Com cada dilluns, passada la una, saludem en Carles Marqués,
director de l'Espai Caixa Fòrum.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Carles ha entrat, de fet, des que ha entrat per l'emissora, amb un somriure platòric,
perquè es veu que porten un parell d'activitats les darreres, no?
Sí, que sé que...
Com a molt xules, amb moltíssima gent.
Molt bé, molt xules, exactament.
T'agrada el té a la menta, tu?
M'agrada el té a la menta, i avui aquest matí n'hi havia un per a Escolars,
però no me l'han deixat tastar, perquè és veritat,
que preparen a l'escenari un té a la menta,
s'encén l'olor, després hi ha unes plantes de menta allà,
vull dir que realment hi ha també l'aspecte olfactiu,
a part de la música, perquè és un espectacle, diguem-ho tot,
de música del Magreb, tot i que alguna de les peces, curiosament,
també l'han sentida amb el folclore popular, diguéssim,
de la península ibèrica, a través, per exemple, de García Lorca i tal,
clar, hi ha una relació entre el nord i el sud de l'estret de Gibraltar,
i per tant, bueno, hi ha músiques andaluses,
que de fet són músiques andalusines, vull dir, per tant,
que venen del Magreb, i clar, si a mi em sorprèn,
doncs imagineu-vos amb uns nens allà dient,
Ostres, però sí, aquesta és la mateixa música que,
no despeixo l'Oquina, perquè haureu de venir aquest dimanche a veure-ho,
es diu Montelamento, concert familiar,
a les 6 del vespre d'aquest dimanche, dia 17.
Molt bé, això ja ha passat, ja n'heu fet un espectacle a fer,
i ja el proper el 17.
Exactament, va anar molt bé, i el proper el 17, exactament.
Va anar molt bé, també, em comentaves,
de fet, diu que et va fer molta gràcia, no?
Sí, sí, vaig sortir entusiasmat.
La pel·lícula sobre Cuba, que encetava quatre països, quatre històries.
Exactament, Avan Station, una visió gens tòpica de Cuba,
és a dir, ni el tòpic, ni els diversos tòpics que tenim,
des del castrisme, el turisme,
altres tòpics potser no tan agradables i tal,
però aquí dona una visió molt crítica,
és a dir, un enfrontament entre la Cuba aristocràtica,
l'aristocràcia del partit, per entendre'ns,
i la Cuba popular,
i aleshores, tot i que mostra un retrat
de carrers i llocs de Cuba,
no gaire amable,
és a dir, es veuen imatges dures,
unes bandes, unes baratlles,
la vida al carrer,
que a vegades és dura, però ho fa d'una manera
que realment
t'ha de ser un martó en darrere i tot el rato.
Ja t'ho dic.
Hermano, molt bé.
Això ja ho portaves incorporat tu de sempre,
o has sigut arran de la pel·li?
No, no, no, això ho portava incorporat.
Sempre recordo que vinc de Torre d'en Barra,
que és un lloc d'indians,
i alguna cosa se'ns empelta a vegades de Cuba.
Molt bé.
Déu-n'hi-do, Carles, per què és no para de sorprendre'ns?
Escolta, dèiem jo que és
de la programació que teniu de cinema,
que sempre feu alguna coseta o alguna cosa d'audiovisuals,
comenceu Quatre Pesos, Quatre Històries,
començàveu amb Cuba,
però ens en queden tres més, no?
Això pels dijous.
Ens en queden tres més, exactament cada dijous,
aquest dijous, Colòmbia,
la pel·lícula del Huelco del Cangrejo,
la setmana després, el dijous 21, Cadastan,
amb la pel·lícula Tulpan,
i finalment, l'últim dijous del mes de novembre,
Un cuento xino que tot hi ha el nom.
És una pel·lícula sobre l'Argentina.
A veure, totes, no em voldria avançar ara
amb l'entrevista que farem,
però ja avanço una miqueta.
totes donen una visió, com us deia,
de la realitat del país.
