aquest any
s'hi pugui donar
més importància
i més presència
en el festival de Dixi.
Només dic
que aquest any
surt l'Ajuntament
traient pit dient
que recuperen.
Dic,
no, senyors de l'Ajuntament,
vostès fa un any
van dir que no es va deixar de fer,
per tant no es recupera res
si no es va deixar de fer.
Home, no sé,
jo em sembla que és una cosa
que en principi està bé
i començar a entrar
amb el rifirrafi aquest,
si vas dir, no vas dir,
tampoc no crec
que porti enlloc,
però vaja,
aquí cadascú entén
les coses com les vol entendre.
Sí, bé,
jo també,
molt content
des de l'àrea de cultura
que es torni a poder
tractar des de l'Ajuntament,
econòmicament,
organitzativament,
amb col·laboració
amb el taller de músics
i també crec
que amb aquesta mena
de proposta
de músics
d'aquí,
de la ciutat
o amb un calendari
crec que vaig sentir
que tenia que ser
una mica més també propi
sense deixar de ser internacional
i bé,
doncs,
dintre de les marques
de Tarragona
veig que això
s'està consolidant
al Dixi
com un festival molt propi
i en la mesura
que l'economia
i les finances
ho han permès
s'ha tornat
a tindre
més o menys
la mateixa fórmula
que sempre havia tingut
aquest festival,
clar.
Bueno,
no és exactament...
No és la mateixa,
però bueno,
ho dic en relació
amb el que el Robert comentava,
no?
Sí,
fa...
Perquè hi ha coses
sobre pressupost,
esponsors tal i qual
que han canviat
i que a veure...
És que clar,
jo penso que el que és interessant
és veure
com va la cosa
i fer després
una anàlisi
de com ha anat,
no?
Segurament el que es fa
és aquestes noves fórmules
és aquestes noves fórmules
on possiblement tot el pes
no sigui des de les arques municipals
per dir-ho d'una manera,
doncs que sigui benvingut,
però crec que és una qüestió
que s'està irradiant
a tota mena d'expressió
o de festa
o d'event, diguéssim,
popular a la ciutat,
no?
En diferents organitzacions,
crec que és el que s'està intentant perfilar.
Jo, bueno,
des del grup municipal,
a nosaltres ens és igual
qui promogui el festival,
sigui l'Ajuntament
o siguin operadors culturals,
o sigui que sí,
és igual,
la qüestió és que es faci.
Ho dic perquè
recordo que
la senyora Crespa
en un moment donat
donava part desaparegut
al festival de la Dixi
i Tarracoviva
i, bueno,
vam fer nosaltres
que els pressupostos
vam, d'alguna manera,
evitar que això
es produís.
A inversió privada
o d'operadors culturals,
perfecte,
que sigui que ho promoguin
però que no ens apareixi.
Jo també no em voldria equivocar
però diria que d'alguna manera
estava bastant previst
que aquest any
hi hagués Dixi
i hi hagués concurs
de Castelldefocs
una altra vegada
perquè, insisteixo,
no em voldria equivocar
però m'hi jugaria
bastant més enllà
d'un cafè
que l'any passat
se'ns va explicar
que això se suspenia
perquè el pressupost de cultura
anava destinat,
no hi havia prou diners
i hi havia el concurs de Castells
i en el pressupost
de l'any passat
hi havia una partida econòmica
molt important
pel concurs de Castells
que evidentment
aquest any no hi és
i per això l'any passat
ja ens van anunciar
que per aquest any
es podrien recuperar
aquestes activitats.
No vull dir la xifra
perquè m'equivocaria...
Crec que és així
i també crec que...
Perdoneu,
perdona Carme
si utilitzo les teves paraules
però s'estàs escoltant tu
però crec que era
donada la situació
però que sempre s'intentaria
fer que tornés
quan aquesta circumstància
que descriu el Robert
doncs
fos ajustada.
Cambiarem tema
com té una aposta
pels creuers
avui hem explicat
que el Port de Tarragona
treballa per això
perquè puguin venir
petits i mitjans creuers
perquè facin l'escala
de la ciutat
i que també puguin hivernar
no només a l'estiu
però que puguin també
hivernar la ciutat.
És una bona aposta
aquesta diríem
de l'atracció
de creuers
a Tarragona a ciutat
o tenim una competència
de Palamós
i d'altres portes...
