Darrera entrega de l'Espai Caixa Fòrum d'aquesta temporada.
Carles Marquès, bon dia.
Bon dia.
Què tenim encara per al que queda?
Tanqueu portes el 18, el 19, vaja, d'agost.
El 18, el 18, el 18, sí, bueno, ja, dona que falta encara el 18 de les 9 del vespre, exactament.
I després farem unes petites obres al vestíbul.
Ah, sí, sí, sí.
Per ser en consonància amb tot el carrer, no?
Per no deus en donar.
Sí, sí, no, tampoc ha sigut exactament per això, però sí, penso que, a més això,
aquests dies que es veu la façana completa del Caixa Fòrum, que feia anys que no es podia veure.
Sí, és veritat, que ara us han entrat ja tot i que la fàstima.
I bé, ha coincidit, vull dir, només una coincidència feliç, però canviarem la porta de costat,
estarà a l'entrada més a prop de la Rambla Nova, tindrà més visibilitat,
i jo penso que quedarà bonic i inaugurarem una exposició el 17 d'octubre,
per tant, no inaugurarem per Santa Tecla com fem cada any, perquè estarem d'obres,
però si us espereu uns dies, un maset, el 17 d'octubre, inaugurem una exposició de cellers modernistes.
M'estàs dient, ara ho explicarem tot bé, però m'estàs dient de quin trac un titular que és que el Caixa Fòrum no participa en guanyes a Santa Tecla.
El Caixa Fòrum participa a Sant Magí, però a Santa Tecla en guany, en guany, i com a excepció,
com a excepció no, per això ho explico, perquè nosaltres ja sabeu que ens plau ser cada any a Santa Tecla,
però bé, no te'n puc dir que el motiu per a la ciutat també és bo i també està bé,
que és això, vull dir, dignificar una mica un equipament que, com estem veient per les xifres d'en guany,
doncs cada cop la gent se sent més seu, en guany, el nombre de persones que hem visitat és molt alt,
com t'explicava abans, a micro tancat, que es diu.
Avui, i avui vol dir això, textualment, avui, hem superat el nombre d'usuaris de tot l'any passat,
és a dir, a mitjany, una miqueta més de mitjany, gràcies a la... això, la nombre...
nombre, perdó, per la cacofonia, de visitants que hem tingut a dues grans exposicions,
com són Ticent i Mòmies, que totes dues han tingut Ticent, més de 38.000 persones,
Mòmies està a punt d'arribar a les 38.000, avui mateix també crec que hi arribarem,
és a dir, per tant, en dos dies ens posem a superar Ticent, també són més dies,
però és més llarga l'exposició de Mòmies, però la mitjana de visitants dia
és d'unes 520 persones a dia d'avui, de Mòmies, que no està gens malament,
hem superat Ticent, per tant, ha estat un any molt bo, i això,
i avui superem el nombre total d'usuaris de l'any passat.
Usuaris seria una mica la suma de totes les activitats que es fan a aquest fòrum,
sumades, no són la gent que entra per la porta, sinó són allò,
tots els que han comptat, tots els que han anat a conferències,
tots els que han anat a visitar l'exposició, tot això s'assuma,
i això és el que se'n diu usuaris.
Això té un valor extra, diria jo, perquè, en fi, entrar per la porta
i veure una exposició, bueno, ja és lo seu, però implica una...
no tanta activitat.
En canvi, participar d'alguns d'aquests actes, conferències,
visites guiades, tallers, audiovisuals, clar, tot això ja és una...
Tot això, exactament correcte, sí, sí.
Molt bé, ja ho heu superat, eh?
I això que encara ens queden aquestes tres setmanes...
Si m'ho puc anar de vacances...
Tranquil.
Tranquil, sí.
Ens queden, bueno, sí, fins al dia.
Com si ara ja no vol entrar ningú més al caixón.
No, no, sisplau, no, tampoc és això, tampoc és això.
Jo, personalment, m'ho puc anar de vacances tranquil,
però això tenim, tenint en compte que aquí a Tarragona venen molts visitants de vacances,
estem notant, eh?, aquests dies...
Turisme de fora, potser estranger directament o de la resta de l'estat?
De la resta de l'estat molt i estranger també molt
i, evidentment, molta gent d'origen rus,
que ja sabeu que tenen una preparació cultural,
un interès, diguéssim, per la cultura notable.
I l'idioma no els representa un impediment.
L'idioma no els representa un impediment perquè...
Bé, tenim un full de sala amb anglès,
molts d'ells saben anglès,
i ens estem plantejant-nos.
O sigui, en aquests moments la Fundació La Caixa té una exposició
que en vam parlar en el seu moment a la Pineda,
a Vilaseca, sobre el Neolític,
i allí els tríptics són també en rus,
català, castellà, anglès, francès i rus.
Estem donant-hi voltes, ens estem plantejant,
sigui Tarragona ens val la pena,
pot ser només a l'exposició a l'estiu,
pot ser, com et deia, que tenim un full de sala,
que és el que no et pots endur amb anglès,
doncs també tenir-lo amb rus.
Són coses que, evidentment, ens fan pensar i valorar.