És a dir, més enllà de l'aspecte de la ficció,
perquè són pel·lícules de ficció,
hi ha una voluntat testimonial de la realitat del país,
que és el que interessa, evidentment,
a l'àrea de cooperació internacional,
que és la que programa aquestes pel·lícules.
Doncs vinga, contactem amb la responsable d'aquesta àrea,
de la cooperació internacional, la Marta Solsona,
que és qui ens pot explicar per què han triat aquestes pel·lícules
i una mica la realitat de cadascun dels països retratats.
Marta Solsona, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs expliquen-s'hi, ja per entrar en matèria, no?
Cuba, Colòmbia, Kazakhstan i Argentina.
Per què aquests quatre països?
Bé, dins d'aquests cicles que programem,
el que nosaltres, d'aquests cicles de cinema, cinema de ficció,
el que nosaltres volem és acostar la realitat de diferents països
als visitants dels caixa fòrums i fer-ho a través del cinema de ficció.
El cinema de ficció és una eina de, pensem que és una eina de sensibilització
i de reflexió molt potent, que ajuda a tractar temàtiques
que a vegades són molt complexes, però que posen el focus en les persones
i en les seves històries, doncs acosten molt aquestes realitats
al públic dels nostres centres, no?
A través d'aquestes pel·lícules que programem dins d'aquests cicles genèrics
que fem de quatre països, quatre històries,
el que fem és donar veu als més vulnerables,
a persones vulnerables de comunitats, de col·lectius,
de països que ja són molt vulnerables de per si,
com pot ser Colòmbia o coses tant,
o també de països que no ho són tant, com pot ser Argentina,
però que sí que tenen col·lectius que es troben en aquestes situacions, no?
No hi ha un fil conductor, però Marta, per què hàgiu triat aquests quatre països?
Són països, alguns d'ells són països en els quals nosaltres hi treballem,
com a àrea de cooperació internacional, d'altres no.
En aquest cas, el fil conductor que nosaltres tenim per escollir les pel·lícules
és que permetin, a través dels testimonis de les persones que surten,
acostar-nos a aquestes realitats.
És a dir, que és més el criteri de selecció de les pel·lícules
que els propis països, en aquests casos.
Molt bé. Ja hem passat a Banestation,
i el Carles ja ens explicava que és un retrat fins i tot això,
a més divertit, no?, d'una realitat a vegades no molt amable.
No tant, exactament.
Exacte, sí, perquè aquest és l'objectiu,
és com a través d'aquestes històries
podem transmetre aquestes...
apropar, no?, a aquestes realitats,
que sovint són molt diferents de l'Anastra i sovint molt dures, no?
Ens pots explicar alguna cosa de les pel·lícules que queden?
Per exemple, això del volcó del Can Grejo.
La pel·lícula de Colòmbia, la del volcó del Can Grejo,
en aquest cas el que fem és acostar-nos a poblacions
de la costa pacífica colombiana,
que són afrodescendents,
poblacions negres, no?,
descendents africanes.
I aleshores aquí la problemàtica que es tracta,
que parla la pel·lícula,
és tot el tema de l'atinença de la terra
i dels petits productors enfront als grans terratinents, no?,
de com aquests petits productors,
aquests petits propietaris de terres,
gent que treballa bàsicament en agricultura de subsistència,
a vegades es veu enfrontada a les necessitats tan diferents, no?,
als interessos dels grans terratinents.
Aquesta és la del volcó del Can Grejo.
Després passem a una altra pel·lícula,
la del 21 de novembre,
que és a Casastan,
aquests països d'Àsia Central
que són tan desconeguts per nosaltres, no?,
en aquest cas les estepes de Casastan
i és una història, doncs,
d'un jove l'assa que s'ha de casar
amb la Tulpan,
una filla d'una família de pastors
i aleshores és una història
com ell ha de conquerir el cor de la Tulpan, no?
Però, en aquest cas,
el guió, doncs, és una mica...
o la història és l'excusa
per entrar-nos,
per entrar-nos en aquestes comunitats.