Però jo penso que
això és fum
que es ven des de
l'autoritat portuària
i més ara
que hi ha el trasfil
es consolida
com una cosa ja
inevitable.
Vull dir,
és incompatible
que hi hagi
una ciutat de creuers
amb una ciutat
que la façana marítima
està hipotecada
amb mercaderies
perilloses.
Home,
jo que el tercer fil
i el tema dels creuers...
Que sigui el tercer fil
el que faci incompatible
el tema dels creuers
no acabo de veure.
El que sí que veig
és que el tema dels creuers
és un tema
molt agafat
una miqueta
per les branques
perquè hi ha molta competència
pel tema dels creuers
i que amb això
el que veig més amenaça
no és el que diu la Judit
sinó el fet
que el port de Tarragona
és un port
que està especialitzat
en granels
amb tot el que comporta
això
de pols
i del tipus
de mercaderies
que allà
s'estan portant
que són bastant incompatibles
amb els creuers.
D'una banda
tens el tema
que tenim al voltant
ports
que ja estan molt especialitzats
en el tema
de creuers de luxe
i d'altra banda
la mateixa activitat
del port
que no sé
fins a quin punt
és compatible
perquè bueno
s'ha sentit
de grans iots
que hi ha allà
que tenen problemes
amb un pulsing
de color vermell
que no sé
que rovella
o no sé
quines històries
no ho sé
Robert
seré una mica
més optimista
tant de bo
desconec del tot
la
el tema
dels vaixells
i d'embarcacions
l'únic que dic
és que
vull creure
que si això
ho anuncien
hi deu haver alguna cosa
i penso
que seria
un motor més
de cara
al moviment
i a l'economia
de la ciutat
tant de bo
això es pogués
arribar
a consolidar
i que fos una realitat
penso
vull creure
no tant
per anar
a discutir
o anar
a competir
directament
amb el port
de Barcelona
evidentment
però
si com a complement
del port
de Barcelona
si aquí
poden acabar
arribant
una sèrie
de creués pocs o molts
al cap de l'any
doncs seria
per l'economia
de la ciutat
un gran què
evidentment
tant de bo fos veritat
tant de bo fos veritat
no no
si és una font
de persones
i de turisme
a més a més
d'aquest nivell
que comporta
sembla ser
doncs
també
uns ingressos
a les ciutats
considerar
segons diuen
els operadors turístics
molt bé
sí que és cert
que aquest port
sí que té
la capacitat
per allotjar
aquest tipus
de llots
i aquesta circumstància
sempre
he sentit
possiblement
d'una manera oficial
que precisament
l'autoritat portuària
tant per la gent
que ara
l'està governant
com anteriorment
que bueno
que implicava
en el moment
que es fes efectiu
una nova redistribució
de certs
productes
a l'engròs
i a més
que exactament
no sé com va
l'únic que puc dir-te
és que efectivament
aquest port cada dia
és més gran
i que
fins i tot
a vegades
no ens assabentem
ni de barcos
que arriben
perquè
a vegades
quan hem tingut
que anar
no sé si us ha passat
a vosaltres
però no s'acaba mai
aquest port
per tant
no ho sé
si efectivament
podríem aconseguir
aquesta benestança
aquell nivell de qualitat
que aquest tipus
de turista
demana
però crec que
tenim capacitat
o crec que el moviment
o la flexibilitat
del port
podria aconseguir
doncs
aquests nivells
perquè poguessin
vindre
aquestes creues
jo crec que és positiu
tampoc veig molt
la relació
m'adereixo
el que l'arga diu
amb el tercer fill
doncs que el port
si és un port industrial
al 100%
com el que tenim
és molt difícil
que
sí però també veig
em costa de creure
que s'hi dediqui
a la totalitat portuària
a aconseguir
que vinguin creues aquí
entre altres coses
perquè
en molts anys
no s'ha aconseguit
amb el mateix color
del govern
que tenim ara
sí
fins i tot hi havia
una estació marítima
exacte
i mentre la Generalitat
no estigui
o el govern de Catalunya
no estigui disposat
que Tarragona
sigui una escala
en tema creues
no ho serem
i per ara
jo crec que
el camí no és
l'adequat
però a veure
Judit
tenim un port industrial
que ha de ser industrial
perquè
part de la història
de Tarragona
i del creixement
de Tarragona
va lligat