Aquesta exposició, per exemple,
hauria pogut estar bé el cas del plantejament,
no el van fer en el seu moment,
perquè això és una xifra que va creixent,
i que d'alguna manera has de tenir basada
en enquestes més que en percepcions, per entendre's.
Però sí, són coses que, evidentment, es tenen en compte.
Molt bé, doncs això és el que passa a dia d'avui
a l'Espai Caixa Fòrum.
A dia d'avui, i encara queden tres setmanes per al tancament,
el dia 18, s'ha superat ja la xifra de visitants
de la darrera exposició, la de Thyssen,
les mòmies ja l'ha superat,
i hem superat avui, com deia el Carles,
la xifra d'usuaris.
Usuaris de l'any passat.
Què ha passat durant aquest mes que portem d'estiu?
Ha passat que...
Ara ja es tranquil·litzarà perquè ja han acabat els casals,
però han tingut nens a dojo, no?
Exactament, sí.
Això és una reflexió que moltes vegades hem fet aquí,
en aquest programa,
que és que hi ha una...
La majoria de població, diguéssim, la població adulta,
tenim una percepció del Caixa Fòrum,
que són les activitats de tarda, obertes al públic,
però al matí sempre hi ha activitat pedagògica.
I el juliol, que sembla un mes que per altres
museus i institucions segurament és un mes,
allò ball que diuen,
per nosaltres és un mes punta,
perquè tenim activitats per esplais,
per entitats de la ciutat que treballen amb la canalla,
i que això, omplen el Caixa Fòrum al matí,
vull dir, han tingut...
Les xifres són 1.245 criatures, diguéssim,
en tot aquest mes, vull dir,
és molta gent, eh?
Vull dir, tenim des de visita a l'exposició,
activitats de ciència,
enguany també hem tingut cinema,
que ho hem comentat un cop,
que estava una mica obert al públic, també,
i activitats d'arts plàstiques.
I aquest és un dels objectius del Caixa Fòrum,
també arribar a la canalla a l'estiu,
a través dels esplais,
perquè d'alguna manera l'activitat
no és exactament la mateixa que pel curs escolar,
evidentment està pensada d'una altra manera,
tot i que hi ha algun dels tallers sí que és igual,
però la filosofia és diferent
és diferent i és un tipus de públic
al qual ens interessa arribar al cas de Tarragona,
no cal que us ho digui,
perquè algunes d'aquestes entitats,
que són de tots conegudes,
com Casar l'Amic,
com la Fundació Xarxa,
treballen en molts casos amb nens,
amb risc d'exclusió social,
amb famílies amb situació econòmica complicada,
i per tant aquesta intenció,
que ja és durant tot el curs a l'estiu,
encara hi és més d'arribar a aquesta canalla.
Ara ja s'han acabat els casals d'estiu.
Correcte, però encara no s'ha acabat el cicle de pel·lícules d'estiu.
Ah, de pel·lícula, és veritat,
és veritat, avui tanquem amb George Clooney.
Avui tanquem amb George Clooney,
no podrà venir, sap greu,
però no podrà venir.
L'he convidat, però eh.
L'hem convidat, l'he trucat,
i he dit, George, si pots venir,
la confiança que tenim,
però no pot venir.
Però vindrà, no sé,
el Xavi García a Puerto,
que és el que ha presentat i coordinat aquest sigle,
i us explicarà una mica el què i el per què
d'aquesta pel·lícula, Los Descendientes,
que com ens comentava la setmana passada,
dins de la trajectòria George Clooney,
té les dues personalitats,
que són allò del cinema massiu,
o de gran taquillatge i tal,
i després altres pel·lícules que ha fet,
que al final segurament,
si passa a la història del cinema,
serà per aquestes,
de menys pressupost,
de major intenció en el guió,
i en el qual ell no fa el personatge clàssic
de George Clooney triomfador,
sinó de perdedor,
de persona amb dificultats i tal,
com és el cas,
aquesta, Los Descendientes.
Val la pena, avui a les set, eh?
Avui a les set, 30,
dos quarts de vuit,
set trenta, dos quarts de vuit,
horari d'estiu.
Tanquem ja el cicle de cinema d'estiu.
I diguéssim la programació regular,
tret de l'exposició.
El que ja farà,
ja ens quedaran només,
no és poca cosa,
però ens quedaran l'exposició d'Aiti,
recordeu,
a Aiti,
després del terratrèmol,
i la de les mòmies.
Digue'ns, home, Carles,
que vam parlar,
recordo quan vam fer la visita guiada
per l'exposició d'Egipte,
era quan feia poc dies que havia obert.
Ara, que t'hi has passat i repassejat,
que has vist cada raconet,
digue'm, home,
quina és la peça o la curiositat,
perquè, a més, clar,
el Carles segur que ha escoltat mil visites guiades.
Sí, sí.
La curiositat aquella que dius,
oi, és que ha valgut la pena,
perquè és que això,
si veniu,
ja l'últim retruc de gent que vingui.
Heu de tenir en compte això.
Evidentment,
la gran peça
i la que a tothom li fa més gràcia,
per moltes raons,
és la mòmia d'Anjor,
del sacerdot aquest de Tebes.