I l'última pel·lícula,
la d'Argentina,
potser és un país que no...
per nosaltres no és tan prioritari
d'actuació,
perquè és un país desenvolupat, no?,
l'Argentina,
però sí que la...
els protagonistes de la pel·lícula,
a part del Ricardo Darín, no?,
que és el seu protagonista principal,
l'altre protagonista
és un xinès que és immigrant
i que es troba al mig de...
acaba d'arribar a Buenos Aires
sense parlar el castellà
i es troba amb l'altre,
amb el Roberto,
i d'aquí sorgeix tot una amistat, no?,
que primer neix per la necessitat d'un i altres,
però que al final acaba sent una bona amistat, no?
Es diu un cuento...
Un cuento xino.
Un cuento xino, sí.
I és també una pel·lícula en clau de comèdia,
molt divertida,
però també molt maca.
En tots quatre casos estaríem parlant d'això,
que són pel·lícules que, home,
no són ben bé 100% dramàtiques,
sinó que...
Sí, són històries
on el focus està en les persones
i el focus està en...
Tot i que poden explicar realitats molt difícils,
sempre a través de l'humor i de la ficció
es parla d'històries d'esperança, no?,
de positives, constructives, sí.
Molt bé.
Perquè moltes vegades passa, no?,
que estàs parlant d'aquestes temàtiques
que sempre ho associes amb la gent,
ho associo molt amb el drama,
amb la tragèdia,
quan, en canvi, es pot transmetre el mateix, no?,
i intentar sensibilitzar
a través d'una postura més positiva,
més constructiva,
per aconseguir el mateix.
De fet, la projecció a aquest cicle de pel·lícules,
quatre països, quatre històries,
és només una de les potes, no?,
de tot el que feu des de l'àrea de cooperació internacional.
A quins altres projectes
o en quines altres branques treballeu, Marta?
Doncs, a nivell de...
Per una banda,
a nivell de...
A través de les activitats que fem
en els caixafòrums,
el que volem és sensibilitzar,
és acostar la realitat d'aquests països,
sobretot dels països en desenvolupament,
al nostre públic,
i ho fem a través d'exposicions.
Ara, per exemple,
a partir del mes de febre,
tindrem una exposició nova aquí
al Caixafòrum Tarragona,
Justícia Alimentària,
amb fotografies del Pep Bonet.
També ho fem a través de cicles de cinema,
de l'espai de projeccions
o curtmetratges finestres del món,
que també està obert aquí
des de fa unes setmanes
al Caixafòrum Tarragona,
i estarà fins després de Nadal,
on, en aquest cas,
el que fem és presentar
petits curtmetratges
que també mostren la realitat
i el dia d'aquests països,
sobretot sempre a través,
des de posant el focus
en els testimonis,
en les persones.
Això és el que fem
a nivell de sensibilització.
Però aleshores,
més enllà de les nostres fronteres,
en els països en desenvolupament,
sobretot entre les comunitats
més vulnerables d'aquests països,
el que fem és recolzar projectes
de desenvolupament,
sobretot projectes
de desenvolupament socioeconòmic,
de creació
de llocs de treball,
recolzant iniciatives productives,
com per exemple
cooperatives de productors
agrícoles.
Això és un tipus de projectes
que recolzem moltíssim,
tant a Amèrica Llatina
com a l'Àfrica.
I també tenim una línia
de recolzament,
de formació,
de quadres de professionals,
tant de la salut
com de l'àmbit empresarial productiu
a l'Àfrica.
I després també tenim
unes línies de salut,
de vacunació infantil,
a través de Gavi Alliance
i demés.
Déu-n'hi-do, eh?
La manera de veure
tota aquesta tasca
que es du a nivell internacional
és moltes vegades
a través, com deies,
a les exposicions fotogràfiques.
Clar, aquesta és la manera
que tenim els documentals.
Molt bé.
T'apropar-ho a la gent d'aquí.