amb el fet
de la indústria
de tenir un port industrial
ja està
i el que no pots fer
és deixar de ser
un port industrial
per una aposta
pels creuers
que ara mateix
és una aposta
que està molt poc concreta
perquè
amb el tema dels creuers
sí que tens
molts competidors
tens molts competidors
molt a prop
i a banda
que els creuers
en un moment donat
poden suposar
un ingrés pel port
això ja m'ho crec
que aquest ingrés
reverteixi
tan directament
a la ciutat
com diuen
això és el que
me'n falten dades
perquè moltes vegades
el que fan aquests creuers
simplement
és hivernar
perquè surt més barat
hivernar aquí
que amb uns altres ports
però això no implica
això no implica
que la gent
que va
en aquells creuers
baixi a la ciutat
o conegui més la ciutat
o faci
una despesa
a la ciutat
es tractaria d'això
però això no és
el que han dit
són coses diferents
són coses diferents
vull dir que
hivernin aquí
llavors no hi ha
però de totes formes
acaba revertint
a la ciutat
perquè hi ha les empreses
que hi han de fer
un manteniment
hi ha un subministre
és igual
jo crec que el fet
que el port sigui industrial
no ens ha de fer por
per intentar
que també sigui turístic
perquè la ciutat
com a tal
també és industrial
i no renunciem
a la nostra aposta turística
i a la nostra marca
com a turisme
per tant
el port pot ser
un complement més
en aquest engranatge
en aquesta manera
de viure a Tarragona
que combinem
l'industrial
amb el turisme
doncs
igual com s'ha fet
i s'ha aconseguit
en la ciutat
jo el que dic
és per què no també
en el port
el port i el territori
és industrial
i turístic
per què doncs
no podem aconseguir-ho
en el port
també
no no
jo a veure
com diu l'Àrga
em falten les dades tècniques
però l'altre dia
me vaig perdre
perquè anava
en el port de Barcelona
i precisament
vaig entrar
per la part industrial
per arribar a la turística
d'acord
que Barcelona
com diu la Judit
és un altre destí
que no el tenim nosaltres encara
però bé
els que fan creuers
jo no he fet cap
però els que fan creuers
els que fan creuers
precisament fan escales
i veig que baixen
no només a les poblacions
importants
sinó que fan
aquesta mena d'oferta
que es diuen excursions
i jo crec que això
no sé
perdoneu
que a Roma
està a una hora de cotxe
de Roma
i per tant
t'asseguro
t'asseguro
que hi ha escales
que són ciutats
que no tenen
a Tarragona
és molt millor Tarragona
però de lluny
jo no dic això
jo el que dic
és que
si es parla d'hivernar
només
doncs
revertirà l'economia
amb el port
estarà molt bé
però amb la ciutat
que és el que interessa
pel comerç
i per la restauració
etcètera
doncs no
5 minuts
per parlar
si sembla
de l'avantprojecte
de la llei de reforma
de la mitjançà local
ja n'han parlat
alguns dels seus partits
aquí en aquests mateixos micròfons
i han dit
que no tindran afectació directa
si més no
a l'Ajuntament de Tarragona
però jo s'hi pregunto
des d'aquest punt de vista
els ajuntaments
són el mal econòmic del país
els ajuntaments en general
o és l'excepció
és la que tindrà afectació directa
amb l'Ajuntament de Tarragona
una cosa és que diguin
que no afectarà
el nombre de regidors
o no afectarà
alguna part
però si afecta
a tot el que és
la independència
o la capacitat
o l'autonomia
del món local
dels ajuntaments
evidentment que afecta
l'Ajuntament de Tarragona
o que ens pensem
que és l'Ajuntament de Tarragona
el nombre de regidors
que tingui
o el sou que puguin cobrar
clar que afectarà
l'Ajuntament de Tarragona
tot el tema
de les competències
que es limitaran
als ajuntaments
i que passaran
a la diputació
afecta
a l'Ajuntament de Tarragona
naturalment
i als ciutadans de Tarragona
tot el tema
de les coses
que no es podran fer ja
des de l'Ajuntament
amb tot el que això implica
del control
que pugui tenir directament
els ciutadans
sobre el que fa
el seu Ajuntament
afecta
a l'Ajuntament de Tarragona
naturalment
jo penso que és una