Sobretot això,
perquè està per desenvolupar-se.
Que és a la zona on hi ha tots els sepultres.
Al final de tot, exactament.
Al final de tot,
perquè hi ha la mòmia
i els tres sarcòfags,
és l'interior a l'exterior.
Clar,
el fet que estigui al final,
que se la creï,
d'alguna manera,
la càmera funerària,
és bastant impactant.
Després,
això,
la gran curiositat,
i si us recordeu,
ho deia el comissari,
però és veritat,
que això la gent ho valora molt,
el quadern aquell
de geroglífics
de Champollion,
que va fent 16 anys,
o sigui,
que ha portat uns anys
obsessionat
pels geroglífics,
tot i ser un noi jove,
i seria la persona
que acabaria dexifrant
amb la pedra de Roseta
els geroglífics,
per tant,
una persona que ha portat
a la història
de la humanitat
una gran tasca.
Doncs als 16 anys,
aquest nano,
clar,
això se ho explica,
jo què sé,
les meves nòvodes,
que tenen 11 i 8 anys i tal,
un noi una mica més gran
que elles,
però que a aquesta edat
estava preocupat
per això ja,
és una cosa que
tothom ho entén,
i tothom ho entén,
a més,
i li fa molta gràcia,
perquè segurament
sense persones com ell,
l'egiptologia
o qualsevol ciència humana
tindria poc sentit,
sinó la gent aquesta
que ha produït
aquests grans salts.
I clar,
fa molta gràcia veure
que la llibreta
d'un nano de 16 anys
és la peça
més important,
i a més no és una peça
egípcia,
curiosament,
més important
de l'exposició,
però perquè és la pedra
de toc,
la que dóna sentit
a totes les,
a totes les,
a més,
a la gent li fa molta gràcia
també el tema
de com,
de com,
de la tècnica,
com es mumificava,
perquè allà s'explica
i quin sentit
tenia,
és a dir,
no era un,
o sigui,
tot estava molt,
molt pensat
i tenia un sentit
molt clar
dins de la forma
de pensar
dels egipcis,
per els quals,
diguéssim,
més que una ressurrecció,
per entendre'ns,
hi havia una no interrupció,
de la vida
i això,
jo diria,
aquestes són
les dues peces
o dues de les peces
cadascú té les seves,
evidentment.
Hem donat moltes pistes,
si encara no l'heu vist,
per favor,
aneu-hi fins al 18 d'agost,
clar,
no m'agradaria tancar
sense preguntar-te també
la teva fotografia
de l'exposició d'Aiti,
en el seu dia ja me'n vas dir
una,
no sé si treia firmes,
sí,
sí,
la reconstrucció,
és a dir,
el noi aquell
que amb un pic
estava fent caure
a una casa
que es desmuntava
per després tornar-la
a muntar.
L'has canviat,
l'has canviat,
Carles,
no és la que em vas dir
en el seu dia?
Sí,
que vas dir aquesta,
no?
Vas dir aquesta?
A mi em sona
la de les bombolles
de saó.
No,
aquesta no,
devia ser...
Ai,
no ho sé,
ara no ho sé,
ho hem de recuperar
l'entrevista.
Jo aquesta,
jo aquesta.
És a dir,
dins de l'instrucció,
la reconstrucció.
vol dir que n'hi ha de molt xules.
Sí,
n'hi ha de molt xules
i a més,
aquesta fa reflexionar
molt clar,
vull dir,
realment,
és...
El sentit de l'exposició
és a part de la quantitat
enorme de...
I és una reflexió
que aquests dies
també és important de fer,
no?
I la voluntat aquesta
de no deixar-se vèncer
per una circumstància així
i en el cas d'Aïti,
que és un país tan pobre,
lluitar per la reconstrucció
de partir endavant.
Boníssima,
suposo,
la valoració,
hores d'ara,
no?
Sí,
d'aquest tercer trimestre
i tot l'any passat.
Bé,
ara veurem com acaba l'any,
però jo diria que...
A veure,
m'atreveixo a dir,
i això sí que ho puc dir
amb tota seguretat,
que la xifra de visitants
serà més alta que l'any passat.
Molt bé.
Perquè ja ho és a dia d'avui.
Doncs ja està,
això ja ho tenim.
Això ja ho tenim separat.
Això ja ho tenim.
Boníssimes vacances
a Carles Marquès
i a tota la gent
de l'Espai Caixa Fòrum,
que el deixeu ben maco,
recordeu que tanquen
el 18 a les 9.
Exactament.
18 d'agost.
I aleshores
obrirem el dia 1 d'octubre
al públic
i ja esperem
amb una cara una mica nova.
I amb aquesta exposició
obriran a l'octubre,
amb aquesta exposició...
Mira,
al final no n'hem parlat,
però és igual.
Sallés Modernistes.
Una exposició que ens toca
molt de territori,
no?
Molt de prop.
Sí,
i tant,
i tant,
i tant.
I per això hem volgut
que vingués aquí.
Gràcies a una temporada més,
Carles Marquès.
A vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.