Doncs de moment,
si voleu tenir un apropament
almenys amb aquests
quatre països,
com són a Cuba,
ja ha passat,
però vaja,
a Colòmbia,
al Casacstà i l'Argentina.
I l'Argentina.
Doncs us proposen
des del Caixa Fòrum
quatre països,
quatre històries,
des de l'àrea
de cooperació internacional.
Avui n'hem parlat
amb Marta Solsona,
la seva responsable.
Moltes gràcies, Marta.
Moltes gràcies a vosaltres
el proper dijous,
que segur que la disfrutaran molt.
Molt bé, gràcies.
Carles,
quin tipus de públic
de Tarragona,
quin tipus de públic
ve el Caixa Fòrum,
Tarragona,
a veure aquest cicle de cinema?
Bé,
és un públic
molt variat,
més pot ser
que amb altres activitats.
A més,
observes
que en aquest tipus
de cicles,
és a dir,
quan ens obrim
en altres països
del nostre entorn,
que en molts casos
són gent resident aquí,
doncs també atrau
el propi públic,
espero que colombia argentí,
diguéssim que en aquest cas
evidentment
estic fent futurologia,
encara no ho sé,
però en el cas de Cuba
sí que veies gent
de la immigració
llatinoamericana
que estava
interessada.
Públic jove,
el cinema,
i sobretot
el cinema compromès,
el cinema diguéssim
que no és
de la cartellera tradicional,
que és més
de versió original
per entendre'ns,
doncs sempre té
un públic,
atrau un públic,
que és a dir,
hi ha un públic
constituït aquí...
Estan en versió original
les pel·lis?
Sí,
evidentment tres d'elles
són en castellà,
clar,
per això no ho trobava
jo a dir com que...
Exactament,
sí,
clar,
evidentment,
evidentment estan en versió original
però teològica,
tot i que també he de dir
que a vegades
entendre
algun dels personatges
sobretot de Cuba,
n'hi ha que els entens
molt bé
per un estatus social
o el que sigui,
però n'hi ha que és
molt complicat
d'entendre'ls,
vull dir,
aneu-hi allò
preparats per degustar-ho lentament
i les paraules
que no entengueu
exactament
deixeu-vos emportar
pel ritme
i per la música
de la veu.
Però sí,
jo diria que
aquests cicles
de cinema,
de projecció,
doncs a més,
tenen un públic
també,
vull dir,
per la gent més interessada
en el món
de la cooperació
internacional
o que ha estat
en aquests països
i en coneix
la realitat
més enllà
de la postada
turística
que és evidentment
el cas
de Cuba,
vull dir,
un públic
molt variat.
Molt bé,
doncs la propera proposta
aquest dijous
visitarem Colòmbia
a través d'aquesta pel·li
El vuelco del cangrejo
una pel·li del 2009
d'Oscar Ruiz de Nàvia
i continuarem
amb els cicles
propers dijous.
Exactament,
sí, sí,
tots els dijous de novembre.
Doncs anem tancant
ja l'espai
del Caixa Fòrum,
alguna activitat més
ha destacat
aquesta setmana.
Sí, dimecres
el dia abans
Rafel Esteve
amb Romanticisme
i Poesia
als cicles
de líder
de Schumann
i després,
això ho hem anunciat
el dimensió
un T a la Menta
el dissabte
Compte Comptes
hi havia una vegada
a les 6 de la tarda
i l'endemà
és a dir,
abans del T a la Menta
al matí
doncs un taller familiar
de ciència
que es diu
Emprentes
Marques
i Rastres.
I aquí ho deixem
però de ciència
continuarem parlant
perquè, en fi
simplement abans
de tancar la secció
us recordem
tal com avançàvem ja
que el Caixa Fòrum
també participa
en la Setmana de la Ciència
amb una xerrada
amb dos espectacles
per tota la família
la setmana que ve
en parlem
Carles Marquès
del Caixa Fòrum
moltíssimes gràcies
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres.
a vosaltres