jo penso que aquesta reforma
de la llei de bases
del règim local
és un cop d'estat
és un cop d'estat
a l'autonomia municipal
així de clar
és una manera
d'intentar convertir
tot el que és
el món local
simplement
amb un gestor
de coses
que li van dient
i treure-hi
la capacitat
de fer política
Judit
ràpidament
que tenim molt temps
jo crec que
la reforma
que encara no és
ni un gran projecte
el que fa és
entre altres coses
posar ordre
en molts ajuntaments
que no en tenen
o sigui
Tarragona
està dins
dels que estan
en ordre
vull dir
no afecta en absolut
ni en la nombra
de regidors
com deia la larga
ni en els sous
de l'alcalde
ni en dedicacions exclusives
tot això
perquè tot això
està dins de la llei
però jo crec que sí
que favoreix
en el sentit
que aquelles competències
que no estan financiades
passin a les administracions
que corresponen
perquè ara
no
però bueno
no
o sigui
si hi ha duplicitats
a veure
quines duplicitats
si hi ha duplicitats
que són de diputació
o de Generalitat
o de Consell Comarcal
com vulgui
més igual
administració
evidentment
l'Ajuntament
no té per què assumir-la
si no té
una financiació
per aquestes competències
llavors me sembla
que el que s'està fent
amb aquesta reforma
és senzillament
ordenar
totes aquelles competències
i això
que no tindràs
fil directe
del ciutadà
amb l'Ajuntament
bueno
ja ho tindràs
amb altra administració
que per això existeixen
amb la diputació
i és que els diputats
provincials
es trien directament
els diputats
provincials
es tria cada partit
ni els Consells Comarcals
tampoc
per això
vull dir
si sobren administracions
evidentment
no són els ajuntaments
són diputacions
i Consells Comarcals
qui parla
que són els ajuntaments
evidentment
que afectarà
l'Ajuntament
de Tarragona
amb la línia
del que deia Larga
vull dir
quan es parla
de si afectarà
o no
penso que hem d'anar
més enllà
no és només
per si
ens tocaran el sou
o hi haurà
més o menys regidors
on hi haurà més o menys
en dedicació exclusiva
és evident
és evident
que afectarà
i molt
de totes formes
jo he de reconèixer
que conec poc
conec pel que ha anat
sortint als diaris
i hi ha coses
que no entenc
perquè en premsa
deia que
les empreses municipals
que no siguin rentables
s'hauran de tancar
llavors jo el que pregunto
és el transport públic
d'aquest país
on queda
perquè no hi ha cap empresa
de transport públic
d'autobusos
en cap ciutat
ni cap metro
que sigui rentable
econòmicament
per tant
insisteixo
insisteixo
conec el que he llegit
per la premsa
però d'entrada
m'assembla
no sé si un cop d'estat
però vamos
subrealista
com a mínim
no
a veure
aquesta llei
jo crec que
si sembla ser
com
com diu la Judit
que és aquest amena
davant projecte
que s'està perfilant
el que seria
anem a dir-ho així
a grans pases
a les ciutats
a partir d'una dimensió
en quan és
tota la composició
de regidors
que sembla que era l'únic
que algun tipus
de persona
preocupava
tant els que volien
conservar-se
com els que acusaven
aquesta situació
doncs no moure
però sí que hi ha
una realitat
encara que sigui mínima
de moltes poblacions
dintre del territori
que gràcies als ajuntaments
han aconseguit
una certa interlocució
que és veritat
que en altres moments
no hi podien
precisament
per aquesta
diguéssim
estatura
que teníem
petita
doncs bé
jo crec que
de tot això
abans de
tallar representacions
tindríem
que mirar
d'ajudar-nos tots
no sé
el que realment
crec que és
molt colpidor
és mantindre
les administracions
que els ajuntaments
han de cobrar
menys importància
d'acord
però
per altra banda
també
no deixem
de
tindre consciència
que hi ha
moltes competències
que o bé hi ha un ajuntament
o que ningú les tracta
llavors
això pot ser
una merma
directa
de moltes
de molt servei
no haurem de parlar
amb una altra tertúlia
un altre dia
en parlem
íntegrament
amb la tertúlia
gràcies
per acompanyar-nos
gràcies
i a vosaltres
moltes gràcies
gràcies